• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
Aproximacióa l'estudide laVia Augustaa lescomarquesde Girona
(I)
INTRODUCCIÓSens dubte, Id Catalunya pre-romana poseíauna bcna xarxa de camins que comunicaven elsdiferents nuclis habitats repartíts al llarg delpaís. Pero amb l'arribada deis romans, aquestscamins no podien servir, ni de lluny, per a ferpossibles les seves aspiracions de conquesta, ÉSper aixó que els mes importants (entre ells l'a-nomenada via Heráclea), foren immediatamentapariats a fi que servissin de vehicle per a laromanització. I és que potser no hi ha en laromanització un aspecte tan básic i necessaricom el de les vies de comunicació. Les rutesdeterminen en gran part el desenvolupamentde la conquesta i el de l'explotació, fins al puntque no es podría entendre aquesta sense teñiren comote la gran xarxa de camins construTts,o senzillament adobats, pels romans.Les nostres ambicions no son, ni molt menys.estudiar tots aquests camins, ia que altres ambmes medís i autoritat cientifica han emprésaquesta tasca amb exceHents resultats a ve-gades i
DOC
satisfactoris en altres ocasions. Elncstre objectiu és determinar el recorregut dela via Augusta per terres de Gircna, posant especial interés en aquells punts foscos aue elsautors pretérits han volgut illuminar amb res-postes hÍDotétioues, resultants de la mancad'investigació damunt el terreny i, sovint—malauradament— a l'afany de reivindicarper a la «petita patria» rhonor d'una antiguitatvenerable.Hi ha tres fonts básíaues per a Cestudi d'a-ouesta via: els autors clássics, els
Itineraria
iels documents eoioráfics. Acuestes s'han d°veure comolementades per i'arqueologiíí. oue
és,
en última instancia, la que pot confirmartct l'aDarell teóric que ens donen les fonts antigües.
En
aquest cas, entenem l'araueolcqi-^sota dos aspectos: a) sequír les restes del camíi. d'ésser necessari, neteiar-lo per a facilitarl'estudi; i b) localització de ¡acíments al Marode la via (auasi semore intu'íts per l'abundcsacerámica superficial concentrada en algunspunts).Básica és també la cartoorafia, oue hem uti-litzat orofusament fmap.
1
:SO.O0O i
1
:25.000),i IPS fotcqrafies aéries. que hem tinqut ODortu-nitat d'estudiar acuradament í aue en ocasionshan proporcionat alguna sorpresa.I ia per acabar d'enumerar les fonts utilitzades per a realítzar el present treball, nomésens resta parlar de la tooonímia aue, en alguns aspectes ha donat resultats interessants.
per
Josep Casas I Genover
LES FONTS ANTIGÜESSabem pels autors clássics nue hi havia trescamins en la provincia de Girona. Aqüestesfonts ens parlen de tres vies que creuaren lesnostres comarques, en éooca pre-romana una,í en plena época romana les altres dues. No leshem de considerar com a tres calcades sepa-rades en l'espai, sino en el temps, És ciar que
109
 
hi ha la possibilitat que no passessin exacta-ment pels mateixos llocs; pero poc va variar elrecorregut d'una i altres, encara que en certsmoments les fonts semblin apartar-nos del ve-ritable camí.Aquests tres camíns son: la via Hercúlea,la primera via militar o via Domitia, i la viaAugusta.La via Hercúlea era coneguda des de feiatemps, i comunicava Italia amb la Bética. Sf^-gurament, en un principi deuria ser nemesuna ruta natural no massa ben delimitada,utiíitzada des d'antic pels diferents gruosque arribaren a la Península. Mes tard esde-vingué camí. Aauest ¡a existia com a tal enel segle IV a.C, puix que Timeo (aproxima-dament 340-250 a.C.) ja ens en parla en el seu
Mirabilis Auscultaciones, 85:
t
K
ifli;
' I - r-
LIIÍ;
tf'ic I
V
thíe,
•.f\r,
KLK-¡ IH^IC
«a
L K
t ^^o^
L
yúi^v
y.^C
"IS'ípwv tívaí iivQ !i6d\i 'Hp^ÍK^CLUv na>.DU|icvT)«, 6i'^( tdv ic "E^\'iv tav TE tyx'-'P'-Oí tLC nopE'-iiiuL,
TIPCL-
oOu i lino tCiv napoikoOviwv, Snu»; |ir)6i:v 46 i'<r:3fl'
ITÍV
-[¿p í^ntiLav tit-. Lvti\í
Ka O'
oír; 3^ (tJtj-ii id iíÍH'iíia,
Diuen que exisfeix un camí anomenat d'Hér-cules des d'ltália fins a la Céltica, els Celtoli-gurs i els Ibers, peí qual, tant si va un grec comun indígena és vigtlat pels que allí habiten, afi que no sofreixi cap ¡n)úria; ja que están oblÍ-gats a pagar una multa aquells dintre de lesquals fronteres ha tingut lloc la injuria.
