ÍNDEX

1.INTRODUCCIÓ I CONCEPTE CANVI CLIMÀTIC

2.CAUSES I CONSEQÜÈNCIES

3.SOLUCIONS

4.EL CANVI CLIMÀTIC VIST SEGONS LA POLÍTICA

4.1.Organismes i Institucions implicades en la lluita contra el canvi climàtic a nivell
nacional
4.2. El Canvi Climàtic en el context Internacional

5.EL CANVI CLIMÀTIC VIST SEGONS ASSOCIACIONS ECOLOGISTES

NO GOVERNAMENTALS
5.1. ONGs Espanyoles
5.2. ONGs Internacion

6.EL CANVI CLIMÀTIC VIST SEGONS LA CULTURA POPULAR

7.CURIOSITATS

7.1.La crisis afavoreix la reducció d'emissions a l'atmosfera

7.2.Es desprén un tros de gel de 140.000 km cuadrats

7.3.Falla el satèl.lit enviat per la NASA

7.4.Apagó mundial en contra del canvi climàtic

8.EL CANVI CLIMÀTIC TAMBÉ AFECTA ALS ANIMALS I A LES

PLANTES

9.NOTÍCIES

10.WEBGRAFIA I AUTORS
10.1.Autors
10.2.Webgrafia
10.3.Videos
http://groups.diigo.com/ciencias-mundo-contemporneo/bookmark/tag/cmc%2Bsostenibilidad

1.INTRODUCCIÓ I CONCEPTE DE CANVI CLIMÀTIC.

El Clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que pateixen canvis.

Aquestos canvis són produïts per una evolució natural del clima i per un canvi climàtic
antropogènic.
Les raons dels canvis climàtic produïts per l’evolució natural són donats per l’alteració de la
superfície dels continents arran la tectònica de plaques,que ha estat un dels factors més
importants que ha alterat el clima en regions senceres de la terra.
O altres agents naturals, com grans erupcions volcàniques que alliberen a l’atmosfera
gasos,pols i materials diversos,que també modifiquen el clima. Aquestos tipus de canvis es
donen al llarg de grans períodes de temps.

Altres canvis que pateix el clima son causats per

l'home, com l'alliberament de gasos a l’atmosfera,
causant conseqüències com:

Moltes glacceres fonent-se, onades de calor,

pujada del nivell del mar, arbres que floreixen
abans d’hora, llacs que es congelen mes tard de
l'habitual, aus migratòries que aplacen els seus
vols cap al sud,etc, o desforestació.
Tots aquestos canvis són signes inconfutables del
canvi climàtic que es donen en totes les parts del món,ja que l’activitat humana ha provocat
una modificació en la composició característica de l’atmosfera, aleshores ha produït una
transformació del clima.
Aquest canvi s’anomena,canvi climàtic antropogènic, es a dir, un canvi generat per l’activitat
humana i aquest canvi forma l’efecte hivernacle.
Els canvis en el nostre planeta els podem observar amb el canvi de temperatura, de pressió,
humitat, precipitacions, regim de vents, insolació,etc.

