Els anys de la guerra de l'avi

Aquest document és una part de la història de vida del meu avi, el Joan Urgell i Vives,que vaig elaborar per una assignatura de Periodisme a la UAB, l'any 1999. N'he extret una recopil·lació de les seves “batalletes” des del 1931 fins al 1945, on va passar pelFront d'Aragó, la Batalla de l'Ebre i una desena de presons i camps de concentració;fins aconseguir la plena llibertat el 1945.Gràcies a aquest treball vaig compartir moltes hores de conversa amb el meuavi i, el més important, ell es va obrir i em va explicar coses que ni la meva àvia, ni elmeu pare, ni ningú de la família sabia. El recordo emocionant-se, pensatiu, ambmoments de silenci, però conscient que calia transmetre uns episodis d'una història,la seva, la meva, la de tots, massa sovint silenciada.La guerra, la postguerra i el franquisme el van mantenir callat, com si volguésoblidar un passat que, en els darrers anys de la seva vida, tenia massa present. Ara, un any després de la seva mort, vull contribuir amb la nostra Memòria Històricaamb la seva pròpia història. Ara, que queden pocs avis de més de 90 anys, potser vasent hora que anem recopil·lant històries, per construir un millor present i futur. I, tot i que ell va lluitar al bàndol dels republicans, tot i que s'autonomenava republicà icomunista; era conscient que, potser si hagués nascut en un altre poble, en un altrelloc, li hagués tocat lluitar en l'altre bàndol. Perquè, com diu Ismael Serrano en aquellacançó, “explícame tú quien gana cuando se acaba la guerra, si a los muertos losentierras, ganadores, perdedores, da igual del bando que sea”

Bellvei del Penedès, 28 de juny de 2009

LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936). MOTIVACIONS POLÍTIQUES

El dia 13 d'abril de l'any 31 hi va haver eleccions i tothom va anar a dormir ambmonarquia. L'endemà ens vam llevar en una República. La República va arribar amb uneseleccions municipals i es van canviar ràpidament tots els ajuntaments, perquè abans erende dretes i monàrquics. Es van fer festes, mítings, es van treure les banderes,... L'endemàde les eleccions es va fer com una processó pel poble, on la gent cantava, tocava lagralla, saltava,...hi havia una gran disbauxa. Però en aquesta manifestació, jo ja tenia unstretze anys, no vaig veure cap bandera de la República, les úniques que hi havia a Bellveieren les de l'ajuntament i les de la Glorieta. En la processó o manifestació (no sé pas comanomenar el que es va fer) només vaig veure tres banderes: la dels Rabassaires, la delPOUM i la de la CNT. Després de la processó es van fer uns quants mítings, i l'endemàtothom a treballar com sempre. Les coses no van canviar pas gaire.A Bellvei la major part érem republicans, uns de dretes i uns altres d'esquerra, però,republicans. Però no teníem gaires conflictes, simplement, els que eren més de dretesanaven al Cafè de la Glorieta, i els d'esquerra anàvem a la Societat.Va ser aleshores quan vaig començar a llegir llibres, i puc dir que gairebé tot ho he aprèsd’aquests llibres. Abans de la República, tots els llibres eren sobre religió, sobre històriasagrada,…hi havia poca literatura, perquè la major part dels llibres estaven censurats.Llavors, al venir la República, i amb ella, milers de llibres confiscats. Els meus llibrespreferits eren aquells que el protagonista sempre era un treballador que vivia martiritzatpel capitalisme, que defensava els seus drets davant els rics, … Acostumaven a ser traduccions en castellà de llibres russos, txecs,… No em podia permetre el luxe decomprar llibres, així que anava a les biblioteques, a la del Vendrell o a la de l’escola deGornal o me’ls deixaven gent del poble, com el Josep Torrents, que va ser diputat abansde la guerra i vivia a Bellvei. Molts diumenges anava a la biblioteca del Vendrell, però comque no era soci, no podia emportar-me el llibre a casa, així que me’l llegia allà mateix. Encanvi podia treure els llibres de la biblioteca del col·legi de Gornal, allà sempre agafavallibres sobre història d’Espanya, sobre la Inquisició,… Perquè a l’escola, durant ladictadura, ningú ens va ensenyar alguns fragments de la història d’Espanya, com la

Inquisició, el que era el delme, què era una dictadura,…L’agost del 36 em vaig afiliar al PSUC. L’any 34 ja em vaig afiliar a les JoventutsComunistes, amb la seu a Vilafranca. Però a Catalunya, llavors, l’únic partit comunista erael POUM, i, a l’esclatar la guerra, va néixer el PSUC, que més o menys, seguia la líniad’Stalin. Quan va aparèixer el Partit Socialista Unificat de Catalunya, el PSUC, m’hi vaigafiliar. Aquí a Bellvei també teníem una seu, a la casa pairal de Cal Parellada

1

, a Cal PauBernat hi havia la CNT

2

.Després van venir les eleccions municipals i anarquistes,socialistes, comunistes, republicans,… van formar una única candidatura: el FrontPopular, que va guanyar. Al guanyar les eleccions, tots els que estaven a les presons per motius polítics van rebre la llibertat. La República va continuar fins que els de dretes isobretot l’església, farts de la República, van organitzar un cop d’estat que va crear laguerra civil.Al poble, abans de la guerra civil, es vivia bé, tothom estava tranquil, la gent anava atreballar, la major part al camp. Quan ja es veia que començaria la guerra, al poble deCalafell van fer unes trinxeres perquè tenien por que els franquistes hi anessin adesembarcar i buscaven gent pels pobles per treballar-hi. Jo tenia amistat amb un oficialque era a l'exèrcit, que més tard es va passar de bàndol, era un traïdor; i ell em va fer anar a treballar a les trinxeres, com us he dit abans, era el primer cop que treballava a jornal, ja que sempre havia treballat sense cobrar a les terres de la família. D'aquí al poblehi anàvem uns trenta. Havíem de ser allí a les vuit del matí. Deixàvem les bicicletes alpoble i anàvem a treballar a les trinxeres. Primer on hi havien els canons: els arreglàvem,netejàvem,....Estaven agrupats de tres en tres i eren molt grossos. Quan ho teníemarreglat, anàvem a baix, a la platja a fer nius

d'ametralladores

Hi vam estar des deprincipis del 37 fins el novembre o desembre del 37. Llavors em vaig incorporar a l'exèrcit.A l’esclatar la guerra es va crear un Comitè a Bellvei. Això era un local on es controlava elpoble i es feien permisos per a poder sortir del poble. Jo era molt amic del ques’encarregava del Comitè i, un dia que passava pel davant, em va dir si m’hi podia quedar una estona per substituir-lo, perquè ell havia d’anar a fer un

recado

. Mentre estava allàassegut amb una cadira davant de la porta, va venir un cotxe carregat de joves que em

1

Cal Parellada és un nom famós al poble de Bellvei. Els Parellada són una família benestant deBarcelona que tenien terres i cases d’estiueig a Bellvei. Abans i durant la guerra civil espanyola esvan exiliar a Itàlia i les seves cases i terres van ser requisades pel PSUC.

2

Cal Pau Bernat era una gran casa que havia estat abandonada pels seus amos. També va ser requisada.