Curso Basica PRL

Curs bsic en prevenci de riscos laborals
UNITAT 0: GUIA DIDCTICA DE L'ALUMNE.
Presentaci del curs.

El present curs bsic de prevenci de riscos laborals de carcter obligatori, es fonamenta en el que establix l'article 7 del Decret 123/2001, de 10 de juliol pel qual s'aprova el Reglament dels Servicis de Prevenci de Riscos Laborals en l'mbit de l'administraci de la Generalitat Valenciana que establix que l'administraci de la Generalitat Valenciana garantir que tot el personal reba una formaci terica i prctica mnima de 15 hores en matria preventiva en el moment del seu accs a la funci publica. La formaci s'haur de facilitar per l'administraci pels seus propis mitjans o per mitj de concert amb organismes o entitats especialitzades en la matria, i haur d'adaptar-se a l'evoluci dels riscos i a l'aparici d'uns altres de nous, repetint-se peridicament si fra necessari. El temps dedicat a la formaci ser considerat com a temps de treball a tots els efectes, i el seu cost no podr recaure en cap cas sobre els treballadors. Aix, doncs, este curs pretn complir a les obligacions de formaci per part de la Conselleria d'Educaci sobretot el seu personal en matria de prevenci de riscos laborals.
Objectius del curs.

Conixer la legislaci bsica en prevenci de riscos laborals. Identificar els factors de risc lligats a les condicions de seguretat que existisquen en les seues condicions de treball i les mesures bsiques de prevenci. Identificar els parmetres principals de les condicions ambientals de l'entorn de treball. Valorar les condicions de confort i risc. Aplicar mesures preventives Conixer els conceptes bsics, els factors de risc ergonmics i les mesures preventives corresponents. Obtindre una visi general dels principals factors de risc psicosocials que afecten el collectiu docent i dels recursos que es disposen per a fer-los front. Conixer i comprendre diferents conceptes relacionats amb la salut laboral com a salut, malaltia, dany laboral, accident de treball, malaltia professional, Comprendre la funci sanitria preventiva de la Vigilncia de la Salut laboral i la seua especificitat en el sector docent. Identificar i comprendre les patologies laborals freqents del sector i les seues mesures preventives.
Programa del curs.

Unitat 0: Guia didctica de l'alumne. Presentaci del curs. Objectius del curs. Programa del curs. Guia-resum sobre el funcionament del curs Unitat 1: Legislaci bsica.
Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci
Curs bsic en prevenci de riscos laborals
Marc legislatiu estatal: Constituci i Estatut dels Treballadors. Marco legislatiu autonmic: Decret 123/2001 i Orde del Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent.
Unitat 2: Riscos relacionats amb les condicions de Seguretat. Llocs de treball Equips de treball Electricitat Senyalitzaci Mesures demergencia Unitat 3: Riscos lligats a les condicions ambientals. Confort trmic Illuminaci So i soroll Unitat 4: Riscos ergonmics Pantalla de visualitzaci de dades Manipulaci manual de crregues Unitat 5: Riscos psicosocials. Estrs, burnout, mobbing Mesures preventives: gesti del temps, comunicaci, autocontrol emocional. Conflictes en l'ensenyana. Unitat 6. Medicina del treball. Definici de salut i malaltia. Dany laboral. Malaltia professional, malaltia relacionada amb el treball, malaltia comuna i incapacitats. Funcions sanitries dels Servicis de Prevenci: concepte, objectius i caracterstiques de la vigilncia de la salut laboral. Vigilncia i promoci de la salut. Protocols. Treballadors especialment sensibles. Patologies laborals docents. Psicopatologies.
Guia sobre el funcionament del curs.

S'ha optat per la realitzaci del curs online. El curs es dividix en unitats didctiques diferenciades, composta cada una d'ella per diferents pgines. Al principi de cada unitat es troba un esquema de la mateixa per a tindre una visi en conjunt dels diferents temes que es revisaran. En cada pgina es disposa d'enllaos a legislaci, aclariments esquemes i dibuixos per a una millor comprensi del contingut estudiat en eixe moment. Al finalitzar el curs es realitzar una prctica consistent en l'ompliment del QESTIONARI PREVENCENTRO mitjanant l'arreplegada de dades referents a temes de seguretat en el centre on es troben destinats els funcionaris en prctiques, a fi d'introduir al futur professorat en les situacions reals que es desenrotllen en els centres docents. Des del Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent es facilitar l'accs, ompliment i aclariment d'aquells dubtes que sorgiren. Encara tractant-se d'un curs online hi haur a disposici de l'alumne cada una de les unitats en format pdf. L'avaluaci de l'alumne es realitzar a travs del Qestionari Prevencentro i de la participaci en les diferents activitats que es proposen durant el curs mitjanant les intervencions en els frum amb comentaris sobre propostes de treball.
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
UNITAT 1: LEGISLACI BSICA EN MATRIA DE PREVENCI DE RISCOS LABORALS.

Introducci.
El coneixement de la legislaci de prevenci de riscos laborals, els seus orgens, desenrotllament i implantaci s important en la teua condici de funcionari docent per diverses raons: La primera i potser la ms important, s de carcter prctic: Gran part de l'articulat de la Llei de Prevenci de Riscos Laborals 31/1995 de 8 de novembre, d'ara en avant LPRL, constitux, en els seus aspectes fonamentals norma bsica del rgim estatutari dels funcionaris pblics, d'ac el gran inters que t el coneixement del cos bsic de garanties i responsabilitats, que en la mateixa s'establix. Inters, que redundar, a aconseguir un adequat nivell de protecci enfront dels riscos en el treball docent. A ms, la normativa autonmica de desenrotllament, et proporcionar una guia til per a conixer el teu marc d'actuaci en l'exercici dels teus drets.
Objectius de la unitat.
Al finalitzar esta unitat s'aconseguiran els segents objectius: Familiaritzar-se amb el marc normatiu estatal i autonmic. Conixer els conceptes bsics de la Llei de Prevenci de Riscos Laborals. Conixer els principis de l'activitat preventiva. Prendre conscincia dels drets i obligacions que com a docent assumixes en matria preventiva. Disposar del marc organitzatiu autonmic.
Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docente. Conselleria dEducaci.
Esquema.
Marc legislatiu estatal.

Constituci Espanyola. La Constituci de 1978, arreplega com a dret fonamental en el seu art. 15, el dret a la vida i a la integritat fsica i moral, el ms bsic de tots els drets. Al seu torn, l'art. 43.1 reconeix el dret a la protecci de la Salut, com un dels principis rectors de la Poltica Social i Econmica. L'art. 40.2 mana als poders pblics l'obligaci de vetlar per la seguretat i higiene en el treball, establint la tutela de l'Estat a la protecci de la salut laboral. La ra essencial d'este plantejament, consistix en el carcter de subordinaci jerrquica i dependncia econmica en qu es troba el treballador en la seua relaci laboral respecte a l'empresari, que exigix per part dels Poders Pblics una actuaci de tutela i protecci. Estatut dels treballadors. L'Estatut dels Treballadors (Reial Decret Legislatiu 1/1995) fa referncies en el seu articulat a matries que posteriorment seran objecte d'un desenrotllament detallat en la Llei de Prevenci de Riscos Laborals.
L'Art. 42.D. establix que els treballadors tenen dret a la seua integritat fsica i a una adequada poltica de seguretat i higiene. En l'art. 5.B. Establix com deure bsic dels treballadors, l'observar les mesures de seguretat i higiene que s'adopten. Finalment l'art. 19. Seguretat i Higiene, enuncia desenrotllaments en matria de participaci dels treballadors, establix obligacions de formaci per part de l'empresari i inicia el tractament de la paralitzaci del treball per risc greu i imminent.
Llei de prevenci de riscos laborals.
Objecte i conceptes bsics de la llei. La Llei en la seua Exposici de Motius, manifesta tindre com a objecte la determinaci del cos bsic de garanties i responsabilitats precs per a establir un adequat nivell de protecci de la salut dels treballadors, enfront dels riscos derivats de les condicions de treball. La llei t com a objecte promoure la seguretat i la salut dels treballadors per mitj de l'aplicaci de mesures i el desenrotllament de les activitats necessries per a la prevenci de riscos derivats del treball. Com veiem, el seu objectiu ja no s nicament protegir als treballadors dels riscos existents, sin previndre estos a travs d'un conjunt d'activitats que han d'emprendre les empreses. La Llei desenrotlla en el seu art. 4, a travs de les definicions en ell contingudes, el marc conceptual en matria de Prevenci de Riscos Laborals. Els conceptes bsics de la Llei, sn els segents: 1. Prevenci. 2. Risc laboral. 3. Danys derivats del treball. 4. Risc laboral greu i imminent. 5. Processos, activitats, operacions, equips o productes potencialment perillosos. 6. Equips de treball. 7. Condici de treball. 8. Equip de protecci individual.
Principis de l'activitat preventiva. Els principis generals a qu l'empresari haur d'ajustar-se en l'adopci de les mesures que integren el deure general de protecci i els denomina Principis de l'Activitat Preventiva. Conv advertir, que l'orde en qu s'enuncien no s gratut, per obeir al criteri deliberat del legislador, al traduir la seqncia que ha de seguir l'empresari en el desenrotllament de l'acci preventiva. L'art. 15 de la LPRL establix 9 principis generals: Els Principis Generals sn: 1. Evitar els riscos. 2. Avaluar els riscos que no es puguen evitar. 3. Combatre els riscos en el seu origen. 4. Adaptar el treball a la persona.
5. Tindre en compte l'evoluci de la tcnica. 6. Substituir el perills pel que comporte poc o cap perill. 7. Planificar la prevenci. 8. Adoptar mesures que anteposen la protecci collectiva a la individual. 9. Donar les degudes instruccions als treballadors.
Drets dels treballadors. Els drets dels treballadors que integren el dret general a una protecci efica en matria de seguretat i salut en el treball, sn relacionats explcitament en l'art. 14 apartat 1, sent objecte d'un desenrotllament singular i detallat en posteriors articles de la LPRL: Drets d'informaci, consulta i participaci Art.18. Formaci en matria preventiva Art.19. Paralitzaci de l'activitat en cas de risc greu i imminent Art.21.2,21.3 i 21.4. Vigilncia del seu estat de salut Art.22.
A ms es contempla una protecci especfica de treballadors especialment sensibles a determinats riscos, a treballadores en situaci d'embars o part recent, o a treballadors amb relaci laboral temporal o duraci determinada.
Obligacions dels treballadors. Entre les obligacions dels treballadors es troben: Vetlar pel compliment de les mesures de prevenci, tant per la teua prpia seguretat com la d'altres persones, d'acord amb la teua formaci i instruccions rebudes. Usar adequadament tant els equips de treball com els de protecci individual i en general qualsevol altre mitj facilitat per l'empresari. No posar fora de funcionament, i utilitzar correctament els dispositius de seguretat. Informar immediatament l'empresari o als seus superiors immediats, al personal designat per a la protecci, i/o prevenci de qualsevol situaci que comporte un risc per a la seua seguretat i salut. Contribuir al compliment de les obligacions que en el seu moment, siguen establides per l'autoritat competent, a fi de protegir la seguretat i la salut dels treballadors. Cooperar amb l'empresari en les actuacions preventives.
Marco legislatiu autonmic.

Decret 123/2001 1. Representaci dels empleats pblics. El personal al servici de l'Administraci, t dret a participar en les qestions relacionades amb la prevenci de riscos en el treball. Correspon, a les Juntes de Personal, als comits d'Empresa, als Delegats de Personal i als Representants Sindicals la defensa d'interessos dels treballadors en matria de prevenci de riscos laborals
2. Delegats de prevenci. Sn els representants dels treballadors amb funcions especfiques e matria de prevenci de riscos laborals. La designaci dels delegats de prevenci del sector docent es realitzar per les Organitzacions Sindicals entre les empleades i empleats pblics de l'administraci de la Generalitat Valenciana, que tinguen la condici de membres de les
Juntes de Personal docent i els delegats de Secci Sindical. No obstant aix les organitzacions sindicals podran designar fins a un 25% del nombre total de delegats entre empleats i empleades pblics que no siguen representants electes. Les competncies, facultats, garanties i crdit horari es desenrotllen en l'art. 6 del Decret 123/2001 del Reglament dels Servicis de Prevenci de Riscos Laborals en l'mbit de l'administraci de la Generalitat Valenciana i els seus organismes autnoms. S'haur de consultar als delegats de prevenci, amb la deguda antelaci, l'adopci de les decisions relatives a: La planificaci i organitzaci del treball i introducci de noves tecnologies. Organitzaci i exercici d'activitats de protecci de la salut i prevenci dels riscos professionals. La designaci del personal encarregat de les mesures d'emergncia. Els procediments d'informaci i documentaci previstos en la llei. El projecte i l'organitzaci de la formaci en matria preventiva.
3. rgans de participaci. S'establixen els segents rgans de participaci del personal en matria de seguretat i salut laboral: 1. Comissi Paritria de Seguretat i Salut en el Treball de la Generalitat Valenciana. 2. Comissions Sectorials de Seguretat i Salut en el Treball. 3. Comits de Seguretat i Salut en el Treball.
Marco legislatiu autonmic.

Orde del Servici de prevenci. Per mitj de l'Orde de 18 de juny del 2002 de la llavors Conselleria de Cultura i Educaci, es desenrotlla l'estructura del Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent. Definici: S'entendr per Servici de Prevenci el conjunt de recursos humans i materials necessaris per a la realitzaci d'activitats de prevenci, a fi de garantir l'adequada protecci de la seguretat i salut dels empleats pblics, assessorant i assistint per a aix a l'administraci, a dites empleades, als seus representants i als rgans de representaci especialitzada. Es constituiran tres servicis de prevenci en l'Administraci de la Generalitat Valenciana: Un per al sector sanitari, un altre per als sectors de Justcia i Administracions Pbliques de la Generalitat, I un tercer per al sector docent
mbit d'aplicaci: El Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent atendr als empleats pblics, docents i no docents, que sota qualsevol forma de relaci jurdica amb la Conselleria de Cultura i Educaci i Esports presten servici o desenrotllen funcions docents en un mateix centre educatiu. s a dir, tant el professor d'un Institut en l'exercici de la seua funci docent com el secretari del mateix en les seues funcions administratives o el conserge en les seues funcions de suport, o el personal de neteja entren dins del personal ats pel Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent..
UNITAT 2. RISCOS EN SEGURETAT
Introducci.
Anomenem condicions de seguretat a aquelles condicions materials que poden donar lloc a accidents de treball. Per a poder controlar estes condicions s'han d'identificar i avaluar els factors de risc derivats de: Llocs de treball. Equips de treball. Electricitat. Incendis. Senyalitzaci.
s essencial identificar els factors de risc que existixen en cada centre, ja que noms d'esta manera podran adoptar-se mesures preventives i protectores per a fer-los front. En esta unitat es tractar de ressenyar aquells factors de risc lligats a les condicions de seguretat, que ms incidncia poden tindre sobre el professorat i sobre el personal d'administraci, servicis i atenci educativa complementria que desenrotlla la seua activitat laboral en els centres docents.
Identificar els factors de risc lligats a les condicions de seguretat que existisquen en les seues condicions de treball. Conixer les disposicions legals aplicables als llocs de treball, equips de treball esttics i a la senyalitzaci de seguretat i salut en el treball. Conixer les mesures bsiques de prevenci del risc elctric. Conixer les mesures bsiques de prevenci dels incendis.
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci
Esquema
Llocs de treball
Definici. Llocs de treball: les rees del centre de treball,edificades o no, en les que els treballadors hagen de romandre o a les quals puguen accedir quant al seu treball. Per tant, el terme llocs de treball no sols s'aplica a installacions industrials,fbriques i oficines, sin tamb a hostals, ambulatoris, universitats,etc., aix com a qualsevol local, corredor, escala, etc., situat dins doneeixes installacions. Es consideren expressament inclosos en la definici, els servicis higinics i locals de descans, els locals de primers auxilis i els menjadors. A ms, installacions de servici (sales de calderes, sales de mquines d'ascensors,centres de transformaci, etc.) o installacions de protecci (installacions de protecci contra incendis), annexes als llocs de treball, es consideraran com part integrant dels mateixos. Disposicions mnimes de llocs de treball. En tot cas, els centres han de complir les disposicions mnimes de seguretat i salut establides en el Reial Decret 486/1997 sobre llocs de treball, quant a: Condicions constructives.
Orde, neteja i manteniment. Installacions de servici i protecci. Condicions ambientals. Illuminaci. Servicis higinics i locals de descans. Material i locals de primers auxilis.
Aix mateix este Reial Decret 486/1997 ser aplicable tamb a les modificacions, ampliacions o transformacions que es realitzen desprs del 23 de juliol de 1997 en centres ja utilitzats abans de la dita data. Els centres construts amb anterioritat a la mencionada data els ser aplicable tamb el Reial Decret 486/1997 amb les particularitats que en el mateix s'indiquen. En esta unitat es desenrotllaran cada un dels apartats anteriors, a excepci de les installacions de servici i protecci, les condicions ambientals i la illuminaci que es tractaran en unitats posteriors.
Condicions constructives, orde i neteja

Condicions constructives. El disseny i les caracterstiques constructives dels centres docents deuen: Oferir seguretat enfront dels riscos d'esvarons o caigudes, xocs o colps contra objectes i afonaments o caigudes de materials sobre el personal; Facilitar el control de les situacions d'emergncia, en especial en cas d'incendi, i possibilitar, quan siga necessari, la rpida i segura evacuaci del personal del centre.
A ms, els centres han de complir els requisits mnims de seguretat continguts en l'annex I del mencionat Reial Decret. Este annex I menciona els segents elements constructius: Seguretat estructural Espais de treball i zones perilloses Sls, obertures i desnivells, i baranes Barandats, finestres i vans Vies de circulaci Portes i portes grans Rampes, escales fixes i de servici Escales fixes Escales de m Vies i eixides d'evacuaci Condicions de protecci contra incendis Installaci elctrica Minusvlids
Orde, neteja i manteniment. Les zones de pas, eixides i vies de circulaci dels centres docents i, en especial, les eixides i vies de circulaci previstes per a l'evacuaci en casos d'emergncia, han de romandre lliures d'obstacles de manera que siga possible utilitzar-les sense dificultats en tot moment.
Els centres docents i els seus respectius equips i installacions es netejaran peridicament i sempre que siga necessari per a mantindre en tot moment en condicions higiniques adequades. S'eliminaran amb rapidesa els productes residuals que puguen originar accidents o contaminar l'ambient de treball. Estes operacions de neteja no han de constituir per si mateixes una font de risc per a les persones que les efectuen o per a tercers, realitzant-se en els moments, de la forma i amb els mitjans ms adequats. A ms, els centres docents i, en particular, les seues installacions han de ser objecte d'un manteniment peridic, de manera que les seues condicions de funcionament satisfacen sempre les especificacions del projecte, esmenant-se amb rapidesa les deficincies que puguen afectar la seguretat i salut del professorat i del personal d'administraci i servicis. En el cas de les installacions de protecci, el manteniment ha d'incloure el control del seu funcionament.
Servicis higinics i primers auxilis

