Situacin, amenazas y resistencias

El fracking en2012 el Memria Estado espaol Ecologistes en Acci

de Catalunya

ecologistes en acci
Catalunya

Sumari
Ecologistes en Acci de Catalunya Presentaci de lentitat................................................2 Organitzaci.................................................................3 Pla estratgic 2012-2014.............................................3 Activitats 2012..............................................................4 Energia ..................................................................4 Aigua......................................................................5 Medi Mar. .............................................................7 Agroecologia.........................................................8 Residus...................................................................9 Natura i Biodiversitat . .......................................10 Activitats dmbit transversal...........................11 Informe econmic 2012............................................12 Agraments.................................................................14

Presentaci
Ecologistes en Acci de Catalunya s una xarxa de grups ecologistes i persones, constituda legalment com a federaci, que treballa per la defensa del medi ambient des de lecologisme social per contribuir a generar canvis al model actual cap a una societat justa i sostenible . Des de lenfoc de lecologisme social considera que la crisi global deriva de lactual model de producci i consum que impulsa la privatitzaci i mercantilizaci de tots els bns i recursos, generant ms misria i devastant el planeta. Per aconseguir les seves finalitats, la federaci realitza les activitats segents: Coordinaci daccions conjuntes de les entitats associades en tot el camp de lecologia Facilitar la relaci amb les institucions pbliques i privades catalanes en qestions de promoci i defensa de lecologia que afectin la globalitat de les entitats associades, mitjantant lutilitzaci de mecanismes institucionals (participaci en rgans consultius, presentaci dal.legacions , accions legals ,etc) o pblics (reunions, mitjans de comunicaci, etc). Exercir i promoure campanyes de sensibilitzaci, mobilitzaci i incidncia poltica i social Afavorir el treball en xarxa i aliances de la Federaci amb altres sectors socials en objectius comuns

La justcia, a la balana, mai no pesa lesperana. Salvador Espriu

Ecologistes en Acci

Foto: Vaga general 29 M -piquet ciclista

Organitzaci
La Federaci sestructura territorialment sobre la base dels grups locals que la conformen i temticament a travs drees temtiques (Acci Marina, Agroecologia, Aigua, Energia i Canvi Climtic, Residus, Natura i Biodiversitat, Contaminaci atmosfrica , Globalitzaci i Pau, Decreixement). Forma part de la confederaci estatal Ecologistes en Acci, a la qual es vincula mitjanant un protocol de relacions especfic, compartint els principis, el programa ambiental i el sistema de funcionament confederal. Lecologisme social est vinculat a nombroses lluites sectorials i globals, i per tant considerem clau participar activament en plataformes amb moviments i organitzacions socials que lluiten per la justcia , la defensa dels drets humans i canvis en lactual model econmic neoliberal. El funcionament de la federaci est definit al seus estatuts i al reglament de funcionament intern. LAssemblea General s lrgan sobir de la federaci, les organitzacions membres formen part per dret propi i irrenunciable i en igualtat absoluta. La coordinaci i dinamitzaci federal es realitza des de lEquip Coordinador, que s lrgan responsable del seguiment i execuci operativa habituals dels acords establerts per lAssemblea General i que s conformat permanentment per un portaveu de cada grup federat, un portaveu de cada rea de treball formalment constituda a la federaci, la Junta Directiva i la persona coordinadora tcnica.

Pla estratgic 2012-2014

La Assemblea General de la Federaci dEcologistes en Acci de Catalunya va aprovar el 19 de novembre de 2011 les segents linees estratgiques dactuaci per al perode 2012 -2014:

Energia
Denncia, incidncia i campanyes per labandonament definitiu energies fssils: nuclear , centrals trmiques, prospeccions i explotaci dhidrocarburs. Impuls nou model energtic basat en lestalvi, leficincia i energies renovables. Incidncia i seguiment al conjunt de poltiques denergia i dacci climtica del Govern.

Medi mar
Canvi de rumb en lactual gesti pesquera insostenible: seguiment i contribuci en la reforma de la Poltica Pesquera Com, defensa i promoci de la pesca de baix impacte ambiental i campanyes per un consum responsable de peix i marisc. Denncia impactes socio-ambientals a la costa catalana: elaboraci de lInforme Banderes Negres, incidncia nova llei de costes i treball conjunt amb els pescadors artesanals en diferents punts del nostre litoral.

