• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
 Juny 2009 1
 
El passat 25 d’abril
Alfonso Rus
, presidentde la Diputacio de Valencia, en un mitin enXativa feu unes
llamentables declaracions
enles que calificà de “gilipollas” als professors quediuen ‘aleshores’ i ‘gairebe’ i, referint-se als pro-fessors que cridaren contra
Francisco Camps
 en una manifestacio, exclamà: "A esos quequerrían ponernos a nosotros con la cabezaboca abajo no vamos a darles el gusto. ¡Vamosa rematarlos, vamos a rematarlos!". (Dies des-pres, el 2 de maig, davant de les critiques queva rebre, aclari que volia dir “rematarlos” politi-cament, pero es reafermà en tot lo demes quehavia dit.)
 
Estes declaracions les feu a rant d’una mani-festacio universitaria i tres dies abans de la fol-ga contra la politicaeducativa del Consellque anaven a prota-gonisar els professorsde primaria i secunda-ria el dia 28 d’abril. Elsenyor Rus pot ser undesnortat, pero no esbovo; eixa forma gro-ssera d’expressar-seno es casual; ha con-seguit cridar l’atencioper a que cale
el mensage que li interessa
:“poc importa l’estat de l’educacio, o els proble-mes de Francisco Camps en la justicia, o qual-sevol atra circumstancia, lo que importa es quel’unica alternativa al catalanisme es el PP.”No cal dir que la reaccio de l’oposicio politica isocial fon immediata i categorica.Tot aço forma part de la politica actual i yaestem aveats a esta classe de descalificacionscreuades. Pero, quan es tracta de la
llenguavalenciana
, la cosa no es para ahi, sino que,una volta tenen l’excusa, la
maquinaria catala-nista
es posa immediatament en marcha per adesprestigiar al conjunt del valencianisme.No anem a dir res que no es sapia, peroanem a recordar cóm funciona la cosa. Tots sa-bem que, de sempre, els poderosos han utilisatunes tecniques concretes per a
manipular alpoble
; el ‘pa i circ’ dels romans es un eixempleconegut. En el sigle XX estes tecniques s’hanperfeccionat i s’apliquen de forma quotidianaen totes les democracies. Una de les estrate-gies mes eficaces consistix en
inocular pre-juïns
contra tot aquell que destorbe. Per a fer-ho creen uns
estereotips
per mig dels qualsassocien tot lo bo als ‘meus’ i tot lo roïn al‘atres’. En el cas del catalanisme els estereo-tips basics (n’hi ha mes) que han creat i que di-fonen insistentment a través del sistema educa-tiu i dels mijos de comunicacio afins son elssegüents:“El catalanisme es ciencia i progressisme; elvalencianisme es ignorancia i fascisme.”No es casual que els dos calificatius que meshan empleat per a referir-se a Alfonso Rus hansegut el de
ignorant
i el de
fasciste
. Eixa des-calificacio no s’ha parat en el personage o en elPartit Popular -lo qual forma part de la dinami-ca politica habitual-, sino que s’ha estes, impli-cita o explicitament, a tot aquell que defen lallengua valenciana, es dir, a tot el valencianis-me.Una persona poc informada pensarà que estaacusacio es correcta, donat que la ciencia dona(aparentment) la rao al catalanisme i que lesuniques intervencions del valencianisme de lesque se dona noticia van acompanyades d’estaclasse de manifestacions extemporanees. Acies a on es posa demanifest l’eficaciad’un atre dels re-cursos essencialsde la propagandacatalanista: la
cen-sura selectiva
.Cada volta que al-gu s’expressa endefensa de la llen-gua valenciana a lamanera intempesti-va d’Alfonso Rus, se li dona un gran reso, do-nant a entendre que eixe es el
prototip
delcomportament i el pensament valencianiste; encanvi, les opinions d’experts que tenen exten-sos coneiximents de llingüistica, les conferen-cies, la publicacio de llibres que denuncien en
arguments
, en treballs d’investigacio, en sol-vencia, la falsetat d’eixa “ciencia” oficial, sonsistematicament silenciats.La propaganda catalanista es tan eficaç quearriba a fer passar per progressista id’esquerres una ideologia
classista
que defenl’imposicio, per part d’una elit, dels seus criterisa un poble al qui nega el dret a opinar i decidir.Pero encara queda una cosa que dir sobreAlfonso Rus. La principal de les acusacionsque se li pot fer es precisament aquella que elcatalanisme no ha volgut destacar, perque noconve a la seua propaganda: el
cinisme
quesupon descalificar als professors per usar nimes ni manco que el llenguage que prescriu laAVL, eixa institucio que el seu partit, tan“valencianiste” ell, ha creat per a potenciar lasubstitucio llingüistica. O, millor dit, per a eterni-sar el conflicte i que la gent, farta del catala, espasse en massa al castella.Alguna cosa bona te tot aço: entre les brofe-gades populistes d’uns i l’elitisme manipuladordels atres, a poc a poc al
valencianisme cons-tructiu
se van sumant aquells que fugend’estes maganches perque volen continuarpensant per ells mateixos.
P
UBLICACIO
 
