ITINERARIS A LABAST PER MOLINS DE REI

ITINERARIS PER MOLINS DE REI A L AB AS T P

AT R

NI O IM

ST I H

IC R

La vila de Molins de Rei va nixer al segle XII, a reds de lestabliment duns molins hidrulics promoguts pel rei Alfons el Cast. El nucli originari, integrat per pobladors amb oficis vinculats a aquesta indstria medieval, va anar evolucionant fins a dibuixar la fesomia actual de la poblaci. En el desenvolupament urb i social, ha estat determinant el fet de ser una crulla de camins. Cada poca ha deixat la seva empremta, malgrat que en resten escasses mostres visibles. El nostre objectiu s anar descobrint-les amb un passeig pels carrers de la vila.

Itinerari 1

ITINERARIS A LABAST PER MOLINS DE REI

De ben segur que cada casa i cada rac t una histria interessant al darrere, per noms ens aturarem davant dalguns dels edificis que sn singulars de conixer pels seus valors histrics, socials, artstics, representatius o simblics. Els que consten en litinerari no sn tots els que hi ha amb aquestes caracterstiques, per el recorregut i el temps en condicionen una selecci. Per aquest motiu esperem que futurs circuits ens permetin poder mostrar el ms extensament possible tots els valors patrimonials de Molins de Rei.

14

13

Continuem pel carrer del Mestre Blanch. En aquesta zona encara queden algunes torres record de lpoca en qu Molins de Rei era escollit com a lloc destiueig, com per exemple la villa Dominga (casa Montan). Girem a lesquerra, just davant don va viure lillustrador Josep M. Madorell (autor dels personatges de Massagran i Jep i Fidel) i baixem pel carrer de lOnze de Setembre fins a arribar al de Jacint Verdaguer, antic curs de la riera de Sant Bartomeu o Cagadell, desviada quant es constru el tram del ferrocarril de Molins de Rei a Martorell. Ens situem davant de la Federaci Obrera, on finalitzarem litinerari.

14 13

Temps aproximat de durada de litinerari: 2 h

14 FEDERACI OBRERA

(carrer de Jacint Verdaguer)

9 1 12 2 6 5 3
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

11

10

7 8
Lmits aproximats de la vila medieval
8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. LA CASA DE LES AIGES DEL CANAL DE LA INFANTA (av. de Valncia - c. Verge del Pilar) LESTACI DEL FERROCARRIL (plaa de lEstaci) LA PLAA DE LA CREU LESCOLA MUNICIPAL DE MSICA (carrer Major, ) LESGLSIA PARROQUIAL (plaa de lEsglsia)) LA JOVENTUT CATLICA (plaa de Merc Rodoreda) LA FEDERACI OBRERA (carrer de Jacint Verdaguer)

EL MUSEU MUNICIPAL (carrer del Pintor Fortuny) CA NAMETLLER (plaa de Catalunya) LA FBRICA FERRER I MORA (carrer del Mol) EL FOMENT CULTURAL I ARTSTIC (passeig del Terrapl) LESCOLA ALFONS XIII (carrer de Rubi i Ors) EL PALAU DE REQUESENS (carrer de Rafael Casanova) EL MERCAT MUNICIPAL (plaa del Mercat)

La Federaci Local de Societats Obreres de Molins de Rei es va formar lany 1915 amb lobjectiu daglutinar la Llar Obrera, lAliana de lObrer Paleta i la Societat dAgricultors. Molt aviat, les seves iniciatives socials, mutualistes i sindicals es van convertir en un referent a la comarca i caldria destacar la labor desenvolupada en favor dels seus associats, tot i que tamb oferien activitats culturals i recreatives a la sala del caf i a la despectacles. Entre els anys 1917 i 1918 tenien la seu social en un cobert del mateix carrer, que va ser substitut per ledifici que actualment podem contemplar. Construt entre els anys 1921 i 1923, fou projectat per Csar Martinell, arquitecte conegut sobretot pels seus projectes per a cooperatives agrries, com ara la de Pinell de Brai, a la Terra Alta. Ledifici es caracteritza per la utilitzaci del ma vist, el qual compleix la doble funci de material constructiu i element decoratiu. A la faana, coronada amb merlets rampants, hi destaca laccs principal i la tribuna monumental amb guardapols paraboloides, a lentorn de la qual sorganitzen de forma simtrica les finestres. Espoliat als seus propietaris per les autoritats franquistes un cop acabada la Guerra Civil, fou retornat als seus hereus i a la vila de Molins de Rei lany 1998.
Realitzaci: Associaci Amics del Museu de Molins de Rei. Correcci lingstica: Centre de Normalitzaci Lingstica de Molins de Rei. Fotografies de Guillem Urb.

