• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
VIOLÈNCIA DE GÈNERE: ELS ÚLTIMS 20 ANYSNatalia Fernández Díaz
(Conferència de 2007, Hospitalet deLlobregat. No es va dur a terme).
No puc deixar de començar aquest recorregut, o foto de família, delsúltims 20 anys, a partir sobre tot de les imatges de la violència, senseformular un seguit de preguntes bàsiques i elementals: quan parlemde dones, de quines dones parlem? Només del restringit i privilegiatcercle de casa nostra? D’una comunitat més ampla? Quin és el límitdels nostres horitzonts? Tenim la generositat i l’interés suficient comper adonar-nos de la situació de les dones arreu del món? El que faigamb aquests interrogants és donar cita a la solidaritat i a la memòria. Totes dues haurian d’actuar conjuntament: la memòria ens permetveure’ns en el mirall de la nostra pròpia història més recent, lahistòria inmediata de la qual fem part. I la solidaritat és l’eix quefacilita que aquest exercici de memòria tingui una projecció més enllàde la nostra realitat quotidiana i siguem capaços de cercar miralls enels ulls dels altres, de les altres, que ni coneixem ni fan part de lanostra vida diària.Però quedem-nos un moment en la memoria. Què ens diu lamemoria? Qui som i qui hem sigut al llarg dels últims decenis? Comhe sortit en aquesta foto magnificada de les succesives actualitats ipolifonies diverses? Els anys setenta no èrem ningú. Em refereixo ales dones. Veus de disidents mirant de trobar un lloc, superada lamàxima establerta per la Simone de Beauvoir, que ens va fer prendreconsciència que, si som quelcom, és el segon sexe. Les dones nofeiem la història, més que en papers secundaris que recolzaven elsactors principals, ni li posàvem la nostra signatura als episodisimportants, ni teníem res a veure en el complexe espai polític i social.Només estàvem instal.lades com a producte cultural, en el millor delscasos, o de consum, en el més realista. I de ser el segon sexe
1
 
passem, a finals dels 70 i en virtud dels canons procedents del gènerepornogràfic, en convertir-nos en el primer: sortim del ghetto per serobjecte consagrat al plaer masculí. Som el primer sexe perquè noméssom això: un sexe gegant que ocupa tota la pantalla. Si abans se’nshavia exclós a través de les lleis –la dona va ser consideradalegalment una menor d’edat fins no fa gaire en aquest país- ara se’nscondemnava a la visibilitat. Una visibilitat genital. La pornografiadeixa veure un conjunt de pits i vagines que som la totalitat de lesdones; dones anatòmicament fragmentades i incompletes. I aquesthauria de ser, veritablement, el punt de començament de la història :o sigui, fa 20 anys, aquells 80, que perpetuaven als mitjans decomunicació aquesta mateixa insistència en el detall genital queprové de les propostes del cinema pornogràfic. I és que els mitjans noho tenen gaire fácil: amb poques paraules han de competir amb laforça de les imatges. Per això han descobert els matissos i des delsanys 80 va proliferar a la premsa (i als mitjans visuals en menormesura) una intensa i variada gama d’imatges pseudopornogràfiques: la dona és el seu sexe. “La vagina de la mujer estabadesgarrada”, “Los pechos tenían hematomas”…són frases de notíciesverídiques d’aquells anys, i que em fan pensar en la brutalitat del’omisió i la simplificació. Tornem-hi: la dona és el seu sexe.A mitjans dels anys 80’ es publiquen les primeres notícies seriasesd’agressions a dones. Vint anys parlant d’aquest tema? Si, peròcaldria no oblidar que les primeres notícies amb marca de gènereestaven protagonitzades per dones agresores i no pas per donesvictiméis. Entre els aquí presents segurament hi haurà més d’un querecorda el cas de “la dulce Neus”. Doncs bé: la dulce Neus, la donaque mata el seu agressor va ser anterior a qualsevol narraciócentrada en l’agressió a una dona. La dulce Neus és una història deprincipis dels 80 i la proliferació –sempre sota un mateix esquema- denotícies sobre agressions a dones són d’aproximadament l’any 1984.Havíem deixat de ser sexe per a convertir-nos en motiu de conflicto:
2
 
la majoria de casos on la dona resulta morta estan justificats pelsmitjans de comunicació. I fins i tot al titular de la notícia, que ésl’espai discursiu o se situa tant l’argument com l’essència de lainformació. Són moneda corrent: “La mató por pedir dinero”, “Mata asu mujer en un ataque de celos”, “Da muerte a su esposa –por serleinfiel o creerla infiel-“, “La mata por ir al bingo”, etc. No crec en lescoincidències i m’he demanat fins al dia d’avui si hi ha alguna relacióentre aquests casos –que evidencien que la dona és propietat elmarit- i la creixen i progresiva presència de la dona en el treball,sobre tot en feines de mitja jornada i amb sous de menor quantia. Laveritat és que fa temps que he perdut la ingenuitat, i tampoc pensoque sigui coincidencia que per primera vegada l’any 1989 es publiquiuna notícia relacionda amb l’assetjament sexual al lloc de treball. Estracta d’un esquema d’actuació que es repeteix: empresari de certaedad abusa i assetja una empleada Jove, fins i tot menor, aprofitant-se de la seva posició jeràrquica, de poder. L’assetjament va veure lallum i es va fer públic después que grups feministas i sindicatsdenunciesin aquesta situació. Ara seria més complicats, perquè elssindicats han canviat i el feminismo molt més per a transofmrar-se enun feminismo d’estat. Aquestes reflexions tenen com a objectiuassenyalar la pressió que s’ha exercit sobre la dona per tal queabandonés el mercat laboral, la vida social i fora de la llar. Per cert, enel cas d’aquest primer assetjament del qual es parla a la premsa, elanomenat cas de la minifaldilla, el jutge va decidir absoldre l’agressoral.legant que la noia havia provocat. I és que aquí ens trobem unprejudici que fins a temps molts recents ha presidit la nostrapercepció de les agressions sexuals: l’agressió és relació sexual, i noviolència, i l’home, que es diu a si mateix animal racional perexcel.lència, no és capaç de sotmetre a l’intel.ligència i a la voluntatels seus instincts més bàsics i primaris. Inacceptable.Aquesta visió que confon sexualitat amb violencia sexual va canviar,però, de cop i volta l’any 92 després de la guerra a l’ex Iugoslavia. I
3
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...