Memria 2012

Aigua

Acompliment del bon estat ecolgic de les masses daigua (rius, aqfers, llacs, torrents, etc.). Compliment dels cabals de manteniment i del bon estat qumic de les aiges. Defensa de la gesti pblica, transparent i participativa que impedeixi el deteriorament dels ecosistemes aqutics i realitzi el dret hum daccs universal a laigua i al sanejament.

Activitats 2012
Energia
Mobilitzacions i actes per labandonament de les energies fssils Fukushima mai ms, per un futur sense nuclears Record primer aniversari de la catstrofe i actes pel tancament de les centrals nuclears catalanes.

Residus
Incidncia en el nou pla de residus de Catalunya cap a un model de prevenci i reducci de residus i per la millora en els sistemes selectius de recollida. Seguiment i denncia impactes ambientals i en la salut per incineraci i abocaments urbans.

Natura
Seguiment de les poltiques i gesti de la Natura i Biodiversitat a Catalunya Treball per la recuperaci i protecci dels espais naturals del Delta del Llobregat i del Delta de lEbre.

Agroecologia
Incidncia i campanyes per a la Sobirania Alimentria i contra els transgnics a Catalunya.

Contaminaci
Anlisi de dades i denncia Informe qualitat de laire a Catalunya En lmbit intern, shan prioritzat les segents linees denfortiment organitzatiu: Impuls a la captaci dingressos. Definici i impuls de vies de finanament coherents amb els criteris tics, socials i ambientals de la federaci que permetin lautonomia, estabilitat i continutat de les activitats de la federaci. Enfortiment rees de treball. Ampliar participaci en personal amb perfil tcnic i activista amb dedicaci per enfortir el treball de les rees. Enfortiment voluntariat activista Enfortiment estratgia de comunicaci 4

Rebuig prospeccions petrolferes de Repsol a Canries Solidaritat amb el poble canari i denncia de lampliaci de lactivitat de Repsol a les costes de Tarragona, davant del Parc Natural del Delta de lEbre.

10 aniversari del Prestige inici del Judici Prou impunitat petroliera: El mar no oblida, nosaltres tampoc! Ecologistes en Acci

Actes de denncia i memria de la catstrofe Novembre 2012

El projecte Zfir ha de servir per al desenvolupament sostenible de lelica marina Ecologistes en Acci va donar suport al projecte de recerca Zfir, sobre energia elica marina, que es pretn desenvolupar a la Costa tarragonina, per lorganitzaci va advertir que els seus resultats han de ser pblics i transparents, aix com que el seu enfocament ha datendre prioritriament a lavaluaci dels impactes que es puguin ocasionar al medi ambient. Els criteris i condicions detallades que shaurien de complir estan definides en el document de posicionament pblic que es va emetre respecte al projecte http://tinyurl.com/memoria2012-0 Pla de lEnergia de Catalunya 2012-2020 Juntament amb altres grups ecologistes, arquitectes i organitzacions socials (Federaci dAssociacions de Vens i Venes de Barcelona FAVB i la Associaci per la Promoci del Transport Pblic) vam presentar allegacions al nou Pla de lEnergia i Canvi Climtic de Catalunya per a lany 2020 (PECAC 2020) http://tinyurl. com/memoria2012-1 En roda de premsa realitzada el 26 de juny, vam demanar laturada daquest Pla a ra de les allegacions presentades i per tal que no condicioni la nova Llei de Canvi Climtic.

El fracking amenaa Catalunya La fractura hidrulica o fracking s una tcnica per extraure gas no convencional que consisteix en perforar i injectar a pressi grans volums daigua, sorra i productes qumics de gran toxicitat a grans profunditats del subsl per fracturar la capes de pissarres i fer aflorar el gas que contenen aquestes roques a la superfcie. Aquesta tcnica provoca greus impactes en la salut humana, ambientals i en leconomia local. Pasos com a Frana, Alemanya, Holanda i Bulgria han prohibit el fracking per la seva alta perillositat i a lestat espanyol ja shan pronunciat en contra el Govern de Cantbria, les Corts Aragoneses i la Diputaci de Valladolid. A Catalunya hi ha permisos de prospeccions sollicitats a tres grans zones de Catalunya per lempresa Montero Energy Corporation afectant ms de 70 municipis en diverses comarques, en torn la Segarra i Osona) i Teredo Oil Limited en les comarques del Ripolls, Osona i la Garrotxa. Ecologistes en Acci de Catalunya va presentar allegacions http://tinyurl.com/memoria2012-3 i va participar en una reuni a Cervera el 24 de novembre juntament amb altres organitzacions que van crear la Plataforma Aturem el Fracking a Catalunya, per aturar aquesta tcnica al nostre territori i en favor dun model energtic sostenible, basat en fonts renovables. El 29 de novembre vam participar a les III Jornades dEnginyeria Sense Fronteres amb la ponncia Fracking, la nova i perillosa aposta per a mantenir el consum de combustibles fssils, a lEscola Tcnica Superior dEnginyeria Industrial de Barcelona.

