Aquesta Constituci que teniu a les mans ser la primera llei que els diputats que representin Reagrupament

al Parlament de Catalunya presentaran per qu saprovi

Joan Carretero (Vic, 13 de mar de 2010)

CADA NACI ESCULL LA SEVA PRPIA LLEI

Usatge Unaqueaeque gens

CONSTITUCI DE CATALUNYA

Nosaltres, el poble de Catalunya Volent restablir els nostres drets sobirans, conscients de la nostra responsabilitat envers les generacions futures i volent bastir una comunitat unida, prspera, solidria, oberta i respectuosa amb la dignitat humana i els drets fonamentals, ens donem la present Constituci. Prembul. La Constituci que ens donem, sinspira en els principis continguts en la Declaraci dels Drets de lHome de 1789, en la Declaraci Universal de les Nacions Unides proclamada el 1948 i en la Convenci Europea dels Drets Humans de 1950. Els poders pblics tenen lobligaci de garantir i respectar aquests principis i els drets fonamentals que sestableixen en aquesta Constituci. Ttol I.- Principis Generals. La sobirania. Art.- 1. LEstat. Catalunya s un Estat de Dret, independent, Democrtic i Social. Art. 2. Exercici de la sobirania. La sobirania nacional pertany al poble de Catalunya, que lexerceix directament o mitjanant els seus representants. Art. 3. El territori. El territori de Catalunya es correspon amb els lmits geogrfics de Catalunya.

Art. 4. La capital. La capital de Catalunya s la ciutat de Barcelona. Art. 5. Llengua. El catal s la llengua prpia, nacional i oficial de Catalunya. La llibertat lingstica est garantida. Loccit, denominat arans a lAran, s tamb llengua oficial en aquell territori. Art. 6. Nacionalitat. Una llei regular les condicions dadquisici, conservaci i prdua de la condici nacional de catal. Els ciutadans del Pas Valenci, les Illes Balears, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i lAlguer tenen garantida la condici nacional de catalans, si ho solliciten. Art. 7. Els smbols. Els smbols de Catalunya sn la senyera, la festa nacional i lhimne nacional. Ttol II. Els Drets Fonamentals. Art. 9. Dignitat humana. La dignitat humana s inviolable. Art. 10. Dret a la vida. Tot sser hum t dret a la vida. La pena de mort, la tortura i el tractament inhum o degradant sn prohibits. Art.11. Igualtat davant la llei. Les dones i els homes sn iguals davant la llei.

Ning pot ser perjudicat o afavorit per ra del seu origen, la seva raa, el seu naixement, les seves conviccions, les seves opinions o la seva situaci social, o qualsevol altra condici personal. Art.12. Llibertat. La llibertat individual est garantida. Est especialment garantida: a) La llibertat personal i la integritat fsica i moral. b) El respecte a la vida privada i familiar. c) El dret a lhonor i a la prpia imatge. d) La inviolabilitat del domicili, de la correspondncia i de les telecomunicacions. e) El dret de tenir i educar els fills. f) La llibertat de pensament, de conscincia i de religi. g) La llibertat de tenir opinions, dexpressar-les i difondre-les. h) La llibertat de premsa. i) La llibertat dassociaci, reuni i manifestaci. j) El dret de vaga i el dret a la negociaci collectiva. k) El dret a rebre educaci i la llibertat densenyament. l) La llibertat a la creaci artstica i a la recerca. m) La llibertat descollir i exercir una professi. n) La llibertat dempresa, comer i indstria. o) La llibertat de fixar el propi domicili. p) La llibertat daccs als crrecs pblics.. Art. 13. Protecci jurdica. Tothom t dret a obtenir una tutela judicial efectiva. Tothom t dret a la presumpci dinnocncia. Tota persona detinguda ha de ser portada davant del jutge abans de les vint-i-quatre hores segents a la seva detenci. Tothom t dret al jutge natural predeterminat per la llei, a ser defensat per advocat, a saber de que se lacusa i a un procs pblic, rpid i just. Les lleis penals i sancionadores sn irretroactives. Es prohibeixen els tribunals especials.

