3
Aventura, vida, acció, experiència, interelació amb els altres, marcar allà on van.
..Hem vist que aquestes paraules han sortit moltíssim.. per tant ja tenim clars quins sónels projectes que cal fer:
que els visquin, que hi hagin de fer quelcom mitjançantl’acció constant, que englobin moltes coses, que siguin fetes en grup, que es vegin itinguin valor, ...
No podem anar amb el boli, el dossier perquè és com donar-los-hicada dia un cubell perquè netegin a coberta (ei! algun dia cal netejar la coberta però notots), i no deixar-los baixar a port segur que aviat tens un motí que no pots aturar i elvaixell s’enfonsa després d’una dura batalla, i que no confïis que tens el timó i lesarmes, no...perquè ells tenen la força de la majoria i ho saben, saben que
si no vas ambells estàs sol,
molt sol, massa sol...encara que puguis trucar a comandància...allàcontinuaràs estant sol... i ho saben...Per tant, si tot això s’ha entès bé, que li faltava al capità ara? Doncs idees, projectes, jahavia vist el percal i la missió no era fàcil perquè els havia d’ensenyar anglès, que deienque no sabien res i que mai els hi havia interessat per tant... xungo xungo estava eltema... a sobre anglès, em sentia una professional fracassada i necessitava idees ja...Sicom a mínim fos de visual i plàstica doncs dibuixaríem o faríem alguna manualitat, sifos de tecnologia podríem anar a fer servir els ordinadors i fer alguna cosa allà que elsagradés, castellà o català pots fer molta llengua oral, i parlar o fer moltes cosetes perquè poden llegir, redactar...
però anglès, què?¿?¿?
després de l’avaluació inicial i veurequin era el nivell 0 o sota 0 que tenien era impossible, sinó sabien ni dir el seu nom!!!Estudiar no estudiarien, els idiomes s’han d’aprendre fent, i que fem???? Si aquestsnomés volen passejar per l’institut... i jo encara m’estic situant, ni el conec el terreny,aquí segur que ells s’ho coneixen més que jo...entre aquests pensaments vaig anar parintel primer projecte:
labelling
i aquest va anar portant els altres, era un deixar-se portar que anava sortint bé perquè sortia de tots, de la situació, del contexte, del moment, dellloc, ...Després explicaré els projectes fets, en què es basen, la metodologia, etc... tot allò méstècnic de la nostra feina. Però ara deixeu-me que acabi amb la conclusió, sí, hecomençat exposant-vos com va ser el meu inici, ara vull fer-vos cinc cèntims de laconclusió que he arribat després d’un any navegant a la deriva...i vull titular aquestaconclusió....
CONCLUSIÓAULES OBERTES: UNA GRAN OPORTUNITAT
Sovint són molts els que pensen amb negativitat davant el fet d’un aula oberta. Podrien pensar entre d’altres que és una despesa innecessària, que no ha de ser-hi dins d’unensenyament reglat, que millor que com a docent no els destinessin mai, etc.Però no és així. L’aula oberta és una oportunitat molt gran de llibertat, de repte, decreativitat, de créixer com a persones, és prevenció, inserció social i acollida, és un luxe per a gaudir-hi com a professional.Però anem pas per pas. Quan ens referim a la llibertat, al repte i a la creativitat ens hireferim des de l’òptica de poder portar a terme com a docent i conjuntament amb elsteus propis alumnes uns projectes que no serien possible dins el marc curricular ordinari per moltes raons i que et fan sentir còmode perquè no hi ha pressa, no hi ha un temariconcret al que arribar sinó que treballem en global i tant el procés com el resultat sónimpressionants. El procés és una oportunitat per a tots per anar creixent junts a través dela construcció del propi projecte, el projecte final és allò que cal veure per encoratjar-
Leave a Comment