Solucionari de L'alumne

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
Llengua catalana
i literatura
2n
SOLUCIONARI DEL
LLIBRE DE LALUMNE
3
Comentari
pgina 13
1.Emissor: Salvador Cards, socileg
Receptor: lector de lAvui
Missatge: la gent acostuma a ser molt poc sociable
Canal: el diari Avui
Intenci: fer adonar el lector de les relacions interpersonals de baixa intensitat
Registre: culte
2.Tema: les relacions interpersonals de baixa intensitat
Relaci amb el ttol: cal ser ms educats i dir, com a mnim, bon dia
3.Tipus de text: argumentaci, perqu aporta documents que consoliden la seva postura
4.Organitzaci: inductiva
Estructura: ancdota 1 + ancdota 2 + ancdota 3 = tesi
5.Resum:
Ancdota 1
Entro a loficina amb caixer automtic i mhi trobo una altra persona. Dic bon dia, no hi ha resposta.
Ancdota 2
Sona el mbil i responc. Demanen per una Nria. I, sense que linterlocutor annim demani excuses per lerror,
ni sacomiadi, penja i em deixa amb la paraula a la boca.
Ancdota 3
Vaig en cotxe, deixo passar un vehicle. Jo havia previst una salutaci que no sha produt i he respost a un agra-
ment inexistent a un desagrat que ni mha mirat.
Punts en com:
Tracten de situacions de baixa intensitat comunicativa que comencen per que no tenen resposta explcita. Hi
poden haver dos motius:
Perqu un dels interlocutors hi veu una lleu relaci interpersonal, mentre que laltre no la reconeix (patr antic,
propi de quan la coincidncia territorial pressuposava un coneixement personal).
Perqu sent incomoditat dhaver-la de reconixer, de manera que prefereix fer veure que no ha vist ni sentit
linterlocutor que t davant (patr ms urb, busca lanonimat).
Valor: Insistncia de la gent a ser poc sociable
6. Ell no deixar de reaccionar com fins ara, per ms que els altres no ho facin.
7. Entro a loficina, Sona el mbil i Vaig en cotxe, en aquests tres casos en situa en el lloc o en el context en qu
sesdev cada ancdota.
8. Desprs de tres situacions en qu el narrador topa amb gent desconeguda que, per ms que comparteixin amb
ell cert espai o context, no li tornen la paraula o la salutaci que ell els ofereix, reflexiona sobre la manera de ser
de les persones, sobre la seva baixa intensitat comunicativa i en com pot afectar sobre la nostra vida quotidiana.
La seva conclusi s que la seva postura s la ms correcta i que continuar actuant igual.
9. Resposta oberta.
Activitats
pgina 18
1. a) El fonema s la unitat bsica del sistema fonolgic sense significat.
b) El so s la realitzaci material dun fonema.
c) Els sons consonntics es classifiquen atenent al mode darticulaci, la sonoritat i el punt darticulaci.
d) El tret distintiu que distingeix el fonema /f/ del /v/ s la sonoritat.
e) Un allfon s qualsevol realitzaci fontica dun fonema.
f) Els allfons dels fonemes /b/, /d/, i /q/ sn ||, | | i ||.
g) El so final del mot fred s el mateix que el de paret perqu en posici final el so |d| neutralitza en ||.
h) Un grup fnic s un conjunt de fonemes que es pronuncien entre dues pauses.
1. LA FONTICA
4
2. a) |ca| c) |ica| e) |ca| g) |ac|
b) |cua| d) |ca| f) |ca| h) |cu|
3. a) |oo| f) |a|u| k) |av|
b) |u| g) |aa| l) |c|
c) |aa| h) || m) |uua|
d) |ai| i) |i| n) |uc|
e) |oia| j) |i| o) |ua|
4. a) precisament |ic| l) pobrament |c|
b) magnficament |iic| m) temperadament |ac|
c) pacficament |iic| n) fantsticament |aic|
d) silenciosament |iioc| o) miraculosament |iuoc|
e) actualment |uac| p) opulentament |uucc|
f) obtusament |uuc| q) percentualment |uac|
g) fredament |c| r) legalment |ac|
h) necessriament |aic| s) feliment |ic|
i) ordenadament |uac| t) clidament |aic|
j) pacientment |icc| u) sanament |ac|
k) ignominiosament |iuiioc|
5. boira ||| cuir |u|| sainet ||| almoina |||
raig cuixa aigua |a|| |v| lliure |iv|
feina ||| aire |a|| airejar ||| cau |av|
fauna |av| xai |a|| renoi ||| boig
auca |av| iambe ||a| xauxa |av| cuina |u||
guerra iot ||| treuen |v| riuen |v|
maduixa teula |cv| heura |cv| fuig
freixa eina ||| dijous |v| ous |v|
faig quasi |va| guarda |va| bilinge |v|
aerosol feinejar ||| llenguatge |va| paquet
guixeria emboirar |u|| boletaire |a|| guix
mosaic |a|| reixa reu |v| impermeable
pgina 13
6. Aquest viatge finir amb la feina |ia| hiat; |a| elisi; ||| diftong decreixent
i brancs i fulls han dsser dor i plata;
un nou vers pel cam demana feina |v| diftong decreixent; ||| diftong decreixent
i porta una muntanya en una plata. |v| diftongaci; || elisi
Badallo en els indrets on no tinc feina. |v| sinalefa; ||| diftong decreixent
Llampeguen els orgens de la plata.
Amb cames llargues va fugint la feina, ||| diftong decreixent
que s gepica si us haig de parlar en plata. |c| elisi; ||u| sinalefa; || elisi
Esclava de cap mot no vull la terra.
El pas de lhora em va tapant la cara. || elisi
El paisatge es destria i cau per terra, ||| diftong decreixent; || elisi; |i| hiat; ||| diftongaci; |av| diftong
decreixent
i en el mirall em miro cara a cara. ||| sinalefa; || elisi
Passa un home tibat, em tira a terra |v| diftongaci; || elisi
i dun revs li vull girar la cara.
5
7. a) que-hiha-res 3, diftongaci
b) mi-ra-liels-ulls 4, sinalefa o elisi de la ||
c) thiha-vi-es-fi-xat 5, sinalefa i hiat
d) a-miem-sem-bla 4, sinalefa
e) hohe-o-bert 3, diftongaci
f) bai-xiao-brir 3, triftongaci ||v|
g) queem-dius 2, elisi de la || i diftong |iv|
h) que-to-quiel-dos 4, sinalefa o elisi de la ||
i) u-naam-po-llaam-pla 5, dues elisions (en una elocuci ms emftica podria tenir 6 sllabes tot fent un hiat:
am-po-lla-am-pla)
j) vao-lo-rar 3, diftongaci
k) thies-ta-rs 3, sinalefa
l) po-se-uels-lli-bre-sa-qui 7, diftongaci i redistribuci sillbica
m) quea-ga-fiel-tren 4, elisi de la [a] i sinalefa o elisi de la ||
n) mi-ri-hoa-ten-ta-ment 6, diftongaci
o) liheen-vi-at 3, sinalefa + elisi, i hiat
p) de-bo-cao-re-lla 5, diftongaci
q) mi-ra-dain-qui-si-ti-va 7, diftongaci
r) noel-tro-bo 3, elisi
s) siel-tan-ques 3, elisi (o sinalefa, segons el nivell delocuci)
t) di-gui-hoa-ra 4, diftongaci
u) po-si-hoal-pres-tat-ge 6, diftongaci
v) hoha-in-tu-t 4, diftongaci i hiat
w) hihaal-g 2, diftongaci + elisi
x) no-hoo-bris 3, diftongaci
8. a) |mv| d) |rv||nov| g) |fa|fcm| j) ||cs|
b) |vs| e) ||s| h) ||s| k) |nov|
c) |v| f) |n|lz| i) ||s| l) |o||
9. Quan [diftong] a primera hora [elisi] del mat entr [hiat] la dona de fer feines [diftong] (amb la fora que
tenia [hiat] i amb [diftongaci] les presses amb qu anava [elisi] sempre, tot i que li havien [sinalefa i hiat]
demanat moltes vegades que no ho [diftong] fes, tenia [hiat] el vici de tancar les portes amb fria [hiat], de
manera que, quan [diftong] arribava, ja era impossible [hiat i diftongaci] de dormir amb [sinalefa] pau [dif-
tong] i tranquillitat en aquella casa), de primer no not res destrany en la curta visita que fu a en [diftong
i elisi] Gregor. Va pensar que no es [elisi] movia a [hiat i elisi] gratcient [hiat], i que es [elisi] feia [hiat i
diftong] lofs; el creia [hiat i diftong] capa de qualsevol [diftong] pensada. Com que casualment [hiat] te-
nia a [hiat i elisi] m lescombra llarga, prov de fer pessigolles a en [elisi] Gregor de la porta estant. En
vista del fracs, es va enfadar [elisi] i es [diftongaci] va posar a [elisi] burxar en [elisi] Gregor, i noms
quan [diftong] lhagus desplaat sense notar cap resistncia [hiat], lobserv amb [elisi] ms atenci
[hiat]. Quan [diftong] finalment comprengu la situaci [hiat] real [hiat], va fer uns [diftongaci] ulls com
unes taronges i deix anar un [elisi i diftongaci] xiulet [diftong], per no shi entretingu [sinalefa] gaire
[diftong], sin que obr [elisi o diftongaci] la porta del dormitori dels pares duna bursada i [diftongaci]
crid en [elisi] la foscor i a [diftongaci] plena veu [diftong]:
Vinguin-lo a [sinalefa] veure! [diftong] Ha petat! s all terra estirat [elisi], ha fet lnec definitivament.
pgina 22
Sons oclusius
10. Totes les consonants oclusives en posici final absolut de mot neutralitzen en el corresponent so sord. Aix, to-
tes es transcriuran |p|, || o |I|.
6
11. a) cap buit, cap de pardals, cap verd, cap joc, cap mal, i cap gros: es transcriu |b| perqu sonoritza per contac-
te amb consonant sonora.
cap ple, cap estret, cap i casal, cap amic, cap tros, cap fred: es transcriu |p|, ja que es mant per contacte
amb consonant sorda o vocal.
b) dit gros, dit del peu, dit divertit, dit lluny, dit dcil, dit violent, dit meu: es transcriu |d| perqu sonoritza per
contacte amb consonant sonora.
dit ample, dit estret, dit adolorit, dit feli, dit fort: es transcriu ||, ja que es mant per contacte amb conso-
nant sorda o vocal.
c) poc de tot, poc mal, poc gat, poc lloc, poc ms, poc joc: es transcriu |q| perqu sonoritza per contacte amb
consonant sonora.
poc temps, poc cap, poc fill, poc amb tu, poc personal, poc nec, poc ngel,: es transcriu |I|, ja que es man-
t per contacte amb consonant sorda o vocal.
12. a) || f) |I| k) |b| p) |q|
b) |I| g) |d| l) |q| q) |I|
c) |I| h) |d| m) |q| r) ||
d) |q| i) |p| n) |d| s) |q|
e) |d| j) |d| o) |d| t) |d|
Sonoritzen: d), e), g), h), k), l), m), n), p), s), t).
Ensordeixen: a).
Hi ha redistribuci sillbica per contacte amb vocal i es realitzen sordes: c), f), i).
Mantenen el tret sord per contacte amb consonant sorda: b), q), r).
Mantenen el tret sonor per contacte amb una consonant sonora: j), o).
13. a) || f) || k) |q| p) |I| u) |d|
b) || g) |I| l) |p| q) |p| v) |I|
c) |I| h) |q| m) |I| r) |q| w) |q|
d) |p| i) |p| n) |p| s) |d| x) |d|
e) |p| j) |p| o) |p| t) |b| y) |p|
Ensordeixen: a), b), d), e), i), j), n), o), q), t), y).
Mantenen la sonoritat / sordesa: c), f), g), h), l), m), p), r), v), y).
Sonoritzen: k), s), u), x).
Sons fricatius
14. |f|: fotgraf tmid, pargraf curt, filsof pansit, golf Prsic.
|v|: baf bullent, tuf irrespirable, autgraf del cap, telgraf mar, baf de tabac, serf de la gleva.
15. |s|: els companys, els fills; fas pena, fas tombarelles, fas feina; tens por, tens pressa, tens fred; vas perdut, vas
com sempre.
|z|: els amics, els dits, els homes; fas goig, fas enveja, fas amics; tens gana, tens amigues, tens hora; vas amb
ell, vas ben mudat, vas lleuger.
16. a) entusia|z|me, e|s|perma, e|z|morzar, de|z|dir, de|s|fer, e|s|coltar, de|z|mai
b) de|s|cobrir, di|z|bauxa, di|s|curs, di|s|cret, dirigi|z|me, di|s|tingir, e|z|bandir
c) e|z|bufegar, e|s|cala, e|z|glsia, e|z|garrifana, e|s|cometre, e|z|nobisme
d) malga|s|tar, mallorquini|z|me, malde|s|tre, marxi|z|me, ma|s|cle, e|s|capada
pgina 23
17. Aqu de|s|can|s|a Nevare|z| i altre|z| narra|s|ion|z| mexicane|s| con|s|titueix, juntament amb la novella
Lombra de lat|z|avara, el llegat literari dexili de vint-i-tre|z| any|z| a Mxic. Amb aque|o|t conjunt de nar-
ra|s|ion|s|, Calder|z| en|s| propo|z|a una aproxima|s|i tendra i irnica alhora, a la peculiar vi|z|i del mn, de
la vida i de la mort que emana de lindi mexic, en convivn[s]ia ine|s|table amb el[s] codi|s|, le|z| norme|z| i
le|s| conven|s|ion|s| que regeixen le|s| |s|o|s|ietat|z| moderne|s|.
7
18. a) |fczc|nomirizI|
b) |Iinozaulil nozaIvambl|
c) |bns Io ms fam bnz miIs|
d) |ms silz|vsfras scmpranpas|
Les sonoritzacions estan subratllades.
19. [Immczmnsons mczmmbrus s|mblzna mazdasa |
20. a) po|dz| venir, po|s| tornar, po|dz| anar-hi, po|dz| decidir, po|s| comprar, po|dz| llegir
b) na|bz| i cols, na|ps| fregits, na|bz| amb salsa, na|bz| del poble, na|ps| tendres
c) fo|qz| de camp, fo|Is| turbulents, fo|qz| encesos, fo|qz| apagats, fo|qz| de Sant Joan
21. || / ||
a) pe|| de sopa, pe|| fresc, pe|| ample, pe|| al cove, pe|| comprat
b) el mate|| dia, el mate|| any, el mate|| cas, al mate|| lloc, el mate|| infant
c) flu|| de cap, flu|| i tendre, flu|| de molles, flu|| temperat, flu|| com tu
d) cre|| rpid, cre|| cada dia, cre|| de pressa, cre|| sense por, cre|| ara
|s| / |dz|
a) e|s| curt, e|dz| hbil, e|dz| llest, e|dz| idiota, e|dz| velo, e|s| prim, e|dz| bo
b) po|s| comprar, po|dz| entrar, po|s| tornar, po|dz| anar-ten, po|dz| mirar-me
|| / |d|
a) fa|| pena, fa|d| goig, fa|| feina, fa|| costura, fa|d| dedicatries, fa|| postals
b) ra|d| de llum, ra|d| incandescent, ra|d| assass, ra|| partit, ra|| fi, ra|d| de sol
c) va|d| dhora, va|d| amb tu, va|| com un coet, va|d| lent, va|d| de bon humor, hi va|d| ara
d) ma|d| o abril, ma|| fred, ma|| plujs, ma|d| esperat, ma|| sense pluja
e) mi|| partir, mi|d|diada, mi|d|orn, mi|| fondista, mi|| pensionista, mi|d|metratge
f) Pu||erd, Pu|d|dlber, Pu|d|gar, Pu||farner, Pu|d|mal, Pu||pardines, Pu||erver
22. a) El pe|| gros e|z| men||a el petit.
b) Pel ma|| cada dia un ra||.
c) Gat e|s|caldat de laigua tbia fu||.
d) |s|i el bou vol|z| engre||ar, de mi|| febrer a mar|z| lha|z| de pa|s|turar.
e) A pag|z| endarrerit, cap anyada no li |z| bona.
f) Divide|| i vencer|s|.
pgina 24
23. a) fer el |m|a|n_|ta e) fer crrer lu||gla i) fer co|||xorxa
b) fer el des|m|e|||jat f) fer ci||c c|n_|ti|m|s j) fer u|m|papers
c) fer ce|n_|dres g) fer ate|n|ci k) fer avi|n|e|n_|t
d) fer el dese|n_|ts h) fer co|m|pa|||ia l) fer bo|m| paper
24. a) sser lamo de|| ball c) sa|l_ |tar la llebre e) pujar-sen a||cel
b) posar-se de panxa a||sol d) tirar pe|| cam de|| mig f) quedar esca|l_ |dat
25. E|| llarg perode de depe|n_|d|n|cia i||fa|n_|ti|| propi de |l|a |n|ostra espcie, el redut |n|ombre de pau-
tes de co|n_|ducta co|||gnites o heretades, |l|a i|n_|tensitat de |l|a |n|ostra vida socia||, un gra|n| cervell
especia|l|me|n_|t flexib|l|e i |l|a capacitat de comu|n|icar-se a travs dun pote|n_|t i|n|strume|n_|t com e[]
lle||guatge s||caracterstiques que ha|| fet que |l|espcie huma|n|a depe||gui tota|l|me|n_|t de |l|a
cu|l_|tura per subsistir, s a dir, que depe||gui de |l|a possibi|l|itat dapre|n_|dre de |l|experi|n|cia co-
mu|n|a de |l|a huma|n|itat, co|n_|de|n|sada en hbits i tradicio|n|s que e|| grup socia|| ha acumu|l|at amb
tota cura.
8
pgina 25
26. a) |I| al sa||er ne||ar i ||uardar la ro||a.
b) |b|al ms un ||raguet |d|el ne||re |I|e ||o||a lai||ua ||el Se||re.
c) Fe||rer, mes men||i||er, un |d|ia ||olent i lal||re ||am|b|.
d) |d|u em |d|ni ric mari||, en|I|ara |I|e si||i |p|e||i||.
e) ||an|o|s ca|p|s, ||an|o|s ||arre||s.
f) Hos||es vin|q|eren |I|e ||e |I|asa ens ||ra||eren.
g) |I|i geme||a, ja ha rebu||.
h) El ||en||re no a||me|| raons.
27. Quan en Jor|d|i li ||on la carta de Mossn Lloren, loncle Mart sesta||a a la se||a cam|b|ra, escri||int
un recurs contra el repartiment |d|el |d|ficit municipal, fet pels contraris, que ||rcies a una manio||ra en les
ltimes eleccions, tenien majoria al municipi. El secreter de la ||ran calaixera que li ser|b|ia ||escriptori era
un |b|ati||ull |d|e paperam, i en el pany |d|e paret |d|el |d|amunt, resplen|d|ent de jo||entut i ||e ||ellesa,
somreia la imatge i||eal de lestima||a, entre els ||aurats ||e la magnfica motllura.
pgina 26
28. a) Amb el dine(r) tot es pot fe(r) menys ana(r) al cel.
b) Bons com(p)tes fan bons amics.
c) Ms val un bon amic que cen(t) paren(t)s.
d) Mol(t)s paren(t)s a aconsella(r), per mol(t) pocs a ajuda(r).
e) Perdona(r) els dolen(t)s s fe(r) mal a molta gen(t).
f) Per Sant Andreu, tot el dia no shi veu.
29. a) |immns|, |ill|, |palli|, |nncri|, |nnubbli|, |IunnIsio|, |Illirfia|, |illiim|
b) |rcqql|, |pbbl|, |aql|, |sulubbl|, |fcbbl|, |scqql|, |mibbl|, |dobbl|, |mbbl|
c) |fubbl|, |bbuIa|, |mm|, |smman|, |lliI|, |ra|, |bi|, |bu|
pgina 28
30. No es pronuncien les r de:
a) pescador, anar, sorprendre, vigilar, matusser
b) comprador, tinter, prendre, calor, sencer, festejar, ploraner, canoner, maror
31. a) alt, cent, Sant Pere, aquest noi, cent deu, amb tu, sang, tant, prendre
b) arbre, temps, temptejar, vint peus, sang fresca, profund, llamp, compte
c) camp, herald, venir, anant, fang, rumb, tremp, rang, mant
32. a) am(b) tu, amb ell, am(b) tots, am(b) mi, amb en Quim, amb ella, am(b) nosaltres
b) San(t) Jaume, Sant Antoni, Sant Iscle, San(t) Joan, Sant Eliseu, San(t) Pere
c) vin(t), vint-i-quatre, vint-i-dos, vint-i-nou, vint-i-set, vin(t) noies, vin(t) jerseis
d) anar-ho fen(t), ana(r) sol, ana(r) am(b) tu, anar-hi, anar-sen, ana(r) fluix
e) venin(t) sol, venint-hi, venin(t) ara, venin(t) am(b) tu, venin(t) b
f) aque(s)t dia, aquest any, aque(s)t sol, aquest amic, aquest imbcil, aque(s)t jovent
33. a) car de veure h) porta(r) endins o) inflo(r) de mans
b) po(r) de caure i) bufa(r) i fe(r) ampolles p) teni(r) maldecaps
c) porta(r) laigua al seu mol j) fe(r) sorti(r) de polleguera q) intentar-ho tot
d) fer-ho veure k) passa(r) de llarg r) teni(r) mala sort
e) tenir-li votada l) passar-ho b s) ballar-la magra
f) tira(r) pel dret m) pedra angular t) allarga(r) els braos
g) alar-se en armes n) abreuja(r) el cam u) abaixa(r) el front
9
34. a) le(s) rodes (alveolars), le(s) xiques (alveolar-palatal)
b) el(s) somnis (alveolars), el(s) xinesos (alveolar-palatal), el(s) rebuts (alveolars)
35. a) || labiodentalitzaci f) || aproximant k) || aproximant
b) |p| neutralitzaci g) |z| sonoritzaci l) |o| emmudiment
c) || ensordiment h) |o| emmudiment m) |bb| geminaci
d) || sensibilitzaci i) |p| ensordiment n) |mm| geminaci
e) |z| sonoritzaci j) |bb| geminaci o) || aproximant
36. a) tant per tant h) punt mort
b) punt culminant i) punt flac
c) malaurat pa que menja j) lluna de mel
d) la setmana entrant k) ja en parlarem
e) infant de pit l) fem tard
f) el cant del cigne m) punt de vista
g) per comenar n) la quinta punyeta
pgina 29
37. a) |bb| c) |I| e) ||, ||, [] g) ||, ||, || i) ||
b) ||, ||, || d) || f) |o| h) |o| j) |b|, |d|, |q|
38. Canvis i transcripci:
el progrs de: velaritzaci ||, allfon aproximant ||, sonoritzaci |z|
les nostres habilitats ha: sonoritzaci |z|, sonoritzaci |z|, allfon aproximant ||, sonoritzaci |z|
tingut: velaritzaci ||
conseqncies de: sonoritzaci |z|
quals no: sonoritzaci |z|
podem: allfon aproximant ||
sentir: dentalitzaci |n_|, emmudiment |o|
histria de: allfon aproximant ||
plena dactes: allfon aproximant ||
actes violents: sonoritzaci |z|, dentalitzaci |n_|, emmudiment |o|
depredacions: allfon aproximant ||
crueltat: dentalitzaci |l _|
abs despietat de: allfon aproximant || i ||, sonoritzaci |z| i |d|
les altres espcies i: sonoritzaci |z|, dentalitzaci |l _| sonoritzaci |z|, sonoritzaci |z|
del medi: allfon aproximant ||, velaritzaci ||, allfon aproximant ||
tant: dentalitzaci |n_|, emmudiment |o|
s important: sonoritzaci |z| emmudiment |o|
pensant: dentalitzaci |n_|, emmudiment |o|
el primer: velaritzaci ||, emmudiment |o|
sentit: dentalitzaci |n_|
del terme: dentalitzaci |l_ |
cultura: dentalitzaci |l_ |
a les millors: sonoritzaci |z|, emmudiment |o|
obres: allfon aproximant ||
capaos de: sonoritzaci |z|
produir: allfon aproximant ||, emmudiment |o|
a travs del temps: allfon aproximant ||, sonoritzaci |z|, allfon aproximant ||, dentalitzaci |l _|, emmu-
diment |o|
10
potser: emmudiment |o|
serveixen com: velaritzaci ||
model: allfon aproximant ||, velaritzaci ||
esmenar: emmudiment |o|
motiu de: allfon aproximant ||
presumpci: emmudiment |o|
precisament: dentalitzaci |n_|, emmudiment |o|
aprenentatge: dentalitzaci |n_|
un dels: dentalitzaci |n_|
trets ms: sonoritzaci |z|
caracterstics de: sonoritzaci |z|, allfon aproximant ||
la vida: allfon aproximant ||, allfon aproximant ||
social: velaritzaci ||
en definitiva: dentalitzaci |n_|, allfon aproximant ||
abast: allfon aproximant ||
tots els bns: sonoritzaci |z|, sonoritzaci |z|, allfon aproximant ||
collectiu: geminaci |ll|
capa de: sonoritzaci |z|, allfon aproximant ||
produir: emmudiment |o|
amb: emmudiment |o|
fonamental: dentalitzaci |n_|, velaritzaci ||
el gran: velaritzaci || allfon aproximant ||
avantatge: allfon aproximant ||, dentalitzaci |n_|
cultura: dentalitzaci |l_ |
cada: allfon aproximant ||
superar: emmudiment |o|
les dificultats del: sonoritzaci |z|, allfon aproximant ||, dentalitzaci |l_ |, sonoritzaci |z|, allfon aproxi-
mant ||, velaritzaci ||
medi: allfon aproximant ||
en forma de: labiodentalitzaci [], allfon aproximant ||
tradici: allfon aproximant ||
i deixa: allfon aproximant ||
sols el: sonoritzaci |z|
problema: geminaci |bb|
resolt: dentalitzaci |l_ |, emmudiment |o|
les generacions: sonoritzaci |z|
la via de: allfon aproximant ||, allfon aproximant ||
fer: emmudiment |o|
front: dentalitzaci |n_|, emmudiment |o|
39. a) |pain|, |avI|, |rflIsio|, |in_dicn_|, |Iura|, |p|zad|, |rvIa|
b) |fn_zi|, |qzcmpl|, |snssio|, |onz|, |ubssio |, |vqnisan_|
c) |dzma||, |mabbl|, |dn_isio|, |savn|, |Ivazi|, |spa||, |ubcI|
d) |sIia |, |mi|, | nusi i|, |rizio|, |a|va|, ||a|, |dia|
40. a) |lzifan_s|, |dozmi dus|, |sampav|, |badii |, |Ircml_poI|, |dizrus|
b) |mi Izmpav|, |odzinv|, |Iapzirs|, |fluIr|, |madna|
c) |IbzIap|, |fi zmpipos|, |rc|zluicn_|, |cmzI|, |upsr|
d) |rIspu|us|, |fadml_ f|n|, |i sa|, |pdznai|, |md|
11
41. | ais|
|lmaIIufianspfiunnmisaIpusczmassurclis nosIufi izlzupiIs|
|av|
|faazlsi mlscvzzi duzmczi n_ims siIu zmdiplumasi|s| sizmcsn_d|onn_drz|
|cminis|
|pullzrczazifczmn_lmcn_lsadnralu nnsiIsapun_ surirac|
|Ianscr|
|czimpuran_Iparlizmlcp lspubblmspn_dcns silsIscfurilsrlsio|
De la paraula al text
pgina 30
1. ||: hem, crec
|c|: gent, fer, ben, pell
||: com, sol, tros, lloc, prou, hort
|o|: no, dos, tots
2. vegada: |, a, | escala, vacances, encara, terrassa
enveja:|, , | permetre
treball:|, a| davant, cavalls, abans, relax, anar, passar
calotets:|, u, | descobert
sembla:|, | tela
3. Sonoritzaci ||, sonoritzaci |qz|, sonoritzaci |d|, sonoritzaci |z|, sonoritzaci |z|
4. |m|, ||, |||, |m|, |n_|, |||, ||, |n_|, ||, |m|, |n_|
5. llei |c||, gaudir |av|, prou |ov|, feina |||, creure |v|, atractiu |iv|
6. ss (essa sorda entre vocals), ix (desprs de a, per fer el so xeix), g (sempre davant e per fer el so de la j), s (es-
sa sonora entre vocals), tx (so africat sord no final), c (derivat de capa), gu (perqu soni velar)
pgina 31
7.
8. vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin
9. A (preposici), la (article), gent (nom), cada (adjectiu), vegada (nom), li (pronom feble), agrada (verb estatiu), ms
(quantitatiu), fer (verb), ostentaci (nom)
A la gent cada vegada li agrada ms fer ostentaci.
CI CCQ CI SV CCQ SUBJECTE
10. independent, perfrasi, perfrasi, perfrasi, perfrasi, independent, independent, perfrasi
11. Baixar
Anar de dalt a baix, dun punt a un altre situat en un nivell ms baix, davallar.
Recrrer baixant.
Portar de dalt a baix, dun punt a un altre situat en un nivell inferior.
Transferir (fitxers) dun servidor a un client.
Pervenir a un nivell ms baix, a un grau inferior dintensitat.
magne magna magnes magnes
bo bona bons bones
car cara cars cares
evident evident evidents evidents
blanc blanca blancs blanques
recndit recndita recndits recndites
primordial primordial primordials primordials
12
Abaixar
Fer descendir a un nivell ms baix.
Dirigir cap avall.
Fer descendir a una condici inferior, a un grau inferior dintensitat, a un tant inferior, a un grau inferior
dentonaci o afinaci.
Pujar
El mateix que baixar, per a linrevs.
Apujar
Fer que (un fog, una estufa, etc.) faci ms flama, ms calor, etc., que (un so) sigui ms fort.
Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui ms alt.
Senyalar
Fer o posar un senyal (en alguna cosa).
Assenyalar
Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal.
Dir, manifestar.
sser senyal o indici (dalguna cosa).
Fixar, determinar (una data, una quantitat).
12. Emblanquinada (substantiu), emblanquir (verb), blancor (substantiu), blanqussima (adjectiu superlatiu)
13. El sufix -arro/-arra. s valoratiu, no vol dir gran, sin car, ostents.
14. ostentaci- pompa, recndits- amagats, ocults, magna- colossal, enorme, gegant, primordial- fonamental,
essencial
15. La frase feta s trencar el color i vol dir: deixar destar blanc, pllid, bronzejar una mica.
16. Emissor: La periodista Tura Soler. Receptor: el lector dEl Punt. Intenci: criticar un cert tipus de gent. Tema:
lostentaci. Missatge: ara tothom vol mostrar al mn que s important. Canal: escrit, larticle dopini. Re-
gistre: culte, literari. Funci del llenguatge: expressiva.
Gnere textual: columna. Tipologia: argumentativa. Organitzaci: tesi - argumentaci - conclusi. Marcadors
textuals: contraargumentatius.
13
2. EL CONSONANTISME
Comentari
pgina 35
1. Ttol: Temtic
2. Tema: Lespai pblic europeu. Analitza quina ha estat la importncia de lespai pblic a Europa al llarg de la
histria per arribar a la revaloritzaci actual.
3. Intenci: Fer-nos reflexionar sobre lespai pblic, per tal que lenfocament que se li doni a partir dara sigui
ladequat.