Servicis higinics. Els centres docents han de disposar de vestidors quan el personal porte roba especial de treball, entenent per tal aquella que s'utilitza exclusivament per a la dita activitat, com: guardapols, bates, impermeables, granotes, etc. Els vestidors han d'estar provets de seients i d'armaris o taquilles individuals amb clau. Si els vestidors no sn necessaris, el personal ha de disposar de penjadors o armaris per a collocar la seua roba. Els centres docents han de tindre, en les proximitats dels llocs de treball i dels vestidors, lavabo amb espills, lavabos amb aigua corrent, calenta si s necessari, sab i tovalles individuals o un altre sistema d'eixugat amb garanties higiniques. Quan es realitzen habitualment treballs bruts, contaminants o que originen elevada sudoraci, han de disposar, a ms, de dutxes d'aigua corrent, calenta i freda. Els centres docents han de tindre excusats, dotats de lavabos, situats en les proximitats dels llocs de treball, dels vestidors i dels lavabos, quan no estiguen integrats en estos ltims. Els excusats disposaran de descrrega automtica d'aigua i paper higinic. En els excusats que hagen de ser utilitzats per dones s'installaran recipients especials i tancats. Les cabines estaran provedes d'una porta amb tancament interior i d'una perxa. Les dimensions dels vestidors, dels lavabos, aix com les respectives dotacions de seients, armaris o taquilles, penjadors, lavabos, dutxes i inodors, han de permetre la utilitzaci d'estos equips i installacions sense dificultats ni molsties, tenint en compte, en cada cas, el nombre de persones que vagen a utilitzar-los simultniament. Els vestidors, lavabo i retreta estaran separats per a hmens i dones, o haur de preveure's una utilitzaci per separat dels mateixos. No s'utilitzaran per a usos diferents d'aquells per als que estiguen destinats. Material i locals de primers auxilis. Els centres docents han de disposar de material per a primers auxilis en cas d'accident. Este material ha de ser adequat en quant: A quantitat i caracterstiques; Al nombre de persones dels centres; Als riscos a qu estiga exposat el personal dels centres i; A les facilitats d'accs al centre d'assistncia mdica ms prxim
Adaptar-se a les atribucions professionals del personal habilitat per a la seua prestaci.
Ser revisat peridicament i s'anir reposant tan prompte com caduque o siga utilitzat. Estar clarament senyalitzat.
La situaci o distribuci del material en el centre i les facilitats per a accedir al mateix i per a, si s el cas, desplaar-lo al lloc de l'accident, han de garantir que la prestaci dels primers auxilis pot realitzar-se amb la rapidesa que requerisca el tipus de dany previsible. Tot centre docent ha de disposar, com a mnim, d'un farmaciola porttil, que continga: Desinfectants i antisptics Gases estrils Cot hidrfil Bena Esparadrap Apsits adhesius Tisores Pinces i guants d'usar i tirar
Els centres docents en qu treballen ms de 50 persones, han de disposar d'un local destinat als primers auxilis i altres possibles atencions sanitries. Este local disposar, com a mnim, d'un farmaciola, una llitera i una font d'aigua potable. Estar prxim als llocs de treball i ser de fcil accs per a les lliteres. A ms, el local ha d'estar clarament senyalitzat.
Equips de treball
Definici. L'apartat a) de l'article 2 del Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel que s'establixen les disposicions mnimes de seguretat i salut per a la utilitzaci pels treballadors dels equips de treball, definix com a equip de treball a qualsevol mquina, aparell, instrument o installaci utilitzat en el treball. D'acord amb esta definici, sn equips de treball els equips a pressi, els aparells de gas, els compressors, les ferramentes porttils, les fotocopiadores, els retroprojectors, les installacions elctriques, les de protecci contra incendis, etctera. Els equips de treball (ordinadors, impressores, projectors, fotocopiadores, etc. ), que es posen en els centres a disposici del professorat i del personal d'administraci i servicis, deuen: Ser adequats al treball que haja de realitzar-se. Estar convenientment adaptats al treball, de manera que garantisquen la seguretat i salut dels seus operadors a l'utilitzar els dits equips.
Quan no siga possible garantir totalment la seguretat i salut dels operadors dels equips durant la utilitzaci dels mateixos, han de prendre's les mesures adequades per a reduir els riscos al mnim. En tot cas, en els centres docents noms han d'usar-se equips de treball que complisquen qualsevol disposici legal o reglamentria que els siga aplicable. Elecci i manteniment dels equips de treball. Per a l'elecci dels equips de treball, que es vagen a proporcionar en els centres al personal, s'haur de tindre en compte els factors segents: Les condicions i caracterstiques especfiques del treball a desenrotllar.
Els riscos existents per a la seguretat i salut del personal en el centre i, en particular, en els llocs de treball, aix com els riscos que puguen derivar-se de la presncia o utilitzaci dels equips de treball. Si s el cas, les adaptacions necessries per al seu s per persones discapacitades. Els principis ergonmics, especialment quant al disseny del lloc de treball i la posici de l'operador de l'equip durant la utilitzaci del mateix.
Quant al manteniment, en els centres docents han d'adoptar-se les mesures necessries perqu, per mitj d'un manteniment adequat, els equips de treball es conserven durant tot el temps d'utilitzaci en ptimes condicions. El dit manteniment es realitzar tenint en compte: Les instruccions del fabricant o, Les caracterstiques del propi equip i les seues condicions d'utilitzaci i qualsevol altra circumstncia normal o excepcional que puga influir en el seu deteriorament o desajust.
Les operacions de manteniment, reparaci o transformaci dels equips de treball la realitzaci de les quals supose un risc especfic per al personal noms podran ser encomanades a persones especialment capacitades per a aix. Condicions d'utilitzaci La utilitzaci dels equips de treball ha de complir les condicions generals establides a continuaci. Es tracta, en essncia, de les precaucions que han d'adoptar-se en la installaci, s i manteniment dels equips. Els equips de treball s'installaran, disposaran i utilitzaran de manera que es redusquen els riscos per als usuaris de l'equip i per als altres treballadors. Els equips de treball no han d'utilitzar-se de forma o en operacions o en condicions contraindicades pel fabricant. Tampoc podran utilitzar-se sense els elements de protecci previstos per a la realitzaci de l'operaci de qu es tracte. Abans d'utilitzar un equip de treball es comprovar a que les seues proteccions i condicions d's sn les adequades i que la seua connexi o posada en marxa no representa un perill per a tercers. Els equips de treball deixaran d'utilitzar-se si es produxen deterioraments, avaries o altres circumstncies que comprometen la seguretat del seu funcionament. Quan s'empren equips de treball amb elements perillosos accessibles que no puguen ser totalment protegits, han d'adoptar-se les precaucions i utilitzar-se les proteccions individuals apropiades per a reduir els riscos al mnim possible. En particular, han de prendre's les mesures necessries per a evitar, si s el cas, l'atrapament de cabell, robes de treball o altres objectes que poguera l llevar l'operador de l'equip. Quan durant la utilitzaci d'un equip de treball siga necessari netejar o retirar residus prxims a un element perills, l'operaci ha de realitzar-se amb els mitjans auxiliars adequats i que garantisquen una distncia de seguretat suficient. Els equips de treball han de ser installats i utilitzats de manera que no puguen caure, bolcar o desplaar-se de forma incontrolada, posant en perill la seguretat del personal. Els equips de treball no han de sotmetre's a sobrecrregues, sobrepressions, velocitats o tensions excessives que puguen posar en perill la seguretat de l'operador o la de tercers. Quan la utilitzaci d'un equip de treball puga donar lloc a projeccions o radiacions perilloses, siga durant el seu funcionament normal o en cas d'anomalia previsible, han d'adoptar-se les mesures de prevenci o protecci adequades per a garantir la seguretat de les persones que els utilitzen o es troben en les seues proximitats. En ambients especials com ara locals mullats o d'alta conductivitat, locals amb alt risc d'incendi, atmosferes explosives o ambients corrosius, no s'empraran equips de treball que en el dit entorn suposen un perill per a la seguretat del personal. Els equips de treball que puguen ser arribats pels rajos durant la seua utilitzaci han d'estar protegits contra els seus efectes per dispositius o mesures adequades. El muntatge i desmuntatge dels equips de treball ha de realitzar-se de manera segura, especialment per mitj del compliment de les instruccions del fabricant quan les hi haja.
Les operacions de manteniment, ajust, desbloqueig, revisi o reparaci dels equips de treball que puguen suposar un perill per a la seguretat del personal es realitzaran desprs d'haver parat o desconnectat l'equip, haver comprovat la inexistncia d'energies residuals perilloses i haver pres les mesures necessries per a evitar la seua posada en marxa o connexi accidental mentres estiga efectuant-se l'operaci. Quan un equip de treball haja de disposar d'un diari de manteniment, este romandr actualitzat. Els equips de treball que es retiren de servici han de romandre amb els seus dispositius de protecci o hauran de prendre's les mesures necessries per a impossibilitar el seu s. En cas contrari, els dits equips han de romandre amb els seus dispositius de protecci.
Electricitat
Riscos elctrics. El corrent elctric s la forma d'energia ms utilitzada pel sector docent. Com totes les formes d'energia, el corrent elctric no est exempta de riscos. Estos riscos sn fonamentalment: El risc d'incendi o explosi d'atmosferes generades accidentalment (fugues de gas, vessament de productes inflamables, etc) en confluncia amb una purna elctrica, i El risc de xoc elctric per contacte elctric directe o indirecte.
En esta classe ens centrarem en el risc de xoc elctric. Les cremades, caigudes, etc. Els considerem conseqncia del mateix. El Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi (REBT) definix xoc elctric com l'efecte fisiopatolgic resultant del pas de corrent elctric a travs del cos hum. Este xoc elctric pot produir-se per contacte elctric indirecte o directe.
Es definix el contacte elctric directe com el contacte de persones amb parts actives dels materials i equips. Es definix el contacte elctric indirecte com el contacte de persones amb parts que s'han posat baix tensi com resultat d'un fallada d'allament.
Mesures bsiques de prevenci de risc elctric des del punt de vista de l'usuari. Mantindre els cables flexibles d'alimentaci dels equips elctrics en bon estat, evitant els entroncaments amb cinta allant. Substituir els cables pelats o amb allament defectus. Mantindre els cables fora de les zones de pas o collocar estos en canals de sl pisables. Manejar el cable flexible de prolongaci amb atenci, evitant estirades, xafades, fregades, talls, corrosions, etc. Vigilar que els cables flexibles d'alimentaci dels equips elctrics no estiguen en contacte amb aigua, cids o altres productes que pogueren provocar la corrosi de l'allant protector. No utilitzar connectors o clavilles amb espigues trencades, ni aparells les envoltants de la qual presenten desperfectes. Assegurar-se que la installaci elctrica possex un interruptor automtic diferencial de 30 ma (alta sensibilitat) en el quadro elctric i bases d'endoll amb presa de terra connectada, per a la protecci contra contactes elctrics indirectes. Si la clavilla de l'aparell elctric possex presa de terra, la base d'endoll ha de posseir tamb presa de terra connectada, perqu es mantinga la continutat de la presa de terra. No introduir cables nus, s a dir, sense connector o clavilla, en els alvols de les bases d'endoll de les preses de corrent.
Mai desconnectar mquines, ferramentes o qualsevol equip elctric estirant el cable flexible d'alimentaci. Sempre s'ha de desconnectar estirant la clavilla o connector. No utilitzar una nica base d'endoll per a connectar diversos connectors o clavilles, ja que es pot produir un calfament dels cables i com a conseqncia un incendi d'origen elctric. No usar connexions intermdies (lladres), o bases d'endoll que no garantisquen la continutat de la presa de terra de la clavilla, per a la protecci contra contactes elctrics indirectes. Abans de desconnectar o desconnectar de l'alimentaci un equip o una mquina ha d'apagar-lo amb el seu interruptor. Tota installaci, conductor o cable elctric ha de considerar-se connectat i baix tensi. No manipular installacions ni equips elctrics humits, o amb les mans o peus mullats. Mai manipules ni intentes reparar objectes o installacions elctriques. Noms ha de fer-ho personal especialitzat. Avisar de qualsevol anomalia que es detecte en la installaci o en els equips elctrics, al personal competent.
Senyalitzaci
Introducci. En els centres docents, s'ha d'utilitzar la senyalitzaci de seguretat i salut en el treball, per a cridar l'atenci del professorat i del personal d'administraci i servicis sobre l'existncia de determinats riscos, prohibicions o obligacions i per a alertar a estos quan es produsca una determinada situaci d'emergncia, aix com per a facilitar la localitzaci i identificaci de determinats mitjans o installacions de protecci, evacuaci, emergncia o primers auxilis. La senyalitzaci no constitux cap mitj de protecci, sin que complementa l'acci preventiva evitant accidents a l'actuar sobre la conducta humana. La correcta senyalitzaci s efica com a tcnica de seguretat complementria, per no s'ha d'oblidar que, per si mateixa, mai elimina el risc. La legislaci especfica, que establix les disposicions mnimes per a la senyalitzaci de seguretat i salut en el treball, est continguda en el Reial Decret 485/1997, de 14 d'abril. Des del punt de vista tcnic, s'entn per senyalitzaci de seguretat i salut, el conjunt d'estmuls que pretenen condicionar, amb l'antelaci mnima necessria, l'actuaci d'aquell que els rep enfront d'unes circumstncies (riscos, obligacions, prohibicions, etc.) que es pretn ressaltar. Estos estmuls sn percebuts a travs dels nostres sentits, encara que la forma de percebre'ls pot ser generada per mitj de colors, formes geomtriques, emissions sonores, lluminoses o b per mitj de gestos. Criteris per a l's de la senyalitzaci. La senyalitzaci de seguretat i salut en el treball ha d'utilitzar-se sempre que de l'anlisi dels riscos existents, de les situacions d'emergncia previsibles i de les mesures preventives adoptades, pose de manifest la necessitat: Cridar l'atenci del personal del centre sobre l'existncia de determinats riscos, prohibicions o obligacions. Alertar el personal del centre quan es produsca una determinada situaci d'emergncia que requerisca mesures urgents de protecci o evacuaci. Facilitar al personal del centre la localitzaci i identificaci de determinats mitjans o installacions de protecci, evacuaci, emergncia o primers auxilis. Orientar o guiar el personal del centre que realitze determinades maniobres perilloses.
Tipus de senyals
Senyals de salvament o socors. Un senyal de salvament o socors s aquella que proporciona indicacions relatives a les eixides de socors, als primers auxilis o als dispositius de salvament. Estos senyals tenen forma rectangular o quadrada i el seu pictograma s blanc sobre fons verd (el verd haur de cobrir, com a mnim, el 50 per 100 de la superfcie del senyal.) Senyals d'equips de lluita contra incendis. Estos senyals tenen forma rectangular o quadrada i el seu pictograma s blanc sobre fons roig (el roig haur de cobrir, com a mnim, el 50 per 100 de la superfcie del senyal.)
Mesures demergncia
L'article 20 de la Llei de Prevenci de Riscos Laborals establix que tenint en compte la grandria i l'activitat del centre docent, aix com la possible presncia de persones alienes a la mateixa, s'haur d'analitzar les possibles situacions d'emergncia i adoptar les mesures necessries en matria de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuaci dels treballadors, designant per a aix al personal encarregat de posar en prctica estes mesures i comprovant peridicament, si s el cas, el seu funcionament correcte. El Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent com a rgan d'assessorament i assistncia a l'Administraci ha elaborat per a complir amb este article dos documents per a facilitar als centres docents la confecci de les Mesures d'Emergncia i el posterior preceptiu simulacre. Estos documents sn: * GUIA DE MESURES D'EMERGNCIA I EVACUACI EN CENTRES DOCENTS I LA REALITZACI DE SIMULACRES. * FORMACI EN MESURES D'EMERGNCIA EN CENTRES DOCENTS.
A ms en la mateixa pgina web del Servici de Prevenci es posa a disposici dels centres docents un Model de Mesures d'Emergncia ja confeccionat on es reflectix en la prctica el contingut teric. Mitjans d'extinci. Els agents extintors emprats en l'extinci sn els segents.
Bsicament en els centres docents trobarem els segents mitjans de lluita contra incendis: extintors, boques d'incendi equipades (BIE), centrals d'alarma i detecci, aix com detectors d'incendis i polsadors d'alarma.
Resum
UNITAT 3. RISCOS LLIGATS A LES CONDICIONS AMBIENTALS.

