TREBALL CMC

COM PODEM SABER QUI ES EL TEU VERITABLE PARE

NOMS: Kattya García

Alba Marés
Ariana Olaria
Ivette Pérez
CURS: 1r BatxA
ASSIGNATURA: C.M.C
PROFESSOR: Miquel García

ADN (Kattya)
Dues persones poden tenir el mateix AND? (Kattya)

Els Bessons (Kattya)

Tu pots saber qui es el teu pare (Alba)

Gens (Ivette)

Genetica (Ivette)

Enfermetats hereditaries (Ariana)

Selecció d’embrions (Alba)

Bibliografía:
Wikipedia
http://espanol.answers.yahoo.com/question/index?qid=20071118152037AA
ZvnHl

Per saber qui és el teu veritable pare has de coneixer en primer lloc l’adn.

L'àcid desoxiribonucleic (ADN o DNA) és un àcid nucleic que conté les

instruccions genètiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament
de tots els éssers vius coneguts, així com en alguns virus. La funció principal
de les molècules d'ADN és l'emmagatzemament d'informació a llarg termini.
L'ADN és sovint comparat a un conjunt de plantilles, una recepta, o un codi,
car conté les instruccions requerides per a produir altres components de les
cèl·lules, com ara proteïnes i molècules d'àcid ribonucleic (ARN). Els
segments d'ADN que porten aquesta informació genètica reben el nom de
gen, però altres seqüències d'ADN tenen una funció estructural o estan
implicats en la regulació de l'ús d'aquesta informació genètica.

Des d'un punt de vista químic, l'ADN es compon de dos llargs polímers
d'unitats simples anomenades nucleòtids, amb un tronc compost de sucres i
grups fosfats units per enllaços èster. Aquestes dues cadenes s'estenen en
direccions oposades l'una de l'altra, i per tant són antiparal·leles. Cada sucre
està unit a una d'entre quatre tipus de molècules anomenades bases. És la
seqüència d'aquestes quatre bases al llarg de la cadena la que codifica la
informació. La informació és interpretada utilitzant el codi genètic, que
especifica la seqüència dels aminoàcids en les proteïnes. El codi és llegit per
mitjà de la còpia de segments d'ADN en l'àcid nucleic relacionat ARN, en un
procés anomenat transcripció.
Dins de les cèl·lules, l'ADN s'organitza en estructures anomenades
cromosomes. Aquests cromosomes són duplicats abans que les cèl·lules es
divideixin, en un procés anomenat replicació de l'ADN. Els organismes
eucariotes (animals, plantes, fongs i protists) emmagatzemen l'ADN dins del
nucli cel·lular, mentre que els procariotes (bacteris i arqueobacteris), es
troba dins del citoplasma de la cèl·lula. Dins dels cromosomes, proteïnes
cromatines com ara les histones compacten i organitzen l'ADN. Aquestes
estructures compactes guien la interacció entre l'ADN i altres proteïnes,
ajudant a controlar quines parts de l'ADN són transcrites.

Dues persones poden tenir el mateix AND?

En realitat si es posible que dos o mes persones puguin tenir el mateix ADN,
es un cas rar, es tracta de els bessons monocigots i succeix quan
procedeixen d’un mateix ovul, que al iniciar l’embarass es va dividir. En
poques paraules son clones pero a partir d’un procediment natural.
Els bessons monocigots han sigut causa d’estudi, per determinar com dues
persones que comparteixen el mateix ADN , poden tenir diferencies en el
comportament, etc.