EN
 L
LENGUA 
 V
ALENCIANA 
 
ACLARIMENT
Esta publicacio està redactadaen les Normes d’El Puig. En-cara que es una obra colectiva,l’encarregat de la redacciofinal de cada articul te llibertatper a fer-ho en la normativad’accentuacio de la seua prefe-rencia. Este tema es motiu dedebat, pero no de divisio, entrenosatres.
SUMARI
 
1
▪
EDITORIAL:
ENTRE BRO-FEGADES I ELITISMES,ESTEM AVIATS
2
▪
LLISTAT:
ACTIVITATSCULTURALS
▪
PATRIMONI VALENCIÀ:
NO-VELDA / MONOVER
 3
▪
FRUITES, VERDURES I HOR-TALICES (XXXI):
PARLEMDE FIGUES
▪
LLISTAT:
ACTIVITATSCULTURALS
▪
RESENYA BIBLIOGRAFICA:
VALENCIA
4
▪
PASSATEMPS
▪
RONDALLA:
NELET, ELBOVO
 
AVIS
Este mes la flama de lesFogueres tindra treball extraper a purificar tantes noticiesroïnes com hem tingut a lo llarcde l’any.Mentres arriba el dia, faça unfavor als seus amics fentfotocopies per ad ells d’esteeixemplar, per a ques’entretinguen llegint i noacaben cremats abans d’horapensant en la crisis.
LA CITA
Res pot anar be en un siste-ma polític en el que les parau-les contradiuen als fets
 Napoleo
R
OGLE
 C
ONSTANTI
LL
OMBART
 
DE
C
ULTURA 
V
ALENCIANA 
 
Apartat Correus 527
46002 Valencia ciutat
Tel: 617 030 370
“T
OT
 
S
’
HO
 
MEREIX
 V
ALENCIA 
.P
ER
 
A 
V
ALENCIA 
 
TOT
.”
 
C
ONSTANTI
L
LOMBART
 
PREU: Rebaixes “Simpson”. ¡Multipliquem el preu per zero! Juny 2009 - Numero 33
EDITORIAL
 
