ONG CEREDIAR ORG

CENTRE DE RECHERCHE ET DIFFUSION ARCHEOLOGIQUE

Organisation Non Gouvernementale Association Loi 1901 - Préfecture de Seine Saint-Denis n°W-93-100-4235 Siège : « Cottage 1 » - 97 Avenue Franklin - 93 250 Villemomble - France

●

53 ICA - 53 CONGRÈS INTERNACIONAL D’AMERICANISTESCIUTAT DE MÈXIC (19 AL 24 DE JULIOL DEL 2009)LA CONSTRUCCIÓ DEL PROPI EN UN MÓN GLOBALITZATSIMPOSI D’ARQUEOLOGIA SOCIAL LATINOAMERICANAPARTICIPACIÓ DE L’ORGANIZACIÓ NO GUBERNAMENTAL FRANCESACENTRE DE RECHERCHE ET DIFFUSION ARCHEOLOGIQUEONG CEREDIAR ORG

cerediar.org@aliceadsl.fr

●

DE LA TEORIA A LA PRAXI

COM CONSTRUIR EL QUE ÉS PROPI EN UN MÓNGLOBALITZAT PARTINT DE L’ARQUEOLOGIA SOCIAL

●

PERDr. Ernest-Emile

LOPEZ-SANSON de LONGVAL

ArqueòlegMembre de Permanent de laSociete des Americanistes au Siège du Musée de l'Homme à Paris.Membre de la Society for American Archaeology de Washington DC.Presidente de ONG Cerediar ORGYLic Adriana Noemí

SALVINO

ArqueòlogaUniversidad Nacional de Buenos AiresDirectora Científica Adjunta de ONG Cerediar ORG

●

: cerediar.org@aliceadsl.fr Bureau Domaine de Lacombe-Cave 46800 Saint Matré - France

Cayó para nosotros una cortina maravillosadonde del verdadero mundo huyen las falsas apariencias.La ciencia ha vencido la impostura de los ojos.el hombre a repudiado las vanas esperanzas."Sully Proud'homme, Poesias"Podem definir “ciència” com “el coneixement sistematitzat” i en un sentitrestringit com “tot el saber considerat com objectiu i, per conseqüència, verificable”.Les concepcions metafísiques del món arcaic no sempre van ser formulades enun llenguatge teòric; el símbol i el ritu expressaven, sobre plans diferents i amb elsmedis que els eren propis, un sistema complet d’afirmacions coherents sobre la realitatúltima de les coses.És essencial doncs, comprendre el sentit profund de tots aquests símbols, mitesi rituals, per aconseguir traduir-los en el nostre llenguatge habitual. Si analitzem la sevaautèntica significació, podrem verificar que van arribar a tenir consciència d’una certasituació en el Cosmos, i aixó implica una posició metafísica.El veritable problema de l’arqueologia es planteja entre els propis arqueòlegs i laforma d’interpretar la seva activitat.El seu treball consiteix en trobar explicacions als processos de desenvolupamenti canvi social dels grups humans en la seva perspectiva històrica.És a dir, estudiar el recorregut històric d’un poble a travès de la seva existència.Però a diferència d’altres ciències, nosaltres ho fem per la via de la investigació,classificació i interpretació de les restes materials del seu passat.Tot i aixó, hi ha arqueòlegs que no tenen aquesta mateixa opinió. Pensen que elnostre treball ha de limitarse a exposar una “evolució” i, per aixó, donen per acabada laseva labor quan exposen el que han desenterrat en una vitrina d’un museu per ademostrar a les classes socials que tenen temps lliure per a intruir-se.A diferència dels arqueòlegs culturalistes, nosaltres, els arqueòlegs socialspensem que l’arqueologia, entesa com una ciència social, no pot oposar-se a la realitatdel present i que, mentre es busquen explicacions sobre el recorregut històric delshomes, ha de comprometre’s a convertir-les en un instrument útil per aconseguir unfutur millor fent-hi propostes.Per tant, hi ha dues maneres d’interpretar la ciència arqueològica:Una arqueologia classista i elitista, expositiva, i que només busca la informació,no les explicacions, perquè considera que no hi ha res a explicar ni a canviar.És una arqueologia culturalista de base metodològica aristotèlica on el Principid’Identitat es converteix en quelcom sagrat (per a Willey, tot el que és del mateix color,és del mateix fabricant), i que per conseqüència, nega la història.I hi ha una arqueologia científica, que nosaltres anomenem “l’Arqueología d’unaaltra manera”, creada per Vere Gordon Childe a la Universitat de Londres a principis delsegle XX, la qual va ser elevada a la categoria d’Escola per Guillermo Lumbreras, de la

Universidad Mayor de San Marcos de Lima (Perú). I anys desprès, a la “Reunió deTeotihuacán” (1975) va nèixer el nom d’Arqueologia Social.La diferència no és només metodològica, sinó també ideològica.Quan l’arqueologia només serveix per a recollir merament “informació”, esposiciona al servei del statu-quo i de l’inmobilisme. És a dir, allò immutable esconverteix en Llei.Quan es barreja la idea amb l’objecte, s’acaba tenint nostàlgia d’un pretès passatgloriòs. Es fa marxa enrere en la història.Però quan l’arqueologia és un instrument d’investigació del passat, treballemsobre el seu recorregut històric per arribar a comprendre la nostra realitat actual. És ladialèctica al sevei dels homes.El veritable patrimoni d’una nació és el seu recorregut històric i no els objectesdeixats pels seus ancestres. Els objectes ens serveixen a nosaltres, els arqueòlegs, pera comprendre el mode de producció de la vida material, però fora del seu contextaquests objectes es converteixen el quelcom nul i mut.La barreja pot ser “políticament correcta”, però certament és “científicamenterrònia”.Los hombres hacen su propia historia, pero no de maneraarbitraria, bajo circunstancias elegidas por ellos mismos,sino por aquellas directamente dadas y heredadas del pasado.La tradición de todas las generaciones muertasoprime como una pesadilla el cerebro de los vivientes."El 18 Brumario de Luis Bonaparte"

●

I aquí tenim el punt clau de l’Arqueologia Social Latinoamericana (ASL): “Què ferde l’arqueologia?”Per a nosaltres, representa un compromís tant amb la societat passadainvestigada, com amb la present, perquè els arqueòlegs estem inmersos en una realitat ala qual no hem de ser aliens i, en la que en última instància, som actors socials queprodueixen i distribueixen en forma simètrica els coneixements que són fruit del’enfrontament del món de les idees i la realitat.L’arqueologia és una ciència social; per tant, aquestes activitats suposen unaalternativa diferent a l’arqueologia tradicional. Una arqueologia social que cregui que lateoria és duta a la pràctica i que els arqueòlegs no som èssers aliens a la realitat, sinóactors socials en mig d’una comunitat, fruit de l’enfrentament entre el món de les idees oteoria i les restes de la realitat prehistòrica.L’ASL ha fet un gran pas endevant en la teoria al incorporar com a basemetodològica el materialisme històric. Però desprès, s’entanca al no haver aprofundit elseu estudi dirigint-lo cap a la praxi.En aquest sentit la XI Tesi sobre Feuerbach de Marx és clarivident:“Fins el present, els filòsofs no han fet altra cosaque interpretar el món.El que és important, és transformar-lo.”