TEMA 1: EL MN CLSSIC

EL MN ROM.

Les etapes de la histria de Roma

I.-ELS ORGENS DE ROMA.

La Pennsula Itlica al s. VIII hi era ocupada per diferents pobles com : 1. Al Centre hi havia els LLATINS, un poble de pastors i agricultors. 2. Al Nord hi havia els ETRUSCOS. 3. Al Sud hi havia els GRECS, que havien fundat colnies ( Magna Grcia). A mitjans del S. VIII aC algunes tribus de llatins es van aplegar a la riba del riu Tiber, al tur del Palat, un lloc fcil per defensar i ben comunicat per al comer. Ms endavant cap al 753 aC per protegir-se de les inundacions i dels enemics, els llatins van ocupar els set turons, on van construir diferents poblats, que desprs formaran la ciutat de Roma. Es dedicaven a lagricultura i la ramaderia per com la ciutat esdev un lloc de pas, es converteix en un enclavament comercial.

II.- LA MONARQUIA ( 753 a.C- 509 a.C)

Durant els primers segles Roma va ser governada per una MONARQUIA que tenia com a institucions: A.- Lautoritat mxima del REI ,que tenia el poder de administrar justcia, comandava lexrcit i era el Pontfex Maximus. Era escollit pels representants de les famlies ms importants de la ciutat, els PATRICIS. B.- El rei contava amb el suport del SENAT que estava format per els patricis. Els Patricis eren les famlies aristocrtiques que es consideraven descendents dels fundadors de Roma. Eren els terratinents i governaven la ciutat. Els Plebeus sn els qui havien arribat a la ciutat desprs de la seva fundaci. No tenen propietats territorials ni drets poltics. Sn els pagesos, artesans i comerciants. En el s. VI els etruscos van conquerir Roma, per aquesta autoritat mai va ser acceptada i lany 509 aC es produeix una revolta que acaba amb el destronament de Tarquini el Superb.

II.- LA REPBLICA( 509 a.C-27 a.C)

SOCIETAT. 1. Els patricis van crear un govern aristocrtic,on ells tenien tot el poder. Els plebeus sn exclosos poder poltic, per havien de pagar impostos i servir a lexrcit. 2. Els plebeus lluiten per obtenir drets poltics, i al s. V a.C poden elegir un representant, que defensa els seus interessos, s el TRIB DE LA PLEBS. Mes tard els van concedir el dret a casar-se amb patricis i aix accedir als crrecs pblics. Aquestes lleis fan ciutadans als plebeus, excepte les dones que sn sotmeses a lautoritat del pare o del marit. 3. Els esclaus no tenien llibertat personal, cap dret i eren propietat de lamo. Si lamo li dona la llibertat esdev un Llibert.

RGANS DE GOVERN DE LA REPBLICA.

EL SENAT
ElS MAGISTRATS
SUPERIORS: Cnsol - Pretor Censor. Format per 300 antics magitrats. Ratifica les lleis dels comicis , dirigia la poltica exterior i donava les normes dactuaci als magistrats.

Eren elegits anualment i governaven la ciutat.

INFERIORS: Edil - Qestor Trib de la Pleb.

Dirigien lEstat i proposen les lleis.

Administraven la ciutat, la policia i els impostos.

Elegeixen

ELS COMICIS

Assemblea dels ciutadans romans per votar les lleis i triar els magistrats. ( patricis i plebeus).

LEXPANSI TERRITORIAL DURANT LA REPBLICA.

Es diferencien tres etapes: 1. Entre el 500 i el 250 a. C; els romans van conquerir la Pennsula Itlica. 2. Entre el 264 i el 146 a. C; Roma es va enfrontar amb Cartago en les Guerres Pniques (264 a.C- 146 a.C).La victoria de Roma fa que simposi al Mediterrani Oriental. 3. Entre s. II a.C i s. II d. C ; les legions romanes van conquerir Grcia, el Mediterrani Oriental: sia ( Pennsula dAnatolia), Siria i Egipte, i completen locupaci dHispnia, la Gallia i la Britnia cap a occident i tamb algunes provncies de lEuropa Central.