Introducci.
L'home, en la seua activitat laboral, est immers en unes condicions ambientals determinades per contaminants de tipus: Fsic: Distintes formes d'energia. Estes formes d'energia poden ser: Energia Mecnica: Soroll i Vibracions. Energia Trmica: Calor i Fred. Radiacions ionitzants (Rajos X, radiacions g, etc.) i no ionitzants (Llum, microones, etc.) Qumic: Substncia que durant operacions de fabricaci, transport, s, etc. S'incorpora a l'ambient de treball en forma de pols, fum, vapor o gas, podent provocar danys a la salut. (Dixid de Carboni, pols de clari...) Biolgic: Ser viu que provoca malalties de tipus infeccis o parasitari. (fongs, bacteris, parsits...) El docent en la seua activitat diria i excepte casos puntuals, est condicionat, principalment pels factors: fsics: La temperatura, i la humitat (Confort trmic), la illuminaci i el soroll, i per factors biolgics, tractats estos ltims en la unitat dedicada a Medicina del Treball. Esta Unitat se centra en els contaminants fsics anteriorment exposats, ats que la seua adequaci o no adequaci implica, b confort en el treball, b situacions de disconfort i/o danys a la salut.
Objectius de la unitat .
Identificar els parmetres principals de l'entorn de treball. Valorar les condicions de confort i risc. Conixer la legislaci vigent i normes complementries. Aplicar mesures preventives Sensibilitzar sobre els riscos d'un entorn inadequat. Establir respostes de millora de les condicions de treball.
Esquema
Confort trmic.
El confort trmic en un lloc de treball s essencial per a desenrotllar l'activitat laboral amb la major eficcia, per el dit confort t unes caracterstiques altament subjectives, tal com es pot comprovar demanant l'opini de les distintes persones que es troben en un local en un moment determinat. A fi de racionalitzar el concepte de confort trmic, fent-lo admissible per al nombre ms gran de persones, la legislaci vigent ha definit els parmetres que el componen i les seues magnituds, de tal manera que una adequada interrelaci entre ells garantisquen un ambient trmic satisfactori i/o no lesiu per al nombre ms gran de treballadors. La Norma ISO-7730 definix el confort trmic com aquella condici mental que expressa satisfacci amb l'ambient trmic. Definici difcil de convertir en parmetres fsics donada la seua subjectivitat (Es pot observar en l'opini de les persones treballant en un mateix local). L'obtenci del dit confort suposa la interrelaci de diversos parmetres: Fsics: Temperatura ambiental. Humitat de l'aire.
Humans:
Velocitat de l'aire. Activitat fsica. * Vestimenta.
*Segons l'annex a de la Norma UNE-EN 28996:95, les activitats fsiques es basen en el consum metablic, i es classifiquen en: Sedentries. Lleugeres. Mitjanes. Pesades. En els Centre docents es considera que s'exercix una activitat de tipus sedentria o lleugera, basant-nos en el consum metablic. P. 03_03.Htm
Principis bsics i aplicaci als centres docents. L'annex III del Reial Decret 486/97 sobre Llocs de Treball especifica que "l'exposici a les condicions ambientals no ha de suposar un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors, incls, en la mesura que siga possible, no han de ser causa de disconfort". Per a aconseguir a han d'evitar-se: Temperatures i humitats extremes. Canvis bruscos de temperatura. Corrents molestes d'aire. Olors desagradables. Irradiaci excessiva. Radiaci solar a travs de finestres o barandats envidrats.
Tractarem detalladament els nivells determinats per l'annex III aplicant-los als Centres Docents. En els locals de treball tancats dels centres docents han de complir-se, d'acord amb l'annex III, les condicions segents: A) TEMPERATURA I VENTILACI. Temperatures admissibles i ventilaci mxima.
CONDICIONS Activitat Sedentria Leugera
TEMPERATURA Mnima Mxima 17 27 14 25
VENTILACI MAXIMA (m/seg.) Natural Aire condicionat 0,25-0,50 0,25 0,25-0,75 0,35
Efectes nocius del fred i la calor sobre el cos hum: Calor: esgotament, deshidrataci, colp de calor, etc. Fred: malestar general, prdua de destresa manual, congelacions, etc. B) HUMITAT.
Per a l'exercici de qualsevol activitat considerada normal (sedentria, lleugera, mitjana), la humitat admissible estar entre els rangs segents:
CONDICIONS Activitat Normal Risc electricitat esttica
HUMITAT RELATIVA Mnima Mxima 30 % 70 % 50 % 70 %
Si la humitat ambiental est fora del dit rang es poden produir els efectes segents: Baixa humitat relativa: Es produx un increment de la transpiraci del cos, relacionada amb la temperatura ambiental, que ocasiona, fonamentalment, sequedat de les mucoses de nas, boca, etc. Alta humitat relativa: La transpiraci es veu reduda, i la termoregulaci del cos no s efica davant d'altes temperatures. C) RENOVACI DE L'AIRE. En el mateix annex III s'indica la renovaci mnima d'aire net: CONDICIONS Activitat Sedentria Lleugera RENOVACI MNIMA m/h i persona 30-50 50
s a dir, l'aire que es troba en un lloc tancat ha de renovar-se amb aire net per a assegurar una bona qualitat ambiental. P. 03_04.Htm
Illuminaci.
Qualsevol activitat laboral precisa que la visi (Caracterstica personal) i la llum (Factor ambiental) es complementen, ja que es considera que, almenys, un 80% de la informaci sensorial rebuda pel ser hum s de tipus visual. Una illuminaci incorrecta pot provocar, directament, fatiga visual i/o lesions musculoesqueltiques per adopci de postures forades i, indirectament, accidents per caigudes, xocs contra objectes, etc. Per tant, un adequat ambient llumins comporta un treball cmode, efica i segur. REFLEXI: CREUS QUE EL TEU LLOC DE TREBALL COMPLIX AMB LES CONDICIONS LUMNIQUES PER A TINDRE UN CONFORT VISUAL?
Sistema d'illuminaci. El sistema d'illuminaci de les zones de treball, es pot agrupar en tres tipus: General General localitzada.
Curs bsic de prevenci de riscos laborals a)
Localitzada
Illuminaci general.
Es pretn obtindre una illuminaci uniforme en tota la zona, independentment dels llocs de treball. Les lluminries es distribuxen de forma regular per tot el sostre del local.
Font: http://edison.upc.s/curs/seguret/index.Htm
b)
Illuminaci general localitzada.
Proporciona una illuminaci general uniforme amb un augment de nivell en aquelles seccions que ho requerisquen.
c)
Illuminaci localitzada.
Se sol utilitzar: En treballs que impliquen una distinci precisa de les caracterstiques d'un objecte (forma, color, etc.). Quan no s'aconseguixen els nivells mnims d'illuminaci exigits per la legislaci. Si amb un altre sistema d'illuminaci no s'aconseguix un adequat nivell de confort visual. Quan la persona presenta deficincies visuals.
P. 03_05.Htm
Condicions per al confort visual Per a avaluar les condicions per a un confort visual han de considerar-se, bsicament, quatre parmetres: Tipus d'Illuminaci (Natural, Artificial, Mixt.)
Nivell d'Illuminaci (mesura en LUX.) Enlluernaments (Directe, Indirecte.) Equilibri d'Iluminancias (Pla de Treball, Entorn.)
Desenrotllarem fil per randa els quatre parmetres indicats anteriorment.
Tipus d'illuminaci Pot ser natural, artificial o mixta. Si b la illuminaci natural s la ms aconsellable, les seues variacions en el temps aconsellen recrrer al sistema mixt, permanentment o segons necessitats.
Nivell d'illuminaci L'annex IV del R.D. 486/97 sobre Llocs de Treball establix els nivells mnims d'illuminaci en funci de tasques o superfcies de treball. ZONA O PART DEL LLOC DE TREBALL ON S'EXECUTEN TASQUES AMB: Baixes exigncies visuals Exigncies visuals moderades Exigncies visuals altes Exigncies visuals molt altes rees o locals d's ocasional rees o locals d's habitual Vies de circulaci d's ocasional Vies de circulaci d's habitual NIVELL MNIM D'ILLUMINACI (lux) 100 200 500 1000 50 100 25 50
En un centre docent s necessria la classificaci prvia de les diferents seccions, en funci de dita normativa.
Aix mateix, este annex puntualitza: a) El nivell d'illuminaci d'una zona en qu s'execute una tasca es mesurar amb un luxmetre a l'altura on esta es realitze; en el cas de zones d's general, a 85 cm. Del sl, i en el de les vies de circulaci, a nivell del sl. Estos nivells mnims hauran de duplicar-se quan concrreguen les circumstncies segents: En rees o locals d's general i en les vies de circulaci, quan per les seues caracterstiques, estat o ocupaci existisquen riscos apreciables de caigudes, xocs o altres accidents. En les zones on s'efectuen tasques en qu un error d'apreciaci visual supose un perill per al treballador que les executa, o per a tercers o quan el contrast de luminncies o de color entre l'objecte a visualitzar i el fons sobre el qual es troba siga molt dbil.
b)
S'exceptuen de la normativa aquelles activitats, la naturalesa de les quals t, ho impedisca (Laboratoris fotogrfics, etc.) La Guia Tcnica per a llocs de Treball de l'INHST (Institut Nacional d'Higiene i Seguretat en el Treball) establix, a ttol orientatiu, una taula ms detallada amb els nivells mnims de llum recomanats per a diferents activitats i tasques. http://www.mtas.s/insht/practice/G_lugares.Htm
Enlluernaments. L'enlluernament s provocat per la presncia d'una font lluminosa en el camp visual que a l'incidir sobre la retina, ocasiona una reacci fotoqumica insensibilizant, generalment de carcter temporal. Tipus d'enlluernament. Directe: Es produx per la visi directa de fonts de llum (Llums, radiaci solar, etc.). Indirecte o Per reflexi: s conseqncia de la reflexi de fonts de llum sobre superfcies de gran reflectncia, les quals es comporten com a fonts lluminoses secundries (Sostres, parets, mobiliari, etc.).
Font: http://www.mtas.s/insht/
Efectes fisiolgics que provoca. Inconfort: S'origina quan la font de llum t una luminncia superior a la d'adaptaci de l'rgan visual. Provoca molsties amb posterior aparici de fatiga visual. Incapacitaci: Es produx quan apareix en el camp visual la luminncia d'una superfcie de nivell molt superior a la de l'objecte que es visualitza. A pot provocar, a la llarga, disminuci de l'agudesa visual.
Equilibri d'iluminncies Equilibri d'iluminncies s un factor tan essencial com el nivell d'illuminaci per a assegurar el confort visual d'una tasca, per a la qual cosa s necessari mantindre el dit equilibri dins de la luminncia de l'objecte i les corresponents a les distintes superfcies incloses dins del camp visual. Este equilibri es pot aconseguir: a) Controlant els nivells generals d'illuminaci. b) Controlant la reflectncia de sostres, parets, sls i altres objectes de l'entorn. P. 03_06.Htm
Mesures a adoptar. Com a indicacions de carcter genric per a aconseguir l'acceptable nivell de confort visual es poden citar: a) Si es disposa de llum natural a travs de finestres, estes disposaran d'elements de protecci regulables que impedisquen tant l'enlluernament com la calor produda per la radiaci solar. b) S'evitaran les superfcies de treball i els components de l'entorn amb forta reflectncia. c) Respecte als llums fluorescents, hui en dia les ms utilitzades en interiors, s'aconsella: L'IRC (ndex de Reproducci Cromtica) ms aconsellat oscillar entre el 80 i el 85%. La Temperatura de Color recomanada s de, aproximadament, 4.000 Kelvin, encara que subjecta a variacions en funci dels colors de parets i sostres del local.
Se substituiran quan s'observe prdua de flux llumins o es produsquen parpallejos.
Respecte a les lluminries s'han de seguir les normes segents en els centres de treball: a) b) Estaran dotades de difusors o apantallaments per a impedir la visi directa dels llums. Es collocaran de manera que l'angle de visi siga superior a 30 respecte a la visi horitzontal.
Font: http://www.mtas.s/insht/
c) d)
La seua situaci no provocar que la reflexi sobre la superfcie de treball coincidisca amb l'angle de visi personal Les pissarres, encara que solen tindre baixa reflectncia, poden ser objecte d'efectes d'efectes pertorbadors sobre la visi, tant per reflexos com per exigncies d'agudesa visual en funci de la distncia.
P. 03_07.Htm
So i soroll.
L'home viu permanentment en un ambient sonor, la percepci del qual implica tant experincies agradables (sons de la naturalesa, audici de msica, comunicaci oral, etc.) com desagradables i/o lesives (trnsit, activitats industrials, certs ambients ldics, etc.) En els centres educatius, excepte activitats molt especfiques, el soroll no t connotacions agressives per a la salut dels docents; s molt ms habitual efectes de disconfort, que es traduxen, fonamentalment, en quatre efectes negatius: Interferncies de comunicaci entre professor i alumne. Baix rendiment cognitiu dels alumnes. Estrs per al docent. Disfonies.
Efectes del soroll sobre la salut. Els efectes del soroll sobre la persona es deuen a la combinaci de factors tcnics ( freqncia, intensitat i tipus de soroll i temps d'exposici al mateix), factors humans ( edat, susceptibilitat individual, etc.) Tot aix es pot traduir en: 1. Dany auditiu. De menor a major importncia es produiria: Fatiga Auditiva: Descens transitori de la capacitat auditiva, sense conseqncies lesives si hi ha perodes de reps sonor. Hipoacusia Permanent: Prdua de la capacitat auditiva, motivada per una exposici elevada en intensitat sonora i temps.
2. Dany Psicosocial. El soroll pot provocar: Dificultat de comunicaci amb l'entorn.A sol comportar que un docent haja d'incrementar la intensitat vocal este sobreesfor pot ocasionar disfonies funcionals. Disminuci de la capacitat de concentraci. Malestar, ansietat, i estrs. Alteracions del son nocturn.
3. Alteracions en rgans diferents de l'aparell auditiu. Encara que no s'ha quantificat la relaci causa-efecte, el soroll pot afectar tots els sistemes i aparells de cos hum, podent produir alteracions de la freqncia cardaca, modificacions en la secreci gastrointestinal, vertgens, etc. P. 03_08.Htm
Mesures correctores. Les mesures de reducci del soroll es poden realitzar actuant sobre tres parmetres. a) b) c) a) El focus emissor. El medi de propagaci. El receptor. EL FOCUS EMISSOR.
El focus emissor s el factor sobre el qual cal actuar prioritriament, b en disseny, b amb mesures tcniques Reductores del nivell sonor. Ja que s el factor productor del soroll. Dins de les dites mesures es poden citar: Substituci dels equips per altres menys sorollosos. Manteniment i reparaci adequats d'equips i installacions (Maquinria, aire condicionat, llanterneria, etc.). Allament acstic o canvi d'ubicaci de les fonts de soroll. b) EL MEDI DE PROPAGACI.
s molt important que en projecte es determinen els focus i el nivell de pressi sonora tant de sorolls exteriors de l'edifici com a interiors, a fi d'utilitzar els materials absorbents i allants adequats. c) EL RECEPTOR. El receptor del soroll s la persona, i l'actuaci sobre este factor noms es far en ltim lloc, si les mesures correctores sobre els dos factors anteriors no han sigut possibles o es demostren insuficients. En este cas es pot recrrer a: Reduir el temps d'exposici per mitj de rotaci de llocs de treball. Utilitzar voluntria o obligatriament, segons legislaci vigent, equips de protecci auditiva (taps, auriculars o cascos), tots ells amb Certificat CE.
UNITAT 4: RISCOS ERGONMICS.

Introducci.
Etimolgicament, el terme ergonomia es definiria com a normes (gnoms) de treball (ergo.) Investigadors i organismes diversos, han donat diverses definicions que, bsicament, partixen de la definici donada per Carpenter en 1961: "Aplicaci conjunta de cincies biolgiques i cincies de l'enginyeria per a assegurar entre l'home i el treball una ptima adaptaci mtua, a fi d'incrementar el rendiment del treballador i contribuir al seu propi benestar". Dins dels factors ergonmics ms destacables en l'activitat diria del docent que poden afectar la seua salut, han de citar-se:
Utilitzaci de pantalles de visualitzaci de dades. Maneig de crregues (xiquets, objectes...Etc.) Postures en posici sedent o de bipedestaci.
Mtodes incorrectes de treball podrien generar danys a la salut, com ara fatiga visual, lesions musculoesqueltiques, etc. pel que s necessari disposar d'uns coneixements bsics, que, una vegada aplicats, garantisquen la minimitzaci o l'eliminaci dels dits efectes lesius.
Conixer els conceptes bsics, els factors de risc i les mesures preventives corresponents, relacionats amb: La utilitzaci de PVDs, La impartici de la classe de peu, L'alament i maneig de xiquets, Reconixer l'abast les conseqncies de les lesions musculoesqueltiques i visuals. Implantar un protocol bsic d'autoajuda. Configurar adequadament el despatx i l'ordinador aix com adoptar les posicions ms adequades per a impartir classes i manejar-se els xiquets.
Esquema
Pantalles de visualitzaci de dades. (PVD) Definicions bsiques.

L'art.2 del Reial Decret 488/1997 sobre disposicions mnimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualitzaci establix les definicions segents:
A) PANTALLA DE VISUALITZACI, s una pantalla alfanumrica o grfica, independentment del mtode de

representaci visual utilitzat. L'art. 1.3. del citat Reial Decret exclou de la seua aplicaci a una srie d'equips (sistemes informtics d's pblic, calculadores, etc.), per la qual cosa, prcticament, noms s aplicable a ordinadors de taula i als ordinadors porttils sempre que estos s'utilitzen de mode continuat en un lloc de treball.
B) LLOC DE TREBALL, Est constitut per: Equip amb pantalla de visualitzaci. Teclat o dispositiu d'adquisici de dades. Programa per a interconnexi persona/mquina. Accessoris ofimticos. Mobiliari.
Entorn laboral.
C) TREBALLADOR, s qualsevol persona que habitualment i durant una part rellevant del seu treball utilitze una PVD.
Font:NTP-252 de l'INSHT
Ats que el Reial Decret 488/1997 pretn la protecci de la salut dels treballadors enfront dels riscos derivats de la seua utilitzaci, i estos depenen d'una srie de factors (freqncia i duraci dels perodes de treball enfront de la pantalla, grau d'atenci, etc.), la Guia Tcnica de l'Institut de Seguretat i Higiene en el Treball sobre s de PVD, establix, basant-se en el nivell de risc, la segent classificaci de treballadors:
Treballador Usuari: Aquell que supere les 4 hores diries o 20 hores setmanals de treball efectiu amb PVD. Treballador no Usuari: Aquell el treball efectiu del qual siga inferior a 2 hores diries o 10 hores setmanals. Els que amb certes condicions poden ser considerats Treballador Usuari: Els no inclosos en els dos grups anteriors, per que complixen els requisits determinats en la Guia.
REFLEXI. s vost usuari o no usuari d'una PVD, segons la classificaci de la Guia Tcnica? P. 04_03.Htm
Riscos associats a l's de PVD.

Poden ser de tres tipus: Fatiga visual. Alteracions musculoesqueltiques. Fatiga mental o psicolgica. A) FATIGA VISUAL El treball amb una PVD implica, generalment, quatre tipus de tasques visuals: Tasques de dileg. Tasques d'introducci de dades. Tasques de programaci. Tasques de tipus mixt. A pot provocar una modificaci funcional, de carcter reversible, com a conseqncia de l'increment de sollicitacions de la pupilla i de l'acomodaci-convergncia per a aconseguir una percepci fina de la imatge sobre la retina.
Els smptomes es poden donar a diversos nivells amb sensacions molt diverses:
Molsties oculars (pesadesa d'ulls, llagrimeig, etc). Trastorns de visi (imatges desenfocades o dobles, prdua de nitidesa en els carcters de la pantalla, etc.). Alteracions extraoculars (cefalees, marejos, etc.).
B) PROBLEMES MUSCOESQUELTICOS Solen deure's a: Postures incorrectes davant de la pantalla. Rotaci de cap superior a 20. Inclinaci excessiva del cap. Inclinaci del tronc. Flexi de les mans. Posici incorrecta de les extremitats inferiors. Reflexi. Adopta vost una postura correcta davant de la pantalla?
Estatismo postural.
Un factor de gran incidncia en els dolors i els trastorns musculars s la contracci muscular mantinguda durant hores, associada a la immobilitzaci dels segments corporals en determinades posicions i a una gestualitzaci important de les mans en el teclat. Estos smptomes es donen a nivell de:
Columna vertebral: Cervicalgias, dorsalgias i lumblgies. Extremitats superiors: Contractures, formiguejos, sndrome del tnel carpi, etc.
Font: http://wwwzonarevisttas.Com
C) FATIGA MENTAL O PSICOLGICA Els factors que incidixen en la seua manifestaci poden ser tant de tipus laboral (rutina del treball, crrega mental excessiva, defectes de comunicaci persona-programa, etc.) com a personal (trastorns del son, consum d'alcohol i tabac, automedicaci, alteracions psicosomtiques preexistents, etc.). Els smptomes s'expressen de forma molt variada, somtica (cefalees, hipersudoraci, marejos, trastorns digestius, etc.) i psquica (ansietat, insomni, estats depressius, etc.), i poden desembocar en un estat d'estrs si l'organisme s incapa de recuperar per si mateix l'estat de normalitat, o persistixen les condicions desfavorables de l'equip, ambient i incorrecta racionalitat del treball.
P. 04_04.Htm
Prevenci dels riscos de fatiga visual i msculoesqueltics. Equips de treball.

PANTALLA DE L'ORDINADOR s un element essencial per a garantir el confort de l'usuari, havent de tindre en compte una srie de parmetres.
Grandria i resoluci de la pantalla. Seran adequats al tipus de tasca que es realitze, d'acord amb la taula segent:
Grandria dels carcters de text. Tindran unes dimensions adequades, aix com una bona definici, per a una cmoda percepci visual, la qual cosa, hui en dia, s ajustable pel propi usuari. Es considera com a alria mnima de carcters 3 mm, presos des d'una distncia de 50 cm. respecte a la pantalla. Luminncia i contrast de luminncies. a) Luminncia: Es mesura en Candeles/m2 (Cd/m2), i ha d'estar compresa entre 35 Cd/m2 (Valor mnim) i 100 Cd/m2 (Valor ptim). Este parmetre ve oferit pel fabricant. b) Contrast de luminncies: s la relaci entre la luminncia del carcter i la luminncia de fons, considerant-se com a valor idoni mitj la relaci 3:1 per a aconseguir sensaci de claredat en l'rgan visual. Polaritat de les imatges. En les pantalles de visualitzaci es poden representar els textos i grfics de dos formes:
En la majoria dels casos sol resultar ms favorable l's de la polaritat positiva, ja que s semblant a la representaci sobre paper imprs, excepte en usuaris amb agudesa visual disminuda.
Reflexos. La major part de les PVD utilitzen vidre en la seua superfcie visible, per la qual cosa sn susceptibles de provocar reflexos que interferixen en la llegibilitat dels carcters.
El seu control es pot realitzar per mitj de: Pantalla dotada de tractament antirreflexos o, si no n'hi ha, incorporaci d'un filtre tipus micromalla, polaritzen-te, etc. Estos filtres solen disminuir la luminncia i el contrast, a ms d'exigir una neteja freqent. Pantalla amb sistema mbil.
Modificaci de l'entorn ambiental.
Collocaci de la pantalla.
Font: www.ccsso.ca/onhanswers/ergonomics/office.html Es recomanable que la pantalla se situe de manera que puga ser contemplada dins de l'espai comprs entre la lnia de visi horitzontal i la traada a uns 30 davall l'horitzontal, encara que s admissible arribar els 60. La distncia mai ser inferior a 40 cm, considerant-se com a mesures ms idnies 60-80 cm, en funci de la grandria de la pantalla. El monitor es collocar enfront de l'usuari o, en tot cas, dins d'un angle de 120 en el pla horitzontal, de manera que no siga necessari girar repetidament el tronc o el cap per a visualitzar-lo (Angle de gir inferior a 40).
Reflexi: Considera adequada la seua distncia de visi respecte a la pantalla?Per qu? P. 04_05.Htm PORTADOCUMENTS o FARISTOL Este accessori s necessari per a treballar amb documents impresos, aconseguint reduir els esforos d'acomodaci visual i els girs de cap. Ha de reunir les condicions segents: Ser ajustable en altura, inclinaci i distncia, a ms de solidari amb la pantalla. Tindr suficient resistncia per a suportar, sense oscillacions, el pes dels documents. Els documents utilitzats no seran usats en fundes de plstic per a evitar reflexos. TECLAT Les seues caracterstiques i la seua utilitzaci incorrecta poden provocar l'adopci de postures forades i posterior manifestaci de trastorns musculoesquelticos. Per aix, es recomana:
El seu disseny, amb alria regulable per l'usuari, ser l'indicat en la figura.
Font: www.mtas/insht
Ser independent de la resta de l'equip a fi de collocar-lo en la posici ms convenient per a l'usuari. Si el disseny del teclat inclou un suport per a les mans la seua profunditat no ser inferior a 10 cm. Si no hi ha el dit suport s'habilitar un espai semblant en la taula davant del teclat.
Font: www.arbestlivsinstitutet.Se/datorasbete /arbetsstallning_en.Asp
Curs bsic de prevenci de riscos laborals Si el nombre d'hores de treball s alt o s'observen molsties en les monyiques pot ser aconsellable la utilitzaci d'un reposamonyiques. RATOL Pot ser, tamb, l'origen de trastorns musculoesquelticos, per la qual cosa ha de complir una srie de requisits: Tindr formes suaus i arredonides que s'ajusten a la superfcie de la m. El seu accionament no exigir molta pressi. Lliscar fcilment sobre el pla de treball, podent ser necessria la utilitzaci d'un element auxiliar (estoreta, etc.). Ha de realitzar-se peridicament una neteja del seu interior, ja que el lliscament sobre el pla de treball sol ocasionar la introducci de pols i altres partcules.
TAULA DE TREBALL Es compliran els requisits segents: La superfcie ha de ser de color mat per a evitar reflexos, i no tindre arestes o cantons aguts amb qu puga colpejarse l'usuari. Les seues dimensions es determinaran en funci dels equips, documents, etc, que ha de suportar, considerant-se com a dimensions mnimes les segents:
Font: www.mtas.es/insht NTP-242(INSHT)

Els calaixos disposaran de guies de rodament que faciliten la seua obertura sense esfor i de topalls que impedisquen la seua caiguda. CADIRA s un element essencial per a aconseguir un adequat confort durant la jornada laboral, aix com per a previndre trastorns somtics.
Han de citar-se les segents normes bsiques que han de complir: Tindr cinc peus amb rodes que faciliten el seu desplaament, per amb una determinada resistncia per a evitar moviments involuntaris sobre el paviment. El disseny i dimensions seran els segents: Pla de seient amb cantons blans i arredonides. Respatler lleugerament convex amb diferents graus d'inclinaci per a garantir un bon suport lumbar. Alria regulable perqu, quan les mans es recolzen sobre el teclat, l'angle d'articulaci del colze siga de 90-100. Els elements de regulaci tindran sistemes d's molt simple, i podran ser accionats en posici assentada. L'entapissat i el material de rebliment seran de tipus transpirable.
El reposabraos s un element d'ajuda com a suport postural complementari, per el seu disseny no ha d'impedir l'aproximaci a la zona de treball.
REPOSAPEUS Ha de ser utilitzat quan, aconseguit l'angle ergonmic d'articulaci del colze, els peus no es recolzen fermament sobre el sl. Complir els requisits segents: Alria regulable. Inclinaci entre 0 i 15 sobre el pla horitzontal. Dimensions mnimes de 45 cm. d'ample per 35 cm. de profunditat. Superfcie de suport antilliscant. ENTORN AMBIENTAL Els factors bsics a considerar en l'entorn ambiental sn:
Illuminaci. Condicions Termohigromtroquess. Soroll. Radiacions.
P. 04_06.Htm
Postura correcta per a la prevenci de trastorns musculoesqueltics.
P. 04_05.Htm
Manipulaci manual de crregues.

