• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
Publicació de Política Local. Tercera època. Primavera 2009. Núm. 21.
 
http://alternativa.balearweb.net/
 
eurxella@yahoo.es
 
Per què fem un nou partit ?
En aquest moment la major part de membres d'Alternativa Esquerra Unida – Els Verds de Pollençaés gent independent, i per aquest fet hem iniciat un procés de diàleg amb altres ciutadansindependents o fins i tot d’altres partits que volen participar del nostre projecte. Per facilitar laintegració i la feina conjunta de tota aquesta gent hem creat un nou partit d’esquerres, per fer feinaexclusivament a Pollença en el que resta de legislatura, per presentar-nos a les eleccions de 2011 iamb vocació de futur i estabilitat.Una de les finalitats principals d’aquest partit ha de ser lad’evitar que les esquerres es tornin a presentar dividides a lesproperes eleccions, perdent d’aquesta manera un gran potencial(s’ha de tenir en compte que la suma dels vots d'ERC, Alternativai PSM hagués suposat tenir quatre regidors en les últimeseleccions municipals). La unitat de totes les esquerres ésnecessària, més enllà de partidismes i sigles, ja sigui dinsd'Alternativa, o bé a través de pactes electorals. I només així aconseguirem el que de manera urgent fa falta a Pollença: unCanvi. I aquest canvi només pot fer-se des de l’esquerra. AAlternativa per Pollença es podran sumar ciutadans afiliats aaltres partits d'àmbit autonòmic i estatal sempre que aquests notinguin fins contraris als d'Alternativa, que actuarà de formaautònoma i independent, és a dir de forma sobirana, sense haverde passar comptes més enllà del nostre municipi.Aquest pas el fem, ferm, perquè creiem que a Pollença han de canviar moltes coses, i ,una d’elles, laforma de govern actual, en la qual l’equip de govern té orelles sordes i ulls cecs als problemes realsde la gent. Tenim la convicció que només amb la unitat de la gent d’esquerres podrem donar-li lavolta a la situació i construir un municipi més participatiu i transparent.Som una organització de caire municipalista, sense perdre de vista que hi ha altres coses més enllàdel municipi, però conscients que des d’una posició municipal també es pot incidir, i molt, en totesles decisions que ens afectin. El nostre objectiu és transformar la societat en molts d’àmbits, fer-laoberta, transparent i participativa. Per fer-ho el mitjà més útil és el govern municipal i aquesta és lanostra voluntat, això sí, no a qualsevol preu. Tampoc rebutjam i ens tancam a les moltes altresformes de transformació social, i per això volem estar sempre del costat dels moviments socials i deles persones que lluiten, com nosaltres, per una Pollença millor.Des d’aquí volem fer una crida a tothom que es senti identificat amb el nostre projecte, que vengui,que participi en la nostra Assemblea, i que posi les mans en un projecte assembleari, municipalista,que té com a fonament l'aprofundiment en la Democràcia Participativa que permeti a les personesdecidir sobre aspectes essencials de la seva vida i desenvolupar-se com a individus lliures,responsables i solidàris.
U
 
N LLOC OBERT ALS VOSTRES ESCRITS, DENÚNCIES, IDEES, PROPOSTES...
 
IINNFFOORRMMAA--TTEE’’NNIIPPAARRTTIICCIIPPAAAALLBBLLOOCCUURRXXEELLLLAA.. http://alternativa.balearweb.net 
 
 
FEINA INSTITUCIONAL.
13 mocions
Al ple de gener1-Moció demanant al Consell
 
la desclassificació de Formentor
per les seves similituds amb Es Guix(Escorca), que s’ha desclassificat. Rebutjada: només amb el nostre vot a favor i l’abstenció del PSM.
2-Moció conjunta amb tots el grups de
 
solidaritat amb el poble palestí de Gaza
. Aprovada perunanimitat.
3-Moció per impulsar un
 
banc de temps
al poble. Ja us en podeu informar i apuntar a l’oficina departicipació ciutadana o a la pàgina web de l’Associació “Hoy por ti” i a http://www.hoyxti.org/. Aprovadaper unanimitat.
Al ple de febrer4-Moció demanant
 
l'adhesió a l'Agència per a la Protecció de la legalitat urbanística iterritorial de Mallorca.
Era una oportunitat per iniciar un nou temps a la disciplina urbanística delmunicipi amb l'ajuda del Consell. Rebutjada: amb el vot en contra de l'equip de govern, el nostre vot afavor i abstenció del PP-UMP
 5-Moció demanant el rebuig al vedat de caça major de la cabra salvatge mallorquina aFormentor
.
 
