Na Isabel Martín Gómez, Portaveu del Grup Municipal Esquerra Unida-BLOC en l'Ajuntament de Paiporta pel que fa al document de revisió delPGOU Catarroja de 1988, sotmès a informació pública per acord plenari dedata 23 de gener de 2009 i publicat en el Diari Oficial de la ComunitatValenciana núm. 5.995 el dia 17 d’abril de 2009, efectua les següents

AL·LEGACIONS

1) INEXISTÈNCIA DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

La revisió d’un Pla General ha d’anar acompanyada, segons la Llei de laGeneralitat 2/1989, de 3 de març, d’un estudi d’impacte ambiental queincloga tot el projecte del nou pla. En la revisió del PGOU de 1988 hi hal'Informe de Sostenibilitat Ambiental, però no l’obligat Estudi d'ImpacteAmbiental.La Memòria de l'Informe de Sostenibilitat Ambiental de la revisió del PGOUde 1988 diu que és, precisament, el Sector “Nou Mil·lenni” l’actuació quemés “produirà efectes significatius sobre el medi ambient”. Abans, aquestsòl estava classificat en el PGOU com a sòl no urbanitzable de proteccióagrícola, mentre que ara es pretén reclassificar-lo com a urbanitzable d'úsglobal residencial.El 18 d'abril de 2007, es va dictar la Declaració d'Impacte Ambiental delPrograma d'Actuació Integrada “Nou Mil·lenni” a Catarroja. I la revisió delPGOU diu que “el present Pla General estima que els únics efectessignificatius que es produiran sobre el medi ambient vindran derivats del'execució d'aquest Programa, pel que l'anàlisi d'impactes, així com lesmitjanes correctores i el programa de vigilància ambiental del mateix,analitzats per l'Organisme Ambiental competent i corroborats per laConselleria a través de l'emissió de la DIA seran els quals haurien de sercontemplats en el present Informe de Sostenibilitat Ambiental, ja que elPla General no preveu sobre el municipi cap reclassificació addicional a la ja tramitada amb el PDAI Nou Mil·lenni. Per això es procedirà a la remissióde la identificació d'impactes, caracterització i valoració dels mateixos,realitzada en la tramitació del Sector “Nou Mil·lenni”.Una revisió real del PGOU de 1988 hauria de tenir un Estudi d'ImpacteAmbiental nou, referit a la totalitat del projecte i no, com en aquest cas,remetre’s a la DIA ja emesa pel que fa al Pla Parcial del Nou Mil·lenni.

Entenem, doncs, que és il·legal remetre’s a la Declaració d'ImpacteAmbiental i a l'Estudi d'Impacte Ambiental d'una actuació aprovadaanteriorment, ja que les circumstàncies han canviat des de l’aprovació delPGOU de 1988, que entenem que ha de comptar obligatoriament amb unEstudi d'Impacte Ambiental, amb el contingut mínim establit en l'Ordre dela Conselleria de Territori i Habitatge de 3 de gener de 2005 (DOGV de12/01/05).De no complir-se aquesta obligació, la Revisió del PGOU pot ser objected'expedient contra el Regne d'Espanya davant la Comissió Europea. N’hiha jurisprudència al respecte, com ara la Sentència de 16 de març de2006 del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que vacondemnar a l'Estat Espanyol per prescindir de l'Estudi d'ImpacteAmbiental en la construcció del centre comercial “Kinepolis” a Paterna.Textualment,

