UNITAT D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA Coordinador: Francesc VilanovaSupressió de l’assignatura
Història de Catalunya. Segle XX
(codi 20723), deprimer curs a les titulacions de la Facultat de Ciències de la Comunicació.Juny de 2009En el marc del procés d’adecuació dels plans d’estudi de la Facultat a lesdirectrius de l’anomenat Pla Bolonya, en primera instància es va considerarpertinent que es mantingués, en els nous plans, l’assignatura
Història deCatalunya. Segle XX
, sobretot en l’àmbit dels estudis de Periodisme. En ladarrera proposta coneguda (juny de 2009), aquesta assignatura haviadesaparegut.La raó de fons que ens porta a presentar aquest escrit a qui tingui laresponsabilitat d’acabar de dissenyar els nous plans d’estudi, no és la nostrasorpresa i estupefacció per la supressió d’una assignatura que fa un mes esdonava per bona. És quelcom més greu i de més profunditat: algú, entre elsmàxims responsables de la Facultat, pot defensar la idea que els periodistes quesurtin d’aquesta mateixa Facultat, ho faran amb una preparació òptima, a pesarde ser uns ignorants en el coneixement de la història contemporània d’aquestpaís?Ho podem plantejar d’una altra manera: per exercir la professió de periodista(en el camp que sigui: el cultural, el polític, l’esportiu; i amb els mitjans i suportsdiversos: premsa escrita, ràdio, tv, etc.) a Catalunya, ¿no cal, a parer delsresponsables de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB que handissenyat els nous graus, tenir cap mena de coneixement més o menys específicde la història d’aquest país?Podríem citar múltiples exemples de la trampa i els perills a que viuransotmesos els futurs professionals que passaran pels nous plans d’estudis.D’entrada, desapareixerà el rigor i la referència documental imprescindible pera entendre —i fer entendre— la realitat del país. De la mateixa manera, queignorar qui era i què escrivia Josep Pla és una amputació de coneixementsabsolutament irresponsable per als estudiants víctimes d’aquesta operacióquirúrgica injustificable, ignorar la naturalesa històrica del sistema de partitspolítics catalans —diferent de l’espanyol, com hauria de ser sabut—, perquè,senzillament, ha estat suprimida la matèria dedicada a explicar-ho, aboca almercat una colla de nous professionals absolutament ignorants del país on viuen.I són només un parell d’exemples bàsics i elementals. En un document semblanta aquest, la coordinadora de la Unitat de Ciència Política i de l’Administració,professora Núria Font, assenyalava que «sense informació política de qualitat,no hi ha democràcia de qualitat». Aquest és un principi perfectament aplicable al’àrea d’Història Contemporània: sense un coneixement històric de qualitat (i bàsic sobre el nostre país), aquesta Facultat no pot pretendre formarprofessionals que ofereixin informació de qualitat sobre la política i culturad’aquest país. És així de senzill.
Leave a Comment