La manipulaci manual de crregues s responsable, en molts casos, de l'aparici de fatiga fsica, o b de lesions, que es poden produir d'una forma immediata o per l'acumulaci de xicotets traumatismes aparentment sense importncia. Poden lesionar-se, tant els treballadors que manipulen crregues regularment, com els treballadors ocasionals. Les lesions ms freqents sn entre altres: contusions, talls, ferides, fractures i sobretot lesions musculoesqueltiques. Es poden produir en qualsevol zona del cos, per sn ms sensibles els membres superiors, i l'esquena, en especial en la zona dorsolumbar.
Font: Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball
Les lesions dorsolumbars poden anar des d'un lumbago a alteracions dels discos intervertebrals (hrnies discals) o incls fractures vertebrals per sobreesfor.
Factors de risc.
Tradicionalment han sigut tres els factors de risc determinants de les lesions musculoesqueltiques: El pes de les crregues. La repetitivitat dels moviments Les postures forades o mantingudes. Esta catalogaci ha sigut ampliada a molts altres factors, que es detallen a continuaci. CARACTERSTIQUES DE LA CRREGA La manipulaci manual d'una crrega pot presentar un risc, en particular dorsolumbar, en els casos segents: Quan la crrega s massa pesada o massa gran. Quan s voluminosa o difcil de subjectar. Quan est en equilibri inestable o el seu contingut corre el risc de desplaar-se. Quan est collocada de tal manera que ha de sostindre's o manipular-se a distncia del tronc o amb torsi o inclinaci del mateix. Quan la crrega, a causa del seu aspecte exterior o a la seua consistncia, pot ocasionar lesions al treballador, en particular en cas de colp. bviament, els quatre primers casos es donen a l'alar o moure xiquets durant l'exercici del treball d'alguns docents, entre ells els d'educaci especial. ESFOR FSIC NECESSARI Un esfor fsic pot comportar un risc, en particular dorsolumbar, en els casos segents: Quan s massa important. Quan no pot realitzar-se ms que per un moviment de torsi o de flexi del tronc. Quan pot ocasionar un moviment brusc de la crrega.
Quan es realitza mentres el cos est en posici inestable. Quan es tracte d'alar o descendir la crrega amb necessitat modificar l'agafe.
En la manipulaci manual de xiquets pot donar-se estos casos, per la qual cosa veiem com se sumen factors de risc durant l'exercici del treball. CARACTERSTIQUES DEL MEDI DE TREBALL Les caracterstiques del medi de treball poden augmentar el risc, en particular dorsolumbar, en els casos segents: Quan l'espai lliure, especialment vertical, resulta insuficient per a l'exercici de l'activitat de qu es tracte. Quan el sl s irregular i, per tant, pot donar lloc a entropessons o b s esvars per al calat que porte el treballador. Quan la situaci o el medi de treball no permet al treballador la manipulaci manual de crregues a una altura segura i en una postura correcta. Quan el sl o el pla de treball presenten desnivells que impliquen la manipulaci de la crrega en nivells diferents. Quan el sl o el punt de suport sn inestables. Quan la temperatura, humitat o circulaci de l'aire sn inadequades. Quan la illuminaci no siga adequada. Quan existisca exposici a vibracions. El general, estos casos no es donen en el sector docent, per puntualment podrien donar-se. EXIGNCIES DE L'ACTIVITAT L'activitat pot comportar risc, en particular dorsolumbar, quan implique una o diverses de les exigncies segents: Esforos fsics massa freqents o prolongats en els que intervinga en particular la columna vertebral. Perode insuficient de reps fisiolgic o de recuperaci. Distncies massa grans d'elevaci, descens o transport. Ritme imposat per un procs que el treballador no puga modular. Pot existir risc per bipedestaci mantinguda, amb conseqncies com ara alteracions circulatries perifriques, varius i dolor el regi lumbosacra de l'esquena. La impartici de la classe de peu s un conegut factor de risc en la docncia, contra el que es pot i s'ha d'aplicar mesures preventives. FACTORS INDIVIDUALS DE RISC Constituxen factors individuals de risc: La falta d'aptitud fsica per a realitzar les tasques en qesti. La inadequaci de les robes, el calat o altres efectes personals que porte el treballador. La insuficincia o inadaptaci dels coneixements o de la formaci. L'existncia prvia de patologia dorsolumbar. Els factors individuals de risc influxen en gran manera tant en la manipulaci de xiquets com en la bipedestaci prolongada. P. 04_06.Htm
Mesures preventives.
Un principi bsic de prevenci de riscos laborals s eliminar o evitar el risc. El segent principi bsic s minimitzar-lo si no es pot eliminar o evitar. Per tant estos principis s'apliquen a la manipulaci de crregues i les postures mantingudes. Vegem com:
1. Evitar la manipulaci manual de les crregues amb les mesures tcniques o organitzatives necessries, en especial
per mitj de la utilitzaci d'equips per al maneig mecnic de les mateixes, siga de forma automtica o controlada pel treballador.
Grua de trasllat de persones

Font:www.ortoweb.com
Quan no puga evitar-se la necessitat manipulaci manual de les crregues, l'empresari prendr les mesures d'organitzaci adequades. Utilitzar els mitjans apropiats o proporcionar als treballadors tals mitjans per a reduir el risc que comporte la dita manipulaci. Amb este fi, haur d'avaluar els riscos prenent en consideraci els factors de risc avantdits i els seus possibles efectes combinats.
2. Vigilncia especfica de la salut adequada al risc d'exposici. En este cas la manipulaci manual de crregues,
contemplant els factors de risc derivats de les caracterstiques de la crrega, l'esfor fsic necessari, les caracterstiques del medi de treball, les exigncies de l'activitat i els factors individuals de risc avantdits. Actualment hi ha diversos protocols mdics relacionats amb l'ergonomia: el de manipulaci manual de crregues, el de moviments repetitius, el de postures forades, el de neuropaties per pressi i el de pantalles de visualitzaci de dades.
3. Formaci i informaci adequada als treballadors sobre la forma correcta de manipular les crregues i sobre els
riscos que corren de no fer-ho d'eixa forma, tenint en compte els factors de risc avantdits. La informaci subministrada haur d'incloure indicacions generals i les precisions que siguen possibles sobre el pes de les crregues i, quan el contingut d'un embalatge estiga descentrat, sobre el seu centre de gravetat o costat ms pesat. P. 04_07.Htm
Tcniques bsiques de manipulaci.

quant a l'alament de crregues
quant a treballs de peu
quant a la mobilitzaci de malalts
UNITAT 5. RISCOS PSICOSOCIALS

INTRODUCCI. Les condicions de treball que afecten la salut sn de naturalesa molt variada i encara que tradicionalment s'ha destacat la incidncia de les condicions fsiques, qumiques, biolgiques i mecniques del treball sobre la salut, hui es reconeix que tamb les condicions de treball relacionades amb aspectes psicolgics i socials sn rellevants i han de ser considerades en la prevenci de riscos. A pesar d'aix, encara se sol associar sinistralitat amb seguretat i amb salut laboral, relegant la relaci causal que les formes organitzatives del treball, les interaccions personals en el treball i el tipus de tasques tenen amb la malaltia i amb els accidents. Sens dubte que en la consideraci dels factors de risc d'origen psicosocial com secundaris est influint el pes de l'evidncia de les conseqncies dels accidents greus. Els riscos d'origen psicosocial no mostren incidncia en les xifres de sinistralitat, encara que si que repercutixen en la salut, com a evidncia la seua incidncia sobre l'augment de l'absentisme laboral en els centres i sobre la disminuci de la qualitat de l'ensenyana. La Llei 31/1995, de Prevenci de Riscos Laborals (BOE 10.11.95) contempla una concepci mplia dels riscos laborals i de la prevenci dels danys derivats del treball, incloent malalties, patologies i lesions patides amb motiu o en ocasi del treball, tant de naturalesa fsica com psquica. La Llei 31/1995 reconeix els factors psicosocials com a factors de potencial risc per a la salut i entn per condici de treball totes les caracterstiques del treball, incloses les relatives a la seua organitzaci i ordenaci, que influsquen en la magnitud dels riscos a qu estiga exposat el treballador. Els factors de risc psicosocial han de ser tractats en els Plans de Prevenci dels centres docents. En este context, l'Ergonomia i la Psicosociologia aplicada intervenen respecte a les condicions ambientals de treball, en el disseny dels llocs, en l'adequaci de la crrega fsica i de la crrega mental, sobre l'estrs i els conflictes i problemes psicosocials. El sector professional docent desenrotlla la seua activitat laboral en escenaris peculiars en qu els factors psicosocials sn un referent essencial respecte a la prevenci de riscos laborals. Entenem que s este un sector amb riscos especfics o, almenys, un sector on es registra la incidncia significativa de determinats factors de risc. Els factors de risc psicosocial han sigut definits com les caracterstiques relacionades amb l'organitzaci del treball que poden afectar la salut dels treballadors, per la qual cosa la prevenci
de riscos laborals ha d'assegurar que les variables organitzatives complisquen requisits preventius. En este sentit s'insistix en el fet que s necessari establir sistemes organizacionales en els que el treballador: Possesca alt control sobre el treball. Siga objecte d'efica suport social de companys i superiors. Reba un nivell adequat d'exigncies psicolgic i proporcionat reforament.
Les exigncies o demandes psicolgiques del treball, el grau de control sobre el treball i el suport social rebut sn tres dimensions de l'ambient psicosocial en el treball utilitzades per a avaluar i intervindre sobre els riscos psicosocials. Les combinacions possibles entre estes dimensions permeten teoritzar sobre situacions en qu s'aprecia:
A.- Alta demanda o exigncia i alt control. B.- Alta exigncia i baix control. C.- Escassa demanda i alt control. D.- Escassa demanda i baix control.
Els estudis mostren nivells d'estrs i insatisfacci en el treball, i per tant major vulnerabilitat, en les situacions b, c i d, sent la a, amb alta demanda i alt control, la que facilita el millor desenrotllament personal i professional i la b la que s'associa a major tensi. Els experts informen que el desinters, la falta de reptes, associats a les opcions c i d tamb constituxen importants factors d'insatisfacci. La dimensi suport social entre companys... resulta moduladora de la combinaci de les altres dos, sent reductora dels efectes estresores de les altes demandes i encara de les carncies en recursos i mitjans. s esta una de les variables utilitzades per a explicar el perqu en centres docents que reben poblaci escolar especialment conflictiva i desenrotllen equips de professors amb elevat suport mutu es produx menor absentisme per alteracions psicopatolgiques, a pesar que la conflictivitat amb l'alumnat i amb les seues famlies s molt elevada, el rendiment educatiu inferior al d'altres centres i el reforament extrnsec davall. El control del professorat sobre el context educatiu en l'mbit laboral docent ha redut des de fa anys, en part com a conseqncia dels canvis socials que afecten les famlies, els valors, l'economia, els moviments de poblaci... en part a causa de canvis establits pels sistemes educatius. En algunes investigacions es mostra que els conflictes amb l'alumnat, els conflictes amb altres docents, el cansament per la professi... sn els principals factors percebuts com associats
causalment als processos adaptatius ansiosodepresivos. En altres es ressalta la rtio d'alumnes, la inestabilitat en l'ocupaci, les carncies en recursos materials. La falta de prestigi social, l'escassa capacitat de decisi, la sobrecrrega de tasques burocrtiques amb escs temps per a realitzar-les... sn altres factors associats a l'estrs laboral. La prevenci exigix adoptar mesures organitzatives que procuren canvis en els factors generadors de riscos, que elimine o redusca en origen a aquells que siguen susceptibles de serho i activen recursos per a afrontar de forma efica els inevitables. No oblidem que la prevenci de riscos s un important apartat en el conjunt de la salut, i esta un factor clau en el desenrotllament hum. El context laboral de l'ensenyana, considerant l'actual grau de desenrotllament de la cultura de la prevenci i d'aplicaci d'actuacions en matria de prevenci, i considerant els rangs d'autonomia real dels centres docents i de cada docent en la seua aula, aconsella que es continue treballant per a estimular l'adopci d'actuacions preventives per part de l'Administraci Educativa, al mateix temps que es millora l'organitzaci interna i el funcionament dels centres i els equips docents amb els recursos ja estructurats i alhora que s'optimitza la formaci en matria de prevenci i els recursos personals del professorat. Esta Unitat est orientada a facilitar el coneixement dels riscos d'origen psicosocial per a la salut del docent que estan associats a la insatisfacci laboral-professional i a l'estrs, aix com algunes claus i estratgies per a la seua prevenci. La Llei 31/1995 regula la prevenci dels riscos per a la salut derivats de factors psicosocials, que sn especialment importants en professions com l'ensenyana. En esta Unitat es presenta una informaci bsica sobre l'estrs, del burnout i dels processos psicopatolgics ansiosodepresivos en el context laboral docent, desenrotllant continguts i activitats de formaci en habilitats personals i professionals (gesti del temps, motivaci, habilitats pedaggiques...) necessries per a la prevenci de riscos laborals des de l'eficcia professional en l'aula i en la participaci en l'organitzaci dels centres docents i en la interaccions prpies de la professi. S'inclouen continguts sobre l'autocontrol emocional en situacions de conflicte, del desenrotllament d'estils de vida saludable i de l'autoestima com a professionals de l'ensenyana, claus essencials d'una prevenci basada en el desenrotllament.
Esquema
ESTRS MODEL EXPLICATIU DE LES ALTERACIONS PER ESTRS I PROCESSOS PSICOPATOLGICS. L'anlisi dels models causals derivats de la investigaci especialitzada permet elaborar un model explicatiu dels processos que comporten alteracions comportamentales i psicopatolgiques en docents. El diagrama segent representa este model explicatiu:
Alteracions comportamentales i processos psicopatolgics en docents.Model explicatiu.
En este model es destaca que la professi de l'ensenyana possex caracterstiques especfiques (ambigitat i conflicte de rol, models i taxes de reforament, etc.) que impliquen escenaris en qu cal esperar determinades dificultats i conflictes. L'afrontament efica dels problemes comporta la satisfacci i el creixement personal, els sentiments de seguretat i confiana... resultant preventius. No obstant aix, si se no t els recursos personals i/o socials per a resoldre l'afrontament dels problemes propis de la professi es convertix en inefica, incrementant-se el conflicte, la qual cosa no s causa suficient perqu apareguen les manifestacions psicopatolgiques. Estes sn molt ms probable quan la persona i/o la instituci sn incapa d'adaptar-se aprenent i activant els recursos professionals i personals necessaris. Tamb si l'estil de vida extralaboral incidix negativament en problemes de salut o no s prou compensatori.
ESTRS I SALUT LABORAL
L'estrs s un desequilibri substancial percebut entre la demanda i la capacitat de resposta de l'individu, baix condicions en qu el fracs davant d'eixa demanda possex importants conseqncies percebudes. (McGrath, 1970) S'incidix en la importncia del desajust entre el que l'individu necessita, espera o al que aspira i el que la realitat (el mn docent) li oferix per a satisfer-ho. L'estrs es produx al no ser satisfet. El concepte d'estrs implica un ajust inadequat entre la persona i el seu entorn. s important no oblidar que l'estrs s generat per la percepci que t l'individu d'eixa situaci; la situaci real, objectiva, no t a penes importncia en el desencadenament de l'estrs. Una mateixa situaci pot ser estressant per a un individu i plaent per a un altre.
ESTRATGIA PER A CONTROLAR L'ESTRS
La superaci de les situacions d'estrs pot aconseguir-se seguint els passos que es relacionen a continuaci:
1r. Identificar les situacions que activen les reposades d'estrs. 2n. Identificar els primers senyals de les respostes d'estrs: Pensaments pertorbadors, negatius i recurrents, smptomes d'ansietat. 3r. Entrenament en estratgies d'autocontrol. (*) Contrarestar smptomes psicosomtics. Regulaci del dileg intern. Detectar els pensaments ansigenos. Substituir-los per pensament positiu.
4t. Dissenyar una rutina o pla d'afrontament, que supose un canvi en els factors generadors de conflicte i en la conducta de resposta davant d'eixos conflictes. 5t. Aplicar el pla i obtindre gratificaci pels avanos aconseguits. (*) En esta estratgia per passos, s el tercer el que implica la aplicaci ms directa i mecnica de tcniques d'autocontrol emocional. Per a reduir el nivell d'activaci sol aplicar-se alguna de les tcniques Control d'Ansietat, entre les que destaquen: La Respiraci Completa o Abdominal. La Relaxaci Muscular. El control dels pensaments.
SNDROME DE BURNOUT O SNDROME DEL DOCENT GASTAT. El terme burnout s introdut en 1974 per Freudenberg, per a referir la sensaci d'esgotament, decepci i prdua d'inters per l'activitat laboral, com a conseqncia del desgast diari, en persones que es dediquen a professions de servicis als sers humans (educaci, sanitat, servicis socials) Freudenberg ho definix com el resultat de gastar-se en el seguiment d'un conjunt impossible d'expectatives (Freudenberg, 1975, en Gil-Muntanya, P. 1992) Maslach s'havia referit ja a finals dels 70 al que considerarem un dels factors components de la sndrome, la prdua d'inters per les persones amb qu es treballa. Un esgotament emocional en qu el professional ja no t cap sentiment positiu, simpatia o respecte cap als alumnes o pacients.
MANIFESTACIONS DEL BURNOUT EN EL PROFESSORAT
La dinmica en qu es desenrotlla la sndrome, representada en el diagrama segent: relaci causal entre dimensions del burnout en l'ensenyana.
La no consecuci d'objectius personals en el treball associada a baixa realitzaci personal, genera un esfor emocional per mantindre's en el context indeseado. La consideraci despersonalitzada de l'alumnat apareixeria posteriorment, com a mecanisme de defensa.
ACAAMENT EN EL TREBALL Un entorn de risc psicosocial en el treball es presenta associat a la fustigaci o acaament moral a qu una o diverses persones confabulades sotmeten a una altra. El terme mobbing respon precisament a estes situacions d'atropell a travs d'autntiques agressions en l'mbit laboral. El mobbing o acaament en el treball constitux un estresor social molt potent, que evidncia la degradaci, no sols dels acaadors, sin tamb de la instituci, capaos d'exercir la violncia sobre una persona (o sobre un grup minoritari) sistemticament i durant temps prolongat.
L'acaament moral en el treball o mobbing no s un tipus d'estrs, ni una patologia, sin un context d'interaccions socials que pressionen i desprecien la vctima podent generar les manifestacions comunes dels processos d'estrs, trastorns adaptatius ansiosodepresivos, trastorn per estrs MESURES PREVENTIVES En este apartat s'inclouen una srie de ferramentes per a fer front als riscos descrits en els apartats anteriors. Entre elles es troben: * Gesti del temps * Eficcia professional * Autocontrol emocional * Comunicaci.
GESTI DEL TEMPS. Planificaci i gesti del temps.
Control del temps i estrs. El temps docent s un b limitat, per la qual cosa s necessari administrar-ho.
Un important factor associat a la satisfacci professional s el disposar del temps suficient, no sols per a realitzar les tasques, sin sobretot per a analitzar les situacions educatives, planificar i desenrotllar el que programa i comprovar els xits. Temps per a comprovar els xits. La falta de temps s un factor de risc associat a les caracterstiques del propi treball docent, per tamb est associada a les deficincies en la planificaci i a la indisciplina en el desenrotllament de les funcions docents: el problema s tant de disposar del temps suficient com disposar del temps eficament. La falta de temps se sol mostrar amb major intensitat en els docents que exercixen crrecs directius i de coordinaci. Colloquialment s'afirma que ser directiu significa no tindre temps. Ben sovint els membres dels equips directius i de coordinaci exercixen un treball molt fragmentat, dedicant a cada tasca perodes molt curts de temps i sotmetent-se a mltiples interrupcions... Per tot a s necessari planificar, establir prioritats d'actuaci i actuar amb disciplina per a dur a terme les actuacions amb el temps i en el temps necessari. Ats que les limitacions de temps repercutixen en les nostres possibilitats d'acci i en la nostra eficcia, es justifica que al planificar establim prioritats i organitzem seqncies que racionalitzen l's del temps disponible. (Gairn, J. 1995) El repartiment inadequat de tasques, la desorganitzaci, la falta de previsions realistes, la indisciplina respecte al que programa... sn alguns dels factors associats a la mala gesti del temps docent que observem sovint en els centres. La desorganitzaci, la indisciplina, la falta de collaboraci... repercutixen generant ritmes inadequats de treball, ineficcia, i ambients tensionados en la quotidianitat, aix com insatisfacci personal en la professi. El mal s del temps s patogen. s normal que quan quelcom s'utilitza malament se succesquen conseqncies negatives. El mal s del temps genera desajustos en el context del somtic, del psquic i del social. La ineficcia en la planificaci i l'acumulaci de tasques dificulten la consecuci dels objectius i incrementen la tensi i la insatisfacci personal en el treball.
Enemics del temps. ENEMICS DEL TEMPS
1. Deficient planificaci: 1.1. Per ambigitat en els objectius. 1.2. Per deficient jerarquitzaci de prioritats.
2. Incapacitat per a dir NO, com a factor mantenidor de mltiples interferncies. 3. Deficincies en el maneig de les interrupcions. 4. Resistncia a delegar o desconeixement de com delegar. 5. Falta de disciplina i/o motivaci en vost o en els seus companys. 6. Comprendre molts temes reduint la qualitat. 7. Deficincies en recursos personals i/o materials en qu recolzar-se. 8. PER FAVOR COMPLETE MENTALMENT LA RELACI AMB ALTRES FACTORS. 9. PER FAVOR COMPLETE MENTALMENT LA RELACI AMB ALTRES FACTORS.
PASSIVITAT I AGITACI COM A FACTORS D'INEFICCIA EN LA GESTI DEL TEMPS DOCENT. Adaptat de Nicolas, P. i Mortemard, J. (1.991)
EFICCIA PROFESSIONAL
qualitat pedaggica i prevenci. La prctica professional no s aliena als factors generadors d'estrs en el docent.
De l'adequaci dels recursos personals i materials a les necessitats presents en l'entorn laboral educatiu es deriva la possibilitat d'eficcia, l'equilibri antagonista a l'estrs, l'xit dels objectius i la satisfacci personal... En este apartat ens referim a la importncia que per a la prevenci de riscos psicosocials t l'eficcia en l'actuaci pedaggica del propi docent. Pareix obvi que si els objectius i els continguts a treballar amb l'alumnat no estan ajustats al context i formulats amb la qualitat suficient, la seua ambigitat generar major estrs en el docent i menor implicaci dels destinataris, i la seua inadequaci major desmotivaci i probabilitat de conflicte. motivaci i prevenci en el context laboral docent.
Conixer les raons que porten a una persona a actuar d'una manera o d'una altra resulta de gran inters per a qui pretn influir en la vida d'altres persones. Per al professorat conixer les lleis que expliquen la motivaci del comportament hum s rellevant, ja que la nostra professi implica influir en l'aprenentatge i en el desenrotllament hum de l'alumnat. Influir adequadament en la motivaci de l'alumnat evita situacions problemtiques i resol altres de qu habitualment estan associades a conflictes i tensions en el docent. Sn els motius els impulsors i suports de la fora d'acci i guies de la direcci d'esta acci (Dorsch, 1985). La labilitat motivacional que destaca en alguns dels nostres alumnes i alumnes, obliga el docent a considerar permanentment motivacions variades i plurals. motivaci: intervenci educativa
Com en tota acci docent, en la motivaci tamb interessa partir de l'avaluaci, com a procs que aporta informaci des de la que prendre decisions. L'observaci preocupada pels aspectes motivacionales dels alumnes oferix dades per a una primera valoraci. Observem i analitzem el comportament de l'alumnat amb eixa preocupaci: conixer els motius que si els mouen.
motivaci i satisfacci docent
La motivaci i la satisfacci docent estan relacionades, i amb elles la tolerncia a la frustraci, la capacitat d'adaptaci o la vulnerabilitat davant de les dificultats.
Ressaltar la primera de les relacions i la seua influncia en la salut, segons reflectix el quadro segent:
Per a aconseguir-ho, les propostes que se centren en canvis del professorat per a aconseguir canvis en l'alumnat Solen ser pitjor rebudes pels docents. Els canvis respecte a la nostra prctica en l'ensenyana tamb suposen esfor, i es valoren com una exigncia afegida.
disciiplina: problemes de conducta.
Si som eficaos amb la motivaci intrnseca a l'aprenentatge cabr esperar menys problemes: est comprovat que l'alumne motivat per l'activitat d'aprenentatge presenta pocs problemes de disciplina, i que en tal context el docent manifesta major satisfacci. INTERVENCI EDUCATIVA EN PROBLEMES DE COMPORTAMENT
AUTOCONTROL EMOCIONAL
Les emocions predisposen a l'acci, ens activen d'una manera o altra segons l'experincia acumulada en situacions problemtiques semblants a les que ens vam veure exposats anteriorment. L'autocontrol o el descontrol emocional estan relacionats amb una espcie d'incessant conversaci interior, amb el cridat dileg intern, que pot ser educat perqu constitusca el component de la intelligncia emocional que impedix que siguem vctimes de sentiments i emocions quan ens allunyen dels nostres objectius. Les persones que controlen els seus sentiments i impulsos de forma raonable sn capaos d'induir ambients d'autocontrol ms proclius a la satisfacci, al suport mutu i a la resoluci de conflictes. s important l'autocontrol per raons d'eficcia. Dominant les emocions s ms probable encertar les opcions eficaces, obtenint el benefici de la seua repercussi sobre l'autoestima i l'equilibri personal. Resulta convenient aprendre a controlar emocions com l'enuig, la ira, l'ansietat, el temor, el desnim, l'apatia... a fi d'evitar que els problemes s'agreugen.
COMUNICACI
importncia dels recursos personals en matria de comunicaci
Els enfrontaments i conflictes amb alumnes constituxen un dels principals factors associats als trastorns adaptatius que incidixen sobre la salut dels docents. De la comunicaci depn l'eficcia en la interacci alumne-docent. Les deficincies en comunicaci afavorixen la conflictivitat. La comunicaci permet establir el clima relacional del que dependr en gran manera l'evoluci dels conflictes, aix com l'xit d'objectius, i per tant la teua prpia satisfacci personal en l'exercici de la professi. La qualitat en la comunicaci ha de ser aquella que permeta l'xit dels objectius educatius en l'alumnat, al mateix temps que et proporciona retroalimentaci per a actuar amb precisi, seguretat i eficcia.
Seguretat, eficcia personal i satisfacci sn reconeguts reductors d'estrs.
comunicaci prioritzant l'objectiu com.
En les situacions de conflicte s fcil que cada interlocutor adopte posicions egocntriques i oblide l'objectiu com de l'escenari en qu es dna el problema: tasca professional, objectius comuns, relaci familiar...
normes bsiques per a la comunicaci.
Durant la discussi:
Ressaltem la importncia que els signes no vesbales (gestos, to i volum de veu...) siguen congruents amb el missatge que volem transmetre.
la comunicaci com un tipus de conducta assertiva.
En este context destaquem que la comunicaci assertiva, com a forma especfica de conducta, ha de complir les mateixes caracterstiques, les que definixen a qualsevol comportament assertiu. Ressaltarem en este tema les caracterstiques de la comunicaci assertiva per contrast amb la inhibida i l'agressiva, segons et presentem en el quadro segent.
comparativa dels tres estils de comunicaci
CONFLICTES EN L'ENSENYAMENT manifestacions de conflicte en l'ensenyana.
Considerarem algunes de les principals manifestacions del conflicte en l'ensenyana, organitzades en dos eixos: manifestacions en el professorat - manifestacions en l'alumnat.
En el quadro inferior de l'organigrama es relacionen alguns referents de l'oportunitat que representen els conflictes: increment de la capacitat d'anlisi, que s'aplica tamb a mbits en qu aparentment no hi ha conflicte, l'augment d'energia i de creativitat aplicada al tema de conflicte, l'obertura d'oportunitats de canvi que milloren les persones i a les institucions, etc. requisits per a la resoluci
Les estratgies per a la resoluci de conflictes solen coincidir en aspectes essencials com s la recopilaci d'informaci, la presa de decisions i la seua aplicaci i el seguiment avaluador de l'evoluci del conflicte.
UNA ESTRETEGIA SENZILLA I EFICA.
variables que incidixen en els conflictes.
La resoluci de conflictes comprn un procs cognitiu, afectiu i comportamental per mitj del qual s'identifiquen els mitjans per a resoldre els conflictes, es produx implicaci per a aplicarlos i s'actua de la forma adequada.
Per aix importa diferenciar clarament les deficincies que es produsquen en cada mbit: saber, voler i poder.
Respecte al cognitiu. La major o menor capacitat de cada persona i de cada organitzaci per a descobrir i dissenyar la millor soluci. En l'afectiu. Major o menor voluntat, confiana, implicaci... a resoldre el conflicte o a ocultarho. I en el conductual. Major o menor competncia i habilitat per a la posada en prctica de les solucions.
La resoluci de conflictes ha d'abordar-se de manera que la consecuci dels objectius educatius Desenrotllament de l'alumnat, socialitzaci, preparaci per a etapes formatives posteriors, etc.- es conjuguen amb l'xit del desenrotllament professional i personal del docent.
Per a aix s destacable, com un recurs preventiu essencial, el treball cooperatiu i suport mutu entre docents en la resoluci de conflictes
UNITAT 6: MEDICINA DEL TREBALL.

