Eduard Masjuan

Universitat Aut˜noma de Barcelona

Models urbans, models de ciutat: de lÕurbanisme

tentacular a lÕurbanisme ecol˜gic1

El desequilibri demogrˆfic i territorial a Catalunya i Val•ncia

A Catalunya, durant les darreres d•cades del segle XIX, es produeix un creixement
desorbitat de la poblaci— urbana, com a conseqŸ•ncia del transvasament a les ciutats, a
la recerca dÕun lloc de treball a les indœstries, dÕhabitants de les zones rurals pr˜pies i,
posteriorment, dÕaltres regions de la pen’nsula ib•rica. Aquest fenomen comporta una
modificaci— important dels paisatges urbans i de les seves perif•ries, incideix en la
ruptura de lÕequilibri ecol˜gic i incideix tambŽ negativament en la satisfacci— de les
necessitats biol˜giques de lÕindividu.
Com a exemple mŽs representatiu dÕaquest augment de la poblaci—, podem esmentar el
de la ciutat de Barcelona, que va passar de tenir 175.331 habitants el 1850 a tenir-ne
537.354 el 1900.
Les condicions dÕinstal.laci— dÕaquesta poblaci— addicional, estranya a la pr˜pia del
creixement vegetatiu, no es va materialitzar en el cas dels obrers en lÕEixample, sin—
que aquests varen ser allotjats al casc antic i als barris de la perif•ria. A lÕEixample sÕhi
despla•ˆ lÕaristocrˆcia del diner de Barcelona i dÕarreu de Catalunya atreta pel confort i
privilegi de la zona a mŽs de lÕaugment de renda que aix˜ suposˆ. Per tant lÕEixample
de Barcelona concebut el 1860 per Cerdˆ en forma dÕuna enorme quadr’cula per motius
higi•nics i com a s’mbol del progrŽs t•cnic i industrialitzador desvetllˆ lÕespeculaci— del
s˜l i el modern negoci urban’stic.
Aquest tipus de planificaci—, va causar greus perjudicis, com la desaparici— dels s˜ls
agr’coles i forestals que exercien la funci— de fronteres naturals entre la gran ciutat i els
pobles adjacents, i tambŽ la p•rdua de les fonts dÕaprovisionament dÕaliments i aigŸes.
El creixement sense mesura de les grans ciutats modernes comportˆ un flux urban’stic
que donar lloc a les primeres ˆrees metropolitanes amb lÕabsorci— i p•rdua dÕautonomia
municipal dels petits municipis a 6 km. de la capital. Aix’ pobles com Grˆcia, Sants,
Horta, Sant Mart’ de Proven•als, Sant Andreu de Palomar i Les Corts de Sarriˆ des de
1897 quedaren absorbits per Barcelona i esdevenen suburbis dÕaquesta. Aix’ per la
pressi— urbanitzadora i per la centralitzaci— i concentraci— obrera, sÕesdevinguŽ el que
pejorativament els urbanistes organicistes com Patrick Geddes denominaren
Òconurbaci—Ó.
En el cas de Val•ncia el procŽs de metropolitanitzaci— esdevŽ mŽs tard que a Catalunya,
per˜ desprŽs de la planificaci— dels primeres eixamples de 1858-1887-1898, clarament
inspirats en el de Barcelona, es produeixen tambŽ les agregacions entre 1870 i 1877 de
Patraix, Beniferri, Russafa, Pinedo, El Palmar, lÕOliveral, Castellar, i la Font de Sant
Llu’s. De 1877-1887 es produeixen les agregacions de Benimamet, Orriols, i
Benimaclet. De 1887-1897 sÕagreguen a la capital Borbot—, Carpesa, Campanar, Poble

1
Pon•ncia llegida a la I Universitat dÕestiu a La Punta. Universitat de Val•ncia, celebrada del 15 al 20
de juliol de 2002.

1
Nou del Mar i Vilanova del Grau. En aquest cas la burgesia agrˆria valenciana aposta
clarament per lÕexpansi— cap al sud i comen•a a envair lÕhorta, el model urban’stic
burg•s comporta irreversiblement la p•rdua dÕidentitat de tots aquests pobles.
En definitiva, els greus desordres que caracteritzen les ˆrees metropolitanes a principis
de segle XX demostraren que els problemes urban’stics no es podien resoldre tan sols
amb mesures exclusivament t•cniques o arquitect˜niques plantejades, en molts casos,
per funcionaris a sou dÕinstitucions controlades, en el fons pels grans propietaris de
terrenys, que nomŽs pretenien obtenir els mˆxims beneficis.
Era una situaci— de partida que exigia la recerca dÕun nou tipus de planificaci—
territorial. Un dels possibles era el plantejat a lÕobra dels pre-rafaelites britˆnics i els
seus ep’gons. Aquesta opci— va arribar a Catalunya a travŽs de Cebriˆ de Montoliu i
mŽs endavant va renŽixer amb els projectes desenvolupats per intel.lectuals anarquistes
com lÕenginyer Alfonso Mart’nez Rizo i el ge˜leg dÕarrels valencianes Alberto Cars’.

