MEMÒRIA DE L’ACTIVITAT D’ASSISTÈNCIA A

LA DIRECCIÓ COREOGRÀFICA

Període: novembre 2008 – maig 2009

Projecte: AVATAR*
Companyia: Erre que erre
Professor: Agustí Ros

Margherita Bergamo Meneghini

Institut del Teatre, Conservatori Superior de Dansa, Coreografia i
Tècniques d’interpretació
Índex

1. Introducció

2. Objectius
- 2.1 Com neix el projecte
- 2.2 Pre-producció
- 2.3 Entrevistes amb els creadors
- 2.4 Com participo al projecte

3. Activitat
- 3.1 Calendari
- 3.2 Diari de seguiment
- 3.3 Dossier del projecte
- 3.4 Currículums dels participants

4. Anàlisi
- 4.1 Mètode de treball de composició coreogràfica
- 4.2 Treball sobre la interpretació
- 4.3 Treball sobre el moviment
- 4.4 Interacció del cos amb la instal·lació Lifefloor (beta)

5. Participació
- 5.1 Experiència personal en relació a l’equip de creació
- 5.2 Opinions al llarg del seguiment

6. Expectatives
- 6.1 El futur del projecte Avatar*
- 6.2 Conclusions

7. Annex 1: referències

2
1. Introducció

Vaig començar a parlar del projecte Avatar* amb Mariangeles a l’inici de

la gira de la companyia Erre que erre a Amèrica Llatina amb l’espectacle
‘No pesa el corazón de los veloces’, a l’octubre 2008. Durant un àpat,
en un restaurant de Valparaíso (Xile), vaig preguntar a Mariangeles que
m’expliquès el plantejament del seu nou projecte, del qual corria la veu
però que encara no tenia ni forma ni nom. Jo li vaig plantejar la meva
presència als assaigs i en el procés de documentació, investigació i
creació, en el marc de l’assignatura de lliure elecció del CSD de l’Institut
del Teatre.

De seguida ens vam posar d’acord: vam establir un primer calendari

d’assaigs i fins i tot una divisió dels deures, cosa que em va sembla molt
bé perquè des de l’inici se’m va donar la tasca de recerca i
documentació sobre el concepte ‘avatar’.

La relació amb Mariangeles ja existia abans de l’inici d’aquesta aventura:

porto més de tres anys (des del setembre 2005) treballant amb la
companyia Erre que erre amb tasques de management. L’estiu passat
vaig participar en un projecte de la companyia a l’Exposició Universal de
l’Aigua a la ciutat de Zaragoza (juliol i agost 2008) com a intèrpret,
juntament amb els altres ballarins de la companyia i 2 convidats més.
També intervinc com a intèrpret al darrer projecte col·lectiu ‘Anxiuos
Buildings’ (març 2009). Per aquests motius, no és estrany que ara, per a
mi, sigui coherent mantenir i aprofundir la relació amb la feina creativa
d’Erre que erre, aprofitant el projecte Avatar* impulsat per Mariangeles i
recolzat per part de tot el grup.

3
2. Objectius

- 2.1 Com neix el projecte

Erre que erre és un col·lectiu de creadors que treballen entorn a la

dansa i noves formes del moviment, i té seu a Barcelona.

Avatar* és l'últim projecte de la companyia. Consisteix en un solo de

dansa contemporània amb interacció multimèdia, partint de la base del
cos com a presència i moviment, i la seva relació i interacció amb un
filtre, fruit de la recerca tecnològica.

Mariangeles G. Angulo, membre de la companyia Erre que erre, realitza

una col·laboració amb Román Torre, artista multimèdia asturià i autor
de la instal·lació Lifefloor (beta). Els dos artistes es van conèixer l’any
2007 a Oviedo, durant la gira espanyola d’Erre que erre amb ‘Escupir en
el tiempo’.

---

Avatar* consisteix en la investigació i interacció d'un cos en moviment

juntament amb la peça interactiva Lifefloor (beta) com a base de la
recerca, investigant al seu torn en la millora i aplicacions d'algorismes,
com el que incorpora Lifefloor per a aquest tipus esdeveniments (dansa
sobre un espai autònom i interactiu). També inclou la visualització i
interacció de dades en temps real (posició, pulsacions, localització, etc) i
la possibilitat d'aplicar-lo a altres àmbits, com per exemple la creació-
realització de la música en directe i altres sèries d'efectes de manera
autònoma i en temps real. Avatar* es planteja com una peça de sòl, sent
aquest l'únic espai ocupat pels esdeveniments virtuals que succeïxen
dintre de l'espectacle i prenent-lo com referència rectangular a manera
de Touch screen o pantalla interactiva . Avatar* és un solo de dansa, en
el qual la intèrpret està en constant diàleg amb el programa creat per a
la peça, sent aquesta la responsable dels diferents esdeveniments
narratius pre-programats, que reaccionen sobre la base dels seus
desplaçaments, actituds i diferents gestos, per mitjà de la projecció i
detecció de la càmera, que constantment envia els senyals de posició a
l'ordinador, encarregat de processar les dades i re-enviar-los a l'espai
escènic en temps real.

- 2.2 Pre-producció

La pre-producció del projecte Avatar* comença al novembre 2008, quan

es redacta el primer dossier projecte i es presenta a la convocatòria
d’ajudes a la investigació impulsada per la companyia Las Malqueridas,
‘Passanties 2008’. Avatar* rep l’ajuda demanada i Mariangeles Angulo i
Román Torre comencen la investigació a sala 2 de La Caldera, a
Barcelona. Paral·lelament s’obre un bloc que recull el diari del procés de
treball.

4
En el moment que tota la companyia té clar que Avatar* es un projecte
viable des del punt de vista de producció i artístic, i amb el primer
impuls de l’ajuda ‘Passanties 2008’, s’engega el mecanisme de pre-
producció. Això comporta:

- Perspectiva de despeses fixes per la producció

- Disseny del calendari d’assaigs compatible amb el calendari
d’actuacions de la companyia
- Recerca de patrocinadors per cobrir les despeses fixes
- Compra dels material tècnics necessaris
- Difusió del projecte al sector
- Promoció del projecte a través de la premsa

Al desembre es redacta un nou dossier del projecte i el bloc ja té un

contingut considerable i una estructura força ordenada de manera que
les dues eines són útils per la presentació i la promoció del projecte.

Entre desembre i febrer es parla amb diverses entitats, festivals, teatres,

museus, per tal de concretar qui co-produeix Avatar*. Es presenta el
projecte a altres convocatòries d’ajuda a la creació amb residència:
Matadero Madrid, Teatro de la Laboral (Gijón) i DeVIR/CAPa (Faro,
Portugal). Se li concedeixen les tres ajudes i es programa el calendari de
residéncies.

Centro Párraga (Murcia) i Laboral Centro de Arte (Gijón) són els co-
productors més implicats dintre del procés de treball. S’afegeixen el
festival TNT (Terrassa Noves Tendències) i VAD (Vídeo i art digital,
Girona), juntament amb altres entitats amb les quals encara no s’ha
lligat cap acord.

Tot aquest suport permet donar ànims i seguretat per la perspectiva de

treball dels creadors d’Avatar*. Es determina la data d’estrena oficial
(dies 8 i 9 d’octubre de 2009) i el calendari definitiu d’activitats.