Bessons

Els bessons humans son individus que han compartit l'úter durant el mateix
embaràs i que normalment, encara que no necessàriament, neixen amb poc
temps de diferència. Si un ovari produeix dos òvuls alhora i cada òvul és
fecundat per un espermatozoide, el resultat seran dos bebès, que creixeran
a l'úter de la mare. Aquests bebès s'anomenen bessons, més exactament
bessons fraternals o no idèntics.
Per contra, si els bessons són el resultat d'un sol òvul fecundat que, en fer la
divisió cel·lular, es parteix en dos i de cada meitat surt un bebè, aquests
bessons s'anomenen bessons idèntics. Aquests bessons hereten els
mateixos caràcters genètics, són sempre del mateix sexe i són
extraordinàriament semblants.
Donada la grandària limitada de la matriu de la mare, els embarassos
múltiples no solen completar el termini d'una gestació simple, i el part
s'avança a la setmana 37, tres abans del comú. Com que els parts
prematurs poden tenir conseqüències en la salut dels nadons, els
naixements de bessons es tracten amb precaucions suplementàries.

Hi ha factors que predisposen a tenir bessons, com antecedents genètics, ús

de tècniques de fecundació in vitro o ingestió d'hormones, sobrepes o gran
talla de la mare i pertànyer a ètnies com la ioruba o la hausa, amb un
percentatge molt més elevat de bessons que la resta.
Els bessons han estat especialment estudiats per la medicina i la psicologia
com a exemple per provar si determinats trets són genètics o educacionals

Tu pots saber qui es el teu pare gracies a diferents proves aquí trobem una
d’elles.
Amb un test casolà ,una mostra de saliva i 148 dòlars és tot el que es
necessita per esbrinar la paternitat en menys d'una semana, 4 mil farmàcies
de gairebé tot el país tenen a les seves prestatgeries un test ràpid d'ADN de
venda lliure. Fins ara, aparentment les dones són les més interessades a
resoldre el misteri. Sorenson Genomics, l'empresa que fabrica el Identigene
paternity Test Collection Kit, va realitzar una enquesta informal i el resultat
va ser que el 60 per cent dels tests van ser comprats per dones, la majoria
en els seus 20 anys.

Resultats via correu El Identigene paternity Test Collection Kit costa 29

dòlars en qualsevol farmàcia i inclou hisops o cotonetes de cotó per prendre
les mostres de l'interior de la galta dels pares i el fill en qüestió, bossetes de
plàstic per col locar les mostres i formats de consentiment. Un cop preses
les mostres, has d'enviar juntament amb 119 dòlars al laboratori indicat,
perquè siguin analitzades. Pots esperar els resultats dins dels 3 a 5 dies
següents al moment en que l'empresa rep el test, i la companyia garanteix
99 per cent d'exactitud en el resultat. Fins i tot, pots triar la manera en què
vols rebre els resultats: per carta, per correu electrònic o buscar directament
en el lloc a Internet del laboratori (en aquests darrers dos casos, es
requereix d'un password que se us assigna a aquest efecte). La prova es
ven lliurement en 30 estats d'EU, a les botigues de Rite Aid oa Meijer,
excepte a Nova York (aquest estat requereix d'una prescripció o una ordre
legal per a un test de paternitat).

‘’La demanda va ser molt forta, les vendes són importants i Identigene va
ser inundada de comandes d'informació de persones que volien trobar" el
kit "", va indicar la companyia en un comunicat. Tanmateix, a comparació de
les proves d'ADN de laboratori, que tenen un cost aproximat de 399 dòlars,
els resultats d'aquesta prova casolana no són admesos en els tribunals.
Doug Fogg, cap d'operacions de Identigene, assegura que, de totes
maneres, aquest tipus d'anàlisi genètica és el mateix que s'utilitza en
investigacions policials i forenses i que per uns 200 dòlars més el seu
laboratori pot fer una prova vàlida en un judici.

