UNITAT 4 Lorganitzaci poltica de les societats

Introducci
LEstat ha estat lorganitzaci bsica des de fa molts anys i avui continua sent una instituci imprescindible, per en transformaci.
LEstat tradicional es caracteritza per la seva sobirania pel que fa a leconomia, la poltica i la cultura. Aquesta sobirania la pot exercir de manera democrtica o no democrtica. Actualment, els estats cedeixen part de la seva sobirania a entitats supranacionals i transfereixen competncies a entitats subestatals. Per solucionar els problemes de nombrosos pasos, sestableixen relacions internacionals de cooperaci, en les que participen organitzacions supranacionals i ONG.

LEstat com a organitzaci poltica de la societat

LEstat s el conjunt dinstitucions creades per organitzar la vida i lactivitat de les persones que comparteixen un mateix territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder.

El territori Els estats posseeixen un territori sobre el qual exerceixen el seu poder. El territori estatal acostuma a estar ben delimitat per fronteres.

La poblaci

El poder. En lexercici del poder, lEstat realitza diverses funcions: estableix lleis que regulen les relacions socials, vetlla pel compliment de les lleis, s responsable de lordre a linterior i la seguretat exterior del seu territori, recapta impostos, dirigeix leconomia i administra els serveis pblics i les infrastructures i equipaments collectius.

Est sotmesa al poder i a les lleis de lEstat: tenen una srie de drets i dobligacions que afecten per igual tots els ciutadans.

Lexercici del poder. La democrcia

Com sexerceix el poder
Al llarg de la histria el poder sha exercit de diferents formes. - Sovint sha considerat que el poder correspon ha una sola persona, que limposa per la fora o lhereta, per sempre sense eleccions. - Al segle XIX es defensava lelecci dels governants per noms amb la participaci duns quants en les eleccions, els que pagaven ms impostos. Les dones tamb nestaven excloses. Sufragi restringit o censatari. - A les democrcies actuals els ciutadans i les ciutadanes majors dedat elegeixen els seus governants, exercint el seu dret a la sobirania (exercici del poder), que resideix en el poble. Sufragi universal.

Elements dels Estats democrtics

Un Estat s democrtic si els ciutadans i ciutadanes participen en les tasques de govern. La democrcia pot ser de dos tipus:

Directa
Els ciutadans, reunits en assemblea o per mitj dun referndum, prenen decisions. Qu s un referndum? Quins inconvenients t la democrcia directa?

Representativa
Els ciutadans i les ciutadanes designen, per mitj deleccions, el qui exerciran la sobirania en el seu nom Qui sn les persones elegides? Qu fan? A qui elegeixen ells?

Les eleccions
Perqu siguin democrtiques han de complir els segents requisits: - han de ser lliures - plurals, diferents opcions - shan de fer per sufragi universal - han de ser peridiques.

Els partits poltics. Els partits presenten els seus programes als ciutadans i als candidats que concorren a les eleccions. Els ciutadans escullen amb el seu vot una de les opcions poltiques.

Poder Legislatiu Parlament

Poder Executiu Govern 1. Reglamenta i executa les lleis per mitj de ladministraci. 2. Estableix les prioritats i els objectius del Govern. Poder Judicial Tribunals de Justcia 1. Independncia judicial. 2. Castiga les infraccions de les lleis. 3. Arbitra en els conflictes entre les parts.

1. Elabora i vota les lleis. 2. Controla les funcions del Govern. 3. Aprova els pressupostos generals. 4. Elegeix el president del govern

La divisi de poders
El Parlament elabora i vota les lleis (funci legislativa), el Govern determina la poltica a seguir per lEstat i laplica a travs de lAdministraci (funci executiva) i el poder judicial aplica les lleis (funci judicial).

John Locke, pensador angls que va ser el primer en parlar de la necessitat de dividir els poders de lEstat

Estats democrtics i estats no democrtics

Els estats democrtics presenten diverses modalitats: Monarquies A les monarquies parlamentries, la mxima autoritat s el Rei, per la sobirania la t el poble. Repbliques A les repbliques parlamentries, les funcions de cap dEstat les exerceix el President de la Repblica. Estats liberals Procura no interferir a leconomia de les empreses ni en les relacions socials Estats socials Defensa la necessitat dintervenir en alguns mbits econmics i socials.