El calendari comporta assaigs diaris sempre i quan no hi hagin viatges i

funcions amb altres espectacles de la companyia. Solen ser de 10 a 16
hores, amb un descans al mig. Els períodes es subdivideixen d’aquesta
manera:

- Investigació de moviment
- Disseny de la vídeo projecció
- Interacció cos-vídeo projecció
- Estructura narrativa i dramàtica
- Composició musical
- Disseny de llums
- Incorporació de tots els elements i assaigs generals

5
 - 2.3 Entrevistes amb els creadors

"A ambos nos interesa la investigación de las posibilidades que puede

tener un determinado software o hardware para desarrollar una cierta o
total autonomía escénica, por ello esta pieza se sitúa en medio de lo real
y lo virtual, lo automático (programado) y lo aleatorio, lo explícitamente
dirigido por el ser humano a una escala física y lo imprevisible,
algorítmicamente hablando a una escala intangible."

Proposo una entrevista del dia 10 d’abril feta a Mariangeles i Román per
separat. Mantinc la versió orginal en castellà.

MARIANGELES:

-   viene antes la forma o el concepto? Para mi viene antes el

concepto, al menos "saber de lo que queremos hablar" o
transmitir en una pieza. Pero también es verdad que dado que la
danza es muy conceptual de por sí, la mayoría de las veces son las
propias formas las que completan ese concepto inicial. Para hablar
más claro... en Avatar* Román y yo hablamos mucho de conceptos
que nos gustaría incluir en la pieza este verano cuando la
ideábamos, pero éstos son a veces tan difíciles de explicar y de
plasmar en escena, que hasta que no estuvimos en el estudio y
vimos las formas propuestas (tanto de danza como de software
y/o las dos juntas) no sabíamos muy bien qué iba a salir. Ahora
esas formas, dirigen un poco el camino hacia aquel concepto.

- en el caso de Avatar*, primero forma o primero concepto? En

avatar* fue primero el concepto, el cual recuerdo muy bien que lo
hablamos este verano en las vacaciones y luego lo reflejamos en
un proyecto escrito... pero ahora que estamos ya puestos en el
estudio a sacar material, nos damos cuenta de que las formas que
cada día sacamos nuevas, son las que realmente armarán o
construirán la idea de ese proyecto inicial y las que realmente
darán forma a ese todo. Es como si quieres hacer una mesa (por
ejemplo) y quieres hacerla tú mismo con materiales que te gusten
y con un fin definitivo, finalmente intentarás engarzarlos todos
para conseguir que sea una mesa lo más parecida a lo que
preconcebiste en tu mente, pero la realidad, es que nunca sabrás
exactamente cómo será el resultado final, porque no tienes las
piezas que la forman por anticipado, sino que poco a poco vas
utilizando unos materiales y otros (y también rechazando otros), y
poco a poco todo va cogiendo forma... la mayoría de las veces, el
trabajo diario te hace ir improvisando e incluso cambiando el
concepto inicial... Así que finalmente creo que el resultado es una
mezcla de ambas, aunque es verdad que a nosotros nos ayuda
tener un concepto preconcebido para no ir trabajando en algo que
no sabemos qué pretende ser. Al menos hay que decidir si lo que
quieres hacer es una mesa, o una silla, o un armario... no sé si me

6
 entiendes. A grandes rasgos debes de tener un objetivo siempre
dispuesto a modificarse, pero dentro de unos conceptos básicos
que no debes olvidar.

- te imaginas llevar a cabo este proyecto tú sola? Hasta qué

punto tiene peso tu aportación respecto al peso que tiene la
aportación de Román? No me imagino hacer ni este ni ningún
otro proyecto (al menos en danza, que es lo que conozco) yo sóla.
A pesar de que sea un solo de danza, creo que siempre hay
muchos más profesionale, amigos y en definitiva, personas en las
que confías para poder documentarte y cambiar imrpresiones.
Además Avatar* evidentemente es un solo bastante especial
porque, como ya hemos comentado en otras ocasiones, es tan
importante y visible el trabajo que yo hago, como el trabajo de
Román, ambos van unidos. Y creo que es básica la diferencia de
puntos de vista, para encontrar el punto de equilibrio... Quizá por
el hecho de llevar tantos años trabajando con Erre que Erre, me
doy cuenta de que a mi me gusta la colaboración en el trabajo. De
momento, no estoy interesada ni necesitada de contar algo tan
personal e íntimo que tenga que decir yo sóla.  Me parece que la
aportación de uno y de otro no están ni por encima de por debajo,
es una colaboración en el mismo plano y para un mismo fin.
Simplemente habrá momentos en los que participa o aporta más
alguien en concreto, y otras veces será otro... depende de las
circunstancias, necesidades y de otros muchísimos factores que
escapan a la lógica.

- qué haría un inquieto de la informática con una experimentada

bailarina a disposición? Esto es mejor que lo conteste Román,
jajaja... No obstante, te diré que cuando fuimos al L'Animal a
l'Esquena vi lo que tantas otras veces he visto cuando
informáticos y bailarines se juntan: que todo queda en una mera
demostración de las posibilidades que tiene un software en
concreto, pero sin ninguna dirección artística. Digamos que son
una serie de aplicaciones y pequeñas escenas que no cuentan
ninguna historia (por abstracta que sea) desde el punto de vista
dramatúrgico o escénico. Y eso es lo que me obsesiona a mi que
no debe pasar con Avatar*, yo necesito que también la danza
tenga una coherencia, para al menos como bailarina encontrarle
un sentido. Y que el espectador cuando lo vea, reconozca en ello
una pieza escéncia completa, nada está al servicio de lo otro...
todo debería ser "un todo", un mundo complejo en el que el
espectador tenga momentos para emocionarse, para viajar de
alguna manera con nosotros por la pieza, y sacar sus propias
conclusiones. Para ello debe de estar todo completamente
afianzado y complementado. Luego, el propio espectador puede
estar de acuerdo o no con lo que ha visto, le puede gustar o no,
pero, al menos debe de ver una pieza compacta y directa. De ahí
mis enfados estos últimos días por no poder hacer un pase
completo. Para mi es básico encontrar el sentido, el tempo, las

7
 pausas, y el por qué del movimiento. No obstante, yo creo que
ambos (román y yo) estamos de acuerdo en esto, lo que pasa es
que es muy complicado juntar lo que es puramente técnico con lo
más sensitivo e instintivo. El cuerpo y la máquina, se parecen,
pero no son iguales, una máquina puede reproducir el mismo
programa desde un punto determinado exactamente igual, pero
un cuerpo, no. El cuerpo necesita pensar... ponerse en un estado,
y sobre todo dar respuesta a muchas preguntas... cosa que la
máquina no necesita.

