• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
SSeeggoonnaaèèppooccaa
NNúúmmeerroo44 J Juulliioollddee22000099
En aquest número:
Aix
í
ens va als treballadors. Quanels grans sindicats estan subjectesa les subvencions dels partitspol
í
tics de torn, i no parlemprecisament d'engrunes; quan esconverteixen en empreses deserveis que per a col·locar encàrrecs, pràcticament vitalicis, apersones que fa anys que noapareixen pel seu lloc de treball;quan gestionen grans paquetsecon
ò
mics per a oferir formaci
ó
 que bàsicament serveix per afidelitzar nous votants, o elsplans de pensions que impliquenla gesti
ó
de grans pressupostos ino sempre amb la desitjadatranspar
è
ncia... Quan totesaquestes coses passen, vol dir quealguna cosa han deixat pel cam
í
 aquests sindicats majoritaris (ipodeu estar segurs que no hanestat pas els seus privilegis) i ques’han acomodat en el sistemaallunyant-se de la seva principalra
ó
de ser.Quan uns sindicats s’han col·locaten aquesta situaci
ó
dedepend
è
ncia, deixen de ser unaorganitzaci
ó
vàlida per a ladefensa dels interessos delstreballadors i treballadores. No espot servir a dos amos al mateixtemps i m
é
s si aquests estandial
è
cticament enfrontats. En elnostre cas, treballadors p
ú
 blics,aquests sindicats majoritaris estanen mans dels partits pol
í
tics alsquals s
ó
n afins; uns partits que
Editorial
NNOOSS A  A LLTTR R EESSDDIIEEMM::· Editorial· Pla de pensions· Conciliació· JubilacióCCOOLL··LL A  A BBOOR R  A  A CCIIOONNSS::· Terrícoles· Memòria antimilitarista A  A CCTTUU A  A LLIITT A  A TT::· SeatBBR R EEUUSSII R R EECCOOMM A  A NN A  A CCIIOONNSS::·Apostatant· Pensar
(continua a la pàgina seg
ü
ent...)
NOSALTRES DIEM
 
Page 2Newsletter Header
els mantenen i els dicten les l
í
niesd’actuaci
ó
“reivindicativa”. A laDiba
é
s tan evident aquestacoincid
è
ncia que sovint un no sapon acaba el sindicat i on comen
ç
a elpartit/administraci
ó
. En aquestescondicions, qui s’atreveix a parlard’independ
è
ncia sindical?Res
é
s gratu
 ï 
t, i en moltes ocasionsel paper d’aquests grans sindicats
é
s el de contenir i desmobilitzar elstreballadors i treballadores; lluitarper no perdre unes subvencions iunes quotes de poder que gaireb
é
 sempre s
ó
n incompatibles amb ladefensa dels que representen. És elde fomentar la passivitat iemp
è
nyer la gent a deixar-ho tot ales seves mans: tu vota’m que jo japensar
é
i decidir
é
per tu !!!!. Éstamb
é
un bitllet cap el pa
í
s delconformisme, allà on governa laconsigna “no et queixis, tens moltasort de ser funcionari, qu
è
m
é
svols”...Molts de nosaltres, treballadors itreballadores de la Diba, amb lanostra passivitat fomentem queaix
ò
sigui aix
í
. I mentre les nostrescondicions de treball empitjoren(sou, manca de reconeixementprofessional, jubilaci
ó
, formaci
ó
 inexistent,...), veiem que uns quants“escollits” les veuen millorar, i molt.Tot aix
ò
justificant-se amb excusesde lleis que no es desenvolupen;amb complexes i indesxifrablesnormatives legals; amb eternes ifosques negociacions de les qualsnom
é
s sabem els resultats, per
ò
nocom s’hi ha arribat i quines eren lespropostes de partida.En l’administraci
ó
p
ú
 blica laindepend
è
ncia dels sindicats
é
sencara m
é
s important, puix enmoltes ocasions la mateixa personapot estar vinculada orgànicament aun partit pol
í
tic que està manant i,alhora, a un sindicat. Com podendefensar dos interessos que sovints
ó
n contraris? És aix
ò
 
è
tic? No ho
é
spas. Com ha de ser
è
tic si ni tantsols
é
s est
è
tic?Al contrari que les organitzacions ales que ens venim referint, la CGT
é
s un sindicat independent. No hiha cap partit pol
í
tic darrera nostre,ni cap inter
