• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
Número 75 (segona època) juny-juliol de 2009
PENTACOSTA SUGGEREIX UNAESPIRITUALITAT PER AL CAMÍ 
Els processos de canvi, que són somni i missió,reclamen de tots nosaltres una fortaespiritualitat, una Mística de vida. Pensant enaixò, jo resumia així aquesta espiritualitat, tannova i tan antiga, com espiritualitat de:.
Contemplació confiada.
Obrint-se méslliurement al Déu Abba, que és per autodefinició, suprema misericòrdia i amor.Una contemplació més necessària que mai enaquests temps de resultats immediats. Dicconfiada, perquè tinc la impressió de que torna( o potser mai va marxar) la religió de la por, delcàstig, de la prosperitat o del fracàs, segons
…continua a la pàgina 3
 
www.parroquiasantmedir.cat 
www.parroquiasantmedir.cat
 
Dimarts, dia 26 de maig del 2009. És quelcom més que una data. Per primera vegada lanostra comunitat s'incorpora al moviment generalque, a Catalunya, s'ha posat en marxa per potenciar “un diàleg profund, efectiu i fraternal” entre lesdiverses sensibilitats religioses que avui en diaenriqueixen el teixit espiritual del nostre país. Diàlegque ens ha inspirat a subtitular el nostre acte amb una pregunta, constitutiva d'una interpel·lació a lesdiverses formes de religió: QUÈ ENS APORTENLES RELIGIONS A LA NOSTRA SOCIETAT? La trobada va transcórrer sota les elementals normesde diàleg, respecte ihumilitat i, des d'un principi, fou exclòs elconcepte de debat,entenent com a debat laconfrontació d'opinionscontràries amb la finalitatd'imposar-ne una sobreun l’altra. L'acte fou presentat per mossèn Subirà queconsiderà que el punt de partida del diàlegInterreligiós ha defonamentar-se en el “respecte i el coneixement” delsaltres. “Cal evitar les desqualificacions mútues entreles religions, és a dir, cal fer un diàleg amb un granrespecte i no amb esperit d'imposar res a ningú”. Peròtambé reconeixia les grans dificultats que, avui per avui, existeixen per arribar a un vertader sentit dediàleg. “Avui en dia hi ha un gran desconeixement deles religions bàsiques del món i això dóna lloc a malsentesos i crea tensions”.Cal fer una menció especial al “perdó” que mossèn
Primera Trobada Interreligiosa a la Nostra Comunitat
Edita:
Parròquia de Sant Medir 
Tirada:
500 exemplars
Consell de redacció:
Enric Subirà, Ramon Freixas,Pepita Plana, Joan Fàbregues i Ramon Marin.
Maquetació:
Ramon Marin
Disseny:
Oleguer Forcades
Enric va demanar als representants de la comunitat jueva, Jorge Burdman, i de la islàmica, Jamal ElAttouaki, per les desafortunades intervencions que, encerts moments, ha tingut el més alt representant del'església catòlica. Recordem, concretament, lesal·lusions a l'Islam fetes a la universitat de Ratisbona per Benet XVI Tot seguit prengueren la paraula Jorge Burdmanrepresentant la comunitat israelita de Barcelona,Jamal El Attouaki, coordinador del Consell Islàmic,Jordi Gómez, monjo Ngagpa del Monestir Budista delGarraf, i Josep Moya, de l'església Ortodoxa Sèrbia.L’espai del que disposem no ens permet transcriureamb suficient fidelitat lesimportants aportacions delscomponents de la mesa, peròens reservem el dret de fer-homés endavant i amb altresmitjans. Des d'aquí un record per la sor Lucia Caram, important promotora dels diversosdiàlegs que arreu deCatalunya es porten a terme per cercar la pau entre lesdiverses creences religiosesque conviuen al nostre país,treball pel qual ha merescut recentment el premi JoanXXIII. I, finalment, destacar que les intervencions a les quehem fet al·lusió ens han descobert que no són camins paral·lels, d'impossible trobada, si no convergentssentiments que incideixen en un determinat punt;DÉU i la humanització del món.Ramon Freixas
 
 
com hom se les tingui amb Déu. Ens cal, doncs,confiança filial, infància evangèlica, la confiadallibertat dels petits del Regne..
Testimoni de coherència.
Ja s'ha dit i repetit per totes bandes que vivim la civilització de la imatge,que el món el que vol és "veure". El testimoniatge fousempre una mena de definició de ser cristià: "Sereuels meus testimonis", deia Ell per tota recomanació, per tot testament. I aquest, avui més que mai, quan totes veu i tot se sap, ha d'ésser coherent, sense fissures,en la vida personal i en la gestió estructural del'Església. Credibilitat i transparència ens demana elmón ple de mentida i de corrupció..
Convivència fraterna.
A això es redueix el noumanament. Aquest és el més gran desafiament, i elmés freqüent per a les persones, per a les comunitats,i per als pobles. Conviure, no tan sols coexistir,conviure amorosament amb fraternitat, noúnicament amb tolerància mútua. Ajudar a fer agradable la vida. Ser sal de la terra, també vol dir això.
. Compromís profètic. É
s l'hora, i potser més quemai, de comprometre's profèticament contra el déuneoliberal de la mort i de l'exclusió i estar a favor delDéu de la vida i de l'alliberament. De la fe cal treure'ntot el suc polític. Cal viure-la de manera que enstransformi contínuament. Fer de la profecia unamena d'hàbit connatural (fruit específic del baptisme per als cristians) de denúncia i consolidació. Lacaritat sociopolítica és la forma de caritat mésestructural. Va directament a les causes, no solamenta les conseqüències. Cuida la vida, transforma lahistòria, fa Regne!
. Esperança pasqual.
Després de la "mort de Déu" i de"la humanitat" en aquesta post-modernitat sense sentit i ja a la fi de la història, sembla que l'esperança no tésentit. I avui més que mai ens cal tenir esperança
Text de Pere Casaldàliga , triat per J. Bigordà.
 
(Ve de la pàgina 1)
PENTACOSTA SUGGEREIX UNAESPIRITUALITAT PER AL CAMÍ 
Conviure, no tan sols coexistir,conviure amb fraternitat, noúnicament amb tolerància mútua”
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...