Provades científicament La prova d'ADN analitza 15 marcadors genètics, el

que, segons el metge Sanjay Gupta, és "molt fiable", fins a un 99 per cent.
L'empresa ja va provar la venda d'aquestes proves amb èxit en un pla pilot
a Califòrnia, Washington i Oregon, durant tres mesos. Entre els compradors
hi ha moltes dones que volen assegurar-se de la identitat del pare del seu
fill, així com nens o adults que volen trobar els seus pares. Mentre que el 60
per cent dels compradors són dones, el 30 per cent l'adquireix per a una
tercera persona, segons les enquestes de l'empresa. Cada any es
practiquen als Estats Units més de 300 mil proves de paternitat, segons
l'Associació Americana de Bancs de Sang. I, segons l'experta genetista de la
Universitat de Califòrnia a Los Angeles, Jeanette Papp, un 15 per cent dels
nens nascuts en el món desenvolupat no són, en realitat, fills de qui creuen
ser-ho.

http://es.wikipedia.org/wiki/Genes
http://www.quimicaweb.net/Web-
alumnos/GENETICA%20Y%20HERENCIA/Paginas/8.htm
http://www.nacersano.org/centro/9259_9700.asp

Un gen es el conjunto de una secuencia determinada de nucleótidos de uno

de los lados de la escalera del cromosoma referenciado. La secuencia puede
llegar a formar proteínas, o serán inhibidas, dependiendo del programa
asignado para la célula que aporte los cromosomas.

La genética (del término "Gen", que proviene de la palabra griega γένος y

significa "raza, generación") es el campo de las ciencias biológicas que trata
de comprender cómo la herencia biológica es transmitida de una generación
a la siguiente, y cómo se efectúa el desarrollo de las características que
controlan estos procesos.

Todas las personas presentamos unas características comunes que nos

definen como seres humanos. Sin embargo, no hay dos seres humanos
exactamente iguales. Las diferencias que se observan entre las distintas
personas, por ejemplo en los rasgos de la cara u otros caracteres como el
grupo sanguíneo, el color de la piel o el tipo de cabello, son consecuencia
directa de la herencia. Otros caracteres, a pesar de ser hereditarios, pueden
estar influidos por el ambiente. Así, la altura de un individuo está
determinada por la herencia, pero puede variar dependiendo de la
alimentación recibida durante su infancia.

Los cromosomas contienen la información genética del organismo. Cada tipo

de organismo tiene un número de cromosomas determinado; en la especie
humana, por ejemplo, hay 23 pares de cromosomas organizados en 8
grupos según el tamaño y la forma. La mitad de los cromosomas proceden
del padre y la otra mitad de la madre. Las diferencias entre individuos
reflejan la recombinación genética de estos juegos de cromosomas al pasar
de una generación a otra.
Los cromosomas contienen la información genética del organismo. Cada tipo
de organismo tiene un número de cromosomas determinado; en la especie
humana, por ejemplo, hay 23 pares de cromosomas organizados en 8
grupos según el tamaño y la forma. La mitad de los cromosomas proceden
del padre y la otra mitad de la madre. Las diferencias entre individuos
reflejan la recombinación genética de estos juegos de cromosomas al pasar
de una generación a otra.

Poco después del redescubrimiento de los trabajos de Mendel, los científicos

se dieron cuenta de que los patrones hereditarios que él había descrito eran
comparables a la acción de los cromosomas en las células en división, y
sugirieron que las unidades mendelianas de la herencia, los genes, se
localizaban en los cromosomas. Ello condujo a un estudio profundo de la
división celular

Los defectos de nacimiento también pueden ser resultado de factores

ambientales, como abuso de drogas o alcohol, ciertas infecciones o la
exposición a ciertos medicamentos u otros productos químicos. Con
frecuencia, los defectos de nacimiento parecen reflejar una combinación de
herencia y entorno. El asesoramiento en genética ayuda a las personas a
identificar y entender qué rasgos particulares pueden transmitir a sus hijos
y también a determinar los riesgos particulares que podrían influir sobre el
resultado del embarazo.

ELS GENs

Un gen és un segment curt d'ADN, que li diu al cos com produir una proteïna
específica. Hi ha aproximadament 30.000 gens en cada cèl lula del cos
humà i la combinació de tots els gens constitueix el material hereditari per
al cos humà i les seves funcions. La composició genètica d'una persona
s'anomena genotip.