Els or’gens de lÕurbanisme ecol˜gic o ÒorganicistaÓ

La idea de la Ciutat Jard’ cap al final del segle XIX sorgeix com una resposta
urban’stica al model de ciutat engendrat per la Revoluci— Industrial. LÕimpuls inicial
sorg’ de les propostes idealistes de John Ruskin (1819-1900) i de William Morris (1834-
1896), dels seus pressup˜sits est•tics i •tics neoromˆntics i socialistes, per˜ fou
desenvolupat dÕuna manera menys m’stica i mŽs prˆctica per Ebenezer Howard (1850-
1928) i Patrick Geddes (1854-1932), que tambŽ posse•en uns coneixements mŽs t•cnics.
Especialment important Žs lÕaportaci— de Patrick Geddes, el qual recull en els seus
estudis de planificaci— urbana i regional (basats en anˆlisis geogrˆfiques, biol˜giques,
antropol˜giques, econ˜miques i hist˜riques del ge˜graf social ElisŽe Reclus), mentre
que pel que fa al model dÕorganitzaci— social parteix de les teories del seu amic Piotr
Kropotkin. La conjugaci— dÕaquests diversos eixos, englobats en una nova forma de
planificaci— urban’stica que ell anomena Ci•ncia C’vica o Civies, troba actualment un
equivalent a la denominada ecologia humana i social.
Els quatre personatges esmentats coincideixen en el rebuig de lÕoposici— entre societat i
naturalesa, imposada pel sistema capitalista modern, i cerquen una s’ntesi equilibrada
entre la ciutat i el camp, amb un urbanisme que se supediti al territori i que respecti la
unitat orgˆnica entre la ciutat i la regi—, es salvaguardi la identitat dels petits nuclis de
poblaci— i la conservaci— dels cinturons agr’coles... En resum, un urbanisme de tipus
ecol˜gic, organicista, regionalista i antimetropolitˆ.
La projecci— prˆctica dÕaquests ideals es desenvolupa a partir de dues propostes
paral.leles: una la de lÕaustr’ac Camillo Sitte (1843-1903), exposada al seu llibre de
lÕany 1889 Construcci— de ciutats segons principis art’stics, que tindrˆ els seus fruits
tardans a diversos pa•sos centreuropeus, i una altra la de lÕangl•s Ebenezer Howard,
expressada al llibre Ciutats Jard’ del futur, publicat lÕany 1902, per˜ concebut el 1880,
que amb lÕexecuci— de lÕarquitecte Raymond Unwin (1863-1940), es concreta a
Letchworth, Anglaterra, lÕany 1903 i a Welwyn, el 1919.
La idea inicial, per˜, no hauria pogut resistir la cr’tica dels qui creien que el progrŽs
t•cnic pot regenerar les ciutats de creixement il.limitat, per˜ lÕaportaci— del soci˜leg i
bi˜leg escoc•s Patrick Geddes, va dotar la teoria dÕuna eina fonamental per bastir un
planejament urban’stic i ecol˜gic com Žs el sistema que anomena Ci•ncia C’vica. Al seu
llibre Ciutats en evoluci—, de lÕany 1915, preveu, a partir de lÕanˆlisi dels fluxos
dÕenergia i de materials no renovables que utilitza el sistema industrial del

2
comen•ament del segle XX, que les aglomeracions urbanes que configuren la ciutat
entesa com a for•a productiva han arribat a la seva fi i que serˆ inevitable una nova
etapa a la qual la utilitzaci— racional dÕenergies renovables i la conservaci— i
rehabilitaci— territorial conduiran cap a unes formes dÕestabliments urbans en qu• les
caracter’stiques del camp i de la ciutat coexistiran equilibradament.

De la Ciutat Jard’ al suburbi jard’

