1

Documentaci Audiovisual PAC1

Senidan Herrera lvarez

Selecci i preservaci del material audiovisual de les televisions Els serveis de documentaci audiovisual de les cadenes de televisi es troben immersos en un procs de canvi i renovaci necessaris. Aquest procs de canvi respon a la necessitat de selecci, classificaci i conservaci del material audiovisual que es genera diriament, aix com tot aquell material anterior que cal preservar del seu deteriorament natural fruit del pas del temps i de les condicions fsiques i meteorolgiques. El volum de material audiovisual que es genera s cada vegada ms gran, ats els avenos tecnolgics que, al seu torn, han perms enregistrar ms esdeveniments a un cost menor que no pas fa un parell de dcades. El volum creixent de material audiovisual sensible dsser processat, seleccionat i documentat s cada vegada ms gran i, alhora, s suma un complex procs de digitalitzaci de tot aquell material analgic que perilla a causa de la vulnerabilitat daquest format. El perfil del documentador audiovisual s fora recent i sovint els professionals que hi exerceixen la professi no compten amb la formaci adequada. Aquest procs de canvi que em citat, a ms, exigeix un reciclatge i una major preparaci per a la tasca, per tal dampliar els coneixements en aquest sector i augmentar les capacitats del seu collectiu. Per altra banda, cal una major inversi econmica per el context de crisi actual, que tamb afecta a la indstria audiovisual, sovint provoca que no es cobreixi les necessitats de personal, formaci, recursos i infraestructures daquest departament. El gran volum de material que diriament arriba a les televisions obliga al departament de documentaci a establir una selecci i per aix calen uns criteris que haurien dsser comuns per al conjunt del sector audiovisual. Aquesta selecci va acompanyada dun procs dindexaci, grcies a les possibilitats de la tecnologia digital, que consisteix en un anlisi, fragmentaci, classificaci i etiquetatge dels diferents components duna obra audiovisual per tal doptimitzar la seva recuperaci i s posterior. L'any 1980, la FIAT/IFTA (Federaci Internacional dArxius de Televisi) va presentar unes directrius generals pel que fa als procediments de selecci aplicables a la documentaci audiovisual. A grans trets, les recomanacions relatives a la selecci de material d'aquest organisme internacional se centraven en els segents aspectes: 1) Material d'actualitat de valor informatiu i testimonial amb transcendncia histrica. 2) Enregistraments de llocs, especialment en perode de desenvolupament, objectes o fenmens naturals. 3) Entrevistes i debats on apareguin personatges d'inters histric. 4) Material d'inters sociolgic (indicatiu d'opinions o actituds de l'poca). 5) Material de ficci i d'entreteniment d'inters artstic. 6) Material de ficci i d'entreteniment illustratiu de la histria social. 7) Altres materials explicatius del desenvolupament de les prctiques i tcniques de la televisi, d'utilitat per a futurs recopiladors.