- Avatar* aún está en proceso, pero veo un final feliz, tanto en

términos dramatúrgicos como en el desarrollo de la
producción: ves algo claro en el futuro, o prefieres ir
trabajando paso a paso? De nuevo te contestaría que ambas, lo
siento por ser tan ambigua, pero es lo que pienso. Por un lado, yo
creo que hay que ir paso a paso... ir componiendo y
descomponiendo, probando miles de cosas, y dejándose
sorprender por lo que va saliendo... pero a la vez debes tener una
visión global de la situación para poder implantar un sistema de
"plazos", yo creo que debe de haber un momento clave en el que
se apueste por algo en concreto. Por ejemplo, ahora estamos
trabajando para presentar algo en el Macc de Tenerife, por eso
nos hemos saltado muchos días de seguir experimentando con
cosas sueltas, y la meta ha sido fijar un recorrido de los
materiales que teníamos y que más nos gustaban y nos encajaban
juntos estéticamente. Muchos de otros materiales (que ya
tenemos) no aparecen en esta pieza corta, los hemos sacrificado y
no hemos investigado más en ellos. Cuando empecemos de nuevo
las residencias, de cara al Avatar* definitivo, creo que debemos
empezar de nuevo a investigar mucho más y dejarnos sorprender
por el día a día y por las nuevos hallazgos que vayan apareciendo.
Sin embargo, también para el Avatar* final, tendremos que
ponernos un plazo límite para que acaben las pruebas inconexas y
apostar por algo más definitivo y global, con consciencia de
espectáculo. Hay que tener en cuenta que hay otra gente metida
en este proyecto que trabajará otros aspectos de la pieza (luz,
sonido, música, vesturario, venta, producción, ect) y también hay
que tener en cuenta las fechas contratadas de estreno, con lo
cual, en un momento clave, habrá que tomar decisiones y
empezar a pensar en "cerrar el círculo", y en apostar por la pieza
final. Ahora no me imagino para nada lo que será Avatar* en
otoño, aún hay mucho que investigar y estoy segura que cambiará
mucho...

- el jugador y el sistema se pelean? el sistema puede fallar?

Jaja... todo puede fallar, esa es la realidad. Pero por ejemplo, si
algo está fallando, debemos esforzarnos por ver cuál es el
problema para encontrar solución y poder seguir adelante... para
a su vez encontrarnos otros problemas, y buscar nuevas
soluciones... y así constantemente. Pero hay que ir solucionando,

8
 para poder seguir avanzando... como en un juego, debemos
solucionar algunas cosas, antes de pasar a otro nivel, porque si
no, no avanzaremos y nos quedaremos enquistados en un punto.
Y a pesar de todo, en última instancia, todo podría fallar
igualmente, pero lo importante es avanzar y no perder de vista el
objetivo.

- hay un blog del proceso de creación: es interesante que el

público conozca el proceso (y con ello las peleas y los fallos si
hay)? va a ser parte de la pieza misma? Sí creo que es
interesante que la gente conozca los problemas y los fallos que
van surgiendo mediante el blog. Porque el blog tiene como
cometido hacer partícipe a la gente del trabajo diario. Además un
blog, o un foro, o una página que está públicamente colgada en la
red, tiene la finalidad de informar y de dar a conocer tanto los
logros como las frustraciones... eso puede ayudar a alguien que
en un momento determinado se encuentre en la misma situación
que nosotros ahora, es una manera de que otros vean el proceso
de trabajo, incluidos los fallos y peleas, y también que vean a la
conclusión a la que llegamos nosotros y de la manera que lo
solucionamos. Luego, ellos pueden hacer lo mismo, o por el
contrario buscar otra manera mejor de solucionar estos fallos. El
blog es comunicativo y no me parece mal que se cuenten los
problemas que tenemos, siempre referidos al trabajo... de hecho,
yo quiero escribir una entrada sobre esta última semana que ha
sido en la que más problemas y roces que hemos tenido. En
cuanto a lo de ser parte de la pieza final, pues no lo sé...
dejaremos que los propios ensayos nos lo vayan diciendo.

ROMÁN:

- viene antes la forma o el concepto? Por experiencia personal

creo en cierta manera, que el orden de los factores no altera el
producto...A veces se tiene la idea conceptualmente muy clara y
necesariamente la forma se corresponde a su función exacta o no,
dependiendo del proceso de construcción o las variables que
podemos encontrarnos al llevar nuestra empresa a cabo. En otras
la forma, el "stiling" o las líneas básicas de actuación nacen a
ciegas debido probablemente a la casualidad, la asociación o vete-
tu-a-saber-por-que, para luego acabar tomando un rumbo
conceptual inesperado que generalmente tarda mucho en
aparecer, sorprendente a veces y otras no tanto...Creo que este
hecho en esencia para mi, tiene poca importancia, como además
también creo que vivimos una época en la que el concepto se
disfraza y se rellena en exceso para justificar la forma quizás no
muy trabajada, por lo tanto y para mi, creo que lo mas importante
de todo es "hacer" y por supuesto, no pretender que lo que haces
sea redondo...

- en el caso de Avatar*, primero forma o primero concepto? En el

9
 caso de Avatar* como sabes, nace de una idea muy difusa que
M.Ángeles y teniamos acerca de ultilizar cierta tecnica
tecnologica, aplicada a la danza, a la cual le veiamos muchas
posibilidades y que recientemente use en una de mis instalaciones
artisiticas, mas en concretamente la tecnica de Computer vision o
visión por ordenador. Logicamente y debido a la envergadura del
proyecto y sobre todo a la necesidad de adquirir tecnologia,
espacio y tiempo para llevarla acabo, decidimos pensar y crear un
proyecto conceptual que justificara nuestro comienzo a
desarrollarla...Sinceramente no tengo ni idea si el concepto de
Avatar* acabara teniendo algo que ver, en esencia, como 
ideamos, pero poco a poco y una vez metidos en pleno desarrollo,
se van y se iran limando ideas preconcebidas, quizás para que
nazcan otras nuevas y mas interesantes..Tampoco creo que nos
preocupa demasiado...es emocionante intentarlo, por lo que
pueda pasar...¿no crees?..;)

- te imaginas llevar a cabo este proyecto tú solo? Hasta qué

punto tiene peso tu aportación respecto al peso que tiene la
aportación de M.Ángeles? Bueno, pues para mi la aportación de
M.Ángeles es fundamental, sobretodo porque yo no tenia
experiencia alguna en el mundo de la danza, sus requerimientos
espaciales, metodos de trabajo, entresijos, etc..y logicamente
M.Ángeles tiene amplia experiencia trabajando como colectivo,
por lo que suele ser facil comunicarme con ella y consesuar linea
que nos parece adecuada... La verdad es que para eso he tenido
mucha suerte, sobre todo a la hora de no cometer equivocaciones
propias del desconocimiento o del resultado de tomar decisiones
en solitario...Trabajar en equipo es bastante mas divertido, si tu
ego te lo permite...jeje..

- qué haría un inquieto de la informática con una experimentada

bailarina a disposición? Ja,ja...Bueno eso de "inquieto de la
informatica", suena muy frio...jeje,a tecnico informatico de
biblioteca que poco tiene que  ver con alguna experiencia
artistica...En mi caso no tiene nada que ver con esto, ni siquiera
tengo un nivel muy avanzado de programación que me permita
trabajar con soltura...Simplemente veo, que el ordenador es una
herramienta que te permite a veces, ser capaz de traspasar tus
propios limites en todos los sentidos y eso siempre es
emocionante...Si me sigo sorprendiendo cuando aprieto una tecla
y hace lo que yo le dije, imaginate como me siento cuando
tambien puedo crear un ambiente propicio para que una
"experimentada bailarina" nos deleite con sus movimientos...jeje ;)

- Avatar* aún está en proceso, pero veo un final feliz, tanto en

términos dramatúrgicos como en el desarrollo de la
producción: ves algo claro en el futuro, o prefieres ir
trabajando paso a paso? Para ver el futuro, hace falta ser
Pitoniso, jaaj...Pero si, parece que hemos tenido mucha suerte,

10
 supongo que porque hemos trabajado bastante en ello...La suerte
siempre es relativa. De todas maneras creo que una vez que
estamos en este punto, no nos queda mas remedio que afrontar
las consecuencias para lo bueno y lo malo, y por lo que veo,
somos optimistas por naturaleza y eso siempre es necesario para
continuar en cualquier proyecto que te propongas y en la vida en
general...