4. Estructura: Inductiva (del particular al general)
5. Tipus dorganitzaci: Seqncia histrica
6. Resum: Al llarg de la histria lespai pblic de les ciutats europees ha representat un element positiu.
a) S
b) S
c) S
7. El pargraf segon serveix dexemplificaci del primer i el tercer de desenvolupament del tema. De manera que,
en primer lloc ha presentat una idea, i desprs lest consolidant argumentalment amb els exemples que ens
ofereix, per desprs desenvolupar-la.
8. - La Barcelona medieval i moderna
Utilitzava lespai pblic per a les justes nobiliries i els actes de fe, aix com fires i mercats, entre daltres.
- Les metrpolis noucentistes
Modernitat
Desplegaren tots els factors de modernitat creant uns paisatges de qualitat i relativament uniformes, que aca-
baren distingint les ciutats metropolitanes de les preindustrials.
Voluntat cultural
Transformaren un espai urb envat pel pblic en un espai habitat, de sociabilitat, quasi moblat a la manera
dun interior. Un lloc on havia de ser possible una mplia convivncia dusos, que dons suport a la mobilitat
general de la ciutat, per que permets, al mateix temps, ocupar-lo i fruir-ne com a mbit com de relaci.
- Abans de la Primera Guerra Mundial
Regles dirigides a garantir la seguretat i, sobretot, la fludesa del trnsit automobilstic.
Es canvien les relacions de superfcie entre vorera i calada. La velocitat s considerada com un valor bo.
Prdua del carcter plurifuncional.
El carrer esdev una carretera i renuncia a la seva vocaci despai pblic.
La prioritat dels vehicles per davant dels vianants.
- Des de la Segona Guerra Mundial
Lespai pblic ha estat abandonat, no sintervenia ni sinvertia.
Protagonisme del transport privat pel gran volum de poblaci immigrada.
Facilitats a lespeculaci immobiliria.
Separaci de funcions en el teixit urb.
Shan anat perdent les capacitats de lespai pblic.
- Des dels anys vuitanta
Sha comenat a tenir conscincia daquesta carncia.
Sha diagnosticat la malaltia.
Shan iniciat accions per corregir:
la invasi de lautombil
potenciar el transport pblic
afavorir els vianants i els ciclistes
recuperar espais industrials, portuaris o ferroviaris obsolets
crear nous parcs
millorar els espais pblics oberts dels polgons dhabitatges...
9. Lespai pblic tenia infinitud dusos; tot i que es comencs a ordenar urbansticament, per facilitar la mobilitat
de la gent, tamb sel tenia en compte per la seva aplicabilitat social.
14
10. Les dificultats:
- Els graus dirreversibilitat en les actuacions efectuades a la ciutat sn molt elevats.
- El comproms entre lactuaci ideal i lactuaci possible s, per tant, el que forosament ha dacabar impo-
sant-se.
- Quant a sostenibilitat. Per un costat, hi ha el model que orienta la filosofia dactuaci, al qual cal tendir i, per
un altre, la realitat i els problemes urgents a solucionar.
Les millors iniciatives:
- Les ms flexibles, susceptibles de ser perfeccionades amb un cost raonable.
- Les que optin per intervencions que condicionin tan poc com es pugui el futur.
11. Situar-nos en el tema i en lespai de larticle.
12. Espai aglutinador: Lloc on es concentrava molta gent i moltes activitats.
Espai simblic: La organitzaci de lespai esdev un reflex de com sentn la vida.
Carcter plurifuncional: Dedicats a moltes activitats i/o funcions.
Sostenibilitat de les ciutats: Fer que les ciutats siguin compatibles amb el creixement econmic i la preservci
de la biodiversitat.
13. Sobretot a partir de laparici del cotxe i de la seva expansi, lenfocament de lespai pblic canvia: els cotxes
prenen importncia i la seguretat sha de garantir. Per des dels anys vuitanta del segle XX sest recuperant
lantiga valoraci de lespai pblic.
14. Est a favor de recuperar laspecte ms sociabilitzador de lespai pblic. Es concreta a travs de mots que uti-
litza (substantius, verbs, adverbis...): afortunadament, malaltia, corregir...
15. El narrador fa referncia als espais pblics i la seva aplicaci en positiu al llarg de la histria fins a laparici del
cotxe que s qui s fa amo daquests espais. Tot i que, des dels anys vuitanta del segle XX es tendeixi a recu-
perar aquella primera visi dels espais pblics, de la qual cosa salegra, tot i que tamb indica que vol que es
faci de manera sostenible.
16. Resposta oberta.
Activitats
pgina 36
1. a) adversativa, b) disjuntiva, c) copulativa, d) distributiva.
pgina 41
2. Resposta semioberta. Model:
a) Que els exmens sacumulin a fi de trimestre s un problema difcil de resoldre.
b) Recordar la infantesa provoca melangia.
c) Que les convocatries de setembre hagin estat anullades significa per a molts estudiants la repetici del
curs.
d) No s aconsellable manipular aliments.
e) Rebre els nous alumnes s una feina dels tutors.
3. a) La lliure expressi va ser una conquesta de la democrcia.
b) La lluita contra la pobresa s el repte del nou millenni.
c) La ignorncia de la histria suposa repetir-ne els errors.
d) Va ser molt difcil lalliberament dels ostatges.
e) El trasplantament drgans a humans ha estat un gran aven de la cirurgia.
4. a) Sarrisquen que els expulsin de lassociaci. (CR)
b) No sempre s fcil combatre la peresa. (subjecte)
c) Va preguntar si podien fer la feina plegats. (CD)
d) Els caadors desitjaven que lpoca de veda finalitzs aviat. (CD)
e) Magradaria que el viatge programat fos un xit. (subjecte)
f) No sadona que la pell tamb registra el pas del temps. (CR)
15
5. a) En Joan s qui tha trat. (Atr)
b) Tinc el pressentiment que el partit acabar amb un empat. (CN)
c) La soluci s preparar-se lexamen amb uns dies d'antelaci. (Atr)
d) Els pares van estar molt contents que els preparssim una festa sorpresa. (CAdj)
e) Estic segur de guanyar les oposicions. (CAdj)
f) La sensaci que tots rem una famlia va durar poc. (CN)
6. Subjecte / CD
a) Li va prometre que aniria a la sessi inaugural. (CD)
b) En aquests temps s difcil de fer-se entendre. (subjecte)
c) No s convenient que presentis el teu amic als pares. (subjecte)
e) Li interessa molt que li organitzem una cita amb el director general. (subjecte)
f) Davant de tots els assistents vam exposar que no tenem dret a vot. (CD)
CD / CR
a) Li va suggerir de tornar a sortir amb ell. (CD)
b) No sacostuma que el prenguin per lescarrs de lempresa. (CR)
c) Sarrisca que tot li vagi de mal en borrs. (CR)
d) Ens va prometre de dur-nos al cinema dimarts. (CD)
e) Sabstindr de votar a les properes eleccions. (CR)
pgina 42
CN / CR
a) T la confiana que lascendiran el mes vinent. (CN) / Confia que lascendiran el mes vinent. (CR)
b) Sinteressa que organitzem un bon fi de curs. (CR) / T inters que organitzem un bon fi de curs. (CN)
c) Sacostuma que el tractin b. (CR) / T el costum de tractar-nos b. (CN)
d) T la disposici dentrar en combat. (CN) / Es disposa a entrar en combat. (CR)
e) Es penedeix del que ha dit. (CR) / Latreviment que t s fora de lloc. (CN)
CN / CAdj
a) T la certesa que els seus amics lajudaran. (CN)
b) Estava content que li apugessin el sou. (CAdj)
c) El meu fill s capa de fer la prova de resistncia. (CAdj)
d) La confiana de ser els vencedors provoc que juguessin malament. (CN)
e) El treball i lestudi sn difcils de compaginar. (CAdj)
CAdj / Subjecte
a) s fcil que perdem les eleccions. (subjecte)
b) Estic encantat de presentar-me com a delegat. (CAdj)
c) s important que tassegurin a la feina. (subjecte)
d) Estem segurs que aconseguirem els nostres propsits. (CAdj)
e) Conv que avaluem les conseqncies dels desastres naturals. (subjecte)
a) Va demanar que el substitussin. (CD)
b) Escoltar s signe dintelligncia. (subjecte)
c) Em molesta que sempre guanyis tu. (subjecte)
d) Es penedia de tot el que havia fet. (CR)
e) Va recomanar-los dacabar tota la feina. (CD)
f) Vol que fem les paus. (CD)
g) s feli de trobar-se amb els amics. (CAdj)
h) Tancar-se en una esglsia de manera indefinida recorda vells temps. (subjecte)
i) Assegurat que tot estigui en condicions. (CR)
j) No has de pensar mai a trencar les negociacions. (CR)
16
8. a) Els va assegurar que arribaria dhora. (CD)
b) Em molesta que no confieu en mi. (subjecte)
c) Resulta difcil dentendre el problema. (subjecte)
d) Es va oblidar de portar la calculadora. (CR)
e) s incapa de recordar res. (CAdj)
f) No sabien si presentar-se detiqueta. (CD)
g) Volia que li donessin una nova oportunitat. (CD)
h) Tinc por que menxampin. (CN)
i) No sap encarregar-se de la germana petita. (CD)
j) Va renunciar que li exposessin els quadres. (CR)
k) No magrada que em parlin amb aquest to. (subjecte)
l) Us recomano que li feu una visita. (CD)
m) Era feli de retrobar-se amb la colla de lestiu. (CAdj)
n) Est content que el portin a passejar. (CAdj)
o) Magrada que portis arracades al melic. (subjecte)
p) Estalviar per a la vellesa s signe de prudncia. (subjecte)
9. a) identitat de subjectes
b) subjecte genric
c) subjecte genric
d) identitat de subjectes
e) subjecte genric
pgina 43
Nat la contemplava esbalat i li pregunt qui era. Ella li va respondre que era la Mort. Nat, sorprs, li torn a re-
petir la pregunta, i ella, en respondre per segona vegada, va demanar-li de seure perqu gaireb shavia tren-
cat lespinada i estava tremolant com una fulla. Nat encara va preguntar-li un tercer cop qui era; ella va a tornar
a respondre el mateix i li deman un got daigua. Nat no entenia res i demanava explicacions. La Mort li fu no-
tar el vestit negre i la cara emblanquinada per demostrar-li que deia la veritat, aix com el fet que no era carna-
val, i tot seguit torn a demanar-li un got daigua amb certa impacincia. Nat va insinuar que es tractava duna
broma, per la Mort li va deixar anar un seguit de preguntes, com si tenia cinquanta anys, si es deia Nat Ac-
kerman, si vivia al carrer Pacfic 118, tot afirmant que aquestes dades figuraven en una targeta de visita que li
va mostrar desprs de remenar-se les butxaques. Finalment, Nat li pregunt qu volia dell, i com que la Mort
se sorprengu que li fes una pregunta tan bvia, Nat va concloure que es devia tractar duna broma, ja que gau-
dia duna salut perfecta.
11. a) Parla, parla i no sap qu diu. (pronom)
b) Pregunta-li si vindr al funeral del ve. (conjunci)
c) Mhas de dir quants nois convidars a la festa. (determinant)
d) Li va demanar qui assistiria a lacte. (pronom)
e) Pregunta-li qu vol per sopar. (pronom)
12. Qu (pronom) rumia el prncep? Rumia qu (pronom) far en el futur, quan hereti el regne, com (pronom) go-
vernar, quines (determinant) innovacions introduir i quina (determinant) dona triar perqu sassegui al seu
costat, al tron.
13. a) Va dir-li-ho.
b) Els ho recomanava.
c) Fes-ho.
d) Shi va acostumar.
e) Sen pened.
f) Hi renunci.
g) Els ho explica.
h) Shi expos.
17
pgina 47
14. a) Les tisores amb qu mhe tallat sn de punta fina.
b) La premsa que havia lluitat per la llibertat dexpressi est controlada per grups de pressi.
c) Els infants del tercer mn de qui tothom parla segueixen sense futur.
d) El pintor les obres del qual sn molt cotitzades s parent meu.
e) La corrupci contra la qual van lluitar segueix vigent.
15. a) Aquelles senyores viuen en un indret allat. La parla de les senyores s tan genuna.
b) La pellcula no s gens comercial. Jo the recomanat la pellcula.
c) La depressi t causes hereditries. Ell ha lluitat tant contra la depressi.
d) El ritme de vida s massa elevat. Ell sha acostumat a un ritme de vida.
e) Ha escrit un article. Ning no ha volgut publicar aquest article.
16. Clusules adjectives especificatives: a), e), f).
Clusules adjectives explicatives: b), c), d), g).
17. Totes les oracions subratllades fan de complement del nom que qualifiquen, lantecedent, que tenen imme-
diatament al davant. Posem entre parntesis la funci del pronom relatiu:
a) Lescrit que hem redactat tots plegats est molt ben documentat. (CD)
b) Els dies que hem passat a la vora del mar sn inoblidables. (CD)
c) La taula on escric s massa baixa. (CCLloc)
d) Hem negociat un contracte algunes clusules del qual no sajusten a la normativa legal. (CN)
e) El miny a qui vas donar aquell present viu amb els seus oncles. (CI)
f) El deute que vam contraure ens t lligats de peus i mans. (CD)
g) El crrec al qual vas renunciar presentava grans avantatges econmics. (CR)
h) No tenen cap referncia de la persona a qui han contractat. (CD)
i) El poble on he viscut la meva infantesa s ple de ginesta florida. (CCLloc)
j) El jersei que thas comprat no et durar pas gaire. (CD)
k) El canvi del qual tothom parla tant no es produir fins lestiu. (CR)
l) El conte de pirates que hem escrit sembla original de deb. (CD)
m) El recipient on llencem la brossa est ben atrotinat. (CCLloc)
n) Les malalties que necessiten ms dotacions econmiques sn la sida i el cncer. (subjecte)
o) Els concursants a qui van lliurar les medalles shan preparat fsicament durant tot lestiu. (CI)
p) Lany que vas nixer va esclatar la Segona Guerra Mundial. (CCTemps)
q) El teatre el nom del qual s dun escriptor fams obrir les portes al mes de maig. (CN)
r) El noi en qui pensa la teva germana s un tronera. (CR)
s) El moment histric que reflecteix la novella s apassionant. (CD)
pgina 48
19. Les oracions subratllades fan de complement del nom destacat en negreta. Els pronoms fan tots la funci de
subjecte.
Hi ha tamb la casada del disset
que sempre porta shorts, i el maric
del dotze, que viu sol i rep visites.
Hi ha els del deu, que aquest any estrenen cotxe
i tenen gos a totes les botigues
i la rossa del vint, que pren el sol
sense sostenidors i t minyona.
Hi ha la nena del vuit, que aquest estiu
18
ha menstruat per primera vegada
i la vdua eixorca del divuit
que maldiu de tothom. Hi ha tres donzelles
que es banyen nues damagat i es palpen
mtuament en eixugar-se i riuen.
Hi ha botiguers gasius i un vell que surt
cada tarda amb un caapapallones
i quan s lluny espia les parelles.
Hi ha un funcionari retirat, que beu
ms del compte els dissabtes. Hi ha adulteris
duna tendresa fonda, insospitada,
i subrepticis cobriments de cor
que en el record esdevindran falenes.
Hi ha gent grisa i cansada; hi ha la gent
de tot arreu, que un dia qualsevol
es veu en un mirall, i ja no t
coratge ni vergonya per trencar-lo.
20. Totes les oracions subratllades fan de complement del nom destacat en negreta i entre parntesis assenyalem
la funci del pronom.
La nit del seu aniversari, en Max no va aclucar els ulls. Mentre els altres dormien, va esperar la fatal arribada
daquella matinada que (subjecte) havia de marcar el comiat final al petit univers que (CD) shavia forjat al llarg
dels anys. Va passar les hores en silenci, ests al llit amb la mirada perduda en les ombres blaves que (sub-
jecte) ballaven al sostre de la cambra, com si espers veure-hi un oracle capa de dibuixar el seu dest a partir
daquell dia. Agafava amb la m el rellotge que (CD) el seu pare havia forjat per a ell. Les llunes somrients de
lesfera brillaven en la penombra nocturna. Tal vegada elles tindrien la resposta a totes les preguntes que (CD)
en Max havia comenat a colleccionar des daquella mateixa tarda.
21. Conjunci: a), b), d), g). Pronom: c), e), f), h), i).
pgina 49
22. a) Tenia el neguit que no superssim les proves. (substantiva)
b) El neguit que t s infundat. (adjectiva)
c) La preocupaci que compartim s una bona quimera. (adjectiva)
d) No comparteixo la preocupaci que tothom hagi de repetir curs. (substantiva)
e) La situaci que tothom hagi de sortir de les aules a la mateixa hora s insostenible. (substantiva)
f) Lesperana que guia la nostra feina s la desqualificaci de la intolerncia. (adjectiva)
g) Tenim lesperana que la intolerncia sigui desqualificada en tots els tribunals europeus. (substantiva)
h) El cas que hi hagi persones aforades en aquesta inculpaci s alarmant. (substantiva)
i) El cas que porta el tribunal suprem afecta persones aforades. (adjectiva)
23. a) El que diu s incert i poc documentat.
b) No recorda qui el va visitar a lhospital.
c) Els qui beuen massa els dissabtes dormen tot el diumenge.
d) No facis cas del que et diuen aquells dropos.
e) Estudia el que entra a lexamen.
24. a) No ets conscient de les coses que fas.
b) Pensa en les persones que no han tingut les mateixes oportunitats que tu.
c) Destria les persones que sn amics de veritat.
d) Recordat de la feina que encara has de fer.
e) Sestima la gent que el lloa sense fonament.
19
26. a) El que diu s prou assenyat. (subjecte)
b) No expliquis el que hem fet avui. (CD)
c) Ho tornar a qui li ho va deixar. (CI)
d) No et refis de qui no coneixes. (CR)
e) Tothom qui tingui gana ha de seure rpidament. (subjecte)
f) Va recordar el que havem de fer. (CD)
g) Reclama la plissa a qui et va fer lassegurana. (CI)
h) Aquell noi s qui ha organitzat els castells al poble. (Atr)
i) La sort dels que van baixar a la cova s a mans de latzar. (CN)
pgina 50
27. a) CD
b) CD (Avui hem fet aix)
c) CI (Ho va deixar a alg)
d) CD (No coneixes alg)
e) subjecte (Alg t gana)
f) CD (Havem de fer aix)
g) subjecte (Alg et va fer lassegurana)
h) subjecte (Alg ha organitzat els castells al poble)
i) subjecte (Alg va baixar a la cova)
28. adjectives / substantives de relatiu
a) El cas que et van encomanar sembla perills. (adjectiva, CN)
b) El que diu en Pep s mentida. (substantiva de relatiu, subjecte)
c) Els qui escriuen amb ploma fan ms bona lletra. (substantiva de relatiu, subjecte)
d) El mn que descrius no existeix. (adjectiva, CN)
e) No pararen de molestar el noi que havia entrat darrer. (adjectiva, CN)
f) Va recomanar prudncia als qui viatjaven amb autocar. (substantiva de relatiu, CI)
g) No facis all que than prohibit. (substantiva de relatiu, CD)
h) El perfil que vas dibuixar era exacte. (adjectiva, CN)
i) Explicam tot el que et va passar. (substantiva de relatiu, CD)
substantives completives / substantives de relatiu
a) El director de teatre creu que lobra estar enllestida a loctubre. (substantiva completiva, CD)
b) Els qui comprin lentrada aquesta setmana tindran un 50% de descompte. (substantiva de relatiu, subjecte)
c) No va saber el que li havien demanat. (substantiva de relatiu, CD)
d) Torna-ho a qui tho va deixar. (substantiva de relatiu, CI)
e) No sabien trobar la soluci del problema. (substantiva completiva, CD)
f) Acostumat a fer-te el llit. (substantiva completiva, CR)
g) Va confiar que li retornarien loriginal. (substantiva completiva, CR)
h) Explicam el que tha succet avui. (substantiva de relatiu, CD)
i) Que arribis tard no preocupa ning. (substantiva completiva, subjecte)
j) Tots els qui embarquin lequipatge sexposen a perdrel. (substantiva de relatiu, subjecte / substantiva com-
pletiva, CR)
adjectives / substantives completives
a) Digues-li que faci aviat les maletes. (substantiva, CD)
b) Les maletes que vam preparar no es podien tancar. (adjectiva, CN)
c) Recorda b la primera feina que va tenir. (adjectiva, CN)
d) Fomentar leducaci i la cultura s una consigna governamental. (substantiva, subjecte)
e) No em sembla b que sempre et surtis amb la teva. (substantiva, subjecte)
f) El dinar que farem avui ser suculent. (adjectiva, CN)
20
pgina 51
30. a) Larticle que has consultat (adjectiva, CN, CD) est molt ben documentat.
b) Lassistncia hospitalria, que genera tants dficits (adjectiva, CN, subjecte), dna cobertura a tot aquell qui
lha de menester.
c) Era impossible de resoldre els embolics (substantiva, subjecte) que va crear (adjectiva, CN, CD).
d) Les conclusions a qu es refer el parlamentari (adjectiva, CN, CR) tingueren un gran ress periodstic.
e) Vendre samarretes a bon preu (substantiva, subjecte) s un recurs que practiquen els estudiants (adjectiva,
CN, CD) que volen viatjar (adjectiva, CN, subjecte).
f) No sap fer la ressenya de la bibliografia del treball (substantiva, CD) que ha de lliurar (adjectiva, CN, CD).
g) El treball que has de consultar (adjectiva, CN, CD) s una tesi doctoral lnic exemplar de la qual s a la bi-
blioteca de Sant Cugat (adjectiva, CN, CN).
h) Els qui han preparat el sopar (substantiva de relatiu, subjecte, subjecte) diuen que guardis b (substantiva,
CD) el que tha sobrat a la carmanyola (substantiva de relatiu, CD, subjecte).
i) Es va adonar massa tard del que el pblic demanava en aquell moment (substantiva de relatiu, CR, CD).
j) Lobjectiu que ens hem proposat (adjectiva, CN, CD) s eliminar la intolerncia.
31. Quan va nixer Dani, ja vaig comenar a preguntar-me per qu el teu germ shavia volgut casar amb mi (subs-
tantiva interrogativa, CD). Desprs ho vaig anar entenent. Sn coses que trobes tota sola (adjectiva, CN). Hi ha
homes que es casen per tenir qui els cusi la roba, i els faci el menjar, i els doni els remeis quan estan malalts
(adjectiva, CN). Les illusions duren poc. I el que fa ms mal (substantiva de relatiu, CAtr) s adonar-te que no
nhavies dhaver tingudes (substantiva, CR). Un dia et casars i potser sers feli i pensars que jo anava equi-
vocada (substantiva, CD). La vida s alegre o trista, segons com la miris. De vegades penses que no saps viu-
re (substantiva, CD). O timagines que nhi ha que sn felios (substantiva, CD) i aleshores tot els sembla ms
bonic: potser un dia o altre et tocar.
32. Activitats a) i b).
La c) s resposta oberta:
33. a) el que
b) qui
c) els qui
d) el qual
e) (d)el que
f) els qui
g) la qual
h) les qui
i) la qual
Oracions substantives
que va morir el 16 dagost de 1977 (subjecte)
que Elvis Presley encara s viu (CAdj)
que Elvis viu a lfrica (CD)
que est en companyia de Jim Morrison (CD)
que a la tomba de Graceland hi ha enterrada una altra persona (CD)
que Elvis encara sigui viu (subjecte)
Oracions adjectives
que (subjecte) el veu en algun rac dels Estats Units dAmrica, especialment en su-
permercats i benzineres (CN)
que (subjecte) no es resignen a viure sense el seu estimat Rei del Rock (CN)
que (subjecte) lacompanyaven sempre (CN)
que (subjecte) estava sonant (CN)
21
34. a) La bicicleta les rodes de la qual estan punxades s de segona m.
b) Vam fer un examen les preguntes del qual eren dun curs superior.
c) Van cometre un atemptat el mbil del qual era provocar un cop deEstat.
d) Hem visitat un poble la gent del qual s molt acollidora.
e) Aquella noia el proms de la qual s fill del doctor Planes est passant per un mal moment.
f) La pellcula el protagonista de la qual s en R. R. est feta a Xile.
g) Aquella escola les aules de la qual sn molt espaioses ha tancat per manca de matrcula.
h) El curs la matrcula del qual era carssima no ha respectat les demandes dels estudiants.
i) Hem conegut una noia la germana de la qual treballa a Brusselles.
j) Encara no he llegit el llibre lautora del qual s vena meva.
pgina 54
37. a) de qu / del qual (the parlat del negoci)
b) amb qui / amb els quals (vaig anar dexcursi amb els companys)
c) a qui / al qual (us haureu dadrear al recepcionista)
d) amb qu / amb el qual (rento la roba amb el detergent)
e) en qui / en la qual (confio en la gent)
f) a qui / a la qual (he lliurat els beneficis a la instituci)
g) contra qu / contra els quals (lluita contra els ideals)
38. a) El distribudor amb qui / amb el qual treballo t molts contactes.
b) La casa les finestres de la qual sn de fusta s molt antiga.
c) Lestudiant de qui / del qual tant parla tothom s inofensiu.
d) Magrada anar al poble on / en qu / en el qual va viure la meva mare.
e) Havia despavilar-me tot sol, la qual cosa / cosa que em va alegrar molt.
f) La situaci en qu / en la qual em trobo s fruit de decisions equivocades.
g) s impressionant capbussar-se en la cova les aiges de la qual sn tan clares.
39. a) de la qual e) de qu / de la qual
b) que f) amb qui / amb el qual
c) a qui / al qual g) cosa que / la qual cosa
d) on / en qu / en la qual
40. a) a qui / al qual e) que / el qual
b) del qual f) en qui / en la qual
c) on / en qu / en el qual g) on / en qu / en la qual
d) des don / des del qual
pgina 56
43. a) s tan despistat com la seva germana. (comparativa)
b) Tot i que no hi ha cap nvol, el temps canviar a migdia. (concessiva)
c) Era tan loqua que fins i tot els adults quedaren muts. (consecutiva)
d) Recollirem diners per contribuir a una causa humanitria. (final)
e) Escriu el poema tal com indiquen les normes de versificaci. (mode)
f) Quan acabi la temporada turstica, els treballadors tornaran a casa seva. (temps)
g) Malgrat que les previsions eren incertes, sarriscaren a jugar. (concessiva)
h) Si tens capacitat de decisi, escollirs el que ms et convingui. (condicional)
i) Va actuar daquella manera perqu no li deixaren altra opci. (causal)
22
44. a) Escoltaren el concert asseguts a la gespa. (mode)
b) En tornar de vacances, comprarem el material escolar. (temps)
c) Feien els deures tot mirant la televisi. (mode)
d) Esperant lautobs, xerraren una bona estona. (temps)
e) Participaren en el torneig convenuts de la superioritat del seu equip. (causa)
f) En acabar la cursa, tornaren a casa. (temps)
g) Commoguts per la desgrcia, assistiren els accidentats. (mode)
h) Responent totes les preguntes, guanyaren el concurs. (causa)
i) En sortir el sol, iniciarem lascens a la Pica dEstats. (temps)
pgina 57
46. Les construccions incorrectes sn a les oracions b), c), d), e), h), i). Shan de corregir unint les dues proposi-
cions amb la conjunci i.
Per exemple: Ensopeg per lescala i caigu de formanera estrepitosaaparatosa.
47. a) Baldament ho empenyorin tot, no cobriran el dficit. (concessiva)
b) Ats que hi ha majoria absoluta, reformarem els estatuts de la companyia. (causal)
c) Estudiant com un escarrs no aconseguirs superar la prova. (concessiva)
d) Era tan tossut que ning no el podia fer canviar dopini. (consecutiva)
e) Reunirem els socis per tal que coneguin les noves disposicions legals. (final)
f) Recollint roba usada aconseguirs un bon jornal. (condicional)
49. a) desigualtat : lEstatut dAutonomia del 1931 / lEstatut del 1932 ms que
b) igualtat : en Pere / el seu germ tan com
c) desigualtat: la situaci als Balcans ara / fa cinc anys ms que
d) desigualtat: la producci vincola denguany / la de lany passat pitjor que
e) desigualtat: la meva generaci / la dels meus fills ms que
f) desigualtat: la decoraci daquesta sala / la decoraci de lestudi menys que
g) igualtat : Ell(a) / el seu amic Pere tan com
h) desigualtat: les interferncies lingstiques en les zones urbanes / en les zones rurals ms que
i) desigualtat: el color verd / el taronja millor que
pgina 58
51. Causals: a), d), f).
Finals: b), c), e).
Condici Finalitat Concessi
a) si a) per a) malgrat que
b) posat que b) a fi de b) tot i
c) tret que c) per tal que c) tot i que
d) a menys que d) per tal de d) si b
e) a condici que e) per e) baldament
Causa Conseqncia
a) perqu a) de manera que
b) vist que b) aix que
c) com que c) tant que
d) per tal com d) massa... per
e) ja que e) tanta... que
23
pgina 59
53. Text 1
a) Clusules adverbials:
quan Rob Halford encara...: simultanetat
desprs descoltar la can...: posterioritat
quan havia gravat el disc: simultanetat
desprs de conixer...: posterioritat
b) dincloure en les seves canons...: substantiva de CN
a desmentir-ho tot: substantiva de CR
que quan havia gravat el disc...: substantiva de CD
que si volgus posar missatges...: substantiva de CD
en qu havien crescut els dos joves: adjectiva, CN. Pronom: CCLloc
que si posaven qualsevol disc a linrevs...: substantiva de CD
que demanaven com a indemnitzaci: adjectiva, CN. Pronom: CD
els que es dediquen a escoltar els discos a linrevs: substantiva de relatiu, Atr. Pronom: subjecte
c) Tots els pronoms personals febles marcats en negreta fan de CD.
Text 2
a) quan es desplaava amb el seu cotxe...: temps
per veure si les investigacions policials...: final
com que el tema no es resolia...: causal
ja que sovint hi ha gent que assegura...: causal
per extreuren informaci...: final
b) ha fet crrer molta tinta nha fet crrer molta (CD)
quan es desplaava amb el seu cotxe quan shi desplaava (CC Iinstrument)
van trobar el seu cotxe abandonat lhi van trobar / van trobar-hi el cotxe (C Pred)
superar el trngol superar-lo (CD)
assegura haver vist Richey James assegura haver-lo vist (CD)
que estigui senzillament mort que senzillament ho estigui (Atr)
que es fa al planeta Terra que shi fa (CCLloc)
c) que ja s fams per lelevat...: CN de pont. Pronom: subjecte
que shi produeixen: CN de sucidis. Pronom: subjecte
que tenia clares referncies al seu company: CN de disc. Pronom: subjecte
que assegura haver vist Richey James...: CN de gent. Pronom: subjecte
que deia haver-lo vist...: CN de persona. Pronom: subjecte
que li deu fer que...: CN de grcia. Pronom: CD
que es fa al planeta Terra: CN de msica. Pronom: subjecte
pgina 60
1. ||, ||, |c|, |o|, ||, |o|, ||, |c|, ||, |c|, ||, ||, ||, |o|, |c|, ||, |c|, ||
2. Resposta oberta.
3. |qz|, ||, ||, ||, |z|, |z|, ||, |s|, ||, |s|, |r|, |z|, |s|, |r|, |s|
4. |d| sonoritzaci, |n_| dentalitzaci, || mode darticulaci, |z| sonoritzaci, || mode darticulaci, || velaritza-
ci, || mode darticulaci, |m| labialitzaci, || mode darticulaci, |z| sonoritzaci, |d| sonoritzaci.