A. Definici de salut i malaltia. Dany laboral. B. Malaltia professional, malaltia relacionada amb el treball, malaltia comuna i incapacitats. C. Funcions sanitries dels Servicis de Prevenci: concepte, objectius i caracterstiques de la vigilncia de la salut laboral. D. Vigilncia i promoci de la salut. Protocols. Vigilncia especfica del sector docent. Treballadors especialment sensibles. E. Patologies laborals docents.
La unitat de Medicina del Treball tracta d'oferir una panormica general sobre el concepte de dany laboral per a la salut, amb la seua possible classificaci en la nostra legislaci a efectes prctics. Pretn tamb desenrotllar el concepte de Vigilncia i Promoci de a Salut dels treballadors del sector docent incidint en la comprensi de qu significa una vigilncia especfica dels riscos i en el concepte de protocol mdic.
Objectius
Conixer i comprendre el concepte de salut i malaltia. Conixer i comprendre el concepte de dany laboral. Diferenciar els conceptes de malaltia professional i malaltia relacionada amb el treball en la normativa de referncia del nostre ordenament jurdic. Comprendre la funci sanitria preventiva de la Vigilncia de la Salut laboral i la seua especificitat en el sector docent. Conixer en qu consistix un protocol mdic especfic de Vigilncia de la Salut Laboral. Comprendre el concepte de treballador susceptible. Conixer el concepte de promoci de la salut i les seues activitats.
Esquema
A.
Definici de salut i malaltia. Dany laboral.

CONCEPTE DE SALUT.
A fora de simplificar i de caure en les definicions ms oficials, molts docents han llegit o escoltat la definici de l'Organitzaci Mundial de la Salut sobre el que s el seu propi objecte: La Salut s El complet estat de benestar fsic, mental i social, i no sols l'absncia de malaltia. CONCEPTE DE DANY LABORAL. Segons la Llei de Prevenci de Riscos Laborals (art. 4 apt. 3) dany laboral comprn Les malalties, patologies o lesions patides amb motiu o ocasi del treball. Potser este concepte s legal per poc illustrador d'una part de la realitat. Per a poder entendre-ho cal recrrer a la histria natural de la malaltia laboral i als seus nivells d'actuaci preventiva i - en particular- a les accions sanitries que es requerixen. Hi ha fases d'esta histria natural en qu la falta de smptomes o signes precoos d'un procs patolgic no exclou una exposici excessiva i Probablement- ja danyosa dels nostres sistemes fisiolgics i psicolgics, incls en absncia de patologia, malaltia o lesi manifesta. En la segent figura 1, es pot veure la histria Natural de la malaltia, els seus nivells preventius d'intervenci i les actuacions sanitries associades:
Figura 1. Histria Natural de la enfermetat i nivells dactuaci sanitria s precisament en l'anomenada fase subclnica en la que el dany laboral s, en alguns casos, reversible (pot tornar-se la salut completa intervenint amb mesures preventives eficaces). L'inici d'esta fase sempre correspon amb un temps d'exposici suficient a un factor de risc determinat present en les condicions de treball.
B.
Malaltia professional, malaltia relacionada amb el treball, malaltia comuna i incapacitats.
EL CONCEPTE DE MALALTIA PROFESSIONAL. En el mateix text legal, de la Llei General de la Seguretat Social, text refs de 1994, queda definida la Malaltia Professional, com: La Malaltia Professional com aquella malaltia contreta a causa del treball per compte d'altri en les activitats que s'especifiquen en el quadro de Malalties Professionals. El Reial Decret 1299/2006 en vigor des de gener del 2007, aprova el nou quadro de malalties professionals dins del sistema de la Seguretat Social entre les que s'ha incls una important reivindicaci del collectiu docent: La malaltia per nduls vocals deguts al sobresfor. La realitat s que, per diferents motius, hi ha una clara infradeclaraci de la malaltia professional al nostre pas: All que s'ha tancat de la llista derogada en 2007, la seua obsolescncia enfront dels canvis productius i psicosocials, i les conseqncies inspectores que t sobre l'empresari (ara tamb sobre els responsables de les administracions pbliques), junt amb la falta de formaci dels professionals sanitaris i de recursos de l'autoritat sanitria en salut laboral, han fet que no puguem constatar, fins ara, la incidncia i prevalena real d'estes malalties. Al sector docent li afecten algunes altres malalties professionals, especialment les que estan relacionades amb sectors especialitzats (formaci professional, branques sanitries etc.) En l'annex 1 es pot veure la llista de Malalties professionals aplicables a alguns llocs de treball especials. De totes les arreplegades en la llista, i per la difusi de les noves tecnologies de la informaci, en l'ensenyana (s d'ordinadors) s convenient recordar que hi ha patologies freqents per atrapament de nervis en la monyica que tenen com a origen els moviments repetits sobre els teclats, la pressi sobre les superfcies i els microtraumatismes crnics, i que s que han de considerar-se malalties professionals (La Tendinitis de Quervain i la Sndrome del Tnel carpi).
Hi ha nombroses peticions cientfiques i sindicals perqu el burnout (sndrome del professor cremat) i l'acaament laboral siguen considerades malalties professionals dels docents en el futur.
CONCEPTE DE MALALTIA RELACIONADA AMB EL TREBALL Hi ha un grup de malalties que, encaixant perfectament en la definici de malaltia professional, no figuren en el citat llistat oficial de Malalties Professionals vigent a Espanya. Sn les que anomenem "malalties relacionades amb el treball" i que - segons l'OMS- sn totes les ocasionades per les condicions de treball. Encara que no puguen ser declarades oficialment, no obstant aix tenen molt d'inters per al metge del treball en quant que sn la conseqncia de la incidncia d'un factor de risc laboral sobre el treballador, per la qual cosa sn susceptibles de ser previngudes o Incls- el seu adequat tractament, passar per la supressi o minimitzaci del dit factor de risc. Dita d'una altra forma, sn aquells trastorns en els quals els riscos laborals actuen com a factors causals significatius junt amb factors externs al medi laboral o factors hereditaris. A ms, les condicions de treball generen factors de risc que poden afavorir l'aparici o l'increment de malalties prevalents (que es donen amb prou freqncia) en la poblaci general. Este concepte no t un lloc en la legislaci espanyola: tota possible malaltia relacionada amb el treball ser un accident laboral o Habitualment- una malaltia comuna mal classificada. Per contra, la seua base cientfica i la realitat de la seua existncia est molt ben assentada per a tots els agents preventius que intervenen en la salut laboral. Desgraciadament tots estos conceptes tenen darrere normes administratives de carcter indemnitzatori, la qual cosa fa impossible conixer la realitat del dany d'origen laboral i abordar mesures preventives eficaces. MALALTIA COMUNA I ACCIDENT NO LABORAL
En la nostra legislaci tota malaltia o accident que no complisca les condicions anteriorment exposades es definix com com o no laboral. La majoria de les malalties agudes i crniques que coneixem pertanyen a este grup. Tamb un gran nombre dels accidents: de circulaci, domstics, esportius, escolars en els alumnes, en mitjans de transport diferents a l'autombil, per catstrofes naturals, etc. La relaci entre la incidncia o nombre de casos nous amb malaltia comuna/accident no laboral en un perode de temps determinat, per exemple un any, i aquells que considerem laborals, s 5:1 aproximadament- segons diverses sries estadstiques. Per la malaltia comuna i l'accident no laboral tenen especials conseqncies en Medicina del Treball. Un treballador que patix un dany pot recuperar-se completament amb el tractament adequat i el temps necessari. Si la restituci del seu estat de salut s completa, una vegada verificat pel personal sanitari del Servici de Prevenci i amb independncia de l'alta laboral o metgessa del Sistema Nacional de Salut o de la seua Mtua d'Accidents (MATEPSS), podr reintegrar-se al seu lloc i exposar-se de nou als riscos ja avaluats de les seues condicions de treball. Moltes vegades esta restituci completa de l'estat de salut no s possible o tarda a arribar. L'avaluaci de l'estat real de salut del treballador en el moment de la seua reincorporaci darrere d'una incapacitat temporal prolongada, permet establir la seua idonetat (o la seua aptitud) per a tornar a ocupar el seu lloc de treball. s freqent que el Metge del Treball haja d'establir certes limitacions temporals de tasques o b adaptar el lloc de treball a la situaci del treballador per a evitar un possible dany. No fer-ho, s incrrer en una falta greu o molt greu per part de l'empresari o administraci responsable, segons la Llei de Prevenci de Riscos Laborals, si com a conseqncia de la seua adscripci en el reingrs, el treballador, patix noves conseqncies per a la seua salut relacionades amb els factors a qu s'exposa i infludes pel seu estat de salut previ.
LES INCAPACITATS EN EL NOSTRE SISTEMA DE SEGURETAT SOCIAL I SANITARI. A ttol informatiu i per a familiaritzar el docent amb el concepte d'Incapacitat, qualsevol baixa laboral per causa mdica, siga relativa a la malaltia comuna/accident no laboral o b a l'accident de treball/malaltia professional, es cataloga com:
Incapacitat temporal La incapacitat temporal s la situaci en qu es troba el treballador que est temporalment incapacitat per a treballar i precisa assistncia sanitria de la Seguretat Social. Els treballadors que es troben en esta situaci tindran dret a percebre un subsidi econmic, la finalitat del qual s palliar l'absncia de salaris derivada de la impossibilitat de treballar. Incapacitat permanent En este cas es produx un reconeixement, qualificaci i indemnitzaci de les lesions i les seues seqeles, i el seu pas a la condici d'invalidesa segons el seu grau. Incapacitat permanent s la situaci del treballador que, desprs d'haver estat sotms al tractament prescrit i d'haver sigut donat d'alta mdicament, presenta reduccions anatmiques o funcionals greus, susceptibles de determinaci objectivament i previsiblement definitives, que disminusquen o anullen la seua capacitat laboral. No obstant a tal qualificaci la possibilitat de recuperaci de la capacitat laboral de la incapacitat, si la dita possibilitat s'estima mdicament com incerta o a llarg termini. No s necessria l'alta mdica per a la valoraci de la incapacitat permanent en els casos en qu concrreguen seqeles definitives. Graus d'incapacitat permanent
Incapacitat Permanent Parcial La incapacitat permanent parcial es declara quan el treballador pot realitzar les tasques fonamentals de la seua professi habitual per t una invalidesa que, sense arribar a ser total, provoca una disminuci en el rendiment normal per a l'exercici de la dita professi superior al trenta-tres per cent, o quan, sense haver patit minva en el seu rendiment, necessita esforar-se extraordinriament per a desenrotllar el seu treball, emprant major temps i dedicaci i convertint-lo en ms pens o perills. Esta situaci no extingix la relaci laboral, de manera que el treballador t dret a reincorporar-se a la seua empresa i esta, depenent de la incapacitat i la posterior recuperaci, ha de readmetre'l en el seu lloc de treball o a un altre d'acord amb la seua capacitat residual. Incapacitat Permanent Total Impedix la realitzaci de les tasques fonamentals de la professi habitual, per permet realitzar una altra professi. Prestaci: 1) Una pensi vitalcia del 55% de la base reguladora (que pot ser incrementada (20%) quan s'estima que hi haur una dificultat afegida per a obtindre noves ocupacions), s a dir que es convertix en un 75% una vegada complits els 55 anys. 2) L'esmentada pensi pot ser substituda per una indemnitzaci a un tant alat si el beneficiari s menor de 60 anys. La pensi vitalcia s compatible amb el salari que perceba el treballador en la mateixa empresa o distinta, i ha de comunicar-ho a l'entitat gestora. s incompatible amb la prestaci de jubilaci i prestacions d'incapacitat temporal. Si est en situaci de desocupaci quan es produx la invalidesa, t dret a optar entre esgotar la desocupaci o passar a cobrar la pensi que li corresponga. Incapacitat Permanent Absoluta Aquella que impedix per complet al treballador la realitzaci de qualsevol professi o ofici.
Tenen dret al 100% de la base reguladora. La quantia mnima de la pensi la fixa el govern. S'aplica el recrrec de prestacions per falta de mesures de seguretat i salut. Les prestacions per a invalidesa permanent absoluta i gran invalidesa estan exemptes de tributar a IRPF. Gran Invalidesa Quan l'invlid precisa de l'assistncia de terceres persones per als actes ms elementals de la vida diria. Quantia de la prestaci: pensi igual a qu corresponga per incapacitat permanent absoluta incrementada en un 50% per a remunerar a qui atenga l'invlid. Les quanties mnimes i mximes de les pensions cal mirar-les en les pensions no contributives aprovades per llei de pressupostos cada any.
C.
Funcions sanitries dels SSPP