Tota persona injustament detinguda t dret a ser indemnitzada pel dany sofert. Art.14. La censura est prohibida. Art. 15. Propietat. El dret de propietat est garantit en la seva funci privada i social. Art. 16. Matrimoni. El dret al matrimoni i a formar una famlia est garantit. La llibertat de constituir altra forma de vida en com diferent del matrimoni est garantida. Art 18. Protecci del territori. Tothom t el dret a viure en un medi natural equilibrat. Els rgans de lEstat tenen lobligaci dassegurar una utilitzaci justa del sl i una ocupaci racional del territori. Han de combatre el soroll i la polluci de laire; del sl i de laigua, i salvaguardar la flora, la fauna i la bellesa originria dels paisatges, aix com el patrimoni natural i arquitectnic. Art. 19. Tothom t dret a ser tractat pels rgans de lEstat sense arbitrarietats i amb respecte a les exigncies de la bona fe. Art.20 Drets poltics. Els ciutadans tenen dret a participar en els afers pblics. Tota persona major de setze anys t el dret de prendre part en les eleccions, votacions populars i referndums, de ser elegit per ocupar crrecs pblics i de donar suport a qualsevol iniciativa legislativa popular. Una llei regular els casos excepcionals en qu una persona pot ser privada dels drets poltics.

Art. 21. Iniciativa legislativa popular. Cinquanta mil electors o cinquanta municipis poden demanar al poder legislatiu, mitjanant una iniciativa legislativa popular, la promulgaci, modificaci o derogaci de disposicions constitucionals o legislatives. Ttol III. Lorganitzaci de lEstat. Art. 22. Els tres poders fonamentals de lEstat sn el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial. Els poders legislatiu, executiu i judicial estan separats. Les lleis regularan els rgans que formaran cadascun dels poders de lEstat aix com la seva composici, atribucions i funcions. Art. 23. Es regularan per llei les atribucions i funcions dels municipis i rgans supramunicipals. Ttol IV. Modificaci de la Constituci. Art. 24. Principi de llibertat per modificar la constituci. La constituci pot ser modificada total o parcialment. Qualsevol modificaci ha de ser sotmesa a referndum popular que shaur daprovar per majoria simple de vots. Art. 25. Modificaci parcial. La modificaci parcial de la constituci sadequar a les normes que regulin el procediment legislatiu ordinari. La modificaci parcial de la constituci pot versar sobre un o diversos articles per en cap cas pot afectar a ms duna matria.

Art.- 26. Modificaci total. La modificaci total de la constituci podr ser instada pel poble per via diniciativa popular, o b per lrgan legislatiu. Disposicions transitries i finals Primera.- Aquesta Constituci deroga, en el territori de Catalunya, la Constituci del Regne dEspaa de 1978. Segona.- Fins que no es dictin les lleis que regulin la composici, atribucions i funcions dels poders legislatiu, executiu i judicial, aquestes atribucions seran exercides pel Parlament de Catalunya, el President, el Govern de la Generalitat i els rgans judicials, en la forma establerta a la llei orgnica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de lEstatut de Catalunya. Tercera.- Queden derogades totes les normes jurdiques dictades pel Parlament de Catalunya que contradiguin els principis i drets continguts en aquesta Constituci. Quarta.- Entrada en vigor. Aquesta Constituci entra en vigor lendem de ser ratificada pel poble de Catalunya en referndum. En els deu dies segents a la data daprovaci d aquesta llei per part del Parlament, el President de la Generalitat convocar un referndum per sotmetre a la ratificaci del poble de Catalunya la present Constituci, que shaur de celebrar entre els quaranta i els seixanta dies posteriors a la data de la convocatria.