• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
JULIOL-AGOST 2009
NOVA CIUTAT VELLA 
22 |
SOCIETAT
U
na xarxa social té diferentsdefinicions, depenent del’àmbit en què s’apliqui,però en el cas d’internet espoden agafar les paraules d’un delsmillors experts en comunicació sociald’Espanya, el professor de la Univer-sitat de Navarra José Luid Orihuela.Tal com ha afirmat en diverses oca-sions, “una xarxa social en línia és unaaplicació que permet projectar unaxarxa social del món físic en l’ambientvirtual, ja sigui d’amics de la universi-tat, de l’escola o companys de qualse-vol activitat. D’altra banda, permetestendre el potencial d’amistats iidentificar nous contactes. Podemarribar directament al que s’anomena“vincles dèbils”, o sigui, a allò que enel món físic són els amics dels nostresamics”. A aquesta definició, s’hauriad’afegir que tot cercle social a internetté implícits tres camps que interac-tuen entre ells: comunicació, comuni-tat i cooperació.L’origen de les xarxes socials aescala mundial es remunta al 1967,quan el científic Stanley Milgram vaposar en pràctica la hipòtesi dels sisgraus de separació. Aquesta hipòtesidefensava la idea que mitjançant sisintermediaris es podien comunicardues persones en tot el món (seriauna cadena de vuit persones en total).L’experiment consistia a seleccionardiversos individus a l’atzar perquèaquests enviessin una postal a cone-guts que suposessin que podienconèixer el destinatari, del qualnomés se’n sabia el nom, la professiói més o menys el lloc on vivia. Aixòcomportava una cadena d’envia-ments de postals que acabaria arri-bant al destinatari final. En efecte, lespostals van anar a parar amb èxit alscorresponents remitents i es vademostrar que calien entre cinc i setintermediaris. Aquesta teoria es va posar en pràc-tica a la xarxa a partir dels anys 2000,quan van començar a sorgir els webs2.0 que permeten la interacció entreels usuaris. Fins llavors, amb el siste-ma inicial, l’1.0, els internautes erensimples receptors, sense capacitat perinteractuar. Al voltant del 2001 i 2002 sorgeixenels primers webs que fomenten lesxarxes d’amics, però es fan popularsal 2003, amb l’aparició de Friendster,Tribe o MySpace. Al 2004, Mark Zu-ckerberg, amb només vint anys, creaFacebook, la qual es va convertir en lamés important de les més de 130 xar-xes que existeixen al ciberespaiactualment.Segons comScore, empresa demesura d’internet, en aquests últimsmesos Facebook s’ha consolidat comla primera xarxa social utilitzada aEspanya amb 5,7 milions de visitants,un gran increment respecte les dadesobtingudes al desembre de 2008,quan comptava amb 4,3 milions.D’aquesta manera, ha tret el lloc aTuenti. Tot i això, aquestes dades can-vien constantment perquè molta gents’hi dóna d’alta cada dia i d’altres s’hidesapunten.El perfil general dels usuaris de lesxarxes socials s’ajusta a una edat d’en-tre 18 i 32 anys i, curiosament, en fanmés ús les dones que els homes. Estracta d’individus joves que formen ohan format part del sector estudiantili que, evidentment, s’han adaptatamb facilitat a les noves tecnologiesde la informació i utilitzen freqüent-ment internet.Les tres xarxes socials més utilitza-des a Espanya són: Facebook, Tuenti iFotolog. La primera és una xarxa crea-da per Mark Zuckerberg i utilitzadaoriginalment entre els estudiants dela Universitat de Harvard, als EstatsUnits. Actualment està oberta a tot elpúblic i entre les seves activitats des-tacades hi ha la creació de grups ambpersones que comparteixen interes-sos comuns i a on s’hi poden agregarfotos, vídeos i comentaris .Tuenti, creada l’any 2006, és laxarxa social destinada a la poblaciómés jove d’Espanya. Els usuaris regis-trats disposen d’un perfil privat ambfotos, vídeos i texts que poden serpublicats, o pel propietari o pels seusamics.Genís Roca, consultor de laUniversitat Oberta de Catalunya(UOC), qualifica Tuenti com “unaaposta més segmentada, tant per edatcom per territori, ja que en lloc d’a-dreçar-se a qualsevol persona dequalsevol lloc del món, s’adreça a unpúblic jove, molt jove (aproximada-ment entre els 12 i el 15 anys) i bàsica-ment espanyol. És a dir, una modali-tat que cada cop agafarà més forçaperquè la gent també volem tenirespais més selectius i no tan obertscom Facebook”.Fotolog és una variant de bloc on,en comptes de missatges, es publi-quen fotografies. Aquestes imatgesvan acompanyades d’un text, que enmolts casos descriu la pròpia foto i end’altres relata fets viscuts per l’autorde la instantània. Com a la resta deblocs, la participació dels internatu-res, a través de comentaris, és habi-tual.