El debat sobre el tamany de la ciutats que es produ’ just en el moment que es qŸestiona
la seva sostenibilitat pel que fa als abasteixements dÕenergia, aliments, salubritat i
aigŸes de 1910 fins a 1920 contemplava per sobre de tot lÕigualitarisme social, i la
solidaritat. Es tractava dÕevitar la depend•ncia i lÕintercanvi desigual que les gran ciutats
porten per s’ mateixes al Žsser inevitablement organismes insostenibles. Evitar doncs el
negoci immobiliari i propiciar la propietat comunal del s˜l eren les qŸestions
fonamentals per aconseguir les ciutats de tamany limitat.
El debat entre els partidaris de la gran ciutat basada en el poder del diner i el partidaris
de la limitaci— preestablerta es produeix quan encara la major part de ciutats de
Catalunya comptaven amb unes condicions excepcionals per poder preservar en els seus
cascs existents els espais naturals i de conreus que les envoltaven i fixar-ne els l’mits de
creixement; expectatives que es veuran definitivament frustrades a partir de 1917, que
Žs quan sÕaprova el Pla general urban’stic, amb la conseqŸent especulaci— de terrenys
per urbanitzar en els quals invertir els beneficis industrials obtinguts durant el per’ode
de neutralitat de la Primera Guerra Mundial.
Malgrat que la teoria urban’stica de la ciutat jard’ fou extensament difosa i defensada
com soluci— antimetropolitana a principis de segle, a Catalunya aquesta va ser
tergiversada i utilitzada de manera oportuna per aquells propietaris i institucions que la
plasmaren en el suburbi jard’ i com a reclam per a futures expansions urban’stiques en
forma de ciutat difosa.
DÕaquesta manera a Catalunya no existeix cap plˆnol formal de ciutat jard’ completa ni
tampoc cap estudi de planificaci— territorial en aquells anys que reculli els principis de
la Ci•ncia C’vica. Els seus te˜rics i els actors socials implicats toparen en el problema
de la propietat del s˜l, tant pel que fa a solucions urban’stiques alternatives com de
Ciutat Jard’ o de Ciutat Lineal.
DÕaquesta manera sÕerig’ com a œnica teoria urban’stica possible la ciutat de tamany
il.limitat, basada en lÕoptimisme tecnol˜gic, lÕintercanvi desigual i la l˜gica capitalista
de devastar la naturalesa en nom del progrŽs.

La interpretaci— anarquista de la ciutat capitalista

Als anys trenta el desequilibri del territori catalˆ Žs ja una clara evid•ncia. Si ens atenem
a lÕany 1936, Barcelona ciutat tŽ una poblaci— de 1.062.157 habitants i aix˜ representa
el 36% del total de la poblaci— catalana.

3
Les condicions dÕhabitatge a la ciutat per a les classes humils a nivell higi•nic s—n molt
deficients, i han donat a lloc a districtes sœperpoblats.
En arribar la Segona Repœblica, en un context de crisi econ˜mica i pel to œnicament
reformista dÕaquesta, la soluci— pol’tica republicana es mostra completament inefica•
per a la grau problemˆtica urbana i socioecon˜mica de Barcelona.
El rebuig popular a les condicions de vida de la metr˜poli es tradueixen en un moviment
popular encaminat al naturisme, lÕexcursionisme popular, o el nudisme, que sÕarticula
des de els centres obrers, ateneus o associacions vegetarianes diverses. A tall dÕexemple
a Val•ncia sÕedita des de 1916 la revista naturista mŽs important de lÕEstat des de 1916
com Žs Helios, altres son Gimnos, Generaci—n Consciente, Estudios, Orto, o El
Naturista de Carlet.
ƒs evident que aquests moviments socioecol˜gics sorgeixen com a reacci— a les
condicions de vida artificiosa i insalubre de les metr˜polis i en tots els casos per lÕintent
de portar una vida digna i lliure en equilibri amb la natura. Aquestes s—n les condicions
socioecol˜giques que permetran el retorn de la teoria urban’stica de la Ciutat Jard’,
complementada amb les teories anarquistes del municipi o comuna lliure, aix’ com el
retorn a lÕesperan•a de la desconnexi— metropolitana.
En el marc de les expectatives de transformaci— social dels anys trenta, i tretze anys
desprŽs de lÕestancament de la difusi— de la Ciutat Jard’, els anarquistes tornen a
plantejar-la com a realitzable, complementant-la en els aspectes econ˜mico-socials i de
nova conviv•ncia, que s—n els que inicialment havien impedit la seva consecuci—.
Aix’ ho fŽu, a travŽs dÕun estudi urban’stic molt rigor—s2, lÕenginyer anarquista Alfonso
Mart’nez Rizo (1877-1951).
Aquest parteix de lÕanˆlisi de la situaci— urban’stica de les dues principals metr˜polis
dÕaleshores, Madrid i Barcelona. En aquestes dues ciutats els intents de reforma urbana
han fracassat, aix’ com els motius que en lÕactual r•gim capitalista han impedit
qualsevol altre model urban’stic que no sigui el de concentraci— i centralitzaci—.
Per a Mart’nez Rizo no hi ha alternativa reformista al model urbˆ capitalista, perqu• el
principal negoci dÕaquest sistema econ˜mic es fonamenta, precisament, mitjan•ant el
transvasament de poblaci— del camp a la ciutat, en el creixement il.limitat de les urbs.
Aix’ ho expressa: ÒEl interŽs de la burgues’a es que la ciudad crezca, y la pol’tica pone
en juego todos sus resortes para conseguirloÓ, ja que estˆ demostrat, referint-se a la
pol’tica socialdem˜crata dÕaleshores de cases barates i les lleis urban’stiques, que
podrien impedir lÕespeculaci— de terrenys, que Òel Gobierno pudiera evitarlo, pero no
lo hace nunca, porque los capitalistas pueden ,m‡s que Žl y tiene que limitarse a ser su
protectorÓ3
Per a Mart’nez Rizo lÕurbanisme capitalista basat en el creixement il.limitat estˆ
condicionat i determinat per ser possible en els mitjans de locomoci— i els edificis
elevats: ÒLos medios rˆpidos y econ˜micos de transporte son un arma poderosa que se
ha apresurado a utilizar la burgues’a para llevar m‡s lejos su fabuloso negocio
fundamentado en la supervaloraci—n del sueloÓ4 Element que comporta lÕexpansi—
suburbial de la metr˜poli i la supervaloritzaci— dÕaquests terrenys, els quals, fins que no
arriben els plans dÕurbanitzaci—, romanen en lÕactual r•gim de propietat en estat
semblant a un camp de batalla sembrat de ru•nes5. Per aquest motiu anticipa la finalitat
que tindran els projectes dÕautopistes que aleshores es comencen a estudiar, ja que s—n:

2
MARTêNEZ RIZO, A., La urban’stica del Porvenir. Edit. Estudios, Cuadernos de Cultura, Val•ncia,
1932.
3
Ibid., pp.6-7.
4
Ibid., p.23.
5
La cursiva es meva.

4
(....) caminos especiales constru’dos para el automovilismo, con el mejor trazado de
alineaciones, rampas y pendientes y con los menos cruces posibles para permitir una
marcha automovil’stica sumamente rˆpida. La base del negocio que tales autopistas
tratan de establecer est‡ en la expropiaci—n a precio corriente de tierra de labor de dos
amplias fajas laterales que, con la facilidad de comunicaciones, se tranformar’an en
solares edificablesÓ6.
La interpretaci— de lÕautom˜bil privat com a agent que promou inevitablement la
suburbialitazi—, a travŽs de Mart’nez Rizo, en el 1932 Žs una clara anticipaci— a la
problemˆtica contemporˆnia del creixement urbˆ en forma de taca dÕoli.
LÕaltre element que Mart’nez Rizo enumera com a indispensable per a lÕobtenci— de la
mˆxima rendibilitat de lÕespai urbˆ per part dels propietaris Žs el de la Casa Bloc: per a
ell aquest tipus dÕedificaci— Žs la concreci— mŽs t’pica del capitalisme, el qual qualifica
dÕartifici—s perqu• en ell sÕha de rec—rrer a la ventilaci— i lÕenllumenat artificials, tambŽ
inhumˆ i antisocial donat que sÕhi produeix una aglomeraci— humana insostenible,
econ˜micament i ecol˜gicament, que a mŽs a mŽs sÕempla•a al mig de nombroses
oficines, restaurants, caf•s, cinemes, etc. Tota aquesta concentraci— amb la finalitat Ò(...)
que los altos precios alcanzados por el suelo puedan dar redimientoÓ 7. TambŽ anuncia
lÕaltre afecte negatiu que comporta la Casa Bloc, el de la congesti— del trˆnsit. Aix’
doncs per a Mart’nez Rizo la gran ciutat es antihigi•nica, antisocial i antiecon˜mica, pel
que fa als abastiments i serveis que precisa, que cada vegada han de venir mŽs lluny.
Per tant, lÕaugment dÕhabitants que precisen aquests serveis no Žs proporcional al major
cost que suposen.

La proposta anarquista de la Ciutat Jard’

La proposta urban’stica i social encaminada a la ciutat futura de dimensi— limitada es

basa fonamentalment en que Ò(...) las grandes ciudades deben cesar en su crecimiento
por concreci—n exterior y, en cambio, para alojar al aluvi—n de nuevos ciudadanos que
las hacen crecer continuadamente, deben proceder a construir nœcleos ciudadanos
separados del casco por determinada distancia que permita una f‡cil comunicaci—n,
pero que deje campos libres necesarios para la salud y la higiene socialesÓ8. SÕha
dÕobservar que aquesta constitueix una proposta id•ntica a la de Cebriˆ de Montoliu a
Catalunya, uns anys abans, quan parlava dels l’mits del desenvolupament urbˆ des de la
perspectiva de la Ciutat Jard’. Si aquest model dÕurbanisme ja era de per si revolucionari
perqu•, en impedir la conurbaci— frenava parcialment lÕespeculaci— urban’stica, ara
plantejada, de nou pels anarquistes, cobrava un impuls doblement revolucionari.
Mart’nez Rizo posˆ •mfasi en que la materialitzaci— de la Ciutat Jard’ passa per
delimitar el problema de la propietat del s˜l, ja que Ò(...) los poseedores de los solares
que habr’an de transformarse en zona libre constituyen en el r•gimen capitalista una
fuerza que est‡ demostrado pr‡cticamente que es invencible...Ó9
Cal recordar el que deia Cebriˆ de Montoliu al respecte i que ens mostra el grau de
sintonia dÕambd—s te˜rics:Ó(...) la Ciudad Jard’n debe, en lo administrativo y lo