Aigua
Participaci Ciutadana en les poltiques de gesti de lAigua a Barcelona El 18 de gener vam presentar un estudi sobre la Participaci Pblica en les Poltiques de gesti de laigua a Catalunya. Lestudi recull les obligacions legals i compara la situaci actual en termes dinformaci, transparncia i participaci; per finalitzar amb una srie de conclusions i propostes http://tinyurl.com/ memoria2012-4 Lestudi va ser presentat en una jornada de debat el 18 de gener de 2012 a la que vam convidar als responsables pblics daquest mbit de lAjuntament de Barcelona, de lrea Metropolitana de Barcelona i de lAgncia Catalana de lAigua aix com plataformes i xarxes de les lluites de laigua. El debat va ser fora interessant i va evidenciar que lanlisi

Memria 2012

Prviament es va organitzar una reuni preparatria del FAME a Barcelona els dies 7 i 8 de gener. La jornada va acabar amb una concentraci davant la Torre AGBAR per denunciar les conseqncies en la ciutadania de les poltiques de privatitzaci i lactivitat dAiges de Barcelona. Es van presentar els casos de privatitzaci de laigua a Catalunya, Madrid, Mxic, Itlia, Filipines i Grcia. Plataforma Aigua s Vida contra la privatitzaci de lAigua a Catalunya El 2012 ha estat un any intens de treball de la Plataforma Aigua s Vida en la qual participem molt activament juntament amb organitzacions venals, socials i sindicals, per fer front als dos grans processos de privatitzaci del cicle integral de laigua que lactual govern est impulsant. Cal recordar que al mn el 90% de laigua la gestiona el sector pblic, al revs que a Catalunya que noms es gestiona el 20%. Per una banda, sest privatitzant lempresa pblica Aiges Ter - Llobregat (ATLL), que subministra laigua des dels rius fins als dipsits municipals per a quasi 5 milions de persones. La privatitzaci dATLL, empresa guanyadora de premis internacionals per la seva bona gesti, suposar dentrada 300 milions d per la Generalitat, xifra que ni arreglar el deute (48.000 milions), ni les tensions de tresoreria (les despeses mensuals sn de mitjana de 2.800 M d) ni ajudar a maquillar el dficit. A aquesta operaci, que dna el control al sector privat durant 50 anys i no estava en cap programa electoral, shi han presentat dos candidats: AGBAR ((multinacional francesa SUEZ) i ACCIONA. Guanyi qui guanyi, hi perd el pas. Des de Aigua s Vida es van presentar allegacions i impulsar una campanya contra la venda de ATLL informant a lopini pblica sobre les enormes conseqncies econmiques i sociambientals. Es va aconseguir que 32 municipis on viuen ms d1.200.000 habitants es manifestessin contra de la privatitzaci dATLL. Per altre, AGBAR -de nou-, que subministra laigua a prop del 80% de les llars de Catalunya, opera sense contracte a Barcelona i una vintena de municipis ms, tal i com constata una sentncia judicial de 2010, ja que ning li ha donat la concessi per fer-ho. Aquesta situaci dirregularitat sha vingut reclamant sense obtenir resposta el que fa que la gesti de laigua que la multinacional realitza no estigui regulada en relaci a les tarifes que hem de pagar aix com als objectius socials i ambientals als 6 Ecologistes en Acci