24
5. sinalefa |||, elisi, elisi, sinalefa |||, sinalefa |av|, elisi, elisi, elisi, elisi
6. Accent diacrtic: Accent grfic usat per a diferenciar mots que altrament serien homgrafs.
Exemples del text: sc, t, es, sn, pel, dona...
pgina 61
7. Determinants: el, la, el, els, la seva
Substantius: carrer, buidor, pas, peus, cops
Verbs: era, savorria, marrabassava, donava
Adjectius: buit
Quantitatius: massa
Adverbis de lloc: sota, pertot, aqu, all
Preposicions: de, amb
Conjuncions: i, i, i
Pronoms: ell
8. Ja ho he dit - s un verb transitiu perqu porta un CD (ho).
Aprenc a veure - s un verb intransitiu, no porta CD.
Sc a les beceroles - s un verb intransitiu, no porta CD.
Encara no men surto - s un verb intransitiu pronominal, no porta CD.
Per ja mespavilar - s un verb intransitiu pronominal, no porta CD.
9. a) en - cara - CD, b) la - cara - CD, c) els - ells - CI, d) ls - la gent - CD, e) la-hi - la cara a ell - CD, CI f) les - les
cares - CD, CD
10. ser a les beceroles: ser a linici dalguna cosa.
sortir-sen: alg, salvar-se, de compromisos, dificultats, entrebancs, etc., que el destrenyen, sortir airs duna
empresa dificultosa, deseixir-sen.
trobar el desllorigador: trobar all que ens dna la soluci duna qesti, dun afer, etc., difcil, complicat.
11. No sn ben b sinnims.
Trencar: Fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la.
Estripar: Esquinar. Rompre, fer trossos amb una estirada.
Esbocinar: Fer bocins (una cosa).
Desballestar: Destruir el degut enlla, lajust, de les peces de qu es compon (un mecanisme, un objecte ar-
mat, etc.).
12. Malmetre / espatllar, desar / guardar, entotsolament / allament, mudar / canviar, destorbar / molestar, escruixir
/ pressionar
13. Veure: percebre la imatge (dun objecte) que els rajos lluminosos que provenen daquest formen al fons de lull
sobre la retina.
Veure-shi: tenir alg claror suficient per a veure-hi. Apartat de davant del llum, que no mhi veig.
14. a) Fer els ulls grossos. Tolerar, deixar passar, quelcom aparentant no veure-ho.
b) No fer cap bon efecte a qui ho veu fer.
c) Fingir.
d) Fer coses per cridar latenci de la gent.
e) Escapar dun greu perill.
f) Haver caigut aquesta cosa en poder de qui no ens la tornar.
g) Tenir-li una forta aversi.
h) Estar vivament satisfet.
i) sser curt de gambals o excessivament ingenu.
15. mbit: no especialitzat, Emissor/receptor: sense coneixements, Formalitat: baixa, Funci del llenguatge: poti-
ca, Finalitat: eina de treball.
25
Comentari
pgina 65
1. Tema: la fama
Tipus de ttol: temtic
Visi del mn: pessimista i irnica
2. Mite de Jons i la balena: El llibre de Jons forma part de l'Antic Testament. Es va posar per escrit durant el
segle VIII aC. Narra una coneguda histria, que comena quan Jons va ser enviat per Du a profetitzar a Nni-
ve. Durant la travessa martima el vaixell va patir una gran tempesta. Els mariners creien que era culpa de Jons
i el van llanar al mar, on se'l va empassar una balena. Desprs d'uns dies de meditaci, la balena el va vomi-
tar en una platja perqu pogus seguir les ordres de Du. El Nou Testament veu una prefiguraci de la mort i
resurrecci de Jess, ja que Jons va estar tres dies al ventre de la balena i va tornar a la vida. La histria s
un signe de la misericrdia divina.
3. Resposta oberta.
4. Gnere i tipologia textual: narrativa, conte literari
5. Tipus de progressi temtica: progressi de tema constant
6. Estructura: circular
Temps: Una milmilionsima de segon, tot i que tamb hi ha flashbacks que ens remeten al passat ms im-
mediat o ms remot de la vida dEnric Sanoi.
Espai: el mar Mediterrani
Personatges: Enric Sanoi, el protagonista
Mbil: Mentre neda s engolit per una balena, segons creu ell, tot i que, realment, resulta tractar-se dun hi-
droavi.
Conflicte: Enric Sanoi s engolit mentre fa submarinisme i aix el fa reflexionar sobre la prpia existncia. Quan
ho ha resolt positivament tot, sadona que no ha estat engolit per una balena, com pensava, sin per un hi-
droavi, que lest llanant a un bosc en flames.
7. Tipus de narrador: narrador omniscient total
8. Relat: Enric Sanoi s engolit mentre fa submarinisme i veu en aix la manera descapar de la seva vida inspi-
da, perqu creu que no noms que podr sortir daquesta sin que ho podr utilitzar en aquest sentit. La rea-
litat, per, el precipita a la mort.
9. Fets externs: Enric Sanoi s engolit per un hidroavi que el precipita a un bosc en flames.
Sentiments del protagonista: Sadona que la seva vida s banal, veu en la situaci que es troba la possibilitat
de capgirar-ho, quan s conscient de la realitat de la situaci es veu precipitat de manera inevitable a la mort.
Passa, per tant, dun estat dangoixa a un estat deufria per tornar a un estat dangoixa encara major.
10. Descripci protagonista: El protagonista s un home que ha passat per la vida sense pena ni glria; tot i que
havia estat una jove promesa, la rutina laboral lha convertit en aquest home gris que s. Se nadona ara que
es veu en una situaci lmit i pretn capgirar-ho. Trets essencials: ensopit i rutinari.
11. Sentit del ttol: El ttol refelecteix un complex joc de paraules entre all que s abstracte o simblic i all que
s real. En primer lloc, el protagonista est alhora entre el cel (glria - caient des de lavi) i linfern (vanaglria
- bosc en flames). Val a dir que la vanaglria era el vuit pecat capital, eliminat per Sant Toms dAquino, per
aix podem suposar que el protagonista peca de vanaglria, per tant, va a linfern. Fixem-nos que loficina s
descrita per lautor com una mena de purgatori: Loficina no s un lloc celestial, tampoc s un lloc infernal.
En segon lloc, podem afegir-hi un joc de paraules entre la caiguda fsica i la moral, aix com la distncia curta,
fsica, entre el cel i la terra en una caiguda lliure i la distncia curta, simblica, entre la glria i la vanaglria.
12. Joc de paraules final: La distncia entre la glria i la vanaglria s nfima i feta de fum. Tot i que podria tractar-
se duna expressi metafrica, el valor que t s el de la realitat: nfima, una milmilionsima de segon, i de
fum, perqu hi ha un incendi. Aquesta s la distncia entre el futur que ell havia albirat per a ell mateix i la
realitat amb qu es troba de sobte.
13. Resum: Enric Sanoi sadona que la seva vida s grisa, massa grisa, quan mentre estava fent submarinisme es
veu engolit per alg o per alguna cosa. Aix el fa reflexionar i pensa que cal donar un gir a la seva vida i que la si-
tuaci en qu es troba el pot ajudar, perqu pensa que ha estat engolit per una balena i que podr sortir-sen. En-
mig daquest estat deufria i excitaci, per, sadona que no hi ha salvaci possible, que realment ha estat en-
golit pel dipsit dun hidroavi que el precipita sobre un foc en flames. I no noms no en podr sortir en vida, sin
que, a ms, fins i tot la seva mort ser ridcula, ja que acabar enmig dun bosc cremat vestit dhome granota.
3. EL LXIC
Activitats
pgina 69
1. cag-an-er, pols-egu-era, amag-at-all, terr-ass-, flam-ar-ada, cost-an-er, en-jog-ass-ar, pedr-eg-am, en-fein-ass-at,
peix-at-er, crid-an-er
2. avant-projecte (tnic), inter-posar (tnic), bes-avi (ton), des-arrelar (ton), post-guerra (tnic), dis-sort (ton), es-
fullar (ton), sub-apartat (ton), pre-histria (tnic), trans-crrer (ton), con-viure (ton), extra-ordinari (tnic)
3. Resposta semioberta.
Transatlntic, semivocal, menysprear, malpensar, exdiputat, collateral, infrahum, perdurar, antinacionalista,
desfer, postpart, inadequat, extraordinari, avantbra
4. a-pamar (verb) - pam (substantiu), in-servible (adjectiu), contra-atacar (verb), mal-viure (verb), em-benar (verb) -
bena (substantiu), super-home (substantiu), in-flamar (verb) - flama (substantiu), ex-diputat (substantiu), a-con-
sellar (verb) - consell (substantiu), des-ossar (verb) - os (substantiu), sobre-crrega (substantiu), es-fullar (verb) -
fulla (substantiu), des-natar (verb), nata (substantiu), il-legible (adjectiu), in-toxicar (verb) - txic (adjectiu).
5. pseudo = fals, espuri. Pseudocristi = fals cristi
post = darrere, desprs. Postguerra = desprs de la guerra.
con = ensems amb, en com. Conviure = viure amb alg.
pre = abans, davant. Prejudici = jutjar abans de conixer.
ex = fora. Exportar = portar a fora.
sobre = abundncia. Sobrealimentaci = alimentaci en abundncia, en excs.
anti = oposici, contra. Antihiginic = que no s higinic.
des = oposici. Desfullar = llevar les fulles.
arxi = superlatiu. Arximilionari = ms que milionari.
re = tornar. Redrear = tornar a la seva posici.
pre = abans, davant. Pressentir = sentir abans que passi.
sobre = damunt. Sobrenatura = per damunt del que s natural o normal.
6. deslleial, inhum, discontinutat, illgic, analfabet, dissort, inexacte, irregular, amoral, irremeiable, ingrat, infidel,
exculpar, asimtric, disconformitat, inacceptable
7. Resposta oberta.
8. a) lanomenis, b) van nomenar; a) senyalen, b) assenyalen; a) aguaita, b) guaita; a) abasta, b) basta; a) encreua,
b) creuen
pgina 73
9. codony-er (nominal), lent-itud (adjectival), defici-ncia (nominal), gall-iner (nominal), a-terr-atge (nominal), lletj-or
(adjectival), clau-er (nominal), fix-aci (adjectival), discre-ci (adjectival), xerr-adissa (verbal), malalt-ia (adjectival),
ros-er (nominal), brut-cia (adjectival), mati-n-ada (nominal)
10. Sufixos valoratius: a) cotx-arro (augmentatiu), b) noi-et (diminutiu), veu-arra (augmentatiu), c) animal (diminu-
tiu), d) homenet (diminutiu), metjastre o medicastre (pejoratiu-augmentatiu)
a) peu-arro/augmentatiu valoratiu (substantiu), b) bud-ista/doctrina (substantiu), c) besti-esa/qualitat (substantiu),
d) fals-a-ment/acci i efecte (adjectiu), e) frega-dissa/acci i efecte (verb), f) ximple-ria/qualitat (adjectiu), g) sucr-
era/lloc (substantiu), h) dign-itat/qualitat (adjectiu), i) amag-atall/lloc (verb), j) en-negr-ir/acci (adjectiu), k) humid-
ificador/agent (adjectiu), l) financ-er/activitat (verb), m) fust-er/ofici (substantiu), n) menj-ador/lloc (verb), o) bis-
be-t/diminutiu valoratiu (substantiu)
12. codony, condonyer, codonyerar; mongeta, mongetera, mongetar; nou, noguer, noguerar; mel, meloner, melo-
nar; cirera, cirerer, cirerar; carbassa, carbassera, carbasserar; oliva, olivera, oliverar; patata, patatera, patatar; fi-
ga, figuera, figuerar; rellotger, rellotger, rellotgeria; porta, porter, porteria; teula, euler, teuleria; pasts, pastisser,
pastisseria; carn, carnisser, carnisseria; jard, jardiner, jardineria; sabata, sabater, sabateria; caf, cafeter, cafe-
teria; gelat, gelater, gelateria
13. decorador, massatgista, paracaigudista, boletaire, enginyer, aprenent, estudiant, cirurgi, pintor, teixidor, lloga-
ter, sardanista, ocellaire, perruquer, firaire, ferreter, boxador, comerciant, ermit
26
27
14. Colzada. Cop
Setmanada. Mesura
Rucada. Acci prpia de
Feinada. Collectiu
Ventada. Acci prpia de
Migdiada. Perode de temps
Fornada. Collectiu
Garrotada. Cop
Pallassada. Acci prpia de
Llevantada. Acci prpia de
Favada. Collectiu
Clatellada. Cop
Costellada. Cop
Perdigonada. Cop
Castanyada. Collectiu
Catalanada. Acci prpia de
Galtada. Cop
Quixotada. Acci prpia de
15. a) exactitud, b) dignitat, c) discreci, d) pobresa, e) pulcritud, f) rectitud, g) tranquillitat, h) ignorncia, i) petite-
sa, j) avidesa, k) avarcia, l) fredor. Totes comparteixen el valor: qualitat de i labstracci.
16. Derivats nominals: sol - solitud - solista, alt - altura - altitud, fosc - foscria - foscor, ample - amplitud -amplria,
tendre - tendresa - tendror, ximple - ximplet - ximpleria, magre - magresa - magrcia, vid - avidesa - aviditat,
rgid - rigidesa - rigiditat, nu - nuesa - nuditat, trist - tristesa - tristor, clar - clarcia - clariana, gros - grossesa -
grossria, abundant - abundncia - abundor, llarg - llargria - llarguesa, brut - brutcia - brutor, amarg - amargor
- amarguesa, brau - bravesa - bravura, lleuger - lleugeresa - lleugeria, rstic - rusticitat - rustiquesa, coix -
coixesa - coixera, gran - grandesa - grandria
pgina 74
a) jovenalla, sardinada, carrer, magnolier
b) enyorana, riallades, infantesa
c) bastonada, fadrina, consentiment
d) dringadissa, cristalleria
e) raonable, comunisme
f) piuladissa
g) xicalla, escampadissa, menjador, casalot
18. brevetat, brusquedat, crueltat, bondat, seguretat, publicitat, ingenutat, vaguetat, sequedat, igualtat, arbitrarie-
tat, homogenetat, dignitat, lleialtat, simultanetat, castedat, vacutat, maldat, escassetat, falsedat, perpetutat,
humiltiat, claredat, tenutat, fluixedat, contrarietat, austeritat, prolixitat, honestedat, vanitat
19. a) tenutat, b) austeritat, c) arbitrarietat, d) vacutat, e) vanitat
20. a) visi, corrupci, b) interrupcions, recepci, detenci, c) possessi, absorci, fusi, d) supressi, correccions,
divisi, e) obsessi, abolici
21. ajudar - ajut (regressiu), acabar - acabament, renunciar - renncia (regressiu), manllevar - manlleu (regressiu),
guanyar - guany (regressiu), aclarir - aclariment, abolir - abolici, punir - punici, conixer - coneixement, man-
tenir - manteniment, ensenyar - ensenyament, recomanar - recomanaci, avanar - avan (regressiu), recordar
- record (regressiu), cridar - crit (regressiu), abonar - abonament, retallar - retall (regressiu), esdevenir - esde-
veniment, crixer - creixement, exhibir - exhibici, aparixer - aparici, discordar - discordana, recar - recana
22. Segons la conjugaci porten a (primera), e (segona) i i (tercera)
-acabament, aclariment, coneixement, manteniment, ensenyament, abonament, esdeveniment, creixement
-abolici, punici, recomanaci, exhibici, aparici
-discordana, recana
pgina 76
23. muntany-enc (nom), amarg-ant (adjectiu), encoman-ads (verb), malalt-s (adjectiu), esgarrif-s (verb), dificult-s
(nom), ciutad- (nom), divisi-ble (nom), negr-enc (adjectiu), pix-an-er (verb), abund-ant (verb), soroll-s (nom),
trist-oi (adjectiu), cap-arrut (nom), baix-ssim (adjectiu)
24. andorr, francs, montcadenc, sabadellenc, menorqu, afgans, asturi, hongars, alacant, rossellons, argen-
t, londinenc, uruguai, japons, montserrat
25. a) esquerr, que se serveix de la m o el peu esquerre en all en qu la generalitat de les persones empren la
m dreta o el peu dret.
b) comprensible, que pot ser ents.
c) banyut, que t banyes.
d) defectus, que t defectes.
e) caparrut, que sha ficat una cosa al cap i no vol cedir ni renunciar-hi.
f) mar, que viu al mar.
g) menjables, que no es poden menjar.
h) malalts, que mostra una disposici habitual a estar malalt, que t poca salut.
i) enraonador, que es plau a enraonar.
j) perceptible, que pot sser percebut.
k) rondinaire, que sempre est disposat a rondinar.
26. a) cregut (verb), b) governable (verb), c) ploranera (verb), d) negrenc (adjectiu), e) illenc (substantiu), f) ermit
(substantiu), g) gegant (substantiu), h) enginyosa (substantiu), i) luxs (substantiu), j) groga (adjectiu), k) eixor-
dadora (verb), l) resplendent (verb), m) xerraire (verb), n) anual (substantiu), o) casual (substantiu)
27. gris - grisor (qualitat de), grisejar (tirant a), grisalla (collectiu), grisenc (tirant a)
blau - blavs (tirant a), blavenc (tirant a), blauet (diminutiu)
vermell - vermells (tirant a), vermellenc (tirant a), vermellor (qualitat de)
negre - negrejar (tirant a), ennegrir (convertir en), negrell (tirant a), negrenc (tirant a), negrs (tirant a)
28. a) rogenc, b) amargant, c) malalts, d) tovenca, e) negrosos
a) s un infant bellugads, b) aquest home s un renegaire, c) aquest discurs s entenedor, d) el nebot s
enyorads, e) aquest foc s extingible, f) s una famlia cridanera, g) aquest text s traduble, h) s una roba
embrutadissa, i) s un rondinaire i un gemegaire
pgina 78
30. iris-ar (nom), agull-on-ar (nom), en-trist-ir (adjectiu parasinttic), en-dorm-isc-ar-se (verb parasinttic), telefo-n-ar
(nom), tall-usqu-ejat (verb), es-boci-n-ar (nom), en-gol-ir (nom), en-gran-d-ir (adjectiu), esper-on-ar (verb), felic-itar
(adjectiu), a-llarg-ass-ar (adjectiu), esglao-n-ar (nom)
31. emmalaltir, empresonar, suavitzar, entendrir, debilitar, endormiscar, esterilitzar, emperesir, avergonyir, dignificar,
engrossir, criaturejar, encoratjar, refredar, embarcar, ablanir, alentir, estovar, embogir, esporuguir, fullejar, apres-
sar, abaratir, amortallar, endarrerir, empallidir, enrabiar, purificar, pilotar, acalorar, flaquejar, acarar
32. Sn correctes:
a) polluir, b) collidir, c) decebre, d) garantir, e) matisar, f) aterrir, g) reflectir, h) trair, i) aclarir, j) improvisar
33. a) desossa, b) moblar, c) atemorits, d) turmentis, e) assaborir, f) emmurallaven , g) sacomiada, h) travessa,
i) aterra
34.
28
Adjectiu Nom Verb
negre negrenc negrada ennegrir
verd verds verdura reverdir
blanc blanquins blanquet emblanquinar
gros grosset grossor engrossir
humit humits humitat humidificar
29
35. lleu, alleugerar, lleugeria; lliure, deslliurar, llibertat; breu, abreujar, brevetat; feble, afeblir, feblesa; lleuger,
alleugerir, lleugeresa; profund, aprofundir, profunditat; munt, muntar, muntanya; esbarjo, esbargir, esbargi-
ment; ra, raonar, raonament; barca, embarcar, embarcament; favor, afavorir, afavoriment; valor, valorar,
valoraci
pgina 84
36. Mots habilitats
a) un picasso i un mir (nom propi a nom com)
b) Els pretendents (adjectiu a nom)
c) un parell de martinis (nom propi a nom com)
d) Lanada i la tornada (participi a nom)
e) Els savis i els intelligents (adjectiu a nom)
f) La 322 (adjectiu a nom)
g) un ase i una bleda (nom a adjectiu)
h) El caient (gerundi a nom)
i) un rostit amb un sofregit (adjectiu a nom)
37. tastaolletes (verb + nom) - Persona que comena moltes coses i no en segueix cap.
panxacontent (nom + adjectiu) - Que no samona per res.
buscabregues (verb + nom) - Que li agrada barallar-se.
ventafocs (verb + nom) - Persona, instituci, etc., que s injustament postergada obligant-la a fer les feines
ms humils, el paper ms galds, etc.
escurabutxaques (verb + nom) - Persona o cosa que fa despendre tots els diners de qu hom disposa.
llepafils (verb + nom) - Triat excessivament, escrupols, en el menjar.
pelacanyes (verb + nom) - Persona pobra.
somiatruites (verb + nom) - Persona visionria o que sillusiona fcilment amb coses impossibles o estranyes.
escanyapobres (verb + nom) - Usurer, usurera.
rebentapisos (verb + nom) - Espanyaportes, lladre de pisos.
38. figaflor, comptagotes, agredol, menystenir, malnom, obrellaunes, colltrcer, sordmut, aiguaneu, caragirat
39. Locucions gramaticals:
a) una mica de (quantificadora), b) una pila de (quantificadora), c) abans de (prepositiva), un miler de (quantifi-
cadora), d) a fora de (conjuntiva), e) tret de (conjuntiva)
40. Locucions lxiques:
a) peus de rata, cames de perdiu i potes de gat (nominals) - sn noms de bolet
b) bra de gitano (nominal) - s un tipus de postres.
c) a dreta llei (adverbial) - sense trcer la llei, amb justcia estricta.
d) a contracor (adverbial) - vencent un sentiment de repugnncia, de mal grat.
e) a cor qu vols (adverbial) - amb la satisfacci total dels desitjos.
f) ull de poll (nominal), mal de mil dimonis (adjectival) - durcia dels peus / molt abundant.
g) sense mirar prim (adverbial), sobre la marxa (adverbial) - sense ser escrupols / improvisadament
gels gelosa gelosia engelosir
brut bruta brutcia embrutar
tnue tnue tenutat atenuar
foll folla follia enfollir
covard acovardit covardia acovardir
glid gelificat gelor gelar
trbol terbolenc terbolesa enterbolir
41. si lencerto lendevino / a la bona de Du
ms llarg que un dia sense pa / inacabable
mal pas / situaci difcil
la mar de / molt
joc brut / acci poc correcta
vistiplau / conformitat
vulgues no vulgues / forosament
per ventura / potser
de mala mort / amb molt poca activitat
cop de cap / resoluci sobtada
de paper destrassa / fals
com qui sent ploure / impassible
pgina 85
42. a) davui en vuit, b) sobre un llit de roses, c) ni de bon tros, d) muts i a la gbia, e) lany de la Mariacastanya,
f) partit pres, g) a la quinta punyeta, h) sobre manera
43. ser coix del front / no tenir seny
ser de bona dent / ser menjador
ser de la mniga ampla / ser tolerant
ser el capit aranya / fer actuar per sense participar
ser fluix de llengua / ser indiscret
ser una boca dor / ser eloqent
ser una sangonera / ser causa de prdua
ser de bona pasta / tenir bon carcter
ser de poca vida / ser poc menjador
ser del morro fort / tenir mal geni
ser de la primera volada / ser inexpert
ser el cul den Jaumet / ser molt bellugads
ser un calasses / deixar-se dominar per la dona
ser un cap calent / ser un exaltat
44. a) sord com una tpia, b) sec com un gaig, c) alt com un sant Pau, d) prim com un fideu, e) dolent com la
tinya, f) bo com el pa
45. a) t bons costats o bons padrins, b) tinc ben apamat, c) tinc a la butxaca, d) t cara dovella i urpes de llop,
e) tinc coll avall, f) tinc el cap com un timbal, g) t estmac o fetge, h) tinc fogots
pgina 86
46. a) donar carbassa: suspendre, b) fer una carcia: acariciar o acaronar, c) donar a llum: parir, d) donar curs a: dei-
xar anar, cursar, e) fer un pet: besar, f) fer la guitza: molestar, g) fer llstima: provocar pietat o compassi, h)
fer una volta: passejar, i) donar peixet: afluixar perqu l'adversari guanyi punts, j) fer una abraada: abraar, k)
donar ales: donar coratge, nim, l) fer esses: imitar la trajectria de la essa en caminar, m) donar carpetada: in-
terrompre la tramitaci d'un expedient, denegar una demanda, etc., n) donar importncia: fer que sigui impor-
tant.
47. Fer via - avanar / fer uns ulls com unes taronges - obrir els ulls desmesuradament / fer xup-xup - bullir a poc a
poc / fer upa - alar una criatura / fer una queixalada - picar alguna cosa per menjar / fer una cara nova - pegar /
fer volar coloms - illusionar-se en coses intils / fer un papers - quedar molt b / fer un gall - desafinar /
fer-se veure - presumir / fer sortir barba - impacientar / fer una escena - escandalitzar / fer un pensament - pren-
dre una resoluci / fer una gorra - fer pagar a un altre
30
31
48. a) Els bons amics sn els que et fan tocar de peus a terra.
b) s preferible ser independent i pobre que ser l'ltim a la casa del ric.
c) Costa dacceptar la veritat.
d) La gent gran s qui dna equilibri a la famlia.
e) Els problemes familiars shan de resoldre a casa, no shan danar escampant.
f) Qui vol fer massa coses no nacaba cap.
g) Els joves sn poc entenimentats, en general. El seny arriba amb els anys.
h) Si treballem malament el resultat ser tamb dolent.
i) Sha destar preparat per qualsevol acci arriscada i ser previsor.
j) Qui necessita alguna cosa lha de treballar, lha de suar, tot necessita un esfor.
k) No ens hem de descoratjar de seguida.
Els refranys que no tenen un sentit figurat sn: a, c, f, g, h i k.
49. a) Cristina, b) Daniel, c) Elisabet, d) Anton, e) Teresa, f) Meritxell, g) Elisenda, h) Caterina, i) Montserrat, j) Sal-
vador, k) Maribel, l) Alexandre, m) Miquel, n) Emili, o) Eduard, p) Concepci
50. a) AFI, b) ATS, c) ONU, d) RACC, e) FAMPAC, f) UGT
pgina 87
51. a) derivaci, b) sintagmaci, derivaci, c) derivaci regressiva, habilitaci, habilitaci, d) derivaci, derivaci,
e) sintagmaci, derivaci, f) habilitaci, habilitaci, g) fraseologia, h) sigles, sigles, derivaci
52. Lautor mostra una visi crtica davant el sufix de procedncia anglesa ing, que tant xit ha adquirit en la nos-
tra llengua, de manera que, fins i tot, pot crear paraules noves a partir de lexemes catalans que, sovint, sn in-
necessries ja que hi ha daltres maneres dexpressar aquella realitat que designen en catal.
actualment (derivaci), formaci (derivaci), un conjunt de (sintagmaci), original (derivaci), convenientment
(derivaci), prquing i cmping (manlleus), trekking, etc. (anglicismes, els que estan en cursiva; manlleus els
que no ho estan), populars (derivaci), arrelat (derivaci), ha donat lloc (sintagmaci), completament (derivaci),
predilecci (derivaci), angls (derivaci), fer el mandra, el dropo, el peress (fraseologia), anomenar (deriva-
ci), popularitzat (derivaci), neologismes (composici), camp site (anglicisme), DIEC (sigles), Termcat (acr-
nim), desaconsellat (derivaci), expedici excursionista (derivaci / derivaci), surf (manlleu), sobrereserva
(composici), pluja didees, societat de cartera (sintagmaci), patinatge (derivaci)
pgina 88
1. |, , a|, |, a|, |a, |, |, a, |, |a, |, |a, |, |, a|, |, , |, |, a|, |a, |, ||
||, |c|, ||, |, |, |, |, |, |, |c, |, |c|, ||, ||, |, c|, ||, |c, |
||, ||, ||, |u|, |o|, |o|, |u|, |o|, |u, o|, ||, ||, |u|, |o|, ||, |o|, ||, ||
2. |s|, ||, ||, ||, |r|, |I|, |||, ||, |z|, ||, |s|, ||, ||, ||, |d |, |s|
3. llinatge i lleuger (davant de e cal posar g), diguin (cal la u per poder pronunciar la g velar i no pas palatal), co-
menar (cal trencar la c per poder-la pronunciar alveolar i no pas velar), ancestre (davant de e cal posar c i no
, acaba en e perqu es tracta duna paraula masculina), netejar (davant de a sempre posem j), muntanya (a
s la terminaci per al femen singular), vaixell (darrere de a cal afegir i per fer sonar la x com a xeix)
pgina 89
4. faci, facis, faci, fem, feu, facin / fes, fessis, fes, fssim, fssiu, fessin
cri, cris, cri, criem, crieu, crin / cris, criessis, cris, crissim, crissiu, criessin
5. a) determinant, b) adverbi, c) determinant, d) pronom
6. a) conjunci - subordinada substantiva - CD
b) pronom relatiu - subordinada adjectiva - CN
c) conjunci - subordinada adverbial - CC de Causa
d) pronom relatiu - adjectiva - CN
e) conjunci - subordinada substantiva - CD
f) pronom relatiu - subordinada adjectiva - CN
7. avantpassats nostres.
8. grcia (substantiu), graciositat, gracis, agraciar, graciosament
aigua (substantiu), aiguat, aigualit, aigualir, aigualiment
lleuger (adjectiu), lleugeresa, alleugerit, alleujar, lleugerament
9. pic - vegada / tass - got / ca - gos / moix - gat / poal - galleda / padrins - avis
10. gnere: article dopini; tipologia textual: text argumentatiu; organitzaci textual: particular - general; marcadors
textuals: exemples.
11. La personal gramatical s la primera del singular (jo), ats que es tracta dun article dopini. A ms, els exem-
ples els extreu de la seva vivncia personal.
32
33
Comentari
pgina 92
1. Tema: el temps
Intenci: fer-nos reflexionar sobre el temps, sobretot sobre la manera dentendre el temps ara, a travs duna
reflexi de com se lha ents al llarg del temps.
2. Dant (1265-1321):
Escriptor, estudi teologia i filosofia; lleg els clssics llatins i els filsofs escolstics.