- el jugador y el sistema se pelean? el sistema puede fallar? El

jugador siempre reta al sistema y tanto el o ella como el sistema
siempre fallan alguna vez, se puede tomar ese error como un
paso atras en la busqueda de una posible "pureza" u objetivo o se
puede usar el error como material plastico para crear otra cosa
que jamas habrias previsto...Al final una pelea puede desembocar
en una situación divertida y en un efecto impresionante...No Pain,
no game.

- hay un blog del proceso de creación: es interesante que el

público conozca el proceso (y con ello las peleas y los fallos si
hay)? va a ser parte de la pieza misma? Desde el primer
momento intente convencer a M.Ángeles de que seria bueno
compartir nuestra experiencia...Sinceramente y personalmente,
creo que podemos llegar hasta donde podemos llegar en muchos
aspectos, gracias a internet y lejos de cualquier otro aspecto
"voyeurista" , la exposición del desarrollo del  proyecto, para bien
o para mal, me parece muy interesante para aquel o aquella que
este interesad@ en experiencias creativas de este tipo .
Logicamente, tambien es un espacio para comunicarnos, una
invitación a participar o a sentirse participe del proyecto desde su
nacimiento y por lo tanto a identificarse con el o no…Para mi,
tambien significa una pequeña aportación a mi  deuda con todo el
mundo que se interesa en aprender y aportar nuevos contenidos a
la red...Ese espacio de experiencias que tanto me ha abierto los
ojos al mundo...(Toma ya como ha quedado eso...jajaja)...

- 2.4 Com participo al projecte

La meva participació al projecte es des dels inicis activa, ja que conec

personalment Mariangeles i Román, per tant no hi ha cap formalitat que
suposa una barrera per la meva incorporació a la feina. Segueixo els
assaigs mantenin un diàleg constant amb els creadors pas a pas, mentre
ells mateixos plantejen proves i treuen idees que van recopilant.
Demanen la meva ajuda com a mirada externa; la mirada externa també
és la tasca dels altres membres de la companyia, com Mario G. Sáez o
Susana Castro; tanmateix, durant le període de la meva assistència, jo
sóc la única persona que és present diariament a més dels creadors.
Se’m confia la tasca de documentació sobre el concepte d’avatar: no és
complicada i porta a l’enriquiment del contigut teòric de la investigació,
que passa per un debat constant entre jo, Mariangeles i Román.

11
Segons els dies, la meva presència es fa útil també per resoldre
problemes pràctics com engegar i apagar la càmera de vídeo, fer
fotografies, instal·lar uns focus per posar una il·luminació mínima,
vigilar l’efecte de les projeccions des de diversos punts de vista a
l’espai.

12
3. Activitat

- 3.1 Calendari

El plantejament de l’assignatura de lliure elecció demana que es facin un

mínim de 90 hores de seguiment actiu del projecte. Sobre la base
d’aquest requeriment, he estructurat la meva presència al calendari
d’assaigs de Mariangeles i Román, al llarg dels mesos de novembre
2008 a abril 2009. El mes de maig l’he deixat lliure per acabar de
recopilar el material i redactar aquesta memòria.

Del novembre 2008 al gener 2009, els assaigs que vaig estar seguint,
dos cops per setmana, encaixaven dintre del primer període de treball
de Mariangeles i Román. En aquesta circumstància, Avatar* va tenir una
ajuda per la investigació anomenada Passanties (promoguda per la
companyia de dansa Las Malqueridas, dirigida per Lipi Hernández), en
els quals la instal·lació Lifefloor (beta) del Román Torre estava
instal·lada permanentment a la Sala 2.

Horari d’assaigs: de dilluns a divendres de 15.00 a 20.00.

Horari de presència als assaigs: els dijous de 16.00 a 20.00.
Quantitat parcial: 10 dies x 4 hores = 40 hores

El mes de febrer va ser un mes de pausa degut al calendari d’actuacions

de la companyia Erre que erre arreu de l’estat espanyol.
 
Durant els mesos de març i abril es van estructurar une sessions de
treball més breus (de 2 hores en lloc de 5) i jo hi vaig ser present
gairebé cada dia. Els assaigs van ser a La Caldera, a la mateixa Sala 2, i
en aquesta part es va focalitzar la recerca coreogràfica del solo de
Mariangeles, a nivell més independent respecte al mesos anteriors,
durat els qual es va plantejar per primer cop larelació que té la
coreografia amb la instal·lació interactiva Lifefloor (beta).

Horari d’assaigs: de dilluns a divendres de 9.30 a 11.30.

Horari de presència als assaigs: de dilluns a divendres de 9.30 a 11.30.
Quantitat parcial: 30 dies x 2 hores = 60 hores

La quantitat total d’hora de seguiment actiu dels assaigs és de 100

hores.
 
El dia 23 d'abril,a les 13.00, hi va hver la primera presentació pública del
treball a l'Auditori de Tenerife, dintre del marc de la primera trobada
professional anomenada ‘MACC: Mercado Atlántico de Creación
Contemporánea’ (www.maccatlantic.org). Aquí, Avatar* es va presentar
com a projecte escènic en procés de creació. Vaig decidir de fixar
aquesta data com a objectiu final del meu seguiment, per tancar de
manera rodona el treball d'Assitència a la direcció coreogràfica.

13
 - 3.2 Diari de seguiment

El diari de seguiment es va redactant al llarg dels assaigs entre

Mariangeles, Román i jo en un bloc penjat a la xarxa Internet. L’adreça
del bloc és avatarsolo.blogspot.com. Allí, dia a dia, s’expliquen la praxi
de treball, els objectius diaris, el treball paral·lel entre investigació de
moviment i investigació tecnològica, problemes a la hora del muntatge
dels materials tècnics (càmara, projector, ordenadors, cables...),
l’estètica que va compenetrant el projecte i finalment els patrocinadors
que pas a pas es van afegint amb el proposit de donar suport econòmic
i visibilitat a Avatar*.

- 3.3 Dossier del projecte

S’adjunta còpia del dossier oficial del projecte (en castellà).

AVATAR*

FICHA ARTÍSTICA

Concepto e interpretación: Mariangeles G Angulo y Román Torre

Coreografía: Mariangeles G Angulo
Lifefloor (beta) y manipulaciones vídeo interactivo: Román Torre
Ayudante de dirección: Mario G Sáez
Asistencia a la dirección coreográfica del Institut del Teatre: Margherita
Bergamo
Música: David Crespo
Iluminación: Carles Rigual
Producción ejecutiva: Erre que erre
Coproducción: Erre que erre, Centro Párraga (Murcia), LABoral Centro de Arte
(Gijón), Matadero Madrid.
Otras entidades colaboradoras: Pasantías Las Malqueridas, DeVIR/CAPa
Algarve (Portugal), Can Felipa (Barcelona), Teatro de la Laboral.

SINOPSIS

Avatar* consiste en la investigación e interacción de un cuerpo en movimiento

junto con la pieza interactiva Lifefloor (beta) como base, investigando a su vez
en la mejora y aplicaciones de algoritmos, como los que incorpora Lifefloor para
una circunstancia como el movimiento sobre un espacio autónomo e
interactivo. También incluye la visualización e interacción de datos en tiempo
real (posición, pulsaciones, localización, etc) y la posibilidad de aplicarlo a otros
ámbitos, como por ejemplo, la creación-realización de la música en directo y
otra serie de efectos de manera autónoma y en tiempo real.

