Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

Download

HOBBES:

“Homo homini lupus”: L’home és un animal que viu en societat però que alhora és salvatge.L’home agredeix constantment a l’home.Hobbes diu que l’home és un egoista racional. Justifica el comportament de l’homecomparant-lo amb el llop en societat. Segons Hobbes:L’home busca la supervivència.La desconfiança per a poder competir.Busca el reconeixement un cop guanyada la guerra.L’entrada de l’home a la societat és un poble amb lleis i repressions molt fortes queaconsegueixen aterrorir a l’individu, on no hi haurà ni justícia ni injustícia, no cap conceptede societat civilitzada. Farà el que voldrà.Hobbes proposarà una monarquia on el rei tindrà tot el poder per a impedir estats de guerra,no Déu.

LOCKE:

És un filòsof anglès (1632 – 1704). Té una filosofia empirista. Les seves obres mésimportants són:

Assaig sobre l’enteniment humà

Dos tractats sobre la guerra civil

. Ell diuque l’home es regeix per la llei natural que és la llei de Déu. Els nostres drets naturals són:la vida, la llibertat i la propietat. I que no hi ha estat de guerra però els drets poden perillar.Els homes som lliures, tot iguals, som independents i tot per natura. Ningú es pot veuresotmès a reunir-se en societat per a triar un govern. Però sí que hem de renunciar a algunacosa per a obtenir el que volem. No és llibertat natural. Com la societat civil té uns límitsestablerts per nosaltres, no existirà l’esclavitud. S’ha de preservar la propietat privada.S’assenten les bases del liberalisme polític i el comunisme. Aquest contracte de societat ésde total lliure elecció, ningú ens obliga a deixar de ser natural.Tota la societat és part d’un cos polític: és un organisme, funciona bé si totes les seves partsvan bé. Entre tots escollirem un representant per majoria. El que digui la majoria ha de ser acceptat per tots. Les decisions d’aquesta s’han d’acatar i seran definitives. S’entén per lleinatural i racional i les lleis racionals ens les ha donat Déu. Identifica natura amb revolució.La societat és voluntària.

L’EMPIRISME

És una filosofia que agafa temes i llenguatges de la filosofia cartesiana, però no tot perquèsinó seria racionalisme. Empíric vol dir que es capta pels sentits. És una escola que diu quetot el que sabem prové dels sentits, no hi ha idees innates.

LOCKE:

Era un gran filòsof polític. Parteix del principi empíric: tot el que sabem és el que prové delssentits. Pels sentits sabem les qualitats de les coses.*Hume elimina aquest esquema perquè diu que es contradiud’una manera clara i evident amb el principi empirista.Les qualitats que sabem, han d’anar juntes per donar alguna informació (les qualitats d’unataula han d’anar juntes per que sapiguem el que és). Van sempre juntes perquè, segonsLocke, són com a xinxetes enganxades en un suro que si movem el suro es mouen toteselles. Les característiques són qualitats innerents a un suport que hi ha sota el que noveiem: la substància. Parla de substàncies, que no són empiristes. Els seus raonaments escontradiuen amb les demostracions.Les qualitats, les coses, etc. provenen de Déu i hi arriben, a la substància Déu, amb larelació de causalitat: algú ha d’haver fet aquesta naturalesa. Hume diu que tot això no tésentit, les substàncies i les relacions causals les desestimarà i només quedarà (ull)

BERKLEY:

Té una filosofia empirista de caràcter espiritualista per convèncer els pecadors.

Esse est percipi



Ser és ser percebut. Les coses del món material esgoten la sevaexistència en ser percebudes. Només podem saber les qualitats de les coses que només

existeixen quan són percebudes. (Un soroll esgota la seva realitat de ser percebuda). Nopodem parlar de substància material perquè no la percebem i això és el mateix que dir queno n’hi ha. Les coses que s’acaben en ser percebudes no poden donar lloc a idees. Lesidees venen donades per una conversa, en diàleg entre Déu i el pensament humà. Déu vacrear les qualitats com una manera de comunicar-se amb les persones.*

DAVID HUME:

Destrueix qualsevol mena de substància i de relació de causalitat.

ADAM SMITH. S. XVIII:

Filòsof i fundador de les ciències econòmiques, del liberalismeeconòmic. Obra:

La riquesa de les nacions

, és com el de Newton, a partir d’allí neix laciencia de l’economia i a més a més, la ideologia de liberalisme. Ell pensa que l’economias’autoregula ella sola. També va escriure sobre filosofia moral, però va ser un filòsof espiritual.

RICARDO:

Era un jueu que va inventar la llei de rendiments, els nivells decreixents. Té unafilosofia econòmica pessimista.

MALTHUS:

Deia que els aliment creixen en proporció aritmètica i la població de formageomètrica, hi ha més gent que aliments. La gent es va morint fins que torna a l’inici. Tambées queixava de les subvencions als pobres.

