Professional Documents
Culture Documents
Quadre 1
MINVA DE DERIVACIONS EXTERNES
Dades de 2 dels projectes amb més anys d’aplicació: AMETISTA i ACADA
RESUM ESTADÍSTIC
ACADA AMETISTA
* Les UEC a la comarca no es van instaurar fins al curs 1999/2000 • Es pot observar que entre ambdós projectes s’ha pogut evitar
que un total de 27 alumnes hagin estat derivats a les UEC els
* El projecte Acada aplega alumnat dels 2 IES públics de la darrers anys.
Garriga. A partir del curs 2003-2004 també acull alumnes • Les proporcions de gènere coincideixen pràcticament en tots
d’un centre concertat. els projectes: entorn del 70% de nois i 30% de noies.
7.3. Reducció de l’absentisme escolar Quadre 2
NIVELL D’ACREDITACIÓ EN GRADUAT EN ENSENYAMENT
Entre un 10 i un 15% dels alumnes que han participat d’aquests SECUNDARI4
projectes eren absentistes abans d’incorporar-s’hi. La minva
ha estat molt significativa, reduint-se de manera dràstica a
Projecte Total Alumnat % Alumnat %
un percentatge que no arriba a l’1%. alumnat acreditat no
acreditat
A més, cal veure que la casuística justificativa de l’absentisme
canvia qualitativament. Per exemple, els alumnes que solien ACADA 88 71 80,6 17 19,4
fer molt absentisme i usaven arguments poc convincents, com
portar una justificació del metge per a una visita i aprofitar- AMETISTA 71 46 64,7 25 35,3
la per faltar durant tota la jornada sencera, en formar part del
projecte, aquests mateixos alumnes falten només durant GALAIETA 13 10 76,9 3 23,1
43
l’hora real de visita. Veiem que, amb els projectes, la majoria
d’absències que es produeixen són justificades.
LICANO
5
12 11 91,6 1 8,4 2
TENES 13 8 61,5 5 38,5
7.4. Augment significatiu de l’acreditació
acadèmica RODA 15 13 86,6 2 13,4
212 159 75 53 25
En tots els casos hi ha una millora del rendiment escolar,
probablement com a resultat de les millores en la conducta
i en les habilitats socials. Cal tenir en compte, a més a més, que un 22,6% dels alumnes
no acreditats, és a dir 12 dels 53, no van poder aconseguir el
Dels 209 alumnes de quart d’ESO que han passat pels projectes graduat perquè van deixar els projectes abans d’acabar-los,
en els diferents cursos, un total de 157 han aconseguit la amb el motiu coincident de complir els 16 anys i incorporar-
titulació de graduat en secundària, és a dir, un 75,1%. se al món laboral. La majoria d’edat escolar sol ser una
expectativa de molts d’aquests alumnes per incorporar-se
La taula següent exposa el conjunt de resultats assolits envers amb immediatesa al món del treball.
l’acreditació:
4
Inclou dades fins al curs 2003-2004.
5
Inclou dades fins al curs 2002-2003.
7.5. Millora de l’índex de continuïtat formativa
La incidència de l’orientació acadèmica i professional a mesura que es desenvolupen els projectes incrementa les expectatives
de l’alumnat envers el seu futur. La perspectiva inicial que impera, majoritàriament, és començar tan de pressa com puguin la
inserció en el món laboral, al marge dels interrogants que planteja la manca de formació bàsica. S’aspira a treballar i guanyar
diners per gaudir i donar satisfacció a les seves necessitats de jove amb la mateixa immediatesa que cerquen, i no troben,
resultats visibles o que ells considerin funcionals en les activitats escolars. La seva capacitat de visió prospectiva del futur i de
saber esperar en el temps, és molt limitada. En aquest sentit l’escolarització, per a ells, és quasi un temps perdut.
Aquesta perspectiva es modifica i s’aconsegueix que un bon nombre dels alumnes participants acabin amb més expectatives
de continuar un itinerari formatiu posterior a l’ESO. La demostració més clara és el nombre que es matriculen a un cicle formatiu,
cursos de formació ocupacional o altres. Per nosaltres, aconseguir aquest canvi conceptual respecte a la necessitat de formació
44 i l’aparició de noves expectatives personals és un èxit important de l’orientació que es porta a terme en els projectes.