dEcologistes en Acci enfront de la greu carncia despais de participaci activa s una realitat i la necessitat urgent de desenvolupar una clara poltica interdepartamental per al foment de la participaci que pugui abordar la problemtica territorial que suposa labastament de la Regi Metropolitana de Barcelona. Frum Alternativo Mundial del Agua Al mar del 2012 es va celebrar a Marsella el VI Frum Mundial de lAigua (FMA). El Frum ho promou el Consell Mundial de lAigua, que agrupa a les principals transnacionals privades del sector amb la finalitat de seguir impulsant les poltiques fallides de privatitzaci i de gestionar laigua amb una lgica de mercat. Entre les principals empreses impulsores est Aiges de Barcelona AGBAR (filial de la transnacional francesa SUEZ). En resposta a la illegitimitat del FMA, la societat civil organitzada en lmbit internacional en defensa de laigua com un ben com i fora de les lgiques del mercat, organitza un frum parallel, el Frum Alternatiu Mundial de lAigua (en francs FAME), en el qual vam participar.

ment ha provocat ja una sentncia condemnatria del Tribunal de Justcia de la Uni Europea (TJUE). I malament perqu incompleix la Directiva Marc dAigua europea (DMA) aix com altres directives ambientals vigents al no garantir el bon estat de les masses daigua ni els cabals ambientals. En lloc de diagnosticar els problemes i plantejar mesures que facin front a la sobreexplotaci, la contaminaci i els reptes del canvi climtic, aquest pla inclou un llistat de concessions ds i obres hidruliques que no faran ms que incrementar la vulnerabilitat dels ecosistemes i de les persones. Es plantegen 450.000 hectrees de nous regadius, que es sumen als 950.000 ja existents,que no deixaran cabals suficients en el tram final de lEbre, agreujant el deteriorament que actualment afecta el Delta de lEbre, que podria desaparixer, amenaant la biodiversitat i el manteniment de les poblacions del territori.

quals sha de sotmetre la seva gesti per garantir el dret hum a laigua i un s sostenible dun b escs com s laigua al nostre pas. El 6 de novembre, lrea Metropolitana de Barcelona va crear una nova empresa mixta 85% privada (AGBAR) i 15% pblica (AMB), per la gesti de laigua en baixa en un procs ple dirregularitats que hem vingut denunciant amb allegacions i interposant nombrosos recursos (sense obrir concurs pblic, sense auditar els actius, privatitzant el sanejament, envaint competncies municipals i de la generalitat). Aquesta empresa mixta suposa entregar el negoci de laigua a AGBAR i al mateix temps intentar regularitzar la situaci en qu es trobava AGBAR. A ms de pressionar en aquests dos processos de privatitzaci al nostre pas, durant aquest any vam impulsar juntament amb les xarxes europees de defensa de laigua, una Iniciativa Ciutadana Europea -a lestil duna ILP - per deixar laigua fora de les lleis del mercat http://tinyurl.com/memoria2012-5. Necessita recollir un mnim dun mili de firmes repartides en almenys 9 estats (mnim de 50.000 firmes a lEstat espanyol). El pla Hidrolgic de lEbre arriba tard i malament Al novembre del 2012, vam presentar allegacions http://tinyurl.com/memoria2012-6 al Pla Hidrolgic de lEbre elaborades juntament amb les 47 organitzacions i collectius de defensa de laigua presents en la conca de lEbre que conformen la xarxa Cuenca Azul. Vam denunciar que la proposta de pla arriba tard i malament. Tard per qu shauria dhaver lliurat a la Comissi Europea lany 2010 i aquest incompliMemria 2012

Medi mar
Avui en dia ens trobem que ms del 80% de les poblacions de peixos en aiges europees estan sobreexplotades, i el nostre litoral no s una excepci. Ecologistes en Acci de Catalunya treballa per acabar amb la sobrepesca, les prctiques pesqueres destructives i garantir un s just i equitatiu dels recursos pesquers en bon estat, per aix treballem en lmbit del canvi de les poltiques autonmiques, estatals i europees, i realitzem campanyes de sensibilitzaci i dinformaci als consumidors. Canvi de rumb en la gesti pesquera La Poltica Pesquera Comunitria, que est tenint lloc actualment i que entrar en vigor en 2013, formar les noves directrius de gesti que marcaran el futur de la pesca i de laqicultura a Catalunya. Ecologistes en Acci formem part del grup directiu i alhora som els coordinadors a escala estatal de la plataforma OCEAN2012, una coalici formada per ms de 170 organitzacions ecologistes, de pescadors, de consumidors i altres associacions darreu dEuropa, per incidir en lactual reforma de la poltica pesquera. Treballem a travs de posicionaments i reunions amb els responsables poltics en matria pesquera, alhora que mobilitzem lopini pblica a travs de lorganitzaci de xerrades, comunicats i accions com la cadena humana que es va fer el 16 de Juliol a Sitges http://tinyurl.com/memoria2012-7 durant les Setmanes Europees de la pesca. 7