HUME

Tractat sobre la naturalesa humana



No va tenir cap èxit i llavors va publicar un resum i unresum del resum titulat

Resum

. És com la Bíblia de l’empirisme.Tant Smith com Hume tenien com a ídol a Newton. Va voler-lo copiar i per això vadesenvolupar la filosofia moral amb aquest llibre. Pretenia donar una visió de la persona i dela natura des del punt de vista empirista (caracteritzat per l’escepticisme – no creuen en unacosa concreta). No creia en la metafísica.La seva millor filosofia és contra de la metafísica.Entre Hume i Kant van voler acabar amb els mètodes deductius. La ciència empirista diuque només podem saber el que veiem i els metafísics, parlen de coses que no ha vist mainingú (Déu, etc.).Hume utilitza les substàncies i sobretot el concepte de causalitat. Comença definint lesparaules a la seva manera. Primera IDEA: Les idees de Descartes, per a Hume sónpercepcions (impressions i idees, la diferència està en la força).Les impressions són més vives, tenen més força, les tenim al davant. Mentre que les ideessón més febles, ens ho tenim que imaginar. Totes les idees provenen d’impressions.Qualsevol idea que no provingui de les impressions l’haurem de descartar perquè ens potconduir a l’error. La idea de substància no prové de res, així que també es descarta. Nomésqueden les relacions de causalitat però també condueixen a l’error i les eliminarà i nomésquedarà l’ull.*

Classes de veritats:

Tot el que podem dir i afirmar pot ser classificat en:

Les ciències empíriques – el coneixement de la natura. Relacions d’idees.2.Les ciències formals – matemàtiques, lògica, etc. Són les qüestions de fet.Si diem alguna cosa que té algun sentit serà o bé una qüestió de fet o bé una relaciód’idees. Una qüestió de fet és una cosa que passa o bé afirmacions de caire matemàtic: nopodem de fets sinó de relacions entre idees. Les relacions no es poden negar i les qüestionsde fet poden ser veritat, són vertaderes pel seu contingut. Aquests dos conceptes estanguiats per principis lògics molt diferent.1.Es guien pel principi de causalitat. Totes les coses tenen una causa que les fa ser com són i no d’una altra manera. Hem de saber perquè són d’aquesta manera.

Principi de la no negociació: Podem dir qualsevol cosa que no sigui una contradicció.En la relació d’idees fem demostració: consisteix a mostrar la necessitat d’una afirmació.Hume diu que el que sabem és una qüestió de fet o una relació d’idees i tot el que no parlid’això s’ha de destruir. S’han de destruir els llibres metafísics perquè utilitza un raonamenthíbrid, estèril, inproductiu, fals.

Hume utilitza un raonament deductiu que acaba enunciant un fet, que pot ser vertader o no iaixò trenca amb la metafísica, és un raonament híbrid perquè no dóna cap coneixement; laconclusió és falsa o no necessàriament vertadera. El raonament deductiu arriba a unaconclusió vertadera i per això trenca perquè diu que un fet pot ser vertader o fals. Per intuïció sabem que una cosa existeix. L’existència es comprova intuïtivament.Hume diu que tot el coneixement és abstractiu o intuïtiu, que és l’immediat. Hume diu que totpot ser la demostració de les matemàtiques, simples relacions entre idees



conclusióvertadera, només pot ser d’una manera, i les qüestions de fet on la negació sempre éspossible.Al parlar de fets podem usar el principi de no contradicció. No es pot demostrar. Lametafísica barreja aquestes dues maneres de dir la veritat. El raonament deductiu no pottenir com a conclusió un fet, i el fet no té perquè ser vertader.No sabem res de metafísica perquè els seus raonaments no són clars.

Associació d’idees:

A partir d’unes idees en formen unes altres: associem idees per a formar conceptes i els hiposem un nom.Occam: Els universals els formem associant coses que s’assemblen.Hume perfecciona la idea d’Occam amb 3 criteris:



Semblança: Coses que s’assemblen, les agrupem.



Continuïtat: Coses que sempre estan juntes, les agrupem en una unitat.



Causalitat: Coses que en principi són independents les agrupem com a causa i efectesi compleixen determinades característiques:Prioritat: Primer hi ha la causa i després l’efecte.Contigüitat: Han d’estar juntes.Unió constant: Sempre que passi, passa l’altre.Formen conceptes causa i efecte si compleixen aquestes característiques.Per estudiar la causalitat Hume posa un exemple equivalent al de Sòcrates (deia que creurei saber i recordar).Hume parla d’un suposat Adàn (un home acabat de crear). Si ens trobéssim amb ell, elportaríem a jugar un joc de billar per demostrar-li el moviment com a causa i efecte (elmoviment de la primera bola és la causa del moviment de la segona). Podem aturar laprimera bola, el moviment de la segona bola és un fet, i amb fonament, es pot dir si està enmoviment i sempre podem concebre el seu contrari. No hi ha cap inferència deductiva quepermeti passar d’un fet a un altre fet. Sense fonament i es deduís seria una relació d’idees.Segons el seu raonament, diu que la causalitat depèn en tot de l’experiència i la sevaconclusió és que no es poden fer raonaments metafísics, no valen res perquè utilitzen lacausalitat com una part més del raonament deductiu. D’utilitzar la noció de causalitat podemconèixer el món empíric, així entenem la natura. Però només la podem fer servir aplicada afets perquè és el principi lògic que guia la nostra noció de fet. Les persones tenim les idees iles relacionem segons les coses que hem vist.* La causalitat només es pot fer servir lligant-la als fets.El costum ens porta a l’efecte. El curs de la natura no es pot demostrar. La creença es creapel costum. Demostrar és fer una inferència a una causa necessàriament vertadera. Nopodem demostrar la regularitat de la natura amb un raonaments deductius ni probabilístics.La nostra ment, actuant sobre creences basades en costums, va sobrevivint i traient lesseves pròpies conclusions.

Aplicacions a la ciència:

Els empirístes consideren que tot el que sabem són les coses que les ciències ens duen. Nonomés és una cosa útil sinó que també teòrica. Hume pensa que la ciència no és immòbil niintocable sinó tot el contrari. Actualment les ciències (física) són ciències nomologico-deductiu. Són unes lleis provisionals, si no podem estar segurs dels raonaments deductiustampoc de les lleis, ho mantindrem fins que puguem dir alguna cosa millor.