Poemes trobadorescos

Explicacions teriques: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paraules/pantalla3.htm Poemes extrets de: http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/textostrobadors.htm

Can

I Far una can abans que vingui el mal temps, ja que a Tolosa anem tots plegats. A du encomano tot quan resta aqu: plorant me'n vaig, perqu les dames estimo molt. Tot el pas, de Salses fins a Tremp, guardi Du, i ms enll on la meva senyora est. II L'estimo encara ms perqu la meva dama hi s; que ella s el meu goig i ella s tot el que tinc, i res no estimo sin ella a la qual sempre he estimat i en els meus dies cap altra no estimar; i s i crec que morir estimant-la, perqu si a ella li plau que aix m'h'ho concedeixi. III Quan a ella li plau fer-me tort i mostrar-se orgullosa, encara que ho veig, no ho vull reconixer. Mes b reconec tot quan em fa de b: el b li agraeixo i el mal, encara que me'n dolc. Com pitjor em tracta, quan m'esguarden els seus ulls, tinc tant de goig que no me'n recordo. IV No s cap joia el desig que em domina, que aix se m'apodera, que no tinc poder sobre mi, sin noms quan tot solet m'estic i penso amb ella amb el cor que la veu: aquest dol pensament em descansa i em ref i pensant en ella he tingut molts bons dies. V Senyora, vos sou famosa de bon nom i, sense mentir, la ms gentil que hom pot esmentar; per la qual cosa jo suporto tots els meus mals i esforos que trec per vs solet en mi mateix, i tinc dolor, per vs esteu tranquilla: en aix em sembla que sou una mica injusta.

VI Un maldient em vol pitjor que mort; per no me'n queixo, que en tinc un bon consol i no en tinc dany, i ell actua com un vil. No se'n cansi que em pesaria molt: que malgrat ell tindr goig i plaer grcies a midons, a qui vaig besar les mans. Pon de la Gurdia Pastorella

I Entre Lleida i Bellvs, propd'unriu, entre dos jardins, vaigveure, amb una pastoreta, un pastor vestit de terli; i jeien entre flors de lliri, besant-se sota l'herba fresca; i mai pastora ms bella, ms graciosa i mseixerida, no crec que exists; ni crechaver-nevist que alsmeusullsfos tan agradable ni a Frana ni a Castella. II Vaig contemplar b el seuramat, i vaigveure que un servent se l'enduia el qualals dos l'haviarobat; i vaigcomenaralt a cridar: -deixeu-lo, no podeumarxar!-, i el serventfu al meugust; i quanvaigveure que hofeia vaigprendre'l (el ramat), que no emplaa anar-me'nambell a barallar; I vaiganar a un hort a tancar-lo, desprsvaig tornar alld'on venia. III Quanvaig tornar prop del jard, la pastora cridar vaig sentir: -Aidissortada!, mal anyvaignixer! totgoigesdev dolor a la llarga: Mentre el meuamicestavaambmi, no pensava que maipogus estar tan amonada ai! dolor: rpidm'hapassat, i s'hatornat gran dolor! Digueu-me, senyor En Cerver, si heuvistbestiar al cam, que jome'l temo en desbandada.

IV -Si el bestiar que heuperdut, mossa, jousl'hagustornat, quina recompensa rebria? -Senyor, de vsfariaamant, i me l'haureuvenut car: per en mal moment es canviaperdent.Juntsfem el nostrecam allon el bestiarpasturava; i, quan per seuel va reconixer: -Senyor -va dir ella,- Duusajudi, aneu, que res no en far. V -Mossa, no seriacorrecte si emtrencveu la vostra promesa. -Senyor, s causa corrent: no usmeravelleu si jousmenteixo, perquamb mi usn'hanmentitms de cent; i sc de vsgentilment escapada: hom ha de prendre el seusou immediatament que li sdonat; perququi t l'oportunitat i deixapassar el temps, perd son tempsmoltnciament; i la dona aviatcanvia. VI -Mossa, gaudir no m'agrada ni jeureamb dona irritada. Si tingusgoig, i vspenediment...! -No seria causa digna. -Per ara emdeu ser donada! VII Senyor, la cosa aconseguida per foras cosa desagradable, no s'ha de fer, perqujome'npenedeixo -Pervull- sentir jurament de l'Infant, de quim'agrada el mrit. VIII A la Vescomtessa amable, mossa, de Cardona em remeto, perqul'amor no sprofits si sforat. Cerver de Girona