lany 1936 va ser enderrocat, per al cap de pocs anys sen constru un de nou, que fou inaugurat el 1945. Com el Mercat Municipal, s obra de laleshores arquitecte municipal Joan Gum Cuevas. A linterior es poden contemplar els mosaics de tesselles vitrificades, de lany 1945, obra de Santiago Padrs i Elias, pintor i mosacista de ress internacional vinculat per lligams familiars amb Molins de Rei, on tenia el seu taller i on fund la manufactura de vidre Regio Pistrina, segons lestil de Murano. Les obres van anar ms enll del temple: es van enderrocar les cases que es trobaven davant de lesglsia i es va urbanitzar la plaa.

1 EL MUSEU MUNICIPAL DE MOLINS DE REI

(carrer del Pintor Fortuny)
El Museu Municipal de Molins de Rei s el nostre primer objectiu, ja que, a ms de les interessants colleccions que conserva, hi podem veure elements estructurals dedificis actualment desapareguts, vells oficis oblidats de fa temps, per que havien omplert de vida els carrers, i tamb instants de temps passats que alg va captar i congelar en antigues fotografies.
1

13

12

Abandonem la plaa i continuem pel carrer de Sant Miquel (molt emblemtic per a Molins de Rei) i, tombant a lesquerra pel carrer de Balmes, ens dirigim a la plaa de Merc Rodoreda per aturar-nos davant de ledifici de la Joventut Catlica.

Sortint del Museu cap a lesquerra, anem a parar al carrer de Jacint Verdaguer, una antiga riera que tancava el nucli urb de la poblaci. Girant a m dreta ens dirigim a la plaa de Catalunya i fixem latenci en ledifici amb esgrafiats que centra un dels laterals de la plaa.

2 CA NAMETLLER

(plaa de Catalunya)

13 JOVENTUT CATLICA

(plaa de Merc Rodoreda)

Lassociaci es va fundar en el 1879, recolzada per la parrquia, com a esplai de joventut i ampliaci de lescola dominical de nens. Entre les activitats culturals que promovien sorganitzaven representacions teatrals i es cre el grup coral Orfe Ptria. El primer local social de lentitat estava ubicat en una casa del carrer de Sant Miquel, per lany 1921 es constru aquest nou edifici i lassociaci es convert rpidament en un referent de la vida cultural de la vila. Es va emprar el ma com a element constructiu, per la senzillesa del material troba el contrapunt en el tractament de monumentalitat de la faana, on el dinamisme de la lnia corba personalitza la construcci i li dna alria, tot amagant-ne la coberta. Sn ja una tradici les representacions de La Passi i Els Pastorets a la seva sala dactes.

La nissaga dels Ametller ja consta documentada a Molins de Rei des del segle XV, Estem davant duna casa que es pot datar a lentorn del segle XVII. En els seus inicis la casa no era com la veiem, sin que era ms senzilla. Ledifici ha sofert diverses remodelacions, les ms significatives de les quals sn les del segle XIX i les del segle XX. En el XIX, sense abandonar la seva funci agrcola, el casal sampli i senriqu amb connotacions senyorials al gust modernista de lpoca. Amb la intervenci realitzada a les darreries del segle XX, ladaptaren als nous usos municipals dins de les tendncies contempornies. Captiva la mirada la faana bellament esgrafiada de Ca nAmetller. El portal de lentrada, de grans dovelles, marca la simetria i lordre compositiu de les finestres i balcons de la faana. A tall dancdota sha desmentar que duna branca daquesta famlia procedeixen els industrials productors de les, en altre temps populars, Xocolates Ametller, installats a Barcelona des del segle XIX. En morir lltim membre de la famlia sense descendncia, amb el seu valus patrimoni es fund lInstitut Ametller dArt Hispnic. En aquesta plaa hi ha un edifici important des del punt de vista representatiu com s la Casa de la Vila.