L'efecte hivernacle és un fenòmen per el qual determinats gasos que formen l'atmosfera
retenen energia que el sol emet per haver segut calentat per la radiacció solar i amb aquestos
canvis s'han anat accentuant cada vegada més, calentant l'atmosfera.
Aquestos gasos atrapen el calor del sistema-troposfera i no el deixen escapar d'aquesta.
L'efecte hivernacle pot ser produït tant de maneta natural com de manera artificial degut a la
acumulació de gasos d'efecte hivernacle en l'atmosfera.Aquestos gasos són:diòxid de
carboni(CO2), vapor d'aigua(H2O), ozó(O3), metà(CH4), òxid de nitrògen(NOx) i els
clorfluorcarbonis(CFCs), que s'encarreguen d'absorbir l'energia emitida per el sol,impedint
que el dies no siguen molt calurosos i les nits massa frades,però un augment d'aquestos gassos
provoca grans canvis dràstics en el clima mundial provocant alteracions en les temperatures,en
el règim de precipitacions, augment de la desertització, alteracions en l'agricultura i el
retrocés dels casquets polars incrementant així el nivell del mar i causant inundacions en les
zones més costaneres i continentals en tot el món.
El calentament global antropogènic es creu que és el resultat de un augment de l'efecte
hivernacle degut principament a les grans concentracions de gasos de efecte hivernacle en
l'atmosfera i el canvi d'usos en el sòl.
Aquestos gasos se produeixen de forma natural y són fonamentals per a la vida en la Terra ja
que impideixen que part de la calor solar torne a l'espai i sense aquestos el món seria un lloc
fred i herm.Però,com hem vist abans,l'augment considerable d'aquestos gassos provoca unes
temperatures artificialment elevades y modificacions en el clima.

2.CAUSES I CONSECÜÈNCIES

La indústria, el transport de persones i mercanderies, la generació de electricitat, la

calefacció, les determinades práctiques agrícoles i sistemes de refrigeració i climatització
industrial i domèstica són causes que contribueixen al canvi climàtic a través de la emissió de
gasos de l'efecte hivernacle ja que aquestos els van anar augmentant fa segle i mig, en
particular la combustió de petroli, carbó, i gas per a la producció d'energia.

Tot aquestos procéssos van ser produïts per l'augment mundial de la demanda i del consum
energètic, així com de l'activitat industrial, els transports, la deforestació i l'agricultura,i en
l'actualitat han desembocat en un increment de les emissions a l'atmosfera de CO2 i metà
bastant elevades,causant la major part del canvi climàtic produït en el món.

Com les plantes productores de energia elèctrica alimentades per carbó, que tiren a
l’atmosfera grans quantitats de diòxid de carboni.
Tota aquesta emissió d'aquest gas tòxic és degut a la gran demanda que hi existeix de
energia elèctrica i el baix cost del carbó.
Per exemple, en les plantes productores dels Estats Units, el carbó proporciona la meitat de
l’energia elèctrica del país.
Les plantes energètiques de tot el món són les causants d’un 20% de l’efecte hivernacle
produït per l’activitat humana.

La tala de boscos i alguns mètodes de l'explotació agrícola també son els causants del canvi
climàtic.
La tala de boscos és un causant del canvi climàtic ja que quan s'elimina un bosc, i un terreny es
destinat per exemple a la explotació agrícola o ramadera,disminueix la capacitat de la
superficie terrestre per a controlar el seu propi clima i composició química.
Tot açò ocorreix perque una de les funcions més importants dels arbres és la capacitat que
tenen per a la evapo-transpiració d'aigua a través de les seues fulles.Aquest vapor puja i es
condensa per a formar els núbols; porteriorment la precipitació de plutja permeteix el
creiximent dels arbres i dels seus arrels.
D'altra banda, les fulles que cauen a terra es pudreixen,enriquint el sòl,que permetrà el
creixement de les altres plantes amb les seues proteines però si es produeix la deforestació,
el sòl no tindrà nutrients i per tant tampoc tindrà plantes i com a conseqüència, la manca de
plutja, produint-se un canvi climàtic.

Un exemple d’aquest fenomen és el desert d’ Harrapan, alPakistà.

Com a causes fonamentals de la desforestació també es pot parlar de l'ús d l'aigua per a
activitats ramaderes i agrícoles,els incendis i les malalties forestals.

Totes aquestes causes provocaran en un futur canvis en el nostre planeta:

-Les àrees desèrtiques seràn mès càlides però no més humides,això provocarà greus
conseqüències,sobretot en llocs on l'aigua és escassa,com Àfrica i l'Orient.