Alba

Vigila b, petit vigia del castell, quan la criatura que per a mi s millor i ms bonica tinc al meu costat fins l'alba. I el dia arriba i no el crido, l'alba em pren un nou joc l'alba, ai l'alba! Vigila, amic, vetlla, crida i canta, Que jo sc ric i tinc el que ms estimo. Per aix estic enfadat amb l'alba, i el dany que ens porta l'alba em desplau ms que l'alba l'alba, ai l'alba! Vigileu vs, vigia de la torre, al gels, el vostre mal va senyor, ms odis que l'alba, ja que nosaltres aqu a baix parlem d'amor. Per ens fa por l'alba l'alba, ai l'alba! Adu, senyora, que no puc quedar-me'hi ms Molt a disgust meu, me n'he d'anar. Per l'alba m's molt dura quan la veig arribar tan aviat; l'alba ens vol enganyar l'alba, ai l'alba. Raimbaut de Vaqueiras

Sirvents

I Canoneta lleu i plana, lleugereta, sense pretensions, jo far del meu Marqus, del trador de Mataplana, que s d'engany farcit i ple. Ai, Marqus, Marqus, Marqus, d'engany sou farcit i ple. II Marqus, b hagin les pedres, a Melgur, prop de Someires, on perdreu tres de les dents;

no tenen cap dany que les primeres encara continuen all i no ho sembla gens. Ai, Marqus, Marqus, Marqus, d'engany sou farcit i ple. III Pel bra no us dono una figa, que sembla cabir de biga i el porteu mal ests; es necessitaria ortiga que el nervi us estengus. Ai, Marqus, Marqus, Marqus, d'engany sou farcit i ple. IV Marqus, qui en vs confia no t amor ni companyia; ha de gaurdar-se sempre en qualsevol ocasi: sigui de dia i de nit no vagi en vs de cap manera. Ai, Marqus, Marqus, Marqus, d'engany sou farcit i ple. V Marqus, s ben boig qui es vana de fer migdiada amb vs sense calces de cordov; i mai fill de cristiana pitjor costum no ha perms. Ai, Marqus, Marqus, Marqus, d'engany sou farcit i ple.

Guillem de Bergued

PLANY Canto plorant, ple de tristor, per un dolor que em t corprs: des de la mort de Mon Marqus, En Pon, Senyor de Mataplana, que era gentil, franc i desprs, i d'excellents comportaments, ben conegut pels seus valors d'all, de Sant Mart de tors, fins aqu baix la terra plana. Ens ha deixat un gran dolor

que pel pas sencer s'ha ests i cap consol no hi pot fer res, En Pon, Senyor de Mataplana; pagans l'han mort, pr Du l'ha adms, per'x no li comptaran gens ni els grans pecats ni aquells menors. Els ngels van dir en cants sonors que va honrar la llei cristiana. Marqus, si mai sense ra, amb mots indignes us he ofs, errors i faltes he coms; d'en que Du fu Mataplana, ning com vs tan comproms, ni digne de mereixement ni encimbellat amb tants honors, bo i vostres grans antecessors; i no us faig cap lloana vana. Si hagus plagut al Creador, m'hauria fet feli, Marqus, que el desamor que ens hem trams abans d'eixir de Mataplana s'hagus tornat en benvolers; ara tinc molts remordiments perqu no us vaig prestar socors, ho hauria fet sense temors enfront de gent tan inhumana. Al parads, al lloc millor, vostre esperit ha estat adms; prop de Rotll i del rei francs hi ha Mon Marqus de Mataplana; tamb el joglar del Ripolls i el meu Sabata hi sn presents; hi ha dames plenes de favors, i als peus mil flors pouant rubors, i l'Oliver, el de Lausana. Guillem de Bergued

1. Explica el contingut de cada poema 2. Desprs de consultar la web que tens a la capalera, justifica per qu cadascun dels poemes anteriors pertany a un gnere determinat 3. Busca deu paraules que no coneguis, consulta el seu significat al diccionari i escriu-lo en aquest full 4. A la primera estrofa de la can indica tots els noms, adjectius, determinants, pronoms i adverbis que hi trobis