IES Joanot Martorell Esplugues de Llobregat
No saps el que tens, fins que ho perds
Plof, plof, esquitxava l’aigua dels petits bassals formats per la humitat de la nit.Em sentia ràpid, notava com les meves cames anaven soles, ràpides,lleugeres, com si jo no fos el seu amo. Ho mirava tot, em sentia com si noestigués dintre del meu cos. A la meva esquerra un bosc verd, humit amb elcant dels ocells més matinadors. A la dreta la ciutat encara adormida, envoltadaper una lletja capa de contaminació marró a la que no arribava a acostumar-me. Plum, plum, plum... cada cop més ràpid, semblava que el meu cor estiguésal màxim, però jo no parava, cada cop més ràpid, sentia l’aire fresc a la cara,sentia com es despentinaven els meus cabells, però no m’importava. Corriasense cap direcció ni horari, ho feia, simplement, m’agradava...Hola, em dic Bob. Tinc 15 anys i us explicaré com va començar la mevahistòria. Vaig néixer a Barcelona i tot i que sóc fosc de pell, parlo molt bé elcatalà i sóc català. La meva història va començar ara ja fa vuit anys quan jo entenia set. Anava un dia tot sol cap a l’escola, recordo que estava a prop, noméshavia de creuar tres carrers i ja hi arribava. Això feia que sempre arribés tard.Un dia com de costum vaig sortir de casa corrents i a mig camí, vaig creuar unacarretera i sense adonar-me ja tenia a un gran 4x4 a sobre. No sabia què fer,va ser com si el mon s’aturés, jo amb cara d’espant sense cap temps dereacció, veient com el robust para-xocs del 4x4, es va posar just al meu davanti va colpejar el meu cos esquifit enviant-lo deu metres cap endavant. Vaigsentir-ho tot a càmera lenta. Primer l’impacte, al braç i a la cama dreta, vaigsentir com la meva motxilla es separava de mi, després el vol i finalment lacaiguda sobre el dur asfalt. Primer no vaig sentir res em vaig quedar atorditmirant la gent que venia corrents cap a mi, i després com un nen que cau i alcap d’una estona comença a plorar, el mateix. Vaig sentir un dolor terrible alsbraços, cames i articulacions; un nerviosisme de veure el meu peu fora de laseva òrbita; vaig sentir por. Mentrestant la gent estava intentant socorremtrucant a l’ambulància, però jo ni els veia, estava totalment desconcertat. Per fiva arribar l’ambulància i van baixar dos nois, van dir unes paraules entre ellsque no recordo massa bé però em sembla que eren -“tres fractures a les
Add a Comment