You are on page 1of 149

TEMAR OPOSCONS EF

JORD TUSET PERS


1
TEMA 1
CONCEPTE D'EDUCACI FSICA:
EVOLUCI I DESENVOLUPAMENT DE LES DIFERENTS CONCEPCIONS

0. INTRODUCCI
1. CONCEPTE D'EDUCACI FSICA
1.1. EDUCACI
1.2. FSICA
1.3. EDUCACI FSICA
2. EVOLUCI I DESENVOLUPAMENT DE LES DIFERENTS CONCEPCIONS
2.1. POBLES PRIMITIUS
2.2. NACIONS ANTIGUES
2.3. EDAT ANTIGA:
2.3.1. GRCIA
2.3.2. ROMA
2.4. EDAT MITJANA: EL CRISTIANISME
2.5. RENAIXEMENT I ILLUSTRACI
2.6. ESCOLES EUROPEES
2.7. TENDNCIES ACTUALS
3. APLICACI DIDCTICA
4. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
L'Educaci Fsica s la part, matria o rea del currculum escolar que utilitza
el cos i les seves possibilitats motrius per al seu desenvolupament i el de
factors psicosocials i afectius, contribuint a l'assoliment d'una educaci integral.

1. CONCEPTE D'EDUCACI FSICA
1.1. EDUCACI
El terme "educaci prov del llat i t 2 significats:
Educare conduir, guiar, orientar escola tradicional.
Educere sortir, extraure, donar a llum escola nova.
L'educaci s un moviment mixt de dintre a fora i de fora a dintre, que ens
donar com a resultat la transmissi de bens i sabers culturals que facilitin el
desenvolupament i perfeccionament de totes les capacitats i valors personals.


TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
2
1.2. FSICA
El terme "fsica prov del grec "physis i significa naturalesa o realitat.
Actualment, la fsica s la mecnica que tracta dels canvis de posici,
desplaaments, equilibri i moviment, del cos i de les diferents forces que els
produeixen. s el moviment en l'home.

1.3. EDUCACI FSICA
L'educaci fsica s la part, matria o rea del currculum escolar que utilitza
el cos i les seves possibilitats motrius per al seu desenvolupament i el de
factors psicosocials i afectius, contribuint a l'assoliment d'una educaci integral.
Segons la LOE 2/2006, en el Ttol Els Ensenyaments i la seva ordenaci,
captol Educaci Primria, article 17 Objectius de l'Educaci Primria, apartat
K diu que un dels seus objectius s "Valorar la higiene i la salut, acceptar el
propi cos i el dels altres, respectar les diferncies i utilitzar l'educaci fsica i
l'esport com a mitjans per afavorir el desenvolupament personal i social".

2. EVOLUCI I DESENVOLUPAMENT DE LES DIFERENTS CONCEPCIONS
2.1. POBLES PRIMITIUS
Les poblacions primitives participaven en jocs i balls.
El joc era un mitj per preparar als joves per la vida adulta (recerca d'aliment,
vestimenta, aixopluc, mantenir unes qualitats fsiques per a sobreviure,... ) per
tant, era necessari tenir una bona aptitud fsica per tal de subsistir en un medi
ambient hostil. A ms a ms, era necessari el treball cooperatiu per satisfer les
necessitats del grup.
Degut a que el llenguatge no era massa efectiu, el ball representava una
manera de comunicaci i expressi.
En aquesta poca els coneixements es transmetien de pares a fills aix que, els
pares primitius van ser els primers mestres d'educaci fsica.

2.2. NACIONS ANTIGUES
Xina:
La necessitat de moviment dels infants va estimular la prctica de certes
activitats fsiques com els jocs d'organitzaci senzilla, jocs de persecuci, lluita
informal,...
Per prevenir malalties i mantenir el cos en bones condicions fsiques va
aparixer el que avui en dia coneixem com a "kung fu.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
3
ndia:
L'Educaci Fsica no es considerava part del procs educatiu dels seus
habitants (semblant a la visi de l'Edat Mitjana). Les activitats fsiques estaven
relacionades amb la religi, ja que solsament es ballava en cerimnies
religioses.

2.3. L'EDAT ANTIGA: GRCIA I ROMA
2.3.1. GRCIA
La gimnstica t un paper important dins l'educaci. Van destacar autors com
Scrates, Plat i Aristtil. Dins de Grcia distingim: Atenes i Esparta.
Atenes:
Trobem el Pentatlon que era una competici de 5 proves: salt, javelina, cursa,
disc i combat.
La Palestra s una instituci educativa on el nen ralitzava activitats fsiques i al
mestre l'anomenaven Paidotribo.
s una corrent militar, higinica i mdica.
Esparta:
Apareixen els Jocs Olmpics entesos com uns jocs atltics en honors als deus.
Noms participaven homes.
s una corrent militar, ja que preparen homes forts per crear un exrcit
poders.

2.3.2. ROMA
Els exercicis serveixen com a preparaci per la guerra amb sentit ms ldic.
Mantenen els jocs olmpics i realitzen altres activitats com els gladiadors, les
carreres de quadrigues, els jocs de pilota,.
s una corrent militar, ja que utilitzen l'espasa, la llana, l'escut, la javelina i
munten a cavall.

2.4. EDAT MITJANA: EL CRISTIANISME
L'Esglsia va intentar suspendre i abolir tot tipus de joc i prctica esportiva, ja
que es considerava pecat. El ball estava censurat i es van prohibir els jocs.
El culte al cos queda al marge de tot programa educatiu i no va ser objecte
d'educaci. Es dna importncia a l'nima per la salvaci i vida eterna.
A nivell popular es realitzaven activitats que no tenien res a veure amb
l'educaci: feien torneigs, jocs de pilota i lluita,...
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
4
2.5. RENAIXEMENT I ILLUSTRACI
Durant el renaixement, es torna a donar la importncia que t a l'exercici fsic
com a mitj teraputic i al joc a nivell educatiu.
L'EF es considera important per mantenir una salut apropiada, per a preparar-
se i entrenar fsicament en cas de guerra i com a mitj per desenvolupar el cos
hum.
Es va popularitzar la idea que el cos i l'nima eren inseparables, indivisibles i
que un era necessari per al funcionament ptim de l'altre.
En la llustraci, Rosseau diu que l'activitat fsica s un bon mitj educatiu al
permetre el contacte del nen amb la natura. Educar s tornar a la natura.
s una corrent higinica i mdica.

2.6. ESCOLES EUROPEES
AIemanya:
Guts Muths es considera el fundador de l'EF moderna a Alemanya.
Luding Jahn, d'ideologia nazi, exigeix al poble la realitzaci d'exercici fsic per
aconseguir una Alemanya ben formada.
Sucia:
P H Ling va ser un especialista en anatomia i fisiologia i donava importncia en
corregir els vicis posturals. Va crear les taules gimnstiques.
El seu fill H Ling va continuar les idees del seu pare a l'escola dirigint-les als
nens i nenes.
Frana:
Va destacar el mtode natural i Amors va ser l'autor ms important.
AngIaterra:
T Arnold va difondre l'esport tant a les escoles com a les universitats.
S'incorpora la competici i es fan associacions i clubs per competir.

2.7. TENDNCIES ACTUALS
Actualment hi ha tantes tendncies com objectius es pretenen:
Tendncia psicomotriu Control i conscincia corporal.
Tendncia militar (condici fsica) Capacitats condicionals.
Tendncia esportiva HME (iniciaci esportiva).
Tendncia expressiva Expressi corporal.
Tendncia natural Activitats a la natura i HMB.
Tendncia ldica Els jocs.
Tendncia mdica Salut corporal.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
5
3. APLICACI DIDCTICA
Realitzar una unitat didctica de carcter interdisciplinari amb l'rea de Medi
Social en la qual es representin activitats prpies de l'antiguitat.
Per exemple, al camp d'aprenentatge "Tarraco Romana es realitzen jocs que
realitzaven els romans en aquella poca: estirar la corda, cementiri, rugbi,...

4. BIBLIOGRAFIA
Castaer, M i Camerino, O. La Educacin Fsica en la enseanza Primaria.
Ed NDE . Barcelona. 1993.
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros de Educacin Fsica.
Ediciones Amar. Salamanca. 1994.
VVAA. Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Educacin
Primaria. Editorial nde. Barcelona. 1994.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
6
TEMA 2
L'EDUCACI FSICA EN EL SISTEMA EDUCATIU:
OBJECTIUS I CONTINGUTS
EVOLUCI I DESENVOLUPAMENT DE LES FUNCIONS ATRIBUIDES AL
CURRCULUM COM ELEMENT FORMATIU

0. INTRODUCCI
1. L'EDUCACI FSICA EN EL SISTEMA EDUCATIU: OBJECTIUS I
CONTINGUTS
1.1. OBJECTIUS GENERALS D'REA
1.2. CONTINGUTS D'REA
1.2.1. CICLE INICIAL
1.2.2. CICLE MITJ
1.2.3. CICLE SUPERIOR
2. EVOLUCI I DESENVOLUPAMENT DE LES FUNCIONS ATRIBUIDES AL
MOVIMENT COM ELEMENT FORMATIU
3. APLICACI DIDCTICA
4. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
El calendari d'implantaci de la LOE ha estat el segent:
Cicle nicial: Curs acadmic 2007-2008.
Cicle Mitj: Curs acadmic 2008-2009.
Cicle Superior: Curs acadmic 2009-2010.

Amb la LOGSE, a Catalunya hi havia 5 blocs de continguts en l'rea d'EF:
Control i conscincia corporal
Execuci d'habilitats coordinatives
Utilitzaci de les capacitats condicionals
Expressi corporal i dramatitzaci
Realitzaci de jocs

La LOE canvia la distribuci d'aquests blocs i n'afegeix un de nou:
El cos: matge i percepci
Habilitats motrius i qualitats fsiques bsiques
Activitat fsica i salut (nou)
Expressi coporal
El joc
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
7

1. L'EDUCACI FSICA EN EL SISTEMA EDUCATIU: OBJECTIUS I
CONTINGUTS (DECRET 142/2007)
1.1. OBJECTIUS GENERALS D'REA
L'rea d'educaci fsica en l'etapa de l'educaci primria t com a objectiu el
desenvolupament de les capacitats segents:
1. Conixer, acceptar i valorar el propi cos i l'activitat fsica com a mitj
d'exploraci per l'elaboraci de l'autoimatge, l'autoestima i l'autoconfiana.
2. Apreciar els efectes beneficiosos envers la salut de l'exercici fsic i de
l'adquisici d'hbits higinics, alimentaris i posturals.
3. Utilitzar el coneixement del propi cos, les capacitats fsiques i les habilitats
motrius per resoldre i adaptar el moviment a les necessitats o
circumstncies de cada situaci.
4. Seleccionar i aplicar de forma efica i autnoma, principis i regles per
resoldre problemes motors en la prctica d'activitats fsiques.
5. Participar en jocs com a element d'aproximaci als altres, seleccionant les
accions i controlant l'execuci de les mateixes, prvia valoraci de les
prpies possibilitats.
6. Regular i dosificar l'esfor, assolint un nivell d'autoexigncia d'acord amb les
prpies possibilitats i les caracterstiques de la tasca.
7. Explorar les possibilitats i recursos expressius del propi cos per comunicar
sensacions, emocions i idees.
8. Compartir i gaudir de l'exercici fsic i de l'expressi i comunicaci corporal
en collectivitat mitjanant el joc, la dansa i qualsevol activitat fsica que
comporti el desenvolupament de la persona.
9. Participar en activitats fsiques compartint projectes, establint relacions de
cooperaci per assolir objectius comuns sense discriminacions, per mitj de
la participaci solidria, tolerant, responsable i respectuosa i resolent els
conflictes mitjanant el dileg.
10. Conixer i valorar la diversitat d'activitats fsiques, ldiques i esportives com
elements culturals, propis i d'altres cultures, mostrant una actitud crtica tant
des de la perspectiva de participant com d'espectador/a.





TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
8
1.2. CONTINGUTS D'REA
1.2.1. CICLE INICIAL
EI cos: imatge i percepci
Vivncia del propi cos en situacions referents a la tensi, la relaxaci i la
respiraci.
Experimentaci del cos en postures corporals diferents.
Experimentaci, exploraci i discriminaci de diferents sensacions.
Afirmaci de la lateralitat.
Experimentaci de situacions d'equilibri i desequilibri.
Execuci de diferents situacions que provoquin la coordinaci de
moviments.
Participaci en situacions que provoquin la interacci entre espai i temps.
Percepci espai - temps.

HabiIitats motrius i quaIitats fsiques bsiques
Experimentaci de diferents formes i possibilitats del moviment i d'execuci i
control d'habilitats motrius bsiques.
Participaci de forma activa i autnoma en la resoluci de problemes
motrius senzills.
Disposici a participar en activitats diverses acceptant l'existncia de
diferncies en el nivell d'habilitat.

Activitat fsica i saIut
Acceptaci crtica de la prpia realitat corporal i elaboraci de l'autoimatge .
Adquisici d'hbits bsics higinics, alimentaris i posturals relacionats amb
l'activitat fsica.
Valoraci de la relaci entre l'activitat fsica i la salut i benestar.
Respecte per les normes d's de materials i espais en la prctica d'activitat
Fsica.







TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
9
Expressi corporaI
Exploraci i descobriment de les possibilitats expressives del cos i del
moviment.
Sincronitzaci del moviment amb pulsacions i estructures rtmiques
senzilles.
Desinhibici en l'exterioritzaci d'emocions i sentiments a travs del cos, el
gest i el moviment.
Experimentaci del plaer que proporciona el treball d'expressi a travs del
propi cos.
Exploraci de les possibilitats expressives amb objectes i materials.
Participaci en situacions que suposin comunicaci corporal amb valoraci i
reconeixement de les diferncies en la manera d'expressar-se.

EI joc
Apreciaci del joc com activitat com a totes les cultures.
Experimentaci dels diferents rols en el joc actuant amb comprensi i
compliment de les normes del joc.
Valoraci, reconeixement i respecte cap a les persones que participen en el
joc.
Confiana en les prpies possibilitats i esfor personal en els jocs.
Valoraci del joc com a mitj de relaci amb els altres i de divertiment.

1.2.2. CICLE MITJ
EI cos: imatge i percepci
Descobriment dels elements orgnics i funcionals relacionats amb el
moviment.
Adequaci de la conscincia i control del cos en relaci amb la tensi, la
relaxaci i la respiraci.
Representaci del propi cos i el dels altres.
Adequaci de la postura a les diferents necessitats expressives i motrius.
Realitzaci d'activitats en las que intervingui l'equilibri esttic i dinmic.
ntervenci de l'organitzaci espaciotemporal en el desenvolupament
d'activitats fsiques.
Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal i la dels altres.


TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
10
HabiIitats motrius i quaIitats fsiques bsiques
Execuci de formes i possibilitats de moviment, ajustant i consolidant els
elements fonamentals a l'execuci de les habilitats motrius bsiques.
Utilitzaci efica de les habilitats bsiques i especfiques en medis i
situacions conegudes i estables.
Elaboraci d'un control motriu i domini corporal.
Consecuci de la millora de les qualitats fsiques bsiques de forma
genrica i orientada a l'execuci motriu en mltiples situacions.
Disposici a participar en activitats diverses, acceptant les diferncies
individuals en el nivell de l'habilitat.
Prctica d'activitats fsiques elaborades.
Apreciaci de l'esfor tant individual com collectiu en les activitats fsiques.

Activitat fsica i saIut
Adquisici d'hbits posturals i alimentaris saludables relacionats amb
l'activitat fsica i la higiene corporal.
Adopci de mesures bsiques de seguretat en la prctica de l'activitat fsica
i utilitzaci dels materials i els espais d'acord amb unes normes.
Prctica habitual d'exercicis d'escalfament previs i control de l'esfor durant
la realitzaci de l'activitat fsica.
Actitud favorable cap a l'activitat fsica en relaci a la salut.

Expressi corporaI
Experimentaci del cos i el moviment com instruments d'expressi i
comunicaci.
Adequaci del moviment a estructures espacio-temporals.
Expressi d'emocions i sentiments a travs del cos, el gest i el moviment.
Utilitzaci d'objectes i materials com a instruments d'expressi i
comunicaci .
Participaci en la creaci i interpretaci de situacions que suposin
comunicaci corporal.
Participaci en la realitzaci de balls, danses i coreografies senzilles.
Valoraci i apreciaci de les diferents formes d'expressar-se.



TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
11
EI joc
Apreciaci del joc com a element de la realitat social i cultural.
Participaci en diferents tipus de joc.
Execuci i descobriment de les estratgies bsiques del joc relacionades
amb la cooperaci, l'oposici i la cooperaci/oposici amb relaci a les
regles del joc.
Actitud responsable en relaci amb l'estratgia del joc.
Reconeixement i valoraci de les persones que participen en el joc.
Comprensi, acceptaci i compliment de les normes del joc.
Valoraci de l'esfor en els jocs.
Valoraci del joc com a mitj de relaci, de divertiment i d's del temps de
lleure.

1.2.3. CICLE SUPERIOR
EI cos: imatge i percepci
Reconeixement dels elements orgnics i funcionals relacionats amb el
moviment.
Domini de la conscincia i control del cos en reps i en moviment.
Aplicaci del control tnic i de la respiraci al control motor.
Adequaci de la postura a les necessitats expressives i motrius de forma
econmica i equilibrada.
Utilitzaci adequada de la discriminaci selectiva dels estmuls i de
l'anticipaci perceptiva.
Execuci de moviments amb certa dificultat amb els segments corporals no
dominants.
Adquisici del desenvolupament de l'equilibri esttic i dinmic en situacions
complexes.
Resoluci de l'estructura de l'espai i del temps en accions i situacions
motrius complexes.
Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal i la dels altres.






TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
12
HabiIitats motrius i quaIitats fsiques bsiques
Adaptaci de l'execuci de les habilitats motrius a entorns de prctica de
complexitat creixent, amb eficincia i creativitat.
Adquisici d'un control motor i corporal previ a l'acci.
Execuci d'activitats de condicionament fsic orientades a la millora de les
habilitats motrius.
Valoraci individual i collectiva del treball des del punt de vista motriu.
Disposici a participar en activitats diverses, acceptant l'existncia de
diferncies en el nivell de l'habilitat.

Activitat fsica i saIut
Adquisici dels hbits de postura i alimentaris saludables i autonomia en la
higiene personal.
dentificaci de les prctiques poc saludables.
Prevenci de lesions en l'activitat fsica tot valorant la importncia de
l'escalfament, la dosificaci de l'esfor i la recuperaci.
Utilitzaci de materials i espais, respectant les normes.
Valoraci de l'activitat fsica per al manteniment i millora de la salut en el
present i el futur.

Expressi corporaI
Elaboraci, participaci i conscienciaci de les possibilitats i recursos que
ofereix el llenguatge corporal.
Composici individual i/o collectiva de moviments a partir d'estmuls rtmics
i musicals.
Participaci en l'elaboraci de balls i coreografies senzilles.
Expressi i comunicaci de sentiments i emocions individuals i compartides
a travs del cos, el gest i el moviment.
Utilitzaci d'objectes i materials en la realitzaci de dramatitzacions i en la
construcci d'escenaris.
Valoraci crtica dels usos expressius i comunicatius del cos.
Participaci i respecte davant situacions que suposin comunicaci corporal.




TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
13
EI joc
Consolidaci del joc com a fenomen social i cultural.
Realitzaci de jocs de diferents modalitats i de dificultat creixent.
Prctica d'habilitats bsiques d'iniciaci esportiva en situacions de joc.
Promoci de l's adequat de les estratgies bsiques del joc relacionades
amb la cooperaci, l'oposici i la cooperaci/oposici.
Acceptaci i respecte vers les normes, regles i persones que participen en
el joc.
Elaboraci i compliment d'un codi de joc net.
Estimaci de l'esfor personal i collectiu en els diferents tipus de joc al
marge de les preferncies i prejudicis.
Valoraci del joc com a mitj de relaci, de divertiment i d'utilitzaci
satisfactori del temps de lleure.
Participaci en la prctica de jocs d'arreu del mn.
ncorporaci d'elements creatius en els jocs.
Participaci en jocs cooperatius i per a la pau.


2. EVOLUCI I DESENVOLUPAMENT DE LES FUNCIONS ATRIBUIDES AL
MOVIMENT COM ELEMENT FORMATIU
a) PobIes primitius:
L'activitat fsica preparava als joves per la vida adulta, per tant, era necessari
tenir una bona aptitud fsica per tal de subsistir en un medi ambient hostil.
Els coneixements es transmetien de pares a fills.

b) Edat Antiga: Grcia i Roma.
Grcia:
Atenes: Corrent militar, higinica i mdica.
La gimnstica s important dins de l'educaci.
Esparta: Corrent militar.
El ciutad ha de ser un soldat fort i til per al combat.
Roma:
Corrent militar.
Els exercicis serveixen com a preparaci per la guerra amb sentit ms ldic.

c) Edat mitjana: EI Cristianisme.
El moviment i exercici fsic com element formatiu va desaparixer.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
14
d) Renaixement i IIIustraci:
Corrent mdica i higinica.
Es torna a donar a l'exercici fsic la importncia que t a nivell teraputic.
Utilitza l'activitat fsica a la natura com a mitj educatiu.

e) SegIe XIX: EscoIes Europees:
Alemanya: Corrent condici fsica dirigida a la millora de les qualitats fsiques.
Sueca: Corrent condici fsica dirigida a la millora de les qualitats fsiques.
Anglesa: Corrent esportiva dirigida a la prctica de l'esport.
Francesa:Corrent psicomotriu dirigida al desenvolupament de la psicomotricitat.

f) SegIe XX - XXI:
Tantes tendncies com objectius o finalitats es pretenen: psicomotriu, militar,
esportiva, expressiva, natural, ldica, mdica,...

3. APLICACI DIDCTICA
Realitzar una temporalitzaci dels continguts d'Educaci Fsica per cicles.

4. BIBLIOGRAFIA
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros de Educacin Fsica.
Ediciones Amar. Salamanca 1994.
VVAA. Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Educacin
Primaria. Editorial nde. Barcelona. 1994.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
15
TEMA 3
ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANA IMPLICADES EN L'ACTIVITAT FSICA
PATOLOGIES RELACIONADES AMB L'APARELL MOTOR
AVALUACI I TRACTAMENT EN EL PROCS EDUCATIU
0. INTRODUCCI
1. ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANA IMPLICADES EN L'ACTIVITAT
FSICA
1.1. L'APARELL LOCOMOTOR
1.1.1. ELS OSSOS
1.1.2. LES ARTICULACIONS
1.1.3. ELS MSCULS
1.2. L'APARELL CIRCULATORI
1.3. EL SISTEMA RESPIRATORI
1.4. EL SISTEMA NERVIS
1.5. FISIOLOGIA BSICA DE L'ACTIVITAT FSICA
2. PATOLOGIES RELACIONADES AMB L'APARELL MOTOR
2.1. PATOLOGIA CONGNITA
2.2. PATOLOGIA PER LESI
2.3 PATOLOGIA PER ENFERMETAT
3. AVALUACI I TRACTAMENT EN EL PROCS EDUCATIU
3.1. AVALUACI ANTROPOMTRICA I FISIOLGICA
3.2. AVALUACI I TRACTAMENT DE LES PATOLOGIES
4. APLICACI DIDCTICA
5. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
L'anatomia s la cincia que estudia l'estructura dels sser vius i en especial,
del cos hum.
La fisioIogia s la cincia que estudia els fenmens vitals i les funcions per les
que es manifesta la vida d'un organisme.
La patoIogia s la part de la medicina que estudia les malalties.




TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
16
1. ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANA IMPLICADES EN L'ACTIVITAT
FSICA
1.1. L'APARELL LOCOMOTOR
L'anatomia s la cincia que estudia l'estructura dels sser vius i en especial,
del cos hum. Per tant, haurem d'estudiar l'aparell locomotor.
L'aparell locomotor est format pels ossos, les articulacions, els msculs.

1.1.1. ELS OSSOS
EIs ossos sn elements durs que formen la carcassa o suport del cos i tenen 2
funcions:
a) Protegir els rgans vitals
b) Suport dels msculs que sn els encarregats de proporcionar el moviment.
Els ossos poden ser:
Plans (crani)
Curts (vrtebres)
Llargs (fmur).
Els ossos presenten gran duresa i resistncia, degut fonamentalment a la seva
composici (calci, fsfor, sals,...)
Els principals ossos dell cos sn: tbia, peron, fmur, radi, cbit, hmer,
clavcula, omplat, costelles, estrum, crani i columna vertebral.

1.1.2. LES ARTICULACIONS
Les articuIacions sn la zona del cos on s'uneixen dos o ms ossos per
produir el moviment grcies a accions com flexi, rotaci, .
Les articulacions es composen de les segents parts:
Ossos.
Cares articulars: Cares dels ossos.
Cartlag articular: Funci amortiguadora.
Cpsula articular: Rodeja tota l'articulaci.
Lquid sinovial: Lubricant
Lligaments: Fixa l'articulaci.
Hi ha 3 tipus d'articulacions:
Sinartrosis: Articulaci fixa: ossos del crani i de la cara.
Anfiartrosis: Articulacions amb poca mobilitat: vrtebres.
Diartrosis: Articulacions amb mplia mobilitat i cavitat articular: genolls.
Les principals articulacions del cos sn: turmell, genoll, pelvis, canell, colze,
espatlla i coll.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
17
1.1.3. ELS MSCULS
EIs mscuIs sn l'element productor del moviment. Transforma l'energia
qumica dels aliments en energia mecnica.
T la propietat de contraure's i estirar-se degut a la composici dels seus
teixits. Aquests poden ser:
De fibra llisa: No es contrauen voluntriament. Es troben en les vsceres,
parets dels intestins i artries.
De fibra estriada: Estan connectats amb el SNC i es contrauen
voluntriament a excepci del cor.
Tot mscul t dos parts ben diferenciades:
Ventre: Formada per un feix de fibres que li donen l'aspecte volumins.
Tend: s on el mscul s'insereix a l'os.
Les funcions del mscul sn:
Agonista: s el mscul que es contrau per realitzar el moviment.
Antagonista: T la funci contrria i es relaxa per no impedir el moviment.
Fixadora: Msculs que recolzen al mscul principal en l'acci.
Els principals msculs del cos sn: trapezi, deltoide, bceps, trceps, pectoral,
dorsal, recte, qudriceps, glutis, bceps femoral, abductor i bessons.

1.2. L'APARELL CIRCULATORI
La seva funci principal s transportar i intercanviar les substncies nutritives i
l'O2 i eliminar productes de desfet i el CO2.
L'aparell circulatori consta de les segents parts:
a) Cor: Situat a la caixa torcica, darrera l'estrnum i entre els 2 pulmons.
Format per 2 aurcules i 2 ventricles. T la funci de bombejar la sang.
b) Vasos sanguinis: Sn les artries, venes i capillars.
Venes: La sang que porten no s oxigenada.
Artries: La sang que porten s oxigenada.
Capillars: s on es produeix l'intercanvi de gasos i substncies.
c) La sang: Fluid que circula per les venes i les artries. Est formada per:
Leuccits o glbuls blancs: Lluita contra els microbis.
Eritrcits o glbuls vermells: Transporta O2.
Plaquetes: Coagula la sang.
Plasma: Transporta substncies.


TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
18
1.3. SISTEMA RESPIRATORI
La seva funci principal s agafar O2 de l'aire i expulsar CO2 de l'organisme
Els seus components sn: nas, boca, faringe, laringe, trquea, bronquis,
bronquiols, alvols pulmonars i pulmons.
Els alvols pulmonars sn una espcie de glbuls diminuts, rodejats de
capillars sanguinis i venosos i s on es produeix l'intercanvi de gasos.

1.4. SISTEMA NERVIS
El sistema nervis est format pel sistema sensorial i el sistema motor.
El sistema sensorial capta un estmul. Aquest estmul circula per el sistema
nervis perifric (vies aferents) fins arribar al sistema nervis central (cervell).
El crtex sensorial processa la informaci sensorial i el crtex motriu planifica i
envia la resposta que circula pel sistema nervis perifric (vies eferents) fins als
sistema motor que efectua la resposta.

1.5. FISIOLOGIA BSICA DE L'ACTIVITAT FSICA
La fisioIogia s la cincia que estudia els fenmens vitals i les funcions per les
que es manifesta la vida d'un organisme.
La fisiologia de l'activitat fsica estudia els sistemes energtics:

a) Sistema anaerbic aIctic:
No utilitzen O2 per produir energia sin que utilitzen l'ATP que hi ha
emmagatzemat al mscul. S'utilitza en exercicis de poca duraci (10''). No
produeix cid lctic.

b) Sistema anaerbic Ictic:
No utilitzen O2 per produir energia sin que utilitza la via de la gluclisis
anaerbica. S'utilitza en exercicis d'alta intensitat i poca duraci (180 puls/min).
Produeix cid lctic.

c) Sistema aerbic:
Utilitza O2 per produir energia mitjanant les vies de la gluclisis aerbica i
l'oxidaci dels cids grassos. S'utilitza en exercicis de mitjana/baixa intensitat i
de llarga durada. El cor treballa a un ritme suau (140 puls/min mx).



TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
19
2. PATOLOGIES RELACIONADES AMB L'APARELL MOTOR
La patoIogia s la part de la medicina que estudia les malalties.
2.1. PATOLOGIES CONGNITES
Suposen alguna deformaci generalment de l'esquelet. Les ms freqents sn:
Peus:
Peu pla: Es recolza tota la planta, no hi ha curvatura.
Peu cavo: Pont massa elevat.
Peu valgo: Deformitat cap a fora.
Peu varo: Deformitat cap a dintre.
Peu zambo: Es recolza amb el borde exterior.
GenoIIs:
Genu-varo: Curvatura en forma d'O.
Genu-valgo: Curvatura en forma de X.
CoIumna:
Hiperlordosis: Enfonsament de la zona lumbar.
Cifosis: Curvatura dorsal externa (geperut).
Escoliosis: Desviaci lateral.

2.2. PATOLOGIES PER LESI
MuscuIars:
Contusi: Cop directe contra el mscul.
Estirament: Elongaci brusca sense arribar a trencar-se.
Esclafiment: Trencament de poques fibres.
Rampes: Dolor produt per sobresfor.
Tendinitis: nflamaci de la vaina del tend.

ArticuIacions:
Esquin: Distensi forada del lligament, produda per una torada.
Ruptura del lligament: Necessita intervenci quirrgica, prdua total de
l'estabilitat de l'articulaci.
Luxaci: Prdua permanent, total o parcial de les relacions entre les cares
ssies.

ssies:
Periostitis: Contusi directa damunt l'os.
Fissura: Ruptura parcial de l'os.
Fractura: Ruptura amb prdua de continutat de l'os.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
20
2.3. PATOLOGIES PER ENFERMETAT
Reumatisme: Dolncia muscular o articular, que produeixen dolors
intermitents i alterns.
Osteitis: nflamaci de l'os degut a infeccions o substncies txiques
Osteoporosis: Augment de la porositat de l'os, que el fa ms frgil i
fracturable.

3. AVALUACI I TRACTAMENT EN EL PROCS EDUCATIU
3.1. AVALUACI ANTROPOMNTRICA I FISIOLGICA
L'avaluaci antropomtrica i fisiolgica s de gran utilitat en l'rea d'EF:
Permet diagnosticar les possibilitats motrius dels alumnes.
Complementa els informes mdics.
s un element d'informaci per al docent.
Permet observar l'evoluci dels alumnes al llarg de l'etapa.
Permet un ensenyament ms individualitzat i la possibilitat de realitzar
adaptacions curriculars.
Avaluaci antropomtrica: talla, pes, envergadura.
Avaluaci fisiolgica: pulsacions, respiracions.

3.2. AVALUACI I TRACTAMENT DE PATOLOGIES
Sobre les patologies que afecten a l'aparell motor s convenient fer les
segents precisions:
a) Les patologies que impliquin impediment han de ser diagnosticades i
certificades per un metge.
b) Les patologies que impedeixen o limiten als alumnes en l'activitat fsica, no
implica que els alumnes no puguin accedir a les ensenyances conceptuals.
c) En les patologies per lesi, el professor ha de fer l'avaluaci dels danys,
procurant no intervenir. Noms intervindr en les lesions que no impliquin
augment de la gravetat.

Com a normes generals, seguirem les segents actuacions:
Aturar l'activitat immediatament.
Si existeix ferida o hemorrgia, curar i reduir-la.
Si existeix inflamaci, aplicar gel durant les primeres 24 hores i desprs
calor.
Si existeix esquin, luxaci o fractura, immobilitzar la part afectada i evacuar
a un centre mdic.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
21
4. APLICACI DIDCTICA
Aquest tema es pot treballar de manera interdisciplinar amb l'rea de Medi
natural, ja que podem realitzar una unitat didctica sobre el coneixement del
cos en la qual dediquem una sessi terica a conixer els principals ossos,
msculs i articulacions del nostre cos.

5. BIBLIOGRAFIA
Castaer, M i Camerino, O. La Educacin Fsica en la enseanza Primaria.
Ed NDE . Barcelona. 1993.
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros de Educacin Fsica.
Ediciones Amar. Salamanca 1994.
VVAA. Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Educacin
Primaria. Editorial nde. Barcelona. 1994.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
22
TEMA 4
EL CREIXEMENT I EL DESENVOLUPAMENT NEUROMOTOR, OSSI I
MUSCULAR
FACTORS INTERNS I EXTERNS QUE REPERCUTEIXEN EN EL
DESENVOLUPAMENT I CREIXEMENT
PATOLOGIES RELACIONADES AMB EL CREIXEMENT I LA SEVA
EVOLUCI DE LA CAPACITAT DE MOVIMENT
AVALUACI I TRACTAMENT EN EL PROCS EDUCATIU

0. INTRODUCCI
1. EL CREIXEMENT I EL DESENVOLUPAMENT NEUROMOTOR, OSSI I
MUSCULAR
1.1. CONCEPTE DE CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT
1.2. LLEIS DE CREIXEMENT
1.3. PRINCIPIS DE DESENVOLUPAMENT
1.4. DESENVOLUPAMENT MOTOR
1.5. DESENVOLUPAMENT OSSI
1.6. DESENVOLUPAMENT MUSCULAR
2. FACTORS INTERNS I EXTERNS QUE REPERCUTEIXEN EN EL
DESENVOLUPAMENT I CREIXEMENT
2.1. FACTORS INTERNS
2.2. FACTORS EXTERNS
3. PATOLOGIES RELACIONADES AMB EL CREIXEMENT I LA SEVA
EVOLUCI DE CAPACITAT DE MOVIMENT
3.1. RELACIONADES AMB EL CREIXEMENT
3.2. RELACIONADES AMB LA CAPACITAT DE MOVIMENT
4. AVALUACI I TRACTAMENT EN EL PROCS EDUCATIU
4.1. AVALUACI
4.2. TRACTAMENT
5. APLICACI DIDCTICA
6. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
Creixement i desenvolupament sn dos conceptes diferents per estretament
relacionats. EI creixement es refereix a l'increment quantitatiu dels diferents
rgans i s fcil de mesurar. En canvi, eI desenvoIupament fa referncia a la
qualitat d'aquesta evoluci i per aix s ms difcil de quantificar.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
23
1. EL CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT NEUROMOTOR, OSSI I
MUSCULAR
1.1. CONCEPTE DE CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT
El creixement s l'augment dinmic i proporcionat que experimenten els
ssers vius al llarg d'un cicle o etapa. El creixement es refereix a l'increment
quantitatiu dels diferents rgans i s fcilment mesurable i contrastable: talla,
pes,...
El desenvoIupament sn els canvis que l'sser hum experimenta al llarg de la
seva vida. El desenvolupament fa referncia a l'increment qualitatiu i per aix
s ms difcil de mesurar.