Comunitats virtuals
Les xarxes socials traslladen a internettotes les característiques de les relacionshumanes però sense límits de temps o espai
El perfil d’usuari ésel d’un jove estudiantfamiliaritzat amb lesnoves tecnologies
“ ”
L
es xarxes socials, sovint s’utilit-zen per promocionar conjuntsmusicals o per donar a conèi-xer grups de protesta. Tambéés una bona plataforma per vendreproductes comercials de manera méssegmentada. A continuació, s’expli-quen quatre de les moltíssimes utili-tats que poden tenir les xarxes socials.
MANEL
El grup de música català Manel estàformat per Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé.Manel va donar-se a conèixer gràcies ales xarxes socials. MySpace n’ha estatla principal per difondre la seva músi-ca. “Intentem que sigui la presentaciódel grup. Volem que, a la gent, li piquila curiositat i que, si ho desitgen, acce-deixin al nostre Youtube, s’interessinper venir als concerts i algun dia aca-bin comprant el disc”, afirma Maymó,el baixista del grup.El MySpace ha estat el seu trampolí per obtenir reconeixement. “Moltagent que ve als concerts ha fet el pri-mer pas via internet”, assenyalen. Lesseves cançons són ja força populars, jaque cada dia reben entre 2.500 i 3.000visites de persones que escolten lesseves peces.Per altra banda, també s’han apun-tat al Facebook per penjar-hi les datesdels concerts més propers. No obstantaixò, la utilitzen en menys mesura.“Mirem de posar-hi poca cullerada”,afirma Maymó.Mai se sabrà si el gran èxit del grupManel (van guanyar el premi al millorvideoclip de l’any al festival Cine-Mad’08) hauria estat el mateix senseles xarxes socials, però ells afirmenque els ha ajudat molt poder disposard’aquestes noves eines de difusió perarribar al públic.
