Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Pensant la "vaga general" del 29-M sis dies després - Félix Rodrigo Mora

Pensant la "vaga general" del 29-M sis dies després - Félix Rodrigo Mora

Ratings: (0)|Views: 116|Likes:
Published by LibertadAmistad
Publicat al seu bloc, 'Esfuerzo y servicio desinteresados', l'abril de 2012.
"Seria fàcil fer obrerisme argüint que 'la classe obrera' és combativa, s'oposa als caps sindicals i esquerranistes, etc. Però no és així. Les i els assalariats avui són un sector per desgràcia altament conformista, corromput i desestructurat, que viu pels diners i el consum. La seva presència social és nul·la i en els últims anys inclús han disminuït les lluites reivindicatives més elementals. En els 'bons temps', 1994-2009, la classe proletària s'ha centrat en les hipoteques, els viatges turístics, el menjar, l'alcohol, el consum de productes d'oci embrutidor i els demés plaers perversos. El seu ideari és un capitalisme en auge, poderós, que li pugui oferir salaris i prestacions socials substancioses i tota idea de transformació social qualitativa li és aliena.
Per realitzar una revolució integral no es necessita creure en el dogma del caràcter revolucionari d'aquesta o l'altra classe social. La revolució la fan aquells que volen fer-la, aquells que l'escullen i s'impliquen: aquests i aquestes són l'única 'classe revolucionària'. Ja que ha estat l'ideari socialdemòcrata de tota l'esquerra, el gueto polític i bona part de l'anarquisme el que ha destruït en els últims 40 anys les potencialitats revolucionaries del proletariat, la recuperació d'aquestes només es pot realitzar a través d'una cosmovisió de mutació integral qualitativa de l'ordre vigent.
La fe en què les revolucions provenen de la misèria popular és falsa. La 'vaga general' es va fer amb 5,3 milions d'aturats i 12 milions de persones vivint en la pobresa, cosa que mai abans s'havia donat a 'Espanya', i això no ha aportat en absolut ni més combativitat ni més radicalitat. Aquells que creuen en les revolucions de la pobresa i la fam han de mostrar almenys un sol cas a la història en que això hagi succeït. Els fets donen la raó a Soledad Gustavo quan va dir que 'les revolucions no són filles de l'estómac, són filles del penasment'. El dogma que l'interès particular, la cobdícia i les pulsions zoològiques són el centre de l'obrar humà és la quintaessencia d'allò socialdemòcrata."
Publicat al seu bloc, 'Esfuerzo y servicio desinteresados', l'abril de 2012.
"Seria fàcil fer obrerisme argüint que 'la classe obrera' és combativa, s'oposa als caps sindicals i esquerranistes, etc. Però no és així. Les i els assalariats avui són un sector per desgràcia altament conformista, corromput i desestructurat, que viu pels diners i el consum. La seva presència social és nul·la i en els últims anys inclús han disminuït les lluites reivindicatives més elementals. En els 'bons temps', 1994-2009, la classe proletària s'ha centrat en les hipoteques, els viatges turístics, el menjar, l'alcohol, el consum de productes d'oci embrutidor i els demés plaers perversos. El seu ideari és un capitalisme en auge, poderós, que li pugui oferir salaris i prestacions socials substancioses i tota idea de transformació social qualitativa li és aliena.
Per realitzar una revolució integral no es necessita creure en el dogma del caràcter revolucionari d'aquesta o l'altra classe social. La revolució la fan aquells que volen fer-la, aquells que l'escullen i s'impliquen: aquests i aquestes són l'única 'classe revolucionària'. Ja que ha estat l'ideari socialdemòcrata de tota l'esquerra, el gueto polític i bona part de l'anarquisme el que ha destruït en els últims 40 anys les potencialitats revolucionaries del proletariat, la recuperació d'aquestes només es pot realitzar a través d'una cosmovisió de mutació integral qualitativa de l'ordre vigent.
La fe en què les revolucions provenen de la misèria popular és falsa. La 'vaga general' es va fer amb 5,3 milions d'aturats i 12 milions de persones vivint en la pobresa, cosa que mai abans s'havia donat a 'Espanya', i això no ha aportat en absolut ni més combativitat ni més radicalitat. Aquells que creuen en les revolucions de la pobresa i la fam han de mostrar almenys un sol cas a la història en que això hagi succeït. Els fets donen la raó a Soledad Gustavo quan va dir que 'les revolucions no són filles de l'estómac, són filles del penasment'. El dogma que l'interès particular, la cobdícia i les pulsions zoològiques són el centre de l'obrar humà és la quintaessencia d'allò socialdemòcrata."