Campanyes per un consum responsable de productes de mar Per donar a conixer les problemtiques de la sobrepesca i el nostre model de consum, hem realitzat diverses campanyes de sensibilitzaci, entre les quals, la campanya en contra de la comercialitzaci de llagostins tropicals pels seus impactes socials i ambientals a travs de la publicaci duna petita Guia de consum responsable de mariscs http:// tinyurl.com/memoria2012-8, la ciberacci No volem que es comercialitzin llagostins tacats amb sang http://tinyurl.com/memoria2012-9 i el llanament duna can en xarxes socials i rdios Gamba chunga Manglar tumba http://tinyurl.com/memoria2012-10. Actualment, estem elaborant una nova guia de consum responsable de productes marins titulada Sense Mala Espina. El vdeo promocional es pot veure aqu http://tinyurl.com/memoria2012-11 Banderes Negres a les costes catalanes Ecologistes en Acci va presentar el seu informe anual Banderes Negres 2012, amb el ttol Poca Vergonya, atorgant 79 Banderes Negres als llocs ms degradats i 12 Punts Negres als llocs ms amenaats de la costa. Daquests guardons, 20 corresponen a obres i infraestructures, 23 a lurbanisme sense control, 33 a abocaments al mar i 3 corresponen als residus generats pels grans esdeveniments. Linforme inclou lestat de degradaci que pateix la costa catalana, per causes com la urbanitzaci, els reiterats vessaments de petroli a les costes de Tarragona o el deficient funcionament de depuradores daiges residuals. http://tinyurl.com/ memoria2012-12 8

Agroecologia
Goodbye Eurovegas Lany 2012 va amenaar amb un nou intent despecular amb el Delta del Llobregat per part del govern de la Generalitat amb un projecte de grans dimensions de la multinacional Las Vegas Sand, el projecte Eurovegas. Al mes de mar, diverses organitzacions que venim treballant conjuntament des de fa anys a S.O.S. Delta del Llobregat ens vam ajuntar amb moltes altres persones i col.lectius, entre ells la Uni de Pagesos i lAliana per la Sobirania Alimentaria de Catalunya (ASAC), per conformar la Plataforma Aturem Eurove gas doposici al projecte, per denunciar lopacitat del govern en tot el procs i per oferir alternatives sostenibles com lagroecologia. Largumentari de la Plataforma va desmuntar les falses promeses i va informar sobre les negatives conseqncies econmiques, socials i ambientals daquest projecte. Es van organitzar vries mobilitzacions com marxes, concentracions, bicicletades i es va aconseguir ge-

Ecologistes en Acci

nerar un ampli rebuig de la societat catalana, des de nombrosos sectors socials i institucionals. Al setembre, quan estava previst un gran concert contra Eurovegas, va arribar la notcia que el macrocomplex finalment es construiria a Madrid. La Plataforma va decidir reformular el concert en una jornada reivindicativa pel Delta i en solidaritat amb el poble de Madrid. Casos com el Bara Parc o Eurovegas desvelen com linters de ladministraci s continuar amb el model fracassat despeculaci i destrucci de sempre, del pa per avui i gana per dem. Actualment, seguim el nostre treball en la defensa del Delta que sha reconvertit ara en lanomenada plataforma Delta Viu per la conservaci dels espais naturals i la revitalitzaci de lagricultura.

Lluita antitransgnica En el marc de la lluita contra els transgnics, vam facilitar la visita de Sofia Gatica, mare del barri argent dItuzaing, afectat per les fumigacions dels vens camps de soja transgnica. La Sofia va perdre una filla al poc de nixer i va decidir investigar les causes daquesta mort, no gaire diferents a les daltres infants vens, i va descobrir la relaci entre les fumigacions i laugment de malformacions, cncers i morts prematures. Des de llavors, lluita per parar aquestes fumigacions, fruit del model alimentari agroindustrial.

