Intermedi 1 Unitat 1

Apunts
Intermedi 1 Unitat 1
Lescola est de festa

Intermedi 1-Unitat 1 Lescola est de festa

ndex

Presentaci 1

Aportar iniciatives per fer una festa conjunta i negociar 2

Reservar telefnicament un espai i uns serveis 10

Convidar alg a un acte 13

Confirmar lassistncia a un acte o excusar-ne labsncia 18

Fontica i ortografia 21


1
Presentaci

A continuaci trobars uns apunts dels continguts treballats en aquesta unitat.
Tajudaran a dur a terme les accions segents:
Objectius Aportar iniciatives per fer una festa conjunta i negociar.
Reservar telefnicament un espai i uns serveis.
Convidar alg a un acte.
Confirmar lassistncia a un acte o excusar-ne labsncia.


2

1. Aportar iniciatives per fer una festa conjunta i negociar

Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:

utilitzar el present dindicatiu, el condicional i limperfet de subjuntiu per fer propostes i
suggeriments,
expressar acord, descord i dubte,
la selecci, la disposici i lorganitzaci de la informaci en un correu electrnic,
el concepte i els components de loraci,
la flexi de gnere i nombre de ladjectiu,
vocabulari.


3


s del present
dindicatiu, del
condicional i de
limperfet de subjuntiu
per fer propostes i
suggeriments
(bloc 1, activitats 12, 13,
14, 15 i 16)
Tenim maneres diferents de proposar una activitat:

per qu + no +
verb en present dindicatiu?

Per qu no anem al cine, aquesta tarda?

i si +
present dindicatiu / imperfet de subjuntiu?

I si sortim a ballar?
I si sortssim a ballar?

verb poder en present dindicatiu / condicional + infinitiu

Podem sopar fora.
Podrem sopar fora.

Tamb podem fer propostes amb el verb semblar. Si el verb semblar va en present
dindicatiu, el verb de la subordinada tamb va en present dindicatiu.

Qu us sembla si convidem a la festa els antics alumnes de lescola?
present
dindicatiu
present
dindicatiu

En canvi, si el verb semblar va en condicional, el verb de la subordinada va en imperfet de
subjuntiu.

Qu et semblaria si reservssim una taula a Ca la Teula?
condicional imperfet de
subjuntiu


4


s del present
dindicatiu, del
condicional i de
limperfet de subjuntiu
per fer propostes i
suggeriments
(bloc 1, activitats 12,
13, 14, 15 i 16)

Fixat que la conjunci si uneix les dues oracions.

Solem fer servir el condicional i limperfet de subjuntiu per fer propostes duna manera
menys directa.

Escolta, Toni, per qu no vns a sopar a casa?
Uf, encara sc a la feina. I si quedssim dem? Qu et semblaria si anssim al
cinema?

Limperfet de subjuntiu es conjuga aix:

1a conjugaci 2a conjugaci 3a conjugaci

parlar perdre dormir
jo parls perds dorms
tu parlessis perdessis dormissis
ell / ella / vost parls perds dorms
nosaltres parlssim perdssim dormssim
vosaltres parlssiu perdssiu dormssiu
ells / elles / vosts parlessin perdessin dormissin

Per formar limperfet de subjuntiu de molts verbs de la 2a conjugaci i dalguns de la 3a,
prenem com a referncia la primera persona del present dindicatiu. Per exemple, en el cas
del verb beure partim de bec, canviem la c final per -gu- i hi afegim les terminacions.

2a conjugaci
(beure bec begu-)
3a conjugaci
(tenir tinc tingu-)
jo begus tingus
tu beguessis tinguessis
ell / ella / vost begus tingus
nosaltres begussim tingussim
vosaltres begussiu tingussiu
ells / elles / vosts beguessin tinguessin


5


Recursos per
expressar acord,
desacord i dubte
13, 15 i 16)

Podem expressar acord i desacord amb els verbs semblar, veure i les expressions estar
dacord i tenir ra:

(No) ens sembla b.
(No) ho veig aix.
(No) hi estic dacord.
(No) tens ra.

Per expressar dubte o escepticisme, podem fer servir aquestes expressions:

Vols dir?
No macaba de fer el pes.
No ho veiem gaire clar.