è
s fora dels nostreinteressos de classe. Nosaltres femuna aposta clara per a qu
è
elstreballadors i les treballadorespuguem decidir les nostrescondicions laborals. Ha arribatl’hora que els treballadors i lestreballadores exigim als sindicatsmajoritaris que ens respectin, queno perdin de vista que el m
é
simportant hauria de ser representari defensar la classe treballadora,enlloc de defensar les sevesprebendes i el seu estatus dins lasocietat com si estiguessin persobre de la resta de ciutadans.Surten el Primer de maig al carrer,per
ò
la resta de l’any el passen fent“vida social”: que si unaconfer
è
ncia, que si una foto aqu
í
,que si la patronal els convida a unaxerrada, que si la inauguraci
ó
 d’alguna cosa (una terminald'aeroport, per exemple), que si unpartit pol
í
tic els invita a anar a latrobada anual que celebra...Realment, semblen sindicats depassarel·la, i el que necessitem les iels treballadors s
ó
n sindicats decombat.És a la nostra mà canviar quelcomde tot aix
ò
, treure la palla i posar fila l’agulla per viure en una societatm
é
s justa i lliure, retrobar valors,fomentar la solidaritat, retornar-li ladignitat al sindicalisme de classe.Serem capa
ç
os de fer aquest canvipossible? Aquest arribarà quansiguin els sindicats els que estiguina les mans dels treballadors i no elstreballadors en mans dels sindicats.Penseu-hi, perqu
è
nom
é
s dep
è
n denosaltres/vosaltres.La Diputaci
ó
de Barcelona t
é
 contractat el Pla de Pensions privatdel personal al seu servei a “CaixaCatalunya VIII, Fons de Pensions”.Com tots els altres plans depensions, aquest es regeix pel Textref 
ó
s de la Llei de regulaci
ó
deplans i fons de pensions (RDL1/2002, de 29 de novembre), i peltext del reglament que eldesenvolupa (RD 304/2004, de 20de febrer).La proliferaci
ó
d’aquests plans depensions privats corporatius nom
é
ses pot entendre en un context de
Pla de pensions de la Diputacióde Barcelona
 
Page 3Issue 1
retallada de les pol
í
tiquesp
ú
 bliques de protecci
ó
social i de benestar, com l’actual. Un contextdominat per les pol
í
tiquesneoliberals basades en l’est
í
mul a laprivatitzaci
ó
, la desinversi
ó
social ila desregulaci
ó
de les relacionslaborals. Tot i els reiteratsadvertiments sobre els efectesdevastadors d’aquestes pol
í
tiques,sembla que alguns sindicats ipartits pol
í
tics no tenen escr
ú
polsen ser-ne impulsors.L’extensi
ó
dels plans de pensionsprivats corporatius porta impl
í
citauna precaritzaci
ó
de les pensionsp
ú
 bliques a mig i llarg termini.D’altra banda, augmenta tamb
é
lesdesigualtats socials entre lespersones amb un Pla de Pensi
ó
 privat i les que no en tenen, totaccentuant la dualitzaci
ó
del mercatlaboral. Es perd, aix
í
, un dret social,per a que algunes persones guanyinun privilegi.Dit aix
ò
, i fent constar la nostraen
è
rgica oposici
ó
als Plans dePensi
ó
privats; cal assumir que elPla de Pensions de la Diputaci
ó
deBarcelona
é
s un fet, i que –ensagradi o no- en formem part. De fet,els diners que automàticaments’incorporen en aquest Pla, senseque diguem res, s
ó
n salari diferit(
é
s a dir, s
ó
n una part del nostresalari, que se’ns descomptamensualment de la n
ò
mina i estranfereix a un dip
ò
sit a banda, delqual som titulars). Als treballadors itreballadores no se’ns deixa triarqu
è
en volem fer ni on s’inverteixenaquests diners, que s
ó
n nostres. Nitan sols podem estar segurs ques’inverteixen de forma adequada,tal i com darrerament hem pogutcomprovar. L’objectiu d’un fons depensions
é
s, per definici
ó
, obteniruna rendibilitat. En el cas delnostre, el mandat de gesti
ó
, en laseva definici
ó
(punt 1) diu queaquesta ha de superar “com am
í
