No sabem ben bé perquè, però el mes de maig és eltemps de l'any en què es celebren les primerescomunions, la qual cosa, si no volem caure en larutina, obliga la nostra comunitat a reflexionar moltseriosament sobre un fet que afecta un momentimportant dels nostres infants que, per primeravegada, es troben amb Jesús d'una manera real.I ens veiem seriosamentobligats a pensar, críticament, enaquest ritual anual per la senzillaraó de que, any rere any,constatem amb preocupació lainfluència de factors aliens a lareligiositat de l’acte assumida,conscientment o insconscient, pels protagonistes d'aquest ritual,fins al punt de convertir les primeres comunions en actesd’inqüestionable i pura laïcitat detal manera que la veuevangelitzadora de l'església restaamortida, per no dir emmudidaVestits, regals. Quan mésostensibles i cars millor. Aquestssón els símbols protagonistesd'una cerimònia que hauriad'ésser presidida per Jesús i que, paradoxalment, és precisament exclòs per la presència de la materialitatd'aquests símbols.Ens ve a la ment l'episodi relatat a l'evangeli de Marc,en el que Jesús s'indigna amb els apòstols perquè l'hiaparten uns infants que li presenten per a què elsimposi les mans. Jesús diu: Deixeu que els infantsvingui a mi. No els ho impediu, perquè el Regne deDéu és dels qui són com ells” (Mc 10,13-16). Noassumeixen, actualment, aquests símbols el paper dels apòstols que obstaculitzaven l'apropament delsinfants a Jesús?
MES DE MAIG, MES DE LES PRIMERES COMUNIONS
Edita:
Parròquia de Sant Medir
Tirada:
500 exemplars
Consell de redacció:
Enric Subirà, Ramon Freixas,Pepita Plana, Joan Fàbregues i Ramon Marin.
Maquetació:
Ramon Marin
Disseny:
Oleguer Forcades
Som conscients que vivim fortament pressionats per lacultura del consum i de l'ostentació i que per aquestmotiu alguns actes religiosos, com són les primerescomunions i els casaments, esdevenen oportunitats per a complir obedientment les consignes impartidesmitjançant els medis de comunicació, per les gransmarques i centres de consum amb nom propi. Però, per sobre de tot, no podem ignorar, i cal insistir en això,que, tal vegada sigui el nen o lanena les víctimes més importantsd'aquesta manipulacióFa uns anys el teòleg GonzalezFaus publicà en un diari unduríssim article, parlant sobre les primeres comunions, en el que ,després de qüestionar les parafernàlies que, generalment,les adornen, suggeria una solucióque exposem traduïda tot seguit:“A manera d'exemple: què passaria si, una vegada preparat elnen o la nena, els seus pares els portessin un dia a combregar ambells, silenciosament, com si fos undia de cada dia, i en arribar a casaes dediqués una bona estona enaprofundir el que ha passat (quelcom semblant com el pare de família explicava el sopar de la pasqua jueva) ise li regalen al nen o la nena un exemplar delsevangelis, i després, tots plegats lliuren tot el que s'haestalviat en vestits, restaurants, fotògrafs... aqualsevulla fundació d'ajut als infants del Tercer Mon?Per exemple, pels “
meninos da rua”
del Brasil...”És molt demanar que Jesús sigui l'únic que importa?Ramon Freixas
Leave a Comment