• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
Maig 2009 1
 
“Tu eres l’orgull del nostre Poble” s’entona enla
Missa d’Infants
per a introduir la plegaria di-rigida a la Mare de Deu. Ya fa temps que elnostre poble pareix que haja perdut l’orgull: or-gull de ser valencià, orgull per conservar lesseues tradicions sense dessubstanciar-les, or-gull de la seua singularitat, orgull pel seu idio-ma...No hi ha mes que participar un any darrered’un atre i assistir als actes en honor a la
Marede Deu dels Desamparats
, per a vore com vaevolucionant la festa de la
Patrona principaldel Regne
. Cada any la solemne Missad’Infants es mes i mes en castella, es mes imes en “nurmalitzat”, i es menys i menys enllengua valenciana. L’esquisitea en que es ce-lebrava, el respecte per la llengua del poble, elrespecte a la titular del patrociniregnicola, es pert entre mensa-ges que, a l’evitar intencionada-ment usar la llengua valenciana,constituixen un autentic desprecia una devocio que els reis, elspapes i la gran majoria del poblevalencià feu seua, i la feu
ampa-radora
. Al marge de troballes id’aparicions, la devocio per la
Mare de Deu dels Desampa-rats
naixque de l’espontaneu re-colzament del poble al pensa-ment i l’actuacio d’un frare mer-cedari, fra
Gilabert Jofré
; i naix-que per a presidir una gran obra,la de socorrer als necessitats(als “ignoscents, folls i orats”), ien ella es donava acollida als di-ferents, buscant ser consol delsafligits i ampar dels mes desvalguts. Voluntatque es concretà en la fundacio del primer hos-pital psiquiatric del mon, de la qual cosa secommemora enguany el sis cents aniversari.Mai un nom ni una devocio han segut tan ac-ceptats, mai un nom i una devocio han seguttan amats pels creyents valencians, ni han co-bejat tan lloables accions d’assistencia i ampar.Pero tot arriba: arriba el censor, arribal’inquisidor i arriben els coents; i lo indiscutit, lovalidat documentalment i per segles de tradicio,ha de ser canviat. En la mateixa
Missad’Infants
ya comença a sentir-se el“
desemparatats 
” i el “
emparar 
”. I, cóm no, eneixa televisio que nomes es valenciana denom, sense rubor, sense sentiments usen eixe“nurmalitzat”, en el qual nos ametrallen, igualque durant tot l’any, a l’hora de retransmetreels actes d’eixe dia gran. Pero ahi no acaba tot,l’actual
Bancaja
-
en castellano, para mayor gloria del imperio 
- naixcuda com a
Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia 
en1878, precisament baix l’ampar de la
Mare deDeu dels Desamparats
a qui tambe tenía coma patrona de la seua, llavors, magna obra, il’image de la qual presidia mes d’una seu i su-cursal, ara es una de les maximes promotoresdel “despreci”: nomes s’ha d’acodir a la
Rondaa la Verge
, que tradicionalment organisa, per acomprovar eixa contribucio a la falsificacio i a ladifusio de la mentira; nomes hem de fer-nos enalgun dels programes de l’acte per a comprovarcóm el nom de la Partrona es tergiversat, nossentirém plens d’estupor en comprovar que finsal mateix
Himne de la Coronario
, aquell queescrivira
José Mª Juan
 