-Quasi la meitat de les glaceres es fondran i si es té en compte que el 11% de la superficie

terrestre es gel,provocarà l'augment del nivell del mar entre 0,4 i 0,65m fent desaparèixer
moltes zones costaneres.
-Les precipitacions augmentaran entre un 3 i un 15 %.

-Moltes terres de cultiu podran arrivar a desapareixer i convertir-se en zones

desèrtiques,pels motius que hem nomenat abans.

3. SOLUCIONS

El canvi climàtic no és un problema que tinga que veure exclusivament amb ximeneies
industrials i glaceres en fussió.És també un assumpte que ens involucra a tots individualment.
En el canvi del clima de la Terra tots desenvolupem un paper més del que suposem i, per tant,
formen part de la solució.
Viatgem en cotxe,en avió, en vaixell, les sabates que comprem aixi com els electrodomèstics
estàn elaborats en llunyanes fàbriques que funcionen amb carbó,per aixo per a prendre una
iniciativa per a protegir el clima hem de començar canviant els sistemes que ens rodegen i
començant a utilitzar energies renovables.

MITJANS PER A PARAR EL CANVI CLIMÀTIC.

En primer lloc, el canvi climàtic és un problema global i les solucions es tenen que pendre
d'una manera global per tots els països.

Entre les solucios que es poden pendre per acabar amb el canvi climàtic estan les següents:

• Redüir la emissió de gasos d’ efecte hivernacle, així s'evitarà que la

concentració en la atmosfera seguisca augmentant. Açò sols es pot aconseguir
mitjançant l'estalvi energètic i l'ús d'energies renovables que substituiran
proguessivament els combustibles fòssils en la producció d'electricitat. A més, per
aconseguir-ho disposem de la tecnologia necessaria però és precís que es reduisquen
les barreres de la difusió i transferencia d'aquestes.També es tenen que aplicar
polítiques econòmiques i socials que milloren l'estalvi d'energia i ens porten a l'ús de
les energies renovables.
 • Augmentar les superfícies forestals, per a que actuen com clavegueres
absorvint òxid de carboni, evitant la deforestació i augmentant les repoblacions,
respectant el més possible la biodiversitat.

• Promoure desde ja els mitjans d'adaptació, sobre tot en zones amb

ecosistemes més sensibles i en sectors com l'economia més vulnerable.

Una altra solució que serviria per a parar el canvi climàtic seria el Protocol de Kioto:

El Protocol de Kyoto és un acord internacional assumit en 1997 en l'àmbit de les Nacions

Unides que tracta de frenar el canvi climàtic. Un dels seus objectius és contindre les
emissions dels gasos que acceleren el calentament global, i fins fa poc ha sigut denegat per
163 païssos Aquest acort acuerdo està imposat per a 39 paissos que es consideren
desarrollats (no afecta als paissos en vies de desenvolupament com Brasil, India o China) la
contenció o reducció de les seues emisions de gasos de efecte hivernacle.

Situació en Espanya respecte al Protocol de Kioto

En Espanya, la major part de las emissions de gasos d’efecte hivernacle prové del sector
energètic i encara que s'haja reduït l'ús del carbó i augmentat el del gas natural, el
compromís adquirit en el Protocol de Kioto per a reduir el 15% de les nostres emisions, resulta
inalcançable.

El Plà Nacional d'Assignació presentat pel nostre govern,en el que es recull tot els dret
d'emissions de gassos i com es reparteixen entre els diferens sectros industrials, encara que
s'ha invertit la tendècia del continu augment de les emisions, açò suposa un creiximent del
31% respecte a 1990.

En conclusió, seran precisament els sectors industrials els que hauran de fer un major esforç
en la reducció de les emissions, el que a més de ajudar a parar el canvi climàtic, reduirà
l’enorme cost econòmic per la compra de emissions que deurem realizar per a compensar el
compromís no alcançat.