Residus
Lrea de residus dEcologistes en Acci de Catalunya ha continuat durant lany 2012 les seves tasques habituals dinformaci i sensibilitzaci ambientals, de seguiment del funcionament i evoluci dels diferents sistemes que integren la gesti dels residus (generaci, recollida, reutilitzaci i reciclatge, deposici i incineraci) aix com de denncia de les irregularitats detectades en aquests sistemes, i de participaci en els rgans de les Administracions oberts a la societat civil. Particularment cal destacar les realitzacions segents: - Seguiment dels programes que emmarquen la gesti de les administracions, especialment del Progremic i del de la Barcelona metropolitana (PMGRM) - Seguiment de la implantaci de la recollida selectiva de la fracci orgnica i del nou desplegament de contenidors a lajuntament de Barcelona. Assistncia activa al Consell de Direcci de lAgncia de Residus de Catalunya (ARC) i del Consell metropolit - Campanya de sensibilitzaci de limpacte ambiental de les incineradores, amb taules informatives a Sant Cugat del Valls i Gav - Denncia davant lARC i lAgncia Catalana de Qualitat Ambiental dimportants anomalies en el control de les emissions de la planta incineradora de Matar. Tamb shan denunciat les males prctiques que van provocar un greu incendi a la planta de transferncia de COSBAPSA (el Vendrell) - Allegacions al projecte dun abocador privat a Riba-Roja dEbre i al projecte de la llei mnibus 9

Curs lhort a casa: verdures ecolgiques i remeis naturals Durant lany 2012 vam impulsar un curs juntament amb Research&Degrowth i Can Masdeu, un curs molt tant per practicar lagricultura a petita escala com a fer un bon us de les plantes medicinals, aromtiques i condimentaries. El curs es divideix en dos mduls i combina teoria i prctica, amb visites a Vall de Can Masdeu i a lhort comunitari del Forat de la Vergonya. Shan impartit dos edicions durant lany 2012 donat la bona acollida del curs, amb el que esperem tenir molts horts urbans a la ciutat i generar moviment per la sobirania alimentria. 17 dabril, dia de la lluita camperola Com cada any, el 17 dabril es converteix en una jornada reivindicativa que lany 2012 va posar laccent en la situaci de les dones camperoles, amb el passi del documental Campesinas. Semillas de Cambio, acompanyat per lexposici Dones i agricultura, dEntrepobles. Desprs del documental vam poder debatre sobre la situaci de la pagesia i, en especial, de la situaci de les dones al mn rural. Memria 2012

- Trobades peridiques amb el director de lAgncia de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, per analitzar les poltiques desplegades pel Govern de la Generalitat.

la identitat empordanesa i catalana: el paisatge. Cal remarcar que en els incendis forestals shi uneixen causes naturals del nostre clima (sequera, vent) amb causes humanes, i s aqu on cal incidir-hi, principalment: labandonament rural i dels boscos, la reducci dels pressupostos per a la gesti forestal i el canvi climtic que est provocant lafricanitzaci del clima mediterrani. La gesti forestal amb boscos duna sola espcie, en general pins, i la prdua de camps de conreu i la gesti integrada de la ramaderia, la inversi en costosos mitjans dextinci per sobre de la prevenci i les retallades del Govern de la Generalitat en les tasques de prevenci, vigilncia i tamb extinci, sn les principals causes dels incendis amb conseqncies nefastes per al pas. Informe Degradaci de les poltiques de conservaci de la biodiversitat a Catalunya 2012 Catalunya, que va ser durant la dcada de 1980 i part dels 1990, pionera a lEstat quant a poltiques de conservaci de la natura ha vist lestancament i retrocs en els ltims anys fins a arribar a una situaci crtica, a partir del 2010 amb el desmantellament accelerat de tot el cos normatiu i destructura de gesti i conservaci de la biodiversitat. Destaca la retallada en els pressupostos de gesti del medi natural dun 60% en noms tres anys (2009-2012).