14
Avatar* se plantea como una pieza de suelo, siendo este el único espacio
ocupado por los eventos virtuales que suceden dentro del espectáculo y
tomándolo como referencia rectangular a modo de Touch screen o pantalla
interactiva.

Avatar* es un solo de danza, en el cual la intérprete estará en constante

dialogo con el software, responsable de los diferentes eventos narrativos pre-
programados, que reaccionan en base a los desplazamientos, actitudes y
diferentes gestos, por medio de la proyección y detección de la cámara, que
constantemente envía las señales de posición al ordenador, encargado de
procesar los datos y re-enviarlos al espacio escénico en tiempo real.

- 3.4 Currículums dels participants

Erre que erre va néixer a Barcelona en 1996, és un col·lectiu de

creadors i intèrprets que desenvolupen el seu treball a partir de la
creació i experimentació de noves formes i concepcions de la dansa i el
moviment. Al llarg d'aquest temps, la companyia ha estat guardonada
amb nombrosos premis, tant per la seva trajectòria sobre els escenaris
de tot el món com pels seus videos-dansa. Concebent les seves peces
sempre de manera col·lectiva i colaborativa, Erre que erre sent
precisament aquesta col·lectivitat com la seva pròpia identitat. Les
col·laboracions al llarg d'aquests anys han estat constants, la qual cosa
fa que el seu treball sempre integri noves disciplines i noves maneres
d'explorar i d'entendre el moviment i la creació escènica.
Més informació a: www.errequeerredanza.net

Mariangeles García Angulo (1972, Lorca, Múrcia). Després d'estudiar la

carrera de dansa clàssica i realitzar els seus primers treballs
professionals en companyies de Múrcia, l’any 1993 viatja a Barcelona
per treballar amb Danat Dansa. Participa als muntatges "Ottepel", "Jinete
de peixos sobre la ciutat", així com en les reposicions de "El cel està
enrajolat" i "Sota còdols hi ha una salamandra". Després de deixar Danat
Dansa, el 1996 comença el seu camí personal amb Erre que Erre, de la
qual és membre fundador, coreògrafa i intèrpret, del que segueix
formant part avui en dia. També ha participat de manera puntual en
muntatges de companyies com La Fura dels Baus o Mudances – cia.
Àngels Margarit.

Román Torre (1978, Candás, Astúries). Comença a militar creativament

de manera autodidacta treballant al principi de manera artesanal cap al
disseny d'objectes reciclats, que després converteix en instal·lacions
interactives, per interiors o urbanes. A partir d’aquí, es vincula a
projectes en els quals es barregen diverses disciplines i elements tan
digitals com analògics, dintre dels caps de l’arquitectura, la

15
il·luminació, el reciclatge, la xarxa Internet, els espai públic i la
programació per experiencies visuals (plàstiques i en moviment).
Més informació a: www.romantorre.com

Margherita Bergamo Meneghini (1980, Pàdua, Italia). És ballarina i

mànager cultural. Està acabant la carrera de Coreografia al Conservatori
Superior de Dansa de l’Institut del Teatre, estudi que compagina amb
tasques de management i amb l’activitat docent. La seva formació ve de
la gimnàstica rítmica, la dansa clàssica i moderna. Ha estat treballant en
escena a Itàlia (Nin Scolari, Gabriella Furlan, Roberto Castello) i Espanya
(Sol Picó, Erre que erre, Ribermúsica); de creació pròpia són els
muntatges ‘En un món paral·lel’, ‘Peça número u’ i ‘You are the one’.
Actualment és ajudant de direcció de la nova creació de Mariangeles G.
Angulo i Roman Torre, Avatar*, i professora de moviment al taller de
teatre de l'escola de disseny Elisava de Barcelona.

16
4. Anàlisi

- 4.1 Mètode de treball de composició coreogràfica

El mètode de traball aplicat per Mariangeles G. Angulo en aquest

context d’investigació i creació prové del teixit vital comú a tot el
col·lectiu Erre que erre, com a conjunt de creadors, coreògrafs i
ballarins. Erre que erre, i Mariangeles com a membre i fundadora,
treballa essencialment de manera intuitiva.

Donada una idea com a base i alhora com a objectiu final - en aquest cas
la relació amb el suport tecnològic i el concepte d’Avatar* com a
representació d’un mateix - la praxi és buscar tot tipus de documentació
en relació a la idea (llibres, imatges, pel·lícules, músiques, altres
treballs creatius, ...). Mentre es realitza la investigació documental, pas a
pas que es recopila informació, s’utilitzen els coneixements apresos
com a material per a la investigació del moviment. Les propostes de
moviment surgeixen de la improvisació sobre la base del material: és un
moment al qual es dedica molt de temps sense pressions externes, una
recerca interior i personal, que ha de tenir continuitat i concentració, en
què cada intèpret es recull amb ell mateix i el propi imaginari, i dóna
forma, a través del cos, a un pensament abstracte.

La intuïció és la eina mental que serveix per a conduir el procés de

treball des dels seus inicis fins a l’acabat final. La intuïció porta a triar el

17
material creatiu adequat, a justaposar formes, a encaixar moviments
d’un cos sol o entre cossos, dibuixar transicions, posar el punt i final.
Dintre d’aquest procés, el material recopilat i ordenat s’estructura en
escenes, per donar nom i forma, un cop més, a alguna cosa abstracta i
tenir-la clara i present. Les escenes es combinen entre elles per ordre de
moviments, transicions, evolucions dels ‘patterns’ de moviment,
repeticions.

Quan les escenes tenen un ordre i un encaix que funciona (que per
intuïció transmet l’objectiu proposat a l’inici), es passa a l’anàlisi del
contingut i de l’execució dels moviments, per polir en el detall el
conjunt dels moviments. La música és una eina molt important en
aquesta etapa del procés, perquè en si mateixa agafa la responsabilitat
de ser el carril sobre el qual els elements (de moviment i dramatúrgics)
es combinen de manera lineal; aquí és on s’analitza el ritme i es
decideix treure els elements que sobren – en el sentit que fan faixuc el
conjunt.

Finalment, s’enllaçen escena per escena les grans parts de la

composició, a gran escala: aquesta part necessita sempre una mirada
externa, ja que afecta directament la percepció de la composició per
part del públic, que n’és ull extern.

- 4.2 Treball sobre la interpretació

Per al treball sobre la interpretació és necessari tenir clar què es

representa. Per això, la recerca i la documentació del concepte és la
primera etapa d’aproximació al subjecte interpretat, en aquest cas un
subjecte sol perquè es tracta d’un solo.

En aquest sentit, reporto tres recopilacions d’informació que vaig

redactar en castellà, italià i anglès.

Primera:

AVATARES Y SEGUNDAS VIDAS

1.La energía no se crea ni se destruye.

Internet es la prolongación de nuestra vida social. Vamos a una fiesta,
conocemos a una persona, nos habla de ella, de su trabajo, nos da unas
direcciones de páginas en internet para visitar, y a lo mejor un número
de teléfono móvil y una dirección de correo electrónico. Al volver a casa,
si no tenemos sueño, seguimos nuestra relación con ella sin ella, en la
red virtual.

La relación interpersonal que se crea es enriquecida y substituida por

vínculos mucho más allá de la persona real y de su personalidad real. La
persona se crea capas de personalidad, o personalidades. Vive de las
consecuencias del ‘tú a tú’ en internet. Yo misma decido de comunicar,

18
cuando quiero y con quien quiero. Todo el mundo está disponible y a mi
alcance.

