EL SOROLL EN L'ENSENYAMENT

PROFESSORS: GLORIA GASCÓ, Mª D. OCAÑA, CARMINA NIÑEROLA, FÁTIMA

AGUT, ARÍSTIDES MARTÍN, J. VICENTE CARCELLER I M. ÁNGEL LOZANO.
ALUMNES: DOLÇA TELLOLS, CAROLINA CUADRADO I CLAUDIA VICENTE.

1. INTRODUCCIÓ

El soroll el podem definir com una sensació o percepció sonora que es troba dins
de la nostra freqüència d'audició, és a dir, dins del nostre espectre auditiu (16-20.000
Hz) i que no transmet cap informació, sent un senyal sonor desagradable, bé per la seua
intensitat o per les seues qualitats.

El soroll ha de considerar-se com un contaminant mediambiental amb efectes

perjudicials sobre la salut i la qualitat de vida. Les alteracions psicològiques, la distorsió
del son, la pèrdua d'audició i el risc de malalties cardiovasculars i respiratòries són
alguns dels principals problemes que apareixen en els adults per exposicions
prolongades a este contaminant atmosfèric. En els xiquets les alteracions del son, els
processos respiratoris i la dificultat per a l'aprenentatge i el llenguatge són els principals
problemes. El malestar produït pel soroll és difícil d'analitzar de forma objectiva, pel fet
que la sensibilitat al soroll no es manifesta per igual en totes les persones, encara que se
sap que es traduïx en canvis fisiològics i de comportament reals que repercutixen
negativament en la qualitat de vida d'estes persones. De fet el soroll es mostra com un
factor d'estrés que afecta el control emocional i al desenrotllament de les diferents
tasques quotidianes.

Els estudis realitzats sobre la interferència del soroll en les tasques

d'aprenentatge, posen de manifest que el rendiment de l'alumne es veu disminuït en
presència de soroll. Esta disminució és tant major com més temps s'haja estat exposat al
soroll. A més, s'observa l'existència d'un efecte posterior que prolonga els roïns resultats
una vegada suprimit el soroll. L'exposició al soroll disminuïx la comprensió en la
lectura, reduint també el rendiment global en comparació amb un ambient silenciós.
Experiments realitzats amb estudiants posen de manifest que aquells alumnes sotmesos
durant la impartició de les classes a sorolls prolongats, obtenen unes qualificacions
inferiors als companys situats en aules amb aïllament acústic i silenci durant les
explicacions del professor. En general, tant professors com alumnes reconeixen un
major estrés i més dificultat per a la concentració en presència de soroll ambiental. A
açò se suma els esforços vocals que ha de realitzar el professor per a aconseguir una
comprensió del 100% per part dels alumnes i que són de 10 dB per damunt del soroll de
fons. Si no s'aconseguixen estos decibels afegits, els alumnes perdran informació i
motivació. Pel que haurem de sumar als efectes sobre l'organisme, les laringitis per
esforços vocals.

Dos són les fonts principals de soroll en els centres escolars. En primer lloc el
soroll extern a les instal·lacions, produït fonamentalment pel trànsit i que afecta en gran
manera a les aules que donen al carrer. La segona font són els crits dels alumnes. Estos
tenen un efecte nociu de gran importància, ja que es troben en el rang de freqüències on
l'oïda és més sensible, no sols perceptivament sinó des del punt de vista del risc de
 hipoacusia, és a dir, disminució de l'audició produïda per l'exposició a sons
extremadament forts durant breus instants (per exemple, 130 dBA durant un minut) o
davant de sons forts reiterats durant diversos anys (per exemple una exposició a 90 dBA
a la llarg de 5 anys). Però inclús nivells moderats, com 75 dBA en forma permanent
durant 40 anys produïxen hipoacusia en les persones més susceptibles. És important
destacar que l'hipoacusia provocada per sorolls és irreversible, ja que afecta
principalment les cèl·lules sensorials de l'oïda interna, que no es regeneren.

