• Embed Doc
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
Cicles Biogeoquímics
Els cicles biogeoquímics determinen el moviment d’energia per unecosistema. Hi ha una rie de pametres que modifiquen el ciclebiogeoquímic d’un element determinat:
Estat físic de l’element en qüestió
Solubilitat de l’element
Flexibilitat Redox de l’element(diferents estats d’oxidació) Tots aquests elements entren als ecosistemesa partir dels productors primaris. Elsproductors primaris són bàsicament les plantesque mitjançant l’energia del sol poden fixar elselements del medi. A partir dels productorsprimaris, lenergiacircula per l’ecosistema.Els consumidorssalimentaran de lesplantes obtenint daquestamanera l’energia que havienfixat les plantes en forma de C.En aquesta figura es potveure l’estructura bàsica d’uncicle biogeoquímic. Elselements que composenla matèria es troben al’atmosfera.Els
productors primaris(
plantes) sencarreguen de
fixar
aquests elementsmitjançant lenergia del sol(fotosíntesi).Els
consumidors s’alimentaran deproductors
primaris obtenint així l’energia del sol en forma de C fixaten plantes (és el que es coneix comel flux d’energia per l’ecosistema). Tant els productors primaris com elsconsumidors acabaran morint i lesseves restes (matèria orgànica) serandescomposades pels
detritívors
demanera que la
matèria orgànica
acabarà tornant
al sòl
o bé a
l’atmosfera
tancant així el cicle.El cicle del C és el cicle de l’energia
 
El
C present a l’atmosfera
és
incorporat
per les plantes mitjançant la
fotosíntesi
. Aquest C fixat a les plantes en
forma de
 
glucosa
serà respiratper les pròpies plantes i
consumit
per productors secundaris oconsumidors. Així, aquest
C torna a l’atmosfera
(perquè prové de larespiració, o el que és el mateix, degradació de la glucosa).Alhora, els
detritívors
(descomponedors) descomposen matèria orgànicafent que més
C torni a l’atmosfera
. La velocitat de descomposiciódetermina la velocitat de tornada de C a l’atmosfera.
El cicle terrestre del carboni: la descomposició
Els
climes càlids i humits
són ideals per als
detritívors
.A mesura que vagi dipositant-se matèria orgànica, elsdetritívors van traient l’energia que poden d’aquestamatèria orgànica i
tornen C
a l’atmosfera per mitjà de la
respiració
. Degut a la temperatura i grau d’humitatòptims en ecosistemes amb aquestes condicionsclimàtiques, no hi haurà excés de matèria orgànica endescomposició.En canvi en els
climes freds
la baixa temperatura
alenteix
el ritme de
descomposició
per part delsdetritívors. La velocitat de descomposició és,doncs, moltlenta i la matèria orgànica es va acumulant als sòls. Esprodueix un
procés de compactació de la matèria orgànica
. Aquestprocés de compactació de la matèria orgànica que no es descompon és elprocés de
formació de carbons
. Cal dir però que és un
procés molt lent
.Capes de C:La matèria orgànica comença a acumular-se en forma de
torba
, és la capamés
superficial
. A mesura que es va acumulant més matèria orgànica asobre de la torba augmenta la concentració de C. Això vol dir que aquestprocés suposa una
eliminació de C de la biosfera
. Si no féssim resd’aquests carbons, s’aniria dipositant C en diferents capes i desapareixentde la biosfera. Els humans però, fem que aquest C retorni a l’atmosferacremant aquests materials.Els diferents materials que es troben a cada capa, són el que es coneix ambel nom de
combustibles fòssils
. En el cas de la torba, la seva explotacióés ben senzilla, fent un forat al sòl, en podem extreure grans quantitats. Ésutilitzat com a combustible fòssil a Irlanda. Pel que fa a l’antracita, es tractad’un mineral que requereix la mineria per tal d’ésser extreta. Tots aquestsmaterials no retornaran a l’atmosfera fins que no siguin cremats.
 TorbaLignitHullaAntracita↓[C]↑[C]
 
Al mar no només hi ha CO
2
sinó que també existeix la interacció del C ambl’aigua:
CO
2
+ H
2
O↔ HCO
-3
+ H
+
↔ CO
32-
+ 2H
+
Cal tenir present que el
CO
2
es dissol
tal qual en aigua segons la pressió aquè es trobi el CO
2
. D’altra banda cal considerar el fet que el HCO
-3
és moltsoluble i que el
CO
32-
precipita ràpidament en presència de Ca
2+
.
En medis marins la
fotosíntesi
depèn del
fitoplàncton
el qual fixal’energia en forma de glucosa i alhora
respira
part d’aquesta glucosa. De lamateixa manera que en els medis terrestres, els
consumidorss’alimenten
dels productors primaris (fitoplàncton en aquest cas) i
retornen
part del
C
a l’atmosfera mitjançant la
respiració
. En els medismarins però, hi ha una
caiguda del C orgànic
cap al fons, i a part, de lamateixa manera com passava en medis terrestres, els éssers vius quemoren, cauen cap al fons
dipositant més matèria orgànica al fons
.A part de la caiguda natural de C cap al fons, hi ha un altre procés pel qual
s’extreu C del medi
de manera irreversible a curt termini (acabarà tornanta l’atmosfera al cap de molts anys): la construcció de
closques calcàries
per part d’alguns animals (crustacis per exemple) i algues. Les closquescalcàries es composen bàsicament de
CaCO
3
,
el CO
32-
del qual prové del CO
2
dissolt en aigua. En presència de Ca
2+
el carbonat precipita ràpidamentformant la closca. Quan els foramifers (els animals amb closquescalcàries) moren, el C de les seves closques sedimenta al fons i norecircularà fins al cap de milions d’anys quan les roques emergeixin del mari siguin metabolitzades. Fins aleshoresromandrà al fons.
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...