A partir de aquí, si entrego la proyección de mi misma y mis relaciones

interpersonales en la red virtual…todo es matemática.
La energía se modifica, de real a virtual a real…

2. Todo es matemática
La matemática contesta a cualquier pregunta tengas, en relación a
aquello que te parezca real. Qué es real? Qué es real para ti? Qué
necesitas por que tu vida sea real?
Cuando piensas, tus pensamientos se van entrelazando unos con otros
sin motivo, como una cadena de eventos ligada cada vez por un hilo
diferente: un color, un recuerdo, una sensación táctil, un olor, un
rumor…Cuando piensas, sean o no números, cada pensamientos tiene
una traducción numérica.

3. El carácter consiste en retener una identidad sólida.

Ídolos, ilusiones y creencias, en definitiva diversiones del pensamiento,
nos hacen sobrevivir al día día delante de lo difícil que es convivir
contigo mismo. Pero ídolos, ilusiones y creencias desvanecen rápido.
Quizás sea el carácter, profundo y determinado por una identidad
cultural compartida y incorporada en la personalidad, que nos permita
realmente convivir con nuestra persona, nuestro cuerpo, nuestra carne,
nuestros pensamientos, nuestras acciones. Una vez que eso exista, todo
lo de fuera es demás.

Cuanto más la relación con el mundo exterior a mi aparece y desvanece

con facilidad, más está determinada por mis decisiones y personalidad.
Detrás de mi personalidad, residen mi identidad y mi espíritu crítico.

4. Pensar y hacer.
"Creo que el poeta volverá a ser otra vez un hacedor. Quiero decir que
contará una historia y la cantará también. Y no consideraremos
diferentes esas dos cosas, tal como no las consideramos diferentes en
Homero o Virgilio". Jorge Luis Borges, Arte Poética

5. Second life. Secundas oportunidades y vidas paralelas.

Second life es un mundo virtual de interacción social creado por Linden
Lab y fundado por Philip Rosedale. Es un mundo que está distribuido en
una amplia red de servidores y al cual se puede acceder a través de
Internet. Este programa proporciona a sus usuarios o “residentes”
herramientas para modificar el mundo y participar en su economía
virtual, que opera como un mercado real. Second life da la oportunidad
de reinventarse a uno mismo. Para existir en ella, es necesario crear una
figura virtual tridimensional o avatar.

Avatar es un término de origen sánscrito que se refiere a la encarnación

terrestre de un dios. Actualmente, en las nuevas tecnologías y en
internet, se asocia la palabra avatar a la representación gráfica

19
(mediante un dibujo o fotografía) de una persona para su identificación.

Segunda:

Según el hinduismo, un avatar(a) es un descenso directo del Ser

Supremo dentro de la substancia humana, es decir, el nacimiento de
Dios en una forma humana

EL AVATAR EN SÍ MISMO:

"Sri Aurobindo define a un avatar como alguien que es consciente de la

presencia y el poder de la Divinidad nacida en él o que descendió a él y
que gobierna desde el interior su voluntad, su vida y su acción".

"El avatar asume la acción humana y utiliza los métodos humanos con la
conciencia humana al frente y la conciencia divina detrás. Si él no
tomara un cuerpo humano su acción no tendría sentido, pues no sería
beneficiosa para el ser humano encarnado".

Avatares de Visnú:

1. Cuatro Kumaras (cuatro sabios hijos bebés del dios Brahm)

2. Varaha (jabalí)
3. Narada (sabio volador)
4. Nara-Narayana (los gemelos)
5. Kapila (el filósofo creador de la filosofía sankhya teísta)
6. Dattatreya (avatara combinado del Trimurthi Brahm?, Vishnú y Shivá)
7. Yajna (Vishnú temporalmente en el rol del dios Indra)
8. Rishabha (padre del rey Bharata)
9. Prithu (el rey que embelleció la Tierra)
10. Matsya (el pez)
11.Kurma (la tortuga)
12.Dhanvantari (padre del texto médico Ayurveda)
13.Mohini (mujer encantadora)
14.Narasimha (hombre león)
15.Vamana (el enano)
16.Parasurama (Rama con un hacha)
17.Vyasa (recopilador de los Vedas)
18.Ramachandra (el rey de Ayodhya)
19.Balarama (hermano mayor de Krishná)
20.Krishná (el vaquero)
21.Buddha (el engañador de los demonios)
22Kalki (el destructor de la suciedad)
23.Prshnigarbha (hijo de Prishni)
24. Hayagriva (el caballo)
25. Hamsa (el cisne)

Avatar (diccionario informático):

“en un ambiente tridimensional, el Avatar es la representación digital de
quien está visitando el ambiente.”

20
Por lo tanto, no está tan lejos la representación digital de la procedente
del hinduismo… Tener un avatar no es más que reencarnarte en un ser
dentro de un ambiente determinado; un personaje; una identidad.

Tercera:

De ‘Lezioni americane. Sei proposte per il prossimo millennio.’ Ópera

póstuma del escritor italiano Italo Calvino (1923-1985), editado en el
año 1993.

Capítulo 1: Leggerezza.

(…) È vero che il software non potrebbe esercitare i poteri della sua
leggerezza se non mediante la pesantezza del hardware; ma è il
software che comanda, che agisce sul mondo esterno e sulle macchine,
le quali esistono solo in funzione del software, si evolvono in modo da
elaborare programmi sempre piú complessi. La seconda rivoluzione
industriale non si presenta come la prima con immagini schiaccianti
quali presse di laminatoi o colate d’acciaio, ma come i bits di un flusso
d’informazione che corre sui circuiti sotto forma d’impulsi elettronici. Le
macchine di ferro ci sono sempre, ma obbediscono ai bits senza peso.
(...)

De ‘The knowing body. The artist as Storyteller in Contemporary

Performance’. Ensayo de la performer californiana Louise Steinman,
editado en el año 1986.

Capítulo 2: Persona.

In ancient Greek theatre the actors wore masks depicting expressions of

happiness or grief. The actors’ voice, with their individual nuances and
vibrations, could be heard from behind the rigid coverings. The
“sounding through” of the actors’ own voice gave a sense of the
individual behind the mask’s firm outline.
The word persona means literally “sounding through”. In a society which
calls for set roles to be projected to the outside world, the word persona
has also come to mean that sense of self which we choose to project.
(...)

(...) The performer’s real identity and the life of the created character
exist at the same time, creating a sort of dual consciousness. (...)

(Bob) Ernst uses the term of “possession” (...) to let a character enter
your consciousness from your unconscious (...).

In Japanese Noh theatre the actor is provided with a mirror room

(kagami no ma). At this transformation site the costumed actor sits on a
stoll before the life-size figure reflected in the mirror - his “other”.(...)

21
 - 4.2 Treball sobre el moviment

Mariangeles va donar forma i moviments a una selecció de les diverses

paraules que es relacionen directament amb els avatars del déu hindú
Visnú. Les paraules clau són:

- 4 sabios hijos bebés.

