Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

Download

10 d’abril de 2005

Teresaa veure si m'ho arregles això. “Vull ser feliç quan sigui gran” i enlloc em volen dir comresoldre tal ambició. Em diuen que estudïi, que faci masters i posgraus, que vagi a missa,faci recessos, que doni la volta al món, que cerqui una bona feina i una bona senyora, queguanyi diners, que em faci una assegurança de vida, un pla de jubilació.... però enlloc nom'asseguren el resultat. Alguns són més agosarats i proposen el ioga, el taichi, el reiki,l'alimentació macrobiòtica, l'aromoteràpia, el tantra, la meditació, i el retorn a pagès.Tanmateix tampoc no em garanteixin l'èxit. Com es manega aquest desig?. És desitjarmassa? El meu pare ja em deia que a aquest món no hi hem vingut per estar-hi bé. L'àviaem deia que la vida era una vall de llàgrimes tot citant-me una oració a la mare de Déu.

Aquest serà el títol del que intentaré explicar. Et serveix el que escric dessota? Fins aviat LLuís

Títol:

VULL SER FELIÇ QUAN SIGUI GRAN:

L’evangeli i la vida, l’evangeli i la felicitat

En LLuís Ylla: sóc, de formació, enginyer tècnic agrícola i enginyer superior agrònom. Hefet diversos cursos de formació en cooperació i gestió, entre ells un Postgrau de DireccióGeneral. Vaig treballar donant classes en una escola agrària durant el curs 1982-83,després al departament d’Agricultura de la Generalitat com Tècnic en Serveis Especialsdes de 1984 al 1990. El 1990 vaig entrar a treballar com coordinador de cooperació aIntermon a Amèrica del Sud, i del 1994 al 2000 com director territorial (seus i comitèsarreu d’Espanya). Des del 2000 sóc director adjunt de la fundació Jesuïtes Educació. Heestat en grups de joves al poble (coral, teatre, revistes, organitzant la festa major),esplais (moviment Junior), grups de catequesi, grups cristians, una comunitatmonàstica. M’agrada llegir, escoltar música, escriure, caminar, jugar a tennis . Ben casatdes de fa 18 anys i amb una filla molt bonica d'11. La dona i la filla, a les que hi afegeixoels amics i amigues, persones que he trobat i m'han trobat, i els silencis i les paraules,són els grans mestres en la meva escola de la vida.

Vull ser feliç quan sigui gransospiro assegut a la voradel flux incessant de les horescansat de tristors avorrides.Quan sigui gran seré feliç gustaré els tons del cel els matins de mil colorsi ballaré sens fi amb les noies més boniques

És el començament d’un poema que poso en boca d’un noi de 14 anys.En un treball d’escola, m’explica una professora, un alumne de 4rt d’ESOescriu: “Vull ser feliç quan sigui gran”.No conec a aquest noi i m’agradaria conèixer-lo i preguntar-li: quècerques, quina és la felicitat que cerques, ets feliç ara?, o dius que volsser feliç quan siguis gran perquè ara no ho ets prou, però no saps comser-ho, perquè creus que cal créixer per ser feliç...?Pregunto, fa un parell d’anys, a uns nois i noies de catequesi deconfirmació d’una escola de jesuïtes i que per tant porten ja 10 o 12 anysde classe de religió, a què associen cristianisme. No els hi costa gaireacabar dient que ho associen a anar a missa, a complir unes normes, a lamoral. Quan diuen moral sovint es vol dir a la sexualitat... En unadeterminada cultura comú, no sé si molt o poc estesa, cristianisme té poca veure amb una proposta de “felicitat”.Dic felicitat entre cometes. Una manera de dir alguna cosa de complaent,significativa, desitjada i que tots cerquem.Els nostres avantpassats haurien dit “Paradís” en lloc de felicitat. Paradíssituat en el món o després de la mort. Els jueus, egipcis, cretencs, grecs,.. indis d’Amèrica, aborígens de Polinèsia.. tots tenen tradicions, contesmites on parlen del Paradís. A l’Odisea Homer descriu els “Camps Elisis” “al’extrem del món.. on la vida dels homes és feliç, ja que allí no hi neva il’hivern no és llarg”. Altres parlarien de la “Saviesa”, altres (Gandhi) de laVeritat.Els pobles han dibuixats els seus paradisos, savieses, veritats.... Cadapersona imagina el seu paradís. Aquest noi adolescent també imagina elseu paradís “Vull ser feliç quan sigui gran”. Com seria aquesta felicitat degran? Viure satisfet, sense problemes, sense neguits ni maldecaps, tenirdiners per satisfer les necessitats i capricis, tenir companyia d’unapersona, de moltes persones, una casa de vacances, tenir família benavinguda i que estigués contenta, tenir salut, tenir esbarjos divertits, noavorrir-se, tenir una feina bona amb bon ambient, no tenir “neures” nicomplexes ni pors.... i sobretot divertir-se, paraula clau per als nostres joves i no tan joves.Està molt bé que un jove de 15-16 anys digui que vol ser feliç quan siguigran. No tots els joves plantegen aquesta aspiració tan clarament. Algunsdiuen que volen tenir una feina, casar-se, tenir amics i amigues.... però lafelicitat –explícitament- no prem.

