Com puc saber si el meu fill té un desenvolupament normal?
La meva filla té 5 mesos i encara no sap donar-se la volta, però el seu cosí de 4 mesos sí que ho fa.
M’he de preocupar?
El Joan té 1 any i mig i encara no camina. És un problema greu? Què he de fer?El meu fill té 3 anys i encara no parla. Vol dir que té un retard en el desenvolupament? Parlarà?
Aprendrà a l’escola com els altres nens?
L’Anna té 4 anys i pràcticament no juga amb d’altres nens. És normal? A qui he de consultar?
Tots els pares ens podem fer aquestes i moltes altres preguntes similars cada vegada que ens sembla observar
que el nostre fill no fa el que d’altres nens o nenes de la seva edat sí que fan. Però quan hi
ha motiu real depreocupació i quan es tracta de problemes normals o de situacions que el nen pot superar amb el temps?És molt important recordar que durant els primers anys de vida, els nens i les nenes evolucionen dintre de lanormalitat a ritmes molt diferents uns dels altres. Hi ha bebès que es donen la volta als tres mesos, mentre que
d’altres ho fan als sis
, sense que això indiqui cap problema especial. La majoria de nens arrenquen a caminar al
voltant de l’any, però n’hi ha que ja ho fan als
9
mesos mentre que d’altres no caminen fins als
18 mesos. La
majoria de nens diuen les primeres paraules més o menys quan compleixen un any, però n’hi ha q
ue no parlendurant molt de temps, més enllà dels 2 anys i després arrenquen a parlar tot de sobta i amb normalitat. Algunsnens o nenes són molt tímids o se senten insegurs, i prefereixen estar amb els pares o gent coneguda en
comptes d’intentar crear nov
es amistats.Doncs, cal no angoixar-se si el nostre fill o filla va més lent que els altres en un àmbit particular del seudesenvolupament. A la vegada, no hem de descuidar la vigilància i ignorar els senyals que ens indiquen que unnen o nena té problemes que cal explorar amb més detall. Tots els pares podem ajudar als nostres nens en el
seu desenvolupament, però de vegades necessitem el suport i l’orientació d’un professional o la sevaintervenció. En molts casos, amb això n’hi haurà prou per normalitzar
el desenvolupament del nen, però enuns pocs casos, el nen pot necessitar una intervenció especialitzada i un suport a llarg termini, potser duranttota la seva vida.No angoixar-se, però no descuidar-se? No sembla fàcil. Com ho fem això?
Senyals d’alerta:
Motius per actuar, no per espantar-nos
Hi ha determinades coses que tots els nens arriben a fer a mesura que es fan grans i que són indicadors bàsics
d’un desenvolupament normal. Quan un nen o nena no assoleix una d’aquestes fites a l’eda
t que ho fan la
majoria de nens, parlem de la presència d’un senyal d’alerta
.
Quan ens sembla que observem un senyal d’alerta, no ens hem d’espantar, però
val la pena que consultem almés aviat possible un especialista: el pediatre, el metge de capçalera, el psicòleg infantil... També podeu venir-nos a veure a IMPULS, on tenim un equip pluridisciplinar i altament especialitzat que pot avaluar el vostre fill.
Els senyals d’alerta es refer
eixen principalment a alteracions del desenvolupament cognitiu, lingüístic, social-emocional, sensorial o motor. Veiem algunes coses que els nens i nenes fan normalment i que podeu observarfàcilment en el vostre fill:Cap a les dues setmanes, mou els braços i les cames de forma semblant.Cap a les sis setmanes, us mira, encara que sigui durant uns moments,amb els dos ulls, i us segueixen amb la mirada si moveu la cara lentament
d’un costat a l’altre.
Cap a les 10 setmanes, somriu en resposta al vostre somriure.Cap als tres mesos, mostra interès pel seu entorn, mira les coses, responals sons i es gira com per buscar el seu origen.
Cap als 4 mesos, aguanta el cap durant una estona quan l’aguanteu contra
el vostre pit, agafa un sonall quan el poseu a la seva palma.Cap als 5 mesos, es mostra content o feliç de veure-us: us mira i somriu, fasons o gestos com moure els braços, que indiquen plaer o satisfaccióCap els 9 mesos, seu al terra sense suport, fa sorolls sil·làbics (per exemple; ma-da-ba), és capaç
d’indicar què vol, allargant els br
aços per agafar una cosa, assenyalant-la, allargant els braços perquè
l’agafeu, o fent sons intencionats
.
Cap als 12 mesos, s’aixeca per posar
-se de peu agafat a un moble, agafa un objecte petit fent la pinça.
Leave a Comment