Cal distingir tres tipus d'obres en la seva producci: les potiques, les doctrinals i la Divina Comdia. Les obres
potiques, en itali, pertanyen al corrent stilnovista i sn representades per una obra unitria, la Vita Nova, i
moltes poesies soltes, reunides posteriorment amb el ttol genric de Rime. La Vita Nova ha estat definida com
la histria ideal de l'amor de Dant per Beatriu. Les Rime, tamb stilnovistes, tot i que predominen les de tema
amors, sn ms variades i n'hi ha d'abans i de desprs de l'exili que va haver demprendre. S'hi destaquen
les dedicades a Beatriu, i tamb les rime pietrose, a donna Pietra, amb marcada influncia d'Arnaut Daniel; la
resta sn canons allegriques, sonets a amics, poesies patritiques i sonets d'una ten amb Forese Dona-
ti, de caire realista. Quant a les obres doctrinals, les ms importants sn: Convivio, De vulgari eloquentia i De
monarchia, la primera escrita en itali, i les altres dues, en llat. El Convivio, compost entre el 1304 i el 1307,
havia estat projectat com una obra mplia formada per una introducci i 14 tractats, cadascun dels quals havia
d'sser un extens comentari d'una can original seva, amb una doble finalitat: fer arribar la cultura a aquells
que no havien pogut seguir uns estudis regulars i donar-se a conixer com a home de doctrina, a ms de
poeta. D'aquest projecte noms escriv la introducci i tres tractats, els quals comenten tres canons, tot i que,
de fet, incloguin temes molt diversos: elogi de la llengua vulgar, exposici de les caracterstiques de la noble-
sa individual do inherent i no pas hereditari, defensa de la necessitat de l'imperi universal, etc. Les idees no
sn originals, sin que procedeixen d'Aristtil i dels seus comentaristes, i sn reforades amb nombroses ci-
tacions de tota mena d'obres. De vulgari eloquentia, obra incompleta, escrita en llat entre el 1304 i el 1307,
s una defensa i un elogi de les llenges vulgars. Hi s explicat l'origen d'aquestes, especialment de les rom-
niques, compara el francs, el provenal i l'itali, classifica i caracteritza (com podia sser fet al seu temps),
amb exemples, les diverses parles italianes i intenta definir el concepte de vulgar illustre, s a dir, d'una llen-
gua que pogus convertir-se en idioma literari com a tots els estats d'Itlia; per aquest vulgar illustre, no-
ms seria digne d'sser utilitzat en tractar dels temes ms elevats (la valentia, l'ardor de l'amor, la virtut) i
noms en la forma mtrica de la can, l'estructura de la qual i els mots que hi han d'sser emprats o evitats
hi sn estudiats amb tota la minuciositat. De Monarchia, escrit en llat, probablement desprs de la mort d'Enric
VII (1313), s la millor de les obres doctrinals de Dant. Hi demostra que la monarquia temporal, denominada
Imperi, s un principat nic, necessari per al benestar del mn i per poder complir el fi terrenal dels homes,
que l'exercici d'aquesta monarquia pertoca de dret al poble rom i que l'autoritat de l'emperador deriva direc-
tament de Du; s a dir, proclama la independncia de l'Imperi i de l'Esglsia, tot i que l'autoritat temporal ha
d'sser subordinada a l'espiritual. La Divina Comdia s un poema allegric que consta de tres parts (Infern,
Purgatori i Parads), amb la qual Dant pretn demostrar que per aconseguir la felicitat cal recrrer un llarg ca-
m que, tot passant per dos estadis (l'odi al pecat simbolitzat per l'infern i la purificaci en el penediment
simbolitzada pel purgatori), permet d'arribar a la felicitat terrenal (l'edn) i a la beatitud celestial (el parads).
En el cam l'home ha d'sser acompanyat per la ra humana (personificada per Virgili, que representa la filo-
sofia i l'autoritat temporal de l'Imperi) i la revelaci (personificada per Beatriu, que representa la teologia i
l'autoritat espiritual de l'Esglsia).
Newton (1643-1727):
Fsic angls.
Lleg els grans autors cientfics clssics i moderns i comen a reflexionar sobre el que havia d'sser la seva
obra futura: mtode matemtic de les fluxions (origen del clcul infinitesimal), teories sobre la natura de la llum
i dels colors, gravitaci universal. De les obres de Newton, escrites en llat o b en angls, destaca indiscuti-
blement Philosophiae naturalis principia mathematica (1687). En aquesta obra Newton volgu demostrar que
tot l'Univers funciona segons una llei natural la de la gravitaci que no requereix cap aplicaci contnua de
fora i que noms necessita la intervenci divina per a la creaci i la posada en marxa. L'obra, en conjunt, re-
presenta la culminaci del procs revolucionari iniciat per Coprnic contra l'astronomia clssica i medieval. As-
sumeix les aportacions positives de Galileu i Kepler i acaba donant, a travs de raonaments i clculs inataca-
bles, una explicaci coherent i versemblant de tota la mecnica celeste, que permet d'explicar fets coneguts
(precessi dels equinoccis, irregularitats dels moviments lunars, marees, etc), a ms de preveure'n d'altres,
com el retorn en un any precs de determinats cometes. Com a matemtic, se li deu, a part de l'invent del cl-
cul infinitesimal (fet al mateix temps que Leibniz), aportacions dins del camp de la geometria Enumeratio li-
nearum tertii ordinis, sobre les corbes cbiques i dins del camp de l'lgebra Arithmetica universalis, on per-
4. LA SEMNTICA
feccion la teoria general de les equacions. En el seu llibre De analysis apareix el teorema general del bino-
mi, conegut avui amb el seu nom. Com a inventor, hom li reconeix la paternitat del telescopi de reflexi.
Einstein (1879-1955):
Fsic alemany.
Els primers treballs publicats per Einstein daten del 1905 (com Zur Elektrodynamik bewegter Korper, Sobre
l'electrodinmica dels cossos en moviment), quatre dels quals els dedicats a l'anlisi matemtica del movi-
ment browni, a l'efecte fotoelctric, a l'establiment de l'equivalncia massa-energia i a exposar els fonaments
de la teoria especial (o restringida) de la relativitat s'ocupen en especial dels temes que havien d'impulsar
l'espectacular i revolucionari tomb que ha fet passar d'una concepci newtoniana del mn fsic a la fornida per
la geometritzaci espaciotemporal de la fsica moderna. En el decurs del decenni 1910-20 treball per genera-
litzar la seva teoria relativista inicial, i els seus esforos per incloure-hi una teoria del camp gravitatori reeixiren
el 1916, que public la famosa teoria de la relativitat Die Grundlagen der allgemeinen Relativittstheorie (Els
fonaments de la teoria de la relativitat general). El 1921 li fou atorgat el premi Nobel de fsica pel seu treball so-
bre l'efecte fotoelctric.
Simone Weil (1909-1943:
Escriptora francesa.
Professora de filosofia, l'inters per conixer personalment el mn del treball i els seus efectes psicolgics la
port a treballar a la fbrica Renault durant un quant temps. Malgrat el seu pacifisme, per fidel als seus ideals
anarquistes, particip en la guerra civil espanyola en el bndol republic. Desprs d'una temporada als EUA,
s'establ a Anglaterra, des d'on collabor en la Resistncia francesa. Nascuda en un ambient judaic, la seva in-
quietud mstica l'aprop a un cristianisme en la lnia existencialista de Kierkegaard. De les seves obres, publi-
cades pstumament, que reflecteixen preocupacions socials i religioses, cal destacar La pesanteur et la grce
(1947), La connaissance surnaturelle (1949), La condition ouvrire (1951), Attente de Dieu (1951; traduda al ca-
tal el 1965) i Oppression et libert (1955).
Bergson (1859-1941):
Filsof i escriptor francs.
El 1928 obtingu el premi Nobel de literatura. La seva filosofia vitalista s'inscriu dins les tendncies antipo-
sitivistes del comenament del segle. Hereu alhora de l'espiritualisme de Jules Lachelier i de l'evolucionisme
de Herbert Spencer, s'opos tanmateix al neokantisme del primer i al positivisme del segon. Concep un evo-
lucionisme no mecanicista, segons el qual l'univers s animat per un impuls vital, font originria de vida i
d'imprevisible novetat, que es desplega en un vessament continu amb un ritme de tensi creadora i de dis-
tensi materialitzant. Aix, l'esperit i la matria no sn dues substncies, sin dos moments d'un mateix mo-
viment de creaci i de recaiguda. El mtode corresponent a aquesta doctrina s una certa forma d'intuci
metafsica, que Bergson descriu com una espcie de simpatia intellectual, que ens transporta a l'interior de
les coses, per oposici a la intelligncia, que ens les fa conixer per fora. El jo profund s el lloc on l'impuls
vital es fa accessible a la intuci. La cincia, per contra, fruit de la intelligncia, fixa i retalla la realitat viva i
contnua segons les necessitats de l'acci i tradueix, per la mediaci de l'espai, la duraci en temps, la
qualitat en quantitat, la llibertat en determinisme, dissimulant aix el moviment real de les coses. Aquesta
concepci s exposada, amb un art consumat, en les seves quatre obres fonamentals: Essai sur les don-
nes immdiates de la conscience (1889), Matire et mmoire (1896), L'volution cratrice (1907) i Les deux
sources de la morale et de la religion (1932). Les altres publicacions, que poden sser considerades aclari-
ments o aplicacions de la doctrina a casos particulars, es redueixen a dos opuscles, Le rire (1900) i Dure et
simultanit (1922), i dos reculls d'articles i conferncies: L'nergie spirituelle (1919) i La pense et le mou-
vant (1934). El bergsonisme exerc una influncia difusa, per molt extensa, i s una de les principals fonts
de l'existencialisme.
Hegel (1770-1831):
Filsof alemany.
La tasca de la filosofia, segons Hegel, consisteix a comprendre el propi temps, la qual cosa inclou l'assimilaci
conceptual del pretrit i tamb del fi de la histria. Inicialment Hegel es preocup de la crtica de la religi em-
presa per la Illustraci: accept la ra com a instrument de crtica, per no vei en la religi un pur engany o
superstici, ans quelcom amb un contingut racional (l'anunci de la unitat del finit i l'infinit en una comunitat fu-
tura d'homes lliures) que la filosofia ha de fer seu. Hegel s'oposa, per tant, a una concepci transcendent de
l'absolut: Du s aqu i es manifesta progressivament en la histria, en la mesura que l'home conquereix la lli-
bertat. Aix, el sistema hegeli reelabora tota la tradici metafsica i religiosa d'Occident per projectar-la sobre
la histria i la poltica. Vol que el seu sistema reprodueixi el moviment de la realitat, i per aix ref la dialctica
com a llei de tot procs. Els tres moments d'aquesta dialctica sn: simplicitat (identitat indiferenciada), escis-
si (oposici interna) i reconciliaci o sntesi (identitat diferenciada).
34
35
Goethe (1749-1832):
Pensador i literat alemany.
Es vincul al Sturm und Drang i conegu Herder, que el fu interessar per la poesia popular, per Shakespeare,
Homer i Ossian. Fou nomenat conseller del principat i, al cap de sis anys, ministre. Procur de reformar la po-
ltica interna i donar un sentit a les relacions intergermniques; s'ocup de cincies naturals i filosofia. La Re-
voluci Francesa el commogu fortament; rebutj, per, els mimetismes revolucionaris, el punt de vista evo-
lucionista i l'impuls al comproms amb la foscria alemanya. L'isolament conformista restava compensat
amb una reflexi profunda de la dialctica histrica i amb un pressentiment futurista de la llibertat plena. La se-
va obra literria s extensa. El seu llegat ms important s la tragdia en dues parts Faust, a la qual dedic
prcticament tota la vida. Goethe, el clssic alemany ms important, s un valor universal: el seu pensament
reflecteix magistralment la inquietud del seu temps davant la irrupci indefectible d'una nova poca.
3. Tipologia textual: assaig, perqu es tracta duna reflexi.
Estructura: deductiva, perqu ens presenta una tesi que refora amb els arguments que aporta.
4. Tipus darguments: Normalment es tracta de fallcies ad verecundiam.
5. Tres dimensions del temps:
- La dure: el temps valorat de manera diferent per cadasc segons els diferents factors que intervinguin en
cada cas.
- La relativitat: el temps valorat en relaci a lobservador en cada cas.
- Lacceleraci: el temps viscut vertiginosament, quasi sense tenir conscincia de tot el que passa al nostre
voltant.
6. Informaci central: les diferents nocions del temps (al llarg de la histria per desembocar a la noci actual).
Informaci collateral: laportaci de diferents persones al llarg de la histria en aquestes nocions del temps.
7. Definici duraci: el pols i el flux del temps tal com s registrat i experimentat per la conscincia individual.
Exemplificaci duraci: No s el mateix el temps per aquells que gaudeixen de benestar o no, per a linfant o
per al vell, mentre somiem o mentre estem desperts, per a lesclau o per a lamo, per al treballador industrial
en la cadena de muntatge o per al del patr o intellectual.
8. Resposta oberta.
9. Molts pocs tenen accs directe a la teoria de la relativitat.
10. Segon aspecte sobre el temps: El temps es relativitza.
11. Tercer aspecte sobre el temps: Lacceleraci de la temporalitat, o sigui, el fet que tot es mogui, passi, canvi...
molt rpid, de manera que fins i tot perds el control del que passa al teu voltant, fet que fa viure la vida amb
molta pressi i angoixa.
12. Deturat bell instant i El temps sn diners. Sn contradictries perqu com que el temps sn diners, no
pots fer que saturi, perqu sn diners que perdries, vist des dun punt de vista totalment capitalista, que s
el propi de la nostra societat actual.
13. A travs de la referncia a les aportacions de persones destacades.
14. Resposta oberta, per exemple: a) El temps s subjectiu. b) La vida est al servei de la medicina.
15. Resum: La noci del temps ha anat canviant al llarg de la histria, ja sigui per adonar-se que hi ha un temps
subjectiu, un temps relatiu a cada circumstncia o una acceleraci dels esdeveniments. Aquest darrer cas s
el que ha desembocat en la manera de viure actual, una manera de viure accelerada, que no ens permet, per,
tenir temps per a nosaltres.
Activitats
pgina 98
1. a) cruixit: [-intens], [-continuat], [+aspre], [-confs]
estrpit: [+intens], [+estrident], [-confs]
brogit: [-intens], [+continuat], [+confs], [+collectiu]
terrabastall: [+intens], [+estrident], [-continuat]
rebombori: [+intens], [+confs], [+collectiu]
b) esclafit: soroll sec, agut, sobtat
fressa: soroll, brogit, continuat
escarritx: soroll aspre que es produeix en refregar dues superfcies dures.
bonior: remor sorda i contnua que mou un abell, una multitud de persones.
xiulet: so agut i continu.
c) clapoteig: [+ soroll], [- intens], [+ en un lquid]
borbolleig: [+ soroll], [- intens], [+ en un lquid], [+ borbolls]
xipolleig: [+ soroll], [- intens], [+ en un lquid], [+ esquitxar]
enrenou: [+ agitaci], [+soroll], [+ moviment de coses]
xerinola: [+ agitaci], [+ soroll], [+ continutat], [+ diversi], [+ confusi]
bullcia: [+ agitaci], [+ soroll], [+ continutat], [+ quantitat de gent], [+ confusi]
clamor: [+ agitaci], [+ soroll], [+ cridar], [+ continutat], [+ quantitat de gent], [+ estrident]
cridria: [+ agitaci], [+ soroll], [+ cridar], [+ continutat], [+ quantitat de gent], [+ estrident], [+ confusi]
gatzara: [+ agitaci], [+ soroll], [+ cridar], [+ continutat], [+ quantitat de gent], [+ diversi]
rebombori: [+ agitaci], [+ soroll], [+ cridar], [+ continutat], [+ quantitat de gent], [+ confusi]
xivarri: [+ agitaci], [+ soroll], [+ cridar], [+ continutat], [+ quantitat de gent], [+ confusi]
esclafit: [+ soroll], [- continutat], [+ sec]
estrpit: [+ soroll], [- continutat], [+ sec], [+ ress]
pet: [+ soroll], [- continutat], [+ sec], [+ esclat]
terrabastall: [+ soroll], [+ continutat], [+ moviment]
tro: [+ soroll], [- continutat], [+ sec], [+ explosi]
cruixit: [+soroll], [+ sec], [+ fregads], [+ parts del cos]
escarritx: [+ soroll], [+ sec], [+ fregads], [+ superfcies dures]
carrisqueig: [+ soroll], [+ sec], [+ fregads], [+ desagradable]
grinyol: [+ soroll], [+ cridar], [+ ser hum/animal], [+ dolor]
xerric: [+ soroll], [+ sec], [+ fregads], [+ superfcies metlliques]
garranyic: [+ soroll], [+ sec], [+ fregads], [+ mecanisme]
fressa: [+ soroll], [- estrident], [+ continutat]
brogit: [+ soroll], [+ continutat], [+ confusi]
remor: [+ soroll], [+ confusi], [+ continutat], [- estrident]
murmuri: [+ soroll], [+ suau], [+ confusi], [+ continutat]
rondineig: [+ soroll], [+ continutat], [+ queixa]
d) grinyol: crit de dolor del gos i altres animals.
lladruc: crit curt, fort i explosiu del gos.
clapit: crit sec, agut i penetrant del gos.
2. a) La diferncia rau en el mtode terminolgic emprat. Mentre els cientfics occidentals utilitzen una termino-
logia basada en la forma, en les caracterstiques fsiques de lobjecte de classificaci; en canvi, els nadius a
qu fa referncia el text utilitzen un altre mtode, que es basa ms aviat en la funci, s a dir, en el seu com-
portament, la seva utilitat o la relaci que sestableix entre el peix, en aquest cas, i lhome.
b) Nosaltres tenim noms de peixos que provenen dels dos mtodes, aix, per exemple, tenim el peix espasa,
el peix martell, el peix serra (terminologia basada en la forma), per tamb tenim el peix de tall, el peix de
bassa, el peix del diable (relacions funcionals). En cada cas, per tant, ens basem en diferents categories dels
peixos, o sigui que apliquem el concepte de categoritzaci duna o altra manera.
pgina 99
3. El criteri de classificaci dels noms en dyirbal es basa en quatre categories:
Mascles humans i animals
Femelles humanes, ocells, aigua i foc
Menjar no carni
Tota la resta
El nostre criteri de classificaci es basa en grups dentitats amb propietats similars.
36
37
4. Comparteixen el mateix camp semntic, per no el mateix camp lxic.
El catal i el francs tenen el mateix sistema. Langls difereix en el fet de no distingir la matinada i el castell
no t vespre i una part del que en catal s la nit, s denominada matinada.
pgina 100
5. El camp semntic s el dels sorolls dels animals.
Miol (gat), renill (cavall), gruny (porc), mugit (vaca), parrup (colom), esgell (porc, conill, rata), lladruc (gos), es-
garip (ocells nocturns), piulet (pollet), refilet (ocell), cloqueig (gallina), udol (llop), bram (ase, lle), bonior (abe-
lles), bel (be), nyec (nec), escataineig (gallina), rauc (granota), esbramec (s), aliret (poll).
6. El tret semntic que comparteixen s la poca quantitat.
a) una engruna, b) grans, c) un enfilall, d) un gotim, e) un boc, f) un ramell, g) una mica, h) un grapat
7. El camp semntic s el del grup, o sigui, quantitat de...
[+hum] escamot, quadrilla, aplec, esbart, batall, brigada
[ -hum] ramat, rcula, bandada
8. escamot (policies), quadrilla (toreros), aplec (sardanistes), esbart (dansaires), batall (soldats), brigada (munici-
pals), ramat (bens), rcula (ases), bandada (ocells)
9. Camp lxic dels sorolls.
Sorolls de la natura: repic de la pluja sobre la teulada, el vent que sonoritzava les teules o els arbres.
Sorolls de la ciutat: la vibraci dun cotxe, suau i sonar brogit de riu, agulles de sorolls.
pgina 103
10. a) Cuinar
guisar (coure amb suc i condiments), coure (cuinar amb foc), escalivar (coure al caliu), bullir (coure amb ai-
gua), fregir (cuinar amb oli bullent), estofar (coure a foc lent i amb tapa per evitar levaporaci)
b) Gust
dol (sucre), picant (cou), amargs (desagradable), cid (vinagre), salat (sal), inspid (sense gust), agre (cid
desagradable)
c) Senyal
empremta (cos), petjada (peu), cicatriu (cos), ditada (dit), rastre (peu), traa (general), marca (objecte)
d) Trencar
esbocinar (bocins), desballestar (peces mecanisme), esquinar (paper, teixit), fracturar (os), esberlar (en el
sentit de les fibres), xapar (esberlar)
e) Dir
insinuar (lleugerament), proclamar (anunciar pblicament-poltica), divulgar (molta gent), recalcar (remarcant
una part), reiterar (repetir), formular (reduir), confessar (la veritat), anunciar (una notcia pblicament), espe-
cificar (en detall), afirmar (dir), negar (desacord), observar (remarcar un fet)
11. a) acci, b) moviment, c) ocell, d) ideologia, e) terreny, f) arma, g) rgan, h) narraci
12. a) dates, dades, b) nmero, nombre, c) difs, difs, d) prejudicis, perjudicis, e) ratificar, rectificar, f) carrera, cur-
sa, g) plnol, planell, h) fons, fondo, i) fulles, fulls, j) sotms, subms, k) peregrina, pelegrina, l) eludeix, alludeix,
m) mitj, medi
13. Prevenir: Advertir per endavant (alg) dalguna cosa. Ja lhavien previngut contra les pretensions del president.
Preveure (alguna cosa) per impedir-la, evitar-ne lefecte, etc. Prevenir una objecci, una dificultat.
Aquest s un bon remei per prevenir una recruada. Disposar per endavant lnim (dalg) en un sen-
tit favorable o desfavorable. Us previnc que si no ho feu hi sortireu perdent.
Preveure: Veure, concebre, per endavant (all que ha docrrer). Preveure lxit duna empresa. Fcil, difcil, de
preveure. Era una cosa prevista.
Mniga: Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el bra. Les mnigues de la camisa sn massa llar-
gues.
Mnega: Tub llarg i flexible de lona, de cautx, de cuir, etc., per a conduir, trasbalsar, llanar en una direcci de-
terminada, lquids. Els bombers van haver dutilitzar la mnega per apagar el foc que shavia declarat
a lentrada de la facultat.
Addici: Acci dafegir, dagregar. Feu les operacions daddici de la pgina 203.
Addicci: Estat de dependncia fisiolgica i psicolgica a una substncia o a una prctica, ms enll del control
voluntari. Aquest medicament produeix addicci.
Mesura: Quantitat dalguna cosa determinada per mesurament, valor numric obtingut com a resultat de me-
surar. No noblidis la mesura de longitud!
Mida: Mesura, especialment lineal. Cal prendre les mides de la post.
Complet: Que cont tots els elements o les parts de qu ha destar constitut, que t el nombre requerit de
components, sense mancar-ne cap. Aquest joc de cartes no s complet: hi falten els vuits i nous.
Complert: Executat completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.). Complir els teus desitjos.
pgina 104
14. a) diferenciar b) segregaven, c) destriar, d) escindit, e) descartar, f) destituir, g) repudiar
15. a) sestar, b) sobreviure, c) alimentar-se, d) resideix, e) senten, f) subsistir, g) mantindran, h) habiten
16. a) existeix, b) tindr lloc, c) esdevenir, d) sestava, e) s propi, f) formava part, g) van adreades
17. culte / estndard / colloquial
a) colpejar - pegar - estomacar, b) escarni - befa - burla, c) foll - boig - tocat de lala, d) cavillar - pensar - barri-
nar, e) embriagar-se - emborratxar-se - agafar una turca, f) escapolir-se - fugir - guillar, g) gosar - atrevir-se -
posar el cascavell al gat
18. a) observar, b) llambregar, c) badar, d) guaitar, e) fitar, f) contemplar, g) atalaiar
La durada, latenci i labast de la mirada sn trets que poden diferenciar les maneres de mirar.
pgina 105
19. Per pargrafs:
debatut, distintives, recalcar, parlar, individus, competents
enraonar, enginy, expressar, idees, demostra, habilitats, sensinistren, motivar
manca, incisius, insatisfetes, assolir, fer servir, enunciaci
fomentar, vassalls
20. a) va suplicar / va exigir, b) irat / tranquil, c) han empresonat / han alliberat, d) han sepultat / han desenterrat,
e) la transparncia / lopacitat, f) sec / agrads, g) servil / arrogant, h) ha acceptat / ha refusat, i) superada / fra-
cassada
21. gradual, complementari, invers, gradual, complementari, gradual, invers, complementari, complementari, gra-
dual, complementari
22. De ms a menys fort: esgargamellar-se, bramar, cridar, parlar, murmurar, xiuxiuejar
pgina 110
23. Tos sn homfons.
a) accs, b) excs; a) excepci, b) accepci; a) lliurament, b) lliurement; a) avan, b) abans; a) efecte, b) afecte
24. Caar no ser una cosa fcil.
Disseminar difondre
Erigir impulsar una cosa que destaca per la seva grandesa.
Esmolar promoure lagudesa.
25. a) ull = forat, b) cap = final o part alta, c) peu = part inferior, d) coll = part superior (amb forma similar a la del
coll, part del cos), e) m = estri que sutilitza amb la m, f) cara = costat on hi ha una figura, g) ala = ocell,
h) dent = forma i/o disposici similar a la de les dents dins de la boca, i) copa = forma de vas, j) columna = ele-
ment de suport, k) falda = part baixa, l) cama = forma dextremitat
pgina 111
26. nodrir: SF (sentit figurat) / SP (sentit propi); assetjar: SP / SF; aclarir: SF / SP; perdre: SF / SP; ensumar: SF / SP;
amarar: SP / SF; esclatar: SF / SP; llegir: SP / SF; mirar: SP / SF; caure: SF / SP
38
39
27. a) fruit de (sentit figurat) - producte (sentit propi) - agricultura
b) navega (SF) - es mou (sentit propi) - informtica
c) atacar (SF) - aprofitar-sen (SP) - guerra
d) pluja (SF) - gran quantitat (SP) - meteorologia
e) impotncia (SF) - indefensi (SP) - sexualitat
f) clatellada (SF) - derrota (SP) - violncia
g) combat (SF) - tracta (SP) - guerra
h) carrega (SF) - critica (SP) - guerra
i) baixa (SF) - inferior (SP) - mesura
28. a) lestat espanyol ja es veu venir la pedregada
b) lexplosi de la bombolla
c) bye, bye Bush
d) rescatar lEsglsia
e) una arma de dissuasi massiva
f) goig dels carques
g) bilions deuros pblics per aturar lhemorrgia
pgina 112
30. a) metonmia, b) metfora, c) metonmia, d) eufemisme, e) metfora, f) metfora, g) eufemisme, h) metonmia,
i) metfora, j) metonmia, k) metfora, l) metonmia, m) eufemisme
31. a) SP - SF (sentia una gran complaena)
i) SF (va buscant) - SP
j) SP - SF (incita)
k) SF (va tenir un disgust) - SP
32. vailet: el criat abans sempre era un jove per aix nha esdevingut un sinnim.
brut: la negativitat del mot brutal lha portat a associar-se amb manca de netedat.
glatir: la cadncia dels lladrucs ha menat el mot a evolucionar cap a batec del cor i daqu, per lassociaci en-
tre cor i amor, lha portat al sentit de desitjar.
pgina 113
33. a) causes per les quals la paraula ADN ha penetrat en la societat:
Per les seves virtuts: t moltssims significats socials i cientfics.
Grcies a un conjunt destratgies divulgadores, com la metfora.
s un smbol dun temps, duna poca. La de la lluita dels humans per abordar un repte captivador: enten-
dre la vida i els seus secrets.
b) Resposta semioberta.
ADN = llibre (perqu hi ha escrita la informaci de la vida)
ADN = escala de m (perqu t forma despiral)
34. Tarda de pluja
La pluja = histria, perqu s moment de recolliment, de mirar per la finestra
Els paraiges = dcils rellotges del capvespre. Vistos des dun balc, per exemple, poden semblar rellotges
La ciutat = mirades, perqu thi perds a dins
La meva tardor = la maduresa del poeta
Es fa fosc = provoca tristesa
Foc mort (Vinyoli)
Lincendi pur de laurora = primers instants de la sortida del sol, quan s ben vermell, pur perqu s un in-
cendi no provocat, natural.
Excs de roca estril = paisatge rocalls, monton a causa de la foscor
Lobscur = la nit, s a dir la situaci difcil en qu es troba
Ni cap estrella = bons moments
Terra del foc mort = terra estril, desprs dun incendi o terra sense llum i sense aigua
pgina 114
1. |c, |, pea, resa / |, |, poses, roses / |, |, ents, trams / |o, |, tona, broma / |, |, per, ress / |, c|, fa-
r, paper
2. a) sent|i|r, que|o|xa, fam|i|l|i|a, ga|||reb, ma|||, d|i|a, recon|o|xer, a|o|x, soc|i|etat, espec|i|alment, tr|i|ar,
ga|||re, constru|i|r, cone|o|xement, c|i|nc|i|a, anunc|i|at, jo|||a, flu|o|xesa
b) freq|v|ent, q|v|antes, q|o|e, cas|u|alitat, practiq|o|en, q|v|alitat, aq|o|ella, me|v|, j|u|stament, ve|v|re,
q|v|an, aq|o|est
3. |n_|, |m|, |n|, ||, |n_|, |||, ||, |n|, |n_|, |n|, ||
4. Desfer un diftong: espontanetat. Fer sonar la u: freqent
pgina 115
5.
6. Connectors oracionals temporals: freqent, sovint, gaireb mai, algun dia
Connectors oracionals causals: perqu, b... b
Connectors textuals: amb la m al cor, per exemple
7. Tots aquests mots sn abstractes.
valor: qualitat o conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona sigui preuada, valgui.
societat plural: societat basada en el respecte mutu i a la diferncia cultural, religiosa, ideolgica, etc.
llibertat: estat o condici de qui s lliure, de qui no est subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrria,
de qui no est constret per una obligaci, un deure, una disciplina, una condici onerosa, etc.
aprenentatge: procs pel qual un individu o una collectivitat adquireixen coneixements, habilitats, trets o pau-
tes culturals, com el llenguatge, els prejudicis, les normes, les creences, les regles de conducta.
responsabilitat: capacitat de respondre dalguna cosa, de garantir la realitzaci duna tasca, el compliment dun
deure, de donar-ne ra.
8. a) casualitat: que sesdev sense sser previst o esperat, sense causa coneguda.
causalitat: relaci de causa i efecte.
b) perjudici: dany causat al bon estat, a la marxa, a lxit, dalg o dalguna cosa.
prejudici: indici o opini preconcebuts.
9.
40
Participi Gerundi Participi Gerundi
apendre aprs aprenent estar estat estant
atendre ats atenent veure vist veient
fer fet fent poder pogut podent
ser estat essent dir dit dient
voler volgut volent reconixer reconegut reconeixent
Nom Adjectiu Verb Adverbi
coratge coratgia coratjs encoratjar coratjosament
natural naturalitat naturalitzat naturalitzar naturalment
bo bonana bondads bonificar bonament
mal malesa malvat maleir malament
41
10. La moral s un conjunt de judicis relatius al b i al mal, destinats a dirigir la conducta dels humans. Aquests
judicis es concreten en normes de comportament que, adquirides per cada individu, regulen els seus actes, la
seva prctica diria. Ara b, ni les normes o codis morals es proclamen com el codi de circulaci, ni cada per-
sona assumeix o incorpora automticament el conjunt de prescripcions i prohibicions de la seva societat, ni ca-
da societat o cultura formulen els mateixos judicis sobre el b i el mal. s per tot aix que la moral sovint s
un conjunt de preguntes i respostes sobre qu hem de fer si volem viure una vida humana, s a dir, una vida
no amb imposicions sin amb llibertat i responsabilitat.
Ltica, daltra banda, s una reflexi sobre la moral. Ltica, com a filosofia de la moral, es troba a un nivell di-
ferent: es pregunta per qu considerem vlids uns i no altres comportaments, compara les pautes morals que
tenen diferents persones o societats tot cercant el seu fonament i la seva legitimaci, investiga qu s espe-
cfic del comportament moral, enuncia principis generals o universals inspiradors de tota conducta, crea teo-
ries que estableixen i justifiquen all pel qual val la pena viure.