1.2. LLEIS DE CREIXEMENT
a) LIei d'aIternncia: El creixement en llargada s'alterna amb el creixement
d'amplada.
b) LIei d'amortiguaci i progressi: L'augment de les dimensions s major
quan ms jove s la persona.
c) LIei de dissociaci: Totes les parts del cos no augmenten en conjunt ni en
les mateixes proporcions (el cap 2, el tronc 3, les extremitats superiors 4 i les
extremitats inferiors 5).

1.3. PRINCIPIS DE DESENVOLUPAMENT
a) Diferenciaci: El desenvolupament es realitza de forma creixent, s a dir,
de lo simple a lo complex i de lo bsic a lo especfic.
b) Integraci: L'adquisici d'uns coneixements determinats suposa la
superaci d'un estadi.

1.4. DESENVOLUPAMENT NEUROMOTOR
El desenvolupament neuromotor ve condicionat pel sistema nervis. En
aquestes edats els nens ja han passat per les etapes sensomotora i locomotora
i es troben en la psicomotriu a l'inici de la primria.
Comencen a discriminar de la percepci ms grossa a la ms fina, a lateralitzar
millor i a discriminar els moviments segmentaris dels globals.
Els docents han de saber que el desenvolupament cerebral d'aquests nens
atravessa un perode de creixement estable, preparat per afianar
aprenentatges mltiples.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
24
1.5. DESENVOLUPAMENT OSSI
Els desenvolupament ossi t 3 etapes:
a) DeIs 0 aIs 5 anys: Aparici de centres d'ossificaci.
b) DeIs 5 aIs 14 anys: Passa del teixit cartilagins a l'ossi.
c) DeIs 14 aIs 20 anys: Solidificaci completa de l'epifisis -diafisis
(extrem dels ossos)

1.6. DESENVOLUPAMENT MUSCULAR
a) DeIs 2 aIs 4 anys: Es produeix un augment corporal amb una tendncia a
guanyar pes degut a l'acumulaci de greixos.
b) DeIs 5 aIs 7 anys: S'observa la tendncia oposada amb predomini de
l'alada.
c) DeIs 8 aIs 10 anys: Es produeix un segon augment corporal
* Segons Godin, el creixement s especialment ossi abans de la pubertat i
muscular desprs d'ella.

2. FACTORS INTERNS I EXTERNS QUE REPERCUTEIXEN EN EL
DESENVOLUPAMENT I CREIXEMENT.
2.1. FACTORS INTERNS
Gentics: Hi ha una elevada relaci entre la talla de pares i fills.
Sexe: Fins als 10 anys existeix poca diferncia entre sexes. En la dona, el
desenvolupament ossi s ms rpid. Els homes adquireixen ms massa
muscular.
Factors endocrins: Existeixen algunes hormones que sn imprescindibles
per al creixement: tiroides, hipofisis, hormones sexuals.

2.2. FACTORS EXTERNS
Alimentaci: Sn elements bsics per al creixements, doncs fa que el cos
tingui els materials necessaris per la seva formaci i desenvolupament.
Malalties dels pares: Les que ms afecten sn les endocrines. Tamb la
tuberculosis, l'alcoholisme i la drogaaddicci.
Malalties dels nens: Afecta particularment la tuberculosis, cardiopaties,
diabetis, intoxicacions,...
El clima: S'ha comprovat que en climes extrems la talla s ms baixa.
Altres factors: socials, psicolgics i familiars.


TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
25
3. PATOLOGIES RELACIONADES AMB EL CREIXEMENT I LA SEVA
EVOLUCI DE LA CAPACITAT DE MOVIMENT
3.1. RELACIONADES AMB EL CREIXEMENT
En el creixement podem trobar irregularitats com l'acceleraci o retard en la
talla i/o el pes. Aquestes irregularitats poden trobar-se dintre de la normalitat
quan no existeix diferncia de ms de 3 anys entre l'edat cronolgica i l'edat
biolgica. Quan s superior poden catalogar-se les segents patologies:
Gigantismes: Alada desproporcionada, relacionada amb alteracions
endocrines.
Enanisme: Desenvolupament inferior de l'esquelet en alada. L'estatura
final de la persona no arriba a passar dels 125 o 130 cm.
Obesitat: Acumulaci de greixos degut a una alteraci del metabolisme.
Caquexia: Reducci de pes exagerada, debilitat, pell seca, rugosa i
groguenca.

3.2. RELACIONADES AMB LA CAPACITAT DE MOVIMENT
Quan la persona que la pateix, presenta un impossibilitat, debilitat o torpesa en
les seves possibilitats motrius. Poden ser:
Patologies del creixement: Totes les citades anteriorment (gigantisme,
enanisme, obesitat i caquxia) limiten el moviment, tant en l'aspecte
qualitatiu (habilitats i destreses) com en el quantitatiu (capacitats fsiques).
Caries: Mal molt sever envers la salut, debilitat de lligaments i cardiopaties.
Desviaci de la paret nasal: Causa de freqent de constipats, escassa
capacitat respiratria, amb incidncia important en les capacitats
condicionals.
Patologies congnites (dels peus, dels genolls o de la columna) o per
malaltia (reumatisme, osteitis o osteoporosis).









TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
26
4. AVALUACI I TRACTAMENT EN EL PROCS EDUCATIU
4.1. AVALUACI
Les informacions sobre el creixement i el desenvolupament dels alumnes s'han
de realitzar com a mnim a l'inici de cada cicle en els aspectes segents:
a) Desenvolupament psicomotor: Test d'imitaci, d'orientaci, de lateralitat,..
b) Desenvolupament fsic: Controls antropomtrics: pes, talla, envergadura,..
c) Habilitats i destreses: Circuits relacionats amb les HMB: desplaaments,
salts, girs, llanaments i recepcions.
d) Capacitats condicionals: Proves de resistncia aerbica (test de cooper), de
velocitat de desplaament (50 metres), de velocitat de reacci (sortides),
d'agilitat (circuit) i de flexibilitat (flexi profunda de tronc).

4.2. TRACTAMENT
En EF no existeix un tractament teraputic per les patologies relacionades amb
el creixement i el desenvolupament o aquelles que limiten el moviment. Per si
que haurem de tenir en compte el segent:
S'ha de tenir en compte les possibilitats motrius dels alumnes
Les exigncies en rendiment han de ser individuals, no les mateixes per a
tothom.
L'avaluaci dels alumnes ha de tenir en compte la progressi individual, no
prenen com a referncia al grup.

5. APLICACI DIDCTICA
A l'inici del curs seria interessant mesurar una srie de parmetres com el pes,
la talla o l'embergadura per observar com van variant al llarg del curs.

6. BIBLIOGRAFIA
Castaer, M i Camerino, O. La Educacin Fsica en la enseanza Primaria.
Ed NDE . Barcelona. 1993.
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros de Educacin Fsica.
Ediciones Amar. Salamanca 1994.
VVAA. Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Educacin
Primaria. Editorial nde. Barcelona. 1994.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
27
TEMA 5
LA SALUT I LA QUALITAT DE VIDA
HBITS I ESTILS DE VIDA SALUDABLES EN RELACI AMB L'ACTIVITAT
FSICA
LA CURA DEL COS. AUTONOMIA I AUTOESTIMA

0. INTRODUCCI
1. LA SALUT I LA QUALITAT DE VIDA
2. HBITS I ESTILS DE VIDA SALUDABLES EN RELACI AMB
L'ACTIVITAT FSICA
2.1. EFECTES DE L'EXERCICI SOBRE EL COR
2.2. EFECTES DE L'EXERCICI SOBRE L'APARELL CIRCULATORI
2.3. EFECTES DE L'EXERCICI SOBRE LA SANG
2.4. EFECTES DE L'EXERCICI SOBRE EL SISTEMA RESPIRATORI
2.5. EFECTES DE L'EXERCICI SOBRE METABOLISME
2.6. EFECTES DE L'EXERCICI SOBRE L'APARELL LOCOMOTOR
2.7. EFECTES DE L'EXERCICI SOBRE SISTEMA NERVIS
3. LA CURA DEL COS
3.1. INGESTI I DIGESTI D'ALIMENTS
3.2. INGESTI DE LQUIDS
3.3. HIGIENE PERSONAL
3.4. HIGIENE DELS VESTITS I LES SABATES
4. AUTONOMIA I AUTOESTIMA
5. APLICACI DIDCTICA
6. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
La saIut s l'estat complert de benestar fsic, mental i social; i no sols
l'absncia de malalties o enfermetats.
La quaIitat de vida s la situaci personal de tipus fsic, psquic i social que viu
una persona en l'entorn habitual i que li permet realitzar les activitats prpies de
l'sser hum, amb o sense presncia d'altres persones.
EIs hbits sn la manera d'obrar establerta per un s prolongat; prctica
comuna i generalment acceptada que ha adquirit fora de precepte.


TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
28
Normativa:
Segons la LOE 2/2006, en el Ttol Preliminar, al Captol Principis i fins de
l'Educaci, article 2, apartat h diu que un dels seus fins s "l'adquisici d'hbits
intellectuals i tcnics de treball, de coneixements cientfics, tcnics,
humanstics, histrics i artstics, aix com el desenvolupament d'hbits
saludables, l'exercici fsic i l'esport".
En el ttol Els Ensenyaments i la seva ordenaci, captol 2 Educaci primria,
article 17, l'objectiu K diu " Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i
el dels altres, respectar les diferncies i utilitzar l'educaci fsica i l'esport com a
mitj per afavorir el desenvolupament personal i social".

1. LA SALUT I LA QUALITAT DE VIDA
Segons l'OMS, Ia saIut s l'estat complert de benestar fsic, mental i social; i no
sols l'absncia de malalties o enfermetats. La salut millora la qualitat de vida.
La quaIitat de vida s la situaci personal de tipus fsic, psquic i social que viu
una persona en l'entorn habitual i que li permet realitzar les activitats prpies de
l'sser hum, amb o sense presncia d'altres persones.
Per tant, a la salut no s'arriba noms amb el benestar fsic o ausncia
d'enfermetats, sin millorant aquelles situacions o circumstncies que permeten
a la persona desenvolupar-se en una vida normal.

2. HBITS I ESTILS DE VIDA SALUDABLES EN RELACI AMB
L'ACTIVITAT FSICA
EIs hbits sn la manera d'obrar establerta per un s prolongat; prctica
comuna i generalment acceptada que ha adquirit fora de precepte.
Cada dia est ms demostrat l'estreta relaci entre inactivitat fsica i
desenvolupament de certes enfermetats. La relaci entre activitat fsica i
enfermetats han augmentat considerablement en els ltims anys. L'adquisici
de l'hbit de realitzar activitat fsica de manera continuada porta beneficis sobre
l'organisme.

2.1. EFECTES DE L'EXERCICI SOBRE EL COR
L'activitat fsica continuada produeix un augment del volum sistlic i del gruix de
les parets cardaques i dna lloc a un descens de la freqncia cardaca en
reps.
D'altra banda, l'exercici incrementa notablement la capilaritzaci cardaca.
L'activitat fsica disminueix el risc d'aparici de malalties coronries.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
29

2.2. EFECTES DE L'EXERCICI SOBRE L'APARELL CIRCULATORI
La prctica continuada d'activitat fsica augmenta la capilaritzaci no sols sobre
el cor, sin tamb de la majoria de msculs, rgans i teixits.
A ms a ms, ajuda a controlar la tensi arterial prevenint l'aparici
d'arteriosclerosis i de les malalties derivades de la mateixa com els
tromboembolismes.

2.3. EFECTES DE L'EXERCICI SOBRE LA SANG
En la sang s'observa un increment de la capacitat de transport d'oxigen degut a
un major nombre de glbuls vermells i de concentraci d'hemoglobina.

2.4. EFECTES DE L'EXERCICI SOBRE EL SISTEMA RESPIRATORI
La prctica d'activitat fsica continuada produeix un increment de la fora i
resistncia dels msculs respiratoris al mateix temps que augmenta la capacitat
pulmonar.

2.5. EFECTES DE L'EXERCICI SOBRE EL METABOLISME
L'activitat fsica exerceix efectes molt positius sobre el metabolisme dels lpids
afavorint el control dels nivells de colesterol sanguinis i ajudant a la reducci del
teixit gras subcutani.

2.6. EFECTES DE L'EXERCICI SOBRE L'APARELL LOCOMOTOR
L'exercici fsic produeix una augment del volum i l'eficcia del teixit muscular
utilitzat, aix com, la capacitat d'estirament i mobilitat de les articulacions.
Afavoreix el manteniment de nivells de flexibilitat i mobilitat articular aix com
l'adopci de postures correctes reduint les possibilitats de desviaci de la
columna.
Per una altra banda, el moviment s indispensable per la calcificaci dels
ossos, amb els que es poden prevenir patologies degeneratives com
l'osteoporosis. L'exercici incrementa el contingut mineral de l'os.

2.7. EFECTES DE L'EXERCICI SOBRE EL SISTEMA NERVIS
L'activitat fsica continuada t efectes positius sobre la capacitat de coordinaci,
l'estat d'nim, el ritme de viglia i la son.
L'exercici fsic ben enfocat pot ajudar a prevenir i superar situacions
depressives i estressant i afavoreix les relacions socials.


TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
30
3. LA CURA DEL COS
3.1 . INGESTI I DIGESTI D'ALIMENTS
S'aconsella deixar passar aproximadament entre 1hora i 30 minuts i 2hores
desprs d'un pat abundant abans d'iniciar l'activitat.

3.2 . INGESTI DE LQUIDS
Recomanacions generals:
Begudes poc concentrades (aigua)
No ingerir begudes gasoses
Beure poca quantitat per freqentment
Beure abans de l'activitat, durant i desprs de l'activitat fsica.

3.3. HIGIENE PERSONAL
Desprs de fer activitat fsica s necessari dutxar-se per eliminar el suor i els
mals olors.
S'ha de tenir cura dels peus, utilitzant un calat de goma per caminar pel
vestidor i el dutxes per evitar contagis, assecant b els espais interdigitals per
evitar els fongs.
Si ha suat molt s convenient que es rentin el cabell, utilitzant un xamp.

3.4 . HIGIENE DELS VESTITS I SABATES
Emprar les prendes adequades a les situacions i condicions climatolgiques.
Les prendes massa estretes impedeixen la mobilitat. s millor que siguin de
cot que absorbeixen la suor.
En ambients calurosos, s millor utilitzar colors clars que reflexen els raigs
solars.
Per protegir-se del sol s necessari l's de crema protectora i gorra.
En ambient de freds, utilitzar gorro i guants i evitar que la roba i les sabates es
mullin.
El calat ha d'sser adequat, ni ample ni estret. Han d'estar nets i rentar-se
desprs de fer esport per evitar que puguin ser font d'infecci.
En algunes situacions, caldr aparells protectors com casc, colzeres,
genolleres, ...





TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
31
4. AUTONOMIA I AUTOESTIMA
L'autonomia s la independncia d'una persona; s governar-se a si mateix.
L'autoestima s la valoraci al jutjar-se a si mateix. Al final de l'etapa, els
alumnes han d'haver desenvolupat positivament la seva autoestima.
La creaci d'hbits higinics, posturals, alimenticis i fisiolgics (escalfament i
relaxaci) condueix a una veritable autonomia personal i afavoreix la prpia
autoestima personal davant si mateix i davant la resta.

5. APLICACI DIDCTICA
Haurem de realitzar una unitat didctica sobre la salut a cada curs de
l'Educaci Primria. Aquesta unitat durar tot el curs, ja que en la part final de
les sessions, es deixar una estona per practicar els hbits higinics com:
rentar-se la cara i les mans, canviar-se de roba, dutxar-se,...

6. BIBLIOGRAFIA
Castaer, M i Camerino, O. La Educacin Fsica en la enseanza Primaria.
Ed NDE . Barcelona. 1993.
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros de Educacin Fsica.
Ediciones Amar. Salamanca 1994.
VVAA. Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Educacin
Primaria. Editorial nde. Barcelona. 1994.












TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
32
TEMA 6
QUALITATS FSIQUES BSIQUES, LA SEVA EVOLUCI I FACTORS QUE
INFLUEIXEN EN EL SEU DESENVOLUPAMENT

0. INTRODUCCI
1. QUALITATS FSIQUES BSIQUES, LA SEVA EVOLUCI I FACTORS
QUE INFLUEIXEN EN EL SEU DESENVOLUPAMENT
1.1. LA RESISTNCIA
1.1.1. CONCEPTE
1.1.2. CLASSIFICACI
1.1.3. EVOLUCI
1.1.4. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL DESENVOLUPAMENT
1.2. LA FORA
1.2.1. CONCEPTE
1.2.2. CLASSIFICACI
1.2.3. EVOLUCI
1.2.4. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL DESENVOLUPAMENT
1.3. LA VELOCITAT
1.3.1. CONCEPTE
1.3.2. CLASSIFICACI
1.3.3. EVOLUCI
1.3.4. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL DESENVOLUPAMENT
1.4. LA FLEXIBILITAT
1.4.1. CONCEPTE
1.4.2. EVOLUCI
1.4.3. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL DESENVOLUPAMENT
2. APLICACI DIDCTICA
3. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
Les quaIitats fsiques bsiques sn aquelles predisposicions fisiolgiques
innates que permeten el moviment i un determinat grau d'activitat fsica en
l'individu. Sn: la resistncia, la fora, la velocitat i la flexibilitat.



TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
33
1. QUALITATS FSIQUES BSIQUES, LA SEVA EVOLUCI I FACTORS
QUE INFLUEIXEN EN EL SEU DESENVOLUPAMENT
Les quaIitats fsiques bsiques sn aquelles predisposicions fisiolgiques
innates que permeten el moviment i un determinat grau d'activitat fsica en
l'individu. Les qualitats fsiques bsiques sn:

1.1. LA RESISTNCIA
1.1.1. CONCEPTE
Resistncia: s la capacitat de realitzar un esfor de major o menor intensitat
durant el major temps possible.

1.1.2. CLASSIFICACI
a) La resistncia aerbica: S'utilitza en esforos de mitjana o baixa intensitat i
de llarga duraci en el qual l'O
2
s suficient per a realitzar l'activitat. Per obtenir
energia s'utilitzen les vies de la gluclisis aerbica i l'oxidaci dels cids
grassos. La gluclisis aerbica permet allargar l'exercici fins al 3'-5' mitjanant
l'oxidaci del glucgen. L'oxidaci dels cids grassos s la via de major
utilitzaci en esforos poc intensos i de llarga duraci.

b) La resistncia anaerbica: S'utilitza en esforos d'alta intensitat i curta
duraci en el qual l'O
2
aportat s inferior a la demanda i es produeix una deuda
d' O
2
. Pot ser alctica o lctica:

La resistncia anaerbica aIctica: S'utilitzen les vies de degradaci
de l'ATP i la CP (fosfocreatina). S'utilitza l'ATP contingut en el mscul
per solament satisf la demanda d'energia d'un exercici de gran
intensitat durant 5 o 10.
La resistncia anaerbica Ictica: S'obt energia mitjanant la
gluclisis anaerbica. Quan augmenta la duraci de l'exercici, es
degrada el glucogen sense presncia d' O
2 ,
Es pot realitzar per aquesta
via un exercici d'intensitat submxima amb una duraci d'entre 30 a 2',
tenint com a resultat una acumulaci d'cid lctic i una deuda d'O
2
.





TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
34
1.1.3. EVOLUCI DE LA RESISTNCIA
La resistncia aerbica en el nen es va incrementar progressivament, fins a
l'edat de 10 12 anys, degut principalment a l'augment de la capacitat cardaca
i respiratria.
Dels 12 als 14 anys es produeix una estabilitzaci en els nivells de resistncia i
incls una baixada per la crisis de la pubertat (abans en les noies).
A partir d'aquesta edat, els nens presenten un augment en la resistncia
aerbica ms gran que a les nenes.
El sistema anaerbic no ha de treballar-se fins la pubertat per evitar una
hipertrfia.

1.1.4. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL SEU DESENVOLUPAMENT
Els factors que influeixen en el desenvolupament de la resistncia sn:
Volum de treball
ntensitat de treball
Freqncia de les sessions
Factors gentics.

1.2. LA FORA
1.2.1. CONCEPTE
Fora: s la capacitat de vncer una resistncia oposada per mitj de l'acci
muscular. El mscul t les segents formes de contracci:
Contracci isotnica concntrica: El mscul genera una fora superior a
la resistncia, per la qual cosa la llargada del mscul disminueix F>R.
Contracci isotnica excntrica: La situaci s la contrria, i per tant, la
llargada del mscul augmenta F<R.
Contracci isomtrica: Quan un mscul exerceix una fora damunt una
resistncia que no pot moure, el mscul conserva la mateixa llargada i no
realitza cap tipus de treball ni desplaament, per hi ha contracci F=R.

1.2.2. CLASSIFICACI
a) Fora mxima: s la fora que s capa de fer una persona per moure o
suportar una crrega mxima, sense importar el temps. Ex: halteroflia.
b) Fora resistncia: s la fora que s'utilitza per vncer una crrega no
mxima un gran nombre de vegades sense importa la velocitat d'execuci sin
duraci. Ex: peses.
c) Fora expIosiva o potncia: s la fora que s'utilitza per vncer
resistncies amb la major velocitat possible. Ex: llanament de pes, javelina
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
35
1.2.3. EVOLUCI DE LA FORA
En l'etapa prepubertat (8-12 anys) es dna un produeix un augment sustancial
de la fora encara que sense grans canvis.
Entre els 12 i 14 anys es produeix un augment del volum corporal (talla i pes),
la qual cosa provoca un augment considerable de la fora. Les diferncies
entre nois i noies ja sn apreciables.
Aplicar crregues de fora abans dels 12 anys s realment perills per
l'estructura ssia del cos de l'alumne ja que est en formaci.

1.2.4. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL SEU DESENVOLUPAMENT
a) Intrnsecs: Propis del subjecte.
Volum: La fora del mscul s proporcional al volum muscular.
Longitud del mscul: A ms llargada del mscul, ms fora.

b) Extrnsecs: Exteriors al subjecte.
Edat i sexe, alimentaci, estat emocional, temperatura, etc.

1.3. LA VELOCITAT
1.3.1. CONCEPTE
VeIocitat: s la capacitat de realitzar accions motrius en el menor temps
possible. Depn de la velocitat de contracci de les fibres diferenciem entre:
Fibres vermeIIes: Poden realitzar un treball prolongat, per de forma lenta.
Aquest tipus de fibres tarda el doble de temps en la contracci que les fibres
blanques. Sn les tpiques fibres de treballs aerbics.
Fibres bIanques: Sn fibres de contracci rpida, no poden realitzar
treballs molt llargs. Sn fibres tpiques de treballs anaerbics.
La proporci de cada una d'aquestes fibres en la musculatura ve determinada
genticament i existeixen poques possibilitats de desenvolupament.

1.3.2. CLASSIFICACI
a) VeIocitat de reacci: s la capacitat de respondre a un estmul en el menor
temps possible. s el temps entre l'estmul i l'inici del moviment.
b) VeIocitat de contracci o gestuaI: s la capacitat de realitzar un moviment
segmentari o global en el menor temps possible
c) VeIocitat de despIaament: s la capacitat de recrrer una distncia curta
en el menor temps possible. V=e/t.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
36
1.3.3. EVOLUCI DE LA VELOCITAT
La velocitat s una qualitat innata difcilment alterable per l'activitat fsica.
Entre els 8 i els 12 anys es produeix una millora de la velocitat degut a una lleu
millora de la fora i a la millora de la coordinaci.
La velocitat de reacci augmenta de forma important dels 10 als 12 anys.
Entre els 12 i els 14 anys l'augment de la velocitat s parallel al de la fora.

1.3.4. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL SEU DESENVOLUPAMENT
La velocitat d'un subjecte depn de 2 factors principalment:
El seu sistema muscular: Depn de la quantitat de fibres blanques (rpides)
o vermelles (lentes).
El seu sistema nervis: Depn de la rapidesa de l'impuls nervis, de la seva
velocitat al llarg del recorregut.

1.4. LA FLEXIBILITAT
1.4.1. CONCEPTE
La fIexibiIitat s la capacitat d'amplitud articular del cos hum.
La falta de flexibilitat limita la prctica esportiva i possibilita que surtin defectes i
postures negatives.
Els components de la flexibilitat sn els segents:
La mobilitat articular: s la capacitat de moviment que permet l'estructura de
cada articulaci.
L'elasticitat muscular: s la capacitat del mscul de tornar a la seva posici
inicial, desprs d'haver estat estirat. A mesura que el mscul guanya fora
perd elasticitat i guanya risc en lesions.

1.4.2. EVOLUCI DE LA FLEXIBILITAT
La flexibilitat s l'nica qualitat involutiva, s a dir, es neix amb el 100% de
flexibilitat i a mesura que passen els anys es va perdent.
Fins als 10 anys la prdua de flexibilitat s escassa o prcticament nulla.
Apartir d'aqu s quan comena a decrixer. La mxima prdua de flexibilitat s
durant la pubertat (12-16 anys), ja que es produeix un increment de la
musculatura i de la fora.



TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
37
1.4.3. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL SEU DESENVOLUPAMENT
a) Intrnsecs: Propis del subjecte.
El to muscular: La hipertrfia impedeix el moviment en tota la seva amplitud.
L'edat: Els nens tenen un grau de flexibilitat major que els adults.
Estat emocional: Algun estat emocional pot provocar rigidesa muscular.

b) Extrnsecs: Exteriors al subjecte.
Clima i temperatura: A major temperatura, ms elongaci del mscul.
Hora del dia: Al mat i a la nit la flexibilitat s menor.

2. APLICACI DIDCTICA
Bloc de continguts: Habilitats motrius i qualitats fsiques bsiques.
Al cicle inicial i al cicle mitj les QFB es treballen mitjanant altres continguts.
Al cicle superior, realitzarem una unitat didctica sobre Acondicionament Fsic
que incloguin exercicis per treballar la resistncia aerbica (policies i lladres), la
flexibilitat (els nusos), la velocitat de reacci (el mocador) i la velocitat de
desplaament (relleus) i la fora explosiva (el carret).
No s'han de dedicar sessions senceres a treballar una nica QFB.

3. BIBLIOGRAFIA
Alvarez del Villar, C. La preparacin fsica del futbol basada en el atletismo.
Ed Gymnos. Madrid.
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros de Educacin Fsica.
Ediciones Amar. Salamanca 1994.
VVAA. Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Educacin
Primaria. Editorial nde. Barcelona. 1994.







TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
38
TEMA 7
COORDINACI I EQUILIBRI
CONCEPTE I ACTIVITATS PER AL SEU DESENVOLUPAMENT

0. INTRODUCCI
1. COORDINACI
1.1. CONCEPTE
1.2. CLASSIFICACI
1.1.1. COORDINACI DINMICA GENERAL
1.1.2. COORDINACI SEGMENTRIA
1.1.3. COORDINACIONS DISSOCIADES
1.3. ACTIVITATS PER AL SEU DESENVOLUPAMENT
2. EQUILIBRI
2.1. CONCEPTE
2.2. CLASSIFICACI
2.2.1. EQUILIBRI ESTTIC
2.2.2. EQUILIBRI DINMIC
2.3. ACTIVITATS PER AL SEU DESENVOLUPAMENT
3. APLICACI DIDCTICA
4. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
La coordinaci i I'equiIibri es relacionen normalment amb les habilitats i
destreses bsiques ja que el treball per a la seva millora es realitza mitjanant
activitats com marxes, curses, salts, girs,...que sn les conegudes habilitats
motrius bsiques.

1. COORDINACI
1.1. CONCEPTE
Segons UKRAN, Ia coordinaci s la sincronitzaci precisa en els moviments
de les diferents parts del cos en relaci al temps i a l'espai.
Un adequat desenvolupament de l'esquema corporal, un ptim coneixement i
control del propi cos, conduiran a un desenvolupament ms profund de la
coordinaci.








TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
39
1.2. CLASSIFICACI
1.2.1. COORDINACI DINMICA GENERAL
Sn els moviments globals que impliquen diverses regions corporals. Fa
referncia a activitats com la marxa, la cursa, el salt, girs,...
1.2.2. COORDINACI SEGMENTRIA
Es refereix al control visual d'alguns segments corporals determinats.
Coordinaci cuIo-manuaI: Control visual del moviment de la m.
Ex: llanaments i recepcions, conduccions, recollides i deixades, impactes.
Coordinaci cuIo-pdica: Control visual del moviment del peu.
Ex: colpejar amb el peu, desviaments, conduccions, parades.
Coordinaci cuIo-cefIica: Control visual del moviment del cap.
Ex: desviaments amb el cap, conduccions, parades, colpeig.

1.2.3. COORDINACIONS DISSOCIADES
Tamb s'anomenen dissociacions i consisteix en moure grups musculars
independentment un dels altres, realitzant de forma simultnia moviments que
no tenen el mateix objectiu dins d'una determinada conducta.
Per exemple, amb una m botar una pilota i amb l'altre m colpejar una pilota
inflable.

1.3. ACTIVITATS PER AL SEU DESENVOLUPAMENT
A continuaci proposem 2 circuits. Un per treballar la coordinaci dinmica
general i l'altre per treballar la coordinaci segmentria:

COORDINACI DINMICA GENERAL
Circuit:
Estaci 1: Passar per un circuit de tanques superant-les per sobre o sota
alternativament.
Estaci 2: Saltar a corda individual mentre ens desplacem endavant o seguim
un recorregut marcat.
Estaci 3: Crrer ziga zaga per cons fins al matals on realitzarem una
tombarella endavant.
Estaci 4: Fer un gir de 360 i sortir corrent.
Estaci 5: Saltar a peu coix o peus junts segons si hi ha un cercle o dos en el
menor temps possible.
Estaci 6: Saltar a corda llarga reproduint les accions de la can: "la m alta,
la m terra, mitj volta,.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
40
COORDINACI SEGMENTRIA
Circuit:
Estaci 1: Llenar la pilota i picar 3 cops de mans abans de recollir-la. Variar
les accions mentre la pilota est en la fase de vol.
Estaci 2: Colpejar una pilota amb la raqueta desplaant-nos endavant o
seguint un recorregut marcat.
Estaci 3: Reproduir les accions que realitza el company sense deixar de botar
la pilota.
Estaci 4: Llanar la pilota enlaire fer la tombarella endavant i recollir-la.
Estaci 5: Desplaar-se conduint una pilota amb el peu i botant una altra pilota
amb la m.
Estaci 6: Botar dues pilotes, una en cada m, de forma alternativa.

2. L'EQUILIBRI
2.1. CONCEPTE
Segons Muska Mosston, I'equiIibri s la capacitat d'assumir i sostenir
qualsevol posici del cos en contra de la gravetat.
L'equilibri correcte s la base general de tota coordinaci dinmica general.
Una inadequada equilibraci pot portar conseqncies negatives en la
construcci de l'esquema corporal.

2.2. CLASSIFICACI
2.2.1. EQUILIBRI ESTTIC
s aquella situaci on no hi ha desplaament i per tant, la projecci del centre
de gravetat cau dins de la base de sustentaci.
Ex. Figures d'acrosport o jocs com l'esttua, l'un dos tres pica-paret,..

2.2.2. EQUILIBRI DINMIC
s aquella situaci on hi ha desplaament i per tant la projecci del centre de
gravetat cau fora de la base de sustentaci.
Ex: Caminar per damunt de superfcies inestables o amb poca base de
sustentaci com les barres d'equilibri o els bancs suecs.





TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
41
2.3. ACTIVITATS PER AL SEU DESENVOLUPAMENT
A continuaci proposem una srie d'activitats per treballar tant l'equilibri esttic
com el dinmic:

EQUILIBRI
Seguir una ratlla pintada al terra, una vorera, etc.
Caminar amb xanques baixes, xanques altres,.
Caminar per sobre d'un banc suec, barres d'equilibri, . disminuint la base
de sustentaci i augmentant l'alada.
Equilibri flament (la cigonya) amb un peu. Desprs amb l'altre.
Mantenir en equilibri una pica sobre el palmell de la m.
Circuit d'equilibri passant per sobre de cadires, bancs suecs, xanques,
barres d'equilibri, blocs, cercles, pneumtics, cordes, ratlla de guix,
espatlleres,.
Pesta alta
Come cocos: joc de tocar i parar seguint les ratlles del terra.
Desplaaments amb diferents recolzament: peu dret i m esquerra, peu
esquerre i m dreta, dos mans i un peu,.
Fer la vertical de cap i la vertical de mans.
Figures d'acrosports.

* Quan treballem l'equilibri, s'ha de tenir en compte que amb nens ms inquiets,
les tasques esttiques poden produir ansietat. Per aix, s ms adequat iniciar-
se amb exercicis d'equilibri dinmic.

3. APLICACI DIDCTICA
La coordinaci i l'equilibri es treballen sobretot al cicle inicial i al cicle mitj, ja
que en el cicle superior s'han d'haver assolit per poder iniciar-se en els
diferents esports.
La coordinaci es pot treballar mitjanant les habilitats motrius bsiques, s a
dir, amb desplaaments, salts, girs, llanaments i recepcions. per treballar
l'equilibri podem realitzar una unitat didctica on realitzem exercicis d'equilibri
esttic, d'equilibri dinmic i d'equilibri amb objectes.



TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
42
4. BIBLIOGRAFIA
Castaer, M i Camerino, O. La Educacin Fsica en la enseanza Primaria.
Ed NDE . Barcelona. 1993.
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros de Educacin Fsica.
Ediciones Amar. Salamanca 1994.
VVAA. Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Educacin
Primaria. Editorial nde. Barcelona. 1994.

























TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
43
TEMA 8
APRENENTATGE MOTOR
PRINCIPALS MODELS EXPLICATIUS DE L'APRENENTATGE MOTOR
EL PROCS D'ENSENYAMENT I D'APRENENTATGE MOTOR
MECANISMES I FACTORS QUE INTERVENEN

0. INTRODUCCI
1. L'APRENENTATGE MOTOR
1.1. DEFINICI
1.2. TIPUS D'APRENENTAGE MOTOR SEGONS LAWTER
1.2.1. APRENENTATGE LATENT
1.2.2. APRENENTATGE PER ACONDICIONAMENT
1.2.3. APRENENTATGE PER COMPRENSI
1.2.4. APRENENTATGE PER ASSAIG-ERROR
2. PRINCIPALS MODELS EXPLICATIUS DE L'APRENENTATGE MOTOR
2.1. MODELS CIBERNTICS
2.2. MODELS DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACI
2.3. MODELS DESCRIPTIUS
2.4. MODELS ADAPTATIUS
3. EL PROCS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE MOTOR
3.1. EL PROCS D'ENSENYAMENT APRENETATGE COM A PROCS
DE COMUNICACI
3.2. ELS CANALS DE COMUNICACI
3.3. FASES DEL PROCS D'ENSENYAMENT APRENENTATGE MOTOR
4. MECANISMES I FACTORS QUE INTERVENEN
4.1. MECANISMES
4.2. ELS FACTORS
5. APLICACI DIDCTICA
6. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
L'aprenentatge motor s un procs relativament permanent en la conducta
motriu dels individus fruit de la prctica i de l'experincia.




TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
44
1. APRENENTATGE MOTOR
1.1. DEFINICI
L'aprenentatge s:
Un procs intern i individual
Suposa un canvi de conducta relativament permanent
No s atribuble al desenvolupament sin a l'experincia i a la prctica
Requereix sempre un estmul
Segons Lawther, s aquell aprenentatge on els moviments del cos realitzen la
funci ms important.
Segons Oxendine, s aquell aprenentatge referit a l'adquisici d'habilitats que
requereixen el moviment del cos.
Resumint s un procs relativament permanent en la conducta motriu dels
individus fruit de la prctica i de l'experincia.

1.2. TIPUS D'APARENENTATGE MOTOR SEGONS LAWTER
1.2.1. APRENETATGE LATENT
La possible modificaci de la resposta, no es produeix en el moment, sin ms
tard, quan, sense ser conscient, s'assimila per part del subjecte.

1.2.2. APRENENTATGE PER ACONDICIONAMENT
Es produeix com a resposta davant dels estmuls donats, grcies a la repetici,
ja que, sense ella no s'obtindria el resultat buscat.

1.2.3. APRENENTATGE PER COMPRENSI
Basat en la construcci d'unitats significatives a partir dels estmuls donats. Es
parla de constructivisme i d'aprenentatges significatius, que encadenen la xarxa
o mapes cognitius de l'alumne.

1.2.4. APRENENTATGE PER ASSAIG-ERROR
Davant situacions noves, l'alumne utilitza l'assaig a travs de successius
intents, rebutjant les incorrectes i adaptant les correctes. Parlem de
metodologia de recerca i resoluci de problemes on els alumnes han de trobar
les opcions ms adients.






TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
45
2. PRINCIPALS MODELS EXPLICATIUS DE L'APRENENTATGE MOTOR
A partir de les investigacions realitzades per diversos autors al voltant de les
teories generals de l'aprenentatge, ja siguin teories associacionistes (es
centren en el resultat) o cognoscitives (es centren ms en el procs), van
nixer diferents models que pretenen explicar l'aprenentatge motor.
Els principals models sn el segents:

2.1. MODELS CIBERNTICS
Aquest model compara el cervell amb un ordinador.
Considera com element principal el feed-back o retroalimentaci de la
informaci, ja sigui intern (sensacions) o extern (ajudes, mitjans audiovisuals).
Per tant, el factor principal del procs d'ensenyament aprenentatge s el factor
d'informaci amb el que compta el subjecte.
Destaquen autors com Adams i Keele.

2.2. MODELS DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACI
La dificultat en l'aprenentatge i en l'execuci d'una determinada tasca es troba
directament relacionada amb el tipus i quantitat d'informaci que el subjecte
necessiti manejar per la seva realitzaci. Per aix, el punt fonamental radica en
la informaci inicial i com es treballa amb ella.
En tot procs d'aprenentatge motor interv un emissor d'informaci, un canal
de transmissi i un receptor d'informaci.
Destaquen autors com Welford i Marteniuk.

2.3. MODELS ADAPTATIUS
El aquest model, el ms fonamental s que cada individu adapta la seva
conducta motriu segons les exigncies que poden sorgir. Aquesta adaptaci es
produeix grcies a la quantitat de programes que el subjecte va formant en el
seu desenvolupament grcies a la prctica i a l'experincia que acumula.
Aquest bagatge motor va capacitant a l'alumne per tasques ms difcils.
Pausadament es guanya eficcia i automatitzaci.





TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
46
2.4. MODELS DESCRPTIUS
Els model descriptius analitzen l'aprenentatge motor, mitjanant l'estudi de 3
fases que en l'apartat segent explicarem:
1 : Fase cognitiva
2 : Fase associativa
3 : Fase: autnoma
Aquestes fases sn els diferents moments de l'aprenentatge motor.

3. EL PROCS D'ENSENYAMENT APRENENTATGE MOTOR
3.1. EL PROCS D'ENSENYAMENT APRENENTATGE COM A PROCS DE
COMUNICACI

PROFESSOR CANAL DE COMUNICACI ALUMNE/A
Emissor Missatge Receptor
rgans efectors rgans sensoriaIs
Codificaci Descodificaci
Font d'informaci-memria- Interferncies Interpretaci-memria-
interpretaci AmbientaIs font d'informaci
Descodificaci Codificaci
rgans sensoriaIs rgans efectors
Receptor Resposta Emissor

3.2. ELS CANALS DE COMUNICACI
Els canals de comunicaci habituals dels alumnes sn:
Canal visual: demostracions, ajudes visuals i mitjans visuals auxiliars.
Canal auditiu: descripcions, explicacions.
Canal kinestsic- tctil: ajudes manuals i manipulacions directes sobre els
alumnes.








TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
47
3.3. FASES DEL PROCS D'ENSENYAMENT APRENENTATGE MOTOR
Els model descriptius analitzen l'aprenentatge motor, mitjanant l'estudi de 3
fases (Fitts i Posner):

a) Fase cognitiva:
Els alumnes es troben amb una tasca que els s desconeguda i suposa nous
moviments a aprendre. La seva actitud de captaci de dades s vital.
Comprendr millor quines accions haur de fer.
El professor ha de donar informacions adients a l'alumne, per tant, haur de
seleccionar les dades necessries. Les correccions i aspectes afegits poden
ser decisius.
L'alumne ha de comprendre el ms fonamental de la tasca com a mnim.

b) Fase associativa:
Degut a les successives repeticions i correccions, l'alumne va afinant la seva
execuci motriu. El ms fonamental s realitzar-ho b i s'haur de centrar en
els aspectes ms contrets i complexos.
Augmentar la fludesa i la coordinaci dels moviments. El docent s'esforar
per eliminar els errors i hbits equivocats que poden entorpir l'acci.
A vegades, les tasques poden ser apreses per parts i finalment sumar-les unes
a les altres fins arribar al moviment global. Quan succeeixi aix s'haur de
recordar que la bona execuci final passa per una adequada harmonitzaci.

c) Fase autnoma:
El domini de la tasca per part de l'alumne s tal que li permet concentrar-se en
la major eficcia, esttica o operativitat del moviment, al haver assimilat les
dades cognitives i associatives. Es millor aix la velocitat o precisi del
moviment.
Aix permet despreocupar-se de la prpia execuci per captar millor els
moviments dels adversaris, per exemple.
L'alumne passa per aquestes 3 fases fins a aconseguir els automatismes
necessaris de l'activitat de qu es tracti.




TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
48
4. MECANISMES I FACTORS QUE INTERVENEN
4.1 MECANISMES
Segons el model de Marteniuk, en l'aprenentatge de les tasques motrius
intervenen tres mecanismes:
Mecanisme de percepci: Aquest mecanisme identifica i integra les dades
sensorials. La informaci que t relaci amb l'entorn es transmet al
mecanisme de decisi, on ser utilitzada per a determinar el pla d'acci
immediat.
Mecanisme de decisi: La decisi consisteix en escollir una soluci o cap
d'entre totes les possibles.
Mecanisme d'execuci: s el generador del moviment, responsable de
l'organitzaci motriu, per la coordinaci de diferents fases de l'activitat
muscular necessria per la resposta.

4.2. ELS FACTORS
Els factors que intervenen en el procs d'ensenyament aprenentatge motor i
que poden incidir en l'xit o fracs dels seus efectes, es consideren al voltant
de dos aspectes diferents que sn:
a) Factors en funci de la tasca i els mtodes d'adquisici
b) Factors variables en funci de cada alumne

a) Factors en funci de Ia tasca i eIs mtodes:
ConseIIs i instruccions teriques: nformaci necessria i adient per
l'alumne/a (abans, durant i desprs).
Coneixement deIs resuItats: Comparar l'execuci de l'alumne amb el
model presentat.
Motivaci: El professor buscar exercicis atractius per motivar als alumnes.
Distribuci de I'exercici: Descans i recuperacions suficients, no treballar
amb sobreesfor.
VeIocitat i precisi en I'execuci: Les tasques complexes, primer
s'ensenyaran a ritme lent i amb precisi i desprs s'augmentar la velocitat
d'execuci.
Aprenentatge gIobaI i aprenentatge fraccionat: Depn del tipus de tasca
a realitzar podem parlar de:
Aprenentatge gIobaI: L'execuci de la tasca s complerta.
Aprenentatge fraccionat: L'execuci de la tasca es realitza per parts i
al final s'integren les parts formant un moviment complet.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
49
b) Factors variabIes en funci de cada aIumne:
Edat: A cada edat li corresponen diferents continguts a aprendre.
Sexe: No hi ha diferncies entre nens i nenes per aprendre tasques.
InteIIigncia: Correlaci entre el nivell intellectual d'un subjecte i el seu
rendiment en les habilitats fsiques.
Diferncies individuaIs: nflueixen les aptituds innates i les adquirides
mitjanant l'entrenament.

5. APLICACI DIDCTICA
A l'hora de preparar les seves unitats didctiques, el mestre pot utilitzar
diferents formes de treball per provocar els aprenentatges en els seus alumnes.
Aquestes formes de treball poden ser:
L'exercici: Generalment suposa l'execuci analtica d'una acci, sense que
apareixin les caracterstiques ldiques que t el joc.
Exemple: Per parelles, passar-se una pilota.
Les formes jugades: s un pas intermig entre l'exercici i el joc. Poden ser
accions disfressades de ludisme, amb components ldics de diversi, per
que al no tenir una estructura clara, un sistema de regles establertes, no es
considera joc.
Exemple: Relleus per parelles passant-se una pilota.
EI joc: s una activitat lliure que t fi en si mateix.
Exemple: El joc dels 10 passes.

6. BIBLIOGRAFIA
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros de Educacin Fsica.
Ediciones Amar. Salamanca 1994.
VVAA. Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Educacin
Primaria. Editorial nde. Barcelona. 1994.


TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
50
TEMA 9
HABILITATS, DESTRESES I TASQUES MOTRIUS
CONCEPTE, ANLISI I CLASSIFICACI
ACTIVITATS PER AL SEU DESENVOLUPAMENT

0. INTRODUCCI
1. HABILITATS, DESTRESES I TASQUES MOTRIUS. CONCEPTE, ANLISI
I CLASSIFICACI
1.1. CONCEPTES
1.1.1. HABILITAT
1.1.2. DESTRESA
1.1.3. DIFERNCIA ENTRE HABILITAT I DESTRESA
1.1.4. TASCA MOTRIU
1.2. ANLISI DE LES TASQUES MOTRIUS
1.3. CLASSIFICACI DE LES TASQUES MOTRIUS
2. ACTIVITATS PER AL SEU DESENVOLUPAMENT
2.1. MARXA
2.2. CURSA
2.3. QUADRUPDIA
2.4. REPTACI
2.5. TREPA
2.6. SALT
2.7. LLISCAMENT
2.8. GIR
2.9. PASSADA
2.10. LLANAMENT
2.11. TRANSPORTS
2.12. RECEPCI
3. APLICACI DIDCTICA
4. BIBLIOGRAFIA




















TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
51
0. INTRODUCCI
HabiIitat motriu: Sn totes aquelles tasques que condueixen al domini integral
de la mecnica global del cos, en desplaament.
Destresa motriu: Sn aquelles tasques que condueixen al domini integral de la
mecnica segmentria del cos, sense desplaament.
Tasca motriu: s l'acte especfic motor on es posa de manifest el domini de
l'habilitat o destresa. s la unitat bsica de les activitats, situacions i problemes
plantejades en l'ensenyament d'Educaci Fsica.

1. HABILITATS, DESTRESES I TASQUES MOTRIUS. CONCEPTE, ANLISI
I CLASSIFICACI
1.1. CONCEPTE
1.1.1. HABILITAT
Segons Knapp, I'habiIitat sn els moviments apresos que porten a uns
resultats predeterminats amb un mxim d'encerts i despesa mnima d'energia,
temps o les dues coses.

1.1.2. DESTRESA
Segons Labam i Lawrence, la destresa s l'economia d'esfor utilitzada per un
alumne quan efectua un moviment complex.

1.1.3. DIFERNCIA ENTRE HABILITAT I DESTRESA
Els conceptes d'habilitat i destresa estan molt relacionats, tot i que el terme
habilitat s ms generalitzat que el terme destresa. El ms adequat s parlar
d'habilitats i destreses motrius conjuntament.

HABILITAT DESTRESA
s un concepte ampli.

s un concepte restringit.
Es relaciona ms b amb un moviment
natural.
Es relaciona amb un tipus de moviment
ms adquirit o aprs.
T un carcter global, ms general, tot
el cos en acci.
T un carcter fi, ms concret i
segmentari.
Suposa la capacitat de relacionar-se
amb l'entorn mitjanant el
desplaament.
Suposa la capacitat de relacionar-se
amb l'entorn per la manipulaci
d'objectes.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
52
1.1.4. TASCA MOTRIU
Segons Famose, Ia tasca motriu s l'activitat autosuggerida o suggerida per
una altra persona, on s'espera la realitzaci d'una o varies accions motrius a
partir de la informaci donada pel professor.
s la unitat bsica de les activitats, situacions i problemes plantejades en
l'ensenyament d'Educaci Fsica.
s l'acte especfic motor on es posa de manifest el domini de l'habilitat o
destresa.

1.2. ANLISI DE LES TASQUES MOTRIUS
A l'hora de plantejar una tasca motriu, hem de comprovar si est d'acord amb
les possibilitats dels alumnes. Aix ens portar a analitzar els mecanismes de
percepci, de decisi i d'execuci que posseeix la tasca.

a) Mecanisme de percepc: Els elements a analitzar sn els segents:
Condicions de l'entorn: L'entorn pot ser estable o canviant.
Control sobre l'activitat: Activitat oberta si es basa en el resultat o activitat
tancada si es basa en el procs.
Estat inicial de l'individu i l'objecte: Esttic o en moviment.
Maneig de l'objecte: Es pot buscar precisi o distncia.
Estmuls: Depn de la quantitat, velocitat, duraci i intensitat.

b) Mecanisme de decisi: Els elements a analitzar sn els segents:
Nombre de decisions: Una decisi o diverses decisions.
Nombre de respostes: Una o diverses respostes.
Temps per prendre una decisi: Molt de temps o poc temps.
ncertesa amb la qual es pren la decisi: Factors fixes o factors variables en
la presa de decisions.
Nivell de rics en la decisi: Si la tasca es coneix hi ha menys risc que si no
es coneix.
Seqenciaci de les decisions: Ordre fix o ordre variable en les decisions.

c) Mecanisme d'execuci: Els elements a analitzar sn els segents:
Aspectes qualitatius: Poden ser activitats fines o globals.
Aspectes quantitatius: Poca exigncia o molta exigncia de les QFB.


TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
53
1.3. CLASSIFICACI DE LES TASQUES MOTRIUS
a) Segons eI grau de participaci corporaI:
Tasques motrius globals: mpliquen grans grups musculars: Crrer
Tasques motrius fines: mpliquen precisi: Jugar a bales.
b) Segons eI grau de participaci cognitiva:
Tasques perceptives: El percepci s el factor principal: Esports collectius.
Tasques habituals: La percepci s irrellevant: Salt d'alada.
c) Segons eI controI ambientaI sobre Ia persona que actua:
Carcter obert: El medi s canviant: Futbol.
Carcter tancat: El medi s fix i no varia: Salt de trampol.
d) Segons eI controI deI subjecte sobre I'acci:
Tasques regulaci interna: Precisen feed-back intern.
Tasques de regulaci externa: Precisen feed-back extern.
Tasques de regulaci mixta: Precisen ambdues caracterstiques anteriors.
e) Segons Ia duraci deI moviment:
Tasques discretes: Els moviments que composen la tasca tenen un ordre
fix: Sortida de nataci.
Tasques motrius contnues: Els moviments que composen la tasca no tenen
un ordre fix: El moviment d'un jugador de tennis en un partit.
f) Segons I'organitzaci de Ies decisions:
Tasques d'alta organitzaci. Seqncia fixa: Salts
Tasques de baixa organitzaci: No hi ha una seqncia fixa: Esports
collectius, de lluita.
g) Segons Ia reIaci deI subjecte amb Ia tasca abans de reaIitzar I'acci:
Persona i objecte esttics.
Persona esttica i objecte en moviment o l'inrevs.
Persona i objecte en moviment.
h) Segons Ia compIexitat de Ia tasca:
Tasques que requereixen habilitats perceptives (4-6 anys): Esquema
corporal, lateralitat,...
Tasques que requereixen habilitats i destreses bsiques (6-9 anys):
Desplaaments, salts,...
Tasques que requereixen habilitats i destreses especfiques (9-14 anys):
Condici fsica, activitats esportives.


TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
54
2. ACTIVITATS PER AL SEU DESENVOLUPAMENT
2.1. MARXA
Modificar el tipus de contacte del peu: punta, tal,...
Modificar la inclinaci del cos.
Realitzar recolzaments successius amb un mateix peu.
Variar l'amplitud de la gambada.
Variar la freqncia de la gambada.
Variar la posici del tronc i dels braos.

2.2. CURSA
Seguirem els mateixos criteris de la marxa per sabent que tamb es pot
treballar amb la fase area.

2.3. QUADRUPDIA
Modificar el nombre de recolzaments.
Modificar la seqncia (simultnia o alternativa).

2.4. REPTACI
Modificarla dinmica del desplaament.
Modificar les formes de recolzament: avantbra, esquena, pit.
Modificar la seqncia dels recolzaments: simultanis o alternatius.
Modificar els diferents tipus de superfcies de recolzament
Modificar les trajectries.

2.5. TREPA
Mitjanant diferents superfcies de desplaament:
Plans inclinats o verticals
Escales rgides
Cordes
Barres
Espatlleres
Mitjanant diverses formes de contacte amb la superfcie.

2.6. LLISCAMENT
Utilitzant tots els contactes possibles
Variant la forma de contacte amb la superfcie.


TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
55
2.7. SALTS
En l'impuls: Variar les formes de contacte.
En el vol o fase aria: Utilitzar totes les trajectries possibles.
En la caiguda: Utilitzar totes les possibilitats de contacte.
Possibilitat de finalitzar el moviment o enllaar-lo amb un altre.

2.8. GIRS:
Segons la posici de partida: Esttica o dinmica.
Segons la superfcie de recolzament: Amb contacte o sense.
Segons la posici dels eixos: Mantenint la posici inicial de l'eix o variar-lo.
Segons l'acci dels diferents segments: Esttics o amb moviment.

2.9. PASSADA
Des de posicions esttiques o dinmiques.
Amb receptor esttic o dinmic.
Amb diferents mbils: Tamany, pes, color,.
Enviant per diferents superfcies: Terra, aire,..
Enviant amb diferents trajectries: Tensa, amb bot,...
Variant les distncies amb el receptor.
Utilitzant diferents segments corporals.
Amb oposici d'un company.

2.10. LLANAMENT
Des de posici esttica o dinmica.
Punt d'impacte mbil o fix.
Totes les indicacions en la passada.

2.11. TRANSPORTS
Objectes de forma individual o collectiva.
De persones de forma individual collectiva.
Utilitzant diferents tipus de desplaaments.

2.12. RECEPCI
Utilitzant totes les trajectries possibles del mbil respecte a la persona.
Recepcionant estticament o en moviment.
Modificant l'altura de la recepci.
Variant les zones o segments de recepci: una m, dos mans,..
Variant els mbils: tamanys, formes, pesos,...
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
56
3. APLICACI DIDCTICA
Treballarem les habilitats motrius bsiques (desplaaments, salts, girs i
manipulacions) al cicle inicial i al cicle mitj. les habilitats motrius especfiques
(iniciaci esportiva) les treballarem al cicle superior.

4. BIBLIOGRAFIA
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros de Educacin Fsica.
Ediciones Amar. Salamanca 1994.
VVAA. Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Educacin
Primaria. Editorial nde. Barcelona. 1994.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
57
TEMA 10
EVOLUCI DE LES CAPACITATS MOTRIUS EN RELACI AMB EL
DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU GENERAL
EDUCACI SENSOMOTRIU I PSICOMOTRIU EN LES PRIMERES ETAPES
DE LA INFNCIA

0. INTRODUCCI
1. EVOLUCI DE LES CAPACITATS MOTRIUS EN RELACI AMB EL
DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU GENERAL
1.1. DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU GENERAL
1.1.1. MBIT BIOLGIC
1.1.2. MBIT FISIOLGIC
1.1.3. MBIT PSICOLGIC
1.2. EVOLUCI DE LES CAPACITATS MOTRIUS
1.2.1. ESQUEMA CORPORAL
1.2.2. LATERALITAT
1.2.3. NOCIONS ESPAI-TEMPORALS
1.2.4. EQUILIBRI
1.2.5. COORDINACI
1.2.6. DESPLAAMENT
1.2.7. SALTS
1.2.8. GIRS
1.2.9. LLANAMENTS
1.2.10. RECEPCIONS
2. EDUCACI SENSOMOTRIU I PSICOMOTRIU EN LES PRIMERES
ETAPES DE LA INFNCIA
2.1. CONCEPTES
2.2. OBJECTIUS DE L'EDUCACI PSICOMOTRIU
2.3. TENDNCIES DE L'EDUCACI PSICOMOTRIU
3. APLICACI DIDCTICA
4. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
Les capacitats motrius sn les potencialitats motrius que t una persona i que
pot arribar a desenvolupar a travs de l'experincia i del desenvolupament
motriu.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
58
1. EVOLUCI DE LES CAPACITATS MOTRIUS EN RELACI AMB EL
DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU GENERAL
1.1. DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU GENERAL
1.1.1. MBIT BIOLGIC
Quan parlem de creixement hum, no noms es refereix a l'estatura del cos
sin que es refereix tamb a altres parts del cos que no creixen al mateix ritme
ni en la mateixa proporci. Des del naixement fins a l'edat adulta, les segents
parts del cos creixen de la segent forma:
El cap, dues vegades.
El tronc, tres vegades.
Les extremitats superiors, quatre vegades.
Les extremitats inferiors, cinc vegades.

1.1.2. MBIT FISIOLGIC
a) Sistema nervis: Mostra un creixement i desenvolupament rapidssim entre
els sis mesos de vida prenatal i els quatre anys. Per encara que, el tamany del
cervell al nixer sigui molt similar al de l'adult, no est ms que en un
funcionament rudimentari.

b) Sistema esqueItic: Els ossos es formen com a teixit cartilagins tou per
anar-se ossificant i endurint. Augmenta d'espessor i en llargada. Els nens solen
acabar ms tard el seu creixement ossi, cap als 18-20 anys.

c) Sistema muscuIar: Decreix durant la infncia i augmenta en l'adolescncia,
sobretot en els nois. El major augment de la fora muscular es produeix en
l'adolescncia.

1.1.3. MBIT PSICOLGIC
a) DesenvoIupament cognitiu segons Piaget:
Perode sensomotriu (de 0 a 2 anys): Aparici de les capacitats
lingstiques, perceptives i senso-motrius, i de les habilitats locomotrius i
manipulatives.
Perode preoperacionaI (de 2 a 6 anys): Aparici del joc simblic, la
imitaci i el llenguatge.
Perode d'operacions concretes (de 6 a 12 anys): Aparici del pensament
abstracte.
Perode d'operacions formaIs (a partir dels 12 anys): El pensament pot
desenvolupar operacions mentals ms complexes.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
59

b) DesenvoIupament afectiu segons WaIIon:
Estadi impuIsiu (6 12 mesos): El moviment es basa en les formes ms
elementals de comunicaci i relaci.
Estadi sensomotor (12 a 24 mesos): Apareix la manipulaci d'objectes.
Estadi projectiu (2 a 3 anys): Apareix la imitaci.
Estadi personaIstic: (3 a 4 anys): Presa de conscincia i afirmaci de la
personalitat en la construcci del jo.

DesenvoIupament sociaI segons Freud:
Fase oraI: (0 18 mesos): El nen experimenta amb la boca portant-se tots
els objectes per xupar-los i distingir-los.
Fase anaI: (18 mesos 3 anys): Control dels esfnters.
Etapa fIIica: (3 6 anys): El focus del plaer es centra en els genitals.
Etapa de Iatncia: (6 anys pubertat). La pulsi sexual es suprimeix al
servei del aprenentatge. Els nens estan bastant ocupats amb les seves
tasques escolars, i per tant "sexualment calmats.
Etapa genitaI: (A partir de la pubertat): Ressorgiment de la pulsions sexual
en l'adolescncia, dirigida ms especficament cap a les relaciones sexuals.

1.2. EVOLUCI DE LES CAPACITATS MOTRIUS
Les capacitats motrius sn les potencialitats motrius que t una persona i que
pot arribar a desenvolupar a travs de l'experincia i del desenvolupament
motriu.

1.2.1. ESQUEMA CORPORAL
s la presa de conscincia que adquirim poc a poc del nostre cos. s un conjunt
de sensacions que es van desenvolupant progressivament i que ens dna idea
del nostre propi cos. Es pot dir que s'acaba als 12 anys encara que, segueix al
llarg de tota la vida. Depn de la maduraci del sistema nervis i de la
representaci que ens fem de nosaltres mateixos.

1.2.2. LATERALITAT
Fa referncia al predomini o dominncia d'un hemisferi cerebral sobre altre. La
lateralitzaci no es manifesta fins als 2 3 anys, moment en el qual comena a
aparixer preferncia per una de les mans.
Existeix lateralitat motora (extremitats) i sensorial (ull, oda).
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
60
1.2.3. NOCIONS ESPAI-TEMPORALS
Per aconseguir una bona organitzaci espaial s imprescindible haver
aconseguit una maduraci de l'esquema corporal. La representaci mental de les
nocions espacials davant, darrera, dalt o baix, sn ms fcil d'adquirir que
esquerra o dreta ja que, aquestes en un altre persona que estigui davant sn
contrries i a partir d'aquestes es fa la idea del seu entorn espacial.
Les nocions temporals es van adquirint parallelament a les espacials, i encara
que no percebem aspectes del temps com els de l'espai, els tradum en
elements com, velocitat, durada o successi. L'adquisici de les nocions
temporals s important en l'aprenentatge de la lecto-escriptura i la numeraci.

1.2.4. EQUILIBRI
s un factor de la motricitat que evoluciona amb l'edat i est lligat a la maduraci
del sistema nervis central. El nen de dos anys pot mantenir-se sobre un
recolzament durant un breu temps. Cap al tercer any, pot mantenir l'equilibri tres
o quatre segons i al quart any, el nen pot desplaar-se sobre lnies corbes
assenyalades al terra. Als set anys, ja pot mantenir l'equilibri amb els ulls tancats.

1.2.5. COORDINACI
s la possibilitat de contraure grups musculars diferents de forma independents,
aix com d'inhibir moviments parsits, com les sincinsies. Tamb est lligada a
la maduraci del sistema nervis central i es treballa mitjanant les habilitats i
destreses bsiques.

1.2.6. DESPLAAMENTS
Mitjanant els desplaaments es realitza la conquista de l'espai. Hi ha multitud
d'exercicis per treballar els desplaaments:
La marxa: El nen d'un any ja posseeix la maduresa suficient com per a
mantenir-se de peu i comenar a caminar amb ajuda. Cap als dos anys camina
vigilant el seu pas. Als tres, camina sense necessitat d'observar amb cura els
seus peus en moviment. Als quatre anys va aconseguint una major coordinaci.
La cursa: La seva estructura s similar a la de la marxa, per a ms a ms de la
velocitat, l'element que la diferncia de la marxa s la fase aria. Als 3 anys no
domina la sortida i l'aturada. Als 4, s i als 5, ja ho domina amb certa velocitat.

1.2.7. ELS SALTS
s una complicada modificaci de la cursa. Cap als 18 mesos ja realitza salts
d'obstacles al terra. Els nens de 5 anys poden saltar una longitud de fins a 90cm.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
61
1.2.8. ELS GIRS
Accions que realitza el nen des de ben petit. Girs senzills sense risc, sobre
diferents eixos,..

1.2.9. LLANAMENTS
El llanament d'objectes prov de la fase manipulativa. Els nens recorren a una
mplia varietat de formes de llanament, buscant possiblement la forma ms
efica per aquesta tasca motriu.

1.2.10. RECEPCIONS
En els menors de 3 anys i mig, els braos els mantenen rectes i els colzes rgids
i davant del cos. Amb 4 anys, els colzes es mantenen rectes, per les mans
s'obren per a rebre l'objecte. Cap als 5 anys i mig, els braos i colzes es
mantenen al costat del cos i poden flexionar-se quan arriba la pilota.

2. EDUCACI SENSOMOTRIU I PSICOMOTRIU EN LES PRIMERES
ETAPES DE LA INFNCIA
2.1. CONCEPTES
L'educaci sensomotriu s la relaci entre la capacitat de percepci d'un
mateix i de l'entorn fsic i social que ens envolta a travs del moviment.
La psicomotricitat s una prctica educativa, reeducativa i teraputica que
parteix de la globalitat de la persona que mitjanant el moviment adquireix el
coneixement de si mateix i de tot el que l'envolta per aconseguir un
desenvolupament integral.

2.2. OBJECTIUS DE L'EDUCACI PSICOMOTRIU
L'educaci psicomotriu constitueix un mitj que afavoreix l'evoluci de l'esquema
corporal, l'organitzaci perceptiva, espai-temporal i les habilitats fsiques.
L'educaci psicomotriu no s un mtode d'Educaci Fsica, sin la base
d'aquesta. La psicomotricitat t com a objectiu oferir el suport que permeti a
l'infant adquirir unes percepcions i sensacions que li ajudin a conixer i controlar
el seu cos i, mitjanant aquestes, conixer el mn que l'envolta.






TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
62
2.3. TENDNCIES DE L'EDUCACI PSICOMOTRIU
Mtode Psico-cintic (Le BouIch): s un mtode general d'educaci que
utilitza com a material pedaggic el moviment hum. Aquest mtode es
caracteritza per:
Busca un millor coneixement de si mateix a la vegada que una autonomia
personal.
Dna gran importncia a l'experincia viscuda. El nen compren una situaci
nova per mitj de la seva exploraci i no per referncia del seu mestre.
La utilitzaci de l'activitat grupal per desenvolupar altres aspectes de
l'educaci com els aprenentatges escolars.
Els treballs de Le Boulch es consideren el que avui dia anomenem EF de base.

EI mtode psicopedaggic (Picq y Vayer): Utilitza l'E.F. com acci
psicopedaggica. Busca la construcci del "jo corporal" infantil, sent l'objectiu
final la independncia corporal del nen respecte de l'adult.

L'educaci Vivenciada (Lapierre y Acucouturier): La seva metodologia es
basa en las diverses situacions que han de ser vivenciades pel nen, i en les que
l'observaci del mateix i l'acci de l'educador sn ms importants que la possible
programaci. Colloca als nens en una situaci de creativitat i autoaprenentatge.

3. APLICACI DIDCTICA
Podem realitzar diferents unitats didctiques, sobretot al cicle inicial i al cicle
mitj per treballar les diferents capacitats motrius: l'esquema corporal, la
lateralitat, l'orientaci espai-temporal, l'equilibri, la coordinaci, els
desplaaments, els salts, els girs, les manipulacions,...
Realitzarem jocs i activitats com el mirall, seguir el rei, les 4 cantonades, saltar
a corda, la xarranca, la croqueta, la tombarella,....

4. BIBLIOGRAFIA
Castaer, M i Camerino, O. La Educacin Fsica en la enseanza Primaria.
Ed NDE . Barcelona, 1993
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros de Educacin Fsica.
Ediciones Amar. Salamanca 1994.
VVAA. Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de EF
para el acceso al cuerpo de maestros de EP. Editorial nde. Barcelona. 1994
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
63
TEMA 11
L'ESQUEMA CORPORAL, EL PROCS DE LATERALITZACI
DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS PERCEPTIVO-MOTRIUS

0. INTRODUCCI
1. L'ESQUEMA CORPORAL
1.1. CONCEPTE
1.2. ETAPES DE L'ELABORACI DE L'ESQUEMA CORPORAL
1.3. COMPONENTS DE L'ESQUEMA CORPORAL
2. EL PROCS DE LATERALITZACI
2.1. FASES DEL PROCS DE LATERALITZACI
2.1.1. FASE DE LOCALITZACI
2.1.2. FASE DE FIXACI
2.1.3. FASE DE DESENVOLUPAMENT
2.1.4. FASE DE MADURACI
2.2. TIPUS DE LATERALITZACI
3. DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS PERCEPTIVO-MOTRIUS
3.1. PERCEPCI ESPAIAL
3.2. PERCEPCI TEMPORAL
3.3. PERCEPCI ESPAI-TEMPORAL
4. APLICACI DIDCTICA
5. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
L'esquema corporaI s conixer el propi cos.
La IateraIitat s defineix com la dominncia lateral.
Les capacitats perceptivo-motrius sn les capacitats que t el nen per
coordinar els sistemes sensorials amb el moviment del cos.

1. L'ESQUEMA CORPORAL
1.1. CONCEPTE
Segons Jean Le Boulch, I'esquema corporaI s el coneixement immediat del
nostre cos en reps o en moviment, en funci de la interrelaci de les seves
parts i sobretot de la seva relaci amb l'espai i els objectes que ens envolten.








TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
64
1.2. ETAPES DE L'ELABORACI DE L'ESQUEMA CORPORAL
Segons Le Boulch:
a) Etapa deI cos viscut (0 - 3 anys): Estadi sensoriomotor de Piaget.
Es produeix el descobriment del propi cos i es va delimitant el seu propi cos del
mn dels objectes i persones.
T un comportament motor global i adquereix conscincia del propi cos.
S'afegeixen aspectes importants com: la marxa i el llenguatge.

b) Etapa deI cos percebut (3 - 7 anys): Estadi preoperacional de Piaget.
Desenvolupament de les estructures sensorials, diferncia el seu cos de
l'entorn, domina l'espai i el temps i es produeix l'afirmaci de la lateralitat.

c) Etapa deI cos representat (7 -12 anys): Estadi de les operacions concretes
de Paiget.
El nen/a domina el seu cos i disposa d'una gran independncia en les seves
accions. Pren major conscincia de la seva motricitat.

1.3. COMPONENTS DE L'ESQUEMA CORPORAL
a) Percepci, coneixement i controI deI propi cos: El cos suposa per al nen
el seu instrument de joc. Destaquem els segents aspectes:
Topografia corporal i independncia segmentria: Conixer les parts del cos
i designar-les, les seves possibilitats de moviment i treball segmentari.
Educaci de les sensacions: Hi ha tres tipus de sensacions:
Sensacions propioceptives: situaci en l'espai.
Sensacions interioceptives: sed, gana, dolor,.
Sensacions exterioceptives: sentits (gust, oda, tacte, olfacte i vista).
Procs de lateralitzaci: s un procs evolutiu que desemboca en una
predominncia motriu dels segments dret o esquerre d'acord amb la
maduraci d'un dels dos hemisferis cerebrals.

b) Educaci de I'actitud: s la postura corporal que es va instaurant i
modificant al llarg de la vida del subjecte com a conseqncia de l'acci d'una
srie de factors. Disitingim:
To de reps: Estat de contracci mnim del mscul. Pot ser modificat per la
fatiga, relaxaci, nutrici, edat, emoci, entrenament,...
To postural o d'actitud: Contracci muscular davant un estat de preacci en
l'execuci de moviments i modificacions posturals. Lluita contra la fora de
la gravetat.
To d'acci: s el que acompanya l'activitat muscular durant l'acci.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
65

c) Educaci de Ia respiraci: La respiraci s un fenmen reflex que regula
l'O
2
i el CO
2
en la sang. L'activitat respiratria incideix en:
Aspectes mecnic-corporals: S'inflen els pulmons i baixa el diafragma .
Aspectes fisiolgics: ntercanvi de gasos (O2 i CO2).
Aspectes psicomotrius: Control de la respiraci en diverses activitats.

d) Educaci de Ia reIaxaci: La relaxaci s la represi voluntria del to
muscular acompanyada d'una sensaci de reps. s la disminuci del to
muscular. Hi ha 2 tipus:
Global: Tot el cos es relaxa.
Segmentria: Una part del cos es relaxa.

2. EL PROCS DE LATERALITZACI
Com hem dit anteriorment, el procs de lateralitzaci s un procs evolutiu que
desemboca en una predominncia motriu dels segments dretans o
esquerransd'acord amb la maduraci d'un dels dos hemisferis cerebrals.
Es defineix com a dominncia lateral.

2.1. FASES DEL PROCS DE LATERALITZACI
2.1.1. FASE DE LOCALITZACI (3 anys)
Haurem d'esbrinar quins sn els segments dominants mitjanant l'observaci i
tests de lateralitat.

2.1.2. FASE DE FIXACI (4 - 5 anys)
Proporacionar al segment dominant el major nombre d'experincies motrius
mitjanant exercicis i tasques cocretes. Aquestes activitats tenen l'objectiu
d'unir la dominncia neurolgica amb la motora.
L'objectiu s aconseguir una independncia dels segments respecte al tot.
2.1.3. FASE DE DESENVOLUPAMENT (6 - 8 anys)
Tasques de progressiva dificultat d'execuci amb correccions de possibles
alteracions.
S'intentar aconseguir totes les possibilitats del segment dominant i traspassar-
ho al no dominant.
Orientar la lateralitat en l'espai (dreta esquerra).



TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
66
2.1.4. FASE DE MADURACI (8 - 10 anys)
Tasques per al segment dominant i no dominant. Es pretn aconseguir la major
eficcia del segment dominant i traspassar-ho al no dominant, fent una situaci
d'equilibri. Arribar a un mateix nivell d'execuci entre segments, donant el
mateix nombre d'experincies al segment no dominant.
Aconseguir realitzar tasques diferents i simultnis amb els dos segments
(bilateralitat).

2.2. TIPUS DE LATERALITAT
a) Dret: Predomini cerebral de l'hemisferi esquerre i realitzacions motrius
dretanes.
b) Esquerr: Predomini cerebral de l'hemisferi dret i realitzacions motrius
esquerranes.
c) Dret faIs: Persones obligades a fer sevir la dreta perqu ser esquerr es
considerava malaltia.
d) Ambidiest: Esquerr per algunes activitats i dreta per unes altres.
e) LateraIitat creuada: La m, el peu i l'ull predominants no sn del mateix
costat.

3. DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS PERCEPTIVO-MOTRIUS
Les capacitats perceptivo-motrius sn les capacitats que t el nen per
coordinar els sistemes sensorials (principalment la visi) amb els moviments de
les diferents parts del cos.

3.1. PERCEPCI ESPAIAL
La percepci espaiaI s la capacitat de situar-se en l'espai, de saber orientar-
se, saber prendre la direcci adequada i saber representar-ho. Per a qu el nen
percebi l'espai s necessari que sigui capa de captar la separaci entre el seu
"jo i el mn que l'envolta, establint relacions de proximitat i llunyania dels
objectes amb ell i dels objectes o persones entre si. A partir d'aquesta noci de
distncia i orientaci de l'objecte respecte al "jo, el nen arriba a la noci de
distncia i orientaci dels objectes entre s.







TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
67
3.2. PERCEPCI TEMPORAL
La percepci temporaI s adonar-se dels actes o accions com un ordre
(aspecte qualitatiu) o com una duraci (aspecte quantitatiu).
El temps al principi est molt unit a la noci d'espai, doncs s la duraci que
existeix entre 2 successives percepcions espaials.

3.3. PERCEPCI ESPAI-TEMPORAL
La percepci espai temporaI s la capacitat d'apreciaci de velocitats
(Velocitat = Espai / Temps)
Aprenentatges bsics com la lectura i l'escriptura tenen els seus fonaments en
l'activitat perceptiva d'espai temps.

4. APLICACI DIDCTICA
Podem realitzar diferents unitats didctiques, sobretot al cicle inicial i al cicle
mitj per treballar l'esquema corporal, la lateralitat o l'orientaci espai-temporal.
Realitzarem jocs com el mirall, seguir el rei, les 4 cantonades,...


5. BIBLIOGRAFIA
Castaer, M i Camerino, O.- La Educacin Fsica en la enseanza Primaria.
Ed NDE . Barcelona, 1993.
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros de Educacin Fsica.
Ediciones Amar. Salamanca 1994.
VVAA. Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de EF
para el acceso al cuerpo de maestros de EP. Editorial nde. Barcelona.
1994.









TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
68
TEMA 12
L'EXPRESSI CORPORAL EN EL DESENVOLUPAMENT DE L'REA
D'EDUCACI FSICA
MANIFESTACIONS EXPRESSIVES ASSOCIADES AL MOVIMENT
CORPORAL
INTERVENCI EDUCATIVA

0. INTRODUCCI
1. L'EXPRESSI CORPORAL EN EL DESENVOLUPAMENT DE L'REA
D'EDUCACI FSICA
1.1. CONCEPTE
1.2. L'EXPRESSI CORPORAL EN EDUCACI FSICA
1.3. IMPORTNCIA DE LA INCLUSI DE L'EXPRESSI CORPORAL EN
L'REA D'EDUCACI FSICA
2. MANIFESTACIONS EXPRESSIVES ASSOCIADES AL MOVIMENT
CORPORAL
2.1. DRAMATITZACIONS
2.2. LLENGUATGE CORPORAL
2.3. MIM
2.4. DANSA
3. INTERVENCI EDUCATIVA
4. APLICACI DIDCTICA
5. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
Segons Marta Schinca I'expressi corporaI s una disciplina que permet
trobar un llenguatge propi mitjanant de l's del cos.
Expressar-nos s descobrir que tenim alguna cosa a dir, i dir-ho amb el
llenguatge que ens sembli ms significatiu, ja sigui un gest, una paraula, un
dibuix, un color o una dansa.








TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
69
1. L'EXPRESSI CORPORAL EN EL DESENVOLUPAMENT DE L'REA
D'EDUCACI FSICA
1.1. CONCEPTE
Segons Motos, I'expressi corporaI s un conjunt de tcniques que utilitzen el
cos hum com a element de llenguatge. s l'art del moviment.
L'expressi corporal queda recolzada per 2 pilars bsics que sn:
a) La tcnica
b) L'espontaneitat.
Segons Dobbleleare l'expressi corporal:
s necessria: Hi ha estats d'nim, sensacions que s'expressen ms fcilment
amb un simple gest que amb un prolongar discurs.
s centrfuga: Va de dintre a fora.
s global: Tot el cos ha de participar en l'expressi.

1.2. L'EXPRESSI CORPORAL EN EDUCACI FSICA
Fins a la dcada dels 80 l'Educaci Fsica es basava en:
El desenvolupament de la condici fsica
El desenvolupament de les habilitats motrius bsiques i especifques
La coordinaci i l'equilibri
L'ensenyament de tcniques esportives
Llavors se n'adonen que no es treballava la capacitat d'expressar els
sentiments i la LOGSE incorpora continguts que incideixen ms en els
aspectes expressius del moviment. Concretament, s'incorpora un nou bloc de
continguts per treballar l'expressi corporal.
La LOE conserva aquest bloc de continguts.

1.3. IMPORTNCIA DE LA INCLUSI DE L'EXPRESSI CORPORAL EN
L'REA D'EDUCACI FSICA
La inclusi de l'Expressi Corporal en l'rea d'Educaci Fsica s important
perqu permet:
Comunicar-nos i relacionar-nos amb les altres persones.
Aconseguir un desitjable equilibri personal mitjanant l'alliberaci de
tensions i energia acomulada.
Desenvolupar la nostra originalitat.
Desenvolupar la nostra creativitat.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
70

2. MANIFESTACIONS EXPRESSIVES ASSOCIADES AL MOVIMENT
CORPORAL
2.1. DRAMATITZACI
La dramatitzaci s la interpretaci de fets que rodegen a la persona.
La dramatitzaci ha d'incloure els segents elements:
Personatges
Conflicte: El que succeeix.
Espai: Lloc on realitza l'acci.
Temps: Moment en qu es realitza l'acci.
Argument o tema
Quan la representaci dramtica es realitza sense previ gui, s'anomena
improvisaci.

2.2. LLENGUATGE CORPORAL
L'expressi coporaI busca l'expressivitat a travs del cos i el moviment.
Busca que l'individu trobi un llenguatge corporal propi amb el qual pugui
expressar-se i comunicar-se.
Els elements expressius del llenguatge coporals sn:

a) Presa de conscincia deI cos:
Es tracta de posar a la persona en contacte amb el seu propi cos. s ms
important el grau de concentraci i sensibilitat amb el que es realitza un
moviment que el mateix resultat. El treball es planteja com una investigaci
sobre el propi cos i sobre les possibilitats i qualitats de moviment.
Les activitats giraran al voltant de la pell, l'esquelet, les articulacions, els
segments corporals, la gravetat, la veu, la respiraci,...

b) Presa de conscincia de I'espai:
L'espai s el medi on es desenvolupa la comunicaci. s on es recolza el gest.
Distingim 2 espais:
Espai parcial: s l'espai que rodeja el cos.
Espai total: s l'espai que hi ha entre un i els altres o entre un i els objectes.

c) Presa de conscincia deI temps:
Per fer s dels factors temporals s convenient experimentar els segents
aspectes: duraci, successi, ritme, velocitat, pausa,...
Es poden vivenciar i explorar aquests aspectes temporals o altres aspectes
com els ritmes orgnics: pulsacions, respiracions,...
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
71
d) QuaIitats deI moviment:
Segons Labam, les qualitats del moviment sn la juxtaposici dels elements:
energia (fort/suau), espai (directe/indirecte) i temps (sbdit/sostingut). Aquesta
juxtaposici dona lloc a 8 accions bsiques:

QUALITAT ENERGIA ESPAI TEMPS
Pressionar Fort Directe Sostingut
Colpejar Fort Directe Sbdit
Doblegar Fort ndirecte Sostingut
Clavar Fort ndirecte Sbdit
Relliscar Suau Directe Sostingut
Teclejar Suau Directe Sbdit
Flotar Suau ndirecte Sostingut
Espolsar Suau ndirecte Sbdit

2.3. EL MIM
EI mim s l'art del silenci, un llenguatge exclusivament coporal. s l'art per
excellncia d'expressar-se amb el cos.

2.4. LA DANSA
La dansa t com a finalitat la consecuci de moviments esttics, interpretatius i
creatius. s la ms antiga de totes les arts. Podem distingir entre la dansa
clssica i la dansa moderna.

3. INTERVENCI EDUCATIVA
A continuaci proposo una srie de temes de treball que s'haurien d'incloure
dins el treball de l'expressi corporal:
1. Conscincia del cos: Qualitats del moviment: pressionar, espolsar,...
2. Conscincia de l'espai: Direccions, trajectries, formes,...
3. Conscincia del temps: Duraci, successi continuitat, ritme,...
4. Relacionats amb la msica: Coreografies, danses, instruments,...
5. Relacionats amb les arts plstiques: Forma, color, composici, observaci,...
6. Relacionats amb l'entorn: Creacions collectives sobre fenmens naturals,...
7. Relacionats amb la veu: Silencis, pauses, crits,...
8. Relacionats amb el llenguatge: Endivinalles, embarbussaments, refranys,...
9. Relacionats amb els objectes: s de papers, teles,...
Tots aquests temes es poden treballar amb diferents mitjans com sn les
dramatitzacions, mmiques, individualment, per grups,...
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
72
4. APLICACI DIDCTICA
A cada cicle haurem de realitzar una unitat didctica com a mnim per treballar
l'expressi corporal. Aquesta unitat haur d'incloure activitats com imitacions,
joc simblic, postrues, mim, danses, dramatitzacions, coreografies,... depenen
del cicle on ens trobem.

5. BIBLIOGRAFIA
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
Motos, T. niciacin a la expresin corporal. Ed Humanitas. Barcelona 1983.
Schinca, M. Expresin corporal. Editorial Escuela Espaola. SA. 1985.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros. Educacin Fsica.
Editorial Amar. Salamanca. 1994.
VVAA Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Enseanza
Primaria. Editorial nde. Barcelona, 1994.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
73
TEMA 13
EL JOC COM A ACTIVITAT D'ENSENYAMENT APRENENTATGE EN
L'REA D'EDUCACI FSICA
ADAPTACIONS METODOLGIQUES BASADES EN LES
CARACTERSTIQUES DELS JOCS, EN L'REA D'EDUCACI FSICA

0. INTRODUCCI
1. EL JOC COM A ACTIVITAT D'ENSENYAMENT APRENENTATGE EN
L'REA D'EDUCACI FSICA
1.1. DEFINICI
1.2. CARACTERSTIQUES DEL JOC
1.3. CLASSIFICACIONS DEL JOC
1.4. EL JOC EN L'REA D'EDUCACI FSICA
2. ADAPTACIONS METODOLGIQUES BASADES EN LES
CARACTERSITQUES DELS JOCS, EN L'REA D'EDUCACI FSICA
2.1. REQUISITS DEL JOC EN L'REA D'EDUCACI FSICA
2.2. EL JOC EN ELS DIFERENTS CONTINGUTS D'EDUCACI FSICA
2.2.1. JOCS DE CONTROL I CONSCINCIA CORPORAL
2.2.2. JOCS D'HABILITATS MOTRIUS BSIQUES
2.2.3. JOCS D'HABILITATS ESPECFIQUES
2.2.4. JOCS DE CAPACITATS CONDICIONALS
2.2.5. JOCS D'EXPRESSI CORPORAL
2.2.6. JOCS POPULARS TRADICIONALS
2.3. EL JOC EN LES SESSIONS D'EDUCACI FSICA
2.4. CONSIDERACIONS METODOLGIQUES SOBRE EL JOC
2.4.1. SOBRE LA PRESENTACI DEL JOC
2.4.2. SOBRE LA REALITZACI DEL JOC
3. APLICACI DIDCTICA
4. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
Segons Huizinga, eI joc s acci i ocupaci lliure que es desenvolupa dintre
d'uns lmits temporals i espacials determinats, segueix regles absolutament
obligatries encara que lliurement adoptades que tenen el seu fi en si mateix, i
va acompanyat d'un sentiment de tensi i d'alegria.



TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
74
1. EL JOC COM A ACTIVITAT D'ENSENYAMENT APRENENTATGE EN
L'REA D'EDUCACI FSICA
1.1. DEFINICI
Segons Stern, eI joc s l'activitat lliure que t fi en si mateix.
Segons Huizinga, eI joc s acci i ocupaci lliure que es desenvolupa dintre
d'uns lmits temporals i espacials determinats, segueix regles absolutament
obligatries encara que lliurement adoptades que tenen el seu fi en si mateix, i
va acompanyat d'un sentiment de tensi i d'alegria.