4. EL CANVI CLIMÀTIC VIST SEGONS LA POLÍTICA:

1.1 Organismes i Institucions implicades en la lluita contra el Canvi Climàtic a nivell

Nacional
El canvi climàtic constituïx un fenomen global, tant per les seues causes com pels seus efectes
i, en conseqüència, requerix d'una resposta multilateral basada en la col·laboració de tots els
països. Espanya, com a Estat Membre de la Unió Europea, participa activament en el procés de
negociació internacional, que es desenrotlla principalment a través de reunions anuals de les
Parts de la Convenció Marco de nacions Unides sobre Canvi Climàtic i del Protocol de Kyoto.

L'última Conferència de les Parts de la Convenció Marco de nacions Unides sobre Canvi
Climàtic COP14, la COP-MOP4 i la 29a Reunió dels Òrgans Subsidiaris s'han celebrat
en Poznan (Polònia) del 1 al 12 de desembre del 2008.

Per a afrontar un fenomen tan divers i complex com el del canvi climàtic, és indispensable un
esforç continuat i un enfocament global orientats a identificar estratègies, polítiques i
instruments que permeten desenrotllar mesures efectives d'actuació contra el canvi climàtic.

Només des d'un plantejament positiu i obert poden arbitrar-se respostes eficaces al
problema del calfament global. La col·laboració dels diversos actors socials, administracions,
empreses, organitzacions socials i ciutadans és indispensable perquè tots isquem guanyant i
avancem en la busca de solucions, tant des del punt de vista de la mitigació com des de l'àmbit
de l'adaptació a les causes i efectes del canvi climàtic.

Entre altres organismes que, en l'àmbit nacional, exercixen diferents funcions en la lluita
contra el canvi climàtic podem mencionar els següents:
-Oficina Espanyola de Canvi Climàtic:

-El Consell Nacional del Clima

-La Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic (CCPCC)

-Comissió Delegada del Govern per al Canvi Climàtic

-El Grup Interministerial de Canvi Climàtic (GICC)

No obstant això, tots els informes publicats pel Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic
de l'ONU (IPCC) establixen que Espanya patirà un increment de les pluges torrencials, més
onades de calor, un augment de la salinitat del mar i nevades menys copioses.
Espanya es manté com el país de la UE que més s'allunya dels objectius de Kyoto de reducció
d'emissions.

1.2. El Canvi Climàtic en el context Internacional

L'IPCC
El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seues sigles en
anglés) va ser creat en 1988 conjuntament per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i
el Programa de les nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), amb la finalitat d'avaluar la
informació científica, tècnica i socioeconòmica pertinent per a la comprensió del risc de canvi
climàtic induït pels sers humans. Des de la seua creació, l'IPCC ha produït una sèrie de
complets informes d'Avaluació sobre l'estat dels nostres coneixements sobre les causes del
canvi climàtic, els seus efectes potencials, i les opcions quant a estratègies de resposta. Ha
preparat també informes Especials, Documents Tècnics, metodologies i directrius. Les
publicacions de l'IPCC s'han convertit en obres de referència d'ús habitual, àmpliament
utilitzades pels responsables de polítiques, els científics i altres
experts.

La Convenció Marco de nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC)

La resposta internacional davant del repte del canvi climàtic s'ha materialitzat en dos
instruments jurídics, la Convenció Marco de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, adoptada
en 1992 i que va entrar en vigor en 1994, i el Protocol de Kyoto. La Convenció, ratificada per
186 països, té com a objectiu últim aconseguir una estabilització de les concentracions de
gasos d'efecte hivernacle en l'atmosfera a fi d'impedir pertorbacions perilloses de caràcter
antropogènic en el sistema climàtic.
El protocol de Kyoto
El 1997, els governs van acordar incorporar una addició al tractat, coneguda amb el nom de
Protocol de Kyoto, que desenrotlla i dota de contingut concret les prescripcions genèriques de
la CMNUCC i que compta amb mesures més enèrgiques (i jurídicament vinculants). El Protocol
de Kyoto, adoptat en 1997 i que va entrar en vigor al febrer del 2005, establix, per primera
vegada, objectius de reducció d'emissions netes de gasos d'efecte hivernacle per als
principals països desenrotllats i amb economies en transició. Les emissions de gasos d'efecte
hivernacle dels països industrialitzats han de reduir-se almenys un 5% per davall dels nivells
de 1990 per al període 2008-2012.

