Ens trobem un any ms aqu, al passeig del Born, al Fossar de les Moreres.

300 anys d'ocupaci i de resistncia ens fan homenatjar aquest espai cada Onze de setembre. Amb orgull i honor. Per aquells que van caure, per aquells que van lluitar per una terra lliure. Sn ja molts anys els que portem organitzant actes poltics com a Esquerra Independentista aqu, per aquest s el primer que realitzem un acte poltic juvenil com a Arran.

La fora de les ms de 70 assemblees arreu dels Pasos Catalans, el convenciment d'estar lluitant per una causa justa, amb l'herncia de les nostres avantpassades i amb la insistncia per aconseguir la independncia, el socialisme i el feminisme. Amb el bagatge de 10 d'anys d'assemblees de joves organitzades a la CAJEI, de 24 anys de Maulets i les experincies de mltiples assemblees de joves. Arran vam nixer al juliol del 2012 per esdevenir l'eina de les joves cap a l'alliberament nacional, social i de gnere als Pasos Catalans.

No ens oblidem de Guillem Agull, No ens oblidem de Carlos Palomino. Ni de la Snia. Lluites antifeixistes arreu dels Pasos Catalans i de l'estat espanyol. Un Estat pres de pobles que ens oprimeix a totes. Un estat que crea lluites compartides en contra un sistema capitalista i una estafa econmica que vol arrunar les nostres vides. Amb un 27% de la poblaci activa a l'atur, un 57% en el cas de les joves, amb 34 vctimes mortals per violncia de gnere en el que portem d'any, amb una contrareforma de llei que vol prohibir l'avortament. Som moltes les que lluitem contra aquest estat perqu la solidaritat s la tendresa dels pobles.

Perqu la nostra lluita s la mateixa que les joves d'Ernai, de Jaleo, Purna o Yesca. La mateixa que la de tants pobles oprimits i maltractats pel sistema capitalista. Juntes, treballant des dels nostres barris, les nostres viles, els nostres pobles, teixim una xarxa que s'estn ms enll de les seves fronteres. Apostant per l'internacionalisme revolucionari perqu la lluita de classes i contra el patriarcat no entn de fronteres. Treballem juntes per trencar les regles d'aquest model poltic, social i econmic que ens han imposat.

Intervencions de les organitzacions juvenils d'Andalusia, Arag, Castella i Pas Basc.

Dels Segadors a les acampades a les places De la lluita contra els borbons als antifeixistes de la Guerra Civil Dels maquis als contraris a la Transici Dels moviments ecologistes a la lluita contra el fracking Dels moviments antiglobalitzaci a la lluita anticapitalista De les sufragistes a la lluita feminista d'avui D'poca i Terra Lliure a vagues generals com les del 29M o el 14N Del naixement de l'Esquerra Independentista a la CUP al Parlament De les assemblees de base a la lluita popular De les milicianes al front a un any d'Arran Perqu som l'herncia de totes aquelles que ho han donat tot lluitant contra un sistema

que ens oprimeix com a dona, com a terra i classe. Perqu no tenim por a dir que som anticapitalistes, antiracistes i antifeixistes. Cada dia ms ens veiem abocades a un futur sense sortides. On hem de marxar a Londres a servir cafs per poder pagar-nos una vida digne, on si ens quedem, hem de patir situacions d'abs laboral, precarietat i temporalitat. Les darreres reformes laborals i les que estan per venir accentuen drsticament aquesta situaci. Ens empenyen a ser la generaci dels micro-salaris i els mini-jobs. On no ens deixen triar all al que ens volem dedicar. Sense oferta, no podem exigir un treball, l'hem d'acceptar sense condicions, ens diuen. Hem d'estar agrades. Agrades per sense poder marxar de casa. El preu de l'habitatge, ja pels aires, no deixa que les joves podem emancipar-nos. Els serveis ms bsics com l'accs a un habitatge digne o la sanitat pblica, gratuta i universal queden qestionats davant d'unes retallades que ens imposen aquells que parlen d'independncia per a crixer com a pas. Ens retallen els serveis socials i ens alimenten a base d'esperances i falses promeses que mai compliran perqu no deixen de ser cortines de fum. Amb un 57% d'atur juvenil, on tantes joves no podem entrar a la universitat i sense possibilitats d'accedir a serveis com la cultura o l'educaci. Aquesta s'est veient atacada a base de retallades o reformes com la llei Wert. Una llei rgida que no deixa de ser un intent d'espanyolitzaci basat en atacs a la llengua i la cultura. Un intent d'esborrar la realitat d'un pas amb vuit segles d'histria. Perqu el govern regionalista i nacionalista d'Artur Mas ens fa creure que les nostres fronteres acaben a l'Ebre i amb els Pirineus. Davant d'aix reivindiquem el territori sencer. Som un pas que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Ma. No ens deixarem retallar per governs oportunistes i d'enganxina. 300 anys de resistncia ens han fet reafirmar-nos en les lluites populars, en les lluites en defensa de la llengua, en les lluites en defensa d'uns serveis bsics i en defensa del territori. Perqu no ens deixarem perforar pel fracking, ni travessar per la MAT o l'AVE, ni tampoc destruir per Barcelona's World. No podem perdonar aquells que malmeten el nostre entorn. Seguirem cridant que ni un pam de terra ni una gota d'aigua!