Deixem la plaa de Catalunya i passem per on hi havia la casa on va nixer Margarida Xirgu, recordada avui amb un rac enjardinat dedicat a lactriu. Enfilem el carrer Rafael Casanova, antic Cam Ral, via de comunicaci entre Barcelona i Martorell, fins que arribem a la petita plaa de Pompeu Fabra i, girant a m dreta, caminem pel carrer del Mol, fins al passeig del Terrapl. A finals de segle XII, en aquesta zona es varen construir els primers molins que donaren origen a la vila.

altres elements en els quals cal parar atenci, com la llinda de la portalada duna de les cases, la de la famlia Tort on es poden apreciar les restes dun escut de pedra dels Requesens. Es considera que aquesta portalada havia estat una de les entrades als jardins del palau de Requesens. Deixem la plaa enrere i continuem el nostre passeig caminant pel carrer Major, actualment illa de vianants i un carrer de gran activitat comercial.

11

10

3 LA FBRICA FERRER MORA (carrer del Mol)

Ledifici, daspecte industrial, que contemplem havia estat una fbrica txtil de filatura, de la qual cal destacar el valor pel que representa, ja que s un dels pocs edificis amb aquestes caracterstiques i cronologia que ha sobreviscut a Catalunya. Linici del procs productiu, lany 1858, represent el salt cap a lera de la industrialitzaci duna poblaci que fins aleshores havia estat essencialment agrria. Lelecci de la seva ubicaci no va ser casual, sin que respon a la font denergia hidrulica que emprava per funcionar, i que li proporcionava el Rec Vell, encara que posteriorment, a reds de les innovacions, la substitu successivament el vapor, el gas i lelectricitat. La nau central consta de tres pisos i golfes. De lestructura interior cal destacar les columnes de ferro colat sobre les quals descansa lembigat de fusta de melis, un material que actualment conserven pocs edificis industrials de lpoca. Al voltant daquesta nau shi afegien els edificis auxiliars. Dins de les seves installacions es continu explotant el mol fariner preexistent. Lempresa txtil tanc la seva producci entre els anys 1960 i 1970. Desprs daquesta parada continuem pel passeig del Terrapl, construt per impedir que les riuades entressin a la poblaci i ens aturem davant de ledifici del Foment CiA.

11 LESCOLA MUNICIPAL DE MSICA (carrer Major)

Just a lentrar en el carrer Major trobem un dels exemples locals del ress del moviment modernista aplicat a larquitectura popular ds domstic. Havia estat un edifici de la famlia Bofill, fou projectat lany 1905 per Pere Ros i Tort, i actualment acull lEscola Municipal de Msica. El carrer Major s una petita crnica visual de la seva histria: hi podem trobar des de petits records del temps de la seva urbanitzaci, en el segle XIX, fins a arribar a les construccions actuals, passant per mostres modernistes. Situant-nos en lmbit de larquitectura modernista, a Molins de Rei podem trobar edificis que, en la seva concepci, sintonitzen amb aquest estil i tamb cases ms o menys modestes que shan embellit amb la incorporaci delements decoratius modernistes, com ara el trencads, els esgrafiats o les reixes de balconades. Continuem pel carrer Major fins al carrer dIgnasi Iglsias. A mitja pujada trobem una antiga font construda amb pedres 11 tallades i ben escairades. Seguim i ens aturem a la plaa de lEsglsia.

