• Embed Doc
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
Escola Vedruna
2006
1
EditorialSumari
Disseny:
Ester Puig, Gabriel Sagalés i Maite Garcia
Agraïments:
Pep Rifà (assessorament informàtic), Joan Roca (correcció ortogràfica) i tots els mestres (Mercè Rusiñol, Anna Ausió, Lídia Carrera, Dolors Ayats, MªAngels Lupiàñez i Gabriel Sagalés)i alumnes de la comissió de la revista Xarxa.
Compaginar la vida laboral ambl’educació dels fills és cadavegada més un repte per aqualsevol família.Actualment no tothom gaudeixde la sort que la majoria denosaltres vam tenir quan érempetits. Sortíem de l’escola almigdia i anàvem a casa a dinar,amb el pare i la mare ipossiblement els avis i elsgermans. Era un bon momentper parlar de les coses quehavíem fet i de com ens haviaanat el matí. Era un bon momenten què els nostres pares feien depares, ens recolzaven si calia,ens avisaven si era el cas, endefinitiva, parlaven ambnosaltres i, de ben segur, enseducaven. Passava el mateixquan arribàvem a la tarda,després de dues o tres hores declasse. La mare ens preparavael berenar (era important tenirenergia!), li explicàvem com enshavien anat les classes de la tar-da, parlàvem dels deures del’endemà. A vegades ens feienanar a jugar una estoneta, així trèiem energia, ens relacionàvemamb els nostres companys iamics, i després tornàvem a casaper acabar els deures, estudiar lalliçó que els pares ensdemanaven al vespre o al matí següent a primera hora;miràvem una mica la televisió ianàvem a dormir a una hora queprèviament havíen pactat ells.Cada casa és un món, i tant quesí, però les famílies no esdiferenciaven molt les unes de lesaltres. Era força més fàcil queara, sobretot per a les mares.Ara i després de la gran sort queles dones hem tingut, treballemigual o més que els homes (sensemenysprear la feina que elshomes puguin fer) i hem de fermans i mànigues per aconseguirpoder estar una estoneta, perpetita que sigui, amb nostres fills.No sempre tenim la sort decompartir els mateixos horarisper poder dinar junts. Moltesvegades no estem ni al mateixpoble, i desplaçar-nos éspràcticament impossible, per tant ja no hi ha la possibilitat que lesnostres mares tenien, de veurel’estat d’ànim dels seus fills, decomentar els seus neguits, de feren alguns casos, de motor del’educació i en d’altres, de fre
Aquí teniu la llista del tots els alumnes d’EP col·laboradors de la Xarxad’enguany sense els quals aquesta revista no hauria estat possible:Aleix Masramon, Albert Arjonilla, Elisabet Calvet, Aitor Gea, AnnaCussó, Aïda Font, Sergi Segura, Laia Vilà, Berta Graugés, GlòriaMoya, David Varillas i Adrià Vilalta.Helena Cànovas, Oriol Chandre, Eric Pla, Alex Martin, Pol Pla, AleixBou, Mar Recarens i Michael Sanchez.
Editorial
En aquesta pàgina i la següent.
Notícies
De la pàgina 2 a la 16.
El reportatge
Colònies 05/06, de la 17 a la 21.30 anys de colònies, de la 21 ala 31.
El reportatge gràfic
Olimpíades d’ESO, de la 32 a la34.
Educació
De la 35 a la 40, molt interessant
Entrevistes
De la 41 a la 49 n’és ple.
El racó de les petitescoses
De la 50 a la 61 un munt.
Cartes
Per emocionar-se les pàgines 62i 63.
Ampa
Els emprenedors a les pàgines64 i 65.
Passa-tu-B
Per entretenir-se, la 66 i 67.
 
Escola Vedruna
2006
2
d’algunes actituds, dereconductors de la realitat.‘Educar no és fàcil’: sempre hemsentit aquesta frase, està enboca de tothom i a totes hores.Però educar es converteix enalguns moments en quelcomd’impossible perquè els paresno hi som, no som al costat delsnostres fills. Moltes vegadessom treballadors amb jornadesinterminables i això ens fa paresa llarga distància o pares nomésde cap de setmana (amb unamica de sort). El neguit que ensprovoca com a pares, provemde tapar-lo amb la parteconòmica. Els nostres fillsdisposen de més coses(probablement cap d’ellesnecessària) de les que podenutilitzar i valorar. Sembla quetenim la tendència de substituir laqualitat de les coses per laquantitat. Quantes més cosestenen els nostres fills, mésestimats se senten? És potcanviar una hora de dedicacióper un joc, o una pel·lícula? Unaexcursió o anar al parc per unDVD? Una xerrada (encara quea vegades sembli que parlemidiomes diferents) per l’ADSL oel Messenger? M’agradariapensar que tots els pares hem ditque no i que , per tant, demà icada dia, jugarem amb elsnostres fills, anirem a fer untomb, parlarem...Als criteris que mesuraran lasocietat del benestar, cadavegada més s’hi haurà d’afegir elconcepte del temps, és a dir, labona organització del temps alllarg de les 24 hores de cadadia, no només com a peticiópersonal, sinó també com anecessitat familiar i de lasocietat. La nostra societat estàformada per nuclis familiars, iaquestes cèl·lules que són lesfamílies s’han de cuidar i mimarsi volem que es mantinguin ambuna certa salut.Serem capaços de reorganitzarla nostra jornada laboral i recla-mar la fórmula “ a les 5 a casa”?Esperem que ben aviat larendibilitat es pugui mesurar peltalent, l’eficiència i els objectiusreeixits, enlloc de perl’acumulació d’hores en unacadira.S’ha de trobar un nou equilibrientre el temps de treball i eldedicat a la vida privada i pertant familiar.Aquesta serà la nova fronteradel benestar. Un repte aaconseguir i pel qual lluitar. Hemde ser capaços de trencar ambla fórmula 24/7, (treballem les24 hores del dia, 7 dies a lasetmana).Maite Planas