El patriarcat ens ataca directament A travs de poltiques ultraconservadores que trien pels nostres propis cossos. A travs d'un govern que vol reformar l'avortament per controlar les nostres relacions A travs d'una educaci que ens imposa un model relacional de vida: jerrquic, nuclear i heteropatriarcal A travs d'un model d'oci que ens diu com, quan i amb qui ens hem de relacionar A ms a ms, com a joves hem d'aguantar que ens tractin d'immadures, de no preparades ni capaces de triar per nosaltres mateixes. El poder adult ens condueix a sentir-nos minoritzades i ens sotmet a una normativa arcaica. Per tenim clar que davant el poder adult, l'empoderament de les joves s necessari.

Davant de la seva precarietat traduda en misria per les classes populars, les joves construm futur, no ens fa por dir que apostem pel socialisme com alternativa. Creem contrapoder, als barris, als pobles i a les viles. Construm cooperatives de treball i de consum. Dotem-nos d'eines. Davant l'especulaci urbanstica, les joves apostem per un model d'habitatge fet a la nostra mesura. Okupem per arrelar-nos al nostre territori. Socialitzant espais com a protesta contra el mercat immobiliari que ens ofega dia a dia. Creant locals alliberats, autogestionats i heterogenis. Espais on les joves podem relacionar-nos i crixer junt als moviments venals. Espais on les joves donem respostes a aquest sistema capitalista. Ho fem per denunciar un sistema que exclou a les majories socials despais on reunir-se, despais doci, de trobada, dactivitats, despais autogestionats. Ho fem perqu volem trencar amb la lgica especulativa i la privatitzaci de les nostres viles i ciutats. Recolzem i som de la PAH, de les assemblees grogues, de les assemblees en defensa de la sanitat i de totes aquelles lluites que assenyalen els culpables. Som aquelles que no dubten en sortir al carrer en vagues generals. Perqu tamb som la dignitat de les professores de les Illes, ens plantem en vagues indefinides. Perqu no deixarem que ens robin l'educaci, la cultura o la sanitat. Perqu som aquelles que fa 300 anys vam plantar cara a les tropes borbniques i franceses. Perqu som aquelles sense nom que vam morir per la nostra terra. Tenim clar que la independncia no ser feta sota la ideologia de l'autonomisme i el pensament socioeconmic dominant. Qestionem el marc de la Uni Europea i no neguem la dimensi nacional dels Pasos Catalans. La independncia no es signar a un despatx ni amb la transversalitat. La independncia ser feta per i per a les classes populars. 300 anys d'ocupaci per les joves dia a dia seguim trencant les regles, seguim desobeint. Perqu volem la independncia per canviar-ho tot! Perqu som aquelles que parim o avortem. Per ho decidim nosaltres. Perqu sobre els nostres cossos, ning t res a dir. Som aquelles que ens relacionem amb qui, quan, com i on volem. Som les que ens alliberem i no ens encabim dintre les seves normes i dicotomies, perqu no ens els creiem quan ens diuen que estem malaltes. Ni serem mai obedients apostem per la desobedincia feminista! Ens segueixen identificant, ens segueixen detenint, ens segueixen empresonant. Nosaltres seguim reivindicant, seguim protestant, seguim lluitant. La repressi promoguda pel terrorisme d'estat ens fa ms forta. Des del 2011 ja sumem 316 companyes detingudes, 797 identificades i 16 persones empresonades. Cinc persones en pres provisional, dues en pres ferma i una en pres en rgim obert. Detingudes per ser socialistes, antifeixistes, antiimperialistes, internacionalistes, independentistes, feministes, ecologistes, per defensar el catal i per okupar. Totes elles i totes les que surten al carrer dia a dia no fan ms que reafirmar-nos en la nostra lluita. La lluita per la independncia, el socialisme i el feminisme als Pasos Catalans. Perqu tenim clar que noms lluitant tenim futur. Visca la terra!