11.
12. Gnere: assaig. Tipologia: text argumentatiu
13. Modalitat oracional: enunciativa i imperativa. Persona gramatical: 1a persona del plural. Noms: abstractes.
Temps: present. Connectors: lgics
Avaluaci
pgina 116
1. |u, c|, |i|, |, |, ||, |a|, |c|, |a, i, |, |u, |, |a, |, |i, , , , i, o|, ||, |, |, ||, |c|, ||, |c|, ||, ||, |, , i, a|,
||, |a|, |c|, ||, |, |, ||, |, v, i|, ||
2. Grc|i|a, |i|n|i|c|i|al, fa|o|g, d|i|c, d|i|es, ma|||, cond|i|c|i|ona, compar|o|xer, med|i|eval
di|v|en, lli|v|re, objecti|v|, escri|v|re, aq|o|ell, q|v|ants, q|v|an, trobe|v|, progresse|v|
pgina 117
No hi ha neutralitzaci: bo, com, mhe, fer, cap, ple, ms, Jordi, temps, no
4. |d| sonoritzaci, ||| palatalitzaci, |dz| sonoritzaci, || allfon, |m] labialitzaci, |m| labialitzaci, |z| sonoritza-
ci, |d| sonoritzaci, |m| labialitzaci, || allfon, || allfon, || allfon, || velaritzaci, |m| labialitzaci, |b|
sonoritzaci, |dz| sonoritzaci, || velaritzaci, |z| sonoritzaci
5. s una excepci a la regla: els mots que inclouen la cadena -ject- porten j en comptes de g.
6. a) transitiu, b) intransitiu, c) transitiu, transitiu, d) transitiu
7. a) conjunci, b) conjunci, c) conjunci, d) pronom, e) conjunci
8. Subjectes: a) alg, b) una altra interpretaci, c) aix, d) que alg hagi volgut combinar els noms
9. Funci: CAdj, Atr, CD, CR, CD, CR, CI
10. a) subordinada adverbial final (CC finalitat), b) subordinada adverbial causal (CC causa), c) subordinada subs-
tantiva (Atr), d) subordinada substantiva (CD), e) subordinada substantiva interrogativa indirecta (CD), subordi-
nada substantiva (CD), subordinada adverbial condicional (CC condici)
Emissor Receptor Intenci Tema
filsof
lectors de la revista
El Temps
aclarir la qesti dels
valors de la societat
actual
encoratjar
Missatge Canal Registre Funci del llenguatge
tesi: Som massa poc crtics
amb els nostres valors
revista (assaig) culte referencial i conativa
42
11.
12. a) senzill; b) versi
Substantiu Substantiu Adjectiu Verb Adverbi
perill perillositat perills perillar perillosament
smbol simbolisme simblic simbolitzar simblicament
veritat verisme vertader verificar veritablement
43
Comentari
pgina 123
1. Tema: leufemisme, les paraules que utilitzem per comunicar-nos paranys i metfores del que realment volem
dir.
Ttol: temtic
2. Intenci: conscienciar la gent del perill del llenguatge eufemstic
3. Funci del llenguatge que domina: conativa, referencial i metalingstica
4. S, perqu es fa referncia a la manera dutilitzar el llenguatge, als eufemismes als quals recorrem per tal de
dissimular les qestions negatives.
5. Gnere: assaig
Tipologia textual: argumentatiu
6. En el segon pargraf, fa referncia al llenguatge polticament correcte, als eufemismes que sutilitzen per de-
signar realitats adverses.
En el tercer pargraf, fa referncia a la utilitzaci excessiva de la paraula tema per evitar una altra paraula ms
concreta, per tamb carregada de ms connotaci negativa.
En el quart pargraf, se centra en les bombes i els seus efectes i el llenguatge que sutilitza per tal de neutra-
litzar-ne lexpressi.
En el cinqu pargraf, sn les expressions al voltant de les guerres i de tot all que sen deriva que centren la
atenci de lautor.
En el sis pargraf, exposa que els eufemismes sutilitzen per evitar fer servir paraules que denoten negativi-
tat i que, per tant, sn impopulars.
En lltim pargraf, recupera una cita de Lewis Carroll per fer-nos adonar de ls que poden fer de les paraules
els que tenen el poder.
7. Tipus dargument: exemplificaci
8. El preocupa que la gent no sigui conscient daquesta voluntat de donar el tomb a les paraules.
9. Lmbit de les malalties, la mort, el sexe i determinades funcions corporals; el de la poltica i dels afers pblics,
i el vinculat a les bombes i a la guerra. En el primer , fa referncia a un s innocent; en el segon, el critica i, en
el tercer, el denuncia.
10. Sobretot la seva posici es manifesta a travs de la ironia, per tamb amb sintagmes i frases com: s el joc
de les mentides i de locultaci de les realitats perverses, del que e tracta s de pervertir el llenguatge, fins a
lmits immorals, all que no s res ms que una guerra injusta, etc.
11. traspassar / morir peremptoris judicials / presons intervenci / invasi
12. Pervers: Perqu sutilitza una paraula per donar-li, fins i tot, el sentit contrari al que realment significa.
Pobres paraules!: Perqu les paraules no poden fer res davant del mal s que en fan les persones.
13. a) Que en tots dos casos sutilitzen paraules que indiquen una cosa per tal de referir-se a una altra.
b) S, perqu tot i que, en el cas de leufemisme, la paraula en qesti no sempre mantindr una relaci de sem-
blana amb la realitat a la qual vol que es nombri; s que sest utilitzant una altra paraula per referir-se a una
altra cosa.
14. El narrador es queixa de ls de les paraules. Fa referncia a ls innocent dels eufemismes que fem servir per
evitar parlar de realitats desagradables que envolten la nostra vida, per que en formen part de manera inevi-
table, com la mort. Critica cert llenguatge que afecta la vida poltica i els afers pblics perqu defuig la realitat,
com per evitar-la, tot sn temes i no problemes. I denuncia ls de vegades totalment tergiversat de paraules
per referir-se a la realitat ms cruenta que envolta les guerres, ja no hi ha invasions sin intervencions. Ens vol
fer adonar de les paradoxes que samaguen darrere aquesta utilitzaci del llenguatge.
Activitats
pgina 130
1. a) situaci 2, b) situaci 1, c) situaci 3
5. LADEQUACI TEXTUAL
44
Situaci 1: Un periodista fa un reportatge sobre el TGV.
Situaci 2: Els malentesos duna persona que truca a una amiga des del tren, per sha equivocat de nmero.
Situaci 3: Un poeta escriu un llibre sobre els trens.
3. Resposta oberta.
4. Resposta oberta.
a) Vol comunicar que ha oblidat de fer els deures.
b) Vol comunicar que t fred o que li molesta laire.
c) Vol comunicar que t mal a lesquena causa del pes.
pgina 131
Contextos per a:
- Quin ensurt!:
Pensava que havia oblidat les claus (quasi he sentit por).
No sabia que hi havia alg a casa (he tingut por).
No mhas fet gens de por... (s mentida que tinc por).
- Que trist!:
Veure alg tan intelligent ficar-se en drogues (tristesa moral).
La pellcula mha fet plorar (tristesa fsica).
- Quin disgust!:
No s el regal que mesperava (sorpresa).
Mha deixat la meva xicota (dolor).
a) Jo tampoc he tingut temps danar a comprar les cerveses perqu tamb treballo, com tu.
b) La feina no li ha anat b perqu no ha guanyat res.
c) Segurament sha posat a plorar a causa de lemoci.
En Marc potser t migranyes o mals de cap perqu t un greu problema amb la Joana.
Potser ella li s infidel o no lestima. En tot cas, ell no el vol solucionar, no es vol enfrontar al problema o b t
por de fer-ho.
9. Resposta oberta.
Dctics
Persona: tu, nostre, vosaltres, els meus, els teus, tu i jo
Temps: abans, ara
Espai: aix, hi, aqu, ho, all
pgina 132
aqu
a) un autobs
b) un aula
c) una empresa
d) en un lloc de vacances
e) a casa
f) un collegi
45
all
a) un altre pas
b) un altre lloc
c) la mort
d) una altra escola
e) el poble
aix
a) una resposta
b) un sac de runa
c) el que tinc a la m
d) deixar-lo al carrer
e) estar embarassada
f) riure
g) un vestit
nosaltres
a) el professor i els alumnes
b) el cap dun govern i el poble
c) uns amics
d) una parella
e) uns alumnes al professor
f) els habitants dun pis
vosaltres
a) els fills
b) un equip
c) un partit poltic
d) els fills
e) els treballadors
f) gent amb sort
g) grup de punks
pgina 136
11. Altres veus, a part del narrador:
Alg que li diu on ha danar (indirecte). Li han dit que era aqu
La mateixa veu (sense marques). Quan siguis al carrer...
La mateixa veu (indirecte). Li han parlat...
La mateixa veu (sense marques). Sobretot, cap espelma...
La mateixa veu (indirecte). Li ha quedat clar...
La mateixa veu (indirecte). Lhan ben informat...
La mateixa veu (sense marques). ...no tens prdua...
Un cavaller (discurs citat). Hi endevina un cavaller...
El cavaller (directe). Heu estat puntual...
El cavaller (directe). Aqu teniu...
El cavaller (sense marques). Dem cap al tard...
12. Text 1
Absncia. Impersonalitat. s un text objectiu.
46
Text 2
Presncia. Text subjectiu.
DIXI
Els radiooients catalans
(nosaltres) voldrem
(nosaltres) podem...
(nosaltres) fem un pas...
(nosaltres) perdem...
(nosaltres) et buscarem...
POLIFONIA
Antoni Bassas
Alg
Bassas
El seu adu...
ell
Antoni
et buscarem
MODALITZACI
Valors positius:
Mentre ell convertia lemissora en lder indiscutible
Sempre respectus i a anys llum del sectarisme...
T dignitat
Amb ell perdem un valor valus instrument de vertebraci del pas...
Valors negatius (la notcia del cessament i alguns poltics)
Notcia desoladora
Els poltics que forcen el seu adu
No han parat doferir espectacles lamentables
No vol ser un titella dels assedegats del poder
Sense ell fem un pas ms cap a la berlusconitzaci
La festa que estan fent uns quants miserables
pgina 137
Text 3
DIXI
em
POLIFONIA
(nosaltres) hem demanat
ens
nos
nostra, nostres
MODALITZACI
l'exhibicionisme verbal campa
que no hem demanat ni ens cal
ens violenta enormement, ens provoca una mena de fstic o rebuig visceral o un morbo sobtat
i mai amb un
es fiquen la llengua fins a profunditats insondables
esberlament pblic de la intimitat
passotisme
falta de consideraci
47
PREGUNTES RETRIQUES
Gaireb tot lltim pargraf
Text 4
Absncia. Impersonalitat. s un text objectiu.
Text 5
DIXI
A mi
em
manimaven
(Jo) vull...
POLIFONIA
ens convida...
la nostra histria...
el senyor Josep Benet...
-ell...
i la senyora Florncia...
les persones que...
totes i tots els dorriencs
totes elles
la persona de Josep Surroca Bov
un dorrienc
pgina 134 I 145
13.
14. Text 1
s inadequat perqu, encara que respecta el seu interlocutor, marxa del tema principal, de la queixa, per pas-
sar a altres qestions que no vnen al cas i, a ms, no respecta les regles sintctiques, escriu tal com pensa;
s un estil ms propi del llenguatge oral.
Text 2
La intenci del pare s bona, per el registre que utilitza, el cientfic, s inadequat.
Text 3
s inadequat la barreja del tractament: passa del vost al tu que, de fet, s massa informal i no escau
gens al tipus de text.
Text Tema Intenci Interlocutors Canal mbit dus
Funci del
llenguatge
Registre
1 especialitat objectiva especialista-lector escrit formal referencial tcnic
2 general subjectiva coneguts oral informal expressiva vulgar
3 especialitat subjectiva escriptor-lector escrit informal potica colloquial
4 especialitat subjectiva especialista-lector escrit formal conativa tcnic
5 general objectiva oral informal ftica estndard
6 especialitat objectiva escriptor-lector oral informal expressiva colloquial
7 general objectiva escrit informal conativa tcnic
8 especialitat objectiva especialista-lector escrit informal referencial cientfic
9 especialitat objectiva especialista-lector escrit formal metalingstica cientfic
10 general subjectiva especialista-lector escrit informal potica literari
11 especialitat subjectiva escriptor-lector escrit formal potica literari
12 especialitat objectiva
especialista-
especialista
escrit informal referencial tcnic
48
pgina 147
1. a) Lautor s mallorqu (Acrollam = Mallorca) i es parla de Palma, la capital. Lilla ha patit, des de fa anys, la fe-
bre de la construcci. Daqu ve la queixa de lautor en aquest text. Daltra banda, utilitza la variant balear del
catal.
b) Lautor sadrea a un receptor ms aviat culte, ja que cita uns personatges mitolgics i juga amb els refe-
rents literaris.
c) Lobra s de total actualitat, encara no sha aturat aquest deliri de construcci massificada. I la nostra televi-
si, malauradament, tampoc no ha cessat demetre teleporqueria.
2. Variaci histrica: edat contempornia
Variaci geogrfica: bloc oriental (mallorqu)
3. Hi ha una relaci estreta entre canal oral i escrit, ats que lautor dialoga amb un company sobre el tema del
seu relat alhora que nescriu fragments (hi ha polifonia).
4. La dixi del ttol s temporal: mentre. Fa referncia al moment de lautor, mentre escriu aquest relat, la co-
rrupci continua. Aquest motiu el recupera a la narraci, quan els vellets senten realment gemegar el ci-
ment.
5. a) Intervencions en el dileg.
No ho entenc...
Atura el carro...
...en qu quedam?...
Vull organitzar...
No va b...
Tens ra...
No volia dir aix...
Magradaria...
Les emulsions...
En un mn...
No parlars...
No, semblaria...
b) Les dues veus sn el mateix autor que es desdobla. Inventa una veu per poder raonar dos punts de vista di-
ferents. Aquest joc enriqueix el text alhora que nargumenta les possibles crtiques.
c) Caracterstiques de lenunciador.
La veu critica linici de la histria perqu no s un tema literari dactualitat, mentre que lautor en de-
fensa la tria dient que vol contar la bondat del quotidi i no pas la maldat, com fan amb la teleporque-
ria.
Ms endavant, la veu li critica la inversemblana dels personatges mitolgics en el mn actual. Lautor
es defensa dient que vol retre homenatge a lamor llarg i quotidi enfront dun mn deshumanitzat.
d) Les veus dels protagonistes sn den Tomeu i na Martina i apareixen en estil directe per sense marques
(ni gui ni cometes).
e) La funci dels mitjans de comunicaci en aquest text s fer-nos veure que ells mostren una visi del mn
deshumanitzada, morbosa, en comptes de fer com lautor, que lluita per mostrar la bellesa i palesa els he-
rois quotidians.
6. Filem i Baucis, que sn dos personatge mitolgics, sn, de fet el tema del llibre que vol escriure i es basa en
una transposici del mite a lpoca actual, en qu aquests dos vellets viuen allats i veuen amb preocupaci
labs urbanstic de lilla. Aix, lautor vol (re)crear la seva histria, que s una mise en abme, s a dir una hist-
ria dins la histria que aprofita per criticar durament all que mirem a la televisi: la teleporqueria a ms de la
corrupci i el deliri constructius de Mallorca.
7. Es tracta dun text narratiu construt de manera molt complexa i heterognia, ja que t aparena de dileg,
que s el que fa avanar, realment, el relat. El tema de fons, per, s lembri de la trama duna altra hist-
ria.
49
8. Trets dialectals:
moix (gat), emper (forma arcaica de per), en qu quedam (en qu quedem), xorraquen (xerraquen, serren,
tallen per la meitat), peguen foc (cremen), a les totes (molt, en abundncia), comen (comeno), foganya (fo-
gaina, foguera), pots pensar (ja ho pots ben dir), pegues (ensopegues), decantar (apartar), un poc (una mica),
brodaria (brodat), nnera (neda, nec femella), a betzef (en abundncia)
9. Exemples doralitat:
En qu quedam..., atura el carro, no vas b, no volia dir aix, mira com..., mentida
10. Un fotimer de dies: molts dies
Atura el carro!: prou!
El bess de la histria: part essencial de la histria
El fem de la televisi: la teleporqueria
Sentir a les totes: sentir-ho tot
Tenir amor en epifania: un amor divinitzat, sacralitzat
Confusions a betzef: moltes confusions
50
Comentari
pgina 151
1. Joan Fuster (1922-1992)
Escriptor. D'ascendncia pagesa, el seu pare abandon el camp, cre un taller d'imatgeria, exerc de professor
de dibuix i fou un destacat carl de la comarca. Fuster comen els estudis de dret a la Universitat de Valncia,
on es llicenci el 1947 i es doctor en filologia catalana el 1985. El 1944 public el primer article en catal Vint-
i-cinc anys de poesia valenciana i collabor a l'almanac de Las Provincias. Del 1946 al 1956 codirig amb Jo-
sep Albi la revista Verbo, on public els primers articles literaris d'una certa ambici. Els seus primers llibres,
per, foren versos, a ms d'una Antologa del surrealismo espaol (1952), composta juntament amb Albi. El
1952 comen a Levante, de Valncia, les seves collaboracions peridiques a la premsa, que prossegu fins a
una edat molt avanada, en diaris i revistes de Valncia, Barcelona i Madrid i en moltes altres publicacions pe-
ridiques, entre les quals algunes de l'exili. El 1955 inici, amb El descrdit de la realitat, una brillant carrera
d'assagista, de vasta amplitud temtica, servida per un estil incisiu, d'adjectivaci hbil i precisa. Un altre as-
pecte de la seva obra, comenat tamb aleshores, fou el de l'erudici, la histria i la crtica literries, que al-
tern amb antologies de prosa i de poesia. La seva dedicaci als temes valencians culmin el 1962 amb la pu-
blicaci de Nosaltres els valencians, Qesti de noms i El Pas Valenciano, llibres bsics per al coneixement de
la histria, la cultura i els problemes d'identitat nacional del Pas Valenci. Sempre dins d'aquesta temtica, pu-
blic Raimon (1964), Combustible per a falles (1967), L'albufera de Valncia (1970), La decadncia al Pas Va-
lenci (1976), El blau de la senyera (1977), Destinat sobretot a valencians (1979), Ara o mai (1981) i Pas Va-
lenci, per qu (1982), a ms de nombrosos estudis i articles erudits, histrics, biogrfics i de viatges.
Finalment, cal esmentar-ne el suggeridor Diari 1952-1960. Dins el camp de l'assaig, public Les originalitats
(1956), Figures de temps, premi Yxart (1957), Indagacions possibles (1958), Judicis finals (1960), Diccionari per
a ociosos (1964), Cansar-se d'esperar (1965), L'home, mesura de totes les coses (1967), Consells, proverbis i
insolncies (1968), Examen de conscincia (1968), Babels i babilnies (1972), Exploraci de l'ombra (1974), Un
pas sense poltica (1976), Notes d'un desficis (1980), Pamflets (1985) i Sagitari (1985); en aquestes obres Fus-
ter ret tribut a la tradici de l'humanisme clssic d'arrel moral, tot tractant de temes que van de la histria a la
poltica, passant pels ms diversos aspectes de la vida cultural i quotidiana; hom hi troba, tamb, l'al dels mo-
ralistes i reformadors francesos, de Montaigne als enciclopedistes. Dins els treballs d'histria, de crtica i de di-
vulgaci literria va publicar La poesia catalana (1956), Joan Serrallonga (1961), en collaboraci amb Joan
Regl, Poetes, moriscos i capellans (1962), El bandolerisme catal: la llegenda (1963), Heretgies, revoltes i ser-
mons (1968), Literatura catalana contempornia (1972) i el recull d'estudis Llibres i problemes del Renaixement
(1989); a ms de tres extensos prlegs a les obres respectives de Joan Salvat-Papasseit (1962), Salvador Es-
priu (1963) i Josep Pla (1966), d'una gran penetraci analtica i capacitat de sntesi, aplegats a Contra el nou-
centisme (1978). Tamb dirigeix la revista L'Espill (1979) i diferents colleccions de llibres.
Joan Fuster fou, sens dubte, l'assagista catal ms considerable de les generacions sorgides desprs de la
guerra civil. La fora de la seva personalitat intellectual i l'amplitud de la seva obra han depassat l'mbit litera-
ri i s'han projectat sobre la vida cultural i civil dels Pasos Catalans, la conscincia unitria dels quals contribu
poderosament a crear. La irreductible catalanitat de la seva obra el feren objecte d'alguns atemptats.
Fou membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans (1978) i promotor i president d'Acci Cultural del Pas Va-
lenci (1978). Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975), l'any 1983 reb la Medalla d'Or de la Generalitat
de Catalunya. El 1984 fou nomenat doctor honoris causa de la universitat de Barcelona.
2. Intenci: Fer-nos adonar de la caducitat del model amors i proposar-ne la reinvenci.
3. Tipus de ttol: temtic
4. Estructura argumentativa: inductiva (cronolgicament)
Tipus darguments: exemplificaci
5. Tesi: El concepte damor s canviant
Argumentaci: Exemples extrets de la histria, sobretot, literria
Conclusi: Cal reinventar un nou concepte damor, perqu lactual est en crisi.
Estructura: Lineal (seguint levoluci histrica)
6. Trets assagstics: la subjectivitat i la voluntat de fer reflexionar el lector
7. Tesi: El concepte damor no s esttic, ha anat canviant al llarg del temps.
8. Fa referncia a un sentiment honest, sincer i absolut, un amor romntic. a) Al segle XII. b) Es va crear amb els
trobadors provenals, va ser completat i polit pels poetes italians del dolce stil novo, el trobem en la Vita nova
o La Dame aux Camlias, en Petrarca o en Shakespeare, o en personatges literaris com Werther, Romeu, Kar-
nina, Manon, en el romanticisme.
6. LA COHERNCIA TEXTUAL
51
9. Abans del segle XII lamor era molt ms lliure. A partir del segle XII amb els trobadors lamor esdev ms cast
i es va consagrant i establint fins al seu mxim auge amb el Romanticisme. A partir daleshores entra en crisi
i noms esdev referent literari i cinematogrfic per, estranyament, de carn i ossos.
10. En aquests moments lamor sentn noms des del punt de vista carnal, per aix pensa que cal recuperar el
terme i donar-li un altre sentit.
11. Explica que el concepte damor al qual es refereix rarament ha existit ms enll del mn literari, tot i que pot-
ser s en un nivell no tan exagerat, per sobretot ara ni aix.
12. Seua, dubte, exagere, diga, acabe.
13. Resum: El concepte damor no ha estat pas el mateix al llarg del temps, tot i que sempre hagi existit una cer-
ta manera denamorar-se. La literatura en tot aix juga un paper important perqu amb laparici dels trobadors
lamor esdev rellevant. Tot i que sense arribar als extrems dels textos literaris que, a partir dels trobadors pro-
venals aniran apareixent, les persones manifestaran el seu amor. El boom literari arriba al seu mxim auge,
quant a lamor, amb el romanticisme. Desprs, el terme entre en crisi i la gent saboca a un sentit ms carnal
dentendre les relacions humanes. Per aix, conclou lautor, cal donar pas a una nova poca en qu lamor tor-
ni a tenir importncia, tot i que, es tracti duna nova manera denfocar-lo.
Activitats
pgina 157
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
Ttol remtic: Fa deu anys va morir un ngel
Ttol temtic: Carles Sabater
pgina 158
4.
5. Macroestructura.
Text 1: Les protectores d'animals defensen l'emplaament previst per a la gossera.
Text 2: Lespcie Lasius neglectus, una formiga invasora, avana per Catalunya creant colnies amigues amb
el consegent perill de convertir-se en una plaga.
Nom de pargraf Tipus de pargraf Oraci temtica
1
Introducci amb
interrogant inicial
2 Introducci-ancdota
La nica calle de la tierra que yo deseara que no acabara nunca [...] es
la Rambla de Barcelona.
3 Causa-efecte
Una ciutat amb un sl mol segmentat i especialitzat tindr ms mobili-
tat...
4 Introducci-resum
5 Conclusi
6 Comparaci Les ciutats centreeuropees sn fora diferents de les nord-americanes.
7 Exemplificaci El patr de mobilitat s una caracterstica prpia de cada ciutat.
8 Introducci-ancdota
9 Exemplificaci Dentre totes les ciutats del mn, les nord-americanes...
10 Conclusi
Els joves no sn tan adults com es pensen ni els adults sn tan joves
com voldrien.
11 Resum La seguretat viria depn dun conjunt de factors...
52
pgina 162
6. Text 1: tema derivat
Text 2: tema constant
Text 3: tema lineal
7. Text 1: descripci. Tema lineal.
Text 2: monleg interior. Tema lineal.
8. Resposta oberta.
Hipertema de lamor:
T1 - Definicions
T2 - Amor etern
T3 - Amor de lluny
T4 - Amor platnic
T5 - Amor no correspost
Etc.
pgina 163
11. Text 1: Tema: Laltre jo. Tema constant.
Text 2: Les grans idees. Tema lineal.
Text 3: El laberint. Tema lineal.
Text 4: La supervivncia. Tema constant.
Els esquemes sn oberts.
12. a) Ttol temtic: Marius Serra i Oriol Izquierdo: la literatura proporciona plaer i dolor alhora.
Ttol remtic: Llibres sense ficci
b) 1r pargraf. Introducci amb interrogant inicial mltiple.
Des de:
Per a qu serveix escriure?...
Fins a:
...malaltia o del nal irremissible, anunciat.
2n pargraf. Desenvolupament. Pargraf enumeraci. Hi ha dos casos similars a tall dexemple.
Des de:
...Aquest no s un article de colleguisme [...]
Fins a:
...Per a qu serveix? No ho s.
3r pargraf. Conclusi. Interrogant nal. No resol el problema.
Des de:
...S per a qu serveix...
Fins a:
...la literatura proporciona plaer i dolor al mateix temps.
c) Tema lineal.
d) La lectura t un doble vessant, ja que el contingut pot fer-te sentir molt feli, per tamb molt trist. Quant a
lescriptura, s difcil saber per a qu serveix.
53
pgina 168 i 169
14. gnere textual / tipologia
a) conte infantil, narratiu
b) gnere periodstic, predictiu
c) discurs, expositiu
d) carta al lector, argumentatiu
e) gnere periodstic, predictiu
f) recepta, instructiu
g) reclamaci, argumentatiu
h) llei, instructiu
i) publicitat, instructiu, retric...
j) crnica, argumentatiu i descriptiu
k) sollicitud, expositiu
15. finalitat / tipologia
Expressar lopini / argumentatiu
Informar i donar un punt de vista / expositiu i argumentatiu
Distreure / expositiu, retric...
Fer conixer alg / descriptiu i expositiu
Informar / expositiu
Informar / predictiu
Informar / expositiu
Criticar / argumentatiu i descriptiu
16. gnere textual / tipologia
Text 1: llei / instructiu
Text 2: conte / narratiu
Text 3: horscop / predictiu
Text 4: publicitat / instructiu
Text 5: recepta / instructiu
Text 6: notcia / narratiu
Text 7: lli / instructiu
17. Mart i Pol: predictiu
Salvat-Papasseit: instructiu
Espriu: instructiu
Pere Quart: narratiu
Sagarra: descriptiu
Verdaguer: narratiu
Carner: expositiu
Manent: retric
Sebasti: instructiu
54
pgina 170
18. Tipus dorganitzaci de les idees en aquest text expositiu:
Text 1: causa-efecte - Parla de la neu i dels diferents efectes que genera a la nit.
Text 2: descripci - Ens descriu el Parc nacional dels crins.
Text 3: comparaci - Compara les paraules mythos i logos.
Text 4: problema-soluci - Exposa la preocupaci per la finitud dels recursos naturals i proposa solucions.
Text 5: seqncia - Exposa una informaci.
pgina 171
19. a) Qui: alguns joves
On: Alemanya
Qu: transformen les seves dents en dents de vampir
Com: mitjanant implants o llimant-les
Per qu: s una moda
Quan: en lactualitat
Problema: aquestes prctiques poden ser font de problemes de salut i daltres tipus
b) La informaci ms destacada s la del primer pargraf. Sempre se situa al principi.
c) 1r pargraf: les sis ve dobles
2n pargraf: tcniques per tenir les dents punxegudes
3r pargraf: conseqncies daquestes prctiques dentals exposades per les assegurances
4t pargraf: obertura del tema: altres conseqncies
pgina 172
1. La funci del llenguatge predominant en aquest text s la conativa, perqu es busca una reacci per part del
lector: que sadoni que les idees i els sentiments no es poden desvincular les unes dels altres i a linrevs.
pgina 173
2. a) Tracta el tema de les idees i els sentiments des del punt de vista de la intelligncia emocional.
b) Vol aclarir que, entre altres, hi ha poltics i publicistes interessats a separar els sentiments de les idees per
poder, aix, manipular la gent.
c) Utilitza el canal escrit, s un text del seu bloc personal (t una pgina web prpia).
d) s un filsof, per tant, un especialista. A ms, t la carrera de cincies de leducaci i t una pgina web per
ajudar els professors i els alumnes de filosofia de secundria.
e) Sadrea a la societat en general, per el lector s culte, hi ha referncies culturals (intelligncia emocional,
tragdia grega, parbola...).
f) Lmbit ds s formal i pertany a lmbit periodstic, es tracta dun text de la seva pgina web.
3. Varietat geogrfica oriental (ell s de Calella), la varietat histrica s lactual i el registre s culte. La varietat
geogrfica la copsem en les formes verbals que utilitza, per exemple; la varietat histrica en la utilitzaci dun
llenguatge, una expressi i una ortografia totalment corrent, al costat de laparici de termes com mnagers
o mrqueting; i el registre en ls de termes com esmussar, visceralment o lcids.
55
4. a) Dctics de persona.
Lautor apareix en el text de vegades com a jo (jo, a mi, em, a casa) i de vegades com a nosaltres (nosaltres,
ens, tots).
b) Referncies a la seva persona: (la imatge que rebem s que sens presenta fora modest) sovint bado, jo no
hi entenc gens, en aix del mrqueting, per em sembla que conservo una mica de sentit com, s una mi-
ca dhistria de la cultura, no sc dels que creuen que la gent s incapa de pensar.
c) s un text personal, hi ha referncies personals, de carcter i de la seva manera de veure les coses.
d) Hi ha una alta implicaci en les idees.
5. a) Veus dels poltics, mnagers:
ells pensen..., alguns no nhan tret la conseqncia..., la mala intenci que tenen alguns..., i els que venen...,
si volen que el producte..., alguns, per, es volen dedicar... No, no noms es refereix a ells (poltics i mna-
gers), tamb fa referncia, potser, als periodistes o a tot aquell que vengui productes, el poder econmic.
b) Poltics i mnagers en el text de color taronja i lautor, Josep Maria Terricabras, en el text de color verd.
6. Amb ls clar lautor ens vol dir que tots els nous corrents i totes les noves modes solen venir dels EUA.
7. El ttol s temtic.
8. Idees i sentiments:
Introducci: Lstorytelling: els sentiments per sobre de les idees
Nus: Antecedents Consideraci de la situaci actual
Desenlla/Conclusi: Vincle necessari entre idees i sentiments
El tema s lineal.