6


Selecci, disposici i
organitzaci de la
informaci en un
correu electrnic
20, 21 i 22)
El correu electrnic t aquestes parts:
Salutaci. s la part que sadrea al destinatari i canvia en funci de la relaci que hi
tenim. La salutaci va separada de la resta del text per una coma:

Benvolgut, benvolguda,
Hola,

Cos. s la part central del text en qu exposem el missatge. s important que contingui
noms la informaci imprescindible, que sigui clar i entenedor i que estigui estructurat en
tres parts: una presentaci (hi introduirem lobjectiu del missatge), un desenvolupament (hi
exposarem els detalls pertinents i la idea principal) i una conclusi (pot ser una sntesi o
una invitaci a lacci que es deriva dall que hem exposat):

presentaci Us escrivim per informar-vos sobre la sortida a lermita
del Remei.
desenvolupament Lexcursi es far el dimecres 15 de novembre i lhorari
de la sortida coincidir amb lescolar. Cal que els nens i
les nenes portin una motxilla amb lesmorzar.
conclusi Recordeu que ens haureu de confirmar lassistncia a
lexcursi abans daquest dimarts.

Comiat. Depn, com la salutaci, de la nostra relaci amb el destinatari i acostuma a
separar-se de la signatura amb una coma:

Cordialment,
Fins aviat,

Signatura. s important que els correus electrnics vagin signats:

Clara Valldaura
CEIP Mra dEbre


7


Concepte i
components de
loraci
24 i 25)
Des dun punt de vista formal, la majoria doracions tenen dos constituents: un subjecte i
un predicat. El nucli del subjecte s un nom (o una paraula equivalent: un pronom, etc.),
mentre que el nucli del predicat s un verb. Entre el subjecte i el predicat hi ha una relaci
de concordana: un subjecte singular concorda amb un verb en singular; un subjecte plural
concorda amb un verb en plural.

Des del punt de vista del significat, podem definir loraci com un missatge amb sentit
complet, i el subjecte, com lelement del qual el verb diu alguna cosa.

Els meus vens es traslladen aquest cap de setmana.
nom verb

subjecte

predicat

En alguns casos, el subjecte, encara que existeix, no s explcit.

(vosaltres) No teniu vergonya.
subjecte predicat

(jo) Ara vinc.
subjecte predicat

Hi ha oracions que no tenen subjecte.

Dem plour.
subjecte predicat


8


Flexi de gnere i
nombre de ladjectiu
(bloc 1, activitats 27 i
28)

Aquestes sn les terminacions caracterstiques del mascul i el femen dalguns adjectius:

mascul singular femen singular

senzill
-a
senzilla
-at
complicat
-ada
complicada
-vocal tnica
casol, am
-vocal tnica + na
casolana, amena
-ani
espontani
-nia
espontnia
-iu
festiu
-iva
festiva
-al
formal
-al
formal

Observa que la majoria dels adjectius femenins singulars acaben en -a.

La majoria de plurals masculins es fan afegint una -s al singular, per si el singular acaba en
vocal tnica, hi afegim -ns:

mascul singular mascul plural

senzill, complicat, espontani,
festiu, formal
-s
senzills, complicats, espontanis,
festius, formals
-vocal tnica
casol, am
-vocal tnica + ns
casolans, amens


9


Flexi de gnere i
nombre de ladjectiu
28)

Els femen plural dun adjectiu sol acabar en -es, excepte en el cas dels adjectius femenins
acabats en consonant, que noms afegeixen -s:

femen singular femen plural
-a
senzilla, complicada, espontnia,
festiva, casolana
-es
senzilles, complicades,
espontnies, festives, casolanes
-al
formal
-als
formals

Vocabulari
12, 15, 26 i 28)

Noms:
el ball, la botifarrada, la calotada, la rifa, la sardinada i la xocolatada.

Adjectius:
actual; am, amena; carrincl, carrinclona; complicat, complicada; simultani, simultnia i
menut, menuda.


10

2. Reservar telefnicament un espai i uns serveis


utilitzar les interrogatives indirectes, limperfet dindicatiu i el condicional per mostrar
cortesia,
vocabulari.


11


Interrogatives
indirectes, de
limperfet dindicatiu i
del condicional per
mostrar cortesia
5, 6 i 8)

En un context formal, quan truquem per demanar alguna cosa, acostumem a exposar el
que volem de manera indirecta per mostrar cortesia, fent servir el condicional o justificant
el motiu de la trucada:

Voldria / Magradaria saber a quina hora surt el primer tren cap a Girona.
Truco per reservar una taula.

Tamb podem mostrar cortesia amb limperfet dindicatiu en comptes del present:

Volia anullar una reserva.


12


Vocabulari

Verbs:
passar (una trucada), penjar (el telfon) i posar-se (al telfon).


13

3. Convidar alg a un acte


la selecci, la disposici i lorganitzaci de la informaci en una invitaci mitjanament
formal,
ls de larticle davant els dies de la setmana,
el concepte i la classificaci del nom (com i propi),
les preposicions a, en i de en expressions temporals i locatives.


14


Selecci, disposici i
organitzaci de la
informaci en una
invitaci mitjanament
formal
(bloc 2, activitats 11, 12
i 19)

La invitaci s un text que serveix per informar alg dalguna celebraci o acte al qual
volem convidar-lo.