ERIC LLUÇ
Pol i Alèxia són dos alumnes als quehan encarregat un treball per a l’assig-natura “Entorns multimèdia” de la Fa-cultat de Comunicació Blanquerna dela Universitat Ramon Llull. Es tracta deconstruir un relat a partir de les eines dela Web 2.0. Als alumnes se’ls ha ocorre-gut la idea de crear un personatge ficticii virtual que posteriorment serà mode-lat pels internautes. El que el professorels demana és que fomentin la partici-pació dels visitants i per aquest motiuhan pensat que no només es podenlimitar a una única finestra virtual.El Facebook s’ha convertit en laseva primera opció. Utilitzant aquestaxarxa social han aconseguit que EricLluç, el personatge fictici, tingui 33contactes que s’han apuntat com elsseus amics. S’han inventat un perfilque dóna a conèixer el personatge i através d’un enllaç la gent pot entrar aun bloc titulat “Decideix la meva vida”. Aquí, com el seu nom indica, els visi-tants decideixen a partir d’unesenquestes què és el que volen que faciaquest personatge al llarg de tot el dia.De moment els resultats són interes-sants, ja que hi ha un total de 58 vots,és a dir, 58 internautes que s’han invo-lucrat en la vida fictícia d’Eric Lluç.Se suposa que aquest individu pa-
Promocions, queix 
Grups i col·lectius de tota mena fan servir la We
1.Eric Lluç,el personatge fictici resultat d’un treball universitari.2.Detall de la pàgina de
NCV109-p.20-25 reds.ok.E.qxd 29/6/09 16:07 Página 3
 
NOVA CIUTAT VELLA 
JULIOL-AGOST 2009
CULTURES I ESPECTACLES
| 23
C
om es pot controlar inter-net? La resposta és sempre lamateixa: no es pot. Pot havervigilància però no control.”Manuel Castells, gran teòric de lesxarxes socials, avisa així dels perillsque comporta la Web. No és una qües-tió qualsevol tenint en compte queinternet és utilitzat diàriament permilions de persones d’arreu del món,totes elles exposades a diversosperills:
phishing 
(pesca electrònica),
pharming 
, cartes nigerianes o, fins itot, fer de mediador en una estafasense ser-ne conscient. Aquests sónnomés alguns exemples dels delictesque es produeixen amb regularitat ala xarxa. Aquesta preocupació per la priva-citat (en tots els àmbits de la vida) s’haincrementat amb l’aparició de la Web2.0. Això ha suscitat negocis de certesempreses com els que revelava l’agèn-cia Efe a finals de març: “Per tarifesque ronden els 25 dòlars anuals,aquestes companyies guarden lesclaus d’accés al nostre univers en líniai les entreguen als nostres descen-dents només quan nosaltres no estemaquí per actualitzar el nostre estat enFacebook”.No obstant, la vulneració de la inti-mitat no és l’únic inconvenient. Enocasions, el perfil de l’usuari noreflecteix la persona que realment l’u-tilitza. En la majoria dels casos ésnomés per presentar una imatge ide-alitzada de cadascú, però en d’altress’amaga una voluntat delictiva. Entreaquests, el cas que es dóna més sovintés el de la pornografia infantil: delin-qüents sexuals que distorsionen laseva identitat per contactar ambmenors i establir relacions físiques. A més d’això, internet pot servircom a estimulant per cometre actesdelictius. I és que la xarxa tambéamplifica el potencial de determinatsgrups amb ideologies radicals, talscom
 yihadistes 
,
skinheads 
, etc., quedisposen de llocs web o fòrums quemolt sovint alimenten comporta-ments violents. Recentment s’hasabut que el grup terrorista islàmic Al-Qaeda va publicar una revista enanglès (que també es pot trobar a tra-vés d’internet) on exposava el seu ide-ari. En realitat, ja fa uns quants anysque han utilitzat els recursos de la Web (també les xarxes socials) perexpandir-se. Un altre exemple d’a-quests usos es troba al llibre
Diario de un skin