Entre brofegades i elitismes, estem aviats
 
2 Juny 2009
 
COLABORA EN EL ROGLE
Donar difusio
ad esta publicacio es la millor forma decolaborar en nosatres. Tambe pots fer-te
soci
(36 € al’any) o
colaborador
(12 € a l’any), i t’enviarém a casatots els numeros que es publiquen durant l’any.Si tens voluntat de fer alguna puntual aportacio eco-nomica, tambe te quedariem molt agraits. El nostrenumero de conte, en
Ruralcaixa
, es:
3082 1222 81 4622492421
La localitat de
Novelda
, que contaen uns 23.000 habitants, està situadaen la comarca de la Vall del Vinalopo, junt al riu que dona nom a la vall i a165 quilometros del Cap i Casal. Lesactivitats eonomiques fonamentalsson el cultiu del
raïm
i el comerçd’especies (sobre tot safra); tambe esmolt important l’extraccio i producciode
marbre
de les numeroses cante-res que es localisen en el seu terme ien el d’unes atres poblacions colin-dants, com la Romana i el Pinos.Troballes arqueologiques en coves iassentaments (Cova dels Misteris,Cova del Migdia) testimonien que lalocalitat fon habitada des de la
Pre-historia
.Els
almohades
, en el segle XII,s’assentaren en un tossal conegutcom la Mola, a on construiren un cas-tell que fon conquistat pels cristiansen 1252.La ciutat –titul otorgat en 1901- deNovelda te un gran valor monumentaldel qual destaca el seu
patrimonimoderniste
: la Casa Museu Moder-nista –que conte un espai dedicat alllegat delcientific imari
Jor-ge Juani Santa-cilia
-, elCentreCulturalGómez-Tortosa,el Casino i, a 3 kmde lapoblacio,el San-tuari deSantaMariaMagdalena –patrona de la localitat–que s’erigix davant del Castell de laMola, en el qual destaca la seua To-rre Triangular, unica en Europa. Tam-be s’ha de mencionar el Museu dePrehistoria i l’iglesia archiprestal deSant Pere, concebuda en estil barroc.
PATRIMONIPATRIMONIPATRIMONIPATRIMONI VALENCIÀVALENCIÀVALENCIÀVALENCIÀ
NOVELDA MONOVER
NOVELDA - CASA MODERNISTADETALL DE L’ESCALA
A 153 quilometros de la capital va-lenciana, se troba situat el municipide
Monover
, que conta en una po-blacio de 12.000 habitants. Sobre el
toponim
de la localitat existixen dosteories, una que l’atribuix als romansi el fan derivar del llati
Mons Novar 
 (mont nou) i una atra que pareix serla mes adequada i que atribuix l’origea l’arap
Manowar 
(lloc florit).L’economia de la localitat se basaen l’agricultura, destaca el cultiu de la
vinya
i l’elaboracio del prestigios vi
Fondillón 
de reconeguda fama desd’epoca antiga.En el seu terme l’assentament depoblacio mes antic que es coneix esel Tossal dels Molins, d’epoca
ibera
.Ya d’epoca romana s’han datat troba-lles d’una necropolis, encara que lescaracteristiques i l’orige de l’actualpoblacio es d’epoca
islamica
.La ciutat s’esten sobre les faldes dela montanya i, conforme s’arriba adella, s’observa cóm destaquen lesseues
construccions i monumentsemblematics
, la majoria d’ells delsegle XVIII: la Casa Museu
Azorín
,residencia de la familia Martínez Ruizdes de 1876, dedicada a la memoriade l’escritor; la Torre del Rellonge(1743) que dispon d’un rellonge desol i un atre mecanic, l’iglesia de SantJoan Batiste, d’estil barroc, en dostorres, i que conta en un orgue barrocdel segle XVII recentment restaurat,l’ermita de Santa Barbera i l’edifici dela Societat Cultural Casino de Mono-ver.
MONOVER - VISTA GENERALA LA DRETA, LA TORRE DEL RELLONGE
ACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSJUNY DE 2009
 Trobarà mes informacio dirigint-se a les respectivesassociacions:
Aellva
(Assoc. d’Escritors en Llengua Valenciana)C/ Alt, 64. 46003 Valencia C.www.aellva.org
ARACV
(Amics de la RACV)C/ Avellanes, 26. 46003 Valencia C.Tel: 963 91 69 65
Cardona Vives
C/ En mig, 23-9º-27ª. 12001 CastelloTel. i Fax: 964 20 04 68www.cardonavives.com
IEV
(Institut d’Estudis Valenciansww.inev.orginfo@inev.org
LRP
(Lo Rat Penat)C/ Trinquet de Cavallers, 9. 46003 Valencia C.Tel: 963 91 09 92www.loratpenat.org
RACV
(Real Academia de Cultura Valenciana)C/Avellanes 26. 46003 Valencia C.Tel 963 91 69 65 Fax: 963 91 56 94www.racv.es
1
Juny (dilluns) 19:00h. Salo d’Actes de la RACV
XVI RECITAL POETIC de la Aellva: “
Als centanys de l’Exposicio Regional”.+Info:
Aellva i RACV1
Juny (dilluns) 20:00 h. Salo d’Actes de la RACV
INAUGURACIO DE LA MOSTRA GRAFICA:
“Exposicio Regional valenciana de 1909 en elseu centenari”.+Info:
Aellva i RACV2
Juny (dimarts) 19:30 h. Salo Constanti Llom-bart. Lo Rat Penat.
LLECTURA DELS LLIBRETS DE FALLA 2009
+Info:
LRP3
Juny (dimecres) 19:00 h. Salo d’Actes de la RACV
CONFERENCIA:
Francisco Pérez Puche:“Valencia 1909”.+Info:
RACV3
Juny (dimecres) 19:00 h. Salo Llongeta CAM.Plaça Mercat, 4. Valencia C.
CONFERENCIA:
Fernando Vegas i CamilaMileto: “Guastavino i Valencia”.+Info:
IEV4
Juny (dijous) 20:00 h. Salo Constanti Llom-bart. Lo Rat Penat.
CONCERT
(Piano, violi i violoncel)+Info:
LRP
(Continúa en la pagina següent)
CONTACTA EN NOSATRES
 