9. Gnere: article dopini, perqu lautor ens dna el seu punt de vista sobre el tema. Tipologia: argumentatiu,
perqu justifica el seu punt de vista a travs darguments.
10. Com sha dit, es tracta dun text argumentatiu; per tant, organitza la informaci atenent lordre i la disposici
dels elements que el constitueixen, que sn els donats esquemticament a lexercici 8, per tal de donar con-
sistncia al seu punt de vista que, en aquest cas, apareix com a colof de larticle.
11. 2n pargraf
Explicar histries no s nou, sempre ha servit per fer arribar determinats missatges a la poblaci.
3r pargraf
Sha de desemmascarar la mala intenci que tenen alguns dels que donen tanta importncia als sentiments
perqu els sentiments i les histries no sn mai neutres: porten missatges i idees.
12. Elements que mostren clarament lopini de lautor: em sembla molt b, a mi em sembla imprescindible
13. Ls de sinnims dna fora a la paraula, la reiteraci dna la impressi de ms veritable.
14. Utilitza com a figura retrica el quiasme, que consisteix a construir una simetria sintctica o semntica mit-
janant l'encreuament de dos parells de mots o d'oracions.
56
Comentari
pgina 177
1. Edgar Allan Poe (1809-1849)
Poeta, narrador i crtic literari nord-americ. Comen per la poesia, Tamerlane and Other Poems (1827), volum
molt influt pels romntics, en especial Byron. A Al Aaraaf, Tamerlane and Minor Poems (1829) sembla que les in-
fluncies sorgeixin de la lectura atenta de Milton i Moore. Al tercer recull, Poems (1831), hi ressonen Keats, She-
lley i Coleridge. Com a narrador, activitat que sembla que emprengu per obtenir diners als premis literaris con-
vocats per publicacions peridiques, comen amb Manuscript Found in a Bottle, i segu amb altres obres, que
podrien sser classificades en: contes de mort (The Fall of the House of Usher); de perversi i delictes (The Mur-
ders in the Rue Morgue, traduts al catal el primer decenni del segle xx per Carles Riba i aplegats en un volum
del mateix ttol); narracions de supervivncia o cincia-ficci (Ligeia); i de fatalitat (Man of the Crowd). Casat el
1835 amb la seva cosina de catorze anys, Virginia Clemm, que mor ben aviat minada per la tuberculosi, Poe man-
tingu diverses histries amoroses amb escriptores contempornies seves. Exerc de crtic literari en diverses pu-
blicacions que dirig, com el Southern Literary Messenger i el Burton's Gentleman's Magazine. Tamb s autor
d'una novella, The Narrative of Arthur Gordon Pym (1838), i d'una obra cosmolgica, Eureka (1848), considerada
per alguns com una genialitat i per altres com una pura bestiesa. B que gaud d'un cert xit en vida, foren els
simbolistes francesos qui el feren apreciar al seu propi pas i arreu del mn. Mallarm tradu les seves narracions
i Baudelaire en confess ms d'un manlleu. Agust Esclasans tradu al catal (en prosa) una selecci dels seus po-
emes (1934). El poema ms conegut de Poe, The Raven, no sols influ dins el simbolisme potic francs, sin
que tamb inspir una de les teles ms famoses de Gauguin, Never More. Poe mor en ple delrium trmens.
2. Es tracta duna histria extraordinria, difcil de creure, per tant, s que s adequat.
3. Tema del text: la noia del retrat
4. Gnere: conte fantstic
Tipologia textual: narratiu
5. Estructura: histria dins duna altra histria. Dins de cada histria segueix un plantejament lineal, per dins de
la primera histria hi ha un flashback per tal de recuperar la histria de la creaci del quadre.
6. Tipus de conte: Gnere fantstic, perqu s difcil de creure, perqu no sembla massa versemblant.
7. Punts de vista i funci de cada un: 1a persona (narrador protagonista per a la histria principal) i 3a persona
(narrador omniscient, per a la histria del retrat). Sn rellevants perqu ens distingeixen cada histria.
8. Les dificultats del text es basen en la inserci duna histria dins duna altra i una manera de resoldre-ho s, tal
com es fa, amb la utilitzaci de punts de vista diferents.
9. Un senyor va pintar un quadre de la seva senyora, sense adonar-se que li estava demanant tanta dedicaci que
li estava prenent la vida, perqu ell no li dedicava cap atenci. En acabar-lo s quan es va adonar que ella era
morta, shavia mort de tristesa. La histria la recupera un altre senyor que va a parar al castell on sexposa
aquest quadre i en llegeix lexplicaci de la creaci.
10. La segona histria sintrodueix entre cometes en estil directe, per tant, reproduint el que, suposadament, con-
t un altre llibre. El nus comena en el: Llargament, llargament [...] que ens fa adonar de la importncia que
per al senyor de la histria recent tenia la lectura i la contemplaci de tot el que tenia al seu voltant en aquell
indret per a ell nou.
11. Un encant estrany que no sespecifica, noms sinsinua, ja que no sentn fins que no es coneix la histria del
quadre, perqu s com si el narrador ja sabs que darrere aquella imatge hi havia una histria terrible.
12. El pintor noms tenia en ment la seva obra, la seva faceta com a pintor, perqu es creia realment bo. La seva
esposa tamb sho creia i per aix, i perqu lestimava, no es queixava de res.
13. S, perqu s poc versemblant, s un fet extraordinari, que sembla producte merament de la fantasia.
14. Registre: literari. Exemples: Llargament, llargament; devotament, devotament; abans no reparada; vaig cloure
els ulls; tota llum i somriure i enjogassada com el cervatell...
15. a) mig malenconis, b) era en una torre, c) al mateix temps que, d) primeres manifestacions de cansament,
e) despertar, f) vaig tancar els ulls, g) mirar fixament la pintura, h) la gola, i) amb tant fora, j) estat mig endor-
miscat, k) confs la imatge, l) desagradables utensilis, m) molt poc corrent i pensatiu, n) perdia la fora,
o) sentusiasmava, p) shavia tornat boig
7. LA COHESI DEL TEXT
57
16. a) Metfora, hiprbole i comparaci, perqu identifica la noia amb uns aspectes que exagera i que la permeten
comparar amb un cervatell.
b) Sinestsia, ja que associa paraules referides a dos camps sensorials diferents: la llum i degotava, amb la qual
cosa vol fer notar que aquella llum era pllida, feble, com les gotes que cauen quan una aixeta goteja, per
que no parava mai de fer llum.
Activitats
pgina 182
1. Antecedents de les anfores.
em (jo), la (la rosa), li (la mestressa), que m (la rosa, jo), (jo), -la (la mestressa), (la mestressa), una nena
(la mestressa), (la mestressa), (jo), (jo), -li (la mestressa), -la (la begnia), (jo), -li (jo), (vost = jo),
-la (la begnia), (jo), l (la mestressa), li (la begnia), em (jo), la (la begnia), (la mestressa), Matilde (la mes-
tressa), (jo), n (della = la mestressa), (jo)
jo (jo), la (la mestressa), meva (la mestressa), ella (la mestressa), all (floristeria), -les (les flors)
2. a) que (cuina), anfora gramatical, b) ho far (anir a Correus i far els encrrecs), anfora de sentit, c) la
(gerra), catfora, d) hi (que deixem la casa arreglada), anfora de sentit, e) qu (faig la bugada), catfora, f) ho
+ aix (que tornaria), anfora de sentit, g) seva (den Quim), anfora gramatical, h) hi (a Cadaqus) + ho (que
anir a Cadaqus), catfora, i) la (camisa), anfora gramatical, j) el (en Pere), catfora; aix + ho (que va fer-lo
fora), anfora de sentit
3. a) la lluna (un satllit), b) lesglsia (un edifici), c) animals (uns lleons), d) dinar (lpat), e) ocupa (la meva ami-
ga), f) desastres (la desgrcia)
4. a) em (referncia), hi (sentit), (ellipsi)
b) meu (referncia), (ellipsi), em (referncia), (ellipsi), hi (sentit), (ellipsi), em (referncia), (ellipsi),
t (referncia)
c) (ellipsi), hi (sentit), m (referncia)
d) meva (referncia), una senyora (referncia), li (referncia), ella (referncia), (ellipsi), (ellipsi), seves (re-
ferncia), aix (sentit), (ellipsi)
pgina 183
5. Sn coreferents. b), c), g)
6. Text 1:
Lamic, el, aquest empordans, un xicot petit, ros, nervis, un argent viu, el meu amic, li, l
Text 2:
Mster Oliver Wilson, angls flemtic, , el sbdit de Sa Majestat Jordi V, mster Wilson, l
Agatoclia Molina, lesplndida vdua, propietria de la fonda, la bellesa riberenca, la fondista
Text 3:
Antgona, ella, la, la, li, , s
Hades, lnic du
pgina 184
Text 4:
Ell, l, , el seu, li, l, ell, , , el, ell
Aran, el seu amic, li, el seu amic, , li, li, el seu amic
Text 5:
El senyor Lockwood, , meu, em, , misantrop, jo, m, , m, , meu, el seu nou llogater, , , meva, me
va, senyor,
El senyor Heathcliff, el meu propietari, el solitari ve, un individu formidable, seus, , , senyor, -lo, -li, -lo,
vost, meva, -se, , m,
58
7. Pronoms de 3a persona
a) passar-sho malament, b) ser culpat, c) morir, d) tenir por, e) arriscar, f) patir, g) barallar-se, h) fer alguna cosa in-
convenient, i) guanyar-se la vida, j) cometre un error, k) equivocar-se de mig a mig, l) fer una mala passada, m) con-
versar, n) marxar, o) tenir coratge, p) tenir molta astcia, q), parlar sense miraments, r) tenir molta imaginaci.
pgina 185
Pronom adverbial en
a) marxar, b) marxar del lloc de partena, c) reeixir, d) ser suficient, e) conixer poc o malament, f) estar ena-
morat, tenir en compte, g) anomenar
Pronom adverbial hi
a) encertar, b) tenir visi, c) ser coneixedor, d) apostar, e) reflexionar molt, f) tenir bons raonaments, g) respon-
dre, h) sentir-se cmode, i) intervenir, j) opinar, k) morir, l) posseir el sentit de loda, m) tenir tacte, n) avenir-se,
o) estar perms
8. a) verb pronominal, b) anfora, c) anfora, d) verb, e) anfora, f) verb, g) anfora, h) verb, i) verb, j) anfora,
k) verb, l) anfora, m) verb, n) anfora, o) anfora, p) verb, q) verb, r) anfora, s) verb
pgina 190
9. Resposta oberta.
pgina 191
Ortodncia: Lortodncia s la [...]. Podem parlar, en primer lloc, de lortodncia correctora que s la que t
[...]. En segon lloc, tamb hi ha lortodncia interceptiva, o sigui, la que t [...]. I, en tercer lloc, trobem
lortodncia quirrgica, que s la que socupa de la correcci dels [...].
Psicosi: Psicosi s un terme genric que [...]. Podem parlar de quatre tipus de psicosi. En primer lloc, hi ha la
psicosi afectiva, o sigui, aquella caracteritzada [...]. En segon lloc, trobem la psicosi alcohlica, que es refereix
a qualsevol dels [...]. En tercer lloc, cal fer referncia, tamb, a la psicosi depressiva, aquella que [...]. En quart
i ltim lloc, destaca la psicosi txica, la que es manifesta amb un trastorn o estat [...].
Treball com a premi
1. Forma de realitzaci de lsser hum
2. Significa llibertat
3. Significa capacitat de decidir i actuar
4. Ensenya a aprendre el valor de lesfor
5. s una forma de socialitzaci
Treball com a cstig
1. Una tortura
2. Esfor per guanyar-nos la vida
3. Impossibilitat de desenvolupament personal
4. Ocupa les nostres energies
5. Ocupa el nostre temps
6. s una maledicci
pgina 193
14. a) conseqncia, per tant, b) contraargumentaci, per, c) reformulaci, s a dir, d) addici, i encara ms, e) ad-
dici, i a ms, f) contraargumentaci, no obstant aix
15. a) i encara ms (addici), tanmateix (contraargumentaci), s a dir (reformulaci), consegentment (conseqncia)
b) tot i aix (contraargumentaci), a ms (addici), posem per cas (reformulaci), en conseqncia (conse-
qncia)
59
a) contraargumentaci: En Joan s un infant superdotat, per contra, no s gens ordenat.
addici: En Joan s un infant superdotat i, a ms, sempre est content.
conseqncia: En Joan s un infant superdotat, per aix sempre treu unes notes excellents.
reformulaci: En Joan s un infant superdotat, s a dir, que no li cal gaire per entendre les coses.
b) contraargumentaci: El vessament..., malgrat tot no hi ha hagut vctimes.
addici: El vessament... i, encara ms, amenaa amb polluir part de la costa asturiana.
conseqncia: El vessament..., per tant, sha prohibit la sortida dembarcacions.
reformulaci: El vessament..., en resum, una veritable catstrofe natural.
17. causa-conseqncia: i (no podem considerar-ho...), per tant
reformulaci: s a dir
contraargumentaci: ara b
addici: i (, en aquest darrer, el...)
18. en relaci amb, no obstant aix, per aix, igualment
pgina 198
19. Resposta oberta. Tots els connectors sn daddici.
a) ampliaci, b) equiparaci, c) especificaci, d) generalitzaci, e) equiparaci
20. a) ms ben dit (rectificaci), b) s a dir (explicaci), c) per exemple (exemplificaci), d) en resum (resum)
a) En Joan s poliglota, s a dir, parla moltes llenges.
b) Posem per cas, Etipia.
c) Ras i curt, que som uns inconscients.
d) Millor dit, ls de mtodes anticonceptius disminueix.
Els incendis forestals provoquen greus danys en lecosistema. A ms, provoquen greus danys en els ssers
humans, de vegades, fins i tot, vctimes mortals.
Els incendis forestals provoquen greus danys en lecosistema. Per descomptat, cal realitzar-ne un estudi a
fons i fer els impossibles per prevenir-los.
Els incendis forestals provoquen greus danys en lecosistema. En efecte, molts animals perden el seu hbi-
tat, en el millor dels casos, perqu en el pitjor hi deixen la vida.
Els incendis forestals provoquen greus danys en lecosistema. De manera semblant, els pesticides poden
provocar que diverses espcies marxin del seu hbitat natural.
pgina 199
24. Connectors de reformulaci: s a dir, millor dit, per exemple, en resum (sempre entre comes, a excepci de
lltim cas que comena en majscula i noms porta una coma al darrere).
a) El sl agrcola es limita drsticament, de manera que moltes ciutats dels pasos industrialitzats han multipli-
cat per quatre la seva extensi territorial. / Com que el sl agrcola es limita drsticament, moltes ciutats dels
pasos industrialitzats han multiplicat per quatre la seva extensi territorial.
b) El planeta sescalfa cada cop ms; per tant, hi ha un elevat nivell de dixid de carboni (CO2) a latmosfera.
/ Hi ha un elevat nivell de dixid de carboni (CO2) a latmosfera, ja que el planeta sescalfa cada cop ms.
c) Els caadors furtius actuen de manera indiscriminada a lfrica. Per consegent, en menys de deu anys
lfrica ha perdut la meitat de la poblaci delefants. / Per tal com els caadors furtius actuen de manera in-
discriminada a lfrica, en menys de deu anys lfrica ha perdut la meitat de la poblaci delefants.
d) El dret dasil a Europa cada cop est ms restringit, com a conseqncia les allaus migratries pressionen
les fronteres dels pasos desenvolupats. / Les allaus migratries pressionen les fronteres dels pasos de-
senvolupats, ja que el dret dasil a Europa cada cop est ms restringit.
60
e) Hi ha un alt nombre daccidents mortals a la carretera; consegentment, es penalitza greument lexcs de
velocitat. / Ats que hi ha un alt nombre daccidents mortals a la carretera, es penalitza greument lexcs
de velocitat.
a) A causa de la redacci del text constitucional, es van aprovar els Estatuts dAutonomia. (Causa-conseqncia)
Com que hi va haver una forta pressi del moviment popular, es van restablir les llibertats. (Causa-conse-
qncia)
Hi va haver una forta agitaci social, a causa de la mort del dictador. (Conseqncia-causa)
Es van convocar unes eleccions, vist que loposici creixia i estava organitzada. (Conseqncia-causa)
Com que es van envellir les estructures de poder, es va promulgar lamnistia. (Causa-conseqncia)
b) Com a conseqncia de la prdua de lenergia, es va viure una experincia traumtica. (Conseqncia-causa)
Es poden patir desordres en la gana i el son, a causa dun trastorn afectiu. (Conseqncia-causa)
En perdre un familiar, com a conseqncia, es pateix una gran tensi i estrs. (Causa-conseqncia)
A causa dels elements congnits, es pot patir tristesa. (Causa-conseqncia)
Els sentiments de desesperana apareixen, per tal com es pateix una alteraci del contacte social. (Conse-
qncia-causa)
pgina 200
28. ats que (oracional), en efecte (parenttic), en primer lloc (parenttic), i a ms (parenttic), en segon lloc (pa-
renttic), per fi (parenttic), en tercer lloc (parenttic), per aix (oracional), per exemple (parenttic), a causa de
(oracional), en resum (parenttic), o sigui (parenttic)
29. Resposta semioberta (oracional - parenttic)
a) Se sentien responsables dels fets, malgrat que no ho demostraven.
Se sentien responsables dels fets, per contra, no volien admetre la seva culpa.
b) Es van girar per mirar-la, per no ho van fer descaradament.
Es van girar per mirar-la, aix i tot, no ho van fet descaradament.
c) Semblava un geni, ara b, no ho era pas.
Semblava un geni, tanmateix no ho era.
d) Venien tabac als menors dedat, tot i que estava prohibit.
Venien tabac als menors dedat, per contra, estava prohibit.
e) Anunciaven cervesa a laparador, tot i aix, ja no els en quedava.
Anunciaven cervesa a laparador, encara que no els en quedava.
f) Estava fora neguits, si b no ho demostrava.
Estava fora neguits, en qualsevol cas, no ho demostrava.
a) No obstant aix, encara queda molt per fer.
b) Tanmateix, s insuficient.
c) Ben al contrari, la competncia reprodueix la programaci de ms xit.
d) En realitat, noms ha ajudat a desequilibrar-lo.
e) Si ms no, en el nostre pas.
32. Ordenat: a, e, d, c, g, b, f
pgina 201
33. Estem incomunicats per causa duna allau, per estem tots b. Tenim provisions i els equips de rescat ja es-
tan avisats.
Mhe lesionat, per tant, no podr participar en la final. Malgrat tot estic b de moral i espero que tindrem bons
resultats. No patiu.
61
34. La biotica s una branca de la cincia que estudia els problemes que genera el progrs biolgic en relaci
amb els valors tics i socials. En efecte, treballa tots aquells dilemes que es plantegen entre medicina i moral
com, per exemple, la prctica de leutansia, ls del genoma hum, la selecci gentica dembrions... Per
aix, s un camp destudi de gran complexitat i que crea una gran controvrsia.
36. Ara, Per aix, Aix, Malgrat tot, En efecte, A ms, En lactualitat, Per, Per tant (desprs de cada connector,
cal posar coma).
pgina 202
1.
2.
3. La participaci de lautor en el text s total. Es tracta dun dietari. s la descripci de la seva vida real, del seu
poble natal. Hi ha ls de la primera persona i una gran quantitat dadjectius.
4. El quadern gris
Dietari de Josep Pla, escrit entre el 8 de mar de 1918 i el 15 de novembre del 1919, i publicat, amb reelabo-
racions posteriors, el 1966 com a inici de les obres completes definitives. Es tracta d'una de les peces auto-
biogrfiques ms considerables de la literatura catalana, on descriu amb minuciositat i un gran sentit literari i
plstic el mn de Palafrugell, de l'Empord i de les seves estades a Barcelona, quan entr en contacte amb
els grups literaris.
El gnere textual al qual pertany, per tant, s el del dietari, un llibre en qu alg escriu observacions i refle-
xions dia rere dia; per la tipologia textual del fragment s, sobretot, descriptiva, per tamb narrativa i argu-
mentativa.
5. Progressi temtica: lineal
6. Lermita s lessncia del nostre [...] menterraran. - argumentativa
Lermita s la nostra vida [...] fabuls. - argumentativa
Collaborant [...] granit. - narrativa
Qu ha passat a Calella [...] molt vell... - narrativa
Prevalen les seqncies descriptives.
7. Els moments descriptius sn vistos majoritriament, per tamb nhi ha, de pensats, com el de la sopa de rap
o quan diu que el foc distreu.
Emissor Receptor Intenci Tema Missatge Canal Registre
Funci del
llenguatge
Josep Pla, es-
criptor
Lector
universal
Lrica,
subjectiva
La pertinena
al lloc on hem
nascut
Hi ha un vincle
molt fort entre
lhome i la te-
rra
Escrit, die-
tari
Culte
literari
Expressiva,
retrica
Dctics de persona Dctics despai
(jo)
m, em (jo)
meu, meva (jo)
nostra, ens, -nos, nostres (nosaltres)
tot (llum del sol, el vent, la mar...)
fora (de la casa)
davant (de la casa)
ms a prop, ms lluny (lermita)
essncia del nostre esperit (ermita)
perenne baluard (ermita)
aquestes quatre parets (casa)
aqu (la terra)
hi (cementiri, la terra)
la darrera cosa que veurem (proa)
la que veuen (proa)
62
8. 1r pargraf
Visi del carrer de la finestra. / Torna al llit. / Pensa en ser a lexterior i altres coses. / Torna davant la finestra.
2n pargraf
Surt a fora. / Veu lermita. / Digressi sobre el significat de larrelament a la terra, de la significaci de lermita.
/ Pes de la tradici.
3r pargraf
Torna a casa. / Fa un resum de lany a Calella.
9. s una descripci subjectiva. Ens dna el seu punt de vista i hi implica aspectes sentimentals.
10. Elements que indiquen moviment en la descripci: macosto a la finestra, torno al llit, la finestra matrau, ca-
mino per fora, torno a casa.
11. Elements de referncia relacionats amb lermita:
La nostra vida ms alta
La nostra mirada
El paisatge de la nostra joventut i dels nostres amors
La torre de guaita
La nostra vida mortal
La darrera cosa que veurem en morir-nos
La que veuen els nostres morts
12. Gaireb no hi ha connectors, la connexi s implcita i daddici. Els ms usuals sn els espacials.
13. Hi ha la 1a persona del singular en el 1r pargraf, en el segon i el tercer sincorpora la 1a del plural. I, en lltim
pargraf, torna a la 1a persona del singular. Sn seqncies textuals.
14. La descripci sestructura de dintre (des de la finestra) de la casa a fora (lermita), per acabar altra cop a dintre.
Exemples: No puc separar els ulls d ela finestra; Macosto abrigat, a la finestra; Camino per fora; Lermita...;
Torno a casa.
15. Fa servir el present dindicatiu, ja que ens dna ms proximitat. Utilitza el passat per apropar-nos a les gene-
racions anteriors, a all que ha transcendit fins al present. Ens parla dels records, que, evidentment, pertanyen
al passat.
16. Verbs descriptius: ser, semblar (copulatius), tenir, veure, mirar, fer sentir (transitius).
17. Les enumeracions sn prpies de la descripci, sobretot ajuden a precisar-la.
Exemples denumeracions:
Misrrim, inconsistent, desmanegat...
Amb una torrada, una cullerada doli i vi de Llan...
Intil, delirant...
el coral..., el gat..., lallioli i la sopa de rap, etc.
18. Els guions ajuden a fer aclariments.
aigua i vent i polsim de diamant (puntualitzar)
si tot va b (expressar el desig)
tres vells de ms de seixanta anys i una noia de vint (puntualitzar)
63
Comentari
pgina 207
1. s la voluntat de captivar latenci dels altres, sobretot des dun sentit de ser triat, des dun sentit de desig,
de desig sexual.
2. La selecci sexual s el procs que realment dirigeix levoluci de les espcies perqu amb la voluntat de ser
triats o desitjats s que hem fet que les nostres caracterstiques fossin cada vegada millors.
3. Ttol: Temtic
4. Funci del llenguatge: referencial, perqu ens aporta informaci nova.
5. Ancdota inicial: En sortir a la nit estem buscant una parella.
Altres fets anecdtics: Anar al bar, a la biblioteca o a una sala de ball, ho fem moguts per linstint de la se-
ducci. Les dones no es fixen noms en laspecte fsic.
6. Tesi: Ens mou linstint de seducci. Argumentaci: Els exemples els trobem en tots els ssers sexuals. Les
dones van ms enll de la seducci fsica. Conclusi: Aquesta voluntat de seduir s la realment responsable
de la nostra evoluci.
7. Estructura: inductiva: tesi + diferents arguments + conclusi
8. Tesi: En les nostres relacions socials busquem una parella.
9. Frases significatives:
1r pargraf
Des que hi ha sexe [...], els ssers que en posseeixen [...] han fet mans i mnigues per fer-se trobadissos.
2n pargraf
El procs de selecci sexual s [...] la mare de tots les processos de selecci.
3r pargraf
Aquests productes [larquitectura egpcia, la filosofia grega...] [...] no els hem de veure noms com el resultat
de lacci de grans cervells [...] sin tamb de posseir ments plenes dadaptacions a lactivitat de seduir.
4t pargraf
Sens pot fer difcil de decantar el pes de largumentaci a favor de relacionar el desplegament de linstint de
la seducci amb el desenvolupament de capacitats niques com lart.
5 pargraf
Dades procedents de cultures ben diverses ens informen que les dones actuals, a lhora descollir parella, usen
criteris fora sistemtics i de natura complexa.
6 pargraf
Alguns bilegs han comenat a plantejar-se si no seria aquesta preferncia de les dones cap als homes amb
una bona competncia social la que hauria estat un dels motors que durant milers i milers de generacions hau-
ria contribut a lemergncia de les propietats ms subtils del cervell hum.
7 pargraf
Ja no tenim gaires dubtes del fet que el Big Bang de lunivers de la intelligncia, la memria i la voluntat, no
fou ms que el resultat duna pressi molt forta al seu favor en el gran negoci de les interaccions que perme-
tien de gestionar la continutat de la vida homnida.
8 pargraf
La miopia en el mn daquests estudis de comunicaci ha estat no valorar com cal aquesta pressi que res-
pon a linstint de seducci.
10. Hiptesi: La voluntat de seduir s ms important que no ens pensem.
11. Les proves sorgeixen de la contemplaci de la naturalesa: tant dels ssers sexuals, en general, com dels s-
sers humans en particular i, ms en concret, de les dones. Arguments: causals
12. Conclusi: Linstint de seducci s el que ha causat levoluci de la nostra espcie, ja que amb la voluntat de
seduir s que hem anat fent crixer les nostres qualitats.
8. LA COHESI. ASPECTES LINGSTICS
64
13. La selecci sexual s el principal procs de selecci. La selecci sexual deriva de la naturalesa.
14. Resum: Linstint de seducci s molt ms important que no ens pensem. Els ssers sexuals es mouen segons
aquest instint. I aquest instint s el que ens ha fet evolucionar ms rpidament, perqu amb la voluntat de se-
duir hem anat millorant les nostres qualitats.
Activitats
pgina 209
1. Desquerra a dreta: aturat, molt b, cap all, victria, malament, perfecte
2. Desquerra a dreta: rbia, tristesa, orgull, por, alegria, sorpresa
3. Quatre homes discuteixen sobre la seva situaci: sortir a lluitar o quedar-se on sn.
Valents:
ASTALS - enrgic
PUIG - amb rbia continguda, sarcstic, irnic
Covards:
NEL - angunis, suant dangoixa, removent-se
RIERA - descoratjat
4. Desquerra a dreta: qumica, informtica, matemtiques, matemtiques, matemtiques, msica, llei i fontica.
pgina 212
5. a) demanda, b) informatiu, c) informatiu, d) demanda, e) informatiu, f) expressiu, g) expressiu, h) amenaa,
i) ordre, j) expressiu
6. Interrogativa total: d) / Interrogativa parcial: a), b), c), e), f)
7. a) Vull saber qui far la representaci de Nadal.
b) Vull saber si mhas trucat tu, avui.
c) Magradaria saber on s la sal. No la trobo enlloc.
d) Magradaria saber si ja has pensat qu farem aquest estiu.
e) Vull saber qu soparem avui.
f) Voldria saber quan lliures a lempresa.
8. a) ordre, b) demanda, c) prec, d) suggeriment, e) demanda, f) ordre, g) suggeriment, h) demanda
9. Dordre a prohibici:
a) No facis la bugada.
b) No estenguis la roba.
c) No busquis la sortida.
d) No envis els avisos per correu.
e) No resolguis el problema.
f) No et refis del germans.
El temps verbal utilitzat s el present de subjuntiu.
10. a) imperativa exclamativa, b) declarativa i exclamativa, c) exclamativa i interrogativa, d) imperativa i exclamati-
va, e) declarativa i exclamativa, f) exclamativa i interrogativa
pgina 213
a) Ha vingut lAnna!, b) Agafa aix!, c) No facis el sopar!
12. 1) Interrogativa, perqu espera una resposta de laltre personatge. 2) Exclamativa, perqu vol encomanar un
determinat estat dnim. 3) Declarativa, perqu aporta informaci de manera objectiva. 4) Imperativa, perqu
espera que el receptor actu duna determinada manera.
65
13.
pgina 214
14. Aspectes fontics.
Text 1. El personatge parla amb la zeta, canvia les esses per zetes. Donen un tret distintiu al personatge, el
fan ms gracis i el posicionen en una classe social baixa.
Text 2. El personatge parla xava, un parlar dels barris obrers de Barcelona cap als anys 20.
La funci s la de fer versemblant la posici social de personatge.
pgina 217
15.
pgina 218
16. Text 1: 1a persona, perqu expressa la seva opini, s un text subjectiu.
Text 2: 3a persona, perqu s un text objectiu.
Text 3: 2a persona del plural, perqu s un text instructiu.
17. Aquesta naci no s brbara ni salvatge. El problema s que la gent anomena barbrie a tot all que no co-
neix, ja que pren com a referncia els seus hbits. A casa nostra tot s perfecte i els altres sn salvatges com
la natura que, paradoxalment, anomenem salvatge, quan all que veritablement s salvatge s el que hem al-
terat amb el nostre artifici.
18. La sintaxi daquest text s ms senzilla, simple, menys recarregada, mentre que la del text de Montaigne s
complexa.
pgina 219
21. Tipus doraci:
a) passiva, b) activa, c) passiva, d) passiva reflexa, e) passiva, f) activa, g) activa, h) passiva reflexa, i) passiva,
j) passiva reflexa
a) trfic de drogues
activa: Els mestres denuncien el trfic de drogues a lescola.
passiva: El trfic de drogues ha estat denunciat pels mestres.
passiva reflexa: Es denuncia el trfic de drogues a lescola.
impersonal: Es denuncia molt el trfic de drogues a les escoles.
b) embarcament de passatgers
activa: Els passatgers han embarcat.
passiva: Els passatgers han estat embarcats.
passiva reflexa: Sembarquen els passatgers.
impersonal: Sempre sembarca els passatgers.