(d’Antonio Salas), en el quales fa una anàlisi detallada dels movi-ments que els grups d’extrema dretaespanyols fan en el món virtual.Però no tothom percep els perillsde la xarxa de la mateixa manera.Com passa en tots els assumptes rela-cionats amb la tecnologia, hi ha certespersones més favorables i d’altresmés contràries a aquest fenomen (elsintegrats i els apocalíptics dels qualsparlava el professor Umberto Eco).Entre els primers, es trobaria l’ar-queòleg català i teòric de les xarxessocials Genís Roca. Sobre el debat quecorre per la Web sobre si és oportúsacrificar part de la llibertat dels inter-nautes en favor de més seguretat, ellexigeix “la meva llibertat de poderdecidir quins continguts vull veure”. A més, avisa del perill que, amb l’excusade preservar la qualitat, es tanquinmitjans per motius ideològics. Consi-dera que la solució “no ha estat maicontrol, sinó educació” (amb la qualcosa hi està d’acord Castells). Per aixòaposta per la llibertat de l’individu dedecidir si abandona una xarxa socialquan aquesta no compleix els requi-sits desitjats, i ho fa mitjançant unsímil : “Si l’amo d’un bar no ens fa cassempre podrem canviar de local”.Genís Roca es mostra en tot mo-ment favorable al concepte de xarxasocial que ofereix, per exemple, Fa-cebook. “És generalista, un punt detrobada on molta gent pot saludar-sei parlar. I això no només és bo, sinóque els humans ho hem fet i ho hemdemanat tota la vida”, addueix. A par-tir d’aquí, però, demana que l’educa-ció afavoreixi la seguretat i el correctefuncionament de la xarxa.Més crític es mostra el periodista iprofessor de la Facultat de Ciències dela Comunicació Blanquerna Fran-cesc-Marc Álvaro. En un dels seusarticles publicats al diari
La Vanguar-dia
, considera que s’està trencant unatradició de privacitat que es veniadonant a Europa des de fa diversossegles, fins al punt d’afirmar que “ladimensió virtual supera extraordinà-riament els marcs vigents” i que “elconcepte mateix d’identitat indivi-dual es veu alterat a la llum de laxarxa”. Els fenòmens com Facebook eslliguen a una necessitat que es dóna ala societat actual d’arribar a la fama aqualsevol preu, desig que es satisfà,per exemple, mostrant les fotografiesque pertanyen a l’àmbit més privat.Control o llibertat. La capacitatindividual de decidir suscita un grandebat no només entre els teòrics com Álvaro, Roca o Castells, sinó entremolts usuaris d’internet. El debat,però, és molt més ampli, ja que el quees posa en qüestió, en realitat, és elmodel de societat que es vol tenir.
 Vigilància o control
Experts i aficionats discuteixen sobre lesaplicacions i els perills d’eines i aplicacionscom Youtube, MySpace, Facebook o Tuenti
“El concepte d’identitates veu alterat a la xarxa”,opina el professorFrancesc-Marc Álvaro
“ ”
es, experiments
eb 2.0 per donar-se a conèixer sense despeses
teix una malaltia mortal i per això noté forces per prendre decisions.En aquest mateix bloc, el seusimpulsors agafen imatges del serveiGoogle Maps que ajuden a situar geo-gràficament on es troba el protagonis-ta durant la jornada. Però això no éstot, per donar versemblança a la histò-ria, Alèxia i Pol penjaran vídeos delpersonatge simulant les seves activi-tats diàries.Els seus creadors s’han sorprès perles decisions que prenen els internau-tes: “No sempre les idees més esboja-rrades són les més votades”, afirma Alèxia. Pol també comenta que gau-deixen quan veuen “la gran implicaciód’algunes persones”.
SARAU
Facebook és la xarxa social perexcel·lència arreu del món, no obstantaixò, “no només serveix per comuni-car-se amb els amics”. Així és compensen els amos del bar de monòlegsSarau, a Badalona, els qual van veureen aquesta finestra un possibilitat dedonar-se a conèixer i saber què n’opi-na el públic.El Facebook, per tant, permet queels encarregats del pub coneguinquins són els humoristes que mésagraden, les actuacions que hantriomfat i les que no ho han fet tant. A més, gràcies al fet de penjar-hi vídeosamb les diferents actuacions, els inter-nautes poden veure “el producte”abans de consumir-lo i, si els agrada,poden apropar-se al bar per gaudir deles diverses representacions en direc-te. El propietari de l’establiment des-taca que el més positiu de la xarxasocial és “fidelitzar la relació amb elclient”.