De totes maneres, encara que no sabem exac-tament per on passava aquesta via, cal suposarque agafaria el camí mes transitable; o siguí,planer i cbert. Per tant, és lógic pensar que lacalleada passés, en alguns llocs, relativament aprcp de la costa i seguís per la ruta natural dela depressió prelitoral.Aquest camí seria el que mes tard aprof itarenels romans, els quals el van arranjar i senyalarcada vuit estadis (1 milla). Polibi el cita en els. II a. C, pero esdevingué important a partirde la conquesta de la Gállia Narbonesa a fináisdel mateix segle. Polibi {200-125 a. C). Historia
III,
39, 2.
ttná
6E laúíni; tloiv
I nC
|i£v
láv
"Ipipa notajidv kí^l-KÓoioi cna^LOL
npdi;
SI-OXI^LOLC,
i'id
b¿
loúiov tid\i\)
zlc,
"Eijiiópvov x'-'^i-OL
o<Jv
t^aKQoLoi,i;, (...)
naC
[iiivfcvTtCSev
InC
Tiiv ToC 'PotavoC ÓLupaaiv ncpt
x'-^'^oiji;
t^nHOOLOUt; TüOia yap vCv 0c(5>iMái luia
L
woi
OEOTIJICÍW-
1UÍ
tíota OTaSCoui;
6HIU>
¿i,a '
Punía
LLJV
t
n L(I LXW.
I d'aquesta ciutat (Cartago Nova) al riu Iberhi ha 2.600 estadis, i des d'aquest a Emporion,1.600. Des d'Emporion a Narbona hi ha cap a600 estadis i des d'aquest lloc fins al pas delRoine, al voltants de 1.600. Dones aquest camíactualment ha estat mesurat i fins i tot acura-dament indicat cada vuit estadis pels romans.
Si fem cas d'aquest frí'gment, ceiem queaquesta calcada entrava a la Península per algún ccll del Pirineu i es dirigía cap a Empúries,per a seguir després cap al Sud. De totes maneres. I'ambiquitat del text de Polibi pot portara confusicns, puix aue
no
se'ns hi descriu unitinerari, sino les distancies entre diferentspunts molt allunyats entre ells.És ciar que no hem de rebutjar la pcssíbilitatoue en éooca antiga hi haqués un camí que passés per Empúries, donada la importancia quetenia aauesta ciutat. Fins i tot tenim noticiad'un camí empedrat que es troba abans d'arribar^ Ullastret i que sembla venir d'Empúries (1).Pero quan la via militar esdevinqué important,ia passava peí mateix lloc que mes tard ocuparíala via Augusta, ccnservant-se el camí que launiría amb Empúries. Pensem que aauesta
ciu
tat no ouedaria aillada del camí principal, ¡aoue si tenim en compte que Cató va establir-híel seu campament a tres-mil passes, aouest podría ésser perfectament un punt intermíg entrela calcada i Empúries.Ja havíem dit que en temps d'August, quanps va fer la gran xarxa de camins romans a laPenínsula, fou adobada altra veoad^ aauestacalcada. Aleshores, quan Cicero (106-43) diuen el seu
P. Vatícinus, 12; Cum lllud htspanien-sis pedibus fere confíci soleat aut, siqui navi-gari velit certa slt ratio n?vigandi
(2), es refereix encara a la via Domitia, puíx que
l'altra
és posterior.EL TROFEU DE POMPEUUna qüestíó de primer ordre per a poder situar la via és la referent al pas d'aquesta pelsPiríneus.
