L’ALIMENTACIÓ EN ELS PRIMERS ANYS DE VIDA

1. L’alimentació dels 0-4 mesos.

La base alimentaria és la llet, és la millor alimentació fins els
4-6 mesos
• Les proteïnes de la llet ajuden a no tenir al·lèrgies ni
intoleràncies.
• Els greixos de la llet ajuden al desenvolupament del cervell.
• Ajuden a evitar l’obesitat.
• Les sals minerals eviten malalties com l’anèmia.
• La llet materna millora les defenses.
• Es crea un vincle entre mare i fill.
Quan la mare no pot donar-li el pit, es parla de la lactància artificial:
• D’iniciació: durant els primers mesos.
• De continuació: A partir del 5è mes.
2. L’alimentació dels 4-2 mesos.
S’inicia l’alimentació complementaria progressivament fins que
prengui tots els aliments.(si es fa amb llet adaptada, als 6 mesos s’ha
de canviar la llet.
• Introduir sabors i textures (es defineixen les preferències)
• Els aliments s’han de provar per separat i en quantitats petites.
• Entre aliment i aliment s’ha de deixar un període de temps(1-2
setmanes)
• S’inicia amb el puré de fruita. Començar amb els de plàtan,
poma...
I a l’arribar a l’any introduir de maduixa...
• Desprès introduir verdures com sopa o puré.
• Introduir el gluten a partir del setè mes.
• A partir del 6-9 mesos es pot introduir aliments trossejats.
• Als 8 mesos fer entre 4-5 menjars al dia, més la llet addicional.
• S’introdueixen els hàbits de taula, es canvia la postura.
• Als 12 mesos ja s’han incorporat gairebé tots els aliments.
3. L’alimentació d’1-3 anys.
El desenvolupament qualitatiu del nen és més ràpid que el
creixement, cal tenir en compte que ara el nen menja menys que
durant el primer any.
Ja pot menjar sencer, encara que sigui trossejat, agafa autonomia i
afavoreix la musculatura facial, la qual cosa ajuda a provenir
problemes fonètics i adquireix els hàbits d’autonomia.
4. L’alimentació dels 3-6 anys.
L’alimentació ha de ser variada i seguir una dieta equilibrada.
Introduir unes bases per a la promoció de la salut i els estils de vida
saludable.
5. Dificultats en l’alimentació.
 Gana: Factor biològic, necessitat d’ingerir aliments.
 Apetit: Component psicosocial, desig o plaer per menjar.
5.1Dificultats en el procés d’aprenentatges dels hàbits
alimentaris
• No té apetit (cansament,calor...)
• No tindre mai suficient.
 • Rebutjar els nous aliments. L’actitud de l’adult es molt
important alhora de l’adquisició dels hàbits, ja que el nen
percep el rebuig i l’acolliment de l’adult i això condicionarà la
seva actitud futura davant del menjar.
En tots els casos:
• L’actitud de l’adult marca.
• Ha de ser un moment relaxat i agradable.
• Tenir paciència i dedicació.
• S’ha de respectar.
• Reduir la quantitat i varietat d’alimentació i la presentació.
• No utilitzar el menjar com a mètode de moneda de canvi.
• L’adult és un model a seguir
5.2Trastorns
Quan un nen no menja pot ser:
- Causes físiques (intoleràncies)
- Causes psicològiques
• Regurgitacions: Treure llet desprès de les menjades, sol
desaparèixer quan el sistema digestiu és madur.
• Vòmits: Expulsió de l’aliment, sol ser esporàdic, però ens
hauríem de preocupar si es molt seguit i el nen no guanya pes.
Què fer perquè no vomiti:
o Evitar que empassi aire mentre menja.
o Eructar quan acabi de menjar.
o No bellugar-lo quan acaba de menja.
o Roba que sigui còmode.
o La posició en la qual es trobi influeix.
• Intoleràncies i al·lèrgies: Provocat per alguns aliments.
- Al·lèrgia: El cos desprèn una proteïna(IGE) i per a saber si
es té al·lèrgia es fa una prova per mirar si és la proteïna.
- Intolerància: El més característic és la llet, cereals,
llegums, fruits secs i peix
• Obesitat infantil.
• Anorèxia infantil: És una pèrdua de d’apetit per diferents
causes, com poden ser infeccioses.
Un altre cas, les intoleràncies o un error a la dieta.
Però el més greu són les causes psicològiques, a partir dels
6 mesos.
Degut a l’actitud dels pares davant del menjar, li transmeten al
nen ansietat i fa que rebutgi el menjar, la qual cosa fa que el
nen com a mecanisme de defensa es provoca el vòmit.
Tractament: Donar pautes als pares.
• Ruminació: Un cop empassat el menjar se’l torna a la boca. Es
fa voluntàriament i li provoca plaer. Esta caracteritzat en
persones amb malaltia mental profunda o nens de 0-18 mesos.
Aquest trastorn pot donar lloc a la pèrdua d’esmalt, trastorn
gàstric i una pèrdua de pes.
• Pica: Consisteix en ficar-se a la boca per menjar coses no
nutritives.
Sol aparèixer en persones amb malalties mentals i ens nens
amb carència afectiva.
Tractament: Enriquir l’ambient i vigilar l’entorn.
6. Tipus de dietes:
• Trastorns aguts de l’aparell digestiu:
- Es segueix una pauta alimentaria de fàcil digestió,
anomenada menú de règim. Dins d’aquesta pauta
s’aconsella ingerir una sèrie d’aliments caracteritzats per la
seva fàcil absorció, com per exemple l’arròs blanc, la pasta,
pollastre... però sobretot es té que tenir molt de compte
amb les maneres de cuinar el menja, es recomanable els
bullits, i les accions de vapor.
• Intoleràncies al gluten:
- La seva causa és la irritació en el budell, la qual cosa fa que
hi hagi una mala absorció dels nutrients.
Per evitar això, cal excloure de l’alimentació aquells
aliments que continguin gluten. Esta present en alguns
aliments, com per exemple, en alguns cereals com el blat i
l’ordi, però en l’arròs, l’ordi no hi contenen.
• Intolerància a la lactosa: Provoca alteracions o molèsties
abdominals quan arriba al budell. Esta present en la llet i en els
seus derivats.
• Diabetis: Aquest trastorns esta caracteritzat per l’excés de
glucosa en la sang, a causa d’un dèficit de secreció d’insulina.
La pauta alimentaria que cal seguir, es el mateix patró que
tothom, però tenien en compte la quantitat de les racions dels
aliments més rics en hidrats de carboni,fruits secs i làctics.
• Al·lèrgies alimentaria: Es manifesta amb una sèrie de
reaccions immunològiques que es produeixen per un aliment
que es pot manifestar de diferents maneres (cutània...) Així
que només cal eliminar l’aliment de la dieta.
• Menú sense carn: S’extreu la carn, però s’inclouen ous, peix i
làctics a més de llegums, ja que es aconsellable oferir
combinacions de llegums amb els cereals ja que permeten
obtenir una proteïna de molt valor calorífic, equivalent a la
carn.
• Menú sense carn de porc: Es porta a cap degut a la nova
població de diferents països. Nomes cal tenir en compte les
preparacions i la carn.