Natura i biodiversitat
Cimera de la Terra Rio +20: actes a Barcelona

Diverses organitzacions vam constituir lAliana Economia Verda? Futur Negre!, per ampliar larticulaci de lluites en lmbit estatal amb motiu de la Conferncia de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible (Cimera de la Terra Rio +20), que va tenir lloc a Brasil del 20 al 22 de juny de 2012. Aquesta aliana es va unir als actes convocats per la societat civil internacionalment, en la cimera dels pobles. Amb aquest motiu vam convocar unes jornades internacionals de l1 al 3 de juny a Barcelona, per aprofundir els debats i denunciar el procs de mercantilitzaci i privatitzaci de recursos naturals que la Conferncia va pretendre legitimar sota el paraigua de lanomenada Economia verda. Tots els materials i debats estan recollits http://tinyurl.com/memoria2012-13 Ens vam sumar tamb convocant a Barcelona la mobilitzaci del dia dacci global el 20 de juny. Incendis a lAlt Empord: manca de poltiques de gesti i prevenci com a causa principal El 22 de juliol de 2012 es van declarar dos incendis a lAlt Empord (iniciats a la Jonquera i a Portbou) que van arrasar ms de 13.000 hectrees. Ecologistes en Acci de Catalunya va lamentar en primer lloc la prdua de vides humanes (4 vctimes), lafectaci a desenes de cases i moltes ms propietats i explotacions agrcoles, ramaderes i forestals, aix com a infraestructures bsiques de la comarca i a un element bsic de 10

Linforme http://tinyurl.com/memoria2012-14 analitza el conjunt de poltiques catalanes sobre la natura, i les contextualitza en lmbit estatal i internacional, especialment en el marc de Nacions Unides. I, com no pot ser duna altra manera, sacaben formulant una srie de propostes en positiu, dins dun full de ruta que sigui una aportaci per al proper cicle poltic que sinicia arran de les eleccions avanades del 25 de novembre de 2012, al Parlament de Catalunya. Ecologistes en Acci

Activitats dmbit trasversal

Valoraci socioambiental Catalunya 2011 El document recull lestat de la situaci i el grau de compliment dels compromisos adquirits en diferents poltiques relacionades amb la sostenibilitat. Lany 2011 mostra el retorn a models fracassats amb lexcusa de la crisi, que dna prioritat a interessos privats aprofundint una economia insostenible i que relega els drets socials i ambientals a un segon pla. Informe http://tinyurl.com/memoria2012-15 Processament penal per una acci de protesta pacfica a CaixaBank Al desembre de 2011, Ecologistes en Acci va fer una acci no-violenta de denncia contra els crims socials i ambientals de Caixabanc arreu del mn, desplegant 3 pancartes a la faana de la seu central del banc a Barcelona http://tinyurl.com/ memoria2012-16 . Per aquesta acci simblica, la Caixa va demanar pena de pres entre 6 mesos i 1 any per 8 activistes de lorganitzaci en un procs al jutjat penal num.6 de Barcelona. Durant lany 2012 hem estat treballant per donar tot el suport legal, organitzatiu i poltic per evitar que el procs pogus tenir conseqncies penals pels companys imputats, denunciant lintent de criminalitzaci de la protesta social i pacfica.

Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental de Catalunya Ecologistes en Acci va participar en el pla de suport al Tercer Sector Ambiental impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat amb dos projectes. El primer, la creaci dun directori web de professionals i experts del tercer sector ambiental, de moment allotjat en un servidor intern a espera de la seva installaci definitiva al servidor de la plataforma virtual del tercer sector ambiental de Catalunya. I el segon, un estudi que analitza els diferents models destructuraci del sector ambiental a pasos europeus i fa una comparativa amb la realitat del tercer sector ambiental a Catalunya, per acabar identificant els principals elements daprenentatge i conclusions. Vam presentar lestudi al 1er Congrs del Tercer Sector Ambiental de Catalunya, co-organitzat per la Generalitat de Catalunya i lObrador del Tercer Sector Ambiental, en dos espais de comunicacions i dilegs. Al segon vam convidar la participaci de Leida Rijnhout coordinadora duna plataforma belga i Directora executiva de ANPED (Northern Alliance for sustainability) que s una xarxa internacional dOngs, que va presentar la seva expe rincia i aportar al debat que finalment es va obrir amb els assistents.