12

12 LESGLSIA PARROQUIAL 4 EL FOMENT CULTURAL I ARTSTIC

(passeig del Terrapl)
Aquest edifici ds social va ser construt lany 1921 per la voluntat dun sector de la societat benestant de la vila de disposar dun local on relacionar-se i desbargiment per a les seves activitats socials i culturals. Encara que actualment

(plaa de lEsglsia)
La primera esglsia de la vila sal lany 1209. Entre els anys 1600 i 1607 fou ampliada, per devia tornar a quedar petita perqu, entre els anys 1850 i 1870, es constru un nou temple, obra de larquitecte Francesc Valls, en el mateix lloc que les anteriors. Durant els esdeveniments de la Guerra Civil de

un fris de barana. Per ms que per les caracterstiques de ledifici, la seva importncia recau en la transcendncia que tingu per a la vila que el ferrocarril arribs a Molins de Rei, ja que la convert en un centre de comunicacions que benefici el transport de viatgers, la indstria, el comer i, sobretot, lagricultura durant el anys que sexportava la fruita cap a Europa. El traat de la via frria oblig, en el moment de construir-la, a solucionar els obstacles topogrfics que es plantejaven per mitj de lobertura dun tnel, pons, anivellacions del terreny i, fins i tot, a desviar la riera de Sant Bartomeu poc abans darribar a la vila, per tal dorientar-la cap a la riera de Vallvidrera en el lloc del ponts de Can Baruta. Daquesta manera naixia la riera Nova.

sanomena Foment Cultural i Artstic, en un primer temps era conegut per Foment Agrcola, Comercial i Industrial i el seu impuls sentn dins del context duns anys, sobretot entre final del segle XIX i principi del XX , caracteritzats per la proliferaci dentitats associatives. Des del punt de vista artstic, ledifici es pot situar dins la influncia formal del neoclassicisme, encara que en aquesta poca ja presentava una certa llibertat en ls dels elements decoratius. Dins dels espais que acull, en el seu interior destaquen la sala del caf i el teatre clssic a la italiana on, en la restauraci de final de segle XX, es va incorporar el treball pictric de Jordi Pedrola.

5 4

9 10

Deixem enrere lestaci i continuem pel carrer Carril fins a la plaa de la Creu; desprs duna parada en aquesta plaa, continuarem pel carrer Major.

Deixem el Passeig del Terrapl, enfilem pel carrer de Rubi i Ors i parem davant de lescola Alfons XIII.

5 LESCOLA ALFONS XIII 10 LA PLAA DE LA CREU

Abans dentrar a la plaa, i situada a m dreta tocant al carrer dEspallargues, trobem la casa pairal de can Roca. Abans dexistir aquesta casa, entre els anys 1762 i 1767, hi havia un edifici duna sola planta que servia doficina dels enginyers i tcnics que construen el desaparegut pont de Carles III. Finalitzada lobra, loficina deix de tenir utilitat i aleshores, els Roca van construir la casa que, amb modificacions, ha arribat fins a nosaltres. Al portal hi podem veure una inscripci gravada a la pedra, clau de volta que recorda que en el mes de mar de 1814 shi va hostatjar el rei Ferran VII acompanyat del general Manso: el rei va tenir aquest gest en homenatge al patriotisme de Miquel Roca i en reconeixement dels sofriments de la vila durant la guerra contra els francesos. Situats a la plaa, podem veure-hi una creu gaireb al bell mig. Hi va ser ubicada lany 1944. Anteriorment ja hi havia hagut una altra creu, destil gtic, que es troba parcialment conservada en el Museu Municipal. A la plaa hi ha

(carrer de Rubi i Ors)

Edifici de carcter pblic, traat per larquitecte J. B. Serra, que forma part de la urbanitzaci que des dels anys vint del segle passat sefectu en aquesta zona i que eixamplava els lmits de la vila en direcci al riu. Es tracta dun edifici funcional que reinterpreta lordre, la simetria i alguns elements ornamentals de lestil clssic amb una gran sobrietat, noms trencada pels jocs de volums dels edificis i la inclusi dalguns detalls decoratius dun cert eclecticisme. Ledifici fou inaugurat pel monarca Alfons XIII, de qui va prendre el nom; la presncia dels reis va representar tot un esdeveniment per a la vila. Al davant hi ha el que durant molts anys va ser la casa dels mestres. Com a edifici dhabitatges, reb un tractament decoratiu molt diferent, amb la faana treballada amb esgrafiats amb motius de tipus vegetal i simblic que contrasten amb lausteritat plstica de lescola.

6 5

Continuem endavant i en arribar al carrer Rafael Casanova, el creuem i ens dirigim cap a ledifici que havia estat el palau dels Requesens, una construcci de tres plantes que actualment t laspecte dantiga nau industrial.