2 Quadre 3
RESULTATS DELS PROCESSOS ORIENTADORS DELS PROJECTES6
NOMBRE TOTAL 86 62
ACADA 42 23
AMETISTA 34 26
GALAIETA 3 2
LICANO 2 10
TENES 5 1
7.8. Bona valoració dels projectes per part Els alumnes participants surten més orientats i amb més expectatives,
siguin laborals o educatives.
del professorat dels centres La resta de classe també se’n beneficia, en general
Els professors i professores poden treballar més a gust
La immensa majoria coneixen els projectes i consideren que
Millora la convivència amb les famílies en haver-hi alternatives
els seus resultats han estat positius. Globalment, els professors
i professores valoren molt bé els projectes, destacant-ne la Major convivència entre alumnes
coordinació docent, l’acció tutorial, les adaptacions curriculars Col·laboració entre diferents professionals
i l’orientació dels alumnes. Els municipis també se’n beneficien pel que fa a prevenció social
7.9. Millora de la convivència als centres i la motivació dels professionals que han intervingut i
intervenen en els projectes, l’interès manifestat per la recollida
En tots els casos trobem que els consells escolars i els diversos sistemàtica dels resultats assolits, així com la demanda de
representants de la comunitat educativa valoren positivament participar en sessions de formació continuada i intercanvis
els projectes i en demanen, atesos els resultats assolits, la d’experiències entre els centres educatius, són una altra mostra
continuïtat. Es remarca la incidència en la millora de la de la bona valoració de la inspecció.
convivència als respectius centres i, sobretot, el trencament
de dinàmiques basades en la sanció i l’expedientació En general, tots aquests professionals consideren necessari
continuada de l’alumnat, amb processos que representen buscar propostes curriculars alternatives per a l’ alumnat que
molta pèrdua de temps i desgast de les persones implicades, no s’ajusta a models d’aprenentatge, sovint excessivament
els mateixos alumnes, les seves famílies, el professorat o els centrats en la capacitat d’abstracció i hàbits d’estudi
mateixos equips directius i òrgans de participació dels centres. impossibles d’assolir per tots els alumnes de la mateixa
manera. 47
7.10. Valoració positiva dels professionals Demanen que cal acceptar la diferència i pensar en la diversitat
2
experts de maneres d’aprendre. Veuen que aquests alumnes milloren
si tenen l’oportunitat de vivenciar que també poden aprendre
Alguns dels projectes han comptat des dels seus inicis amb a partir de procediments que tenen més en compte les seves
la col·laboració i l’assessorament dels professionals dels equips habilitats manipulatives personals i la seva necessitat
d’assessorament psicopedagògic i de la inspecció. d’immediatesa de resultats. Es tracta de procediments didàctics
més acostats a la seva realitat personal i a les seves aspiracions
Aquest és un altre element a considerar en l’avaluació de la d’inserció social i laboral. Són mesures que milloren
idoneïtat dels projectes, atès que els professionals dels EAP l’autoestima d’aquests alumnes i que, en evitar la sensació
són experts en l’alumnat amb NEE i tant el seu assessorament permanent de fracàs personal i escolar, també incideixen
com la seva valoració positiva són necessàries i resulten un favorablement en la millora de les habilitats socials, produint-
bon indicador de qualitat. se una minva important de les conductes disruptives i de
desadaptació. Això suposa als professionals pensar d’entrada
Altrament passa amb la inspecció educativa, que ha d’informar en la diversitat d’alumnes dins l’ESO i en la necessària
de la validesa dels projectes a fi que comptin amb el suport diversificació de respostes educatives integradores.
legal necessari per part de l’administració educativa. El suport
8. Recull de documents i materials psicopedagògics
En aquest apartat (veure annex 1) es troben recollits alguns
dels documents utilitzats en els diferents projectes. Cada
centre ha elaborat materials pedagògics com ara graelles,
fitxes, etc., amb la intenció de fer un recull sistemàtic de la
informació sobre el procés d’aprenentatge i desenvolupament
personal dels alumnes. Són tots exemples pràctics.
5. Equilibri de la proposta curricular entre els continguts de 15. Avaluació periòdica del projecte, establint mesures per
caire més acadèmic, els manipulatius i els emocionals. disposar de resultats comparatius entre abans i després
que permeti prendre les decisions oportunes de canvi,
6. Millora curricular que condueixi a la promoció de continuïtat o supressió.
l’alumnat i la seva acreditació.