García
i musicara
LluïsRomeu
, es manipulat. No els tremola el pols enl’afany de “nurmalitzar-ho” tot i de falsificarqualsevol senya identitaria valenciana i del’idioma propi dels valencians.De nou els valencians que noveuen en eixa celebracio mesque un acte folcloric, i, quan no,els arribats de fora, sense arraïlsen esta terra, pero politicamentencimerats en llocs de decisio,son els manipuladors, per accio oper omissio, que, assistits i con-sentits per la curia eclesiastica¿valenciana?, van minant l’orgulld’este poble, que cada vegada esmenys poble valencià per a sermes qualsevol atra cosa.Ya ni tan sols esperem del nouarquebisbe una nova actitut quedesmentixca eixa image d’unaiglesia acomodada, mes predis-posta a arrimar-se al poder que aservir als seus fidelsA pesar de tot, aquells queunixen la devocio a la seua valenciania, conti-nuaran sentint orgull de poble en dirigir-se a laMare de Deu baix l’angelical i profundissim tituli advocacio que representa ser
Mare de De-samparats
. I, independentment del credo parti-cular de cada u, alguns nos mantindrem refrac-taris ad estes agressions, per a ser testimoni dela veritat a la vegada que veu de denunciad’estes despersonalisadores manipulacions.Mai acceptarém ni nos sometrem a la falaçconsigna de que “
emparar 
” i “
desemparats 
” sonles formes correctes en valencià. ¡Mai!. Eixostermens formen part de l’idioma de laboratoriconstruit i adequat per a convergir en l’atre idio-ma de l’imperi proyectat; no hi ha mes que llegirel
Privilegi
real de
Ferran II de Valencia
, elCatolic, que un 3 de juny de 1493, autorisava ala Confraria a intitular-se “de la Sagrada VergeMaria dels Innocents e dels Desamparats”.D’acort en eixe privilegi, d’acort en la tradiciodel nostre poble i d’acort en com resa l’Himnede la Coronario, per sempre, ¡Salve,
Vergedels
 
Desamparats
!
P
UBLICACIO
 
EN
 L
LENGUA 
 V
ALENCIANA 
 
ACLARIMENT
Esta publicacio està redactadaen les Normes d’El Puig. En-cara que es una obra colectiva,l’encarregat de la redacciofinal de cada articul te llibertatper a fer-ho en la normativad’accentuacio de la seua prefe-rencia. Este tema es motiu dedebat, pero no de divisio, entrenosatres.
SUMARI
 
1
▪
EDITORIAL:
TU ERESL’ORGULL DEL NOSTREPOBLE
2
▪
LLISTAT:
ACTIVITATSCULTURALS
▪
FENT MEMORIA:
EN ELCENTENARI DEL’EXPOSICIO REGIONALDE 1909
3
▪
FRUITES, VERDURES I HOR-TALICES (XXX):
PARLEMDE BLEDES
▪
LLISTAT:
ACTIVITATSCULTURALS
▪
FENT MEMORIA:
EXPOSI-CIO REGIONAL: HIMNE I JOCS FLORALS
4
▪
PASSATEMPS
▪
LLEGENDA:
LA FEREN ELSANGELS
▪
 
PATRONAGE DE LAMARE DE DEU DELSDESAMPARATS
 
AVIS
Ya sap que el “maig florit” esl’epoca del reviscolar de laNaturalea.No nos desampare i aprofitepart de les seues renovadesforces per a fer algunesfotocopies d’est eixemplar irepartir-les entre amics iconeguts.
LA CITA
La patria valencianas’ampara baix ton mant..
 De l’Himne de la Coronaciode la Mare de Deu delsDesamparats
R
OGLE
 C
ONSTANTI
LL
OMBART
 
DE
C
ULTURA 
V
ALENCIANA 
 
Apartat Correus 527
46002 Valencia ciutat
Tel: 617 030 370
“T
OT
 
S
’
HO
 
MEREIX
 V
ALENCIA 
.P
ER
 
A 
V
ALENCIA 
 
TOT
.”
 
C
ONSTANTI
L
LOMBART
 
PREU: Debades encara. Este mes el milacre el fa la Mare de Deu.Maig 2009 - Numero 32
EDITORIAL
 
Tu eres l’orgull del nostre Poble
-¿I A MI QUÍ M’AMPARA, FILL,QUAN ME CANVIEN EL NOM?-MARE, YA SAPS QUE EL PAREAJUDA A QUI S’AJUDA. ESTÀ ENMANS DELS VALENCIANS.
 