Text 1 Text 2 Text 3 Text 4
Gnere textual dramtic publicitat diccionari llibre de text
Tipologia textual expressiu argumentatiu expositiu instructiu
Modalitat oracional interrogativa exclamativa declarativa imperativa
Estructura
dominant
Tipus de verb Temps verbal Mode verbal
Text 1 SV Transitiu i intransitiu Passat, accions perfectives Indicatiu
Text 2 SN Copulatiu Imperfet Indicatiu i subjuntiu
66
c) revisi de proves
activa: Hem fet la revisi de proves.
passiva: La revisi de proves ha estat feta.
passiva reflexa: Es fa la revisi de proves.
impersonal: Es fan revisions de proves.
23. Text 1: descriptiu
connectors - a la dreta, tocant al nord, a tort i a dret, a lesquerra, al centre (espacials)
Text 2: narratiu
connectors - De sobte, en un tres i no res, al cap de poc, desprs... (temporals)
Text 3: argumentatiu
connectors - perqu, per tal de, prou que ho sabem, per, de manera que, curiosament (oracionals i parent-
tics)
pgina 222
24. Text 1
a) rea temtica: botnica, registre: cientfic
b) perennifoli - Que t les fulles perennes.
acicular - Que t forma dagulla.
braquiblast - Branca petita de creixena limitada, que sol tenir entrenusos curts i, per tant, fulles acosta-
des.
monoic - Que t flors masculines i flors femenines en un mateix individu.
apfisi - Prominncia que presenten alguns rgans vegetals.
Sn monosmics, ja que el registre s cientfic i han de quedar molt clars els conceptes.
c) Neologismes: perennifolis, aciculars, braquiblast, monoics, estrombiliformes, pseudocrpics, esquames,
apfisi, aerferes.
Composici sintagmtica: flors femenines, pi blanc, pi negre, pi roig
pgina 223
Text 2
a) Camp semntic de la violncia:
b) La relaci entre els mots s la dhipnim - hipernim.
c) Negar - dir que no, embriac - borratxo, esglaiat - espantat, damnable - condemnable, equvoca - dubtosa, en-
rogir - envermellir, restar - quedar-se
d) Figura retrica: metfora.
Eines
Concepte
de maldat
Sentiments Efectes
Personatge
amb maldat
dents
ganivet
violncia
furor
malignitat
diablica
damnable atroci-
tat
disbauxa
culpable
excessos
esglaiat
em posse
no em vaig conixer
saturada de gin
penetr
enrogeixo
cremo
mesgarrifo
horror
esgarrinxada
li buido un dels
ulls
crim
dimoni
bstia
67
Text 3
a) rea lxica de la gastronomia.
b)
Text 4
a) Estrofa 1
No sap si sent amor, per si ho s, es demana per qu estar enamorat s tan contradictori.
Estrofa 2
No entn perqu el sentiment s ms poders que la seva voluntat.
Estrofa 3
No entn perqu si es deixa endur pel sentiment tot va malament.
Estrofa 4
En conclusi, no sap qu vol perqu es tracta dun sentiment massa contradictori.
b) La figura retrica ms freqent s loxmoron, per tamb el parallelisme sintctic (Si...). Lgicament, el text
parla de sentiments contradictoris, per tant la figura ms adequada s aquesta.
c) Una metfora: ja emprada per Ausis March, on el vaixell, o la barca, s lamor, mogut per vents diversos,
sense saber si arribar a bon port.
25.
pgina 225
26. La formulaci ms objectiva s:
a) Latur baixa un 13%.
b) Declaren lestat dexcepci.
c) Fortes pluges cauen al sud de la Pennsula.
d) Els homes omplen el 20% dels cistells danar a comprar.
27. Elements modalitzadors:
a) clid, b) malson, inacabable, c) es tem, d) esperanadores, e) de risc, f) joiosa, g) esgotats, per eufrics,
h) castiguen, i) caos, j) saben?, k) massa tard.
Per fi, la maleda vaga de transports ha acabat.
Malauradament, la vaga de transports ha finalitzat.
Les dades sobre lndex daccidents de trnsit sn fora bones.
Les dades sobre lndex daccidents de trnsit, com sempre, continuen espantant-nos.
29. a) presumpte (no hi ha hagut judici, per tant, hi ha presumpci dinnocncia), b) fer cau i net (assumida per
lautor), c) lagncia EFE (cita una font), d) Segons les dades de lAvui (cita una font), e) no s de justcia (assu-
mida per lautor), f) en opini dels experts (cita una font)
Accions generals Accions especfiques Ingredients
netegeu
talleu
poseu
afegiu.hi
tireu
fregiu
salpebreu
salteu
serviu
rovellons
oli
ceba
bolets
pa ratllat
all picat
julivert
suc de llimona
Tema s llenguatge rea lxica Registre
Text 1 el pi denotiu botnica cientfic
Text 2 el gat connotatiu violncia literari
Text 3 rovellons denotatiu gastronomia tcnic
Text 4 lamor connotatiu sentiments literari
68
30. Elements modalitzadors:
es palpa amb la m, insuportable, el seu coeficient de tristesa saigualeix lleugerament, atmosfera carregada
de caf, fascinador, un vent que fa caminar, parlar amb vaguetat, les orelles caiguessin, esperit desfibrat i in-
coherent, articulacions fluixes, ossos afeblits
pgina 227
1. mbit ds: formal, funci del llenguatge: conativa, registre: literari
2. a) no, b) s, c) s, la de la dona, d) no tenen noms, fa que el personatge esdevingui simblic dun tipus de per-
sona determinat.
3. La intenci s fer-nos adonar del nostres defectes, s una crtica a la condici humana.
4. Interpretaci dactituds i comportaments:
Lhome t una actitud estoica o conformista, no reacciona, ja que guarda tots aquests regals intils, no els
llena, per exemple. Aix com tampoc no abandona la dona.
La dona s perseverant, espera que ell sadoni un dia que ella t ra. Daltra banda, no sadona de la realitat,
viu amb lesperana de veurel canviar, cosa que sembla que no passar.
5. Referents del dctic aix:
aix s (gris perla), per aix (est convenuda que un dia ell sadonar...), i aix (prestatge), per aix (podria re-
galar-li el que a ell li agrada), aix ser (escoltar... o es posar...)
6. Ttol: remtic
7. Gnere textual: conte
8. Tesi: Si regalem all que ens agrada a nosaltres no farem feli laltre.
Argumentaci: Si li regalem coses que no li agraden no se les posar o no les utilitzar.
Conclusi: Si noms regalem all que ens agrada a nosaltres noms busquem que laltre tingui els
nostres gustos i, per tant, que sassembli a nosaltres i que esdevingui com nosaltres vo-
lem.
9. Anfores:
Gramaticals Lxiques De sentit Ellipsis
oftalmleg
el meu
li
jerseis
hi
tots
la majoria
hi
nhi ha uns
nhi ha altres
sen... un
el
sel
colors
li
els ms
prestatge
hi
msica
la que a ella
llibre
-ne un llibre
un
disc
treurel
oftalmleg
el meu amic
oftalmleg
el seu marit
ell
el meu amic
la persona a qui es vol
fer contenta
la dona
la persona que viu amb
ell
la seva dona
ella
la dona del meu amic
aix els de
convenuda
el millor
etc.
69
10. El lxic s molt valoratiu sobre els actes i no pas sobre les persones perqu t una intenci crtica, encara que
de manera irnica.
11.
12. Lxic amb referncia al colors: tons, groc, ocre, clar, groguenc, foscos, negre, gris marengo, gris, gris perla,
negres
Modalitat
oracional
Persona
gramatical
Estructura
dominant
Tipus
de verb
Tipus temps Sintaxi
enunciativa 3a persona SN
percepci
sensorial
present simple
70
Comentari
pgina 231
1. Figura literria del ttol: Paradoxa. No s lgic. Vol dir que en el futur ens podem trobar en una situaci similar
a una altra de passada o present, si no fem res per evitar-ho.
2. Tema: la immigraci a Europa
Intenci: Intentar donar una visi del problema i el oferir una via de soluci possible
3. Tipus dorganitzaci: text problema-soluci. Desprs de plantejar-nos els problemes que ell creu que cal eradi-
car ens presenta les reflexions que cal que fem per tal daconseguir-ho.
4. Estructura: Plantejament del tema. Desenvolupament de la seva tesi a partir de dues tasques cadascuna delles
amb la seva resoluci/conclusi.
Text descripci: Europa: a) passat, b) present, c) futur
Text seqncia: Europa: a) creaci de la CE, b) pasos membres per ordre dintroducci
Text comparaci: Europa: a) En relaci a Amrica, b) En relaci a frica, c) En relaci a sia, d) En relaci a
Oceania
Text causa-efecte: Europa: a) Primera Guerra Mundial, b) Segona Guerra Mundial
Text problema-soluci: Europa: a) la sostenibilitat, b) energies sostenibles, c) actuacions sostenibles, etc.
6. Records. La histria i el record de la histria lhem dutilitzar, tamb, per tal de no repetir els errors que hem
coms amb anterioritat.
7. Els diferents tipus de records.
8. Combatre el racisme, ja que noms pot portar-nos problemes.
9. La tolerncia hauria de ser una qesti viable. Tot i que hi hagi certa part de la poblaci a qui costi molt de po-
sar-la en prctica, cal utilitzar eines pedaggiques per tal daconseguir-ho.
10. Combatre les diferncies socials.
11. Tothom vol ser ric i aix no sempre es pot assolir i, per tant, s un problema. Ell proposa generar nous ideals
per als nous joves.
12. No del tot. Pretn que es reflexioni sobre el tema i que es busquin les solucions, no donar-les ja definides.
13. Obert perqu lautor noms pretn analitzar el tema per aconseguir que la gent hi reflexioni.
14. Cal que el nostre passat ens serveixi sempre per avanar, fins i tot en relaci als fets negatius que shi puguin
incloure.
15. Registre lingstic: estndard, no es tracta dun text especialitzat.
16. Figures retriques:
preguntes retriques
Ara b, i els obrers analfabets sortits dAnatlia?
i la poblaci provinent dels suburbis del Camerun i el Congo?
I la seva prpia histria nativa?
En quin sentit es pot dir que existeixi, que es pugui transmetre?
De fet, en quin sentit es pot considerar histria?
Etc.
metfores
Europa = cementiri, Europa = museu, temps a Europa = arxiu, Ell o ella porten a la motxilla records hist-
rics, del nigeri o de lindonesi de la porta del costat.
Etc.
personificacions
Cada metre de terra europea, cada carrer de les seves ciutats, est ple de records.
9. TIPOLOGIES TEXTUALS EL TEXT ARGUMENTATIU
71
parallelismes
Cada metre de terra europea, cada carrer
Per al treballador polons, per al romans
Qu significa el Parten...? Qu signifiquen...?
Etc.
pgina 234
1.
pgina 235
2.
Text 1 Text 2 Text 3
Emissor Alba Advocat Enric Garcia
Receptor mare/pare jutjat lector de lAvui
Funci del
llenguatge
conativa i referencial conativa conativa i referencial
mbit ds privat/informal privat/informal pblic/informal
Tema la vida en parella la separaci conjugal el caf
Intenci comunicativa persuasiva persuasiva
Canal oral escrit escrit
Registre colloquial tcnic estndard
Pressuposicions
Les generacions ms joves te-
nen ms facilitat per decidir-se
a viure amb alg.
Hi ha una llei que permet la
separaci
La gent no hi entn, de caf.
Arguments
Nois:
Decisi meditada
Ens coneixem b
Som madurs
Ens estimem
Tenim recursos
En tenim ganes
Mare:
Seria ms encertat esperar
una mica ms
La relaci sha refredat
Hi ha desacords
Hi ha discussions
Hi ha tensi a la famlia que
afecta els fills
Poca gent entn de caf
No sabem prendre caf
Hi ha poca gent que defensi
les virtuts del caf
No ens queixem del mal
caf
Receptor Tema Finalitat Arguments Valors
Emotitvitat o
racionalitat
Grau de
manipulaci
Text 1 joves cotxe convncer
Grcies a
aquest cotxe
podrs obrir-te
pas a la vida
ambici,
competncia
emotivitat
(s
dexclamaci)
molt alt
(dels campions)
Text 2 adults arrugues convncer
Grcies a
aquesta crema
ja no haurs de
patir ms per
les arrugues.
joventut
emotivitat
(s
dexclamaci i
interrogaci)
alt
(encara?
dos cops,
nous joves)
Text 3
Interessats
en la cincia
cincia comunicar
Grcies a
aquesta comuni-
tat podrem en-
tendre la cin-
cia.
cultura racionalitat molt baix
Text 4 adults
nens
argentins
convncer
Grcies a
aquesta aporta-
ci un nen dei-
xar de patir.
solidaritat,
generositat
emotivitat
baix (presncia
dun personant-
ge important i
conegut)
72
pgina 239
3.
pgina 240
4. Resposta oberta.
5. Resposta oberta.
Text 1
Tesi La societat de la informaci no es pot confondre amb una utpica societat del coneixement.
Arguments La facilitat daccs a la informaci no en pressuposa un s intelligent.
Conclusi No nhi ha.
Text 2
Tesi Sc escriptor.
Arguments
Ho tinc inscrit en el DNI.
Em guanyo la vida escrivint.
Sc escriptor i escriure s opinar.
Com que les opinions personals sn escasses, has dopinar forosament.
Conclusi s igual. Limportant s influir dalguna manera en un mbit de lectors.
Text 4
Tesi Les comdies romntiques de Hollywood poden espatllar una relaci amorosa.
Arguments
Colloquen el llist molt alt en matria dexpectatives.
Transmeten una falsa sensaci de relacions perfectes i expectatives gens realistes.
Donen la impressi que el procs denamorament saconsegueix sense cap esfor per part de la pare-
lla.
Conclusi No nhi ha.
Text 5
Tesi El desig no desitja satisfacci, ben al contrari, el desig desitja desig.
Arguments
El consumidor t horror a la perspectiva que el desig sesvaeixi, que no hi hagi res a desitjar.
Cal mantenir el consumidor en un estat dexcitaci que no decaigui mai: sempre sospits i descon-
tent.
Conclusi Si es vol atraure el consumidor, cal prometre-li una sortida al descontentament.
Text 3
Tesi Entre anar al cel i quedar-se a casa, va preferir aix darrer.
Arguments
Tant li fa que tothom en parli b.
Tant li fa que a casa hi hagi goteres.
Tant li s que hi hagi privacions.
Conclusi No nhi ha.
73
pgina 241
6.
7. Text 1: estructura circular
Text 2: estructura deductiva
Text 3: estructura contraposada
Text 4: estructura inductiva
8. Text 1: estructura inductiva
a) Lautor critica la manca de referents culturals provinents de la religi. Defineix la cultura com a acumulaci
dusos i creences, de prctiques i costums. Sense referents no hi ha cultura vol dir que no podem en-
tendre el present sense fer referncia al passat. Per entendre el perqu celebrem una festa, una manifes-
taci cultural, etc. Cal saber don prov, si no s aix, no veurem la necessitat de celebrar-la i , a ms, obli-
dem les nostres arrels.
b) El tipus dargument s lexemplificaci.
Text 2: estructura circular
a) Lautor mostra la seva rebellia amb un nou costum: no posar-se calotets. s una mena de smbolde lliber-
tat, de nuesa.
b) No porta calotets per afermar-se, per lluitar contra la normalitat (posar-sels) amb una manera de fer, ell en
diu la velocitat, lefervescncia urbana, i ms tard ho qualifica de fer el bstia.
c) Ara ja no ho fa perqu ja t enemics reals contra qui lluitar, no li cal inventar-sels.
9. Resposta oberta.
pgina 245
11. Text 1: naturalment (confirmaci), per tant (reforament)
Text 2: ja que (prova), tamb (confirmaci), per exemple (reforament), per (objecci), per tant (reforament),
ara per ara (objecci), pel que fa (reforament), pel que fa a (reforament), no obstant aix (objecci), en can-
vi (objecci).
Text 3: per (objecci), per exemple (reforament), per (objecci), perqu (prova), en canvi (objecci), com si
(objecci)
pgina 246
12. Text 1: no obstant aix (rectificaci-antiorientat), des que... no (prova-coorientat)
Text 2: encara que (objecci-antiorientat), no... per (rectificaci-antiorientat), resumint (confirmaci-coorientat)
Text 3: doncs (crtica-antiorientat), potser s (confirmaci-coorientat), per (objecci), no s... (reforament-co-
orientat), no lentenc... (crtica-antiorientat), madono que no... (confirmaci-coorientat), per segur (concessi-
antiorientat), que no pas... (objecci-antiorientaci), aix no... (rectificaci-antiorientaci)
Text 1
Argument per
analogia
Com lamor, la veritat duna teoria es demostra en la capacitat que t per superar els problemes.
Text 2
Argument de fet Est demostrat lefecte de les emissions de CO2 sobre latmosfera.
Text 4
Fallcia Ad verecundiam Cita Marc Aureli i Oscar Wilde.
Text 3
Fallacia Ad populum
Parla de tcniques modernes sense especificar-ne lorigen (la font) ni el tipus de mesuratge. La
fora de la fallcia rau en el terme modern, que identifiquem amb precisi.
74
pgina 249
13. Tipus de recursos.
Text 1: parallelisme (repetici destructures: perqu guanya, perqu el/la, i perqu)
Text 2: lxic connotatiu (adjectius positius: insubstituble, convenientment, intelligncia, impecable), repetici
(un testimoni)
Text 3: repetici (rampell de bogeria), s de cometes (rampells de bogeria), metfora (sembrat de cadvers),
hiprbole (quants nens hauran de morir entre mandbules de gossos?), pregunta retrica (podem dir...?,
Lassidutat...?, Quants nens...?)
Text 4: parallelisme (verb + molt, per + verb + poc), repetici (circumdar), comparaci (les accions supr-
flues... com lescuma), metfora (boca del remol)
Text 5: metfora (fustiga), proverbi (sempre plou sobre mullat)
Text 6: ironia (tot el text), repetici (ssers, meitat, vulgars), metfora (vehicles mgics)
pgina 250 i 251
14. a) La tesi diu que som nosaltres qui decidim qu volem fer de la nostra vida, que no estem determinats.
Els arguments giren entorn tres punts:
Com es fa?
En primer lloc, acceptant i reconeixent l'adversitat. Si la nego, no hi puc fer front. Aix vol dir transitar pel
dolor, abans que res. Desprs ja em puc transformar, com la perla dins d'una ostra.
En segon lloc, trobar-hi un sentit. Fa falta tenir un perqu per poder suportar-ho.
En tercer lloc, s suficient que alg ens digui que ens podem aixecar (efecte pigmali).Les paraules tenen
molta fora, tamb d'esperana.
No serveix de res preguntar-se per qu m'ha passat a mi.
L'adversitat no s si t algun sentit o no en t, per est aqu i no la podem ignorar.
Hem de tenir un projecte de futur amb la realitat que m'ha tocat a mi.
Primer s'ha de tocar fons per comenar a pujar.
El fet que jo sigui resilient ara no vol dir que ho sigui per sempre.
Hem de treballar aquesta capacitat per, quan arribi l'adversitat, superar-la.
Com?
Desenvolupant el sentit de la vida i el motiu per continuar mantenint-nos vius.
b) Lestructura s deductiva (primer la tesi i desprs la demostraci) i el tipus dargument s lexemplificaci.
c) Resposta oberta.
pgina 253
1. La intenci s denunciar el gamberrisme meditic, creu que laposta en matria dinformaci ha de ser una al-
tra, segurament ms intellectual, ms profunda, no tan banal i absurda com la el gamberrisme com a estil.
2. Lmbit ds del text s formal.
3. La participaci de lautor en el text s alta. Es manifesta amb ls de la primera persona i amb molt de lxic va-
loratiu: escasses formalitats, lamentables estats, provocadors de pa sucat amb oli...
4. El dctic de temps del 1r pargraf s ara i t un valor devoluci, de contrast amb el passat.
5. El ttol s temtic.
6. El text pertany al gnere lassaig i la tipologia textual s larticle dopini, el text argumentatiu.
7. 1r pargraf: Els mitjans de comunicaci volen simular loriginalitat, ara amb gamberrisme, per tal de fer pujar
audincies.
2n pargraf: Per evitar malentesos, sc partidari radical de la llibertat dexpressi.
3r pargraf: Primer argument: no est dacord amb el gamberrisme meditic, perqu transgredeix les normes
de convivncia.
75
4t pargraf: Tampoc li sembla b que els continguts siguin banals i poc intelligents.
5 pargraf: Els fonaments ideolgics sn reaccionaris: masclistes i xenfobs.
6 pargrafs (conclusi): millor llegir que mirar la televisi.
8. Frases temtiques:
Els mitjans de comunicaci, com..., estan sotmesos a limperi de la novetat.
Sc partidari radical de la llibertat dexpressi.
No em semblen correctes les bases comunicatives...
El gamberrisme que... s banal i mancat de tota intelligncia.
Els continguts ideolgics daquests programes sn obertament reaccionaris...
9. El tipus de progressi s lineal.
10. Connectors espai: cap
Connectors temps: ara, fins fa poc, lestiu
Connectors lgics: vegeu pregunta segent connectors: organitzadors textuals, addici, causa-conseqncia,
reformulaci i contraargumentaci.
11. Organitzadors textuals: generalment, en tot cas, dit aix, en primer (segon) lloc, actualment, en general, en tot
cas, finalment, al contrari del que podria semblar, des del meu punt de vista, generalment
Addici: com, per tamb, s a dir
Causa-conseqncia: perqu, per tant, doncs
Reformulaci: efectivament, certament, ras i curt
Contraaargumentaci: per, en canvi, per, ara b, amb un precisi, absolutament incompatible, per
12.
13. En el text preval la denotaci (per tal de no ser malents... / tinc el dret i potser el deure de manifestar / des
del meu punt de vista...) perqu vol expressar la seva opini clarament.
14. Verbs argumentatius: sostenir, ser partidari, decantar-se, defensar, manifestar, compartir, considerar
Sn verbs freqents perqu el text s argumentatiu, pretn convncer-nos duna determinada posici presa
davant del gamberrisme com a estil dels mitjans de comunicaci, la posici presa per lautor: Salvador Cards.
15.
Pronoms personals febles
Formes Antecedents
ho
s banal i mancat
dintelligncia
Pronoms relatius
Formes Antecedents
dels que
els mitjans de comunica-
ci
sobre la qual la grolleria
que ciutadans
la que ignorncia
que els provocadors
per a la qual rdio o televisi
Pargrafs Referents Lxic
1r pargraf novetat falses novetats...
2n pargraf defensor de la llibertat partidari radical
3r pargraf
gamberrisme meditic
sistema democrtic
no em semblen correctes
atac covard
4t pargraf
gamberrisme meditic
agents meditics
audincia
ciutadans
banal i mancat dintelligncia
lamentables estats de maduresa psquica
dcil
ingenutat i ignorncia
5 pargraf
onaments ideolgics
gamberrisme meditic
reaccionaris
masclista i xenfob
6 pargraf gamberrisme estupidesa i reaccionarisme
76
Comentari
pgina 256
1. Argument: Narra la histria dEmma Bovary, dona amant del luxe i que es considera una herona romntica, sen-
se saber acceptar la seva realitat. Fatigada per la vida tediosa i l'ambient provinci que lenvolta, esdev espo-
sa infidel i amant d'un notable provinci i dun passant de notari estudiant de dret. Per, a la fi, resta decebu-
da dels seus amors i, oprimida pels deutes que ha hagut de contreure, se sucida.
Tipus de novella: novella realista
2. Tema: lamor
3. Funci del llenguatge: expressiva i retrica
pgina 257
4. Descripci: Madame Bovary [...] penetrar.
Predicci: Ja la veia [...] sempre.
Descripci: Anaven al pas, [...] sortidors.
Predicci: All es quedarien [...] contemplarien.
Descripci: els dies [...] sol.
5. Estructura: Presentaci de Madame Bovary. Descripci dels sentiments del seu marit. Descripci dels senti-
ments della.
6. Les descripcions sn subjectives perqu hi interv el punt de vista de cadasc.
7. Narrador: extern, 3a persona omniscient; tot i que, sovint, en descriure ens dna el punt de vista dalgun per-
sonatge de manera directa.
8. Van ms enll perqu el que realment busca s sortir de la rutina, per aix en cap cas la seva descripci se cen-
tra en laspecte fsic.
9. a) Perqu el seu home nest enamorat i la veu aix, i perqu lalegria que sent tamb fa que es noti en el seu
aspecte, una alegria, per, que resulta de pensar en el fet de ser infidel al seu home, de trencar la rutina en
la qual es troba immersa, en aquest sentit la informaci s implcita.
b) s el seu home i s metge. La informaci s implcita (quan sorts a visitar els malalts).
c) Perqu pensa com ser el futur amb ell. La informaci s implcita.
d) Berthe. s petita, un nad: ara comenaria a crixer, comenava a tossir al bressol; potser encara no t
ni un any. Informaci explcita, la del nom; implcita, la de ledat.
10. Lun vol passar tota la vida tal com ara: amb la seva dona i la seva filla. Laltra vol fugir-ne.
11. Sn totalment oposades perqu lun vol estar al costat de laltra i laltra no.
13. Registre literari per les comparacions i el tipus de llenguatge o de descripcions que utilitza.
14. a) Madame Bovary no havia estat mai tan bonica com en aquella poca; Les nsies, les penes, lexperincia
del plaer i les illusions sempre joves; Les seves parpelles semblaven fetes expressament per a aquelles llar-
gues mirades amoroses...
b) tenia aquella bellesa indefinible [...], La seva veu ara adquiria unes inflexions ms flonges, i la cintura tamb, etc.
c) de lalegria, de lentusiasme, de lxit; dels plecs del vestit i de la corba del peu...
15. Madame Bovary s considerada per al seu home, que ara arriba a casa i la veu mig adormida, absolutament be-
lla; qualsevol petit treu seu lenamora, per aix vol passar-se tota la vida al seu costat, criant i educant la seva
filla. Els pensaments de Madame Bovary, per, van per una altra banda, ella vol fugir, fugir amb un amant lluny
de tota la realitat dara.
Activitats
pgina 263
1. a) El text 1 s humanstic, ja que tracta sobre aspectes vinculats amb els ssers humans, en concret, sobre la
seva civilitat, i el text 2 s cientificotcnic, ja que analitza les malalties infeccioses
10. ELS GNERES TEXTUALS
77
b) Resposta oberta.
c) Resposta oberta.
pgina 266 i 267
2. Resposta oberta.
3. a) El Josep Manel R. D. ha interposat un recurs de cassaci contra la sentncia dictada en grau dapellaci per
la Secci 16 de lAudincia Provisional de Barcelona el 30 de novembre de 1998, interposada per Catalina
T. P. a travs de la qual es declarava filla extramatrimonial dels dos a Clara T. P., per la qual cosa Josep Ma-
nel R. D. havia de fer-se crrec de certes despeses seves. Es reconeixia que Catalina T. P. i Manel R. D. ha-
vien mantingut relacions extramatrimonials a partir dels quals va nixer Clara; fet avalat perqu el nom de
Josep Manel R. D. figura al Registre Civil com a pare de la nena i per les inferncies endoprocessals. No
sentn que Josep Manel R. D. allegui enmig de tot aix ser policia. Per tot aix es decideix desestimar el
recurs de cassaci.
b) Resposta oberta.
pgina 270
4. Lhipotext s el text 1.
El text 2 recorre a la part final del relat, quan la dona de Lot es gir per mirar la ciutat i queda convertida en
esttua de sal. s el pretext per escriure un poema que, en certa manera, ret homenatge a una dona que va
donar la vida per un esguard, per tant, s un motiu de gran lirisme (hipertext).
El text 3 inicia el poema amb una cita dels dos primers versos del poema anterior (text 2), s a dir, que hi ha
intertextualitat. Ms tard nhi afegeix uns altres (segona estrofa). Aquest text ref tot el text 1 amb to cruel,
pic (hipertextualitat). Al final, es demana qui s aquesta dona, ja que el text bblic sempre lanomena la do-
na de Lot i mai ho fa pel seu nom. Per tant, encara que tamb ret homenatge a la dona de Lot, Maral va
ms enll i reclama un nom (amb majscula, Nom) per a aquesta herona.
pgina 274
5. Text 1
a) Un fsic britnic, John Silver, ha inventat unes ulleres ajustables que ajudaran les persones dels pasos po-
bres a poder-hi veure. Ja se nhan distribut 30.000 parells per 15 pasos, per pretn arribar molt ms lluny.
Creu que s important difondre-les per tal daconseguir que als pasos subdesenvolupats hi hagi menys anal-
fabetisme i les condicions de treball siguin millors. Per estendres a lndia, que s el segent horitz que
sha plantejat, ha unit les seves forces amb Mehmood Khan, que vol convncer les Nacions Unides de la
importncia daquest projecte, per tal que el financin. De moment, Silver est treballant en una proposta
ms lleugera de les seves ulleres ajustables i en un altre projecte per al qual la Universitat dOxford li ha do-
nat suport, conjuntament amb el Banc Mundial.
b) Emissor: agncia EFE. Receptor: universal amb una especial sensibilitat pel problemes del Tercer Mn (lec-
tor dEl Peridico). Intenci: objectiva. Canal: escrit, es tracta duna notcia. Codi: lingstic, funci referen-
cial. Registre: estndard. Tema: les ulleres ajustables.
c) Veus: Josh Silver i Mehmood Khan (citat textualment, entre cometes).
d) Gnere: notcia. Tipologia: text expositiu. Organitzaci de la informaci: estructura deductiva (del general al
particular)
e) Resposta semioberta.
Dades objectives: 30.000 parells dulleres distribudes a 15 pasos.
Claredat (explicaci del seu funcionament): Les ulleres porten dos tubs circulars plens de fluid, cada un dels
quals est connectat...
pgina 275
Text 2
a) Vol dir que el Maig del 68 ha mort, s a dir, les idees revolucionries que defensaven.
El Maig francs o Maig del 68, nom amb qu es coneixen els esdeveniments succets a Frana en la pri-
mavera de 1968.
Tot es va iniciar quan es van produir una srie de vagues estudiantils en nombroses universitats i instituts
de Pars, seguides de confrontacions amb la universitat i la policia. L'intent de l'administraci de Charles de
Gaulle d'ofegar les vagues mitjanant una major crrega policial noms va contribuir a encendre els nims
dels estudiants, que van protagonitzar batalles campals contra la policia al Barri Llat i, posteriorment, una
78
vaga general d'estudiants i vagues diverses secundades per deu milions de treballadors en tot el territori
francs (dos teros dels treballadors francesos). Les protestes van arribar a un punt tal que De Gaulle va dis-
soldre l'Assemblea Nacional Francesa i es van celebrar eleccions parlamentries anticipades el 23 de juny
del 1968.
El govern es trobava, en aquest punt, a la vora del collapse, per la situaci revolucionria es va evaporar
tan rpid com havia sorgit. Els treballadors, desprs d'haver aconseguit importants millores salarials, van tor-
nar al treball, a petici de la Confdration Gnrale du Travail, sindicat esquerr, i del Partit Comunista
Francs. Quan es van celebrar les eleccions, el partit gaullista va emergir ms fort que abans.