INTRODUCCI A LA MEDICINA DEL TREBALL.
La Medicina del Treball s una especialitat cientfica essencial en la prevenci de riscos laborals, a ms d'una especialitat mdica amb dcades d'implantaci al nostre pas. Sense Medicina del Treball no hi ha la Prevenci de Riscos, no s possible saber si l'eficcia de les mesures preventives ha fet possible reduir o eliminar el dany d'origen laboral, com no s possible protegir a aquells treballadors que tenen caracterstiques personals de major susceptibilitat davant d'un risc. Fins fa uns anys, les funcions dels metges i infermers/es del treball eren en gran manera- assistencials, orientades cap als problemes de salut no necessriament sempre relacionats amb el treball. Sense abandonar estes funcions assistencials, la Llei de Prevenci (una llei de salut, sens dubte) fixa, com el seu objectiu prioritari, la protecci enfront de les accidents laborals, les malalties professionals i les relacionades amb el treball, aix com la promoci de la salut dels treballadors, entre altres funcions bsiques. La Medicina del Treball s'exercix des de molt diversos escenaris: principalment en els servicis de prevenci de les empreses o administracions pbliques, propis o aliens, en servicis assistencials de Mtues, en diversos servicis de l'Administraci Sanitria, com les Unitats de Salut Laboral vinculades sobretot a l'atenci primria, o les unitats de valoraci del dany (EVIs), i tamb en institucions acadmiques i d'investigaci, en sindicats i, potser en un futur, com ocorre en altres pasos, en la mateixa inspecci de treball. Vegem la seua ubicaci relativa en la Figura 1 i la definici de les seues funcions en la Taula 1:
(Figura 1. Modificada del Grup de Treball sobre els Aspectes Sanitaris de la Salut Laboral. Subcomissi de Sistemes d'Informaci Sanitria per a la Preva vncer de Cingles Laborals. Sistema d'informaci sanitria en salut laboral. Barcelona: Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, 1999)
Taula 1. Definici de les funcions dels metges i infermers/es del Treball
CONCEPTE DE VIGILNCIA DE LA SALUT LABORAL
La vigilncia de les malalties i lesions d'origen professional consistix en: El control continu i sistemtic dels episodis relacionats amb la salut en la poblaci activa a fi de previndre i controlar els riscos professionals, aix com les malalties i lesions associades a ells La vigilncia de les malalties i lesions professionals t quatre components essencials: 1. Analitzar l'estat de salut individual i collectiu. 2. Recopilar informaci sobre els casos de malalties i lesions d'origen laboral professional. 3. Divulgar les dades ja organitzades a les parts interessades, entre elles treballadors, empresaris, organismes pblics i l'opini pblica. 4. Utilitzar les dades en la planificaci d'intervencions per a modificar els factors que produxen eixos episodis relacionats amb la salut.
En la taula 2 podem observar les activitats sanitries, la poblaci objectiu i les tcniques preferents utilitzades en Medicina del Treball en l'mbit de la Vigilncia de la Salut:
Taula 2. Llibre Blanc sobre la Vigilncia de la Salut. 2003 . Ministeri de Sanitat i Consum. (*) Les dites actuacions s'efectuaran de forma gradual segons el nivell d'exposici, amb preferncia per les ms senzilles o de ms fcil aplicaci. La vigilncia sol referir-se a dos amplis conjunts d'activitats en el camp de la salut en el treball. LA VIGILNCIA COLLECTIVA DE LA SALUT La vigilncia collectiva de la salut es referix a la recopilaci de dades epidemiolgiques dels danys derivats del treball en la poblaci activa (de qualsevol mbit geogrfic, empresa o territori) a fi de realitzar anlisis epidemiolgiques amb els mateixos. En efecte, en esta dimensi collectiva, conixer l'estat de salut dels treballadors s imprescindible per a poder descriure la importncia dels efectes dels riscos laborals en poblacions determinades (la seua freqncia, gravetat i tendncies de mortalitat i morbiditat), establir la relaci causa-efecte entre els riscos laborals i els problemes de salut derivats d'estos, conixer quines activitats de prevenci cal dur a terme, la seua prioritzaci (per exemple, en funci de la seua freqncia i la seua gravetat), i avaluar l'efectivitat de les dites mesures preventives. s a dir, la possibilitat de disposar d'una informaci collectiva sobre la salut dels treballadors, i poder analitzar-la, constitux un instrument indispensable per a la bona prctica de la salut laboral. Bons exemples d'aix, encara que no sense limitacions, sn els sistemes d'informaci d'accidents de treball (sistema delta del Ministeri de Treball) de malalties professionals (sistema CEPROSS), d'absncies del treball per raons de salut, de notificaci d'esdeveniments sentinella (Sistema d'Informaci de Salut Laboral del Ministeri de Sanitat i Consum), o les prpies fonts d'informaci generades dins de les empreses per part dels servicis de prevenci, entre altres. LA VIGILNCIA INDIVIDUAL DE LA SALUT La vigilncia individual de la salut (tamb denominada vigilncia mdica o, ms correctament, vigilncia sanitria, per a incloure altres professionals sanitaris i no sols als metges) es referix a l'administraci de proves i l'aplicaci de procediments mdics a treballadors a fi de detectar danys derivats del treball i de l'existncia d'algun factor en el lloc de treball relacionat amb cada cas. O b, si este factor ha sigut ja identificat, que probablement les mesures preventives, collectives i/o individuals, no sn les adequades o sn insuficients. Lgicament la seua identificaci servix tamb per a decidir aquelles actuacions clniques pertinents sobre el treballador afectat. No ha de confondre's amb la realitzaci d'exmens clnics de salut (reconeixements mdics) ja que es pot dur a terme a travs d'altres tcniques i procediments com les enquestes de salut, els controls biolgics, etc. Esta s una idea condicionada per l'experincia de les ltimes dcades en la prctica de reconeixements generals per part de les Mtues sense cap relaci amb les condicions de treball per gratuts, especialment en el mn de l'empresa ms que en les administracions pbliques. Quan els reconeixements mdics es realitzen peridicament proporcionen un seguiment longitudinal del treballador a risc, i noms tenen sentit si estan integrats en els plans i programes de prevenci i millora de les condicions de treball. El
desenrotllament d'exmens de salut en absncia de programes de control i reducci de riscos no s acceptable. Esta prctica freqent en les empreses i administracions del nostre pas les ltimes dcades- fomenta una complaena del treballador no basada en l'evidncia mdica necessria per a protegir la seua seguretat i salut, generant una falsa realitat que s'actua preventivament quan no hi ha cap gesti preventiva planificada o Simplement- no es vol fer.
La Figura 2 illustra b la ubicaci relativa de cada concepte:
Figura 2: Inspirada en Managing workplace health and safety: health surveillance (first draft, 1999), del Grup ad hoc de la Comissi Europea. OBJECTIUS DE LA VIGILNCIA DE LA SALUT LABORAL. L'objectiu de la Vigilncia de la Salut s contribuir a una protecci efica de la seguretat i salut dels treballadors, com exigix la Llei de Prevenci de Riscos Laborals. Per a aix ha d'establir-se un conjunt d'activitats integrades en l'empresa o administraci pblica, els resultats del qual formaran part d'un sistema d'informaci que permeta, entre altres qestions: Detectar precoment:
Alteracions de partida, inicials, en la salut dels treballadors. Per a aix es realitza una vigilncia a l'inici de l'exposici als riscos del lloc de treball, al canviar de lloc - i amb aix de riscos- o quan s'incorporen processos, substncies o productes nous a qu no s'exposava el treballador. Alteracions d'origen professional en la salut dels treballadors. Es duen a terme a travs d'exmens, enquestes o controls peridics. Tamb per mitj d'exmens de salut laboral sollicitats pels treballadors o desprs de baixes laborals prolongades en la reincorporaci i reexposici als riscos. Treballadors especialment sensibles, ms ana susceptibles, a determinats riscos (caracterstiques personals, estat biolgic...) En un pla collectiu (estudis epidemiolgics) Valorar possibles relacions entre els danys per a la salut trobats i els riscos existents en el treball. En un pla individual (cessament de l'exposici, estudi i/o derivaci a altres professionals...) En un pla collectiu (estudis epidemiolgics)
Informar de les conclusions obtingudes tant a nivell individual com a collectiu per a adaptar el treball a les condicions de salut de les persones. Aptitud per al lloc de treball Identificaci de situacions de risc insuficientment avaluades o no conegudes
Proposar la implantaci o adequaci de mesures preventives i de protecci. Comprovar que les mesures preventives adoptades sn prou efica i valorar la necessitat noves mesures correctores.
Es justifica perqu, d'un costat, la universalitzaci del dret a la salut en el treball i per tant del deure garantir-lo, sent necessria una vigilncia inicial i peridica per a controlar i comprovar esta garantia (que se seguix sa), i d'un altre, l'especificitat d'eixa vigilncia de la salut en funci dels riscos a qu s'exposa el treballador. La identificaci de casos individuals de malalties i lesions d'origen professional permetr que la persona afectada reba un seguiment clnic adequat i possibilitar la detecci i avaluaci d'altres persones dins del mateix lloc de treball que puguen estar en situaci de risc, aix com instaurar mesures de control per a reduir les condicions perilloses associades amb l'aparici d'un cas ndex. La identificaci de la incidncia i prevalena de malalties i lesions d'origen professional per mitj de la recopilaci de dades epidemiolgiques descriptives fiables s un essencial per a enfocar racionalment el seu control. L'avaluaci de la naturalesa, magnitud i distribuci d'estes malalties i lesions en qualsevol mbit geogrfic exigix la disponibilitat d'una bona base de dades epidemiolgiques. Noms per mitj d'una avaluaci epidemiolgica de les dimensions d'una malaltia professional es pot determinar la seua importncia relativa en salut pblica, la necessitat recursos i la urgncia d'establir un marc jurdic especfic i com. A ms, la recopilaci de dades sobre incidncia i prevalena permet analitzar les tendncies de malalties i lesions professionals en diferents grups, llocs i perodes. La detecci d'estes tendncies s til per a establir les prioritats i estratgies de control i investigaci, aix com per a avaluar l'eficcia de qualsevol intervenci que s'emprenga. La Vigilncia de la Salut en el treball s un mitj important per a descobrir noves relacions entre els agents presents en el lloc de treball i les malalties associades. La detecci de malalties poc freqents, de pautes patolgiques o de sospites d'associaci entre determinada exposici i una malaltia, pot facilitar informaci essencial per a una avaluaci cientfica ms profunda del problema i la possible constataci de noves malalties professionals. CARACTERSTIQUES DE LA VIGILNCIA DE LA SALUT LABORAL. s d'utilitat conixer les caracterstiques o criteris cientfics, jurdics, sociolaborals i tics a qu ha de sotmetre's la Vigilncia de la Salut. Per a aix recomanem la lectura del decleg sobre la Vigilncia de la Salut, reconegut per nombrosos professionals de la salut laboral. En un resum molt concs dels seus continguts principals podem caracteritzar la Vigilncia de la salut Laboral com:
Una activitat universal -per a tots els treballadors- garantida per l'empresari o l'administraci pblica corresponent, protegida i obligada per la Llei de Prevenci (art.22 i 31) i del Reglament dels Servicis de Prevenci (art. 9.2 i art.37.e) Una activitat especfica en relaci amb els riscos laborals que existixen en les condicions de treball personals de cada treballador en cada lloc de treball. Una activitat voluntria, ja que exigix el consentiment del treballador desprs de ser informat. No obstant aix, la llei establix excepcions notables que exclouen el consentiment del treballador (art. 22 de la Llei de Prevenci) i dels que cal destacar els segents: Que siga imprescindible per a avaluar l'eficcia de les mesures preventives adoptades sobre els riscos avaluats.
Que l'estat de salut d'un treballador puga constituir un perill, a l'exposar-se als riscos avaluats, per a ell mateix o per a tercers. Que existisca una normativa especfica en matria de Prevenci de Riscos laborals que aix ho exigisca (En este punt ha de contemplar-se a ms la normativa prevista en la Llei General de la Seguretat Social, text refs de 1994, respecte al risc de malalties professionals en l'accs o exercici d'un lloc de treball determinat).
Proporcional al risc a qu s'exposa el treballador i a la seua histria clinicolaboral. No han de practicar-se qestionaris, proves o tcniques que causen molsties no justificades (no sols fsiques sin que resulten no pertinents al fi que es pretn), buscant sempre les que siguen ms sensibles i especfiques, amb major valor predictiu per al diagnstic preco; per tant, les imprescindibles per a complir les funcions preventives que es pretenen en funci dels riscos avaluats. Subjecta a Confidencialitat. La Vigilncia de la Salut es realitzar garantint el respecte a la intimitat i la dignitat de la persona, per tant, ser sempre confidencial seguint el precepte legal de la Llei de Prevenci i el de la Llei Orgnica de Protecci de Dades de carcter Personal i els seus reglaments respectius. Postocupacional. En els casos en qu els riscos impliquen la possible aparici de dany molts anys desprs de l'exposici laboral (canvi de lloc de treball, jubilaci, incapacitat sobrevinguda etc.) Documentada. S'establix la necessitat que els resultats de la Vigilncia de la Salut es conserven durant la relaci laboral e incls- durant molts anys desprs en funci dels riscos a qu el treballador es va exposar. No s un control administratiu ni disciplinari de l'absentisme laboral. El registre d'absncies i baixes laborals per motius de salut representa una font d'informaci sobre la incidncia de diverses patologies que poden estar relacionades amb el treball. L'estudi i anlisi d'esta informaci pot ajudar a identificar si existix realment alguna relaci entre la malaltia que motiva la baixa i l'exposici a riscos en el lloc de treball. Per a aix, s necessari que els professionals sanitaris tinguen accs a les dades sobre la incapacitat temporal per malaltia i els analitzen d'una manera sistemtica.
No obstant aix, dites professionals no han de veure's involucrats en la gesti administrativa ni en el control disciplinari de l'absentisme, ats que no es tracta de funcions prpiament sanitries i que, d'altra banda, poden suposar un crebant de la relaci de confiana que es pressuposa en tot acte mdic i tamb en la vigilncia de la salut.
D.
Vigilncia i promoci de la salut

LA HISTRIA CLNIC LABORAL.
La histria clnic laboral s el document essencial en la Vigilncia de la Salut dels treballadors (tant individual com collectiva). La Llei de Prevenci i el Reglament dels Servicis de Prevenci (art. 37.3.e) establixen la seua necessitat, l'obligaci de tot empresari/administraci, de a travs dels seus Servicis de Prevenci i els seus professionals sanitaris- realitzar-la a tot treballador baix la seua responsabilitat. PARTS DE LA HISTRIA CLNIC LABORAL. Histria Laboral: En ella constar l'inici de la vida laboral, els diferents llocs de treball que ha ocupat, els riscos a qu considera que ha estat exposat i els temps d'exposici i intensitat si els coneix, el possible dany patit en forma d'accident o malaltia professional i les seues seqeles, si les haguera, i els mitjans de protecci individual o collectiva que han sigut utilitzats en cada moment. Si hi ha qualsevol declaraci de minusvalidesa o incapacitat permanent, tamb haur de reflectir-se.
Actualitzaci de la Histria Laboral: Es tracta de reflectir les mateixes qestions que en el punt anterior per de l'actual lloc de treball. Este apartat s'actualitza en cada ocasi en qu realitzem un examen de salut per qualsevol causa (inicial, peridic, a sollicitud del treballador, darrere d'una baixa prolongada etc.) Anamnesi: s la rememoraci espontnia i dirigida Quan procedisca- dels antecedents personals (malalties, accidents, intervencions, tractaments etc. Ocorreguts o en procs fins a l'actualitat), els familiars (sempre que puguen ser rellevants per a la salut laboral) i Finalment- la percepci que el treballador t sobre el seu estat de salut en el moment de realitzar la histria clnica (smptomes que percep en relaci o no amb factors laborals). Per a realitzar esta part, els metges del treball utilitzen qestionaris generals de salut, de percepci de qualitat de vida, especfics de riscos laborals etc. podent ser autoadministrats (contestats pel treballador) o dirigits pel personal sanitari. Les proves complementries: La realitzaci de proves complementries s com en medicina del treball. Les proves han d'establir-se en funci d'un Pla de Vigilncia de la Salut que es basa en l'avaluaci dels riscos de cada lloc de treball. Sn proves complementries les analtiques de sang i orina estndards, els controls de visi, les audiometries, els electrocardiogrames, les radiografies etc.
Aplicades sistemticament, a tot treballador, sense relaci amb els riscos de qu volem protegir al treballador, tenen en molts casos- poc rendiment per a un diagnstic preco o una prevenci real del dany laboral. No obstant aix, el seu s est generalitzat per la creena errnia i complaent que com ms es faa, millor per a estar tranquil. No s excusable, no obstant aix, que en presncia de certs riscos o patologies comunes de treballadors que puguen ser susceptibles (soroll, PVDs, risc per a tercers etc.) no s'efectuen les que corresponguen tcnicament. Control Biolgic (ndexs d'Exposici Biolgica): Algunes proves analtiques, no bsiques, sn necessries per a conixer el nivell d'exposici o el d'efecte produt per certs txics (qumics i biolgics fonamentalment) i han de ser previstes en els Plans de Vigilncia de la Salut. No existix en medicina del treball cap justificaci, cientfica, tica o legal, per a sollicitar proves biolgiques sense un risc avaluat que les faa precises com a mesura preventiva per a conixer l'exposici o l'efecte sobre els sistemes orgnics. Sempre ser informat el treballador i els seus representants d'esta necessitat (ac podem incloure temes controvertits com la detecci del VIH, l'addicci a drogues, l'alcoholmia, marcadors gentics com screening de resistncia psicofsica, i en generalels txics qumics presents en un determinat lloc de treball).
PROTOCOLS Qu s un protocol de vigilncia especfica? La vigilncia de la salut, en el nou marc normatiu en matria de prevenci de riscos laborals, suposa un canvi necessari en la prctica dels antics reconeixements mdics que es realitzaven als treballadors. D'exmens mdics inespecfics, generals, amb l'objecte de determinar precoment les malalties comunes ms prevalents (hipertensi, diabetis, etc.) en persones asimptomtiques O quasi passen ara a ser especfics dels riscos derivats del treball Certament hi ha molts prejus i idees errnies respecte d'aix, tant entre els treballadors com entre els empresaris i responsables de les administracions pbliques. El seu origen est en el mal s generalitzat dels fons destinats a la prevenci d'accidents de treball i malalties professionals que el sistema de collaboraci amb la Seguretat Social ha desenrotllat les ltimes dcades a travs de les Mtues i les empreses autoritzades. El dficit d'una Medicina Preventiva pblica i privada que planifique la detecci preco de les malalties comunes, i dels sistemes associats de promoci de la salut necessaris per al seu control i disminuci, ha generat la idea que el garbellat gratut (screening) de poblacions aparentment sanes s un mtode nic i efica per a evitar la malaltia i ha provocat una demanda creixent. Fa ms de vint anys es va revisar tota esta poltica de revisions generals preventius que tanta fortuna va fer entre les expectatives de salut de la poblaci, des d'una ptica cientfica, recorrent a l'epidemiologia i al metanlisi de tots els estudis anteriors respecte d'aix. El resultat va ser prou concloent: No hi ha evidncia que En la major part dels casos i
malalties a vigilar- la seua prctica haja augmentat la supervivncia o disminut la morbiditat/mortalitat de la poblaci que se sotmetia a ells. Encara ms: molts resultats falsos positius i falsos negatius, deguts a tcniques inadequades, inexperincia de l'observador, mala comunicaci dels resultats, esperes diagnstiques dilatades i aplicaci de tcniques invasives per a diagnstics diferencials derivats d'estes actuacions, han produt una significativa jatrogenia (patologia secundria derivada de l'actuaci mdica diagnstica o teraputica) o b retards diagnstics en verdaders malalts, la qual cosa recomana ser molt prudents a l'hora d'aplicar estndards genrics en este garbellat tan a l's Al nostre pas, el que s'havia previst inicialment a travs de la Llei General de la Seguretat Social com una perquisici preventiva de les malalties professionals a travs de les Mtues i entitats collaboradores, que venia de la tradici de la Medicina del Treball en una realitat en qu la silicosi, el saturnisme (intoxicaci per Plom), la tuberculosi pulmonar etc. Eren freqents, es va convertir en el que - fins al 2003 (data en qu la Seguretat Social ha decidit no carregar econmicament amb el seu cost)- hem conegut com a reconeixements mdics laborals, cpia intencional d'aquells exmens preventius de garbellat que cientficament ja estaven qestionats. Possiblement, de vegades, tot aix ha servit perqu alg canviara el seu estil de vida, potser algun treballador ha sigut posat en alerta i Grcies a aix- ha obtingut un diagnstic que ha perms previndre una mort sobtada o tractar malalties com la hipertensi o la diabetis que desconeixia, per el balan entre el cost i l'eficcia continua estant descompensat i les actuacions de la medicina preventiva van Clarament- per altres camins ben diferents. Els protocols especfics hui "Un protocol mdic s un consens o guia tcnica de mnims per a abordar processos preventius, diagnstics i/o teraputics, basat en l'evidncia cientfica suficient per a intentar generalitzar -en un determinat moment- una norma recomanable i avalada per institucions, pbliques o privades, d'actuaci professional. En el cas de la Vigilncia de la Salut especfica d'un risc laboral, estos orienten sobre el tipus de poblaci exposada, l'anamnesi i exploraci especfica a realitzar en funci d'eixa exposici, les proves complementries i ndexs biolgics -si se precisen-, la periodicitat de les actuacions preventives i sanitries en funci de les troballes i de la susceptibilitat individual, i la possible classificaci d'aptitud o idonetat per al lloc de treball segons els resultats de cada treballador . El replantejament global de la qesti exigix comprendre que es vigila en funci dels riscos laborals avaluats de cada lloc de treball, i que -en cada cas- es planifica la intervenci preventiva en funci de la seua importncia i de l'estat de salut de cada treballador. A aix es dediquen els Metges i Infermeres del Treball dels Servicis de Prevenci propis i aliens. La Llei de Prevenci establix la necessitat seguir unes guies cientfiques que eviten la situaci anterior. Amb elles, i per consens tcnic i dels agents socials, es pretn que l'actuaci preventiva tinga per fi la protecci de la seguretat i la salut dels treballadors A este efecte s'han aprovat diferents protocols que representen guies d'actuaci dirigides els professionals sanitaris encarregats de la vigilncia de la salut dels treballadors, i sn, per fora, orientatives i de mnims. Com a part del pla de prevenci de riscos laborals de l'empresa, en funci dels resultats de l'avaluaci de riscos i de les caracterstiques individuals dels treballadors exposats a ells, haur de planificar-se el programa de vigilncia de la salut d'eixa empresa. I s en eixe marc on el professional sanitari ha d'adaptar estos protocols a eixos treballadors concrets que tutela des del Servici de Prevenci (propi, mancomunat o ali) en el que desenrotlla la seua activitat.
VIGILNCIA ESPECFICA DEL SECTOR DOCENT