2 Maig 2009
 
El 22 de maig de 1909 s’inauguravaen Valencia la
Exposicio Regional
,acontenyiment que marcà una fitasense parango en el Regne de Valen-cia, i que enguany complix el centena-ri de la seua celebracio.En aquella epoca la
Cambra deComerç
deValencia no te-nía la capacitatper a celebrarfires a on elsempresaris, elsindustrials o elscomerciantsagricoles se do-naren cita i po-gueren oferir els seus productes.A la fi fon el
Ateneu Mercantil
 qui canalisà l’iniciativa de celebrar uncertamen-exposicio, idea del seu pre-sident,
Tomas Trenor Palavicino
,verdader artifex i impulsor, al qual elrei posteriorment li otorgaria el titulde
Marques del Turia
. Ad estegran proyecte s’adheriren les autori-tats del
Cap i Casal
, les de
Alacant
i les de
Castello
, aixina com, en ge-neral, els diferents sectors del’economia, que conformaven la so-cietat valenciana de l’epoca. Igual-ment se feu extensiu a institucionsestatals. L’implicacio de tots en estainiciativa fon fonamental per a com-pletar l’enorme treball preparatorique havia deportar-la aterme. Parti-ciparen untotal de 110localitats, 289empresesdels diferentssectors i ins-titucions pu-bliques i pri-vades.Durant els
set mesos
que durà laseua celebracio (del 22 de maig al 22de decembre), la capital del Regne lluicom un far de
puixança
,
creativi-tat
i
capacitat de gestio
. La socie-tat valenciana tota consegui donar aconeixer el seu potencial de proyec-cio cap a l’exterior en benefici del’agricultura, l’artesania, l’industria,l’exportacio, i de l’economia en gene-ral, pero tambe de l’oci, el turisme ila cultura. Al temps es donaren aconeixer els importants
canvis tec-nologics
que estaven produint-se enels inicis del segle XX (avions, mo-tors d’explosio, automovils, el cine-matograf, camares de fotografiar,noves aplicacions agricoles, etc.)La gran aportacio del
Ajuntament
va ser la reordenacio urbanisticade les rodalies i la cessio de l’espaique ocuparienles instalacionsde l’Exposicio.Se varen cons-truir edificis comel
Palau del’Agricultura
,el
Palau Muni-cipal
, el
Assilde Lactancia
,el
Palau de Belles Arts
i la
GranPista
, una gran pista d’arena per afer demostracions en calesses i totaclasse de vehiculs portats per cavalls;pero lo mes significatiu i emblematicsería el
Arc d’Entrada
a l’exposicio.Hui es llamentable que la fastuositatarquitectonica de moltes d’estesconstrucions, exceptuant algun cascom el Pabello Municipal, nomes que-de en el recòrt de la fotografia.El recint de l’exposicio el formaven, junt en la fira comercial, un centred’exposicions d’art, un parcd’atraccions, palau de congressos,auditori de musica, palau de l’opera,casino de joc, estadi deportiu, museude les ciencies i la tecnica i, com acolofo, el
Pa-bello Muni-cipal
, centred’exposicionsde productesde tot el te-rritori penin-sular.L’esclat de la
guerra delRiff 
, junt enunes atrescircumstancies negatives, perjudica-ren el desenroll previst per a estaexposicio. La tenacitat de TomasTrenor i el seu equip consegui elrecolzament oficial necessari per aque la Mostra fora declarada
Exposi-cio Nacional
i estiguera funcionantdurant l’any següent (1910).Enguany el
Ateneu Mercantil deValencia
, promotor principal del’Exposicio de 1909, sera l’entitat queportarà el pes de l’organisacio delsdiferents actes programats per a lacommemoracio del Centenari.
ACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSMAIG DE 2009
 Trobarà mes informacio dirigint-se a les respectivesassociacions:
Cardona Vives
C/ En mig, 23-9º-27ª. 12001 CastelloTel. i Fax: 964 20 04 68www.cardonavives.com
GAV
(Grup d’Accio Valencianista)C/ Pintor Gisbert, 17- baix. 46006 Valencia C.Tel: 963 41 22 22 i 963 41 90 20
 GCITS
(Grup Cultural Ilicita “Tonico Sansano”)C/ José Santos Orts, 4 - baix. 03204 Eligwww.galeon.com/grupculturalilicitaTel-fax: 966 67 5570
LRP
(Lo Rat Penat)C/ Trinquet de Cavallers, 9. 46003 Valencia C.Tel: 963 91 09 92www.loratpenat.org
RACV
(Real Academia de Cultura Valenciana)C/Avellanes 26. 46003 Valencia C.Tel 963 91 69 65 Fax: 963 91 56 94www.racv.es
2
Maig (dissabte) 22:00h. Seu de Lo Rat Penat
DANSÀ de la SANTA CREU
i
CANT dels tra-dicionals “Mayos”.
 +Info:
LRP8, 15, 21
i
29
Maig 19:00 h. Aules de l’edificiHucha-Caixa d’Aforros i Mont de Pietat de Cas-tello Bancaixa (C/ d’En mig, cantó en el C/ Co-lón)
CURS
:
“Transformacio i progrés de la socie-tat valenciana en els albors del s. XX“
Matricula oberta.+Info:
Cardona Vives.
Telefon (contestador) yfax : 964 20 04 68 (si deixeu un mensage en elcontestador no oblideu dir el telefon de contac-te)
▪
Relacio de les sessions:8 Maig (div): Agusti Zacarés Romaguera: “Elvalencianisme en els albors del s.XX; unmoviment cultural i politic”.15
 