“la Comissió al·lega que el Govern espanyol ha aplicat incorrectament el disposat en els articles 2, apartat 1, 3 i 4, apartat 2, dela Directiva 85/337 modificada, en relació amb el punt 10, lletra b), del seu annex II, així com els articles 8 i 9 de la mateixa Directiva, atès queno ha adoptat cap mesura destinada a comprovar si el projecte deconstrucció del centre d'oci situat a Paterna podia tenir repercussionsimportants en el medi ambient, en particular a causa de la seuanaturalesa, dimensions o localització.Segons la Comissió, no es pot qüestionar aquesta afirmació atès queaquest projecte va ser presentat com el segon complex de cinemes mésgran d'Europa, es troba situat en zona urbana, confrontant amburbanitzacions ja existents i pròxima a zones de desenvolupament urbà, i es preveu una afluència setmanal de 60.000 persones. El Govern espanyol justifica l'omissió d'avaluació d'impacte ambiental d'aquest projecteal·legant que el centre controvertit serà construït en sòl urbà, és a dir, enterrenys que estan totalment transformats, bé per contar, com a mínim,amb accés rodat, proveïment d'aigua, evacuació d'aigües i subministrament d'energia elèctrica, bé per estar consolidats ambl'edificació en la forma i amb les característiques que estableix la legislacióurbanística aplicable, o bé perquè en execució del planejament hagenestat urbanitzats d'acord amb el mateix. Considera que, tractant-se doncsd'un projecte que s'executarà sobre un terreny completament transformat, l'impacte sobre el medi ambient no pot ser important.L'incompliment retret per la Comissió en aquest motiu no és sinó laconseqüència d'aplicar a un cas particular la legislació que ja ha estat considerada contrària al Dret comunitari en l'examen del quart motiu. En

efecte, l'aplicació de la legislació nacional, que exclou sotmetre al procediment d'autorització i avaluació d'impacte ambiental els projectesd'urbanització en zones urbanes, té com resultat l'alliberament de talsobligacions pel que fa al projecte de construcció del centre d'oci controvertit.Doncs bé, d'una banda, en vista de les dimensions, naturalesa i localització d'aquest projecte, no es pot excloure, d'entrada, que no pugatenir repercussions importants en el medi ambient. Per altra banda, coms'ha demostrat a l'examinar el quart motiu, la legislació espanyola enmatèria de medi ambient, aplicada al projecte de construcció d'un centred'oci a Paterna, no s'ajusta a la Directiva 85/337 modificada, en la mesuraque no s'obliga a les autoritats competents a determinar si l'execució de projectes d'urbanització, inclosa la construcció de centres comercials i d'aparcaments en zones urbanes, comporta el risc de provocar efectesimportants en el medi ambient i, en aquest cas, a sotmetre aquests projectes a una avaluació d'impacte ambiental”.

Així doncs, si s’aplica la doctrina del Tribunal de Justícia al cas de la revisiódel PGOU de Catarroja s’arriba a la conclusió que el projecte de revisió noestà exempt de sotmetre’s a avaluació ambiental en tota la seua extensió.

2) NO HI HA RECURSOS HÍDRICS SUFICIENTS

La revisió objecte de les presents al·legacions incorre en el mateixproblema que el Pla Parcial Nou Mil·lenni: la falta de disponibilitat derecursos hídrics.Segons el Reial decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprovael Text refós de la Llei d'Aigües, en el seu art. 25.4 diu:

“lesConfederacions Hidrogràfiques emetran informe previ, en el termini i supòsits que reglamentàriament es determinen, sobre els actes i plansque les Comunitats Autònomes hagen d'aprovar en l'exercici de les seuescompetències, entre unes altres, en matèria de medi ambient, ordenaciódel territori i urbanisme, espais naturals, pesca, forests, regadius i obres públiques d'interès regional, sempre que tals actes i plans afecten al règim i aprofitament de les aigües continentals o als usos permesos enterrenys de domini públic hidràulic i en les seues zones de servitud i policia, tenint en compte a aquests efectes el previst en la planificacióhidràulica i en les planificacions sectorials aprovades pel govern. Quan elsactes o plans de les Comunitats Autònomes o de les entitats localscomporten noves demandes de recursos hídrics, l'informe de laConfederació Hidrogràfica es pronunciarà expressament sobre l'existència