Guia de l'Organització Mundial de la Salut sobre nivells de soroll

Valors límits recomanats

LAeq Temps LAmax,
Recinte Efectes en la salut
(dB) (hores) fast (dB)
Malestar fort, dia i nit 55 16 -
Exterior habitable
Malestar moderat, dia i nit 50 16 -
Interior de vivendes Interferència en la comunicació verbal, 35 16
dia i nit
Dormitoris Pertorbació del son, nit 30 8 45
Pertorbació del son, finestra oberta
Fora dels dormitoris 45 8 60
(valors en l'exterior)
Interferència en la comunicació,
Aules escolars i preescolars, Durant la
pertorbació en l'extracció d'informació, 35 -
interior classe
intel·ligibilitat del missatge
Dormitoris de preescolar, Hores de
Pertorbació del son 30 45
interior descans

Durant el
Escolar, terrenys de joc Malestar (fonts externes) 55 -
joc

Pertorbació del son, nit 30 8 40

Sales d'hospitals, interior
Pertorbació del son, dia i nit 30 16 -
Sales de tractament en
Interferència amb descans i restabliment *1
hospitals, interior
Zones industrials,
comercials i de trànsit, Danys a l'oïda 70 24 110
interior i exterior

Cerimònies, festivals i Danys a l'oïda (assistents habituals: < 5

100 4 110
activitats recreatives vegades/any)

Altaveus, interior i exterior Danys a l'oïda 85 1 110

Música a través de cascos i

Danys a l'oïda (valors en camp lliure) 85 *4 1 110
auriculars
Sons impulsius de joguets,
Danys a l'oïda (adults) - - 140 *2
focs artificials i armes de
Danys a l'oïda (xiquets) - - 120 *2
foc

Exteriors en parcs i àrees

Pertorbació de la tranquil·litat *3
protegides
NOTES: *1: tan dèbil com es puga.*2: pressió sonora escaig (no LAmax, fast), mesura
a 100 mm de l’oïda.*3: les zones tranquil·les exteriors han de preservar-se i minimitzar
en elles la raó de soroll pertorbador a so natural de fons.*4: davall els cascos, adaptada a
camp lliure. LAeq: nivell sonor mitjà. LAmax, fast: nivell sonor màxim, valoració
ràpida. dB (decibel): unitat per a mesurar la intensitat del so. dBA: decibel ponderat que
representa la unitat de nivell sonor mesurat amb un filtre que lleva part de les baixes i
les molt altes freqüències. D'esta manera, després del mesurament es filtra el so per a
conservar només les freqüències més danyoses per a l'oïda, raó per la qual l'exposició
mesurada en dBA és un bon indicador del risc auditiu.

Comparació de nivells sonors (dBA)

Alçar la veu per a Comunicació

Comunicació quasi impossible Comunicació possible
comunicar-se fàcil

2. MATERIAL I MÈTODES

Per a mesurar els nivells acústics s’ha utilitzat un sonòmetre de la marca Roline,
model RO-1350. La seua resolució és de 0,1 dB amb un marge d’error de  1,5 dB.

De cada un dels punts estudiats, s’han arreplegat dades durant 5 dies en

setmanes diferents però sempre a la mateixa hora per a assegurar una homogeneïtat en
les dades obtingudes. Durant un minut de temps era mesurat el nivell sonor, apuntant
cada 10 segons el valor, d’esta manera s’arreplegaven 6 valors del nivell sonor en cada
punt de mostratge, realitzant després la mitjana dels valors obtinguts en cada instant. En
el cas de les dades obtingudes en les classes amb alumnes, els mesuraments s'han fet des
de la taula del professor i en diferents grups de cada curs.