More info:

Published by: LibertadAmistad on Oct 02, 2013
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

11/01/2013

pdf

text

original

 
PENSAN T LA “ VAGA GENERAL ” DEL 29-M S IS DIES DESPS
Félix Rodrigo Mora
Publicat al seu bloc, “Esfuerzo y servicio desinteresados”, l'abril de 2012.
Avui ja gairebé ningú recorda el que va passar fa menys d'una setmana. Aquesta “vaga general”, igual queles altres sis promogudes pels aparells de control de les masses del parlamentarisme, partits d'esquerra isindicats, té com a destí l'oblit.Això dimana de la seva pròpia naturalesa, al ser una paròdia escenificada a les ordres de la burgesia d'Estat,que opera en connexió amb la burgesia privada i l'ens estatal. Això la converteix en un succés senseinfluència en els esdeveniments, més enllà de proporcionar a bastantes persones de bona fe la il·lusió quehan fet “alguna cosa” contra el capitalisme, quan el que han fet, sobretot, és autoenganyar-se i abandonartasques imprescindibles per realment posar fi a la dictadura del capital.La veritat dol i és desagradable, però és la veritat. Aquells qui després de la “gesta” del 29-M desitgenadormir-se als llorers no han de seguir llegint aquestes reflexions, perquè els hi crearan sentiments deculpa i molts interrogants, tots inquietants. Però aquells que continuïn la lectura potser tinguin lapossibilitat de realitzar una reflexió autocrítica.Per tant:- La resistència a la reforma laboral és justa i aquells que es van mobilitzar el dia 29 de bona fe van ferquelcom encomiable en si i per si en el pla d'allò subjectiu. Aquells que van patir les escomeses de lesforces repressives tenen tota la meva solidaritat i aquells que van actuar al carrer amb gosadia i valentiatota la meva admiració.- La principal força convocant van ser els sindicats-banquers, amb el recolzament de l'esquerra, no menysbanquera i empresarial. Per la seva presència als consells d'administració de les Caixes d'Estalvi (laprincipal expressió del capital financer espanyol), de les empreses del capitalisme estatal, de lesfundacions de tot tipus, ONGs i altres institucions similars, aquests sindicats i aquesta esquerra són unaforma de capitalisme. Aquesta burgesia d'Estat va convocar la pantomima de la vaga general enconnivència amb el seu aliat estratègic, el gran capital privat multinacional. La meta era reconstruir i referel seu control mental, polític i ideològic de les masses en un moment crític a causa de l'inici de la caigudamúltiple d'Occident.- Els sindicats, a més de ser part de l'entremat capitalista, han constituït una nova classe ociosa, la dels“alliberats sindicals”, desenes de milers que viuen de l'explotació del treball aliè, com l'aristocràcia i elssectors rendistes de la burgesia. La seva funció és el domini psíquic i organitzatiu de les masses, per tal queaquestes segueixin sent dòcils als empresaris i al règim de dictadura. Els sindicats són una corporació denegocis com una altra qualsevol, que viu dels subsidis de l'Estat, els “cursos de formació”, es lucra amb elsERE, etc., buscant en tot més capital per a si. Després de cada “vaga general” extorsionen encara més elsaltres sectors de la burgesia i l'aparell estatal, venent-lis a un preu encara més elevat els seus serveis dedestrucció de l'autonomia de les classes assalariades.- No hi ha motius per diferenciar la “falsa esquerra”, el PSOE, de la “veritable esquerra”, el PCE-IU i els seusgrups satèl·lits. A IU el 90%, més o menys, dels seus quadres són burgesia d'Estat, que engreixa a costad'“allò públic”, d'aquí la seva obstinada apologia que fa d'això. No hi ha cap diferència substancial en allòpolític i programàtic entre les diverses faccions de l'esquerra, ja que tota ella segueix el PSOE. Aquest blocdefensa el capitalisme perquè és el capitalisme. Avui, per sort, l'esquerra està en una crisi bastant greu, ipot ser substituïda per una cosmovisió i programa de revolució integral.
 