Aquest diagrama esquemàtic mostra un gen curt, dins de l'estructura en

doble hèlix d'ADN que al comprimir va formant un cromosoma (dreta). Es
tracta d'un gen eucariota (el procariota no té intron). Les proteïnes es
codifiquen només en el exon. La majoria dels gens són centenars de
vegades més llargs que aquest breu gen de 41 bases.
Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids en la molècula d'ADN (o RNA
en el cas d'alguns virus), que conté la informació necessària per la síntesi
d'una macromolècules amb funció cel lular específica. Per exemple:
Proteïnes, ARNm, RNA ribosoma, RNA de transferència i ARN petits. Aquesta
funció pot estar vinculada al desenvolupament o funcionament d'una funció
fisiològica normal. El gen és considerat com la unitat d'emmagatzematge
d'informació i unitat d'herència al transmetre aquesta informació a la
descendència.
Els gens es disposen, doncs, al llarg de cada un dels cromosomes. Cada gen
ocupa al cromosoma una posició determinada anomenada locus. El conjunt
de cromosomes d'una espècie s'anomena genoma. Algunes malalties com
l'anèmia drepanocítica (o anèmia falciforme) poden ser ocasionades per un
canvi en un sol gen.
Els organismes diploides (entre ells, gairebé tots els animals i plantes)
disposen de dos jocs de cromosomes homòlegs, cada un d'ells provinent
d'un dels pares. Cada parell de cromosomes té, doncs, un parell de còpies
de cada gen, una procedent de la mare i una altra del pare.
Els gens poden aparèixer en versions diferents, amb petites variacions en la
seva seqüència, i llavors se'ls anomena lels ( "altre", en grec). Els al lels
poden ser dominants o recessius. Quan una sola còpia del alelo fa que es
manifesti el tret fenotípica, el alelo és dominant. Quan són necessàries dues
còpies del alelo (una a cada cromosoma del parell), al lel és recessiu.

LA GENETICA
La genètica (del terme "Gen", que prové de la paraula grega γένος i
significa "raça, generació") és el camp de les ciències biològiques que tracta
de comprendre com l'herència biològica és transmesa d'una generació a la
següent, i com s'efectua el desenvolupament de les característiques que
controlen aquests processos.
La genètica és una branca de les ciències biològiques, l'objecte és l'estudi
dels patrons d'herència, de la manera que els trets i les característiques es
transmeten de pares a fills. Els gens es formen de segments d'ADN (àcid
desoxiribonucleic), la molècula que codifica la informació genètica en les cèl
lules. L'ADN controla l'estructura, la funció i el comportament de les cèl lules
i pot crear còpies gairebé o exactes de si mateix. L'herència i la variació
constitueixen la base de la genètica.

Totes les persones presentem unes característiques comunes que ens

defineixen com a éssers humans. Tanmateix, no hi ha dos éssers humans
exactament iguals. Les diferències que s'observen entre les diferents
persones, per exemple en els trets de la cara o altres caràcters com el grup
sanguini, el color de la pell o el tipus de cabell, són conseqüència directa de
l'herència. Altres caràcters, tot i ser hereditaris, poden estar influïts per
l'ambient. Així, l'alçada d'un individu està determinada per l'herència, però
pot variar depenent de l'alimentació rebuda durant la seva infància. Alguns
caràcters que van exhibir, com les cicatrius, els adquirim al llarg de la
nostra vida. No obstant, gran part dels caràcters que observem en els
individus són hereditaris, és a dir, es transmeten de generació en generació
mitjançant la reproducció. Aquests caràcters van apareixent durant el
desenvolupament i el creixement d'un individu i es manifesten al llarg de la
seva vida. Els caràcters que són el resultat exclusivament de l'acció de
l'ambient no es transmeten als fills i s'anomenen caràcters adquirits.