Régimen de compliment del Protocol de Kyoto

L'article 18 del Protocol aborda la necessitat aprovar els procediments i mecanismes relatius
al compliment per les Parts de les seues obligacions en virtut del Protocol. Estos procediments
i mecanismes de compliment van ser aprovats en la primera reunió de les Parts del Protocol de
Kyoto -Decisió 27/CP.1- celebrada després de l'entrada en vigor del mateix, en Montreal al
desembre del 2005.
Es creà un Comité de Compliment encarregat de vetlar pel compliment de les Parts de les
obligacions assumides en virtud del Protocol. El Comité de Compliment, amb vint membres
triats per les Parts, s'organitza en un Ple, una Taula, i dos grups diferenciats: el Grup de
Facilitació i el Grup de Control del Compliment. El Grup de Facilitació s'encarrega de
proporcionar suport, Assistència i assessorament a les Parts a fi de promoure el compliment,
amb caràcter previ a qualsevol incompliment. El Grup de Control del Compliment s'encarrega
de determinar si s'ha produït o no un incompliment, i en el cas que determine que així ha sigut,
pot establir mesures correctives per a les Parts.

5.EL CANVI CLIMÀTIC VIST SEGONS ASSOCIACIONS ECOLOGISTES

NO GOVERNAMENTALS

1.1. ONGs Espanyoles

Les principals cinc ONG ecologistes espanyoles lluiten per recordar que el canvi climàtic
continua sent el major repte d'este segle i que si el sector del transport no es fa càrrec de la
seua responsabilitat enfront del canvi climàtic, podria perillar el compliment del Protocol de
Kyoto i es reduiria l'efectivitat de les millores aconseguides per altres sectors. Els seus noms
són:

-Amics de la Terra

-Ecologistes en Acció
-Greenpeace

-SEU/BirdLife

-WWF/Adena

1.2. ONGs Internacionals

Organitzacions ecologistes

A continuació es detalla la llista d'organitzacions internacionals clau que contribuïxen en les

solucions al problema del canvi climàtic:

EARTH ACTION

El seu objectiu és impulsar a un gran nombre de persones de tot el món a exigir als seus
governs (o a vegades corporacions) mesures efectives per a solucionar els problemes mundials:
degradació ecològica, pobresa, guerra i l'abús dels drets humans. Socis: 1900 grups ciutadans
en 161 països. Aproximadament 1.000 d'estos grups estan localitzats en l'hemisferi Sud.

CENTRE INTERNACIONAL D'ENLLAÇ AMBIENTAL (ELCI)

L'ELCI és una xarxa global d'organitzacions no governamentals (ONGs), i grups de base

comunitària. Els seus objectius s'orienten a promoure la veu de les bases a través de l'estímul
de la comunicació i de l'intercanvi d'informació i experiències entre els grups de treball;
desenrotllar mecanismes per a una major i més efectiva comunicació entre, d'una banda, les
ONGs i el sector de treball de base, i, d'altra banda, els sectors governamental i
intergovernamental. L'ELCI manté un estret contacte amb el Programa de les nacions Unides
per al Medi Ambient. Membres: 850 organitzacions en 103 països.

AMICS DE LA TERRA (DREC)

DREC és una xarxa internacional que coordina 68 organitzacions ecologistes en el món. El seu
fi és abonar i desenrotllar polítiques i mesures d'acció en defensa de l'ambient, i persuadir els
governs, empreses o organismes internacionals de modificar els seus programes, projectes i
activitats, darrere d'este objectiu.

