Nou del Mar i Vilanova del Grau. En aquest cas la burgesia agrˆria valenciana apostaclarament per lÕexpansi— cap al sud i comen•a a envair lÕhorta, el model urban’stic burgs comporta irreversiblement la prdua dÕidentitat de tots aquests pobles.En definitiva, els greus desordres que caracteritzen les ˆrees metropolitanes a principisde segle XX demostraren que els problemes urban’stics no es podien resoldre tan solsamb mesures exclusivament tcniques o arquitect˜niques plantejades, en molts casos, per funcionaris a sou dÕinstitucions controlades, en el fons pels grans propietaris deterrenys, que nomŽs pretenien obtenir els mˆxims beneficis.Era una situaci— de partida que exigia la recerca dÕun nou tipus de planificaci—territorial. Un dels possibles era el plantejat a lÕobra dels pre-rafaelites britˆnics i elsseus ep’gons. Aquesta opci— va arribar a Catalunya a travŽs de Cebriˆ de Montoliu imŽs endavant va renŽixer amb els projectes desenvolupats per intel.lectuals anarquistescom lÕenginyer Alfonso Mart’nez Rizo i el ge˜leg dÕarrels valencianes Alberto Cars’.Els or’gens de lÕurbanisme ecol˜gic o ÒorganicistaÓLa idea de la Ciutat Jard’ cap al final del segle XIX sorgeix com una respostaurban’stica al model de ciutat engendrat per la Revoluci— Industrial. LÕimpuls inicialsorg’ de les propostes idealistes de John Ruskin (1819-1900) i de William Morris (1834-1896), dels seus pressup˜sits esttics i tics neoromˆntics i socialistes, per˜ foudesenvolupat dÕuna manera menys m’stica i mŽs prˆctica per Ebenezer Howard (1850-1928) i Patrick Geddes (1854-1932), que tambŽ posseen uns coneixements mŽs tcnics.Especialment important Žs lÕaportaci— de Patrick Geddes, el qual recull en els seusestudis de planificaci— urbana i regional (basats en anˆlisis geogrˆfiques, biol˜giques,antropol˜giques, econ˜miques i hist˜riques del ge˜graf social ElisŽe Reclus), mentreque pel que fa al model dÕorganitzaci— social parteix de les teories del seu amic Piotr Kropotkin. La conjugaci— dÕaquests diversos eixos, englobats en una nova forma de planificaci— urban’stica que ell anomena Cincia C’vica o Civies, troba actualment unequivalent a la denominada ecologia humana i social.Els quatre personatges esmentats coincideixen en el rebuig de lÕoposici— entre societat inaturalesa, imposada pel sistema capitalista modern, i cerquen una s’ntesi equilibradaentre la ciutat i el camp, amb un urbanisme que se supediti al territori i que respecti launitat orgˆnica entre la ciutat i la regi—, es salvaguardi la identitat dels petits nuclis de poblaci— i la conservaci— dels cinturons agr’coles... En resum, un urbanisme de tipusecol˜gic, organicista, regionalista i antimetropolitˆ.La projecci— prˆctica dÕaquests ideals es desenvolupa a partir de dues propostes paral.leles: una la de lÕaustr’ac Camillo Sitte (1843-1903), exposada al seu llibre delÕany 1889
Construcci— de ciutats segons principis art’stics
, que tindrˆ els seus fruitstardans a diversos pasos centreuropeus, i una altra la de lÕangls Ebenezer Howard,expressada al llibre
Ciutats Jard’ del futur
, publicat lÕany 1902, per˜ concebut el 1880,que amb lÕexecuci— de lÕarquitecte Raymond Unwin (1863-1940), es concreta aLetchworth, Anglaterra, lÕany 1903 i a Welwyn, el 1919.La idea inicial, per˜, no hauria pogut resistir la cr’tica dels qui creien que el progrŽstcnic pot regenerar les ciutats de creixement il.limitat, per˜ lÕaportaci— del soci˜leg i bi˜leg escocs Patrick Geddes, va dotar la teoria dÕuna eina fonamental per bastir un planejament urban’stic i ecol˜gic com Žs el sistema que anomena Cincia C’vica. Al seullibre
Ciutats en evoluci—
, de lÕany 1915, preveu, a partir de lÕanˆlisi dels fluxosdÕenergia i de materials no renovables que utilitza el sistema industrial del
Leave a Comment