Foto: Concentraci a les portes de la Ciutat de la Justcia el dia 4 de juny de 2012, el dia de la declaraci de limputat de Gav, membre dEcologistes en Acci des de fa 12 anys

Memria 2012

11

Informe econmic
Balan de situaci any 2012
ACTIU PATR IMONI NET I PASSIU

A) ACTIU NO CORRENT 593,98 Immobilitzat material 593,98 B) ACTIU CORRENT 78.773,88 Existncies. 2.803,64 Usuaris,patroc.i deutors 55.356,05 Efectiu i altres actius lquids equivalents 20.614,19 TOTAL ACTIU (A+B) 79.367,86

A) PATRIMONI NET 77.826,98 Fons propis - Excedents dexercicis anteriors 81.573,54 - Excedent de lexercici (positiu o negatiu) -3.746,56 B) PASSIU CORRENT 1.540,88 Creditors per activitats i altres comptes a pagar - Provedors 80,34 - Passius impost corrent i altres deutes AAPP 1.460,54 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A+B) 79.367,86

Compte dexplotaci 2012

INGRESSOS PER LES ACTIVITATS 59.829,91 Quotes socis/es 8.722,00 Subvencions oficials a les activitats -Subven.Generalitat 2012 36.000,00 - ICAEN 2.496,00 Donacions - Crowfunding guia de consum responsable peix 6.344,64 - Donacions 8.763,27 APROVISIONAMENTS -1.744,30 Consums i deteriorament dexistncies -1.744,30 ALTRES INGRESSOS DE LES ACTIVITATS 2.077,08 Assistncia Consells Direcci Ag.Cat.Residus 2.077,08 ALTRES DESPESES DEXPLOTACI -18.963,59 Serveis Exteriors -11.024,19 Tributs -7.939,40 DOTACIONS PER A AMORTITZACIONS -1.079,54 Amortitzaci de lImmobilitzat -1.079,54 ALTRES RESULTATS 20,43 Despeses Excepcionals -20,81 Ingressos Excepcionals 41,24 DESPESES de PERSONAL -43.944,33 Despeses de personal -43.944,33

RESULTAT DEXPLOTACI -3.804,34 INGRESSOS FINANCERS 57,78 RESULTAT FINANCER 57,78 RESULTAT DE LEXERCICI -3.746,56

12

Ecologistes en Acci

Fons d'ingressos 2012

iNGRESSOS Quotes socis/es 8.722,00 Subvencions pbliques 38496 Donacions particulars 12611,91 Altres ingressos activitats 2077,08 TOTAL

Distribuci de les despeses 2012

DESPESES Secretaria Tcnica Organitzaci i administraci rea Natura rea Acci Marina rea Aigua rea energia Revista TOTAL

Memria 2012

13

Agraments
La nostra lliuta s possible grcies al comproms de moltes persones

Grups federats
Adda, AEF-Assemblea dEcologistes de la Franja, Animal Help, Associaci Naturista Amics del Fonoll, Collectiu Agudells, Ecologistes en Acci de Barcelona, Fedan, Gete-Ecologistes en Acci de Tarragona i lEbre, Grup dEcologia de Vallromanes, Grup de Medi Ambient de Montcada i Reixac (GMAMIR), Grup Ecologista Les Agulles-Ecologistes en Acci del Baix Llobregat i Garraf, Pentadius-Ecologistes en Acci.

rees de treball
Aigua, Medi Mar, Agroecologia, Energia i Canvi Climtic, Residus, Natura i Biodiversitat

Socis i scies Activistes voluntaris Participaci en xarxes

Aigua s Vida, Xarxa Nova Cultura de lAigua, Tanquem les Nuclears, Delta Viu, Aturem el Fracking, Aturem Prospeccions a la Costa Catalana, Ocean2012, Aliana per la Sobirania Alimentria, Plataforma per una fiscalitat Justa, Ambiental i Solidria, Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute

Administracions pbliques
Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya

Entitats collaboradores
Som Energia, La botiga de la Iaia Merc http://tinyurl.com/memoria2012-17 Moltes grcies i endavant per camins de justcia i esperana!
Necessitem el teu suport per tal que aquest mn sigui ms just i sostenible: Associat aqu http://tinyurl.com/memoria2012-18 Donacions a Triodos Bank : 1491-0001-21-2023226422 El sistema est roto y perdido, por eso tenis futuro Jos Luis Sampedro

Can Bast - Passeig. Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona Tel.: 648 76 11 99
ecologistes en acci
Catalunya

catalunya@ecologistesenaccio.org www.ecologistesenaccio.org/catalunya

14

Ecologistes en Acci