FEUDALISME

2n dESO COLLEGI SAGRADA FAMLIA - HORTA

EL FEUDALISME
s la relaci de vassallatge entre un senyor i un vassall.
Un rei podia donar a un noble vassall seu, com a pagament per un servei realitzat un benefici, que era, generalment, un feu (una terra i tot el que hi havia en ella). Aquests beneficis tenien unes obligacions per part del vassall vers el senyor. La categoria de la terra ms generalitzada era la de fu, on el vassall que el rebia tenia obligacions militars i econmiques cap el seu senyor.

Per fer-se vassall, es feia una cerimnia anomenada de lhomenatge. En qu consistia ? 1. En primer lloc, el senyor i el vassall s agafaven de les mans (inmixtio manuum) 2. Desprs, posaven les mans sobre levangeli o un objecte sagrat, i el vassall jurava fidelitat al senyor (sacramentum) 3. El senyor en senyal de pacte i amistat el besava (osculum). 4. A continuaci el senyor li donava un objecte o quelcom representatiu que corroborava lhomenatge (investidura) 5. El vassall havia de donar al senyor, consell (consilium) i ajudar-lo amb les armes (auxilium) quan fos necessari. Aquesta cerimnia es feia tamb amb altres nobles inferiors socialment. Per aix,sha dit que en el feudalisme tothom s vassall de tothom.

LA SOCIETAT FEUDAL es dividia en ...

Els que lluiten : NOBLESA
Minoria privilegiada

...3 grans grups

Els que preguen : ECLESISTICS

Els qui treballen : SERFS i CAMPEROLS

Majoria sense privilegis

1. ELS QUE LLUITEN

Propietaris de les terres i el que hi havia en elles Guerrers dofici Vivien en castells

Eren els nobles o laristocrcia encapalats pel REI ( primus inter pares) Tenien tot el poder en els seus territoris o FEUS

A ms, feien grans banquets i torneigs on els cavallers senfrontaven entre ells i, com a distracci, caaven...

Escuders

Per arribar a ser cavallers havien de ser abans...

Patges Cavallers

Dins de la noblesa (tots eren cavallers) per mantenien una jerarquia: - magnats: comtes, ducs, marquesos... - vescomtes, barons... - cavallers

2. ELS QUE PREGUEN

LEsglsia cada cop tenia ms poder, ja que Europa era prcticament cristiana. Era lnic element dunitat entre tothom. Cada cop la gent seguia ms les directrius de lEsglsia, i volia aconseguir la salvaci de la seva nima. Per aix, la noblesa feien donacions de les seves propietats a lEsglsia en el moment de la seva mort i aix obtenien els favors i les pregries per obtenir el pas per anar al cel.

LEsglsia era un estament privilegiat.

Clergat secular : els capellans de les parrquies Clergat Clergat regular : abats i abadesses de monestirs
Molt important fou St. Benet de Nrsia, fundador dels benedictins Ora et labora

El clergat regular viu en els monestirs. Lesglsia En els monestirs hi ha dues parts fonamentals:

El claustre

Al voltant del claustre hi ha les dependncies principals del monestir:

La sala capitular (on es reunien els monjos)

El menjador o refetor

La biblioteca o (scriptrium )

El celler

Dormitoris, infermeria, hostatgeria, ...

ORGANITZACI DE LA TERRA
Els senyors, nobles o eclesistics, tenien la propietat, el domini i el control de totes les seves terres. Les possessions dels senyors sorganitzaven en tres parts: Reserva senyorial(dependncies i terres
del senyor )

Part comunal que podien utilitzar els

pagesos..)

( zona de camps, boscos,

Els masos ( terres concedides per part del

senyor als camperols)

3. ELS QUI TREBALLEN

Sn el 90% de la poblaci = vida dura, incmoda i miserable. - Han de pagar una quantitat del senyor. - Han de treballar per al senyor, sigui a la reserva sigui al castell. - Han de pagar per utilitzar la zona comunal. -Han de pagar a lesglsia la desena part de la collita ( el delme )

A ms de pagar totes aquestes quantitats, shan de mantenir amb el que dna la terra amb el seu treball.

CURS 2012 - 2013