Algunes anomalies genètiques tenen una herència de caràcter recessiu. En

aquests casos són necessàries dues còpies del gen recessiu perquè la
malaltia es manifesti. Una persona que té només una còpia del gen recessiu
és portadora d'aquest gen però no manifesta la malaltia. A la il lustració, el
gen dominant es representa en color verd i el recessiu en blau. A la parella
de l'esquerra el pare té una còpia del gen dominant i una altra del gen
recessiu. La mare té dues còpies del gen dominant. Cada pare només pot
transmetre un gen als fills. Els quatre fills d'aquesta parella representen les
probabilitats de les diferents combinacions que poden sorgir. Els fills de la
part esquerra reben el gen recessiu del seu pare i el dominant de la mare i
són, per tant, portadors. Per tant hi ha un 50% de possibilitats de que els
nens que neixin d'aquesta parella siguin portadors. Com a cap dels fills pot
rebre dues còpies del gen recessiu cap desenvoluparà la malaltia. Quan els
dos pares són portadors, com es mostra en la parella de la dreta, hi ha un
25% de possibilitats de que els nens neixin amb la malaltia, un 50% de
possibilitats de que els nens siguin portadors i un 25% de possibilitats de
que els nens no siguin ni portadors ni desenvolupin la malaltia. Els
cromosomes contenen la informació genètica de l'organisme. Cada tipus
d'organisme té un nombre de cromosomes determinat; en l'espècie
humana, per exemple, hi ha 23 parells de cromosomes organitzats en 8
grups segons la mida i la forma. La meitat dels cromosomes procedeixen del
pare i l'altra meitat de la mare. Les diferències entre individus reflecteixen la
recombinació genètica d'aquests jocs de cromosomes en passar d'una
generació a una altra.

Los cromosomas contienen la información genética del organismo. Cada tipo

de organismo tiene un número de cromosomas determinado; en la especie
humana, por ejemplo, hay 23 pares de cromosomas organizados en 8
grupos según el tamaño y la forma. La mitad de los cromosomas proceden
del padre y la otra mitad de la madre. Las diferencias entre individuos
reflejan la recombinación genética de estos juegos de cromosomas al pasar
de una generación a otra.

Poco después del redescubrimiento de los trabajos de Mendel, los científicos

se dieron cuenta de que los patrones hereditarios que él había descrito eran
comparables a la acción de los cromosomas en las células en división, y
sugirieron que las unidades mendelianas de la herencia, los genes, se
localizaban en los cromosomas. Ello condujo a un estudio profundo de la
división celular.

Cada célula procede de la división de otra célula. Todas las células que
componen un ser humano derivan de las divisiones sucesivas de una única
célula, el cigoto, que se forma a partir de la unión de un óvulo y un
espermatozoide.
En els éssers humans el sexe del nounat depèn del tipus d'espermatozou
que realitzi la fecundació. Si l'espermatozoide que fecunda l'òvul és portador
del cromosoma X el zigot resultant donarà lloc a una nena (XX) i si
l'espermatozoide que fecunda l'òvul és portador del cromosoma Y el zigot
donarà lloc a un nen (XY). La probabilitat que neixi un nen o una nena és
exactament la mateixa. L'espermatozoide i l'òvul humà són les cèl lules
responsables de la transmissió dels caràcters hereditaris. Posseeixen una
complexa estructura que els permet dur a terme el transport del material
genètic i la formació del zigot que donarà origen al nou individu amb les
característiques dels progenitors.

Enfermetats hereditaries i problemes al neixer

Enfermetats herediraties: Son un conjunt d’enfermetats genétiques que és

caracteritzen per transmetres de generació en generació, de pares a fills, i
es poden o no manifestar al llarg de la vida.

a) Enfermetat congénita: Es una enfermetat que és manifesta en el moment

de neixer, per un transtorn causat en la fase d’embrionarge o durant el part.
b) Enfermetat genética: Son aquelles enfermetats causades per alteracions
en l’ADN, peró no tenen per que ser adquirides per els progenitors.