- Sabio volador
- Los gemelos
- El pez.
- Mujer encantadora.
- Rama con un hacha
- Enano
- El vaquero
- Jabalí
- El rey que embelleció la tierra.
- La tortuga
- Hombre león
- El engañador de los demonios
- El destructor de la suciedad
- El caballo
- El cisne

L’activitat de Mariangeles és dilatar la idea i buscar-ne una dimensió

abstracta, per donar-li un moviment que no sigui representatiu de la
definció en si, ni figuratiu. Triades les definicions o avatars més
representatius, ella no es refereix a l’acció d’imitar els animals o
personatges que hi són presents, si no a representar la circumstància en
què aquests sers es mouen. A partir d’aquí, improvisa amb el material
triat i barreja els moviments propis de cada avatar. Sobre el material
aplica:

- Acceleració i desaceleració del moviment

- Treball al terra, desllizament, baixades i pujades
- Trencament d’estats, passatges d’un avatar a l’altre per fusió

L’objectiu de la investigació sobre el moviment de Mariangeles es

concep com un joc d’aplicacions dels elements determinats
anteriorment: moviments, transicions, regles, ‘patterns’. Juga amb
l’acceleració i la desaceleració i incorpora la dissociació dels membres
del cos, que significa augmentar la velocitat per exemple d’una part del
cos sense que això afecti la velocitat de la resta. Aquesta pràctica no és
fàcil i requereix moltes hores de dedicació, ja que determina aconseguir
un conjunt de moviments nets dintre de la dinàmica natural del cos que
tendeix a tornar, a poc a poc, als camins que coneix per experiència
(memòria i reacció instintiva).

Més enllà de les fons documentals sobre la idea d’avatar, Mariangeles

busca inspiració per la recerca de moviment en el seu entorn directe i en
la tecnologia que l’acompanya. D’aquesta manera una altra pràctica és

22
la representació com a ‘avatar’ de la manera de ballar dels altres
membres de la companyia Erre que erre: al bloc es podem visionar les
gravacions dels avatars de Teresa Navarrete i de Susana Castro,
interpretats per Mariangeles.

Una darrera i molt fecunda pràctica és la investigació de moviments no

naturals, com moviments interromputs o amb variacions de velocitat en
momentos imprevistos, sistematització d’errors i pauses, contradiccions
de moviment. La tecnologia reprodueix constantment aquestes
situacions: errors, pauses, acceleracions, deceleracions...això és
justament la part que l’home, que crea, instal·la i fa servir la tecnologia,
no pot controlar. Dos exemples de moviments contradictoris són:
provocar una acceleració en una pirouette al final i no a l’inici; saltar
endarrera després d’una contracció del tors.

- 4.4 Interacció del cos amb la instal·lació Lifefloor (beta)

Román Torre port ja tres anys estudiant i treballant amb un programa

de software lliure (descarregable des d’internet) que pren el nom de
processing. El programa és la base del seu treball Lifefloor (beta), una
instal·lació de circuit obert (per tant sempre en possible evolució) que,
a través d’un aparell de projecció i una càmara, que passen per la
rielaboració a l’ordenador, reprodueix al terra dibuixos que reaccionen
amb la presència de cossos a l’espai.

L’efecte de la interacció amb l’espai i els cossos és la manifestació

última d’una investigació prèvia molt complicada i que té infinits
horitzons oberts, tant sota el punt de vista estètic com en qüestió de la

23
ideologia que transmet.

Processing (http://processing.org) entén les regles del joc que s’hi

posen en la manera que va aprenent sobre la base del coneixement, a
nivell d’imatge visual – dibuix – i de so. La característica més sorprenent
d’aquest programa és la seva autoevolució amb l’aprenentatge, com un
ser viu. De fet, es per això que els dos creadors han decidit juntar
tecnologia i presència humana en moviment, per manifestar com les
dues entitats evolucionen, aprenen i milloren alhora, dintre del
recorregut de la història que és Avatar*.

Per últim, és interessant posar de manifest que l’estètica dels dibuixos

fet amb processing és extremadament precisa, d’alta qualitat, delicada:
no hi ha cap altra aplicació informàtica amb aquests fins que tingui un
acabat tant perfecte. D’on prové? Sent un software lliure, processing
prové de la millora constant de l’applicació provocada per la integració
de les aportacions dels seus usuaris, és a dir les persones que a tot el
món la fan servir.

Juntament amb el programa de dibuix, que passa per dos ordenadors

(dos fonts), es fan servir un mixer de vídeo, un mixer de so i música pre
gravada en mp3 o mp4.

---

Reporto algunes imatges preses des de la presentació pública del 23

d’abril a Tenerife com a exemples de la relació entre moviment i dibuix
de la projecció interactiva al terra:

1.

Una línia de càrrega s’omple i poc a poc la intèrpret (que està al costat
dret i no es veu) alça els braços en senyal de prendre vida.

24
2.

Marcat un perímetre al terra, la intèrpret n’omple l’espai interior de

color blanc pas a pas amb la seva presència en moviment.

3.

L’obertura dels braços i de la cama esquerra provoca un canvi al dibuix i

a la música.

4.

Les linees paral·leles que marquen el terra es distorsionen amb els

passos; al baixar amb el cos sencer al terra, la reacció de distorsió prové
de l’arc i el llançament de cames, braços i cap.

25
5.

La projecció segueix la presència de la intèrpret i, quan ella surt del

quadrat interactiu, es redueix a una línia.

6.

La interacció torna a funcionar quan la intèrpret torna al quadrat

interactiu; amb una pirouette les línies s’ondulen.

7.

La baixada del cos al terra provoca la reducció de la línia-perímetre al

perímetre del cos mateix.

26
8.

La darrera part és una interacció dels dibuixos i el so, amb la intèrpret

quieta al terra.

27
5. Participació

- 5.1 Experiència personal en relació a l’equip de creació

La participació al projecte ha estat molt fecunda i l’equip de creació s’ha

mostrat sempre disponible a la meva presència i integració durant el
treball. He tingut ocasió de ser present als moments fins ara més
importants del procés, com ara algunes etapes clau de la investigació, la
instal·lació dels equipaments tècnics, els viatges per la presentació de
procés de treball, les discussions i les tertul·lies sobre el concepte de la
creació. L’equip de creació s’ha expressat a través de diversos canals, i
així m’he conformat a entrar en el diàleg a través dels mateixos canals:
el debat, la recerca i la confrontació en viu en l’espai de treball; la
recopilació de l’experiència i el debat per escrit via e-mail i via bloc
(internet); les reunions amb tota la companyia per posar en comú no
només els temes de creació si no també les qüestions de producció,
distribució, calendari i finançament.

- 5.2 Opinions al llarg del seguiment

Al llarg del seguiment, he estat escribint la majoria dels meus apunts i

idees en un diari que segurament em servirà pel futur, per tornar-hi i
buscar fons d’inspiració. Aquest diari no és ordenat ni fàcil d’entendre,
per tant no em serveix per la redacció d’aquesta memòria. Una breu part
d’ell, en canvi, considero que sigui interessant, ja que és el meu punt de
vista sobre la narrativa de la posada en escena d’Avatar*. Aquí la
transcric.

Román és informàtic, eclèctic rielaborador de materials i alquimista del

reciclatge d’allò tangible i intangible. Mariangeles és ballarina,
escriptora amb la ment i amb el cos, rèptil a sang freda de la
representació escènica davant de la gent. Als dos els agrada compartir,
entre ells i amb els altres.

28
Román juga i experimenta amb la presència de Mariangeles, sent ella la
representació real d’un personatge de vídeojoc. Ella es carrega, entra a
l’espai de joc, n’aprén les regles i va millorant; passa de nivells, d’estats,
de coneixements. El joc es complica i l’avatar que representa integra el
seu moviment propi amb els nous moviments donats per les estructures
visuals i sonores del joc, dirigides per Román.

Arriba un moment en què Mariangeles podria ser l’avatar de Román...