Maig (div): Juli Moreno Moreno: “GaetàHuguet, referent de la cultura valenciana deprincipis del s. XX”.21 Maig (dij): Daniel Sala Giner: “Precedents del’exposicio Regional de 1909. Les exposi-cions de 1868 i 1883”.29
 
Maig (div): Juli Moreno Moreno: “Del’ortografia del pare Fullana a les Normesd’El Puig”
Sopar de clausura8
Maig. (divendres) 20:30 Real Basilica de laciutat de Valencia.
MISSA a la Mare de Deu dels Desamparats
+Info:
LRP
 Del
14
al
17
MaigPlaça de l’Arquebisbe de Valencia C.
XVIII FIRA DEL LLIBRE VALENCIÀ
+Info:
RACV
 
(Continúa en la pagina següent)
 
FENT MEMORIA
MªA.M.C.
 
En el centenari de l’Exposicio Regional de 1909
ARC D’ENTRADA
COLABORA EN EL ROGLE
Donar difusio
ad esta publicacio es la millor forma decolaborar en nosatres. Tambe pots fer-te
soci
(36 € al’any) o
colaborador
(12 € a l’any), i t’enviarém a casatots els numeros que es publiquen durant l’any.Si tens voluntat de fer alguna puntual aportacio eco-nomica, tambe te quedariem molt agraits. El nostrenumero de conte, en
Ruralcaixa
, es:
3082 1222 81 4622492421
CARTELL DE L’EXPOSICIO
 
Maig 2009 3
 
Si estem en plena crisis econòmica i financera, res mi-llor, mes adequat i barat, que preparar una bona caçolad’arròs en bledes per al dinar. Menjar bledes és sinònimde menjar de pobres, pero, a la vegada, també són moltagraïdes i saludablesLa planta
Beta vulgaris
, pertany a la familia de les
que-nopodiacees
i és una varietat de la remolacha comu-na, classificada també com
Beta chilensis
. S’empleacom a
planta decorativa
en jardins per l’exuberant bellea de les seuesfulles; cridanera i de fermosa compostura. Es compon d’una grossa pencablanca com la neu, envoltada de numerosos brots amples i carnosos en for-ma de costelles, que s’adornen en fulles grans i nervudes d’agressiu colorvert que, en nàixer a mitat del mateix brot, li donen una magnífica presènciaque contrasta en tan humil hortaliça. Es diu d’ella que, junt a la col llombar-da, són les de més pobra categoria. Està considerada com a verdura ordinà-ria, popular i molt econòmica, de consum familiar en la majoria dels pobles.Després de bollida no té casi valors alimentàris interessants. No obstant, hiha que destacar les seues
propietats laxants i refrescants
, aixina com elque siga un magnífic emolient. És, a pesar de lo que diguen, una excelentverdura per a
diferents guisos
, comparable als mateixos espinacs, de laqual s’aprofiten totes les seus fulles, be per a fer bollits, pastiços, enl’insuperable ya nomentat arròs en bledes, i fregidetes fins a bona part de lapenca, en pinyonets i panses, seques com a guarnició... ¡Ché, qué bo! Ade-més, no té desperdici, puix que fins les arraïls de la planta, que tenen
con-tinguts vitamínics
A, B1, B2 i C, aixina com
sals minerals
, en especialferro, són recomanables després de ben bollides, per a persones nervioses iemotives. També són bones per a forrage i alimentació del ganado.La bleda es cultiva en qualsevol lloc a on hi haja una humitat suficient, pertant en
regions plovedores o zones de rec
. No té problemes ni necessi-ta atenció especial; inclús, independentment de que siga cultivada, ella per sí mateix naix, creix i mor de manera natural. En els mercats l’encontrém du-rant tot l’any i sempre a molt bon preu. Si un dia a la semana dinem arrós enbledes, segur que a la fi del més l’economia casolana ho notarà en positiu.¿No serà qüestió de parlar en
Zapatero
i en la nova ministra
 
Salgado
per tal de que posen en marcha un estudi econòmic agrari de producció iconsum de la bleda, a nivell nacional, viable per a l’eixida de la crisis actual?¡Mira que estaria bo!
 