10.000 A BRUSSEL·LES
 A partir de la publicació de l’article"Perplex, jo?" al Bloc Gran delSobiranisme, es va crear una platafor-ma per reivindicar la independènciade Catalunya, un projecte anomenatDeu Mil a Brussel·les que pretenia dur10.000 catalans a la capital belga. Alfinal, a principi de març, uns 4.000catalans van manifestar-se pels carrersde la ciutat.La principal eina de difusió va ser elFacebook. Gràcies a aquesta xarxasocial es va aconseguir una alta parti-cipació i una forta repercussió. “A laxarxa va començar el projecte, peròsense l’activitat de moltes persones,res no hauria estat possible”, apunta elprofessor Josep Sort, un dels funda-dors d’aquesta plataforma.L’èxit de Deu Mil a Brussel·les ha fetque “Catalunya es col·loqui en el mapadel món, demostrant que els ciuta-dans poden tirar endavant grans ini-ciatives sense haver de dependre delpolítics. Darrerament, Europa fa méscas als catalans i catalanes que aEspanya, i això, en gran mesura, haestat gràcies a aquesta iniciativa”, afe-geix Sort. A més del Facebook, també s’hanutilitzat les xarxes socials Twitter iMySpace, la qual ha rebut 9.493 visites. Allà, per exemple, es pot veure el vídeooficial del viatge a Brussel·les.
a de MySpace del grup de rock català Manel,principal mitjà de difusió de la seva música.
NCV109-p.20-25 reds.ok.E.qxd 29/6/09 16:07 Página 4
 
JULIOL I AGOST 2009
NOVA CIUTAT VELLA 
24 |
CULTURES I ESPECTACLES
L
a majoria dels usuaris de lesxarxes socials són gent jove,especialment estudiants. Mal-grat això, i precisament pertractar-se d’un ús social, hi ha moltsperfils de seguidors.
NOVA CIUTAT VELLA 
ha formulat les mateixes trespreguntes a una quinzena d’usuaris,del president del Parlament català,Ernest Benach, a joves estudiants. Aquí estan les preguntes i, a continua-ció, totes les respostes:
1.Quines xarxes socials utilitzen?2.Com les fan servir?3.Quina opinió en tenen?
SERGI SABATÉ
,
estudiant de Periodis-me,cofundador d’Esportiudigital.com i cap de Comunicació de l’Ajuntament del Pla del Penedès 
1.
Twitter i Facebook i una especia-litzada en comunicació, BitsPR. Noem vull posar en cap més perquè undels contrapunts negatius que tenenés que enganxen.
2.
Considero que són bones einesper expressar-se, deixar anar comen-taris, opinions, preguntes que altresmembres responen i, alhora, sóneines enriquidores ja que hi veus opi-nions o enllaços recomanats d’altrespersones que de ben segur són inte-ressants.
3.
M’agrada sobretot Twitter, per-què la trobo molt senzilla, pràctica im’ha permès conèixer gent molt inte-ressant. En el meu cas, intento agafaraquestes eines des d’un punt de vistaprofessional.
POL GOMÀ DEÀS
,
estudiant 
1.
Twitter, Facebook i Youtube
2.
Per a informar-me i saber què fal’altra gent, a més de poder aportar lameva opinió sobre les coses.
3.
És una bona forma d’adminis-trar les amistats i d’estar informatsense filtres, tot i els problemes deprivacitat d’aquestes xarxes que tants’han comentat últimament.
MARC PALLARÈS
,
un dels 
twittaires
més destacats de Catalunya
1.
Faig servir Twitter, Facebook,Twitpic, Youtube, del.icio.us....
2.
Com a eines de comunicació: perpublicar els continguts del meu bloc,per estar al dia del que diu la gent iintercanviar punts de vista amb dife-rents persones, això és el paradigma dela Web 2.0, la Web Social, la del diàleg.
3.
L’opinió que en tinc és moltbona, de fet puc dir que el 90 per centd’informació que consumeixo és através d’aquests canals.
SAÜL GORDILLO
,
blocaire més reco-negut de Catalunya i director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN)
1.
Faig servir el Facebook.
