ll L’idioma està ben a prop del cor de les persones, forma part de la nostra ànima, per aixòés una cosa a la qual ens hi sentim molt units, d’ací que l’idioma siga el punt dèbil contrael qual atacar per tenir un poble sotmès.m La llengua de cadascú és essencial a l’hora de definir la nostra identitat, qui som. I eixeés un altre problema afegit de la desaparició de les llengües: la pèrdua d’identitat. Lagent està a cada vegada més confosa respecte de les seues arrels: qui són, d’on vénen,quina és la seua història i com es relacionen amb altres persones. De vegades, això potconduir l’individu a una gran pèrdua de l’autoestima i de la confiança en ell mateix. Lespersones que no saben quin és el seu lloc al món, i es veuen atrapades entreestrangers, d’idiomes majoritaris que els hi vénen imposats.n Hi ha prou amb una generació o menys perquè una llengua que no està amenaçadapasse a estar-ho. Per tant, és ben probable que les tres mil llengües que estan en perillde desaparició, desapareguen al llarg del segle i que ja no en quede cap qui les parle.Això significa que, durant aquest segle, morirà a cada dues setmanes una llengua enalguna part del món. Si no en fem res, dins d’un segle, s’haurà perdut la meitat del’herència lingüística de la humanitat.o La pregunta que es fa tothom és: quan mor una llengua? Es diu que quan mor l’últimapersona que la parla. Però alguns pensen que és quan en mor la penúltima, perquèllavors, l’última es queda sense ningú amb qui parlar-lo.p Una vegada queda sols un parlant d’una llengua, quan aquest mor, si la llengua no s’haescrit, ni n’ha quedat registrada d’alguna manera, serà com si eixa cultura mai no hi hajaexistit. Eixe és el problema que desaparega una llengua, que si no hi ha indicis de laseua existència, mai coneixerem la visió del món que tenia eixa cultura, ni el seuconcepte de l’ésser humà.q Cultura naxi (o nagzi) : els mestres d’aquesta cultura, els navas van escriure totes lesparaules de la llengua en la pell d’un porc. Un dia van fer un llarg viatge, però hi vahaver una època que ho van passar molt malament i no hi van trobar res per a menjar.Llavors, es van haver de menjar la pell del porc sobre la que havien escrit totes lesparaules per a no morir-se de fam, amb la qual cosa van desaparèixer les paraules, ésper això que no hi ha escrits en la llengua naxi.r Per a conservar les llengües hem de conscienciar les persones perquè tota la humanitatsiga sensible al problema. Si no hi ha escrits en una llengua, cal escriure amb ella. Per aaixò cal establir-hi sistemes d’ortografia, la qual cosa implica aconseguir lingüistesd’eixos idiomes. Sense una llengua escrita, la humanitat sencera estaria perduda en elmón modern.s Quan hi ha la possibilitat que una llengua puga desaparèixer, els membres mésimportants d’una comunitat són els adolescents, són fonamentals atés que seran paresen la generació següent.t Totes les llengües canvien, independentment d’on es parlen. Va en la pròpia naturalesadels idiomes. Canviarà el nostre idioma? És clar que sí. Però, serà per a pitjor? Canviaràa pitjor? És que un idioma pot canviar a pitjor? No. P.e. L’anglés de fa mil anys eratotalment distint a l’actual. Durant els últims dos mil anys l’anglés ha rebut la influènciadel francés en particular, de les llengües clàssiques i, també, de fet, d’unes tres-centescinquanta-vuit llengües que ha fet que l’anglés canvie. Ara, l’anglés compta ambvocables de totes les llengües del món. Això és negatiu? Es pot considerar l’anglés pitjorperquè ha canviat? Al contrari, l’anglés és actualment l’idioma més estés de la Terra.u “En la meua opinió, tindríem la possibilitat de no escollir l’anglés, però, a la pràctica, noés així, perquè la gent que decideix, la que estableix les tendències, la que marca lesdirectrius a tots els àmbits, parla anglés. Nosaltres, després, els seguim i, com no tenimpoder de decisió per a fer-ho, necessitem l’anglés com a eina”.v A l’univers angloparlant, els joves hi combinen cultures i identitats. D’eixa unió naixeràuna consciència nova.
Leave a Comment