GREENPEACE INTERNACIONAL

Els seus objectius són identificar les activitats humanes que poden afectar l'equilibri ecològic
i portar avant campanyes en defensa de l'ambient. Defensora acèrrima de l'Antàrtida, GI va
proposar l'establiment d'un "parc internacional" en el continent. Opera en 40 països, on es
complementa amb organitzacions autònomes locals.
FEDERACIÓ INTERNACIONAL DE PERIODISTES AMBIENTALS (FIPA)

FIPA té membres (membres individuals o organitzacions nacionals de periodistes) en 90

països. L'objectiu de la federació és la difusió, a través de totes les vies, d'informacions
veraces, lliures de qualsevol pressió, sobre ecologia, maneig ambiental, conservació de la
naturalesa i desenrotllament sustentable.

PANELL INTERGOVERNAMENTAL SOBRE CANVI CLIMÀTIC (PICC)

Es troba obert tots els membres del Programa de les nacions Unides per al Medi Ambient
(PNUMA) i l'Organització Mundial de la Meteorologia (OMM). A partir del reconeixement del
problema del potencial canvi climàtic global, el paper del PICC és avaluar la informació
científica, tècnica i socioeconòmica rellevant per a entendre el risc del canvi climàtic induït
per l'home. El panell no s'ocupa d'investigar o monitorear dades relacionades amb el clima, ni
tampoc de mesurar altres paràmetres rellevants, sinó que basa la seua avaluació principalment
en l'estudi de bibliografia científica i tècnica ja publicada i ressenyada. Al voltant d'una
vegada a l'any el panell es reunix en sessions plenàries. El seu segon informe d'Avaluació sobre
Canvi Climàtic, elaborat en 1995, va atorgar un aportació clau a les negociacions que van
derivar en l'adopció del Protocol de Kyoto en 1997.

PROGRAMA DE LES NACIONS UNIDES PER AL MEDI AMBIENT (PNUMA)

La seua missió és dirigir i encoratjar la participació en l'atenció del medi ambient, inspirant,
informant i donant a les nacions i els pobles els mitjans per a millorar la qualitat de vida sense
posar en perill la de futures generacions. Quant a açò, el PNUMA s'esforça particularment a
promoure les relacions d'associació amb altres òrgans de les nacions Unides que posseïxen
capacitat d'execució i aptituds complementàries, i enfortixen la participació de la societat
civil -el sector privat, la comunitat científica, les organitzacions no governamentals, la
joventut, les dones i les organitzacions esportives- en l'èxit d'un desenrotllament sostenible.

6- EL CANVI POLÍTIC VIST SEGONS LA CULTURA POPULAR

El polític nord-americà Al Gore tracta el tema del canvi climàtic, concretament el calfament
global en la pel·lícula Una veritat incòmoda, basada en una sèrie de conferències que ha donat
per tot el món. Ha rebut crítiques per part d'alguns autors, com el professor danés Bjørn
Lomborg. A més de ser el documental del Gore un dels més complets, hi ha pel·lícules de
ciència-ficció que han marcat un impacte en la cultura popular sobre el Canvi Climàtic, tal és el
cas de "El dia de demà" ("The Day after tomorrow") presentada en 2004 sota la direcció de
Roland Emmerich, a pesar del seu limitat rigor científic.
 7.CURIOSITATS

7.1.LA CRISIS AFAVOREIX LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS A L’ATMOSFERA

La crisis ha obert la porta a que Espanya puga cumplir amb Kioto. Aquesta caiguda de les
emissions es deu a un menor ús del carbó i el “”fuel””, que a la vegada és el fruit del
encariment del petroli i del carbó. Tot açò s’ha compensat amb un aument del gas natural (que
té un menor impacte sobre el calentament) i la energía eólica, que seguix en aument.

També ha sorgit una reducció d’emissions en els sectors vinculats a la construcción i al

automóvil, ara mateix en crisis. En els àmbits del transport, agricultura (fertilitzants),
ganadería o residus, la reducció será menor.