6
Ibid., pp.22-23.
7
Ibid., p.23.
8
Ibid., pp. 24-25.
9
Ibid., p. 25.

5
econ—mico, estar sujeta a un plan previo que asegure la permanencia de las
precedentes ventajas, sea reserv‡ndose la comunidad la propiedad colectiva del suelo,
sea bajo otras condiciones que eviten los efectos de la especulaci—n de terrenos o la
hagan redundar en su exclusivo provechoÓ10 .
La proposta urban’stica de les noves Ciutats Jardins la concreta Mart’nez Rizo en:
a) Desconnexi— de les actuals ˆrees metropolitanes mitjan•ant un procŽs transitori de
reubicaci— poblacional dÕacord amb les necessitats i anhels de vida humana i de
treball.
b) Nova planificaci— territorial dÕacord amb lÕestudi del medi i les seves possibilitats
biol˜giques, que serˆ lÕelement que determinarˆ la dimensi— convenient de la ciutat.
DÕaquesta manera sÕevitaran les soldadures amb altres poblacions i es crearan nous
nuclis aut˜noms de ciutats que tindran pr•viament establertes les lleis per a la seva
estabilitat.
c) Serˆ una premissa essencial per a les noves ciutats la preservaci— dels espais lliures
sense edificar que les han dÕenvoltar. Aquestes zones tindran el paper de reserves
higi•niques i de lleure i alhora seran destinades a conreus per a lÕabastament de
productes frescos per a la ciutat.
d) Organitzar la ciutat per tal de tenir el m’nim trˆnsit possible i per zonificar-la
perfectament dÕacord amb les condicions naturals i meteorol˜giques.
La proposta anarquista de la futura ciutat a nivell socioecon˜mic parteix del comunisme
llibertari:
a) Desaparici— del negoci urban’stic i de la propietat del s˜l.
b ) Despoblament de les metr˜polis per pr˜pia iniciativa dels seus habitants en
desapar•ixer les forces congregants que les han fet crŽixer, i per lÕaparici— de noves
formes de conviv•ncia i producci— en altres llocs, que actuaran com a forces
descongestionadores de les grans ciutats.
c) Durant aquest per’ode xifrat el 1932 en deu anys de descongesti— Mart’nez Rizo
indica que progressivament sÕhaurˆ de procedir a la demolici— dels edificis insans.
Segons el mateix autor, a Barcelona i Madrid poden representar el 80% del total
edificat.
d ) Nova distribuci— municipal del pa’s en base a municipis aut˜noms sense cap
superestructura pol’tica que, exceptuant algunes capitals, haurien de tenir un volum
aproximat als 2.000 habitants.
Aquest Žs, en resum, el mŽs substanci—s de la proposta urban’stica anarquista, passant
per la planta de les ciutats futures, els habitatges, lÕal•ada, els materials de construcci— i
la decoraci— dels edificis, que en alguns casos el temps ha convertit en obsoletes.
Com es pot veure, la teoria de la Ciutat Jard’ formulada pels anarquistes aut˜ctons cobrˆ
una enorme importˆncia, fins al punt que la converteixen en una genu•na aportaci— en el
terreny del que avui coneixem per ecologia humana aplicada al territori i les persones.
El pensament territorial anarquista durant els anys trenta fŽu una aportaci— decisiva, que
provŽ bˆsicament del federalisme revolucionari de Pi Margall, del socialisme
revolucionari de la primera internacional i del pensament col.lectivista de Joaquim
Costa els quals des de la segona meitat del s.XIX sÕoposaren decididament a la p•rdua
dÕautonomia i agregaci— dels municipis del pla de Barcelona. De manera coherent
Joaquim Costa per exemple, recull lÕesmentada tradici— del recolzament mutu dels
pobles ib•rics, que donarˆ les bases per a un nou marc de conviv•ncia, conegut des de
els anys trenta com a comunisme llibertari.
En la nova estructura de model organitzatiu, el municipi, que es podrˆ dir lliure perqu•
serˆ la unitat de nova conviv•ncia per als seus te˜rics posarˆ fi a una abstracci— com Žs
10
MONTOLIU, C., La Ciudad Jard’n, p. 29.

6
lÕEstat. Cal dir que els anarquistes formulen aquesta teoria en un moment en qu• estan
conven•uts que tots els sistemes governamentals ha estat assajats i han fracassat.
Per als anarquistes, el municipi lliure es basarˆ en el plebiscit vers les necessitats de la
col.lectivitat, i no en el sufragi. Aquesta serˆ la manera en qu• el vot directe sobre els
serveis necessaris que precisa la poblaci— es podrˆ fer efectiu. ƒs a dir, les decisions
sobre els serveis que precisa la comunitat seran preses i dutes a terme per la totalitat de
la poblaci—. Per tant, lÕAjuntament quedarˆ redu•t exclusivament a una oficina
dÕestad’stica i de regulaci— del trˆnsit11. El municipi sÕintegrarˆ lliurement a la
Federaci— Regional de Municipis, fins a conformar una futura Associaci— Internacional
de Municipis.
Aquesta fou la proposta que, a grans trets, fou aprovada en el CongrŽs extraordinari del
mes de maig de 1936, celebrat a Saragossa per la CNT.
En aquest CongrŽs, i en vista del procŽs revolucionari imminent, sÕacordˆ, precisament
en el dictamen em•s per la pon•ncia sobre el concepte confederal del comunisme
llibertari, que fins que es produ’s la descentralitzaci— urbana es constitu’s en les
metr˜polis existents una Federaci— de Comunes Aut˜nomes.