RISCOS LABORALS QUE COMPTEN AMB PROTOCOLS ESPECFICS DE VIGILNCIA DE SALUT I QUE ESTAN PRESENTS EN EL SECTOR DOCENT
En una relaci no exhaustiva i deixant al marge determinades especialitats docents en qu els professionals s'exposen a riscos qumics, fsics o biolgics que no afecten la generalitat del personal docent, podem considerar: Les Pantalles de Visualitzaci de Dades (funci visual, mscul-esqueltica i crrega mental). El risc biolgic (rubola, toxoplasma, grip, parasitosi, hepatitis a i B, TBC parotiditis, herpes, mononucleosi, varicella, ttans, toxinfeccions alimentries en menjadors etc) Les postures forades o sostingudes (bipedestaci prolongada) Crrega manual(alament de xiquets i educaci especial)
RISCOS LABORALS QUE NO COMPTEN ACTUALMENT AMB PROTOCOLS ESPECFICS DE VIGILNCIA DE SALUT I QUE ESTAN PRESENTS EN EL SECTOR DOCENT . Els sobresforos vocals. L'estrs laboral de causa psicosocial. El moobing o acaament laboral. La conducci de vehicles (trajectes itinerants en rees rurals allades).
Hi ha nombrosos llocs de treball especfics que tenen riscos no previstos en la taula anterior. No s'han considerat els corresponents a la docncia universitria, ja que estos comprenen tots els existents amb diverses combinacions en moltes disciplines (laboratoris, investigaci, treballs de camp, etc.)
Taula 3: Riscos Laborals propis d'rees docents especials amb i sense protocols especfics de Vigilncia de Salut *Modificat de l'Enciclopdia de l'OIT de Seguretat i Salut en el Treball. En els casos en qu els protocols no es troben publicats, els Metges del Treball apliquen, d'acord amb la Llei de Prevenci, aquells que estan publicats per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene del MTAS en certes notes tcniques de Prevenci. Si aix no s possible es remeten a aquells publicats en la literatura cientfica o per les societats cientfiques. En ltima instncia, molts professionals de la Medicina del Treball, basant-se en la seua experincia i coneixement cientfic adapten i amplien les recomanacions dels protocols anteriors.
CONCEPTE DEL TREBALLADOR ESPECIALMENT SENSIBLE
La Llei de Prevenci i el seu Reglament desenrotlla este concepte, segons molts poc afortunat com a definici. Preferim referir-nos al concepte de susceptibilitat, o treballador susceptible Ms susceptible- quan s'exposa davant de determinat risc laboral per oposici a una suposada normalitat o no susceptibilitat de la resta. "Els treballadors especialment sensibles sn aquells que pel seu estat biolgic i/o les seues caracterstiques psicofsiques conegudes poden resultar danyats en la seua salut amb major facilitat a l'exposar-se a un determinat factor de risc en el seu lloc de treball . Hem de considerar que, segons la Llei de Prevenci, sn treballadors especialment sensibles en forma predeterminada: Els menors d'edat. Qualsevol treballador amb minusvalidesa o discapacitat coneguda. Les dones embarassades, en el post-part immediat i en perode de lactncia.
No obstant aix, el concepte s'amplia a un nombre ms gran de casos que caben en la definici legal de treballador susceptible: Els treballadors amb malalties crniques rellevants per a desenrotllament normal de certes funcions fsiques o psquiques (per exemple: una allrgia cutnia, una broncopatia crnica, una isqumia coronria, una depressi crnica etc.) Certs treballadors en rehabilitaci o convalescncia de malalties agudes o recaigudes de malalties crniques, en tractament mdic i per un temps determinat (per exemple: alguns tractaments amb efectes secundaris com a somnolncia, mareig, visi borrosa etc. en relaci amb riscos de seguretat, conducci o s de maquinria etc.) Els treballadors majors de 55 anys segons la seua histria clnica i els riscos a qu s'exposen. En alguns pasos de la UE, els treballadors emigrants
La Vigilncia de la Salut individual d'estos treballadors susceptibles ha de contemplar les seues caracterstiques especials. Aix suposa que determinades exploracions i proves complementries, aix com la periodicitat dels exmens de salut, poden veure's modificades o ampliades a criteri del metge del Treball responsable respecte al Pla de Vigilncia de la Salut aplicat als treballadors no susceptibles. A ms, tant l'empresa com el treballador i els seus representants, han de conixer l'existncia de treballadors susceptibles en els diferents llocs de treball (la seua qualificaci com a tals per la Unitat Bsica Sanitria del Servici de Prevenci, no el seu diagnstic clnic que s confidencial) perqu es prenguen les mesures preventives ms eficaos per a la seua protecci especfica. LA PROMOCI DE LA SALUT EN L'ADMINISTRACI I EN L'EMPRESA La carta d'Ottawa definix la promoci de la salut de la manera segent (L'Evidncia de l'Eficcia de la Promoci de la Salut. MSC. 1999 El senyor Nutbeam, Professor de salut Pblica i director del Departament de Salut Pblica i Medicina de Famlia, Universitat de Sydney): El procs que permet que les persones exercisquen control sobre els determinants de la salut, millorant aix la seua salut . D'acord amb a, una promoci de la salut efica condux a canvis en els determinants de la salut. Estos determinants de la salut inclouen aquells que estan sota el control de l'individu, com les conductes individuals orientades a la salut i l's dels servicis sanitaris i altres que estan fora del control de la persona i inclouen les condicions socials, econmiques i de l'entorn, aix com la prestaci de servicis sanitaris. Les accions que recolzen a les persones perqu adopten i mantinguen estils de vida saludables, i que creen condicions de vida (entorns) que recolzen la salut, constituxen elements clau d'una promoci de la salut efica.
La promoci de la salut en el lloc de treball comprn el conjunt de mesures adoptades pels empleats, els empresaris i la societat a fi de millorar la salut i el benestar de les persones en el treball. Prenent com a base el coneixement cientfic disponible i l'experincia prctica, es poden identificar els factors segents com essencials per a les activitats eficaces de la promoci de la salut en el lloc de treball: Esfor interdisciplinari que implique a nombrosos i diferents actors de l'empresa (salut laboral i seguretat, gesti de recursos humans, gesti de la qualitat, formaci, etc.) Participaci i cooperaci de tots els actors Un enfocament d'ampli abast, que combine les activitats orientades a l'individu, amb aquelles que aborden el disseny de les condicions de treball i organitzaci.
A pesar que este concepte est sent adoptat cada vegada ms en la prctica de la salut laboral i la protecci de la seguretat Sent promogut en particular per la Comunitat Europea per mitj de la legislaci marc relativa a la salut i seguretat laboral La situaci emprica de la investigaci sobre l'eficcia de la promoci de la salut laboral continua estant dominada pels estudis d'avaluaci relatius a la prevenci de conductes. Es descriuen efectes positius en relaci amb els factors de risc clssics relacionats amb la conducta (exercici, pressi sangunia alta, nutrici, estrs i tabac). En la interpretaci d'estos resultats, la majoria dels estudis posen en relleu el paper que exercixen els entorns de suport i les poltiques organitzatives. D'acord amb a, en diverses disciplines, que inclouen la salut laboral i seguretat, la medicina laboral, l'ergonomia, el desenrotllament organitzatiu i els enfocaments de gesti, es troba evidncia de l'eficcia dels enfocaments estructurals. En particular, esta evidncia inclou les activitats que es concentren en un disseny ergonmic del lloc de treball, igual que en diverses prctiques d'organitzaci del treball. En resum, hi ha evidncia slida de l'eficcia sanitria de la promoci de salut laboral d'ampli abast. A es confirma i reflectix en la creixent acceptaci i atracci que exercix esta promoci en un cert nombre d'Estats membres de la UE. Quant a l'impacte econmic de la promoci de salut laboral, els resultats demostren que una promoci d'ampli abast, unida a prctiques de salut laboral i seguretat, millora la productivitat i la qualitat dels productes, servicis i els processos al millorar i ampliar la productivitat. A a s'afig que els costos de personal i de tasques auxiliars es poden reduir. D'esta manera, la promoci de salut en el lloc de treball s un factor competitiu grcies al suport que brinda a una gesti integrada de l'eficincia.
Podem observar un resum en la taula segent:
E.
Patologies laborals docents.
INTRODUCCI
A fi de la brevetat i per a no excedir el lmit de la informaci bsica necessria, coneixerem alguns dels possibles danys laborals relacionats amb determinats riscos ms o menys presents en les condicions de treball del sector docent. No s possible plasmar tots i cada un dels llocs de treball existents I els seus riscos- ja que, en major o menor mesura, imiten moltes de les professions i llocs de treball de tots els sectors econmics amb treballadors especialitzats pel que, en el seu aprenentatge prctic, poden estar presents riscos molt diferents dels de la majoria del personal docent dels nivells educatius habituals.
SNDROME DEL TNEL CARPI I DE DE QUERVAIN

Per ser malalties professionals descriurem succintament la sndrome del Tnel carpi i la Malaltia de de Quervain, ambds relacionades amb moviments repetits al treballar sobre el teclat i la superfcie de la taula.
SNDROME DEL TNEL CARPI
Font: http://www.carpaltunnelfacts.com/hands_keyboard.jpg
La sndrome del tnel carpi s una patologia especfica que afecta la monyica i la m, i pot estar causat per la repetici d'un mateix moviment baix certes circumstncies o per altres factors fsics. Es tracta d'un desorde en el nervi que ocorre quan este rep massa pressi a travs dels lligaments carpians de la monyica. Els smptomes ms freqents sn l'endormiscament, formigueig i el dolor en els dits. El nervi mitj proporciona sensibilitat en el costat de la palma de la m que correspon al polze, aix com als dits polze, ndex, mitj i la part de l'anullar amb cara cap a polze. Tamb proporciona moviment a una part de la m. El nervi entra en la m entre els ossos de la monyica (anomenats ossos carpians) i una membrana forta que mant units a estos ossos (el lligament carpi transvers). Este espai s anomenat tamb tnel carpi i pel fet que el trajecte s rgid, la inflamaci de qualsevol dels teixits d'esta zona pot causar compressi en el nervi (a este fenomen tamb se li denomina atrapament del nervi).
Sn molts els factors que intervenen en el seu origen, com el desgast i esgarro dels msculs i tendons per dislocacions o fractures de la monyica; artritis; moviments repetitius, i retenci de lquids durant l'embars. Tots estos trastorns poden afectar el nervi que passa per l'espai del tnel carpi.
Sndrome del tnel carpi. Localitzaci de l'alteraci sobre el nervi mitj. Font: health.Yahoo.Com/images/ health/dc/10/1081.Jpg
Reflexi Els teclats dels ordinadors poden causar esta sndrome? Els teclats, per si sols, no sn la causa nica de la sndrome. No obstant aix, els moviments repetitius de qualsevol tipus, especialment aquells que requerixen esfor o romandre durant molt de temps en la mateixa posici, poden afavorir el seu desenrotllament (professors de msica, d'educaci fsica etc.). La ra ltima de l'associaci entre esta patologia i els teclats d'ordinador no ha sigut comprovada definitivament en diversos estudis recents.
MALALTIA DE DE QUERVAIN.
Esta tendinitis es genera per irritaci i inflamaci dels tendons que es troben en el vora del polze fins a la monyica. La irritaci causa que el revestiment del compartiment d'al voltant dels tendons s'inflame, canviant aix la seua forma; a fa difcil als tendons moure's com degueren. La inflamaci pot causar dolor i sensibilitat en el vora del polze de la monyica, que usualment es manifesta al tractar de fer un puny, agafant objectes o rotant la monyica. El smptoma central s dolor sobre el costat del polze de la monyica. Este pot aparixer gradualment o en forma brusca. Se sent en la monyica per pot irradiar-se cap a l'avantbra. Normalment el dolor empitjora amb l's de la m i el polze, especialment al prendre objectes amb fora o al girar la monyica. s possible evidenciar inflamaci sobre el costat del polze de la monyica, tamb pot haver-hi un quist en esta zona. Ocasionalment pot ocrrer que el polze s'enganxa al moure-ho. A causa del dolor i inflamaci, durant activitats com fer una pina, pot haver-hi dificultat a moure el polze i la monyica. La irritaci del nervi que est damunt de la baina tendinosa, pot causar endormiscament en la part de darrere del dit polze i ndex
Font: 1997 by the University of Washington
ALTERACIONS DE LA VISI
Interessa conixer alguns dels termes relacionats amb les molsties oftalmolgiques que Eventualment- poden produir-se dins dels quadros de fatiga sensorial relacionats amb l'exposici a PVDs. Cal considerar que molts d'estos smptomes o signes poden tindre orgens ben diferents del laboral, encara que han de ser sempre valorats prou pel metge del Treball en cada cas segons l'exposici:
Fatiga Visual
Modificaci funcional, de carcter reversible, a causa d'un excs en els requeriments dels reflexos pupillars i d'acomodaci-convergncia, a fi d'obtindre una localitzaci fina de la imatge sobre la retina. La resultant del funcionament excessiu de l'rgan, ser la lgica disminuci del poder funcional junt amb l'aparici de sensacions diverses, que la dita disminuci comporta. Les molsties referides en els treballs d'investigaci, ordenades per freqncia d'aparici, sn:
En relaci amb smptomes o signes oculars s'observa: Coentor:Sensaci de picor en els ulls (de vegades cremor o ardor). Epfora:Llagrimeig espontani, no emocional, d'ambds ulls. Conjuntivitis tarsobulbar: Inflamaci i enrogiment dels revestiments (mucoses) que entapissen exteriorment el globus ocular i l'interior de les parpelles.
Font: http://www.midwesteyephysicians.com/images/content/pinkeye_sm.jpg Sndrome de l'ull eixut: Dficit de la producci fisiolgica de llgrimes que humidifiquen i netegen la superfcie ocular, coentor i fotofbia. S'ha demostrat que la tasca de lectura i l's de PVDs disminuxen la freqncia del parpelleig (Patel). L'aire molt sec i fred, amb fum, o carregat d'altres contaminants o d'ions positius, tamb afavorix el dessecament de les plores (Frank). Tots estos factors poden desencadenar, en algunes persones, la sequedat ocular i les queratitis (alteracions de la banyega). Blefaritis: Inflamaci i infecci -habitualment- secundria per la manipulaci dels clacats.
No definim altres com les alteracions de color i la visi borrosa per la seua obvietat. En relaci amb els trastorns oculars relacionats amb l'acomodaci visual: Diplopia transitria:Imatge doble temporal a l'intentar enfocar la visi.
Diplopia.
A. Astenopia d'acomodaci i de convergncia: Veure s una activitat de l'organisme que precisa de la conjunci de mltiples factors entre els que destaca una adequada agudesa visual. No obstant aix, si en la interrelaci de totes les funcions involucrades en l'acte de veure, una o diverses fallen, l'agudesa visual podr ser normal per la visi no ser confortable. Estos smptomes es coneixen amb el nom d'Astenopia. B. Fotofbia:Molstia anormal davant de la llum que obliga a cloure les parpelles per a defendre's i fugir d'esta.
Fatiga Fsica O Muscular

La fatiga fsica o muscular s la Disminuci de la capacitat fsica de l'individu deguda, b a una tensi muscular esttica, dinmica o repetitiva, b a una tensi excessiva del conjunt de l'organisme o b a un esfor excessiu del sistema psicomotor (musculoesqueltic) En relaci amb la fatiga muscular podem observar: C. Occipitalgia: Dolor per tensi muscular sobre la zona posterior del crani, en el bescoll, que no irradia cap al coll ni cap a altres zones del cap. D. Cervicalgia: Dolor en qualsevol segment del coll que pot irradiar o no feia el crani, cap al segment de la columna dorsal o cap als braos. E. Dorsalgia: Dolor en qualsevol segment de zona alta i mitjana de l'esquena que pot irradiar o no feia el coll, cap al segment inferior de l'esquena (columna lumbosacra) o cap als braos. F. Lumblgia: Dolor en la zona baixa de l'esquena que pot irradiar cap als glutis, les extremitats inferiors i Ocasionalment- al segment mitj de l'esquena.
G. Epicondilitis: Coneguda com "colze de tenista", s una inflamaci de l'extensor carpi radialis brevis i de l'extensor com dels dits. Est molt relacionat amb el repetitiu exercici d'activitats que augmenten la tensi dels extensors de la monyica i dels supinadors. Produx un dolor a 1 o 2 millmetres dista'ls al punt mitj de l'epicndilo (prominncia ssia del colze). A la palpaci d'este punt o del ventre del mscul es produx un dolor que es pot irradiar fins a la monyica. El dolor s'accentua a l'efectuar l'extensi i supinaci de la monyica (moviment de caragolar) contra resistncia. En fases ms avanades el pacient referix un dolor en reps que s'intensifica a la nit.
Font: http://www.eatonhand.com/hw/tennis2.gif H. Parestsies: Sensaci de rampes recorrent el membre superior o en els dits; Formigueig acompanyat d'esponjament ocasionalment en les mans.
Altres alteracions msculoesqueltiques.

