• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
LA BOGERIA
NARCÍS OLLER
NARCÍS OLLER
(1846-1930)
1.-Importància de la seva obra dins el panorama de la narrativa del XIX 
Oller escrivia novel·les perquèera novel·listai el gènere que millor li anavaera la prosa de ficció. També, el fet d’escriureera indestriable d’algunsesdeveniments socials i culturalsmés significatius de la 2ª meitat segle XIX:
•
Cristal·litzà quan es produí la consolidació de la RenaixençaIntroducció del Realisme a partir de la revolució del 68.
•
Difusió literària dels Jocs Florals (1859)
2.-Esbós biogràfic i evolució de la seva producció literària
Va néixer aVallsel 1846. Dos anys després morí el seu pare i la famíliaanà a càrrec del’oncle Josep de Moraga, jurisconsulti propietari d’una gran biblioteca:clàssics grecs i llatins, romàntics francesos, espanyols, costumistesespanyols. També llegípremsa satírica i humorísticaamb el seucosí Josep Yxart, principal crític de la literatura realista.Un dels fets que condicionà l’evolució de l’autor fou larevolució de 1868,qur visqué a Valls. Com a conseqüència, abandonà la ideologia pròxima alpartit demòcrata i es tornà escèptic en política i mostrà el seu favor alliberalisme moderat i el catalanisme conservador. (evolució política del partitdemòcrata al liberalisme moderat/catalanisme conservador)
•
1863: va a BCN, a cursar batxillerat iDret.La crítica ha dividit la trajectòria d’Oller en tres etapes:1.1868-1883: anys d’aprenentatge i formació2.1883-1906: consolidació i assumpció del realisme i naturalisme.
3.
a partir de 1906: recerca de noves fórmules.
1ra etapa 1868-1883
•
1873: guanya les oposicions a lasecretaria de la Diputació de BCN.
•
1874:es casaamb Esperança Rabassa ité 4 fills. Dedicació a l’escriptura: resultat d’unavocació tenaç, que comença a l’adolescència amb l’oncle Moragas i continua amb les lectures romàntiques,després el realisme francès i finalment Zola. Els autors que més l’influenciensónBalzac i Zola, tots dos amb la idea de formar un cicle novel·lísticcentrat en els mateixos personatges, com
La comèdia humana
o bé els Rougon-Macquart,a través dels quals reflectir la dinàmica social del moment.
1
 
•
1877: Joaquim Riera i Bertran l’introdueix a latertúlia de la revista-editorial
La Renaixença
 , on hi troba Guimerà, Emili Vilanova. El mateixany assisteix a la cerimònia dels Jocs florals, on es premia
L’Atlàntida
iGuimerà és proclamat Mestre en Gai Saber.L’impacte de la cerimònia ique ell no tingui res escrit en català seran els mòbils que el portaran acanviar de llengua. Havia escrit regularment narracions amb to satíric amb pseudònim i tenia unanovel·la inacabada, tot en castellà. A partir d’aquest moment empra el català,contravenint Galdós, que li deia que en castellà tindria un públic més ampli.2a) El Realisme d’Oller Oller usa el Realisme com amètode d’aproximació crítica:
•
observació 
•
idescripció objectivade la realitat, que respon a les condicions socialsdel moment:
Consolidació progressiva de la societat industrial i entradade la burgesia a la lectura –novel·la- com a pràctica d’oci extensiva.
La reacció d’Oller amb els Jocs Florals continua en els anys posteriors, on hiparticipa: “Sor Sanxa”,
Isabel de Galzeran, L’escanyapobres
. Acabaria essentl’any 1896 president dels Jocs Florals.
•
1878: 1r viatge a París amb Yxart per conèixer els autors del moment,com Zola.
2a etapa
1883-1906: consolidació i assumpció del realisme i naturalismeEscriu la part més significativa de la seva obra:
La papallona
(1882),
Notes de color 
(1884),
 la Bufetada
(1884),
 L’escanyapobres
(1884), 
Vilaniu 
(1885)i 
De tots colors
(1888).
CARACTERÍSTIQUES:
•
En tots ells parla del desenvolupament industrial i la progressivadesaparició d’unes formes de vida associades a la societat preindustrial.
•
Elldefuig del costumisme estàtici
•
Parla delcanvi social i econòmic, prenent com a protagonista la classeburgesa, de la qual forma part. És el món de les gales alLiceu,dels arribistes, de la doble moral sexual i de la febre d’or . La ciutat polaritzaamb el món rural, i ambdós es converteixen en símbols: de modernitat ide vida preindustrial.(CAMP/CIUTAT)
•
Pel que fa al’espai històric,la major part de la seva obra descriu l’etapaque va de la revolució liberal de 1868 fins a la Restauració borbònica de
2
 
1874:consolidació del catalanisme apolític i amb revistes com
LaRenaixença
.Oller parteix del model realista i ho vol fer en català, tot i que se sentinsegur amb aquesta llengua, sobretot quan apareixen els escriptorsmodernistes, dels quals alaba l’ús poètic. Ell se sent mancat de tradició i això elporta a una crisi creativa. Tot plegat, per la manca de la professionalitat literàriade l’autor.Però Oller s’ha considerat el pare de la novel·la moderna en català, perquèfou capaç d’assumir el gènere després de 3 segles i ho féu:
•
en connexió amb la literatura del moment: realisme-naturalisme
•
amb la realitat social del moment, la burgesia i la implantació del’economia capitalista.
•
Procediment realista, perquè les diferents novel·les formen part d’unprojecte unitari: reaparició de personatges i espais, represa d’històriesnarratives.La inexactitud en l’aplicació de la teoria naturalistaes pot explicar per raons decontext, segons la teoria de Sergi Beser, que explica l’obra d’Oller a partir detres limitacions:
1.
la inexistència d’una tradició lingüísticasòlida capaç d’adaptar-seal realisme
2.
la manca d’una crítica literàriaque serveixi de guia a l’autor.3.els prejudicis o flaques que l’afectaven a l’hora de crear, ja queestava en contra del concepte d’”impassibilitat” naturalista davantdel drama humà.
3
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...