Es tracta d’una molèstia i un perill per al turisme que cerca la tranquillitat del paisatge aun municipi en teoria “amic dels animals”. Rebutjada: amb els vots en contra d'UM_UNPI, PSOE i PP-UMPi vots a favor del PSM i el nostre.
Al ple de març6-Moció demanant mesures davant la crisi econòmica.
Proposàvem més austeritat, racionalitzar ladespesa en la contractació, crear un Fons social de contingència... Rebutjada pels vots d'UM-UNPI, PSOE,PSM. A favor PP_UMP i nosaltres. A l’hivern ens recordarem d’aquesta moció.
7-Moció demanant la millora a la participació ciutadana:
fer un nou reglament de participacióciutadana, contestar els ciutadans, regularitzar el funcionament de la Comissió de Festes... Rebutjada:pels vots d'UM-UNPI, PSOE, PSM. A favor PP-UMP i nosaltres.
8-Mantenir oberta la carretera vella de Lluc a l’altura de l’Empeltada
. No va ser debatuda nivotada, ja que no va ser acceptada la seva urgència. Només el PSM i nosaltres votàrem a favor de laurgència. Resultat: es va tancar de nou.
Al ple d’abril9-Moció demanant la
 
constitució d’una comissió d’investigació municipal
 
per aclarir lescauses
 
per les quals fa més d'un any que una empresa sense contracte (LUMSA) fa la netejaviària al Port
i procedir a delimitar responsabilitats.
 
Rebutjada: amb els vots en contra de l'equip degovern (UM-UNPI, PSOE i PSM) i els vots a favor de l'oposició (PP-UMP i nosaltres).
10-Moció presentada sobre la declaració del municipi de Pollença lliure de transgènics.
Aprovada: amb els vots a favor de l'equip de govern i nosaltres.
11-Moció sobre la convocatòria d'una consulta popular per decidir el futur auditori o salamultifuncional.
Rebutjada: només nosaltres vàrem votar a favor.
Al ple de maig12-Moció demanant un
 
informe jurídic sobre el camí públic de Ternelles
per veure la possibilitatde fer un decret de batlia i obrir el camí. Rebutjada: vot a favor nostre, abstenció del PSM, i la resta encontra.
13-Moció
 
relativa a Béns d'Interès Cultural.
L'administració és incapaç de fer complir la Llei 12/1998de 21 de desembre del Patrimoni Històric de les Illes Balears que regula que aquests s'han de podervisitar almenys quatre dies al mes, en dies i hores prèviament assenyalats. Tots tenim dret a visitar laFortalesa i el Castell del Rei. Rebutjada: vot a favor nostre, tota la resta en contra.
 
Allegacions més importants
-Allegacions als
 
preus públics de l’escola de música
(demanàvem bonificacions i beques).Rebutjades.
-Allegacions a
 
l’ordenança d’ocupació de la via pública
(que no s’han atrevit a tirar endavant).
-Allegació al reglament del Consell Escolar Municipal
(ser informat i consultat de l'edició idistribució de materials didàctics). Acceptada.
-Allegacions a la
 
revisió del Pla General d’Ordenació Urbana al Pla Territorial
(encara no s’handebatut). Una important revisió que s’ha d’aprofitar per millorar el nostre entorn.
 
UN CONTE PER ANAR A DORMIR QUE MAI NO SERÀ PUBLICAT?
Aquest conte que Pere J. Garcia (Garci) va escriure i presentar al certamen de contes per anar a dormirmai no serà publicat en el recull de contes que l’ajuntament de Pollença edita cada any. La raó que han donatés que la resolució del conflicte és una mica violenta i que no es poden ensenyar aquests valors als nins méspetits, tot i que el conte està bé per a gent més gran. El que sembla que no han tengut en compte és que a “NaCaputxeta Vermella” maten el llop. Esperam que us agradi.
El moixet Sebastià i el castell
 