Estats centralistes

Estats descentralitzats

Un estat s centralitzat si les decisions que afecten els territoris integrants de lEstat les pren el Govern central Un exemple seria Frana

Un estat s descentralitzat si comparteix el poder amb els diferents territoris que lintegren, delegant en ells competncies.

Exemples: EUA. Alemanya, en menys mesura Espanya

Estats no democrtics
La monarquia absoluta
s aquella en qu el rei concentra tot el poder o escull directament les persones que han dexercir aquestes funcions al seu nom.

La dictadura
s un rgim en el qual una persona, amb el suport dun partit poltic, grup tnic o exrcit, governa amb un poder absolut.

LEstat: entre la globalitzaci i la regionalitzaci

LEstat com a organitzaci poltica i sobirana
La principal caracterstica dun Estat s lexercici exclusiu del poder i la sobirania, encara que a les democrcies la sobirania pertany al poble, aquest la delega en les institucions que formen lEstat.
Actualment els Estats han cedit part del seu poder a organitzacions supranacionals, pel problemes que van ms enll del seu mbit dacci. Les regions i les grans ciutats tracten tamb de destacar la seva importncia econmica, histrica i cultural i reclamen administrar competncies i compartir el poder.

LEstat i la globalitzaci
Els factors que han influt ms en la transformaci de lEstat tradicional han estat els segents:
La globalitzaci de leconomia.

La generalitzaci de les noves tecnologies de la informaci.

La globalitzaci ha originat un sistema mundial del qual formen part els estats. Per al funcionament daquest sistema, els estats han arribat a acords i han creat organitzacions supranacionals.

LEstat i la regionalitzaci
Sentn com a local o regional aquell territori que t una activitat econmica ben desenvolupada i una personalitat cultural i social ben diferenciada. La tipologia regional s molt diversa: Nacions sense Estat, com el Quebec (Canad). Regions molt consolidades i diferenciades, com Baviera (Alemanya). Grans rees urbanes o ciutats globals, com Nova York, Tquio i Londres.

La funci de lEstat en lactualitat

La dispersi de competncies ha dut lEstat a perdre la seva exclusivitat en lexercici del poder. Per, els estats mantenen la seva rellevncia malgrat que hagin canviat algunes de les seves funcions: - Els estats sn coordinadors de les regions i ciutats que integren el seu territori, ja que distribueixen competncies i riquesa i asseguren el compliment de les lleis i la igualtat de drets i de deures de tots els ciutadans de lEstat. - Els estats garanteixen la creaci i el manteniment de les infraestructures bsiques, que comuniquen les diverses parts del territori i el connecten amb altres pasos.

- Els estats coordinen la lluita contra el terrorisme mundial.

Tractats, declaracions i organitzacions supranacionals

Les relacions entre Estats
Els Estats es relacionen constantment els uns amb els altres. Molts problemes afecten de manera semblant a ms dun pas, per la qual cosa cal una manera coordinada dactuar. Per aconseguir una acci conjunta dels estats, es prenen una srie diniciatives: - Es firmen Tractats, Convenis i Declaracions Internacionals de Drets. A travs dells els estats es comprometen a realitzar certes actuacions o a evitar-ne daltres. - Es creen organismes supraestatals, s a dir, Organitzacions Internacionals o Supranacionals, en les quals els estats deleguen certes funcions.

Tractats, convenis i declaracions internacionals de drets

Actualment, existeixen nombrosos Tractats i Convenis Internacionals, firmats pels estats sobre les matries ms diverses: control darmament, no proliferaci darmes nuclears, canvi climtic, etc. Tamb hi ha molt diverses Declaracions Internacionals de Drets. No obstant, no tots els pasos del mn els han signat i acceptat.

Organitzacions supranacionals
Desprs de la Segona Guerra Mundial, han proliferat les organitzacions de carcter supranacional, creades per resoldre els problemes que ha generat la multiplicaci de les relacions internacionals. Existeixen: - Organitzacions dmbit mundial, com lOrganitzaci de les Nacions Unides (ONU) i lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC). - Organitzacions dmbit continental o regional, com la Uni Europea (UE) i la Lliga rab.

