Paper més cultura més demanda,igual a impremta
En el segle XV el paper,un suport barat iassequible,ja existeix.És el suport ideal pera la impressió i l’escriptura que arribarà finsals nostres dies.La demanda cultural tambéhi és.Ara faltava la producció en sèrie detextos que donàs resposta a aquesta novanecessitat,faltava la màquina que facilitàs ladifusió de les idees.Així sorgirà la impremta.Convé,però,aclarir algun concepte prè-viament.La impremta va ser inventada pelsxinesos segles abans.En l’alta Edat Mitjana, ja s’utilitzava a Europa per a publicar treballsde poques fulles.Aquestes impressions esfeien tallant en una taula de fusta en buittotes les lletres del text i les il·lustracions decada pàgina completa.Una vegada confec-cionada aquesta taula,s’impregnava detinta negra,vermella o blava (solament exis-tien aquests colors),després s’aplicava elpaper i amb corró es fixava la tinta.El desgast de la fusta era considerable,per la qual cosa no es podien fer moltescòpies amb el mateix motllo.A aquest tipusd’impressió se l’anomena “xilografia”i als lli-bres així realitzats “xilogràfics”.El gran invent que s’acosta és la creacióde la impremta de “tipus mòbils”,és a dir,lacreació de lletres intercanviables que per-metran la seva reutilizació,muntades en“caixes”,podent compondre textos ambrapidesa.Això va ser el que va inventar cap a1450 un alemany,Johannes Gutenberg.
La impremta i Gutenberg
Sobre la seva vida corren diverses ver-sions,moltes vegades amb dades contra-dictòries.Sabem que aquest “ferrer”s’asso-cia i demana un préstec a un banquer jueuper a poder fabricar una màquina que per-metrà la impressió en un temps record.Es diu que Gutenberg va posar messionsque seria capaç de fer alhora diverses còpiesde la Bíblia en menys de la meitat del tempsdel que trigava a copiar-ne una el més ràpidde tots els monjos copistas,i que aquestescòpies no es diferenciarien en absolut de lesmanuscrites per ells.L’any 1449 va publicar el
Missal deConstança
,primer llibre tipogràfic del món.En 1452,Gutenberg comença l’edició de laBíblia de 42 línies (també coneguda com
Bíblia de Gutenberg
).Tres anys més tard,el1455,Gutenberg es troba mancat desolvència econòmica per poder retornar elpréstec i es troba en la penúria (fins i tot vahaver de difondre el secret de muntarimpremtes per a poder subsistir).Es contaque va ser acollit pel bisbe de la ciutat,l’únicque va reconèixer el seu treball,fins quemorí uns pocs anys després (1460) total-ment arruïnat.Per la seva banda,el banquer va trobaruns altres socis i varen publicar a Magúncia,en 1456,la que seria coneguda com
Bíbliade Gutenberg
,de la qual es varen editarnomés uns 150 exemplars aproximada-ment.En l’actualitat,d’aquesta obra se’n con-serven molt pocs exemplars i són comptatsels que es conserven complets.A Espanyase’n conserva solament un a la BibliotecaNacional.Fa uns anys,un d’aquests exem-plars de la
Bíblia de Gutenberg
va arribar als150.000.000 de les antigues pessetes (quasiun milió d’euros) a una subhasta.La genialitat de Gutenberg va ser que encomptes d’usar les habituals postetes defusta,que es desgastaven en poc temps,vaconfeccionar motllos en fusta de cadascunade les lletres de l’alfabet i posteriorment vaemplenar els motllos amb ferro,creant d’a-questa manera els primers “tipus mòbils”,que imitaven perfectament l’escriptura d’unmanuscrit.Havia d’unir una a una les lletres,les quals subjectava en un enginyós suport,i aquest sistema resultava molt més ràpidque el gravat en fusta i infinitament mésresistent a l’ús.Com a planxa d’impressió,va emmotllaruna vella premsa de vi a la qual subjectavael suport amb els “tipus mòbils”deixant l’es-pai buit per a lletres cabdals i dibuixos.Aquests s’hi afegien posteriorment mit- jançant el vell sistema xilogràfic i eren aca-bats de decorar manualment.Hi ha qui afirma que l’obstinació deGutenberg per imitar la lletra manuscrita enels seus tipus i deixar després el decoratfinal a mà,va ser un intent de “falsificar”elscòdex… ja que en l’època de Gutenberg,elsllibres impresos eren poc apreciats pelscol·leccionistes de la classe nobiliària i erenal principi els llibres dels pobres,ja que notenien l’atractiu dels manuscrits miniats quecomponien la majoria de les bibliotequesde la noblesa europea en aquella època.La veritat és que Gutenberg va donar a lahumanitat una forma de transmissió deconeixements que no va ser superada fins al’arribada dels mitjans audiovisuals i l’apari-ció dels ordinadors diversos segles després,i que va fer que qualcú anomenàs la nostraèpoca com a “Galàxia Gutenberg”.
Eduard Connolly
Mestre i llibreter de vell
El 23 d’abril és la festivitat de sant Jordi.Conta la veu popular queaquest cavaller,muntat en un cavall blanc i amb una armadura daura-da,salvà una princesa matant el drac que l’anava a devorar.La tradició popular universal situa aquest fet a les llunyanes terresde la Capadòcia,a l’actual Turquia,però la tradició catalana la situa alsvoltants de la vila de Montblanc.A Catalunya és tradicional celebrar la festa de sant Jordi,el seupatró,comprant un llibre i regalant una rosa a les persones estimades.
2
Diario de Mallorca
Dimecres, 23 d’abril de 2008
Diari de l’escola
Parts d’un llibre
Sant Jordi
Leave a Comment