¿On
hem de cercar el
Summum Pyre-neum
oue aoareix en els
Itineraria?
Els prímersestudiosos (Marca, Puiades) el situaven en elc'-ll del Portús; altres creuen que seria mes a
l'Est,
Pero deíxem la paraula ais autors dássícs,encara aue poca llum peden aportar al respecte.Estrabó és el primer, í potser
l'únic,
que ensdiu oer on creuava els Piríneus aquesta via.Estrabó. L.
III,
IV, 9.
TiMct; II.E' MUL (¡Lva'i tfju
li),-.
Iiu(iiiuT|r, .'Jiipijyvcu v-iuL (lExpi. iDv i'iu'i9'iii.Ín,jv
n'Vi
i;.i(iiiTi.iou,
h.'
¿ivHa6LC«lJ(ll.^J ele; iijv rf,(.j
"IMIUIILVTÍV
•iM'ii'úi/ f.n
\?,.\
Ii ii\ tai;,
Krii'
mi\ in ta
TTÍV
H.i
LI
ixiju.
HÍ'J-ÍT)
6 'h ¡íidr;
•'.'i-ít \ifj
n>.T),)L(jf;r.
L
if) •ía\'iiir) noic '•'•irpújt
"H*
, «ai|iS\LOta t^J
TOLÍ;
itpdt; t<fi£í<ttw ucutoi' 'féoeiaL 6E
InC
•louYH'iDLOU FicóJov Mai leiie'p.^v HUC loD
Kaoa$<¿^oc
xu-.ouwdvou neii'au .f) Aaii'vi, yí^LitiT,, vOwvroc nüXÜtd i^;,
k*
;v.(1) PERICOT-OLIVA:
Activiciatíes de la Comisariaprovincial
de
excavaciones.
«Anales del
I.E.G.»
v. VIIp. 362.
Gitana,
1952.(2) «I malgrat ésser costum gairebé general anar aHispánia per térra, i hayent una ruta ben coneguda si esvol anar per mar».
llü
 
Alguns (deis indicefes) habilen ets alts de laPirene fins al monument de Pompeu, per on esva d'itália a Híspanla Ulterior i, abans que res,a la Bética. Aquesta vía en parf s'apropa al mar,en parf se n'allunya i aixó sobretot en la parfoccidental. La vía va del monument de Pompeua Tarraco peí Camp Joncari i Seterrae i el Campdel Maralon, que s'anomena aíxi en llatí percriar-s'hi molf de fonoll.
Per íant, per locaiitzar el coll per en dis-corria el
vial,
hsm de trcbar primer els Trofeusde Pompeu, cosa gairebé impossibie si ens vo-lem fiar deis autors clássics. No és que manquinreferéncies ells, sino que aqüestes son en granmesura ambigües. Per exemple, el mateix Estrabó (IV, 1,3) ens diu:Dio Cassi, en el 41, 34, 3 de la seva obra,referint-se a César diu:
Obioí 6t liEipi. Tui^ijaxdvTii;
HAOIIOLC
t>ii>iiLiKtT|"
Í.VÍED-
5EV
6£ 6iu mO IluptivaJou npoxwpi^jv Tponuiuv ,jt«
oh-
pui(iov 6E
bñ
U \t3ü)v
HEOIWV
ou\iojHc>6L.)iT|^tvpv iityy
o(j noppiji,
Eli es dirigí per mar a Tarraco. Des d'ailí vaanar pels Pirineus sense erigir cap trofeu en lesseves comes, creient que Pompeu no havía gua-nyat cap bona reputado per haver-ho fet. Peroaixecá un gran altar fet de pedrés treballades,no lluny deis trofeus del seu rival.
fvLüi,
bí 1QV
Tí-ov F.V i^ toiL la !;0|inTjLOU -cpón'iLa Bpi.ov
'
l\iriQÍ(ii;
¿Tio-pa
L
vouu
L
xaC i^lt, K.í.^XLx'^';
pe
Alguns díuen que el lloc deis trofeus de Pomu és el límit entre la Iberia i la Gallia.