Editorial
Els alumnes de 2n d’ESOobtenen un dels premis BaldiriReixac d’enguany
«De com els alumnes de 2nd’ESO tocats per l’agulló de Dalítroben el camí surrealista justabans de despertar del somnien 3D». Aquest és el títol deltreball guanyador d’un delspremis Baldiri Reixac adreçat alsalumnes.Aquest treball es va realitzar desde l’àrea de Visual i Plàstica, ies va ampliar a altres àrees: lite-ratura, història, filosofia, cinema,... De manera que es va conver-tir en un treball interdisciplinari.Primer vam desvetllar lacuriositat que ens oferia la figurade Dalí. Ens vam preguntar quiera Dalí, què era el surrealisme... A partir d’aquí va néixer elnostre projecte que consistia enrecrear en tres dimensions unaobra pictòrica de Dalí. Un totalde 33 alumnes de 2n d’ESO esvan posar a treballar, en petitsgrups, per fer possible aquestagosarat projecte. El resultat finalha estat molt satisfactori per atots, amb un valor afegit: elreconeixement per part del Juratdels Premis Baldiri Reixac i larecompensa a l’esforç i al treballben fet. La dotació d’aquestpremi és de 700 euros enllibres.El dia 4 de juny, al Casal deL’Espluga de Francolí (Conca deBarberà) ens van lliurar el premi.Aquest any fa 10 anys quel’Escola Vedruna-Tona va rebrede mans del President deGeneralitat de Catalunya un delspremis Baldiri Reixac adreçat ales escoles. Aquest guardó, vasuposar un nou estímul i unanova empenta en la nostra tascacol·lectivadecatalanitzacióde l’escola ide progrésen qualitat iinnovacióeducatives.
Notícies
 
Escola Vedruna
2006
3
Notícies
CARNESTOLTES
El passat dia 24 de febrer a lanostra escola vam celebrar elCarnestoltes com cada any, per talde no perdre la tradició.Aquest any el tema de disfressava ser LA MACEDÒNIA. Tots itotes anàvem disfressats d’algunafruita i així entre tots ens vam con-vertir en una macedòniagegant i d’allò més gus-tosa.Els més petits de la collaeren les maduixes, elsde P4 les pomes, els deP5 eren les peres, els deprimer de Primària elsplàtans i els de segon
ELS FRUITS DE TARDOR
Vosaltres coneixeu cap follet?Nosaltres sí, la Filomena i enFelip. Són uns follets molttrapelles que dormen de dia itreballen de nit. Sí, sí, treballen, imolt que treballen! Sabeu què ensvan fer? Un munt de regals sor-presa! Primer: al camp de futbolvam trobar una cistella demagranes, quin tip de desgranar!!Segon: a la classe dins una caixaimmensa hi havia carbasses detotes mides i colors; quin fart depesar!! Tercer: vam pujar i baixar escales fins a trobar els codonys.Com costaven de tallar! Però elcodonyat era boníssim. Quart: elsfollets ens van fer voltar pel patifins que vam trobar una torradoraplena de castanyes. Mmm... quebones eren!Cinquè: fins a daltde tot de l’escola,a les golfes vamanar i una caixa ple-na de raïm vamtrobar. Que divertitque és xafar-lo ambels peus! Sisè: lestaronges, les vamtrobar al pati de dalt,n’hi havia per a tots;com rodolaven!
ESCOLA D’HIVERN
Els dies de les vacances deNadal, mentre alguns nens/esfeien vacances, a l’escolavàrem preparar uns tallersper a tots aquells quevolguessin saber méscoses sobre el Nadal.Les activitats anavenadreçades al Cicle d’Ed.Infantil. Totes les activitatsestaven centrades encontes de Nadal. Així, totsplegats vam aprendre unmunt de coses: d’on veel tió, per què pengem lallufa?, com se celebra el Capd’Any a la Xina, per què encenemles atxes el dia que vénen elsReis de l’Orient?, etc.En fi, a part d’aprendre moltescoses també vam jugar molt i ens hovam passar molt!eren les mandarines. Les mestres,per tal de completar la macedònia,ens vam disfressar de pinyes.Al matí tots els nens i nenesd’educació infantil ens vampassejar per tota l’escola fent forçasoroll ja que volíem lluir disfressa.I a la tarda, tal i com diu la cançó(... quan arriba el Carnestoltes, totssortim a passejar, ens posem unadisfressa per saltar, cantar iballar,...) tots els alumnes desd’Infantil fins a 6è de Primària vamsortir al pati a rebre el Senyor Carnestoltes que ens estavaesperant. Després d’escoltar lesseves paraules, vam fer unadesfilada perquè ens poguésveure a tots i totes.
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...