Conclusions

Es pot constatar com al llarg de mŽs de un segle dÕurbanitzaci— expansiva hi hagut un

debat entre els partidaris dÕaquest, front als qui defensen la ciutat de tamany limitat en
equilibri amb la naturalesa.
LÕaportaci— hist˜rica dels anarquistes i de personatges a•llats com Cebriˆ de Montoliu a
la ci•ncia urban’stica, fins a la seva teoria completa, ha estat molt valuosa.
Malauradament, aquesta aportaci— al pensament territorial i urban’stic no tinguŽ
continu•tat a casa nostra desprŽs de 1939 a excepci— feta de les propostes de Ciutat Jard’
fetes esporˆdicament a Catalunya a la fi dels anys 50 per lÕurbanista Gaston Bardet.
Contrˆriament, al EE.UU. hi ha hagut continuadors de Patrick Geddes, com ara Lewis
Mumford; a Itˆlia personalitats rellevats de lÕurbanisme com Carlo Doglio han est•s i
complementat lÕurbanisme de la Ciutat Jard’ a escala humana, que avui em podr’em dir
ecol˜gic, i els ha estat possible fer-ho des de les mateixes escoles dÕurbanisme i els
centres socials. Avui en dia, per exemple, arquitectes de renom internacional com
Giancarlo de Carlo es mostren decididament partidaris del model te˜ric de Ciutat Jard’,
quan anteriorment consideraven la ciutat compacte com el model menys agressiu de la
naturalesa. El consum de territori per mitjˆ de lÕexpansi— automobil’stica Žs el que
definitivament ha fet modificar les seves propostes en favor de la Ciutat Jard’12.
Recentment el contingut ecologista de lÕurbanisme ÒorgˆnicÓ de la Ciutat Jard’ (1998
fou el Centenari de lÕobra de Howard) estˆ sent reconegut i revaloritzat en molts llocs,
contra aquesta corrent dÕurbanisme expansiu que durant tants anys, independenment de
lÕideologia pol’tica, sÕha dut a terme invariablement. Per exemple a Anglaterra persones
com Hildebrant Frey (1999), que estudien la ecologia urbana i nous dissenys de ciutat
alternatius al de la ciutat de tamany il.limitat, conclouen que els models de te˜rics de
planificaci— regional de Howard i Geddes son els que reuneixen les caracter’stiques
id˜nies per les ciutats ecol˜giques sustentables del futur. Amb elles sÕevitaran les
conurbacions i lÕexpansi— il.limitada dÕaquestes.
11
PUENTE, I., El Comunismo Libertario, Ateneo del Porvenir, Igualada, s.a.
12
Entrevista amb Giancarlo de Carlo. Milano, Abril de 2001.