Molts dels manifestants van assumir causes d'esquerres, com el comunisme, el rebuig a la Guerra del Viet-
nam, l'anarquisme o el situacionisme. Molts van veure els fets com una oportunitat de canviar la vella so-
cietat en molts aspectes socials, com els mtodes educatius i la llibertat sexual. Una minoria de manifes-
tants, com el grup Occident, donava suport a causes dextrema dreta.
b) El text reflecteix pessimisme. El fet s que lautora va nixer al 68, els seus pares eren joves i van lluitar per
un mn millor, el mateix que ara sest enfonsant i critica que els joves salienin en lloc de resistir-shi, tal
com es va fer durant el Maig del 68. Lesperit del Maig del 68 ha mort, proclama el ttol.
c) Resposta oberta.
pgina 277
6. Text 1
Temtica diversa:
Literria (els llibres)
Filosfica (la vida)
Subjectivitat:
Utilitzaci del jo i del ens (acostament al lector)
s de la connotaci
Voluntat literria:
Figures retriques (gradacions, asndeton, preguntes retriques, anfora, parallelisme sintctic)
Registre literari
Carcter conversacional:
Utilitzaci del nosaltres (ens)
s de la pregunta retrica per interpellar el lector.
Mtode de raonament:
s de largumentaci (estructura dialctica, s a dir, contraargumentaci)
Text 2
Temtica diversa:
Els canvis culturals
La cuina
El nu
El dileg
Subjectivitat:
Utilitzaci del jo i del nosaltres (acostament al lector)
s de la connotaci adjectival
s de varietat valenciana
Voluntat literria:
Figures retriques (gradacions, asndeton, preguntes retriques, anfora, parallelisme sintctic)
Registre literari
Carcter conversacional:
Utilitzaci del nosaltres (ens)
s del vosaltres per interpellar el lector
Mtode de raonament:
s de largumentaci (estructura dialctica, s a dir, contraargumentaci)
79
pgina 279
1. Emissor i receptor presents / Espai i temps compartits, presncia de dctics / Procs individual i planificat / Re-
cursos del discurs oral
2.
3. El dctic aqu significa, en aquest context, el barri Diagonal Mar, on hi ha el Frum; per per extensi, parla de
Barcelona (del seu model urbanitzatiu).
4. El grau de formalitat s alt, lautor sadrea als assistents amb vosts.
5. Nosaltres vol dir els catalans i -los, els arquitectes i responsables daquest model urbanitzatiu de Barcelona.
6. Les veus del discurs sn: el jo, el nosaltres i, a banda daquests, Mrius Torres (poeta com ell) amb la cita de
la lpida (intertext) i Salman Rushdie (hipotext).
7. El jo de lautor:
Sc aqu per defensar, per a mi s imprescindible, s lnica eina de qu disposo, , jo diria, fins i Tot, ama-
guem, aqu sota, la nostra hipocresia histrica, voldria dir-los que nosaltres som un pas que est acabant
el seu aire
8. El ttol s remtic.
9. Gnere textual: conferncia, perqu es tracta duna conferncia i est desenvolupada com a tal: es tracta dun
gnere oral per tractat formalment. / Tipologia textual: argumentativa, perqu ens ofereix un punt de vista i
ens aporta arguments que el reforcen.
10. Obertura: Jo sc un escriptor [...] poble. Expressa la seva intenci, vol deixar clara la seva postura / Desen-
volupament: s cert [...] oblit. Exposici dels fets: el lloc on sn representa un model urbanitzatiu basat en
loblit del passat histric amb lexcusa del progrs / Tancament: En la inauguraci [...] denunciar-ho. Fa un ad-
vertiment a aquest tipus de desenvolupament urbanstic, ja que si no ho t en compte aviat no quedar res del
nostre passat.
11. Els acabo de dir: els receptors; els ho permetin: els promotors immobiliaris; els dic: els receptors.
12. hi amb antecedent: ...hi havia uns camps apartats que havien servit... La Repblica hi va afusellar...
hi verb pronominal: haver-hi
13.
Dctics
Persones Espai Temps
Lescriptor: jo, -me, a mi,
meva
Lescriptor i els assistents:
nostres, ens, nostre, -nos
Els assistents: ellipsi (spi-
guen), vosts, els, -los
aqu (amb diferents valors, per principalment:
el Frum)
aqu al davant
aqu sota
a sota
una altra banda (un altre barri de Barcelona)
un pas (Catalunya)
als costats
la ciutat (Barcelona)
hi (aqu sota)
avui
quan toqui
Emfasitzar Ironitzar Aclarir Citar
hem
guanyat
hem
perdut
deliberat
dic
(Barcelona Parc Temtic)
(si mai toca)
(elements que podem dissi-
mular o dels que podem enor-
gullir-nos-en, segons calgui)
(sempre i quan els preus de
lespeculaci, i les lleis i la
connivncia municipal, els ho
permetin)
dos mesos abans de la cele-
braci del Congrs Eucarstic
de Barcelona
(a sota, o als costats integra-
des, com se sol dir avui, hi ha
algunes grans depuradores de les
aiges residuals de la ciutat, inci-
neradores descombraries, i al
costat plantes de generaci
delectricitat)
que seiem amb horror, per so-
bretot amb una pena infinita
o, ms ben dit, els promotors
immobiliaris
en present, ja que el valor de la
paraula s que no pot ser fcil-
ment esborrada
A tots els afusellats en aquest
indret i a totes les vctimes de la
guerra civil.
Que en els meus anys de joia re-
comenci / sense esborrar cap ci-
catriu de l'esperit. / O Pare de la
nit, del mar i del silenci / jo vull la
pau, per no vull l'oblit.
80
14. la propaganda [...] Temtic), a sota [...] delectricitat), (elements [...] segons calgui)
15. Lxic valoratiu:
cementiri dels nostres avantpassats: s part de la nostra histria, la propaganda ens diu que hem guanyat...
i s un espai que hem perdut: ens estan amagant la veritat, no de la BCN sin de la BPT (Barcelona Parc
Temtic): Barcelona sest convertint en un parc temtic, en un intent deliberat: est fet a propsit,
namaguem daltres que sn ms doloroses per a lecosistema de la memria: formen part de nosaltres i cal
tenir-ho present i no eliminar-ne els reductes, que comena a ofegar-se (i fins al final): no podem permetre que
ens prenguin/eliminin la nostra histria, el nostre passat.
Avaluaci
pgina 281
1. mbit ds: formal, Emissor: Mrius Serra, escriptor, Receptor: lector universal de lAvui, Relaci emissor-re-
ceptor: lemissor busca la complicitat del receptor, que entengui la situaci en qu es troba el seu fill Canal: dia-
ri Avui, Codi: escrit, Intenci: mostrar al lector com ns, de dura, la vida dun nen amb pluridiscapacitats i com
costa ladaptaci que els pares han de fer a aquesta nova situaci, Funci del llenguatge: conativa, Varietat lin-
gstica: central.
2. Tema: la pluridiscapacitat. Lautor t un fill pluridiscapacitat. El ttol s remtic. La doble crisi invisible vol dir que
la gent que pateix aquestes discapacitats pateixen sovint crisis epilptiques, per tamb ens vol fer veure que
sn gent que passa desapercebuda per la societat i ells, tamb pateixen la crisi financera, perqu una malaltia
aix comporta moltes despeses.
3. Lestructura s inductiva, va del general al particular per arribar a la conclusi final.
1r pargraf
Tots tenim lmits, som discapacitats.
2n pargraf
El naixement dun fill ens canvia la vida, sobretot si s un plurisdiscapacitat. No hi estem preparats.
3r pargraf
Malgrat tot ens hi adaptem com podem. T un costat negatiu. Laccessibilitat, evidentment, per tamb en t
un de positiu: la joia que genera al seu voltant.
4t pargraf
La societat del segle XXI ja no amaga aquestes malalties i hi ha centres especials per a ells. Encara hi ha, per,
moles coses a fer per a millorar la vida daquestes persones.
4. Argumentaci de la tesi tots som discapacitats
Les nostres capacitats poden crixer i minvar a llarg de la vida.
Mai sn illimitades
Tenim un lmit com: la mort
Resposta oberta.
5. Lefecte mirall vol dir que el naixement de fill et provoca un canvi de perspectiva en el teu propi futur, ja que a
partir dara tamb lhas de tenir en compte a lhora de planificar-lo.
No estem preparats per a un fill amb discapacitats, ens pensem que el nostre fill ser sa i que aix no ens pas-
sar a nosaltres.
6. Lautor t un fill discapacitat i ens vol fer adonar de qu suposa aix (aspectes positius i negatius).
7. Les mirades cap a un infant discapacitat sn diverses: inconscients, beatfiques, atemorides, esgarrifades, im-
plicades, reprovatries, amoroses...
La gent simagina que s ell, serveix per posar-se en la pell de laltre.
8. La conclusi ens porta a una millora de les condicions de vida daquestes persones. Si b lautor reconeix que
ja hi ha hagut certes millores, en cap cas sn suficients. Cal que la gent sigui ms respectuosa i que la llei de
dependncia es posi en marxa. Tot s, com sempre, una qesti de diners.
9. Gnere: article dopini. Tipologia textual: argumentativa.
10. Lautor, generalment, que sovint es converteix en la veu de tots i, en concret, al final del segon pargraf la gent
de linici del segle XXI; per tamb apareix la veu del seu fill: Bobath.
11. El text s subjectiu. Lautor t un fill discapacitat i sap perfectament quins problemes comporta una vida aix.
12. Participaci de lautor:
Tots som / A mi, tenir un fill aix... / mon fill ja anava...
81
Comentari
pgina 287
1. Es reflecteix amb la utilitzaci dun ttol binari, dun ttol format per dos elements que estan units per una con-
junci copulativa. Es tracta duna relaci catica.
2. Ttol: Temtic, perqu cont els elements als quals fa referncia larticle.
3. a)
4. Tipologia textual: assaig
5. Estructura: Vegeu cos de lexercici nmero 7.
6. Que ell ens ofereix una nova teoria del caos.
7. El pensament cientfic ens permet progressar Aquest pensament cientfic pretn conixer millor tot all que
ens afecta i el trobem expressat en la mecnica newtoniana, el model atmic de Bohr, la teoria de camps uni-
ficada que Einstein cercava... Es tracta de buscar parmetres amb els quals explicar la nostra existncia
Aquest pensament als anys setanta i vuitanta del segle passat va desencadenar una teoria del caos que pos-
tula que el desordre aparent que ho regeix tot est regulat per uns models matemtics simples Abasta camps
molt diversos com el caos determinista per tamb dinmiques socials com la guerra Els actuals esquemes
analtics de les cincies socials shauran de canviar Hauran de difondre les seves troballes per tal devitar les
guerres Cal apostar per aquesta teoria del caos i per tenir en compte la veu de tots els individus, perqu tots
tindran la possibilitat de ser membres actius en aquesta teoria.
8. teoria de camps: sintagmaci
epistemolgic: derivaci
mecnica: derivaci
teoria: mot primitiu
condicions inicials: sintagmaci
lleis de la complexitat:
caos: mot primitiu
axiolgic: derivaci
axioma: mot primitiu
teoria dels sistemes dinmics no lineals: sintagmaci
9. El pensament cientfic, que s el que ens permet progressar, ha arribat a lestabliment duna teoria del caos
que permet donar sentit a tot el que ens envolta i que caldr que sapliqui fins i tot en lmbit de les cincies
socials, si volem evitar les guerres. En tot aquest entramat lindividu s un sser important perqu ell tindr a
les mans la seva aplicaci o no.
Activitats
pgina 293
1. a) La diferncia rau en el fet que la varietat s ladaptaci que cada parlant fa del sistema codificat de signes
lingstics, s a dir, de la llengua.
b) La varietat estndard s una varietat supradialectal, codificada i normativitzada que s coneguda per la ma-
joria dels parlants. Facilita la intercomunicaci entre els parlants duna llengua en superar les diferncies dia-
lectals.
c) Les varietats generacionals afecten els individus de generacions que conviuen en una poca determinada.
d) Variant diacrnica: Sorigina entre els parlants per efecte dels canvis socials deguts al pas del temps.
Varietat diastrtica: s la variant social que afecta cada collectiu.
Varietat diatpica: s la varietat de la llengua de cada individu segons el territori geogrfic don procedeix.
11. LLENGUA I VARIACI (1)
82
e) Els factors que originen els dialectes poden ser:
geogrfics: la distncia de la perifria; el venatge de llenges que provoquen interferncies lingstiques.
histrics: les llenges de substrat i les migracions.
socials: les pressions socials dels estats sobre les llenges minoritries i les poltiques lingstiques.
f) Catal oriental i catal occidental.
g) En poques pretrites: lrab, el germnic, loccit. Actualment: castell, angls, francs. A lAlguer: el sard
i litali.
h) El dialecte constitutiu s la varietat del catal que deriva del llat vulgar duna determinada rea geogrfica.
En canvi, el dialecte consecutiu s la varietat parlada en un territori on es va establir una poblaci, que ja par-
lava el catal, en el moment de la reconquesta o posteriorment.
Lafirmaci s falsa perqu:
llengua i dialecte estan en una relaci dinclusi.
la llengua s la suma de tots els dialectes.
tota llengua s dialecte; noms depn del punt de comparaci.
llengua i dialecte gaudeixen de la mateixa dignitat social i lingstica.
pgina 294
3. a) V c) V e) F g) V i) V k) V m) F
b) V d) V f) F h) V j) F l) V n) F
e) Vegeu exercici 2.
f) Vegeu exercici 2.
j) El ribagor, el pallars i el tortos sn varietats dialectals del nord-occidental.
m) La poden utilitzar, tamb, els parlants per entendres si els seus dialectes sn massa diferents, per exem-
ple. A ms, tamb sutilitza en daltres situacions formals, a part de les descrites.
n) Les variacions socials sn prpies de cada grup social.
4. Mallorqu. Resposta semioberta. Model:
Al cap dun parell de dies, la seva dona/muller li va dir:
Haurs danar amb lase al mol a veure si tenen la farina mlta, perqu el pa sacaba i sha de pastar.
Hi va anar i la farina ja feia dos dies que estava ensacada.
Prov de carregar-se el sac i gaireb no el pogu aixecar de terra.
No passa res va dir, el millor ser treuren un parell de grapats de farina.
Els va treure, i el vent, que bufava ben fort cap a Na Moixa, els hi prengu i els envi ben lluny.
Aquestes tenim? va dir. Molt b vent! Ests molt treballador!... No, i cap a So Na Moixa, que te lhas endu-
ta... Doncs b, espera una mica, i te lendurs tota. Ja la deixars a la meva dona... Pensa-hi, per lamor de Du!
I lamo, xino-xano cap a So Na Moixa.
I la farina? li digu la seva dona quan el vei arribar amb el sac buit al coll.
Que no lha portada el vent? respongu ell.
5. Resposta oberta que hauria de recollir aquests arguments:
Lestndard s una varietat supradialectal que saprn a les escoles i susa en situacions formals.
El dialecte saprn per immersi en lambient don procedeix el parlant i no entra en competncia amb
lestndard.
pgina 301
6. a) Histrica del segle XV. b) Geogrfica (nord-occidental). c) Estndard.
83
7. a) Alcanar: nord-occidental; tortos
b) Cervera: nord-occidental; lleidat
c) Guardamar: valenci; meridional
d) Tortosa: nord-occidental; tortos
e) Morella: valenci; septentrional
f) Valncia: valenci; apitxat
g) Vall-de-roures: nord-occidental; tortos
h) Mequinensa: nord-occidental; lleidat
i) Sort: nord-occidental; pallars
j) Ordino: nord-occidental; pallars
k) Oriola: valenci; septentrional
l) Castell de la Plana: valenci; septentrional
8. a) Nord-occidental; ribagor
b) Valenci
c) Nord-occidental; ribagor
d) Nord-occidental; tortos
e) Valenci
f) Nord-occidental; pallars
g) Valenci apitxat
9. a) valenci: patata
b) nord-occidental: rat penat
c) sud-occidental; rentar-se
d) nord-occidental; ribagor: cam ramader
e) nord-occidental; pallars: per a
f) nord-occidental; ribagor; cap a
g) valenci: sortir
h) valenci septentrional: golfes
i) nord-occidental; ribagor: aqu
j) nord-occidental: lleidat: poma
k) valenci: atuell
l) nord-occidental; ribagor: de matinada
10. Pertany al dialecte sud-occidental o valenci. Shi troben aquests trets:
Limperfet de subjuntiu: vullgueres.
El nom: xiqueta.
El possessiu en u: meua.
84
Comentari
pgina 305
1. Montaigne
Nom amb qu s conegut Michel Eyquem, senyor de Montaigne, moralista francs. Fill del gentilhome.
Estudi dret a la universitat de Tolosa. Conseller al tribunal de Perigs (1554), pass al parlament de Bor-
deus. A poc a poc, per, abandon les seves funcions parlamentries i comen a freqentar la vida de la
cort.
An a Pars per preparar l'edici de les obres del seu amic La Botie, i comen a escriure els Essais, al-
hora que llegia les obres de Plutarc i de Sneca, que el reconfortaven enmig de les torbacions i les guerres
de religi que assolaven Frana i que l'obligaren a interrompre el seu retir.
Aviat, torn a retirar-se i enllest la seva obra, que aparegu en primera edici el 1580.
Aquest mateix any, per guarir la seva afecci renal, inici un gran viatge per Frana, Alemanya, Sussa, us-
tria i Itlia, que dur fins el 1581 i que fou recollit en el llibre Journal de voyage en Italie (publicat el 1774).
Va ser elegit batlle de Bordeus, crrec que detingu durant quatre anys (1581-85), molt tensos per la dif-
cil situaci poltica.
Declarada la pesta a Bordeus i acabant-se el seu mandat, de nou es retir i redact la segona edici dels
Essais, que aparegueren amb nombroses addicions i amb un tercer llibre el 1588.
A partir d'aleshores (llevat d'un viatge a Pars, en el decurs del qual fou atacat i empresonat romangu al
seu castell, on prepar una tercera edici dels Essais, que torn a augmentar fins a arribar a constituir una
autntica confessi, en tant que les innovacions responien a la seva vida i els seus gusts, costums i idees.
Fill de l'humanisme i creient sempre que el saber hum ha de permetre a cadasc de trobar un art de viu-
re raonable que ajudi a esperar la mort, Montaigne manifesta en tot moment (al llarg de les tres edicions
dels Essais, representatives del desenvolupament del seu pensament i del seu art) una penetraci llumi-
nosa i segura que revela, a ms d'una curiositat per totes les expressions de l'nim hum, una constant fa-
cultat de domini o de comprensi, de calma espiritual i d'independncia. Amb una cultura literria vastssi-
ma, se servia de les seves lectures i dels seus coneixements per a avivar les seves reflexions profundes,
expressades amb un estil desordenat i amb un llenguatge espontani que, b que ha estat molt recriminat,
dna al llibre un to d'agradable conversa i assenyala el cam als grans moralistes (Pascal) i als grans pro-
sistes francesos.
2. Tema: la tristesa
Tipus de ttol: temtic
3. Gnere i tipologia: assaig, argumentatiu
4. Assaig, perqu reflexiona sobre un tema, que en aquest cas, s la tristesa.
5. Estructura argumentativa: inductiva, perqu va del particular al general en cada argumentaci; primer hi ha
lexemple i desprs lexplicaci del cas.
6. Tesi o introducci del tema: 1r pargraf
Argumentaci 1: 2n-4t pargraf - Conclusi: 5 pargraf
Argumentaci 2: 6 pargraf - Conclusi: 7 pargraf
Argumentaci 3: 7 pargraf: I s per aix [...] gaudi. - Conclusi: 7 pargrafTotes les passions [...] fins
al 8 pargraf.
Argumentaci 4: 9 pargraf
Conclusi (per a largumentaci 4 i genrica): 10 pargraf
7. Estructura: introducci del tema: argumentaci + conclusi, argumentaci + conclusi, argumentaci + con-
clusi, argumentaci + conclusi
8. Tipus darguments: exemplificaci
9. a) Cal evitar-la.
b) s una qualitat negativa.
c) Perjudicial, boja, covarda i baixa.
12. LLENGUA I VARIACI (2)
85
10. Aquests 4 fets els trobem explicats entre els pargrafs 2-4:
Fet 1: Psammtic no simmuta en adonar-se que la seva filla s feta presonera, ni en veure el seu fill mort, per
s en veure un dels seus criats captiu.
Fet 2: Un prncep va saber la mort del seu germ major i desprs la dun germ petit, per no es va immutar
davant daix sin davant la mort dun dels seus homes.
Reflexi daquests dos exemples: Per la veritat [...] expressar-los. Explicaci: Hi ha dolors que sn tan
forts que no es poden expressar de cap manera i, a vegades, el que es fa s anar-los covant fins que ja no es
pot ms i exploten.
Fet 3: Un vell pintor que no va poder pintar el dol del pare de la jova Ifignia innocent.
Reflexi: com si cap [...] dol. Explicaci: s impossible poder expressar certs dolors.
Fet 4: La mare de Nobe es va convertir en roca desprs dhaver perdut primerament set fills i desprs set fi-
lles.
Reflexi: tot expressant [...] facultats. Explicaci: Va acumular tant dolor que al final ja no en podia suportar
ms.
En la resta de fragments que no sn reflexions daquests tres pargrafs, s on sinclou lexplicaci de cada fet.
El que tenen en com s que es va aguantant la pena, el dolor, fins un moment que ja no es pot ms.
11. Digressi: Pargraf 2n Aix s podria [...] pacincia. Ho lliga amb el que estava explicant abans, aix: El ma-
teix, dic jo, podrem pensar de la nostra histria [...]
Tamb es podria entendre com a digressi els pargrafs 2n i 3r, llavors lliga amb: Certament, [...]
12. Les passions autnticament importants sn aquelles que superen les nostres capacitats, les que commouen
tota lnima i li impedeixen la llibertat dacci.
13. Serien fallcies ad verecundiam, pretenen reforar el que ens est dient lautor i, a la vegada, sn exemples
del que ens est dient.
14. Conclusi: Hem dintentar que la tristesa pugui poc amb nosaltres, hem de ser ms forts nosaltres que ella.
15. Intertextualitat: A partir de les cites o de recuperar histries que daltres han escrit.
16. Registre: literari
17. neci: absurd
abillament: ornament
serventa: criada
pouar: buscar / treure del pou
romandre: quedar-se
plnyer-se: lamentar-se
captiu: presoner
colpejar: pegar
pesar: lament
colp: cop
amarat: abatut
exhaurir: acabar
aclaparat: afeblit
llbrega: dura
embalbir: incapacitar
esguard: rostre
lleu: feble
defallena: aflicci
fortut: inesperat
corprs: captivat
18. Varietat dialectal: valenci (veg. pg. 299 i 300 del llibre). Exemples: aprecie, estime, seua, pouar, major, pen-
saren, colp...
19. Endurir. Sentit figurat.
86
20. Resum: La tristesa sacostuma a rebutjar, per si lanalitzem veurem casos que ens poden semblar una mica
estranys i s que a vegades la tristesa noms sexpressa quan es pot expressar i, per tant, no sexpressa en
els casos ms extrems, en qu el dolor ultrapassa les nostres facultats.
Resposta oberta.
Activitats
pgina 312
1. Sn afirmacions incorrectes:
b) El rossellons rep influncies del francs.
c) Tots els dialectes tenen una base comuna que, en aquest cas, s el catal i hi ha interferncies entre ells.
f) El catal central t set vocals en posici tnica |a, c, , o, , i, u|.
g) El xipella s un subdialecte del dialecte central.
2. a) La neutralitzaci de les a / e i o / u en posici tona.
b) No s possible, perqu hi ha diferents terminacions segons els subdialectes.
c) Loccidental.
3. Resposta oberta.
4. a) Reducci de o a u: milluns (millors); nu (no); enturn (entorn); tuta (tota)
Prdua de la vocal neutra final en les paraules esdrixoles: pacienci, cienci.
b) Resposta oberta. Per exemple, laparici de la paraula mossn amb accent obert.
5. a) Catal central, es pot copsar per les formes verbals que utilitza.
b) Rossellons, es pot copsar per les formes verbals que utilitza.
c) Catal central: salat, es pot copsar per la utilitzaci de larticle salat.
pgina 317
6. Sn incorrectes:
a) El balear i lalguers sn dialectes consecutius, ja que provenen de lpoca de les repoblacions.
c) Lalguers s un subdialecte del catal central.
7. a) rossellons o septentrional d) septentrional de transici
b) balear e) tarragon
c) central salat i balear f) balear
8. a) balear c) tarragon e) alguers g) salat
b) rossellons d) balear f) central h) balear
9. a) s balear, per larticle salat i la pronncia i del dgraf ll (veieta, senai, jonois).
b) s alguers, per la forma s (sc), per ls del verb ser com a auxiliar (s caigut), per ls de les formes ple-
nes dels pronoms febles davant del verb (se queixava, me punxa), per larticle lo, pel possessiu sua (seva) i
pel lxic (molendo, cutxo, assai...).
10. Tots pertanyen al dialecte oriental:
a) septentrional de transici f) rossellons o septentrional
b) barcelon g) barcelon
c) rossellons o septentrional h) central
d) tarragon i) barcelon
e) barcelon
11. id: doncs; ro: dolent; picapedrer: paleta; moledo: ase; bajoca: mongeta; moix: ocell; miont: muntanya; padr:
avi; renou: soroll; lego: tot seguit; doblers: diners; tritxi: mullat
87
Algunes de les caracterstiques principals de larans sn:
f > h aspirada (festa > hesta).
Prdua de la -n- intervoclica (lluna lua).
Refor voclic a la r dinici de paraula (arroda).
Articles determinats: eth, era, es.
Plurals amb -i (encomanats encomanadi).
Preposici ent per indicar direcci.
La Vall dAran: situaci i histria
La Vall d'Aran s un territori histric dalta muntanya, a lextrem occidental dels Pirineus catalans, fronterer amb
Frana, que t la particularitat de ser una vall atlntica, en el vessant nord de la serralada. La conseqncia
d'aix s el clima, ms fred i amb neu, i la llengua dels seus habitants, larans, una variant de la llengua gas-
cona, de la famlia de l'occit. Una vall envoltada de pics molt alts, on neixen els rius Garona (que forma leix
de la vall on es concentra aquesta poblaci), el Noguera Pallaresa i el Noguera Ribagorana, aquests dos
darrers, afluents del Segre. Havia format part del comtat medieval de Comenges, per den del segle XII
s'integr a la corona catalanoaragonesa.
Avaluaci
pgina 319
1. io: text 3 (despalatalitzaci de la jota jo), hu: text 3 (o neutralitzada en u), f: text 3 (no pronunciaci de la r fi-
nal), auliveres: text 3 (diftongaci en au de la o), saconsei: text 2 (despalatalitzaci), veis: text 2 (despalatalit-
zaci de la ll) trian: text 3 (sensibilitzaci de la t), fii: text 2 (despalatalitzaci de la ll), dal: text 3 (no pronuncia-
ci de la t), cartxofera: text 3 (africaci en tx de la x), pe: text 5 (no pronunciaci de la r final), mereixim: text 1
(tancament de la e en i en la desinncia verbal), mates: text 4 (present de subjuntiu en e), seua: text 2 i 4 (pos-
sessiu en u i no en v), vere: text 5 (reducci del diftong eu en e)
2. a) el text 2 (balear): sa, s, es, ses, sos; b) el text 3, dialecte nord-occidental; c) el text 2 (balear): seua, meu,
aqueixa; el text 3 (nord-occidental): natros; el text 4 (valenci): meua, meues.
3. a) rossellons: jo pensi, balear: jo pens, nord-occidental: jo penso (pronunciat o), valenci: jo pense,
alguers: jo pens
b) rossellons: nosaltres pensem, vosaltres penseu; balear: nosaltres pensam, vosaltres pensau; nord-occi-
dental: nosaltres pensem, vosaltres penseu; valenci: nosaltres pensem, penseu; alguers: nosaltres pen-
sem, vosaltres pensau.
c) rossellons: llegeixi, balear: llig, nord-occidental: llegixo, valenci: llegisc, alguers: llegix
d) rossellons: canti, balear: canti, nord-occidental: cante, valenci: cante
e) Dins del catal nord-occidental, els imperfets de segona i tercera conjugaci es fan amb la terminaci eva
i iva, respectivament, en el cas del ribagor.
4. Rossellons (text 1): vos = us, nos = ens; balear (text 2): formes plenes davant del verb; nord-occidental (text
3): plantls = plantar-los; valenci (text 4): combinacions dels pronoms febles de tercera persona en funci de
CI + CD: lil; alguers (text 5): formes plenes davant del verb. El text 4 s el que presenta les formes que se
separen de lestndard.
5. El dialecte rossellons utilitza el pas de manera freqent (text 1).
6. Resposta semioberta. a) mes = per, b) de baticor = palpitacions; baubeig = barboteig; pareix = sembla, c) br-
cul = brquil; pans = blat de moro, d) regno = regne; gionosa = preuada, e) xiquet = noi
7. i 8. Text 1
Catal oriental; subdialecte rossellons o septentrional.
Trets morfosintctics:
Tancament de la vocal e en i en les terminacions verbals: coneixim, planyiu.
s de la preposici mes en lloc de per: mes sempre torneu a elegir els mateixos.
Substituci de la partcula negativa no per pas: els podem pas vendre.
s del verb sser en lloc destar: seu pas contents.
El lxic daquest fragment s estndard.
88
Text 2
Catal oriental; subdialecte baleric.
s de la forma com en lloc de ladverbi quan: Com la Reina veia obr sa carta.
s de larticle salat: Com la Reina veia obr sa carta; ses coses; sos senyors.
Canvi de v per u en el possessiu seua per seva: sa seua nora.
Ioditzaci: veia per vella; fii per fill; aconsei per aconsell.
Obertura de la i de les terminacions verbals de la 3a persona del singular del present de subjuntiu: faa per
faci; crega per cregui; haja per hagi.
Terminacions de la 1a persona del plural del present dindicatiu de la 1a conjugaci en -am: trobam.
Trets lxics:
pareix (sembla); ver (veritat); romp (comen); baticor (desmai); dissort (mala sort); cobr (recuper els
sentits)
Text 3
Catal occidental: nord-occidental.
Formes pronominals: natros per nosaltres; mos per ens; ne per en.
Plural en -ns: jvens.
Formes verbals: feem per fiem; caa per queia.
Formes adverbials: allavons per llavors; tam per tamb.
Formes preposicionals: en per amb.
Article determinat lo: lo granet.
Trets lxics:
antes (castellanisme per abans); pans (blat de moro); brcul (brquil); faena (feina); fato (conjunt de coses
que es carreguen); fumvem (ens envoltvem de pols com si es quedessin afumats)
Trets fontics:
Diftongaci de la |av|: auliveres.
Africaci de la ||: cartxoferes, trintx.
Text 4
Catal occidental: valenci.
s del demostratiu aqueix/es.
Combinaci pronominal de la 3a persona del singular li + el lil.
Possessiu en u: seu, seua.
Trets lxics:
xic (noi); s habitual de diminutius (xiquet, grosset, roget).
Text 5
Catal oriental: alguers.
s del verb ser amb significat destar: que bella que ss; tu ss a la vora.
Trets lxics:
en fatxa (en front de; de cara a); gioniosa (ms preuada); vanto (all de qu es pot presumir); gonella (ar-
caisme: pea de vestit que duien homes i dones, composta de cos i falda ms o menys llarga); destino (cas-
tellanisme per dest); regno (castellanisme per regne)

Solucionari de L'alumne

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucionari de L'alumne

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

B

You might also like