Mariangeles millora fins a arribar al domini complet del medi i a una

soltura de moviment que va més enllà de les possibilitats humanes. Això
reflecteix la visió del món virtual, construït digitalment per millorar la
vida de l’home, ja que en supera els límits corporals i mentals; en
moments donats, però, té reaccions incontrol·lades. El món virtual
intercepta la vida humana en avatars per a donar forma al digital i
permetre la convivència de les dues esferes.

Mariangeles és humana, és virtual, torna a ser humana. Román viu tot el

procés activament i passivament, ja que la significació del procés, el fet
final, produeix una reacció emocional que no era prevista a l’inici del
joc. La transformació sempre produeix dues reaccions: la física i la
emocional, tot i ser en un entorn virtual.

Román beu de una llauna de refresc, únic element extern a les dues
presències físiques i a l’equipament tècnic, visual i sonor. La llauna,
segons la marca del refresc, pot contextualitzar la situació geogràfica on
es troben Román i Mariangeles.

Mariangeles surt del quadrat, es deslliga dels enllaços que la tenen

atada al joc, camina cap a Román i beu de la seva llauna; porta la llauna
a un altre lloc, potser a dintre del quadrat de joc...

Román i Mariangeles han compartit alguna cosa física i tangible.

Mariangeles torna ballar; ara Román pot dibuixar amb ella tot el que
vulgui, ella ha après a ser ‘com humana’ i ell té consciència de poder
manipular el joc, experimentar, aprendre, millorar, processar, a l’infinit.

Què faria amb una silueta de dona si no fer-la ballar?

29
6. Expectatives

- 6.1 El futur del projecte Avatar*

Després de la presentació del 23 d’abril, Avatar* seguirá la seva vida, i

jo no em desvincularé del projecte: hi hauran més residències de creació
a la ciutat de Barcelona i a altres llocs d’Espanya i Europa. La pre-estrena
de la peça acabada serà el 2 d'octubre a Catalunya, al festival TNT de
Terrassa, i l’estrena oficial al Centro Párraga de Múrcia els dies 5 i 6 de
novembre. Adjunto un calendari del desenvolupament de la producció:

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE: CALENDARI

- noviembre 08- enero 09: Pasantías. Barcelona.

Las Malqueridas, creaciones al límite
www.malqueridas.com/esp/pasantias

- febrero - abril. Erre que erre. Barcelona.

www.errequeerredanza.net

- abril. M.A.C.C. Tenerife. 23 abril: primera presentación del trabajo en proceso.

Auditorio de Tenerife.
www.maccatlantic.org

- mayo. Can Felipa. Barcelona.

Centro cívico y de creación Can Felipa
www.bcn.cat/canfelipa

- junio. DeVIR/CAPa. Algarbe, Portugal.

DeVIR/CAPa, Centro de Artes Performativas do Algarbe. Faro.
www.devir-capa.com

- julio. Erre que erre. Barcelona.

www.errequeerredanza.net

- agosto. LABoral Centro de Arte. Gijón.

www.laboralcentrodearte.org

- septiembre. Teatro de la Laboral. Gijón.

www.teatrodelalaboral.com

- septiembre. Matadero. Madrid.

Proyecto ganador del premio para el fomento y la ayuda a la creación
contemporánea Matadero Madrid 2009.
www.mataderomadrid.com

30
- octubre. Festival TNT Terrassa, Barcelona. 2 de octubre.
Centre dʼArts Escèniques de Terrassa
www.tntdansa.cat

- octubre. VAD Festival + Temporada Alta, Girona. 16 o 17 de octubre.

VAD Festival
www.vadfestival.net

- noviembre. ESTRENO Centro Párraga. Murcia. Del 29 de octubre al 6 de

noviembre.
www.centroparraga.com

- diciembre. Escena Can Felipa. Barcelona. 11 de diciembre.

www.bcn.cat/canfelipa

- diciembre. Corpusmedia. Toulouse, Francia.

Corpusmedia, asociación Nu2ʼs
www.nu2s.org/corpusmedia

- 6.2 Conclusions

La participació ha complert de plé les meves expectatives, sobretot

perquè des de l’inici m’he disposat a estat oberta a qualsevol tipus
d’aprenentatge i treball en relació a la composició coreogràfica i la
producció dintre d’una companyia professional. Com ja he escrit a la
introducció d’aquesta memòria, sóc mànager de la companyia Erre que
erre i he seguit de prop tres creacions. Aquesta és per a mi la quarta
creació de la companyia, i és la primera vegada que m’involucro en el
procés diari de recerca i creació. L’activitat de mànager es vincula de
manera indissociable amb l’observació i la participació a la creació, i
aquest cop més que qualsevol altre.

M’ha interessat analitzar els mètodes de treball i de recerca del

moviment, a més de les qüestions plantejades per obrir la recerca. Tot
això és la riquesa més gran que em queda per poder-la aplicar, on i
quan sigui útil, a la meva pràctica personal a l’hora d’aproximar-me a la
creació personal.

Sóc conscient que aquests mètodes de treball són fruit de molts anys
d’investigació i pràctica personal, i que no em pertenyen, tot i que en
comparteixo la filosofia. Per altra banda, sé que els mateixos creadors
són de l’opinió que els coneixements s’han de compartir per anar
sumant i millorant; per això em sento del tot còmoda amb la perspectiva
de poder-los aplicar en un moment oportú per a mi. Tal i com passa en
Avatar*, la informació es transmet, es processa, s’aplica, es millora...i es
tornar a transmetre.

31
7. Annex 1: referències

SOFTWARE
http://processing.org/
http://www.openprocessing.org/
http://puredata.info/
http://www.openframeworks.cc/
http://troikatronix.com/isadora.html
http://nuigroup.com/

BLOCS
http://annieok.com/tangent/
http://createdigitalmotion.com/
http://infosthetics.com/
http://www.pixelsumo.com/

INVESTIGACIÓ SOBRE VÍDEO-JOC OCARINA OF TIME

http://es.wikipedia.org/wiki/Ocarina_of_Time
http://es.wikipedia.org/wiki/Nintendo_GameCube

MÚSICA
http://www.alvanoto.com/
http://www.myspace.com/kangdingray
http://www.myspace.com/balago
http://www.fuckbuttons.co.uk/
http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewProfile&frien
dID=96631330
http://www.myspace.com/simianmobiledisco

VÍDEOS
http://www.youtube.com/watch?v=NOFIj6ji5e0
http://www.vimeo.com/3826197
http://www.youtube.com/watch?v=WZmgZN1umsM

ARTISTES
http://daito.ws/
http://www.carstennicolai.com/
http://blog.antivj.com/tag/architecture

32
ESPECTACLES / COMPANYES DE DANSA

Apparition:
http://www.youtube.com/watch?v=3btvEAE133k

Nats Nuts:
http://www.vimeo.com/1362832

Recoil perfomance group:

http://www.vimeo.com/1362832

Chunkymovie:
http://www.chunkymove.com.au/ >> mortal engine

Pierre Rigal:
http://www.pierrerigal.net/ >> éretion

Reencarnatión:
http://vimeo.com/3047446

Mesa di voice:
http://www.youtube.com/watch?v=STRMcmj-gHc

Gameplay:
http://vimeo.com/2770808

Itango:
http://www.youtube.com/watch?v=pkQ3n75jQ5c

Danceworkshop MIM:
http://www.youtube.com/watch?v=FG5q4tPqB98

Playmodes:
http://www.youtube.com/watch?v=VRmbKikc3Fw

33