Transtorns congenics:
Defectes en gens: existiesen més de 7 mil 800 anomalies en els gens, els de
més frecuencia son:

Fibrosis quística: Afecta a les glandules de secreció externa, se segrega gran

quantitat de mucositat aixó fà que s’obstrueixin les vies respiratories i el tub
digestiu.

Osteogénesis imperfecta: també anomenada osos de vidre, es una

enfermetat que debilita anormalment l’esquelet, i causa multiples fractures,
hi ha nadons que neixen amb osos trencats i hemorragias per la poca
duresa del crani.
Neurofibromatosis: causa creixement de tumors en nervis, i afecta en el
desenvolupament dels osos i pell, son taques de color marró o pecas
situades en axiles o ingles.

Síndrome de Marfan: afecta a diferents organs, pulmons, ulls, cor i vasos

sanguinis, el qui ho patexi presenta una primesa extrema, dits molt llargs i
dilatació de la aorta, i torax asimetric.

Síndrome de Ehlers-Danlos: Afecció en els teixits aixó fà que es tingui una

flexibilitat articular extrema, pell molt elastica i fragilitat.

Acrondoplasia: Es coneix com enanisme.

Hipertricosis: Es una enfermetat extremadament rara perque es coneixen

molt pocs casos en el món i les persones que ho pateixen es caracteritzen
per tenir el cos excesivament cobert de pel llarg que pot arribar a medir 25
centimetres, només es coneixen 50 casos.

Cromosomas alterats: Son canvis que es produeixen en la quantitat o en la

estructura dels cromosomas. Y generalment ocorre en fills de pares sense
història familiar.Trisomía 21: (síndrome de down), es la forma de retràs
mental mes coneguda i facil de reconeixer, qui ho pateix presenta falta de
definició muscular, ulls allargats, hiperflexibilitat, mans petites i amples,
amb només una arruga en la plama o en les dues palmes de les mans. Peus
amples amb dits curts, pon del nas plà, orelles molt petites, coll curt, cap
petit, i cavitat oral petita.

Síndrome de Klinefelter: es un síndrome que pateixen alguns homes que

tenen més d’un cromosoma x( xxy) i es caracteritza per tenir les cames
extremadament llargues, tronc curt, pits agrandats, no hi ha vell púbic,penis
petit, desig sexual reduit, i alteració en la personalitat .
Herencia autosómica dominant: Es un tipus d’herencia, en la que la persona
que manifesta aquest tipus d’enfermetat només necesita que un dels pares
se l’hi transmeti, per exemple quantitats elevades de colesterol, o
l’enanisme.
http://geneticblog.metroblog.com/enfermedades_geneticas
Autosómia recesiva :Es un tipus d’enfermetat hereditaria. Que per ser
transmesa es necessari que els dos progenitors la pateixin, per que si no es
Aixa només quedarà de portador. Exemples: sordera.

Enfermetats lligades el cromosoma X: Són transtorns transmesos per

alteracions en el cromosoma sexual x, que generalment els que pateixen
aquest tipus de transtorns son homes, i la dona la portadora.

Ex: Hemofilia: que es caracteritza per la deficiente coagulació de la sang.

Daltonisme: Es un defecte que imposibilita a distinguir els colors,

normalment confundiesen el verd amb el vermell, peró poden veure mes
matisus de violeta que les persones de visió normal i son capaços de
distinguir objectes camuflats,

Feminització testicular: o síndrome de morris, qui ho pateix te aparença

externa de dona, peró amb composició genetica d’home, al arribar a la
pubertad es troba que no hi ha presencia d’uter i tampoc de menstruació, es
a dir, que hi ha infertilitat
Alteracions multifactorials : Estan determinats per la combinació de factors
genetics i ambieltals. Tenen un pes hereditari, i alhora hi ha habits poc
saludables que afavoreixen l’aparició d’aquests problemas exemples:
diabetes, obesitat, hipertensió.
Fumar, menjar gran quantitat de grases i sal, vida sedentaria, depresió
crónic,estar expós a radiació.