- Esquerra i dreta són el mateix, com ho prova el PP al govern, que és la dreta fent la política de l'esquerra.El que es necessita no és una política “veritablement d'esquerra” sinó una
política revolucionària
.- Seria fàcil fer obrerisme argüint que “la classe obreraés combativa, s'oposa als caps sindicals iesquerranistes, etc. Però no és així. Les i els assalariats avui són un sector per desgràcia altamentconformista, corromput i desestructurat, que viu pels diners i el consum. La seva presència social és nul·la ien els últims anys inclús han disminuït les lluites reivindicatives més elementals. En els “bons temps”,1994-2009, la classe proletària s'ha centrat en les hipoteques, els viatges turístics, el menjar, l'alcohol, elconsum de productes d'oci embrutidor i els demés plaers perversos. El seu ideari és un capitalisme enauge, poderós, que li pugui oferir salaris i prestacions socials substancioses i tota idea de transformaciósocial qualitativa li és aliena.- Per realitzar una revolució integral no es necessita creure en el dogma del caràcter revolucionarid'aquesta o l'altra classe social. La revolució la fan aquells que volen fer-la, aquells que l'escullen is'impliquen: aquests i aquestes són l'única “classe revolucionària”. Ja que ha estat l'ideari socialdemòcratade tota l'esquerra, el gueto polític i bona part de l'anarquisme el que ha destruït en els últims 40 anys lespotencialitats revolucionaries del proletariat, la recuperació d'aquestes només es pot realitzar a travésd'una cosmovisió de mutació integral qualitativa de l'ordre vigent.- La fe en què les revolucions provenen de la misèria popular és falsa. La “vaga general” es va fer amb 5,3milions d'aturats i 12 milions de persones vivint en la pobresa, cosa que mai abans s'havia donat a“Espanya”, i això no ha aportat en absolut ni més combativitat ni més radicalitat. Aquells que creuen en lesrevolucions de la pobresa i la fam han de mostrar almenys un sol cas a la història en que això hagi succeït.Els fets donen la raó a Soledad Gustavo quan va dir que
“les revolucions no són filles de l'estómac, són fillesdel penasment”
. El dogma que l'interès particular, la cobdícia i les pulsions zoològiques són el centre del'obrar humà és la quintaessencia d'allò socialdemòcrata.- El desenvolupament de la consciència, l'avanç del factor conscient, és la clau de tot. D'ell sorgirà larevolució. Per tant, la veritat és la precondició de la revolució integral.- La “vaga general” del 29-M, lluny de preparar “les masses” per a futures batalles socials, no tenia mésmeta que enfortir els sindicats-banquers, per tal que controlin els treballadors en ulteriors esdeveniments,que s'esperen greus. En general, les lluites econòmiques i laborals acostumen a servir per reforçar lacosmovisió capitalista en la ment dels assalariats al magnificar els diners, l'interès particular, el consum, ladesespiritualització planejada, la legitimitat d'un treball “ben remunerat”, la renuncia a la llibertat i laindiferència davant allò humà. Aquestes no juguen cap paper d'importància en l'enderrocament delcapitalisme, inclús quan són justes i han de ser recolzades. Aquells que es concentren en elles perden el seutemps i s'autodestrueixen com a éssers humans.- La mentalitat creada per l'esquerra fa que: 1) no s'entengui què és el capitalisme, que es redueix aeconomia, 2) que no s'entrevegi què és un ésser humà, que es “concreta” en el tub digestiu, i 3) no escomprenguin quins són els problemes del nostre temps, que es rebaixen als efectes de la crisi econòmica.Però, 1) el capitalisme és una forma d'organitzar la societat, una manera de pensar, de ser i de viure, pertant, és molt més que economia, 2) un ésser humà no pot reduir-se a les exigències de la fisiologia, té
necessitats espirituals
més terminants i urgents, al cap i a la fi, que aquelles, i 3) els problemes del nostretemps són molts més i molt més greus que els econòmics, doncs estem davant la destrucció de la llibertat,l'aniquilació de l'essència concreta humana i la devastació dels valors de la civilització. Només percebentaixí l'actual moment històric es pot abordar la tasca de la revolució integral.- Les accions al carrer dutes a terme per una molt nombrosa porció dels participants del 29-M partien de laidea de “resistir” el capitalisme per viure “millor”, amb més consum i més Estat de benestar sota d'ell.Aquesta és la més repulsiva manera de recolzar el capitalisme, al que s'admet i es lloa amb l'única condicióque sigui més generós. Però, amb major o menor consum, el capitalisme estableix un ordre social i imposauna manera de ser i existir que és incompatible amb allò humà i per això ha de ser negat i destruït.
 