També en el capítol IV del libre III hi ha unanoticia que possiblement va recollir Estrabó dePosidoni, autor d'una «Historia de Pompeu», ique va viure fins a
l'any
62 a. C.
Tuvwv TE 6>.LVovi;
nai
ApLnov
-ÍOUC,
nfiouiiyopEUOMtvouc'iviiNtÍTai;,(nycpLoiiévoiJí; icipaxi'
Des de
I'Ebre
fins al Pirineu i els Trofeus dePompeu hi ha 1.600 estadis, i allí están algunsdeis Edetans, i en la resta els anomenats
Indi-cetes,
que están dividíts en quatre parts.
Salusti ens parla de les circumstáncies en quéforen aixecats els Trofeus:
Pompeíus devictisHispanis Tropheae in Pyrenaei iuguis constituit
(3).
Plini ens ho torna a repetir:
Excitatis inPyrenaeo traphaeis, oppida DCCCLXXVI abAlpibus ad fines Hispaniae Ulteriorís in ditio-nem redacta victoriae suae adscripsit, et maioreanimo Sertortum tacuit
(4). I mes tard ens enparla en una frase dirigida a Pompeu:
Nonneilla stmilior fui est imago quam Pyrenaei iuguisimposuit? (5).
(3) «Un cop vencurs els hispans, Pompeu posa unstrofeus al Pirineu».(4) «Aixecats uns trofeus ai Pirineu, hi va inscriureel nom de 876 ciutats sotmeses per la seva victoria, desdeis AIps ais confins de la Híspanla Ulterior; pero per laseva magnanimital calla el nom de Serton».(5) «Per ventura no se t'assembla mes la imatge quemanares collocar al congost del Pirineu?»
O sigui que fots aquests autors
l'únic
que ensdiuen és qu9 els Trofeus de Pompeu s'aixecavenen algún coll deis Pirineus, pero no sabem enquin d'ells. Potser, si seguim la toponimia i elque diu Marca (6), podrem dillucidar la qüestió.Efectivament, ell sosté que el Portús no ésaltra cosa que aquest pas, que hauria conservatel ncm des del temps en qué els romans el «ba-
tejaren».
Hauria estat, per a ells, la porta d'en-trada a la Península; el coll o port de muntanyaque feia a aquesta accessible ais pobles de l'ex-terior. I d'ací vindria e seu nom de «Portus»,que encara es conserva en l'actualitat.Ja hem dit que la teoría segons la qual la víaAugusta psssava per aquest coll és molt vella.Els prlmers a defensar-la foren Marca i Puja-des (7), i continua vigent fins a fináis del s. XIXen qué aparegueren altres hipótesis. Quasi toteselles coincideixen que el pas sería mes a
l'Est
(ccíl de Macana, coll de Banyuls). Pero nemesla trcballa deis Trofeus de Pompeu podría acia-rir la qüestió.Actualment l'arqueolcgia no pot aportar capdada referent a aquest monument perqué resno se'n conserva. Pero potser els erudits delsegle passat o antericrs poden aportar quelcomque ajudi a díMucidar la qüestió, ja que ells es-taven mes a prop en el temps, de les restes (8),
(6) MARCA.
La Marca Hispánica.
París, 1680. Barcelona, 1965, pág. 62.(7) MARCA. Op. cit. PUJADES;
Crónica Universal(^e Catalunya.
(8|
La noticia mes vella que coneixem és treta deldiarí de viatge de l'ambaixador veneciá Segismondo Ca-valli
(15671.
Diu el següent;
A dos millas subiendo, encontramos un lugar de dos casas que llaman La Closa,donde hay unos restos antiguos que dicen que antigua-rnente se llamaban Trophaea Pompcii.
MARQUÉS, J. M.:
«Paso por Gerona de Segismondo Cavalli»
(1567), a «Revista de Girona», 84, p, 329, 3.''''trim.de 1978.
111
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...