Respecte a l'abast del projecte, es pretén tindre una idea general i bàsica de les
condicions sonores a què està sotmesa la Comunitat Educativa del Centre, sense fer un
estudi profund del tema, ja que per a això haguera sigut necessari arreplegar moltes més
dades i aplicar anàlisis estadístiques, a més de tindre en compte altres paràmetres que
poden influir en els valors obtinguts, com ara l'hora de mesurament, la distància, el dia
de la setmana, etc.
3. RESULTATS

Mitjana del nivell acústic en hores lectives (dBA)

Biblioteca (11:40 h.)

Classe 1r BAT (10:45 h.)

Classe 3r ESO (12:31 h.)

Sala de professors (11:20 h.)

Classe 1r ESO (11:50 h.)

Classe 2n ESO (9:25 h.)

Classe 2n BAT (11:45 h.)

Fotocopiadora (11:35 h.)

Corredor edifici A (9:21 h.)

Classe 4t ESO (12:45 h.)

Bar (11:10 h.)

Hall edifici A (11:15 h.)

Corredor edifici B (11:27 h.)

Timbre edifici A (9:20 h.)

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110

Nivell a partir del qual s'ha d'alçar la veu

per a comunicar-se.
Plaça Escultor Adsuara Carrer Moncofa

9:36 h. 9:18 h.

Pati sense activitat

9:30 h.

Pati amb activitat 11:10 h. Carrer Teneries

9:35 h.
 Edifici A Edifici B

Corredor sense activitat Corredor sense activitat

Edifici B
9:15 h. 9:40 h.

Corredor amb activitat Corredor amb activitat

Edifici A

9:21 h. 11:27 h.

Edifici A Edifici B

Aula amb finestra oberta Aula amb finestra tancada Aula amb finestra oberta Aula amb finestra tancada

14:19 h. 14:17 h. 14:27 h. 14:25 h.

4. CONCLUSIONS

Si analitzem les gràfiques relatives a la ubicació de l’institut, podem observar

que en general, este es troba en una zona prou tranquil·la des del punt de vista acústic.
Els valors més alts s'obtenen en la fatxada principal (carrer Moncofa) on els nivells
mitjans no superen els 60 dBA, la qual cosa permet una comunicació sense necessitat
alçar la veu. Com podem apreciar són valors que estan pròxims als recomanats per
l'OMS per a exteriors habitables. En les gràfiques també s'aprecia, sobretot en la relativa
a la fatxada principal, moments puntuals on el nivell sonor augmenta però acompanyat
ràpidament d'una disminució, la qual cosa indica un trànsit poc fluid i puntual.

El pati de l'institut també presenta una relativa tranquil·litat des del punt de vista
acústic en els moments en què els alumnes estan en les aules, si bé els nivells de soroll
s'incrementen de manera important en els moments dels esbarjos, arribant a valors
pròxims a 75 dBA i mai per davall dels 65 dBA, és a dir valors molt per damunt dels
recomanats per l'OMS per als moments de joc en els patis escolars (55 dBA), per la qual
cosa seria recomanable insistir als alumnes, per exemple per mitjà de cartells
informatius, de la necessitat disminuir la veu durant els esbarjos, ja que estan sotmesos
a un soroll equivalent al realitzat per un camió durant tot el temps que dura el
“descans”.

Respecte a l'aïllament de les classes, detectem que és prou bo. Quan les finestres
estan tancades els mesuraments obtinguts són considerablement més baixes que amb les
finestres obertes en ambdós edificis. Veiem que en l'edifici A, les aules donen valors
més alts que en l'edifici B. Els mesuraments es van fer en moments en què el col·legi
Mestre Canós posa música, i com podem apreciar, inclús amb les finestres tancades les
aules de l'edifici A donen nivells acústics que solen sobrepassar els 60 dBA, és a dir,
valors molt per damunt dels recomanables per l'OMS a l'hora d'impartir les classes, que
seria d'uns 35 dBA. Amb les finestres obertes estos nivells superen de vegades els 70
dBA, la qual cosa significa que inclús estant tots els alumnes completament en silenci,
el professor deuria alçar la veu més del normal per a poder comunicar-se amb ells, per
tant, recomanem que es parle amb la direcció del col·legi o amb la Conselleria
d'Educació perquè disminuïsquen el volum de la música.