7
Avui estˆ totalment acceptat que lÕurbanisme ÒorgˆnicÓ fou un urbanisme ecol˜gic.
DÕaquesta manera, actualment, ja ho subscriuen especialistes en urbanisme com V.
Bettini (1998)13, per a qui lÕecologia urbana parteix de Kropotkin, Howard, Geddes i
Mumford. El mateix autor ens senyala com la ciutat al no ser un ecosistema artificial
tancat la seva sostenibilitat estˆ encara per demostrar i dÕaqu’ que el que avui coneixem
com a ciutat sostenible sigui tant sols un reclam perqu• certs planificadors dÕestrat•gies
urbanitzadores prossegueixin amb el desenvolupament urban’stic il.limitat que sÕestŽn
en forma de taca dÕoli. Realment, el model ja caduc de Los Ëngeles Žs el que es tracta
dÕexportar tant per a Barcelona com a Val•ncia perqu• Žs el model urban’stic que millor
encaixa amb els interessos dels propietaris de terrenys convenientment secundats per les
institucions.
Aix’ doncs, els estudis sobre la sostenibilitat urbana actuals tot just parteixen
dÕindicadors que afecten els centres urbans o zones privilegiades fortament
revaloritzades com les fa•anes mar’times, oblidant sovint lÕimpacte en el conjunt de les
metr˜polis en creixement continu. El mecanisme Žs uniforme, dels centres urbans
tradicionals sÕexpulsa la poblaci— de renda baixa cap a la perif•ria i sovint
sÕaconsegueix una major qualitat ambiental en aquests, a canvi tambŽ, del despla•ament
de les activitats nocives o residus vers els l’mits de lÕˆrea metropolitana. Per aix˜, la
sostenibilitat urbana Žs qŸestionable en el conjunt de tota lÕaglomeraci— de Barcelona
per 4Õ5 milions de persones o Val•ncia per 1Õ7 milions.
Els plans estrat•gics en aquesta •poca de pol’tiques neoliberals el que fan Žs
profunditzar mŽs en la desigualtat urbana en forma de p•rdua dÕespais lliures per les
persones i provoquen un augment considerable de la depend•ncia de les ciutats pel que
fa a lÕabastiment de productes agraris frescos, aigŸes i energia. Tot aix˜ explica en part
projectes com el Pla Hidrol˜gic Nacional, lÕampliaci— dels Ports i Aeroports, per a fer
ÒsostenibleÓ mitjan•ant els intercanvis desiguals el model de ciutats en creixement
perpetu. El cost en tots els casos suposa enormes zones supeditades a aquests (com per
exemple les ZAL) el que comporta p•rdues irreempla•ables com la de La Punta de
lÕHorta de Val•ncia dÕalt valor paisatg’stic i agrari14, lÕaccessibilitat rˆpida (la
construcci— dÕun accŽs nord de lÕautopista A-7 i la prolongaci— de lÕavinguda Blasco
Ib‡–ez fins al mar en el cas de Val•ncia, o la de la Diagonal al mar en el cas de
Barcelona totes elles enlla•ades per autopistes circulars) des de qualsevol punt de la
metr˜poli comporta aix’ mateix la destrucci— de barris populars i hist˜rics com el
Caba–al o Malvarrosa.
Espai i societat tenen dÕanar junts en la nova planificaci— territorial i fins que aix˜ no
succeeixi assistirem a drames ambientals i humans com els que tenen lloc a lÕhorta sud
de Val•ncia, on literalment sÕha deportat als seus habitants i han estat, per al moment,
enderrocades per la for•a bruta de la policia mŽs de quaranta alqueries. A hores dÕara
resten detinguts alguns dels seus ocupants per haver-se oposat a lÕabandonament de les
vivendes. LÕhorta de Val•ncia com en el seu moment Rio Tinto el 1888, o el PHN,
esdevenen hist˜ria ambiental i del temps present de lÕespai i la societat.

13
BETTINI, Virginio. Elementos de ecolog’a urbana, Madrid, 1998. Editorial Trotta, S.A.
14
En el cas de Barcelona lÕampliaci— de lÕAeroport ha comportat la destrucci— del Delta del Llobregat, i
actualment lÕampliaci— del Port de Val•ncia (en realitat el Port de Madrid) comporta convertir una
de les hortes mŽs belles del m—n amb dip˜sit de contenidors, a mŽs de lÕexpulsi— dels seus habitants.
Malgrat lÕoposici— popular, per mitjˆ de la policia, sÕestˆ produint el desallotjament for•—s de les
Alqueries i barraques, a mŽs dÕimpedir per la for•a bruta la continu•tat de la prˆctica agrˆria, fins i tot
arribant a traslladar a finques de particulars la capa de terra vegetal de les 70 hectˆrees de lÕHorta que
generaci— rera generaci— han vetllat per la seva fertilitat.

8
DÕaqu’ ve la necessitat de discutir els actuals criteris de sostenibilitat parcials i retornar
al debat dels l’mits del creixement urban’stic a partir del que coneixem per Òpetjada
ecol˜gicaÓ que lÕurbanisme orgˆnic de fa cent anys ja va proposar, encara que no en van
establir el seu cˆlcul com ara ho han fet Rees i Wackernagel15, a partir de quantificar la
quantitat de terra productiva que es necessita per a mantenir a cada membre de la
societat amb la tecnologia actual.
Sens dubte, el pensament anarquista sobre la ciutat que es pot recuperar de la hist˜ria Žs
una aportaci— valuosa per al present, davant el fet constatat de la saturaci— que pateixen
mundialment les ciutats contemporˆnies.
Al cap i a la fi, els anarquistes plantejaren una problemˆtica urbana que avui sÕha vist
agreujada per la magnificaci— dels mateixos inconvenients dÕaleshores. En lÕactualitat
les ciutats del Sud pobre creixen imparablement mitjan•ant lÕincrement de poblaci—
camperola que es veu for•ada a emigrar a les grans ciutats com a conseqŸ•ncia de la
devaluaci— de la seva producci— agrˆria tradicional.
Mentre les ciutats del Nord ric perden habitants per˜ creixen bˆsicament per la pressi—
de la riquesa, les dobles resid•ncies allunyades del centre, el lleure, el transport per
vehicle privat i la cultura de lÕoci.
Per aix˜, la teoria de la Ciutat Jard’, la nova planificaci— regional que comporta i la nova
organitzaci— social que requereix, mantŽ la seva vig•ncia alternativa enfront el model
urban’stic capitalista neoliberal imposat.