Però en la reducció d’emissions no sols ha influït la crisis, sinó també el fet de que utilitzem
fonts d’energia renovables (sense elles, la reducció no habrie sigut posible), a més, l’objectiu
no escumplir Kioto gràcies a la crisis, sinó la transformació del nostre model productiu fins a
altre més eficient i menys intensiu en carbó.

7.2.Es desprén un tros de gel de 140.000 km cuadrats

La plataforma Wilkins és una gran superfície de gel sobre el mar que s’encontra al suroest de
la península antártica, del qual es va despendre un tros de gel de 140.000 kilòmetres cuadrats.

El Consell Superior de Investigacions Científiques d’Espanya assegura que el desprendimient

es deu a un escalfament global i que l’augment del nivell del mar serà una de les conseqüències
directes (Segons els científics, les temperatures de l’aigua són "extraordinariament cálides"
en la zona. En els últims 50 anys esta zona ha experimentat el major aument de temperatura
registrat en el planeta: 0,5 graus centígrads por década).

El Any Polar, que tanque en març de 2009, ha vist la major pèrdua de gel documentada fins al
moment, tant en el Àrtic, on es va perdre una importantíssima cantitat de gel, com en la
Antàrtida, on es produeix una pèrdua dramática de gel
7.3.Falla el satèl.lit enviat per la NASA

El cohet Taurus XL va caure pocs minuts més tard de haver despegat en locà Pacífic prop de
l’Antártida, segons la NASA.

Aquest satèl.lit tenia un cost de 273,4 millones de dólars (214,3 millons d’euros al canvi actual)
i anava destinat a la mesura de concentració de gasos en el nostre planeta i a l’estudi del canvi
climàtic.

El problema, segons la NASA, es deu a un mal funcionament del satèl.lit, el qual va produir que
les dos capes que envoltaven el satèl.lit no es separaren en el momento adequat.

7.4.APAGÓ MUNDIAL EN CONTRA DEL CANVI CLIMÀTIC

Llums apagades per una hora, en qualsevol part del món on es trobe!, este és el slogan de la
campanya de sensibilització “La Hora Del Planeta”, que invite als habitants del món a apagar
les llums o cualsevol aparell elèctric o electrònic.

La idea és que el disabte 29 de març, a les 20:00 hores de cada país, s’apaguen les llums i
artefactes elèctrics durant 60 minuts. L’objectiu: cridar l’atenció sobre el canvi climàtic.
 8.El canvi climàtic també afecta a la vida dels animals i de les plantes
A més de resultar dolent per a la salut humana, també està produïnt irreparables “danys” que
estan afectant a tot tipus de vida orgànica. Són molts els casos de canvis de comportament
en animals i plantes a causa del repentí canvi climatològic.

Un dels casos és en la cigonya que s’han descontrolat i arriba un mes abans; moltes, ni els fa
falta emigrar a l’Àfrica, com passa en Andalusia i fins i tot en Madrid. Però no són les úniques
aus que es comporten de forma anormal: també ho fan els flamencs, garcilles bueyeres i
alguns altres.

Uns altres, per contra, retrasen la seua arribada. El rossinyol, l’oroneta i el cuco venen dos
semanes més tard respecte del 1970, seguns senyala José Peñuelas, biòleg del Consell
Superior de Investigacions Científiques(CSIC).El retràs està relacionat amb les sequies anuals
que assoleixen els quartels d’hivern d’aquestes aus en Àfrica, aleshores el gast d’energia per
al viatge intercontinental els demana més temps.

Últimament, els hiverns són més càlids i els estius també, aleshores, el balanç tèrmic global
confirma el recalentament de l’atmosfera, sobre tot en les ciutats; tant és així que els
animals de companyia exòtics que s’han escapat caminen amb tranquilitat per les zones verdes
urbanes.

