• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
41
2
7.1. Millora de l’actitud i el comportamentdels alumnes
En el conjunt dels projectes es constata una disminució moltimportant de les conductes disruptives, que són les quepreocupen més al professorat i incideixen clarament en laconvivència dels centres. Això queda palès a partir d’unareducció claríssima de les amonestacions, els fulls d’incidènciesi, sobretot, les expulsions. Durant la realització dels projectesque analitzem, sobre dades de 148 dels alumnes que hi hanpassat, només s’han produït 4 expulsions temporals, és a dirun 2,7 % de l’alumnat participant. Per posar un exemple, alprojecte Tenes, el 60% dels alumnes havien tingut algun tipusd’expedient. A partir de la participació al projecte, aquestíndex es redueix al 10%.Per altra banda, també s’observa un canvi conceptual delsalumnes respecte a l’aprenentatge. De pensar que les tasquessón innaccessibles i avorrides, passen progressivament, a veureque ells també poden aprendre i estar satisfets dels seusresultats. Poc a poc, els alumnes també manifesten méscapacitat de reflexió sobre el seu propi progrés i aprenentatge.Això millora la seva autoestima i canvia positivament la sevapredisposició cap a aprendre.Les millores en l’autoestima, autoconcepte i autocontrol elspermeten posar en pràctica les habilitats socials per a unamillor relació i convivència, d’aquesta manera van apareixentmenys conflictes greus i a la vegada, més capacitat perresoldre’ls de manera dialogada.
7. Resultats dels projectes singulars
En general, els resultats dels projectes permeten afirmar quehi ha una incidència clara en la millora de les relacions entreiguals, amb el professorat i amb les famílies, és a dir unamillora de la convivència als centres.Foto: Ramon Coma
 
42
2
7.2. Prevenció de derivacions a entorns més segregadors
Els projectes tenen una incidència clara en la prevenció i minva objectiva de derivacions a recursos externs com les UEC. Lesdades revelen que els projectes han evitat que un bon nombre d’alumnat suceptible d’haver estat derivat hagi pogut ser atèsdes dels mateixos centres.
Quadre 1
MINVA DE DERIVACIONS EXTERNESDades de 2 dels projectes amb més anys d’aplicació: AMETISTA i ACADA* Les UEC a la comarca no es van instaurar fins al curs 1999/2000* El projecte Acada aplega alumnat dels 2 IES públics de laGarriga. A partir del curs 2003-2004 també acull alumnesd’un centre concertat.• Es pot observar que entre ambdós projectes s’ha pogut evitarque un total de 27 alumnes hagin estat derivats a les UEC elsdarrers anys.• Les proporcions de gènere coincideixen pràcticament en totsels projectes: entorn del 70% de nois i 30% de noies.
RESUM ESTADÍSTIC
CURS
TOTALalumnesNOISNOIESSusceptiblesUECDerivatsTotalNOISNOIESSusceptiblesUECDerivats
1997/19981998/19991999/20002000/20012001/20022002/20032003/2004TOTALS
ACADAAMETISTA10=100%104=33%1212=100%125=39%1314=70%2014=66%2159=67%8808=67%08=61%6=30%7=34%29=33%1*2122311*0000008=89%93=43%710=83%127=54%139=75%126=55%1151=69%741=11%4=57%2=17%6=46%3=25%5=45%23=31%23452321*0131058=80%102=20%2*
 
7.3. Reducció de l’absentisme escolar
Entre un 10 i un 15% dels alumnes que han participat d’aquestsprojectes eren absentistes abans d’incorporar-s’hi. La minvaha estat molt significativa, reduint-se de manera dràstica aun percentatge que no arriba a l’1%.A més, cal veure que la casuística justificativa de l’absentismecanvia qualitativament. Per exemple, els alumnes que solienfer molt absentisme i usaven arguments poc convincents, comportar una justificació del metge per a una visita i aprofitar-la per faltar durant tota la jornada sencera, en formar part delprojecte, aquests mateixos alumnes falten només durantl’hora real de visita. Veiem que, amb els projectes, la majoriad’absències que es produeixen són justificades.
7.4. Augment significatiu de l’acreditacióacadèmica
En tots els casos hi ha una millora del rendiment escolar,probablement com a resultat de les millores en la conductai en les habilitats socials.Dels 209 alumnes de quart d’ESO que han passat pels projectesen els diferents cursos, un total de 157 han aconseguit latitulació de graduat en secundària, és a dir, un 75,1%.La taula següent exposa el conjunt de resultats assolits enversl’acreditació:
43
2
Quadre 2
NIVELL D’ACREDITACIÓ EN GRADUAT EN ENSENYAMENTSECUNDARI
4
Cal tenir en compte, a més a més, que un 22,6% dels alumnesno acreditats, és a dir 12 dels 53, no van poder aconseguir elgraduat perquè van deixar els projectes abans d’acabar-los,amb el motiu coincident de complir els 16 anys i incorporar-se al món laboral. La majoria d’edat escolar sol ser unaexpectativa de molts d’aquests alumnes per incorporar-seamb immediatesa al món del treball.
4
 
Inclou dades fins al curs 2003-2004.
5
 
Inclou dades fins al curs 2002-2003.
ProjecteTotalalumnatAlumnatacreditat%Alumnatnoacreditat%ACADAAMETISTAGALAIETALICANO
5
TENESRODA8871131213152127146101181315980,664,776,991,661,586,675172531525319,435,323,18,438,513,425
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...