- S'apropen mals temps per al reformisme. El capitalisme i l'Estat a Occident tenen ja molt poc a oferir alhaver acabat l'era de les donacions i concessions. Per això les organitzacions socialdemòcrates, siguin de laideologia que siguin, tindran dificultats creixents per justificar la seva línia. Per exemple, la “vaga general”del 29-M no ha servit per a res i ni tan sols deu mil com ella podran fer desistir la patronal i l'Estat dels seuspropòsits. Només el temor pànic a la revolució pot impulsar les classes dirigents a fer concessions en elterreny de les reformes. Per tant, ara una línia revolucionària no només és positiva en si sinó també ésl'única que pot aportar millores parcials.- Aquells que van sortir al carrer el 29-M per protestar per la misèria material de les masses i mai espreocupen per la seva misèria espiritual són uns canalles, i els pitjors agents del capital. Aquest, avui mésque mai, se sustenta en la degradació mental i desestructuració psíquica de les masses per mantenir-se iprosperar. Si es desitja la seva destrucció, cal operar aquí precisament. La lluita revolucionàriaanticapitalista ha de posar sobre la taula tots els problemes de la condició humana avui, per batre elsistema de dominació en tots i cada un d'ells. Només així pot aconseguir-se l'hegemonia i prevalença delfactor conscient en el si del poble, sense el qual no hi ha i no pot haver-hi més que lluites negatives a favordel capital de facto, com la del 29-M. La revolució únicament pot sorgir de l'impuls col·lectiu desinteressatper construir un ordre, un ésser humà i un sistema de valors diferents qualitativament als actuals.- Una vaga general sense cometes es diferencia de la mascarada que vam viure fa uns dies perquè està dinsd'una estratègia de revolució integral, antiestatal i anticapitalista, inclús si les seves metes són simplementeconòmiques i reformistes. Per això es necessita que almenys alguns sectors de les classes treballadoresfacin seva i donin suport a la idea de viure sense capitalisme, això és, sense consum, sense delegacionisme,sense misèria espiritual, sense treball assalariat, sense Estat, amb ajuda mútua, amb reducció al mínim delsbéns materials, fent-se càrrec de totes les tasques del govern de la societat, amb riquesa espiritual màximaautoconstruida, amb autogestió de l'economia i amb govern per assemblees omnisobiranes. Unamobilització en tals condicions hauria fet tremolar la burgesia, quan allò de l'altre dia la va fer riure ariallades.- El capitalisme actual està jugant la carta de guanyar les dones per regenerar-se i rellançar-se a través delfeminisme i l'Estat feminista. Les està utilitzant per ampliar al màxim el teixit empresarial, perconvertir-les en dòcil mà d'obra assalariada, per incorporar-les als cossos repressius, als aparells depropaganda i a l'exèrcit. Espera així enfortir-se d'una manera abans mai coneguda. Davant d'aquestaofensiva capitalista hem de respondre eliminant a les files de la revolució tot residu de masclisme osexisme per tal de crear les condicions que permetin a les dones incorporar-se a totes les activitats detransformació social i personal als llocs de més responsabilitat i dificultat. En això va el futur de larevolució, que depèn en gran mesura del rumb que prenguin les dones en un futur immediat.- L'esquerra, com a agent número u del capital, és la major màquina de la història de destruir allò humà ianiquilar éssers humans, ja que el seu objectiu és una societat posthumana. Per això necessitem unprojecte holístic de recuperació, regeneració i reconstrucció del subjecte en tant que subjecte. No pothaver-hi revolució sense persones de qualitat i la seva creacés una de les metes decisives d'unatransformació integral. És impossible la revolució anticapitalista sense revolució personal, sense combatreel capitalisme dins de cada una i cada u. Aquell no està només fora ni el subjecte és simple víctima delcapital. Està també dins, així que l'individu és, alhora que víctima, agent del capitalisme. Això s'ha de ferconforme un criteri guia, un mètode i un pla.- Sense un programa complet d'
autoconstrucció prepolítica del subjecte
no es pot avançar en larealització de la revolució integral. Aquells qui rebutgen la noció de revolució tampoc poden interessar-seper la recuperació i restauració d'allò humà: una cosa porta a l'altra. Però aquells que desitgen posar fi alcapitalisme han de mirar al voltant i comprendre el que està passant: aquell ha triomfat completament enbona mesura perquè s'aixeca sobre la catàstrofe còsmica de la deshumanització total. No pot haver-hi,doncs, revolució política sense revolució interior.- Per no presentar la situació pitjor del que és, escolliré entre les no molt nombroses expressions depositivitat una, la publicació de
“Rebel·leu-vos!”
. Ja la portada és ben expressiva,
“Encara creus quenecessitem l'Estat? Descobreix com podem autogestionar les nostres vides”
, en la perspectiva de
“larevolució integral”
. El combat per la recuperació d'allò humà es va situant en la bona direcció. No tot és

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->