Organitzacions supranacionals Desprs de la Segona Guerra Mundial, han proliferat les organitzacions de carcter supranacional, creades per resoldre els problemes que ha generat la multiplicaci de les relacions internacionals. Existeixen: - Organitzacions dmbit mundial, com lOrganitzaci de les Nacions Unides (ONU) i lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC). - Organitzacions dmbit continental o regional, com la Uni Europea (UE) i la Lliga rab. LOrganitzaci de les Nacions Unides Els objectius de lONU queden establerts a la seva Carta fundacional (26 de juny de 1945): - Mantenir la pau i la seguretat internacionals. - Fomentar entre les nacions relacions damistat.

- Cooperar en la soluci dels problemes internacionals de tipus econmic, social, cultural i humanitari.
- Desenvolupar i estimular el respecte als drets humans. Les ONG (Organitzaci No Governamental) Sn les entitats privades que no depenen dels governs i, en principi, sn independents dels Estats i dels partits poltics.

LOrganitzaci de les Nacions Unides

LONU va ser creada el 1945 per 51 Estats, per actualment reuneix a gaireb tots els Estats del mn.
Els objectius de lONU queden establerts a la seva Carta fundacional (26 de juny de 1945): - Mantenir la pau i la seguretat internacionals. - Fomentar entre les nacions relacions damistat. - Cooperar en la soluci dels problemes internacionals de tipus econmic, social, cultural i humanitari. - Desenvolupar i estimular el respecte als drets humans.

Les organitzacions no governamentals

Les ONG (Organitzaci No Governamental) Sn les entitats privades que no depenen dels governs i, en principi, sn independents dels Estats i dels partits poltics.

Les ONG poden estar formades per milers de persones, que fan aportacions econmiques o recullen fons.
Per fer la seva feina, freqentment compten amb centenars de persones que hi treballen o hi collaboren.

Les ONG com a xarxes internacionals

Hi ha diversos tipus dONG:

Les que promouen accions humanitries, realitzant tasques de prevenci o actuacions directes, en cas demergncia davant conflictes bllics, fams o catstrofes naturals.
Les que promouen els drets humans i denuncien els llocs on no sn respectats. Tamb existeixen ONG que tenen com a finalitat la protecci de la natura i la denncia de la destrucci del medi ambient.

El pes creixent de les ONG pes creixent de les ONG

La fora creixent de les ONG es deu al paper essencial que compleixen per satisfer necessitats o proporcionar serveis a la poblaci, a les regions del mn on els poders poltics estatals no realitzen aquestes funcions. Molts estats veuen en les ONG una manera de solucionar problemes durgncia i de necessitat. Per lactuaci de les ONG va ms enll i es plantegen el desenvolupament integral de les persones (salut, cultura, tecnologia), quan els estats no compten amb els mecanismes econmics i socials necessaris per fer-hi front.

mbits culturals del mn La cultura i les diferncies culturals

La cultura s el conjunt de costums, de coneixements i de maneres de viure que un grup de persones sent com a propi i, al mateix temps, diferent daltres grups. Les diferncies culturals no sn causades per les caracterstiques fsiques de les persones sin a leducaci, a la forma de viure i de pensar, etc. Totes les cultures tenen dret a desenvolupar-se lliure i dignament. El pluralisme cultural o multiculturalitat defensa la coexistncia de grups humans diversos i considera que laltre no t perqu ser vist com un competidor, encara que posseeixi una cultura diferent a la prpia.

Les civilitzacions del mn

La cultura de masses i de consum

La cultura de masses es caracteritza per la generalitzaci dunes mateixes pautes de consum. A travs delles, un nombre cada vegada major de persones consumeix idntics productes, de manera que les seves formes culturals sn cada vegada ms similars. A aquesta homogenetzaci contribueixen els mitjans de comunicaci, laugment en el nombre i la facilitat dels transports. Aquest procs duniformar i estendre la cultura del consum, en ocasions origina tensions i contradiccions en relaci amb les cultures locals o tradicionals.