Escola Vedruna
2005
1
EditorialSumari
E d i t o r i a l
E n a q u e s t a p à g i n a
N o t í c i e s
D e l a p à g i n a 2 a l a 1 2
E l r e p o r t a t g e
D e l a 1 3 a l a 1 5 ( n o t é p è r d u a )
E d u c a c i ó
M i r e u a l e s p à g i n e s e n t r e l a 1 6 i l a 2 1
L ’ e n t r e v i s t a
N ’ h i h a d u e s, e n t r e l a 2 2 i l a 2 5
E l r a c ó d e l e s p e t i t e s c o s e s
N o u s h o p e r d e u , e n t r e l a 2 6 i l a 3 3
P a s s a - t u - B
P e r e n t r e t e n i r - s e , l a 3 4 i l a 3 5
P u b l i
Q u i p a g a a l a 3 6
Alumnes de la comissió de la revista Xarxa, 2004-05
Disseny:
Ester Puig, Gabriel Sagalés iMaite Garcia
Agraïments:
Mercè Russinyol (per les informacions i altres), Pep Rifà (assessorament informàtic i altres), i tots els mestres (Mercè Pratso, Sandra Petitbó, Joan Roca, LourdesBoeck, Eva Ventura i Gabriel Sagalés) i alumnes de la comissió de la revista Xarxa o no.
L’ESCOLA
, en majúscules, és més queun lloc físic on els nostres fills passen horesi hores cada dia. L’Escola en majúscules ésel lloc on rebran la major part delsconeixements que els permetran ensortir-se’n en el futur, en la vida. Però, quinessón les funcions d’aquesta Escola? Ésnomés una ‘distribuïdora’ de coneixements?, un lloc de reunió i de relació? O també ésUN dels pilars per a l’educació dels nostresfills? Estarem d’acord que la base d’unaeducació de qualitat va més enllà de lesmatèries que ha d’impartir, és a dir, mésenllà de les matemàtiques ,del català, del’anglès.....Però crec que si reflexionem durant unsinstants també estarem d’acord quel’educació dels nostres fills s’ha defonamentar en varis pilars, en variescolumnes que ajudin a construir el que seràla base del ‘seu’ demà.I és aquí on els pares, és a dir la famíliatenim molt a fer i a dir. No podem esperar que tot se’ns vingui donat, que siguin elsaltres (en aquest cas l’Escola) que agafi elnostre paper com a educadors i responsa-bles dels nostres fills. L’Escola no és un sacon tot hi cap. Els pares hem de fer la nostrafeina i aquesta va més lluny que posar elplat a taula i vetllar perquè no els falti res.Hem de saber fer el nostre paper, parlar amb els nostres fills, intentar comprendre quèens diuen, però també intentar fer-los saber què pensem com a pares, dialogar seria laparaula.Els pares i els educadors de l’escola hemde fer una xarxa conjunta d’acció, creant unclima continuat de relació. Hem de saber ajuntar els nostres esforços i entendre quenomés amb una bona comunicació podremportar a terme aquest repte tan importantque tenim a les nostres mans: l’educació delsnostres fills, l’educació dels ciutadans deldemà.Ens hem de trobar, col·laborar uns amb lesaltres per portar aquesta acció conjunta deFAMÍLIA-ESCOLA i entendre que noméstreballant alhora podrem aconseguir ambèxit el que tots desitgem: EDUCAR.Maite PlanasMare i mestra
Leave a Comment