2.
 Amb l’objectiu de difondre enca-ra més la meva faceta professional através de la Web 2.0. La baixada decomentaris al meu bloc es compensaamb els comentaris al mur delFacebook. A més, la gent que ho co-menta no és tant polititzada ni perio-dística, molt més variada. M’he retro-bat amics de l’escola, i això a travésdel bloc em costava més.
3.
Crec que són una bona eina.
 ADRIÀ FONTCUBERTA 
,
segon
twit-taire
de Catalunya i blocaire 
1.
 Activament, tinc un bloc, faig servir Twitter, sóc al Facebook, alLastFM i Flickr. Estic registrat a d’al-tres, però no les faig servir tant.
2.
 Algunes, com Facebook, emmantenen en contacte amb gent,sobretot del poble, que he perdut devista per la universitat. En canvi, alTwitter, quasibé no conec ningú, peròés molt divertit parlar amb altra gentque acostuma a tenir interessos sem-blants.
3.
Són el present d’internet, segu-rament el percentatge de pàgines ser-vides corresponents a xarxes socialsés brutal. Si a més hi inclous serveiscom Youtube, llavors ja sí que ésespectacular.
ERNEST BENACH
,
president del Par-lament de Catalunya
1.
Tinc un bloc a Vilaweb, un altredel Parlament de Catalunya, un perfili pàgina al Facebook, un Twitter, unTwitxr, un canal Youtube, una pàginaa Flickr i una pàgina al del.icio.us. Totsvolen ser una finestra oberta al meudia a dia i estan recollits a la web www.ernestbenach.cat.
2.
Les utilitzo diàriament perquèsón fàcils de fer servir i sovint es podenfer actualitzacions des del mòbil.També poden enllaçar-se entre si, cosaque facilita encara més la interconne-xió. Es tracta d’entendre la políticacom un exercici de transparència.
3.
De moment és bona. Cal queanem pas a pas perquè no hi hamassa referents al respecte. Per en-ganxar la gent a la política, opino quecal fer arribar el missatge de formadirecta. I és aquí on entren en escenales eines de la Web 2.0, que a horesd’ara esdevenen el millor instrumentpossible per ajudar a projectar aques-ta manera de fer que ha d’incorporarel coneixement i la veu dels ciutadans.
ESTHER POSES PÉREZ
,
productorad’esports de TV3
1.
Facebook i Youtube
2.
Facebook l’utilitzo per podercontactar amb gent i retrobar amicsque no veig habitualment. Quant a Youtube, m’és molt útil per a la mevafeina per poder veure vídeos que nopodria trobar en cap altra plataforma.
3.
Són molt útils, però s’han d’usarintel·ligentment. Cal buscar xarxesamb una bona seguretat; tot i així s’hade tenir reserves, ja que no saps quipot llegir o investigar sobre tu ni ambquines finalitats.
 ALMUDENA CANO RIVAS
,
regidorade Joventut de l’Ajuntament de Be- gues 
1.
Utilitzo principalment el Face-book i el Youtube. Res més, no tinctemps per a més!
2.
El Facebook l’empro sobretotper informar sobre esdeveniments,activitats, etcètera, des de la Regidoriade Joventut, i a títol personal també,però com a eina de contacte amb elscol·legues. El 80 per cent d’utilitzacióés per temes professionals. El You-tube em serveix per buscar informa-ció, no com a eina de relació.
3.
La meva opinió sobre aquestesxarxes és favorable, encara que crec
Qui, com i per què
Estudiants, periodistes, professionals i polítics com el president del Parlament deCatalunya, Ernest Benach, expliquen quina relació mantenen amb les xarxes socials
Diversos entrevistats alerten que cal anar ambcompte perquè aquests programaris “enganxen”,tot i això, es mostren favorables a aquesta novetat
“ ”
NCV109-p.20-25 reds.ok.E.qxd 29/6/09 16:07 Página 5
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...