6 EL PALAU DE REQUESENS
(carrer de Rafael Casanova)
Costa dimaginar que ledifici que tenim al davant fos en un altre temps el palau duna famlia de la noblesa catalana. Alat a mitjan segle XV, fora de la vila medieval, sestenia a tocar del Cam Ral, fins a lactual plaa de la Creu. Estava integrat per ledifici principal i els annexos, que acollien les cavalleries, magatzems i altres espais necessaris per a les tasques agrcoles, a ms de lhort i el jard. Era una edificaci senyorial de gran presncia, en la qual shi hostatjaren reis i grans personatges; arquitectnicament seguia el model tpic dels palaus gtics. De laspecte decoratiu tamb sen tingu cura, tant en lornamentaci de les estructures com en els motius escultrics, que sadequaren als nous estils introduts a Catalunya des de lEuropa septentrional, que convertien les lnies gtiques depurades en formes ms capricioses, ondulants, refinades i lleugeres. Amb el pas dels anys, deix de ser lloc de residncia de la noblesa, i les guerres napoleniques i carlines i els incendis posteriors afectaren el seu estat de conservaci. Se li practicaren diferents reformes per ser redistribut i dedicat a altres usos i shi parcellaren els jardins, cosa que facilit lampliaci, en el segle XIX, del carrer Major de la vila. El Museu guarda documentaci del Palau i alguns elements ornamentals recuperats.

les quals sobresurt la de la portalada del carrer de Rafael Casanova, la qual, seguint el tema decoratiu que fa allusi als bns de la terra, representa lallegoria de labundncia, signada per J. Cardell.

7 8

Travessem el carrer de Rafael Casanova per agafar el del Doctor Barraquer, i continuem fins a retrobar el ja conegut passeig del Terrapl i, a lesquerra, lavinguda de Valncia. Travessem aquesta avinguda i ens aturem davant de ledifici de la Casa de les Aiges del Canal de la Infanta Carlota.

8 LA CASA DE LES AIGES DEL CANAL DE LA INFANTA CARLOTA DE BORB

(crulla entre lavinguda de Valncia i el carrer de la Verge del Pilar)
Va ser inaugurada el 21 de maig de 1819 per lesmentada Infanta i el general Castaos. Constitua la porta del canal de la Infanta que regava la plana esquerra del Llobregat i representava un benefici important per a lagricultura. Tocant a aquest edifici hi passa lantiga carretera N-II, que va ser traada lany 1768 en el moment de la construcci de lenderrocat pont de Carles III. Com en tota via important de comunicaci, de seguida shi van aplegar oficis i establiments, sobretot els que proveen els viatgers i els transportistes, com per exemple ferrers, basters, boters, esparters, calderers, constructors de carros, o els hostals. Posteriorment shi van installar petites indstries que cercaven una sortida fcil per a les mercaderies que produen, com ara la fideueria o la cordoneria Gibernau, en ledifici de la qual anteriorment hi havia hagut la fbrica txtil Galts Madorell.
9

Retrocedim fins a retrobar el carrer Rafael Casanova. Sense deixar-lo, girem a lesquerra i continuem un tram fins a arribar a la plaa del Mercat.

7 EL MERCAT MUNICIPAL
(plaa del Mercat)
Obra realitzada per larquitecte J. Gum Cuevas lany 1932 amb una important remodelaci entre els anys 2004 i 2006. Com a element constructiu i al mateix temps decoratiu, sempr el ma vist. Tamb com a element ornamental sincorpor un fris que ressegueix el permetre de ledifici i emmarca les finestres, com tamb les diferents escultures fetes a motlle, entre

Continuem per lavinguda de Valncia, que ms endavant sanomena avinguda de Barcelona, fins a la plaa dEspanya, tamb coneguda com la de la Bscula, i des dall caminem pel carrer del Carril fins a la plaa de lEstaci.

9 LESTACI DEL FERROCARRIL

(plaa de lEstaci)
LLedifici va ser alat lany 1855 i sadapt al desnivell del terreny. Des del punt de vista estilstic, mostra una clara inspiraci neoclssica amb el timp, que centra la construcci, acompanyat de dos laterals simtrics i coronat per