Apartat de Correu 527
Telefon: 617 030 37046002 Valencia ciutat
rogle@rogleconstantillombart.com
 
Rogle 
en Internet
Tots els eixemplars editats fins ara estan, en pdf, en:
www.rogleconstantillombart.com
,
www.cardonavives.com
,
www.enkara.org
i
www.pjvalencianista.org
 
EXCURSIO
Per al dia
13
de
juny
(dissabte) el
Rogle 
ha organisat una excursio a
Novel-da
i
Monover
, dos poblacions que conten en un magnific patrimoni.Eixida de Valencia C. a les 8:30 h. En
Novelda,
visita al Santuari de laMagdalena i Castell de la Mola, la Casa Museu Modernista, el CentreCultural Gómez Tortosa i/o el Museu Arqueologic (si dona temps, elsdos, sino, u) i el Casino. Dinar en
Monover
; en acabant, visita a la Ca-sa-Museu Azorín. Despres, temps lliure per a recorrer la localitat fins ales 19:00 h. L’hora prevista de tornada a Valencia ciutat son les 20:30h.Preu: 25 € (inclou transport i dinar). Es paga en l’autobus (pero el 5 de junyha d’estar confirmat). Els menors tindran desconte. + Info: Quadro mes avall.
 
 Juny 2009 3
 
La figuera, l’arbre que produïx este fruit exquisit, es co-neix botànicament com a
Ficus carica
. Es subdividix endos classes, segons fructifiquen una o dos voltes a l’any; laprimera es la
“comuna” 
i la segona
“breval”.
Esta darre-ra, a mitant juny ya dona una primera collita de
“flors”
 
o
“bacores”,
molt apreciades per no tindre competènciaen els mercats, i ya més tart, a principi d’agost i fins a octubre, junt a la figue-ra
“comuna” 
nos regalen de manera abundosa les seues bondats.Es conta que un sabi naturaliste assegurava que
“la figa fon creada per la Naturalea per a ser robada i consumida a peu de figuera o daltde les seues branques”
. Potser que tinguera raó, puix que tot això hoferem els chiquets de la meua generació (del 37) i aixina ho confirme.Encara que és just reconéixer en el seu fruit una dolçor excepcional i, enefecte, la figa és un dels mossos més abellidors que ixen de la terra, no és unaliment tan nutritiu com puga aparentar: la polpa té un 80% d’aigua i nomésposseix un 12% de sucre, per tant es d’ampla pobrea alimenticia. Una atracosa és quan el consum es fa en sec, puix llavors el contingut en sucre esmultiplica per quatre i, per contra, la proporció d’aigua es reduïx a menys detres quartes parts.El fruit es presenta de diverses maneres i colors, segons l’espècie o varietata que corresponga. Poden ser redons-allargats, o achatats, verdosos, blancs,morats o negres. En tot cas, les figues s’han de menjar suficientment madu-res, just quan en la seua pell apareixen els primers clavills generosos quefaciliten l’eixida als brolls de sucre humit quan rebenta sa polpa interior. Les“napolitanes o negres” i les “sant de rossí” son les mes conegudes en Valen-cia.En l’horta valenciana la figuera és connatural al paisage, a l’igual que solestar present en molts corrals de les cases dels nostres pobles i hui tambéen els chalets. Molts llauradors se’n planten una en cada camp per tal de tin-dre una bona ombra durant l’estiu, a la vegada que poder regalar a sa familiaen una bona cistelleta pleneta de figues. Més apreciades, si cap, són les figuesproduïdes per les figueres del secà; com no tenen un atre rec que no siga elque arrepleguen de la poca pluja que cau, els fruits són més chicotets i arru-gats que els de l’horta, pero també són millors i més dolços.
FRUITES, VERDURES I HORTALICES (XXXI)
F.B.U.
 