Documentaci Audiovisual PAC1

Senidan Herrera lvarez

La nostra histria ms contempornia ja no noms es pot explicar a travs de textos i imatges fixes, sin que els documents audiovisuals sn una part indispensable i valuosa del nostre legat. Cal protegir i conservar aquests documents perqu estiguin disponibles per a les generacions futures i aix s una tasca de tots. Les empreses televisisives sn, ara per ara, els principals custodis daquest legat i s per aix que cal algun tipus de regulaci per tal dobligar-les a preservar el material important. Ara per ara, la llei estableix lobligaci de conservar una cpia jurdica de les seves emissions en cas de reclamaci judicial, per no shan acabat de definir i aplicar llis que vetllin pel patrimoni histric que aquests documents poden suposar. Fins ara, la majoria dels documents audiovisual han estat conservats per motius mercantils i sovint es troben protegits per lleis de propietat intellectual. Dalguna manera, les institucions haurien de prendre mesures per garantir la correcta conservaci i laccs a aquests documents, daltra manera es corre el risc de veurels desaparixer per una mala gesti o perqu lempresa televisiva consideri que ja no es sensible de ser comercialitzat. Sembla ms probable poder controlar la manera en qu les televisions pbliques conserven aquesta documentaci, que no pas les privades. Tot i aix, la importncia daquests documents com a testimonis de la nostra histria i cultura hauria doriginar lleis i normes que englobin al conjunt de les televisions. Els processos de digitalitzaci, documentaci i conservaci dels documents audiovisual s car i demana una inversi en tecnologia, temps i recursos humans, de manera que s complicat definir les obligacions que pot tenir una empresa privada en aquest sentit. Trobo que seria convenient la creaci dun organisme estatal que pugui vetllar per lacompliment daquest propsit i, en darrer terme, assumir la responsabilitat de conservar aquells documents rellevants que, per falta de mitjans o de pressupost, poden sser destruts. De manera recent, les principals cadenes televisives han engegat tot un complex procs de digitalitzaci dels documents analgics. Aquesta s una tasca complexa i dun cost elevat, amb la problemtica del canvi constant de tecnologies denregistrament i reproducci i de la poca formaci especialitzada amb la que compten la majoria de professionals dels departaments de documentaci audiovisual. Lentrada constant de nou material audiovisual als departaments de documentaci complica la digitalitzaci del material antic. Es preveu que al ritme al que es treballa actualment, durant els propers anys haur desaparegut irremediablement un gran percentatge dels documents que disposen aquestes empreses. Tamb sha de tenir en compte que, malgrat aquest esfor de digitalitzaci del material analgic, la tecnologia actual no garanteix una conservaci indefinida dels documents. Una altra qesti que trobo important s la titularitat i laccs a aquests documents. Per un cant, les lleis de propietat intellectual atorguen a les respectives empreses televisives els drets patrimonials i dexplotaci corresponents a aquests documents; per laltre, el valor daquests documents hauria de permetre laccs, consulta i utilitzaci amb finalitats docents o de recerca. Ens trobem en lera de la informaci i s evident que qualsevol tipus dinformaci s un b subjecte a les regles del mercat. Per, si b parlvem de la importncia dun organisme responsable de regular, impulsar i vetllar per la correcta

Documentaci Audiovisual PAC1

Senidan Herrera lvarez

conservaci dels documents audiovisuals, en aquest cas tamb shauria de facilitar laccs a aquests fons documentals a la resta de la poblaci, sense que aix pugui perjudicar a les empreses propietries daquest material. I s que els drets dautor tenen una validesa molt superior a lesperana de vida que actualment t aquest tipus de material, no ens podem esperar a que aquests passin a ser part del patrimoni pblic perqu es corre el risc de perdrels abans. Les tasques de selecci, digitalitzaci, indexaci, emmagatzematge, conservaci i accs suposen un gran esfor per lempresa i s comprensible que, a banda del inters econmic que es pugui tenir en la comercialitzaci daquest material, facilitar un accs indiscriminat suposaria una nova crrega per a lempresa titular del drets. Penso que aquest mateix organisme regulador podria assumir una part de la tasca de selecci del material que realment s sensible de ser tutelat per un organisme estatal, i vetllar per a la conservaci i accs daquest material sense perjudici per a lempresa cessionria, ajudant a lhora a lempresa audiovisual amb les dificultats que el seu departament de documentaci pugui tenir. En darrer terme, trobo important insistir en el reconeixement del professional de la documentaci audiovisual. Lxit daquest procs de selecci i conservaci noms saconseguir amb el treball dun collectiu ben format i que disposi dels recursos humans i tecnolgics necessaris per a la seva tasca. Tant les institucions governamentals com els dirigents de les empreses audiovisual han de donar la importncia que mereix aquest departament pel b de la qualitat informativa de la cadena com per la responsabilitat social que tenen a lhora de conservar aquest legat.

Bibliografia:
Mdul 1. Una aproximaci a la documentaci audiovisual

Tapia, A.; Lpez, N.; Medina, E.; Gmez, P. "La memoria del periodismo", Anlisi 33, 2006, p. 119-133. Hidalgo, P. "La documentacin audiovisual de las televisiones. La problemtica actual y el reto de la digitalizacin". Documentacin de las Ciencias de la Informacin, 2005, vol, 28, 159-171.