Si analitzem les gràfiques referents als corredors d'ambdós edificis, s'aprecia que
quan els alumnes estan dins de les aules els nivells acústics es troben dins del normal,
amb valors compresos generalment entre els 45 i 55 dBA, si bé en els moments de
canvis de classe o pujades del pati, estos valors s'eleven considerablement, superant en
tots els mesuraments realitzats els 70 dBA i de vegades estant pròximes als 100 dBA.
Pel que seria recomanable també formar i informar els alumnes de la necessitat, para bé
de tots, d'anar pels corredors sense cridar.

Un dels valors més alts que es registren en tot l'institut, són els relatius al timbre,
com veiem en els resultats estos valors superen de vegades els 100 dBA, sobretot quan
són mesurats en consergeria o a pocs metres del timbre. L'exposició prolongada a estos
alts nivells pot produir a llarg termini danys irreversibles a l'oïda per la qual cosa seria
convenient estudiar la possibilitat de canviar el timbre per un altre sistema menys
sorollós.
 A l'analitzar el primer gràfic, observem que en general dóna valors relativament
alts per a tots els llocs de l'institut. Inclús en la biblioteca, que dóna 61,3 dBA de
mitjana, els valors estan molt per damunt dels recomanats per l'OMS per a les activitats
escolars (55 dBA durant el joc i 35 dBA durant la classe). En general, hauríem de
conscienciar a tota la Comunitat Educativa, de la necessitat disminuir els nivells
acústics en el nostre Centre Educatiu, per la qual cosa recomanem realitzar una
campanya de conscienciació per a poder reduir estos nivells sonors en el futur.

BIBLIOGRAFIA

BERNABEU, D. 2007. Efectos del ruido sobre la salud. Madrid. 10 pàg.

(Accessible a través d'Internet en la direcció següent:
http://www.peacram.com/modules/news/article.php?storyid=439).

CAMPANYA ESCOLAR RECICLA L’ESCOLA. 2009. Maleta del soroll. CAM. 30 pàg.

CONTAMINACIÓN ACÚSTICA. (Accessible a través d'Internet en la direcció següent:

http://www.ual.es/GruposInv/Prevencion/2005/campa%F1acontaminacionacusti
ca.shtml).

GENECAR. 2009. Auditoria de ruido ambiental. (Accessible a través d'Internet en:

http://www.cartesia.org/data/articulos/cartografia/ruido/Inf_Ruido.pdf).

GRANCHA, F., SEGURA, J., ROMERO, J., PÉREZ, L., NAVARRO, E. & CERDÁ, S. 2006.
Ecoauditoria del ruido: una experiencia didáctica en el ámbito de la educación
secundaria. Gandía. (Accessible a través d'Internet en la direcció següent:
http://www.sea-acustica.es/Gandia06/AAM019.pdf).

GUÍAS DE LA ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD SOBRE NIVELES DE RUIDO.

(Accessible a través d'Internet en la direcció següent:
http://www.ruidos.org/Referencias/Guia_OMS.html).

INTENSIDAD DE SONIDO DE DIFERENTES FUENTES. (Accessible a través d'Internet en:

http://www.asifunciona.com/tablas/intensidad_sonidos/intensidad_sonidos.htm).

MIYARA, F. 2009. Ruido en establecimientos escolares. Argentina.

(Accessible a través d'Internet en la direcció següent:
http://www.eie.fceia.unr.edu.ar/~acustica/biblio/ruiescue.htm#top).

SÁNCHEZ, J. 2004. Ruido en la escuela. (Accessible a través d'Internet en la direcció

següent: http://www.stecyl.es/Opinion/040917_op_ruido_escuela.htm).