Hi havia una vegada un nin que era un moixet. Aquest nin que era un moixet nomia Sebastià. EnSebastià vivia a un poble on totes les persones eren animals diferents. Per exemple, el seu pare i la seva mareeren també moixos, però el seu millor amic, en Miquelet, era un gall amb una cresta vermella molt bonica, i elseu mestre era un hipopòtam gran i gros.Aquell vespre en Sebastià estava molt nerviós. Demà el seu padrí el passaria a cercar ben prest peranar d’excursió. El seu padrí, que era un moix gran i panxarrut, li havia dit que si feia bon dia anirien d’excursióa un castell, com els dels contes que li contava cada vespre abans d’anar a dormir.En Sebastià donava voltes dins el llit pensant quins essers meravellosos hi trobaria al castell. Pensavaque allà hi trobaria un drac que trauria foc per la boca, o un rei que tendria presonera una princesa, o fins i totun gegant o un elf. Entre pensaments en Sebastià es va quedar dormit.El dia següent el seu padrí el va anar a cercar ben d’hora. Amb el berenar i l’aigua enfilaren el camí capal castell. Content, en Sebastià no deixava d’escoltar les històries que el seu padrí li contava sobre el castell. “Fa molts i molts d’anys aquell castell el varen fer els moros. Però quan els cristians vengueren aquí se’lferen seu i l’empraren per a defensar-se dels pirates que atacaven el nostre poble”. En Sebastià, que pensavaque hi hauria algun drac, va adonar-se de que en aquell castell no hi havia hagut dracs ni gegants, però sí reis icavallers que havien lluitat contra els pirates i contra els enemics.Camina que caminaràs va arribar un moment en què trobaren que el camí s'aturava al davant d’unabarrera. Allà, darrera la barrera, hi havia un home que era un ca. El seu padrí, que era un moix, va demanarpermís per passar per allà. “Volem anar al castell”, va dir. Però el ca els va dir que aquell camí era de la sevamadona i que per allà no hi podia passar ningú.Aquesta madona era una òliba molt poderosa. Era la madona de totes les terres que envoltaven elcastell i tenia una riquesa tan grossa que tothom li tenia por. Aquesta senyora, a més, vivia en una casa moltgran dins aquelles terres, just al costat del castell.D’aquesta manera en Sebastià i el seu padrí hagueren de tornar a rere molt tristos perquè no els varendeixar passar aquella barrera i perquè no pogueren veure aquell castell que a Sebastià li pareixia màgic.En Sebastià de camí de tornada estava molt enfadat amb aquell ca tan gran que guardava la barrera.No era just. Però el padrí li va dir que no era culpa del ca, sinó de la senyora òliba i del senyor porc. El senyorporc era el que governava al seu poble. Aquest senyor, segons el padrí, no feia creure a la senyora òliba perquèobrís aquella barrera i deixés passar per allà tothom. Aquell camí sempre havia estat obert i ara la malvadaòliba se l’havia fet seu.En Sebastià ho va entendre tot. L’òliba havia tancat el camí i el porc, que devia ser amic seu, no el feiaobrir. Però no estava conforme. En Sebastià seguia pensant que tothom hauria de poder anar a veure el castell.Per això en Sebastià al capvespre va anar a jugar amb en Miquel, el seu amic, que era un gall. EnSebastià li va contar tota la història a en Miquel, que hi havia una òliba malvada i un porc que governava queno deixaven a la gent poder anar a veure el castell com sempre havien fet, i que en aquell castell hi haviahagut reis i cavallers, moros i pirates.I així els dos amics, el gall i el moixet, decidiren que havien de fer alguna cosa. Que això era injust ique ells ho havien d’arreglar. D’aquesta manera decidiren que ho dirien a tothom que coneixien per si volienunir-se a ells per demanar, tant al senyor porc com a la senyora òliba, que obrissin aquell camí i els deixessinpassar a veure el castell.Amb menys d’una setmana ja li havien dit a tothom que coneixien: als seus pares, que eren moixos; alsseus cosins que eren ànneres; al seu professor que era un hipopòtam; als seus amics, que eren serpetes,dragonets, mussols, genetes, conills...I en molt poc temps aquests amics, cosins, el professor i els pares també ho digueren a tothom queconeixien. Tot el poble estava molt enfadat perquè aquella òliba dolenta no deixava passar pel camí fins arribaral castell, i perquè el porc, que era el governador, no feia res per obligar a l’òliba a deixar passar.Un dia tot el poble, moixos, cans, ànneres, serps, granotes, elefants, hipopòtams, moneies, genetes,mussols, dragons, en Sebastià, el padrí, en Miquelet, i tots els animals, anaren a veure a la senyora òliba acasa seva, just devora del castell. Però un cop foren a la barrera el ca que guardava no els va deixar passar i vacridar a la senyora òliba. Aquesta senyora va venir i juntament amb el senyor porc els va dir a tots que aquellesterres eren seves i que no volia ningú ni pel camí ni pel castell. Que ella tenia més diners que ningú i que podiafer el que volia.Però tot el poble va enfadar-se molt i varen obrir la barrera d’una empenta molt forta. La barrera es varompre i així tots passaren pel camí cap al castell.El senyor porc, que era el governador, i la senyora òliba, que no volia que ningú passés pel camí, nopogueren fer res per aturar a tota la gent. D’aquesta manera el poble, tots els animals units, obriren el camí per sempre més.I aquesta és la història d’en Sebastià, un moixet que va aconseguir obrir una barrera i que tot el poblepogués anar de visita al castell. I que ens va ensenyar que tot el poble unit pot més que qualsevol òliba iqualsevol porc, per molt poder i molts diners que puguin tenir.
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...