La selecció d'embrions per curar a un germà malalt Els canvis en la Llei de

Reproducció Assistida des de l'any 1988 en què va aparèixer la Llei fins a la
data sempre creen una gran expectació, fins i tot abans que els
avantprojectes s'aprovin, com aquest últim en el qual es parla de la selecció
d'embrions per curar a un germà malalt.
Aquest tema crea una gran controvèrsia ètica i anem a aclarir els conceptes
per poder tenir un criteri. S'ha aprovat una nova llei per a aquest tema? No,
l'únic que hi ha és un avantprojecte que ha de ser votat i aprovat abans de
poder entrar en vigor En què consisteix realment? Es tracta d'oferir una
solució a parelles que tenen un fill amb una malaltia incurable, bé perquè
han fracassat els tractaments convencionals o bé perquè no existeix
tractament. Són malalties molt rares i poc freqüents, unes vegades
heretades (anèmia de Fanconi) i altres vegades adquirides (leucèmia), amb
un pronòstic fatal. Quan els tractaments han fracassat, i no existeix un
donant de medul la òssia o de cordó umbilical que sigui compatible, l'única
alternativa seria que un germà li donase els progenitors hematopoètics (cèl
lules que produiran la sang que li està faltant) que es troben en la seva
cordó umbilical. En breu, un nen malalt A necessita un germà B que sigui
compatible per a un trasplantament, de manera que en néixer, li done el
seu cordó umbilical (que se sol llençar habitualment) per curar-se en un 90%
de les vegades. El germà B serà un nen sa que a més podrà curar el seu
germà A en néixer.
Com es fa? Bàsicament, consisteix en una fecundació in vitro a la que abans
de la transferència dels embrions a la mare, se'ls fa un estudi sobre el seu
sistema HLA (antigen major d'histocompatibilitat, una cosa així com el codi
que distingeix si un teixit és propi o aliè) , i només es transferiran els
embrions compatibles, perquè si es embarassada i el nen neix, pugui donar
les cèl lules del seu cordó umbilical. I què passa amb els embrions no
compatibles? Realment hi ha diverses opcions per aquests embrions,
qualsevol menys destruir: a) utilitzar la pròpia parella si decideix tenir més
fills, b) donar-los a altres parelles-fèrtils o infèrtils-amb desitjos de tenir més
fills, c) donar-los a un banc mundial d'embrions ja estudiats per al HLA, de
manera que una parella que necessiti guarir el seu fill malalt a través d'un
nou fill, pugui adoptar aquests embrions ja estudiats en un altre país del
món sense necessitat de generar nous embrions. És l'única alternativa
actualment? Realment sí, encara que hi ha una altra possibilitat no
contemplada en el nostre país que és la congelació de cèl lules de cordó
umbilical del nen quan neix per, en el cas que tingui un malaltia en el futur,
pugui utilitzar els seus propis progenitors hematopoètics o cèl lules mare
per intentar curar el seu procés. A Espanya es congelen cèl lules de cordó
umbilical de forma anònima-els cordons es donen al banc de cordó de cada
autonomia on es fa el tipaje HLA i s'arxiven per a qualsevol persona que ho
necessiti. Altres països permeten l'emmagatzematge propis de les seves cèl
lules de cordó, i potser seria una alternativa a la generació d'un germà HLA
compatible, però la llei espanyola expressament ho prohibeix. Aleshores, si
és quelcom tècnicament possible i socialment acceptat, per què tant
enrenou? El motiu fonamental rau en la manca d'informació i, segons alguns
grups, una concepció utilitarista de l'embrió. El que es genera no és una
part d'un fill, una "peça d'un mecano" o un "pedaç", sinó un fill
absolutament normal i sa. Si aquest fill, a més de néixer en la família que ho
engendra, és capaç de curar al seu germà que té una malaltia mortal, com
no va a ser estimat per la seva família?