CRISIS DE LA REPBLICA.
En el s. I a. C comena un perode de corrupci, lluites i enfrontaments interns com : 1. Les conquestes van donar grans riqueses ,per alhora van provocar grans desigualtats socials. Alguns es van enriquir per molts pagesos es van arrunar, perqu van haver dabandonar les seves terres per servir a lexrcit i com tampoc podien competir amb els terratinents van vendre les seves terres i anar-se a Roma. 2. Les plebs urbanes, sense terres ni feina, van provocar conflictes socials, com la revolta dels germans Drac (s. II a. C) per demanar millor repartiment de les riqueses. 3. Tamb es donen revolta desclaus com la liderada per Espartac (73-71 a.C)

 Els poders militars van anar augmentant i per aturar el desordre van formar una aliana entre tres homes que compartien el poder, sn els TRIUMVIRATS. El primer triumviat estava format per : Juli Csar- Cras- Pompeu, els enfrontaments entre ells dona lloc a guerres civils que desestabilitzen el sistema pltic i don surt victoris Juli Csar. Csar va ser proclamat dictador perpetu (48 a. C) i va assumir els mxims poders. Csar ser assassinat al 44 a. C per els partidaris de la repblica i els patricis que veien perillar el seu poder. Tras la mort de Csar el segon triumviart el forman : Marc AntoniLpid Octavi. Ser aquest ltim qui va vncer als seus rivals i es convertir en lhome ms poders de Roma . Lany 27 a. C el Senat li otorga amplis poders i el ttol dAugust = lescollit pels dus.

Revuelta Espartaco.

III.- L IMPERI ROM (27 a.C- 476 d.C)

Octavi August concentr en ell tots els poders civils i militars i inaugurar un nou sistema de govern: LIMPERI. Lemperador : Presidia el Senat. (rgan que es limitava a ratificar lemperador). Cap suprem de lexrcit. Pontfex mxim. Dirigia la poltica exterior. Dictava les lleis i decidia els tributs.

Disposaven del seu crrec per tota la vida. Designaven la persona que els havia de succeir.

 Durant s. I i II d. C, el mn rom assoleix el mxim esplendor i poder, aquest periode es coneix amb el nom de PAX ROMANA. En aquesta etapa continua lexpansi de limperi, que es divideix en 50 provincies, totes elles administrades per uns GOVERNADORS, designats per lemperador. La cohesi i lunitat saconseguia grcies a les vies de comunciaci que afavorien el creixement de les ciutats i el comer entre provincies. s una poca de prosperitat econmica basada en laugment de la producci agrcola, artesanal i la fludesa comercial.

 Arreu de lImperi es van adoptar la llengua i la cultura llatines, aix es diu ROMANITZACI. La unificaci cultural i religiosa es completa amb lequiparaci jurdica lany 212 amb lemperador Caracalla, que otorg la ciutadania romana a tots els habitans de limperi.

 SOCIETAT EN LIMPERI. La poblaci romana es divideix en dos grup s: 1. Els homes lliures: que poden ser ciutadans (cives) o estrangers(peregrini) , aquests ltims no tenien drets poltics. 2. Esclaus i lliberts: Els esclaus feien les feines ms dures per tamb socupaven de lensenyament i les tasques administratives. Ciutadans es divideixen en : 1. Privilegiats: Hi ha els nobilitas, que eren els senadors, alts crrecs i plebeus molts rics . Tamb formen part daquest grup els Equites o cavallers, que eren els plebeus que es dedicaven a fer negocis i tenen els crrecs intermitjos en lAdministraci. 2. Plebeus: sn els pagesos i assalariats urbans.

Crisis de lImperi Rom.

A partir del s. III d. C els problemes sn : 1. Les fronteres no sn segures a causa dels atacs dels pobles germnics. 2. Lautoritat imperial va perdre fora i es van donar revoltes fregents entre lany 235 i 268 on es van succeir 30 emperadors legitims i ms de 70 illegtims. Aix els caps militars van anar augmentant el seu poder i lexrcit es converteix en lnica autoritat a les provincies. 3. Desprs de les conquestes la manca desclaus, genera el descens de la producci agrcola i minera. A ms els atacs brbars tallen les vies de comunicaci per tant el comer i lartesania es van estancar i la poblaci es va empobrir.

 Lany 293 lemperador DIOCLECIA instaura una Tetrarquia, un govern de dos Augusto i dos Cesares: Augustos Diocleci i Mxim - Cesares : Galerio i Constacio Cloro. Lany 380 lemperador TEODOSI va declarar el cristianisme com a religi oficial de lImperi. Lany 395 TEODOSI per facilitar la defensa de lImperi, el va dividir en dos i els va repartir entre els seus fills : 1. Imperi Rom d Occidenta per Honori. 2. Imperi Rom dOrient per Arcadi. Les diverses onades dels pobles germnics (sueus, vndals, alans, visigots, etc) van travessar la frontera de limperi doccident i shi van installar buscant terres. Perqu aquests pobles seminomades vivien de lagricultura i la ramaderia. Ser al s. V quan els Huns amb ODOACRE lany 476 destitueix a lltim emperador rom doccident Rmul August.

Divisi en tetrarquies de limperi.

Divisi de limperi rom lany 395