15
Un resum de les seves idees es troba en lÕarticle ÒIndicadores de sustentabilidadÓ, Ecolog’a Pol’tica,
12, 1996.

9
10
Bibliografia bˆsica dÕurbanisme ecol˜gic

BARDET, Gaston (1964), LÕUrbanisme, Pr˜leg i Hist˜ria recent de la urban’stica als

Pa•sos Catalans per Manuel Ribas i Piera, Barcelona, edicions, 62.
BETTINI, Virginio (1998), Elementos de ecolog’a urbana, Madrid, Editorial Trotta.
BUNCUGA, Franco (2000), Conversazioni con Giancarlo de Carlo, Milano, Editrice
El•uthera.
CHOAY, Fran•oise (1970), El Urbanismo. Utop’as y Realidades, Barcelona, edit.
Lumen, Colecci—n Palabra en el Tiempo.
CHUECA, Fernando (1968), Breve Historia del urbanismo, Madrid, Alianza Editorial.
DAVIS, Mike (1996), ÒC—mo el edŽn perdi— su jard’n: la historia pol’tica del paisaje de
Los çngelesÓ, Barcelona, Ecolog’a Pol’tica, n¼ 11.
DOGLIO, Carlo (1953), LÕEquivoco della Citta-Giardino, Napoli, Edizioni RL.
FREY, Hildebrand (1999), Designing the city, London, E&FN Spon.
GEDDES, Patrick (1960), Ciudades en Evoluci—n, Buenos Aires, Ediciones Infinito.
Biblioteca de Planeamiento Urbano y Vivienda, Vol. 5.
GOODMAN, Paul y Percival (1964), Tres Ciudades para el Hombre, t’tol original
Communitas, Buenos Aires, Edit. Proyecci—n.
KROPOTKINE, Pedro (1972), Campos, F‡bricas y Talleres. Bilbao Edit. Zero.
JARDI, Enric (1964), ÒCebriˆ de Montoliu urbanistaÓ. Barcelona, Serra DÕOr, 2» •p, n¼
4.
MARTINEZ ALIER, Joan (1999), Ò100 a–os despuŽs de Ebenezer Howard: Econom’a
ecol—gica y planificaci—n urbanaÓ Ecolog’a Pol’tica, n¼ 17.
MARTINEZ RIZO, Alfonso (1932), La Urban’stica del Porvenir, Valencia, Edit.
Estudios. Cuadernos de Cultura, n¼ 61.
MASJUAN, Eduard (1993), Urbanismo y ecolog’a en Catalunya. Madrid. Edit. Madre
Tierra.
MASJUAN, Eduard (1996), ÒEl Urbanismo ecol—gico de Patrick Geddes y Cebriˆ de
MontoliuÓ en Arturo Soria y el urbanismo europeo de su tiempo (1894-1994).
Madrid, Fundaci—n Cultural COAM.
MASJUAN, Eduard (2000), La ecolog’a humana en el anarquismo ibŽrico (Urbanismo
ÒorgˆnicoÓ o ecol—gico, neomalthusianismo y naturismo social) Barcelona, Icˆria
editorial i Fundaci—n de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. Madrid.
MONTOLIU, Cebriˆ de (1912), La Ciudad Jard’n. Barcelona, Publicaciones de la
Sociedad C’vica de la Ciudad Jard’n.
MONTOLIU, Cebriˆ de (1913), Las modernas ciudades y sus Problemas (subt’tol: A la
luz de la Exposici—n de Construcci—n C’vica de Berl’n, con un apŽndice sobre otros
cert‡menes an‡logos etc.) Barcelona. Publicaciones de la Sociedad C’vica de la
Ciudad Jard’n.
MORRIS, William (1972), Noticias de ninguna parte, Vizcaya. Edit. Zero.
MUMFORD, Lewis (1957), La cultura de las ciudades, Buenos Aires. EmecŽ
editores.
NAREDO, JosŽ Manuel (1994) ÒEl funcionamiento de las ciudades y su incidencia
en el territorioÓ, Madrid. Ciudad y Territorio, n¼ 100-101.
RECLUS, Eliseo (s.a.), La Monta–a, Valencia. Edit. Estudios.
RECLUS, Eliseo (1894), La Geograf’a Universal. Barcelona. T. I.
ROSENAU, Helen (1986), La Ciudad Ideal, Madrid. Alianza editorial
SITTE, Camilo (1926), Construcci—n de ciudades segœn principios art’sticos,
Barcelona. Edit. Canosa.
TOLEDO, V’ctor (1988), ÒLas sociedades rurales hoyÓ, MŽxico. El Colegio de

11
 Michoacan Conacyt, Jorge Cepeda Paterson editor.
UNWIN, Raymond (1916), ÒEl Arte de la Urbanizaci—nÓ, Barcelona. Civitas,
n¼ 11-13.
WELLS, H.G. (s.a.), Anticipaciones, Barcelona, Guarner y Taberner, editores.

12