Les causes, es deuen a que la primavera biològica se està adelantant, a açò, hi ha que afegir
que la contaminació llumínica allarga el cicle vegetatiu dels arbres i dels animals.

Hi ha dades que permeten establir que les fulles dels olms i “higueres” broten un mes abans i
cauen dos semanes después del que era normal durant els segles passats. També, les flors
floreixen abans:el “membrillo i el albercoc”, entre altres frutals, ho fan tres semanes abans.

La naturalesa s’ha adelantat, els armelles en flor cada any floreixen abans en Madrid.

D’altra banda, l’emissió de pol·len a des temps amenaça amb provocar des encontres amb les
plantes i els seus insectes polinitzadors,amb risc de que la fructificació es reduisca en molts
casos.

A més, en les plantes, a causa de l’acció fertilitzant del CO2, ara més abundant que mai en a
causa de la contaminació atmosfèrica, les fa creixer més ràpid. No obstant, per l’allargament
del cicle vital, sofreixen pitjor la falta de aigua , fent-les més vulnerables a les sequies.

Altres plantes, per la pressió tèrmica, tenen que canviar de lloc d’hàbitat i intenten pujar a
les muntanyes. La “emigrar” la realitzen deixant de existir cap avall i colonitzant terrenys
muntanyosos cap a dalt. Amb els vegetals es desplacen les papallones i els insectes que les
polinitzen i s’alimenten de elles.
Els canvis observats en els cicles vitals de les plantes dels animals evidencien els canvis
climàtics. Els experts han cridat als polítics al govern per a que activen el Protocol de Kioto,
que està paralitzat en aquests momens.

Avui en dia, la Fenologia, disciplina que s’encarrega de l’estudi dels cicles vitals dels animals i
de les plantes en relació amb el temps meteorològic i el clima, desenvolupat en Espanya per
l’Institut Nacional de Meteorologia(INM), afirma que en el nostre país, lloc on moltes
especies de aus migratòries fan la seua parada, moltes es queden durant més temps del que és
habitual i afirmen que açò es provocat pel augment de les temperatures.

9.NOTICIES

El 30% de les espècies del nostre planeta es troben en perill d’extinció pel
canvi climàtic.

Tal com indiquen els científics, si el canvi climàtic segueix el ritme actual, dins de 50 anys
podrien desaparèixer cap a les 450.000 espècien d’animals i de plantes, ja que el calentament
global està provocant la redistribució de molts organismes, tant animals com vegetals. Així
com indiquen els científics, esta cituació es pot frenar, però és necessari la participació de
tots els ciutadans i dels governs.

Els pingüins de la Antàrtica en perill pel canvi climàtic:

L’augment de les temperatures provocat pel calentament global està

greument amenaçant la població dels pingüins de la Antàrtica, hi ha quatre
espècies que sofriren el descens del 66% de la població en els últims 25
anys. Entre les causes d’aquest descens podem trobar la falta d’alimentació,
l’augment de les temperatures(cinc vegades més gran que la mitjana natural), o el des gel.
.
 10.WEBGRAFIA, AUTORS I VÍDEOS

10.1.Autors:

Barreda Albert, Esther

Mestre, Sheyla

Traver Edo, Desiré

Valverde, Natalia

10.2.Webgrafia:

http://www.derechoanimal.es/2007/11/06/el-30-de-las-especies-de-nuestro-planeta-se-encuentran-en-peligro-
de-extincion-por-el-cambio-climatico/

http://www.derechoanimal.es/2007/12/11/los-pinguinos-de-la-antartida-en-peligro-por-el-cambio-climatico/

www.mma.es/portal/secciones/cambio_climatico/
www.wikipedia.es
http://www.greenpeace.org/espana/news/las-ong-ecologistas-apuntan-a

10.3.Videos:
http://fotos.euroresidentes.com/fotos/calentamiento-global/fotos-calentamiento-global.htm
www.laflecha.net/videorreportajes/consecuenciasa-del-cambio-climatico-ii