Postura forada i/o sostingudes i crrega manual. Influncia de les postures sostingudes en la insuficincia venosa. Hi ha alteracions -ja descrites dins de l'exposici a PVDs- que tenen a veure amb la fatiga muscular que afecta diferents segments de la columna vertebral en relaci amb el manteniment de la sedestaci, l'acomodaci visual i el treball amb ratolins i teclats durant perodes llargs de temps. Les postures forades comprenen les posicions del cos fixes o restringides, les postures que sobrecarreguen els msculs i els tendons, les postures que carreguen les articulacions d'una manera asimtrica, i les postures que produxen crrega esttica, sostinguda, en la musculatura. Considerem com a postura sostinguda, i inadequada, la bipedestaci prolongada quan es produx realment en el treball docent, i com a crrega manual, l'alament repetit de xiquets, per la seua curta edat o per les seues condicions psicofsiques. Encara que no hi ha criteris quantitatius per a distingir una postura inadequada, o quant de temps pot adoptar-se una postura sense risc, s evident que la postura s un efecte limitador de la crrega de treball en el temps, o de l'efectivitat d'un treballador.
La bipedestaci prolongada pot produir molsties i dolor en zona lumbosacra (lumblgia), en malucs, genolls, turmells i peus, aix com empitjorament de les condicions del retorn vens sanguini (insuficincia venosa, varius, cames pesades, picor etc.) (Veure Figura). Si hi ha defectes ortopdics en els peus (cave, pla, equ etc.) la fatiga musculoesqueltica pot potenciar-se.
La crrega manual inadequada o amb sobresfor pot produir Significativament- problemes de dolor dorsolumbar i lumbosacro, per contractura muscular o per afectaci del disc intervertebral (lumblgia, lumbociatalgia, hrnia discal etc.) aix com lesions en membres superiors, coll o cintura escapular.
DISFONIES PROFESSIONALS
La vibraci de les cordes vocals al passar l'aire expirat a travs de les cordes vocals produx la veu. La veu normal (eufnica) possex unes caracterstiques que sn: la intensitat, el to i el timbre. Qualsevol alteraci d'estes, de diferents orgens, dna lloc a una Disfonia. Quan la fonaci no s possible apareix l'absncia total de veu o Afonia. Causes de les disfonies. 1. Funcional: sn trastorns que noms alteren la funci de la laringe i que desapareixen quan esta s'usa en forma correcta. Ac estarien les professionals en el sector docent. 2. Orgnica: La laringe o algun rgan adjacent presenten alteracions que modifiquen les caracterstiques de la veu. Els smptomes no dependran de l's correcte o incorrecte que es faa d'esta. 3. Disfonies per lesions associades o Mixtes: Primer hi ha un mal s de la veu i desprs, al continuar en el temps, es produx una lesi orgnica (nduls, plips, edema de Reinke, granuloma de contacte). Tamb poden tindre relaci amb les professionals del sector docent. 4.Disfonies de causa Psiquitrica: Esquizofrnia, Trastorns bipolars etc. Els smptomes i signes habituals, independentment de la seua causa sn: I. J. K. L. M. N. Carraspeo. Dolor al parlar. Punxades en la zona anterior o lateral del coll. Fatiga al parlar. Veu ronca. Sensaci de prdua de veu a l'acabar el dia.
Higiene vocal
A continuaci es proposen una srie de mesures per a dur a terme una correcta higiene vocal:
1. No abusar de la veu: * No esbaldir-se la gola ni tossir. En el seu lloc engolir, beure un poc d'aigua i relaxar la gola com badallant. * No cridar: no parlar a distncia, evitar parlar de forma prolongada en ambients sorollosos. Si s necessari, utilitzar mitjans d'amplificaci adequats (micrfons). * No cantar amb intensitat anormal, respectant les limitacions prpies. * Evtar els hbits nerviosos al parlar o cantar en pblic com: parlar rpidament contenint la respiraci, parlar en to baix etc. * Realitzar exercicis de relaxaci i reps vocal desprs de diverses hores d'usar la veu.
2. No fer s inadequat de la veu: * No parlar amb veu montona i to baix. * Evitar inicis bruscos i tensos de la veu, no contraure la musculatura del coll, i al comenar a parlar mantindre relaxada la gola. * No parlar amb frases llargues esgotant l'aire, realitzar pauses per a respirar i parlar ms lentament. * Procurar no estar en tensi, adoptar les postures adequades perqu la musculatura cervical i respiratria abdominal estiguen relaxades, i l'abdomen i la caixa torcica es moguen lliurement. * No estrnyer les dents, no fer un s inadequat dels msculs que faciliten els moviments de l'articulaci temporomandibular, impedint el moviment de la mandbula durant la fonaci. * Evitar la mala alineaci corporal, o l's inadequat dels msculs del coll provocant hiperextensi o flexi cervical. * Impostaci vocal: El pacient ha d'aprendre a utilitzar adequadament els rgans que intervenen en la fonaci per a evitar l'esfor durant les seues emissions. A travs dels exercicis d'impostaci es realitza la coordinaci de la respiraci amb l'emissi articulada eliminant els esforos vocals.
3. Mantindre un estil de vida saludable: * Realitzar exercici fsic adequat per a mantindre una bona tonicitat muscular. * Bona hidrataci, s aconsellable ingerir aproximadament dos litres d'aigua diaris, evitar les begudes excessivament fresques o calentes. * Ser moderat en el consum de productes que puguen actuar com irritants: coents, salats, productes cids etc. * Si estem malalts no hem d'abusar de la veu. * Evitar exposar la veu a una contaminaci excessiva i a l's de productes deshidratants com la cafena, l'alcohol, el tabac, ambients molt secs per la calefacci, amb molt de pols etc. * Realitzar una alimentaci rica en vitamina A, afavorix la reparaci de les mucoses.
PSICOPATOLOGIES
La incidncia i prevalena d'alteracions psquiques en el sector docent s rellevant en totes les sries estudiades. Bsicament es descriuen quadros d'ansietat, depressi d'origen laboral i quadros combinats d'ansietat-depressi. Ens limitarem a una breu descripci mdica d'estos per a la seua millor comprensi pel docent.
Depressi
Depressi ve del llat depressio (afonament). El pacient se sent afonat amb un pes sobre la seua existncia. s un trastorn afectiu que varia des de: baixes transitries de l'estat d'nim que sn caracterstiques de la vida mateixa, fins a la sndrome clnica, de gravetat i duraci important amb signes i smptomes associats, marcadament diferents de la normalitat. Transtorn depressiu major No tots experimenten la depressi de la mateixa manera, els smptomes varien segons les persones. La depressi pot ser qualificada com lleu, moderada o greu depenent de la quantitat i gravetat dels seus smptomes. Smptomes de la Depressi Estat d'nim trist, ansis o "buit" en forma persistent. Sentiments de desesperana i pessimisme. Sentiments de culpa, inutilitat i desemparament. Prdua d'inters o plaer en passatemps i activitats que abans es disfrutaven, incloent l'activitat sexual. Disminuci d'energia, fatiga, esgotament, sensaci d'estar "en cmera lenta." Dificultat per a concentrar-se, recordar i prendre decisions. Insomni, despertar-se ms enjorn o dormir ms del compte. Prdua de pes, gana o ambds, o al contrari menjar ms del compte i augment de pes. Pensaments de mort o sucidi; intents de sucidi. Inquietud, irritabilitat. Smptomes fsics persistents que no responen al tractament mdic, com a dolors de cap, trastorns digestius i altres dolors crnics.
Trastorn distmico Les caracterstiques associades al trastorn distmico sn paregudes a les d'un episodi depressiu major. s un tipus de depressi menys greu, inclou smptomes crnics (a llarg termini) que no incapaciten tant, per no obstant aix interferixen amb el funcionament i el benestar de la persona. La caracterstica essencial d'este trastorn s un estat d'nim crnicament depressiu que est present la major part del dia de la majoria dels dies durant almenys 2 anys. Moltes persones amb distimia tamb poden patir d'episodis depressius severs en algun moment de la seua vida. Diversos estudis suggerixen que els smptomes ms sovint trobats en el trastorn distmico sn: Smptomes de la Distimia sentiments d'incompetncia prdua generalitzada d'inters o plaer allament social sentiments de culpa o tristesa referent al passat sentiments subjectius d'irritabilitat o ira excessiva descens de l'activitat, l'eficincia i la productivitat Trastorn afectiu bipolar El trastorn afectiu bipolar produx canvis de l'nim patolgics de mania (fases d'nim elevat amb exaltaci emocional) a depressi, amb una tendncia a recrrer i a desaparixer espontniament. Tant els episodis manacs com
els depressius poden predominar i produir alguns canvis en l'estat d'nim, o els patrons de canvis de l'estat d'nim poden ser cclics, comenant sovint amb una mania que acaba en una depressi profunda. A algunes persones se'ls anomena cicladors rpids perqu el seu nim pot canviar diverses vegades en un dia. Altres presenten el que s'anomena "estats mixtos", on els pensaments depressius poden aparixer en un episodi de mania o viceversa. Causes de la Depressi No hi ha una sola causa per a la depressi. La depressi pot estar causada per un o ms factors. Algunes persones tenen major probabilitat de tindre depressi que altres. Hi ha diferents raons que intenten explicar esta predisposici: Herncia, factors bioqumics cerebrals, situacions estressants, estacionalitat, determinat tipus de personalitat, malalties etc. Les depressions d'origen laboral significarien que en el desenrotllament de la malaltia hi ha una forta referncia a situacions que generen estrs en l'activitat professional, encara que mai es dna esta circumstncia en forma absolutament allada de les altres causes.
Sndromes Relacionades Amb L'ansietat

Lazarus (1976), tractant de superar les definicions d'ansietat en termes d'estmul o resposta, predominants fins eixa data, la definix com una relaci particular entre l'individu i l'entorn que s avaluat per este com amenaador o desbordant dels seus recursos i que posa en perill el seu benestar. L'ansietat s un fenomen que es dna en totes les persones i que, baix condicions normals, millora el rendiment i l'adaptaci al medi social, laboral, o acadmic. T la important funci de mobilitzar-nos enfront de situacions amenaadores o preocupants, de manera que fem el que s necessari per a evitar el risc, neutralitzar-ho, assumir-ho o afrontar-ho adequadament. Per exemple, ens ajuda a estudiar si estem enfront d'un examen, estar alerta davant d'una cita o una entrevista de treball, fugir davant d'un incendi, etc No obstant aix, quan sobrepassa determinats lmits, l'ansietat es convertix en un problema de salut, impedix el benestar, i interferix notablement en les activitats socials, laborals, o intellectuals. Pot limitar la llibertat de moviments i opcions personals. En estos casos no estem davant d'un simple problema de "nervis", sin davant d'una alteraci. Hi ha diversos tipus de trastorns per ansietat cada un amb les seues caracterstiques prpies. Atac o crisi de Pnic Tamb anomenada crisi d'angoixa o ansietat.: Episodi d'ansietat aguda amb por o malestar intensos, acompanyat d'algun dels segents smptomes, que solen aparixer bruscament i aconseguir la seua mxima expressi en els primers 10 minuts:
Palpitacions Elevaci de la freqncia cardaca Suor Tremolors Sacsades Sensaci d'ofec o falta d'al Sensaci d'entravessar-se Opressi o malestar en el pit Nusees Molsties abdominals Inestabilitat Mareig Sensaci de desmai Sensaci d'entumiment Formigueig Erions o sufocacions Percebre les coses o percebre's a si mateix de forma estranya Por de morir, tornar-se boig o perdre el control
A pesar que per a fer un diagnstic de crisi d'ansietat sol ser suficient un relativament xicotet nombre de smptomes de les reduda llista anterior, en la prctica la variabilitat i diversitat d'estos smptomes s molt major, podent afectar i alterar un gran nombre de sistemes corporals, la qual cosa arriba a confondre encara ms la persona que ho patix. No necessriament ha d'existir una situaci amenaadora o un desencadenant clar, podent trobar-se la persona ms o menys tranquilla en els moments previs o incls dormida. A ms d'aparixer alguns dels smptomes corporals dels llistats anteriors i que varien de persona a persona, este estat va acompanyat d'una intensa sensaci de perill, mort imminent i la imperiosa necessitat demanar ajuda o escapar. En general les persones que patixen una crisi d'angoixa la descriuen com un por intensa, amb sensaci d'estar a punt de morir o patir un infart o "vessament" cerebral, o b perdre el control o "tornar-se boig". Esta sensaci, acompanyada dels smptomes corporals que a vegades sn de gran intensitat, fa que la persona tendisca a escapar com siga de la situaci o lloc on es troba i a vegades buscar ajuda mdica d'urgncia. Com la crisi arriba al seu pic mxim aproximadament als deu minuts, en cas d'acudir a urgncies, quan arriben al servici, els smptomes s'han calmat molt o han desaparegut, no trobant-se anomalies quan sn explorats. No s infreqent que a pesar d'haver-se redut la intensitat dels smptomes, la persona quede en un estat d'abatiment, cansament o desgana que pot durar incls durant hores fins que es recupera. Trastorn d'Ansietat Generalitzada L'ansietat generalitzada es presenta de forma contnua i no amb pics o episodis de crisi. La caracterstica principal s un estat mantingut de tensi i nerviosisme amb preocupacions entorn de situacions o esdeveniments pronosticats com desfavorables. Temors tpics sn els relatius a accidents, malalties, dificultats econmiques, laborals o familiars, sense guardar una relaci directa amb la realitat exterior objectiva ni ser reflex nicament de la por de l'aparici d'una eventual crisi d'angoixa o les seues conseqncies. La persona est nerviosa, de mal humor, irritable i insatisfeta.
La tensi mantinguda pot ressentir els msculs generant dolors, sobretot en esquena, cap i coll. Els dolors de cap sn relativament freqents en forma de pressi, b en la zona del bescoll o en la part frontal mentres que altres vegades s un dolor continu de carcter polsen-te. Apareixen, a ms, smptomes corporals com l'augment de la sudoraci, sobretot en les mans, facilitat per a posarse roig, sequedat de boca o al contrari molta salivaci, molsties en la gola, nusees, eructes, molsties d'estmac, necessitat orinar ben sovint, lleugera diarrea, tremolor i agitaci interna. No s infreqent que per l'estat de hipervigilncia contnua la persona present dificultats de son, aix com sensaci de cansament i fatigabilitat durant el dia. Les alteracions de la gana poden oscillar des del seu augment a la disminuci, el mateix que pot observar-se en relaci amb l'impuls sexual. Tamb les capacitats mentals es ressenten, apareixent ben sovint dificultats per a mantindre l'atenci i concentraci el que afavorix la distracci, aix com poden existir algunes dificultats de memria.
RISCOS BIOLGICS
Encara que el Protocol de Vigilncia Especfica de la Salut del Ministeri de Sanitat i Consum sobre risc biolgic, inclou En el cas del sector docent- la grip, l'hepatitis A, la pallola, la parotiditis, la tuberculosi i la rubola, a causa d'all que s'ha redut d'esta classe ens anem a centrar en el dany reproductor que significa alguna de les possibles infeccions vriques en una docent sense immunitat prvia i en edat frtil.
La Rubola
Interessa especialment esta malaltia perqu la rubola es produx per un virus que pot ocasionar defectes fetals si infecta a les dones embarassades, amb un 40-60% de possibilitats de malformaci si la infecci ocorre en el primer trimestre. Les possibilitats disminuxen a un 10% en el segon trimestre i menys en el tercer trimestre (Rubola congnita). Com es transmet? El reservori d'esta malaltia s el ser hum. La infecci es transmet per contacte directe amb els malalts, a travs de gotetes o secrecions de les vies nasals i de la faringe. El perode d'incubaci de la malaltia s de 14 a 23 dies i es pot transmetre una setmana abans del perode d'erupci i, almenys, quatre dies desprs que este comence. Ats que no sempre es presenten smptomes, s possible que una persona, un xiquet en edat escolar per exemple, aparentment sa, transmeta el virus.
Quins smptomes presenta? En els adults el perode de comenament sol durar de 24-48 hores, manifestant-se com un lleuger quadro catarral, amb febrcula i adenopaties (ganglis) sovint darrere de l'orella. El perode exantemtic (d'erupci en la pell) sol durar 2-3 dies i tamb pot acompanyar-se de lleu coriza i conjuntivitis. L'exantema mculo-papular (erupci de taques en la pell) pot faltar, no s confluent, s'inicia darrere de l'orella disseminant-se cap al tronc, podent ser prurigins en els adults. S'acompanya de febra (en general <39C i de curta duraci) i adenopaties darrere del pavell auditiu, en la part posterior del coll i suboccipitals. Les complicacions sn infreqents, en els adults sn ms habituals (1/3 de dones) les poliartritis de xicotetes articulacions (mans, monyiques i genolls), apareixent dolors articulares en el 70% dels casos, durant 1-2 setmanes. Avaluaci de salut de les treballadores docents. En tots els exmens de salut, sobretot en el reconeixement inicial i de forma semblant en els peridics o altres, si no s'ha fet abans, cal valorar l'estat immunitari de la treballadora (susceptibilitat) per mitj de serologia si no hi ha certesa d'immunitat, amb especial atenci a les dones en edat frtil (possibilitat o desig d'embars). S'ha de vacunar les
treballadores susceptibles si no hi ha contraindicacions ja que es tracta d'una mesura de prevenci primria altament efica.
Taula. Conducta que s'ha de seguir segons la serologia antirrubola i la presncia o no d'embars. Aptitud laboral Recordem que segons la Directiva Europea de Protecci de la Maternitat la Rubola s un risc absolut (Annex II), per la qual cosa cap treballadora podr ser obligada a treballar en un lloc amb este risc si es troba en situaci d'embars. O. Les treballadores sense antecedents personals clars d'infecci per rubola, que no puguen acreditar una vacunaci o tinguen una serologia negativa, no han de desenrotllar la seua labor en rees d'alt risc fins a completar vacunaci. P. Les treballadores en edat frtil sense evidncia de protecci han d'excloure's de les rees d'alt risc fins a completar vacunaci. Q. La possibilitat de greu afectaci fetal fa necessari retirar immediatament a les treballadores embarassades de les rees on puga existir risc fins a confirmar el seu estat immunitari.
Ttans
Especialment en aquells llocs de treball relacionats amb la FP, educaci fsica, laboratori, activitats extraescolars en la naturalesa etc. en els que s'est en contacte amb ambients amb possible contaminaci (sls, cantells tallants, maquinria etc.) La via d'entrada (10-20 % de casos no es troba la responsable) sn les ferides (a vegades mnimes), que es tinguen o produsquen, que es contaminen amb espores (ms perilloses: per punci o esgarro, les infectades o amb cossos estranys, i les cremades). Smptomes i signes. Apareix ttans generalitzat en 80% de casos. Sol haver-hi inicialment smptomes localitzats en la zona de la ferida. s tpica l'afectaci dels msculs masticatoris amb dificultat per a obrir la boca per augment de to muscular (trisme, 50%), facials (rialla sardnica) i cervicals. Ms tard s'afecta la musculatura ms distal, la musculatura proximal dels membres, apareix rigidesa abdominal, etc, apareixent contraccions sostingudes, doloroses i postures caracterstiques per afectaci de la musculatura dorsal. Els espasmes generalitzats poden comprometre la vida del pacient al reduir la ventilaci o provocar apnea o laringoespasmo. Es tracta d'una malaltia poc freqent per amb alta mortalitat. Avaluaci de l'estat de salut dels treballadors exposats. Els Exmens de Salut han de realitzar-se a tots els treballadors quan no hi ha certesa de la seua correcta immunitzaci, en el moment d'incorporaci al lloc, quan s'afigen noves tasques de risc, peridicament, o darrere
d'exposicions accidentals. En tots els tipus d'exmens de salut es realitzar una histria clinicolaboral dirigida. En l'anamnesi haur de determinar-se l'estat d'immunitzaci del treballador. En cas de dubte es tendir a assumir que el treballador no est prou immunitzat, havent d'actuar segons els criteris d'immunitzaci previstos. S'informar el treballador de les caracterstiques de la malaltia i de la vacunaci, aix com dels avantatges i inconvenients de la vacunaci i no-vacunaci. Si s necessari, es programaran i establiran clarament els procediments per a dur a terme una adequada immunitzaci (nombre de dosis necessries, intervals apropiats, dosi de record, etc.).
ACTIVITAT DOCENT ESPECFICA

Nombroses patologies es poden relacionar amb subsectors educatius especfics: Formaci professional, educaci especial, laboratoris, branques sanitries, educaci fsica, etc. Com a part del risc biolgic no hem d'oblidar les parasitosis (especialment la pediculosis i -ms rarament- la sarna) prou freqents en el nostre medi. Tamb la Tuberculosi i l'hepatitis A, en treball amb discapacitats psquics, institucions sanitries o educatives tancades, aix com l'hepatitis B, C i el VIH en escoles d'auxiliars d'infermeria, prctiques hospitalries, anlisis clniques etc. Les professions relacionades al cuidat d'animals i l'explotaci de ramaderia, tenen risc de zoonosi (malalties transmissibles pels animals a l'home) molt diverses com la brucellosi, les infeccions per fongs en la pell, etc. El nombre de lesions esportives, que en el cas dels docents especfics poden ocrrer en forma d'accident laboral sn nombroses: epicondilitis, epitrocleitis, osteopaties pbiques, ruptures tendinoses, esquinos i luxacions, meniscopatas etc. En la Formaci professional trobem riscos qumics nombrosos com el Plom i dissolvents orgnics en les pintures (cermica), soroll en moltes professions mecniques, fums de soldadura (Cadmi, Mangans, etc.) En cada cas haur de definir-se l'avaluaci de riscos de cada lloc de treball de cada docent, establint el Pla de Vigilncia especfica de la seua salut ms adequat per part de la Unitat Bsica Sanitria del Servici de Prevenci.

Curso Basica PRL

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Curso Basica PRL

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Curs bsic en prevenci de riscos laborals

UNITAT 0: GUIA DIDCTICA DE L'ALUMNE.

Presentaci del curs.

Objectius del curs.

Programa del curs.

Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic en prevenci de riscos laborals

Guia sobre el funcionament del curs.

Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

UNITAT 1: LEGISLACI BSICA EN MATRIA DE PREVENCI DE RISCOS LABORALS.

Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docente. Conselleria dEducaci.

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Marc legislatiu estatal.

Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docente. Conselleria dEducaci.

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Llei de prevenci de riscos laborals.

Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docente. Conselleria dEducaci.

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Marco legislatiu autonmic.

Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docente. Conselleria dEducaci.

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Marco legislatiu autonmic.

Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docente. Conselleria dEducaci.

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

UNITAT 2. RISCOS EN SEGURETAT

Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Condicions constructives, orde i neteja

Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Servicis higinics i primers auxilis

Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

UNITAT 3. RISCOS LLIGATS A LES CONDICIONS AMBIENTALS.

Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Velocitat de l'aire. Activitat fsica. * Vestimenta.

CONDICIONS Activitat Sedentria Leugera

TEMPERATURA Mnima Mxima 17 27 14 25

Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

CONDICIONS Activitat Normal Risc electricitat esttica

HUMITAT RELATIVA Mnima Mxima 30 % 70 % 50 % 70 %

Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Curs bsic de prevenci de riscos laborals a)