Jo penso, quan em diuen aquesta frase “vull ser feliç quan sigui gran”,que, tanmateix, aquest noi possiblement no serà feliç quan sigui gran.. jaque la felicitat, entesa com la consecució de la llista anterior, és unaquimera. Si més no és difícil d’assolir i efímera. Cadascú dels presents quees pregunti si pot anar marcant amb un “sí” cada un dels elements queacabo de dir: visc satisfet: sí; visc sense neguits: sí; tinc diners persatisfer les necessitats i capricis: sí; tinc la companyia que ... elsesbarjos........ estic lliure de maldecaps, “neures”, obsessions, pors...: sí.Si felicitat sona massa pretensiós podem parlar de “pau”, “pau interior”, “joia de viure”. La felicitat sembla que no és fàcil d’assolir, però semblaque la pau, sentir-se ben assentat en la vida, en pau amb si mateix, amb joia interior, amb acceptació pacífica i serena de la vida, a vegades fins itot joiosa, gustant de la bellesa de viure ... sembla que sí que respon mésa alguna cosa que podem ser quan siguem grans.Tenint el compte tots els comentaris anteriors, tanco els ulls i dic de corque “vull ser feliç quan sigui gran”.Les religions, i en el meu cas, el cristianisme, pretenen ser un camí desalvació, que em “soluciona” la vida, que han de conduir cap a un “paradís”, “bellesa”, “saviesa”.... cap a la “felicitat”. Realment m’hi ajuda?Realment hi ajudarà a aquest jove?A aquest jove què li arriba del cristianisme? Quines propostes de “felicitat” li arriben des de la transmissió del que va ser i viure Jesús de Natzaret?Segons el que li arribi difícilment hi descobreixi res de rellevant,significatiu per a la seva vida. Fins i tot hi pot trobar el contrari i farà béde fugir-ne. Segons el que li arribi pot intuir que alguna cosa important téa aprendre i a acollir i acostant-s’hi, aventurant-s’hi hi podrà trobar ànimper viure i ser feliç.La primera pregunta que es fa, se la digui o no, és si “el cristianisme”,l’”evangeli” té alguna cosa a veure amb el que a ell el preocupa, l’inquieta,amb allò que és significatiu per a ell.Què trobarà aquest jove, un jove qualsevol d’una escola en les que estic,si s’adreça a nosaltres, a les nostres comunitats, a alguna expressiód’algun cristianisme ?

Category:	Books - Non-fiction > Religion & Spirituality
Rating:
Upload Date:	06/24/2009
Copyright:	Attribution Non-commercial
Tags:	religio i felicitat religio i felicitat (fewer)

Documents

People