Parlem de figues
RESENYA BIBLIOGRAFICA
 J.M.M.
Azorín
Valencia
(Traduida a la llengua valenciana per Felip Bens)
Serie Lliteraria, V. Real Academia de Cultura Valenciana,Valencia, 1998 (156 pagines)
ACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSJUNY DE 2009
(Ve de la pagina anterior)
 
5
Juny (divendres)
PREMIS FADRI
: Sopar i entrega de premis dela XII Edicio del “Fadri-Cardona Vives”.Durant l’acte es llegirà el fallo dels
premisd’investigacio i de creacio en llengua valen-ciana
, 2009.+Info:
Cardona Vives5
Juny (divendres) 19:30 h. Salo ConstantiLlombart. Lo Rat Penat.
HOMENAGE A PERE DELMONTE
 +Info:
LRP8, 9
i
11
Juny 19:30 h. Salo Constanti Llombart.Lo Rat Penat.
 SEMANA CULTURAL GRUP DE DONES VA-LENCIANES
▪
8 (dill) Inauguracio
Exposicio d’indumentariatradicional
▪
9 (dimt)
Sainet:
“Colombaire de profit” deFrancesc Barrachina.
 
▪
11 (dij)
Conferencia:
Juli Amadeu Arias: “Elconflicte llingüistic valencià: una aproximacioals actors i al rigor cientific de les argumenta-cions”.+Info:
LRP10
Juny (dimecres) 19:00h. Salo d’Actes de la RACV
CONFERENCIA:
Daniel Sala Giner:“L’Exposicio Regional, precursora de Fira Va-lencia”.+Info:
RACV17
Juny (dimecres) 19:00h. Salo d’Actes de la RACV
CONFERENCIA:
Antoni Atienza: “Tomas Tre-nor i Palavicino”.+Info:
RACV19
Juny (divendres) 19:00 h. Salo LlongetaCAM. Plaça Mercat, 4. Valencia C.
CONFERENCIA:
Fernando Millán i ManuelMarçal: “Blasco Ibáñez, personage total: politic,lliterat i periodiste”.+Info:
IEV24
Juny (dimecres) 19:00h. Salo d’Actes de la RACV
CONFERENCIA:
Vicent Ll. Simo Santonja: “LaRACV i l’Exposicio Regional”.+Info:
RACV25
Juny (dijous)
EXCURSIO:
 
La Vall d’Uxo
i
Onda
(Coves deSant Josep, Museu de Ciencies Naturals i Mu-seu del Taulell)Eixida a les 9:30 h. des de Valencia C.Preu: 25 € (socis), 35 € (no socis).+Info:
ARACV25
Juny (dijous) Salo Constanti Llombart. Lo RatPenat.
CLAUSURA DE CURSOS.
Conferencia a carrec de Miquel Ángel Lledó, ipresentacio del seu llibre:
Fonaments cientifics de la llengua valenciana.
+Info:
LRP29
Juny (dilluns) 20:00 h. G. V. Blasco Ibáñez,10 (Cafe Cinema), Manises.
PRESENTACIO DEL LLIBRE
de Joan Benet:“En trellat i en saó. El refraner valencià”+Info: www.manisesonline.com; tertuliesdema-nises@ono.com
 
El llibre que recomanem,
Valencia
, de
Azorín
(José Martínez Ruiz, Mono-ver, 1873 - Madrit, 1967), es una obra extraordinaria des del punt de vistadescriptiu i tambe lliterari. L’autor arreplega les seues vivencies durantl’epoca en que estudià Dret en la ciutat de Valencia (1888-1896). L’obra fonescrita en 1941, quan ya era un
lliterat consagrat
, membre destacat de la
Generacio del 98
.En
74 capituls
, mes o menys breus, i a modo d’articuls periodistics, nospresenta personages rellevants en els quals tingue alguna conexio, nos des-criu i relata acontenyiments i festes i en definitiva nos presenta una Valenciaencara un tant pintoresca, pero que camina cap a la modernitat que arribaen el canvi de segle.Azorín, ensagiste, periodiste, noveliste, dramaturc i Academic de la RAE,mestre reconegut en l’us de la frase curta, d’un lexic tipic i en abundaciad’adjectius, te una vasta produccio lliteraria en llengua castellana que es ca-racterisa per un estil que s’ha calificat
d’impressioniste descriptiu
.Una edicio interessant, en llengua castellana com la primera, es la que feuen 1997 la Biblioteca Nueva, en una introduccio, notes y bibliografia a carrecde Santiago Riopérez Milá, i que fon patrocinada per la Generalitat Valencia-na.
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...