L'ESCALFABANQUETA per Mike Resnik i Lezli Robyn Traducci d'Alfons Bold i Carmen Acua

El senyor Paloobi va poder sentir el ronc satisfet de Lionel molt abans que sorts de la boira caminant a poc a poc, i ans cap a la banqueta. Malgrat que semblava ms un gat a ratlles d'uns 200 quilos que un lle de veritat, en Lionel tenia una aparena fora impressionant mentre saltava sobre la banqueta. El seient va canviar automticament de forma per acomodar la mansa bstia que ara jeia arraulida sobre seu. El senyor Paloobi es va girar per mirar-lo amb expectaci mentre el gran gat posava el cap entre les potes de davant i cargolava la cua al voltant del cos, roncant suaument una can de bressol per a si mateix. Adonant-se de la seva mirada, en Lionel va obrir un ull mandrosament: -El meu noi est dormint desprs del nostre safari a l'frica Ms Profunda. frica? va dir el senyor Paloobi. Creia que vivia als afores de Wichita. S va confirmar en Lionel. Per la seva imaginaci, no. Hem rastrejat zebres per Maple Street, hem aconseguit una pea a la cantonada d'un tercer principal, i tot just ens

hem salvat d'una desbandada d'elefants bojos en cotxe a Elm Street. Hi havia nadius amb llances i els seus bruixots havien fet que les llances semblessin maletins (per nosaltres ja ho sabem), i quan hem travessat una caseta de maons amb una pantalla immensa hem vist centenars de hienes disfressades que reien mentre sortien. Oh, s, ha sigut un gran safari. No tens ni idea de quantes esgarrapades ens hem fet, de quantes escapades pels pls. I has gaudit de cada minut. Els ulls de'n Lionel es van endolcir visiblement , amb una brillantor d'ambre. I he gaudit cada minut del nostre temps junts. El trobar a faltar... fins que es presenti el meu nou encrrec. Va sospirar satisfet i va tornar a posar el cap entre les potes de davant. Podria dormir un parell de mesos. Aquest nen m'ha deixat esgotat! Prova a seure a la mateixa banqueta de fusta durant dcades i desprs m'ho expliques va contestar amargament el senyor Paloobi. Prova a dur aquesta maleda disfressa dia rere dia va replicar una princesa de conte de fades que va aparixer de sobte davant d'ells dins d'un esclat de purpurina rosa. Llavors tindreu quelcom per a queixar-vos de veritat. Aquesta cotilla m'est matant. Els seus rnxols daurats van fer saltirons, com per recalcar el que ella deia. Maleda sia la nena que em va dissenyar! S'ha d'estar ben sonat per decidir que les princeses han de portar aquestes robes tan estretes! Doncs treu-te'l, Flordesucre va dir el senyor Paloobi. No es pot va dir na Flordesucre. Ja ho saps. I el pitjor s la pudor. La pudor? La nena va sentir que les cotilles portaven balenes, i ara aix fa ferum de peix mort. El senyor Paloobi va riure per sota el nas. Ho sento. Per de totes maneres, benvinguda sigui ara. Has passat ms temps de l'habitual amb aquest encrrec.

Oh, s, i tant! I quina doneta ms encisadora ser quan sigui gran! va dir amb orgull, mirant-lo, amb un somriure ms brillant que el vestit de lluentons, la tiara de cristall i les sabates de purpurina tot combinat. Va passar que la meva nena necessitava una mare substituta ms que alg per al joc dels personatges imaginaris El seu somriure es va fer melanclic, els seus ulls semblaven mirar molt enll d'ells mentre continuava. Va perdre la mare fa poc i estava de dol. La seva mare sempre li deixava posar-se les seves disfresses velles, i aix ho vaig fer jo. Tamb li vaig fer de confident fins que s'acostums als canvis de la seva vida. Es qued callada, fent girar suaument les faldilles amb les mans, com absent. Tots els nens sn una meravella, per aquesta tenia quelcom d'especial. No se'n recordar de mi quan es faci gran, s clar, per estic convenuda que la vaig poder ajudar. Jo no els ajudo va dir en Lionel. Noms jugo amb ells va obrir la boca per fer un bram per li va sortir un grinyol. La banqueta va canviar per acomodar na Flordesucre quan es va asseure. Per qu a tu t'han donat coixins? va preguntar el senyor Paloobi, intentant sense xit amagar la seva exasperaci. Perqu una princesa necessita estar cmoda va contestar ella amb un somriure. A ms a ms, aquesta princesa necessita descansar. Sempre hi ha una nena petita a algun lloc del mn, amb un joc de te o una disfressa, que vol jugar a fer veure qu. Va estufar els sumptuosos coixins de vellut amb manetes delicades. Crec que em mereixo un petit luxe al meu temps de descans. Ell no va contestar. Noms la suau remor sorda del gat adormit va trencar el silenci. Desprs d'una estona, na Flordesucre el va mirar, endolcint les espurnes dels seus ulls.

Ho sento. Ha estat poc considerat per la meva part. Com puc queixar-me, quan... va deixar les paraules flotant a l'aire. No hi ha de qu disculpar-se va dir el senyor Paloobi . Si noms he de poder entrar al Joc una sola vegada, almenys deixeu-me gaudir de cada segon que vaig passar amb el nen que va saber-me fer cas. Per aix fa molt de temps va dir ella, comprensiva. La m del senyor Paloobi es va ficar a la butxaca de la camisa i va notar el petit objecte que hi havia dins. Llavors, la seva ment va entrar en regressi a travs de les dcades fins a arribar al dia que va nixer.