FRUITES, VERDURES I HORTALICES (XXX)
F.B.U.
 
Parlem de bledes
FENT MES MEMORIA
MªA.M.C.
 
Exposicio Regional: l’Himne i els Jocs Florals
Un dels fets mes rellevants relacionats en l’Exposicio Regional fon la com-posico del
Himne de l’Exposicio
.
Tomas Trenor 
encarregà la musica almestre
 Josep Serrano
, i la lletra a Teodor Llorente. Al remat sería
Maxi-milià Thous
qui acabaria escrivint-la, convertint la peça en tot un simbol. L’acte d’inauguracio del certamen -d’una gran fastuositat- fon presidit pelsreis. Despres dels enfervorits parlaments i en mig d’un aborronador silencimes de 1.100 persones entre musics i massa coral iniciaren l’interpretaciod’aquella peça que arribà a emocionar als presents fins a l’extrem de que elmateix
Alfons XIII
demanà una segona interpretacio. Eixa peça pronte esconvertiria en
Himne Regional
, solemne colofo de qualsevol event valen-cià.Foren molts mes els actes culturals que, al fil de l’importancia d’est event,aprofitaren l’espectacularitat de les instalacions per a utilisar-les com a esce-nari per a la seua celebracio; entre ells destaca la cita emblematica anual dels
 Jocs Florals
que organisa
Lo Rat Penat
i que se celebrà en el Salo d’Actesdel recint, contant en la presencia de la Casa Real. La Regina d’aquella ediciofon l’Infanta
Mª Teresa de Borbo
, germana del rei Alfons XIII i
RamonAndres Cabrelles
fon el poeta guanyador.Casi com a colofo de l’Exposicio, el 14 de novembre, en la Gran Pista, i enun solemnissim acte, se coronà com a poeta llorejat a
Teodor Llorente
. 
CONTACTA EN NOSATRES
 
Apartat de Correu 527
46002 Valencia ciutatTelefon: 617 030 370
rogle@rogleconstantillombart.com
 
Rogle 
en Internet
Tots els eixemplars editats fins ara estan, en pdf, en:
www.rogleconstantillombart.com
,
www.cardonavives.com
,
www.enkara.org
i
www.pjvalencianista.org
 
ACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSMAIG DE 2009
(Ve de la pagina anterior)
 
16
Maig (dissabte) 20:30h Salo d’Actes de laRACV.
PRESENTACIO DEL LLIBRE
:
L’idioma valen- cià vist per un profà en la matèria 
, de FrancescBlasco Urios+Info:
RACV24
Maig (dumenge) 12:00 h. Elig (Lloc per con-firmar)
XXIX PALMES DORADES
: Acte d’entregad’estes distincions.+Info:
GCITS25
Maig (dilluns) 20:00 hTetulies Lliteraries de Manises
CONFERENCIA
: de Baltasar Bueno TárregaTema i lloc per determinar+Info: www.manisesonline.com; tertuliesdema-nises@ono.com
25
Maig (dilluns)Inauguracio de la mostra grafica entorn al’Exposicio Regional Valenciana 1909 i Nacio-nal de 1910. Cicle de conferencies al voltant deltema (per determinar).+Info:
RACV
 
28
Maig (dijous) 20:00 h. Seu del GAV.
CONFERENCIA:
Pascual Martín Villalba: “100anys de l’Himne Regional”.+Info:
GAV
 
Alvancem una activitat per al proxim mes
13
Juny (dissabte)
EXCURSIO
:
Novelda i Monover
.En Novelda està previst fer un recorregut pelcentre de la localitat visitant la Casa Modernis-ta, el Casino, Museu Arqueologic,…; i, en lesafores, el Santuari de la Magdalena (enl’image).En Monovervisitarém lalocalitat i laCasa MuseuAzorín.Els intere-ssats haurande contactaren la nostraassociacioabans del dia6 de juny, yaque les pla-ces son llimi-tades.+Info:
Rogle Constanti Llombart
(Vore requa-dro de mes avall)
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...