Algunes de les informacions que acostumen a aparixer en aquest tipus de text sn:
1. nom o referncia de qui convida,
2. nom o referncia del convidat,
3. lacte o esdeveniment al qual es convida,
4. lloc, dia i hora de la celebraci,
5. lloc i data de la invitaci,
6. frmula per a la confirmaci de lassistncia.

Tingues en compte que en una invitaci a un acte privat lnic que shi ha de fer constar
de manera imprescindible s lacte al qual sha dassistir i les dades necessries referides
al dia, hora i lloc de la celebraci.


15


s de larticle davant
els dies de la setmana,
(bloc 2, activitat 14)

Per situar un fet en un dia de la setmana, no fem servir cap preposici. Fixat, per, que el
sentit canvia si emprem article definit o no.

el / els +
dia de la
setmana
Hi vaig el dimarts.
Hi vaig els dimarts.
(= cada dimarts)
Hi vaig dimarts.
(= dimarts que ve, dimarts
vinent, el prxim/proper
dimarts)
+
dia de la
setmana
Hi vaig anar dimarts.
(= dimarts passat, lltim
dimarts)

Aix doncs, si fem servir els dies de la setmana amb article, en singular o en plural, donem
a entendre que lacci es fa cada setmana al mateix dia.

Hi anir el dimarts. (= cada dimarts)
Hi anir els dimarts. (= cada dimarts)

Els dies de la setmana tenen la mateixa forma per al singular i el plural, tret de dissabte i
diumenge, que tenen una forma diferent per al plural.

Dilluns comeno a treballar a les nou. / Els dilluns comeno a treballar a les nou.
Anirem dexcursi dissabte. / Anirem dexcursi els dissabtes.
Diumenge dinar a casa dels meus pares. / Els diumenges dino a casa dels meus pares.

Recorda que, per fer referncia a un dia del mes, el ms habitual s fer-ho aix:

El dia 23 dabril s Sant Jordi.
He sentit a dir que hi ha una festa el dia 9 de febrer, per no s si podr anar-hi.


16


Concepte i
classificaci del nom
(com i propi)
(bloc 2, activitat 13)
Els noms designen persones, animals i coses.

Els noms comuns designen les persones, els animals o les coses duna mateixa espcie,
per exemple: gos, escola o cadira.

Els noms propis designen una persona, un animal o una cosa particular entre els de la
mateixa espcie i sescriuen sempre amb majscula inicial, per exemple: Jaume, Barcelona
o Segre.


17


Preposicions a, en i de
en expressions
temporals i locatives
16)

Per indicar situaci en un espai emprem, com a norma general, la preposici a:

El preg de lalcalde es podria fer a la sala dactes.
Hi haur menjar a les taules del pati.
Divendres hem quedat a Esparreguera.

Per davant dels demostratius (aquest, aquesta, aquests, aquestes) i dalguns indefinits
que comencen amb vocal (un, una; algun, alguna) fem servir la preposici en:

Lalcalde far el preg en una de les tarimes del pati.
La tarima ser en aquella pista.

Per situar un fet en una part del dia i en una hora determinada, fem servir la preposici a:

La Clara i el Ramon solen veures dimecres a la nit.
La reuni de lAMPA s dimecres a les 21 h.

Per indicar lhora dun esdeveniment, fem servir la preposici a + determinant (article
definit si s una hora en punt o numeral amb els quarts).

La festa daniversari del Xavier s dem a les onze de la nit.
Comeno la classe de ioga a dos quarts de deu del mat.

En canvi, per situar lhora en una de les parts del dia, fem servir la preposici de + article.

La festa daniversari del Xavier s dem a les onze de la nit.
Comeno la classe de ioga a dos quarts de deu del mat.


18

4. Confirmar lassistncia a un acte o excusar-ne labsncia


utilitzar frmules per confirmar lassistncia a un acte o excusar-ne labsncia,
les conjuncions perqu i per i lexpressi s que.


19


Frmules per
confirmar lassistncia
a un acte i excusar-ne
labsncia
24, 25 i 26)

Per confirmar lassistncia a un acte, podem dir:

Ser un plaer.
Em far molta illusi.
Estar encantat / encantada de venir.

Per excusar labsncia a un acte, podem dir:

Magradaria molt venir, per...
Em sap molt de greu, per...
Ho sento molt, per...


20


Conjuncions perqu i
per i expressi s que
25 i 26)

Quan es rebutja un invitaci, cal justificar-se o excusar-se. Per introduir justificacions,
excuses o explicacions podem fer servir connectors.

La conjunci perqu serveix per introduir una causa.

Em sap greu, per no puc venir al vostre casament perqu tinc un examen.

La conjunci per es fa servir per introduir una idea que contrasta amb all que sacaba de
dir.