nim la inflaci
ó
”. Ara b
é
, en elsdarrers 2 anys el Pla de Pensions dela Diputaci
ó
està (
é
s a dir, nosaltresestem) perdent diners, at
è
s que t
é
 un rendiments molt per sota de lainflaci
ó
. L’any 2008 ha disminu
 ï 
t un-5,05% i en el primer trimestre de2009 un -1,17%.Un altre aspecte que ens hauria depreocupar, i molt, m
é
s enllà de laq
ü
esti
ó
de la rendibilitat,
é
s ons’inverteixen els nostres diners. Elpunt 5 (“Pol
í
tiques de gesti
ó
de lesinversions”) del mandat de gesti
ó
 del Pla de Pensions, diu que: “lesinversions segueixen un patr
ó
decaràcter
è
tic i (...) compleixen unas
è
rie de requisits de sostenibilitatmediambiental, de diàleg i derespecte dels drets humans, ambexclusi
ó
, a m
é
s a m
é
s, dels valorsde les companyies productores detabac, productores de sistemesd’armament, centrals nuclears i lescompanyies involucrades enl’extracci
ó
i el processament del’urani”. Tanmateix, en lacomposici
ó
de la cartera de valorsdel Pla de Pensions a 31 dedesembre de 2008 hi apareixenalgunes empreses que nocompleixen aquests requisits. Perexemple, hi ha els casosd’Autostrade o Peugeot les quals,segons el nostre humil parer,quelcom deuen tenir a veure amb elsosteniment d'un model energ
è
tic ide mobilitat com el que patim, elqual devasta el medi natural,esquilma els recursos no renovablesi contribueix en gran mesura alcanvi climàtic per la via de lageneraci
ó
massiva de CO2. Elmateix es pot dir d'Iberdrola,companyia la inversi
ó
en la qualcontradiu de manera encara m
é
sflagrant els requisits del mandat delfons, ja que
é
spprrooppiieettààrriiaa de lacceennttrraallnnuucclleeaarrddeeCCoof f rreennttss ((VVaall
èè
nncciiaa)) i participa en el perill
ó
snegoci de l'explotaci
ó
energ
è
tica del'urani en altres pa
 ï 
sos com, perexemple, el Regne Unit.Amb tot, all
ò
que resulta m
é
sfrapant
é
s comprovarccoommppaarrttddeellss ddiinneerrssddeellaannoossttrraaj juu b biillaaccii
óó
ss''hhaa ppoossaatteennmmaannssdd''eemmpprreesseess eessppeeccuullaaddoorreessiiqquuaassii--mmaaf f iioosseessccoomm AAIIGGiiLLeehhmmaannBBrrootthheerrss (!!!), lesquals han hagut de serintervingudes recentment per viad'urg
è
ncia pel govern nord-americà, essent dos dels m
é
s gransexponents de les males pràctiquesque ens han dut a la present crisifinancera global, les conseq
üè
nciesde la qual estem patint totes i tots.Tamb
é
s
ó
n interessants –per dir-hod’alguna manera- les inversionsimmobiliàries (
é
s que potser enshem de dedicar a l'especulaci
ó
 immobiliària?) que hi apar
è
ixenregistrades a Caja Castilla-LaMancha, una entitat que es troba enfallida t
è
cnica...Queda ben clar, doncs, que lesinversions fetes pels gestors delfons desatenen, almenys en part, elsrequisits marcats en el seu mandatde gesti
ó
, de la qual cosa dedu
 ï 
mque no es fa una adequadaavaluaci
ó
i seguiment de lesinversions. Com a CGT demanemno
ú
nicament criteris d’exclusi
ó
enles pol
í
tiques de gesti
ó
del Pla dePensions, sin
ó
que tamb
é
es tinguinen compte criteris positius,d’inversi
ó
que ajudi a transformarla realitat (en un sentit progressiu,superador de desigualtats iveritablement respectu
ó
s amb elmedi) i que siguin p
ú
 blics itransparents. Per comen
ç
ar, elprimer que hauria de fer laComissi
ó
de Control
é
s donarcomptes i assumir responsabilitatspels incompliments del mandat degesti
ó
i per les neglig
è
nciescomeses.AApprroof f iitteemmppeerraaiinnf f oorrmmaarraattootteesslleess ccoommppaannyyeessiiccoommppaannyyssqquueennoovvuullgguuiinnccoonnttiinnuuaarrssoosstteenniinnttmm
éé
sseell PPllaaddeePPeennssiioonnsspprriivvaattqquueeeenneellsseeuu
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...