Mencantaria venir de viatge amb vosaltres, per no tinc vacances.

Lexpressi s que serveix per introduir una explicaci o una excusa.

Ho sento molt, per enguany no vindr al dinar de Nadal. s que al meu xicot li fa illusi
que vagi amb la seva famlia.


21

5. Fontica i ortografia


Les correspondncies entre so i grafia.
Els dgrafs.
Les alternances grfiques.


22


Correspondncies
entre so i grafia
(bloc de fontica i
ortografia, activitats 1,
5 i 6)

Lalfabet catal consta de 26 lletres. Tenim tamb la variant .
Com en la majoria de llenges, observem que una mateixa lletra pot representar diferents
sons.
En el quadre segent, pots veure les correspondncies entre les lletres i els sons en
catal.

lletra so exemple
[a] llapis
A
[e] professora
[b] biblioteca
[[] abusar B
[] club
[k] calendari
C
[s] certificat
[s] adrea
[d] directora
[] adult D
[t] fred


23


Correspondncies
entre so i grafia
(bloc de fontica i
5 i 6)
lletra so exemple
[e] cartell
[c] peu E
[e] classe
[I] foli
F
[v] afgans
[g] gorra
[:] segon
[k] dileg
[] biologia
[t] mig
G
[d] migdia
hemeroteca
H
[h] ehem
[] institut
I
[] noi
J [] esbarjo
K [k] karate
L [1] ludoteca


24


Correspondncies
entre so i grafia
(bloc de fontica i
5 i 6)

lletra so exemple
[m] menjador
M
[] xamfr
[n] notable
[] infern
[] enxampar
N
[q] sang
[o] escola
[o] monitor O
[u] oficina
P [] pati
Q [k] quota
[t] redacci
[:] abecedari
R
esborrador
[s] socials
S
[z] msica
T [t] carta


25


Correspondncies
entre so i grafia
(bloc de fontica i
5 i 6)
lletra so exemple
[u] ulleres
U
[w] dijous
[b] voluntari
V
[[] avaluaci
[b] waterpolo
[w] kiwi W
[[] Kuwait
[] xiulet
[ks] taxa X
[gz] examen
[] Nova York
Y
[] whisky
Z [z] zero


26


Dgrafs
(bloc de fontica i
2, 3, 4 i 5)

El dgraf s un conjunt de dues lletres que representen un sol so. Quan hem de dividir una
paraula en sllabes, cal tenir present que alguns dgrafs se separen, i daltres, en canvi,
no:

dgrafs que se separen so exemples
ll [1] col-le-gi
rr [t] es-bor-ra-dor
ss [s] as-sig-na-tu-ra
sc [s] pis-ci-na
tj [d] mit-j
tg [d] llen-guat-ge
ts [ts] pot-ser
tz [dz] dot-ze
tx (enmig de paraula) [t] des-pat-xar
ix (enmig de paraula) [] cai-xa


27


Dgrafs
(bloc de fontica i
2, 3, 4 i 5)
dgrafs que no se separen so exemples
ll [K] fi-lla
ny [] en-se-nya-ment
qu [k] es-que-ma
[g] guer-ra
gu
[:] -gui-la
ix (a final de paraula) [] di-buix
tx (a final de paraula) [t] des-patx
ig (a final de paraula) [t] es-toig

Fixat, per, que ig no s un dgraf quan es troba enmig de mot i, per tant, se separa:

cas-ti-gar

Alternances grfiques
(bloc de fontica i
8 i 9)

Un mateix so es pot representar amb grafies diferents segons la vocal que la segueix:

a adrea e glacera
o fors c
u traut

i capacitat

a msica e sequedat
c o blancor qu
u focus

i monarquia


28


(bloc de fontica i
8 i 9)

a apujar e granger
j o monjo g
u ajut

i rgim

a vaga e adroguer
g o pedregs gu
u nouvingut

i aguilenc

a llengua e llengeta
gu o aigus g

i ambigitat

a Pasqua e qesti
qu q
o quota

i terraqi

Observem les alternances grfiques en els casos segents:

Quan fem el plural de paraules femenines:

pea, peces
placa, plaques
taronja, taronges
figa, figues
paraigua, paraiges
Pasqua, Pasqes


29


(bloc de fontica i
8 i 9)

Quan fem derivats:

caa, cacera
monarca, monarquia
taronja, tarongina
formiga, formiguer
aigua, aigera
obliqua, obliqitat

Quan conjuguem un verb:

alo, ala, alces, alci
trenca, trenco, trenques, trenqui
puja, pujo, puges, pugi
juga, jugo, jugues, jugui
adequa, adequo, adeqes, adeqi

Intermedi 1 Unitat 1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Intermedi 1 Unitat 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Apunts

You might also like