1.2. CARACTERSTIQUES DEL JOC
s una activitat lliure i voluntria, ja que ning est obligat a jugar.
Es localitza en uns parmetres espacials i temporals.
s incert, el resultat final del joc no se sap.
s gratut, t fi en si mateix.
s fictici, allunyat de la vida real.
s convencional, resultat d'un acord social.

1.3. CLASSIFICACI DEL JOC
Segons Jean Chateau:
Jocs reglats
Jocs no reglats

Segons Guy Jacquin:
Jocs espontanis
Jocs dirigits

Segons Piaget:
Jocs sensomotrius
Joc simblics
Joc amb regles.

Classificaci segons l'edat:
Jocs d'organitzaci simple (6-8 anys)
Jocs codificats (8-9 anys)
Jocs pre-esportius (9-10 anys)
Jocs reglats (10-12 anys)

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
75
Classificaci del joc en l'rea d'Educaci Fsica:
Jocs sensorials: Desenvolupen les capacitats perceptivo-motores i
sensitives. Sn:
Jocs visuals
Jocs auditius
Jocs tctils,
Jocs olfactius (a l'aula)
Jocs gustatius (a l'aula)
Jocs motors: Sn els que perfeccionen el moviment i les HMB. Sn:
Jocs de locomoci i desplaament
Jocs de salts
Jocs d'equilibri
Jocs rtmics
Jocs d'agilitat i velocitat
Jocs de llanament
Jocs de coordinaci.
Jocs de desenvolupament anatmic i orgnic: Milloren el sistema cardio-
respiratori, muscular i articular. Sn:
Jocs de flexibilitat
Jocs de mobilitat
Jocs de resistncia
Jocs de fora general
Jocs de velocitat
Jocs pre-esportius: Per conixer els esports mitjanant adaptacions. Sn:
Jocs de manipulaci de mbils
Jocs d'habilitats especfiques

1.4. EL JOC EN L'REA D'EDUCACI FSICA
La realitat de les classes d'EF permet a la vegada dos orientacions clarament
diferenciades:
a) Dedicar sessions senceres aIs jocs: s a dir, treballar el joc com a
contingut especfic en el Bloc de continguts de Jocs populars tradicionals.
b) Dedicar temps parciaIs de Ies sessions per fer jocs: Utilitzar el joc com a
mtj per aconsegir altres objectius motrius. Per exemple, realitzar el joc del
mocador per treballar la velocitat de reacci.
* Quan parlem de joc, ens referim no noms als jocs populars tradicionals sin
tamb a les formes jugades elaborades pel mestre d'Educaci Fsica.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
76
2. ADAPTACIONS METODOLGIQUES BASADES EN LES
CARACTERSITQUES DELS JOCS, EN L'REA D'EDUCACI FSICA
2.1. REQUISITS DEL JOC EN L'REA D'EDUCACI FSICA
El joc en l'rea d'Educaci Fsica ha de complir els segents requisits:
Adaptats a l'edat
De fcil comprensi
Certa flexibilitat
Eficcia pedaggica

2.2. EL JOC EN ELS DIFERENTS CONTINGUTS D'EDUCACI FSICA
2.2.1. JOCS DE CONTROL I CONSCINCIA CORPORAL
Principalment ho treballarem a Educaci nfantil i Cicle nicial. Els jocs que
realitzarem seran jocs sensomotors, perceptius, simblics,. per conixer el
seu cos i l'entorn. Aquests jocs hauran de ser de baixa organitzaci, poca
cooperaci i molt motivadors.

2.2.2. JOCS D'HABILITATS MOTRIUS BSIQUES
Ho treballarem al Cicle nicial i Mitj mitjanant jocs en circuit, de curses, de
relleus, etc.. a partir de les HMB com a mitj motivador. Aquests jocs seran
competitius, poc reglats i semblants als jocs pre-esportius.

2.2.3. JOCS D'HABILITATS MOTRIUS ESPECFIQUES
Ho treballarem al Cicle mitj i Superior, mitjanant jocs pre-esportius i
adaptacions dels esports. Tenen finalitat competitiva i certa complexitat de
regles.

2.2.4. JOCS DE CAPACITATS CONDICIONALS
Ho treballarem al Cicle superior mitjanant jocs de persecuci, de llarga
durada, de lluita i de flexibilitat per parelles. Treballarem la resistncia, la
velocitat, la flexibilitat i la fora mitjanant el joc.

2.2.5. JOCS D'EXPRESSI CORPORAL
Ho treballarem en tots els cicles mitjanant jocs dramtics, d'imitaci,
d'expressivitat per desenvolupar la creativitat, la fantasia, la illusi, la
imaginaci,.

2.2.6. JOCS POPULARS TRADICIONALS
Ho practicarem en tots els cicles mitjanant jocs que practicaven els nostres
paresi mares o avis i vies quan eren petits/es.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
77
2.3. EL JOC EN LES SESSIONS D'EDUCACI FSICA
Fase d'escalfament: jocs actius, dinmics i motivadors.
Fase principal o de consecuci dels objectius: jocs participatius.
Fase de recuperaci o tornada a la calma: jocs tranquils i relaxants.

2.4. CONSIDERACIONS METODOLGIQUES SOBRE EL JOC
2.4.1. SOBRE LA PRESENTACI DEL JOC
Aconseguir un clima necessari d'atenci
Situar-se en una posici visible
Explicar amb claredat el joc
Abreviar el mxim possible l'explicaci
No jugar si no s'ha ents
Demostraci si hi ha dubtes
Donar a conixer el nom del joc

2.4.2. SOBRE LA REALITZACI DEL JOC
Espai de joc: L's del terreny de joc ha d'sser racional. Si es disposa d'espais
oberts, seria recomanable aprofitar-lo en tota la seva extensi. Per utilitzar
espais naturals cal acondicionar-los abans. Per utilitzar espais coberts, ens
assegurarem de que hi ha suficient illuminaci.
mperatius temporals: Els jocs ms simples tenen menys duraci. A mesura
que el joc s ms reglamentat dura ms. Haurem d'intentar no utilitzar jocs
eliminatoris.
El material: A major nombre d'alumnes, major quantitat de material. A menys
edat dels alumnes, ms gran ha d'sser el tamany del material. No
presentarem tot el material nou de cop. Normalment pels jocs simples, s'utilitza
gran varietat de material per aix, organitzarem i prepararem prviament tots
els tils i els recollirem abans de passar al segent joc.
Els jugadors: Si el joc s per pocs jugadors, s aconsellable dividir el grup i
realitzar el mateix joc en zones paralleles. ntroduir distintius per diferenciar
equips i facilitar el joc.





TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
78
3. APLICACI DIDCTICA
En l'rea d'Educaci Fsica hi ha un bloc de continguts per treballar els jocs
populars tradicionals. Per tant haurem de fer una unitat didctica sobre aquests
tipus jocs. Segons els cicle en el qual ens trobem podrem fer les segents
activitats:
CicIe iniciaI: Es pot realitzar una unitat de jocs populars tradicionals per a
qu els alumnes coneguin aquests tipus de jocs.
CicIe mitj: Els alumnes poden preguntar a les seves famlies que els
expliquin algun joc popular tradicional i portin el material per poder jugar-hi.
CicIe superior: Els alumnes es posaran en grups reduts i realitzaran una
recerca de jocs populars tradicionals i posterioment ompliran una fitxa amb
el nom del joc, el material que es necessita per jugar, els participants,
l'explicaci, un grfic,....

4. BIBLIOGRAFIA
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
Huizinga, Johan. Homo ludens. Ed Alianza. 1984.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros. Educacin Fsica.
Editorial Amar. Salamanca. 1994.
VVAA Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Enseanza
Primaria. Editorial nde. Barcelona, 1994.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
79
TEMA 14
ELS ESPORTS. CONCEPTE I CLASSIFICACIONS
L'ESPORT COM A ACTIVITAT EDUCATIVA
ESPORTS INDIVIDUALS I COLLECTIUS PRESENTS A L'ESCOLA:
ASPECTES TCNICS I TCTICS ELEMENTALS, I LA SEVA DIDCTICA

0. INTRODUCCI
1. ELS ESPORTS. CONCEPTE I CLASSIFICACIONS
1.1. CONCEPTE
1.2. CLASSIFICACIONS DE L'ESPORT
2. L'ESPORT COM ACTIVITAT EDUCATIVA
3. ESPORTS INDIVIDUALS I COLLECTIUS PRESENTS A L'ESCOLA:
ASPECTES TCNICS I TCTICS ELEMENTALS I LA SEVA DIDCTICA
3.1. ESPORTS INDIVIDUALS
3.1.1. ASPECTES TCNICS
3.1.2. ASPECTES TCTICS
3.1.3. LA DIDCTICA DELS ESPORTS INDIVIDUALS
3.2. ESPORTS COLLECTIUS
3.2.1. ASPECTES TCNICS
3.2.2. ASPECTES TCTICS
3.2.3. LA DIDCTICA DELS ESPORTS INDIVIDUALS
3.3. ESPORTS ALTERNATIUS
4. APLICACI DIDCTICA
5. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
Segons Parlebas, I'esport sn un conjunt de situacions motrius codificades en
forma de competici i amb un carcter institucional.

Normativa:
A ms a ms la LOE 2/2006, en el Ttol Els Ensenyaments i la seva
ordenaci, Captol Educaci Primria, article 17 Objectius de l'Educaci
Primria, apartat K diu que un dels seus fins s"Valorar la higiene i la salut,
acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferncies i utilitzar
l'educaci fsica i l'esport com a mitjans per afavorir el desenvolupament
personal i social".


TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
80
1. ELS ESPORTS. CONCEPTE I CLASSIFICACIONS
1.1. CONCEPTE
Segons Pierre Parlebas, I'esport s la situaci motriu de competici
institucionalitzada. Anlisi de la definici:
Una situaci motriu s un conjunt de dades objectives (espai, instruments,
reglament) i subjectives (motivaci, percepci, decisi) que caracteritzen l'acci
motriu d'un o diversos subjectes que en un medi fsic donat realitza una acci
tctica. Tenim 2 tipus de situaci motriu:
Psicomotriu: Un sol subjecte on no hi ha comunicaci.
Sociomotriu: Hi ha comunicaci amb el company i l'adversari.
s competici reglada perqu hi ha unes regles codificades i estandarditzades.
institucionalitzat perqu per mitj d'institucions oficials poden dirigir l'esport,
per exemple, el consell superior d'esports, les federacions esportives,...

1.2. CLASSIFICACIONS DE L'ESPORT
a) Bouchard: Classifica l'esport segons el nombre de subjectes que hi
participen:
Esports collectius: Almenys 2 equips amb 2 o ms jugadors.
Esports individuals: Un sol jugador est implicat.
Esports de lluita o adversari: Dos jugadors implicats i sn adversaris.

b) ParIebas: Classifica l'esport utilitzant 3 factors (company, adversari)
relacionats amb la incertesa.
L'absncia d'incertesa est assenyalada amb una ratlla a sobre.
C= company A= adversari = medi
1. C A : Cap tipus d'incertesa: nataci, atletisme, gimnstica artstica.
2. C A : ncertesa en el medi: esqu alp, escalada, ala delta.
3. C A : ncertesa amb el company: Patinatge per parelles, rem.
4. C A : ncertesa amb el company i amb el medi: vela amb company.
5. C A : ncertesa amb l'adversari: Lluita, esgrima, judo, tennis individual.
6. C A : ncertesa amb l'adversari i amb el medi: Esqu de fons, windsurf,.
7. C A : ncertesa amb el company, adversari i medi: Jocs populars d'equip.
8. C A : incertesa amb el company i adversari: esports collectius.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
81
c) Snchez BaueIos: Classifica l'esport segons les exigncies dels
mecanismes de percepci, decisi i execuci.
Esports bsics: Relacionat amb les HMB. Ex: atletisme, nataci.
Esports complexos: sn esports collectius i de lluita. Ex: bsquet.


2. L'ESPORT COM A ACTIVITAT EDUCATIVA
A l'escola no especialitzarem als alumnes en un sol esport sin que durem a
terme la iniciaci esportiva.
Segons J Hernandez Ia iniciaci esportiva s un procs d'ensenyament
aprenentatge seguit per un subjecte per adquirir el coneixement i la capacitat
d'execuci prctica d'un esport, des de que pren contacte amb ell, fins que s
capa de practicar-lo amb adequaci la seva tcnica, tctica i reglament.

Fases en Ia iniciaci esportiva:
Fase d'inici o bsica (fins als 8 anys): Relacionada amb la psicomotricitat i
les habilitats i destreses bsiques.
Fase de desenvolupament (dels 8 als 12 anys): S'ensenyen els elements
fonamentals de l'esport.
Fase de perfeccionament (dels 12 a 16 anys): Aprenentatge especfic de la
tcnica i tctica.

3. ESPORT INDIVIDUALS I COLLECTIUS PRESENTS A L'ESCOLA:
ASPECTES TCNICS I TCTICS ELEMENTALS I LA SEVA DIDCTICA
3.1. ESPORTS INDIVIDUALS
L'esport individual s aquell on el practicant es troba sol en un espai, on ha de
vncer determinades dificultats, superant-se a si mateix en relaci a un temps,
distncia o execucions tcniques.
Els esports individuals ms habituals a l'escola sn l'atletisme, la gimnstica, la
nataci i la lluita.
Els esports individuals exigeixen un alt grau de domini tcnic.





TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
82
3.1.1. ASPECTES TCNICS
L'atletisme s un esport basat en moviments naturals com la marxa, la cursa, el
llanament i les seves combinacions.
La gimnstica esportiva es basa en moviments relacionats amb l'equilibri
esttic i dinmic i amb les reequilibracions. Els aspectes tcnics ms importants
sn: passos, balancejocs, llanaments, circunduccions, molins i combinacions.
La nataci es desenvolupa en el medi aqutic i suposa unes formes de
desenvolupament diferents a les habituals en la vida normal. Els aspectes
tcnics sn: la flotaci, la propulsi, la respiraci i la coordinaci dels
moviments propis de l'estil d'aprenentatge: crol, braa, esquena o papallona.
En els esports de lluita, l'inters radica en la importncia de la seva disciplina i
el respecte a l'adversari. Esports coneguts: judo, karate, esgrima, taewkondo,.

3.1.2. ASPECTES TCTICS
En els esports individuals, la tctica s reduda al lmit del que cada alumne
pugui fer per aconseguir millor l'objectiu. El subjecte ha de posar els seus
coneixements i destreses al servei de les seves pretensions de triomf i
superaci.

3.1.3. LA DIDCTICA DELS ESPORTS INDIVIDUALS
Snchez Bauelos presenta la segent metodologia d'aprenentatges:
Presentaci global de l'esport: nformaci de regles, caracterstiques i
objectius.
Familiaritzaci perceptiva: Medi, elements i aspectes propis de la seva
execuci.
Ensenyana dels models tcnics d'execuci: Tcniques especifiques i la
seva realitzaci prctica.
ntegraci dels models tcnics d'execuci: Utilitzar les tcniques apreses en
situacions reals de joc.
Formaci dels esquemes fonamentals: Aprenentatge del com i quan aplicar
les diferents tcniques apreses (presa de decisions).





TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
83
3.2. ESPORTS COLLECTIUS
L'esport collectiu s un procs organitzat de cooperaci, realitzat per la
coordinaci de les accions dels jugadors d'un equip, desenvolupades en
condicions d'enfrontament amb els adversaris, qui a la vegada, coordinen les
seves accions, amb el fi de desordenar la cooperaci dels jugadors de l'altre
equip.
Els esports ms habituals a l'escola sn: el mini-bsquet, el futbol sala, el mini-
handbol i el mini-voleibol.
La importncia radica en la cooperaci amb els companys.

3.2.1. ASPECTES TCNICS
Existeixen uns factors comuns amb quasi tots els esports collectius:
El terreny de joc: mesures i senyalitzacions.
La pilota: mesures i qualitats.
El reglament: forma de joc, indumentria, materials, relacions,.
Els punts o gols: valoraci de les puntuacions aconseguides.
Els companys.
Els adversaris.
Els esports collectius ms habituals a l'escola i els seus elements tcnics sn:
El mini-bsquet: el bot, la passada, la recepci, el llanament, ...
El futbol 7 o futbol sala: el control, la conducci, la passada, el xut,...
El mini-handbol: el bot, la recepci, la passada, el tir,.
El mini-voleibol: la recepci, el toc de dits, el servei, el remat,...

3.2.2. ASPECTES TCTICS
La tctica dels esports collectius estudia com han de ser els moviments i
l'organitzaci de l'equip per superar els obstables del contrari. ntervenen els
processos de cooperaci i d'oposici en cada equip. Els aspectes tctics
depenen de si l'equip ataca o defensa:
En atac: conservar la pilota, progressar a la zona contrria, marcar gol.
En defensa: recuperar la pilota, impedir la progressi, evitar que marquin.





TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
84
3.2.3. LA DIDCTICA DELS ESPORTS COLLECTIUS
A l'hora d'adaptar els esports a l'edat i caractersitques evolutives dels alumnes
podem variar:
Les pretensions dels objectius. Ex: fer 10 passades abans de xutar.
Les dimensions del terreny de joc, les mesures i els pesos del material.
Ex: pilota i cistella de minibasquet.
El temps de duraci dels jocs. Ex: 40' en el futbol femen.
El nombre de jugadors. Ex: futbol 7.
La simplificaci de les regles. Ex: no hi ha fora de joc.

La metodologia dels esports collectius s la segent:
a) Exercicis de familiaritzaci:
Manipular el mbil lliurement: conduir, elevar, llanar, botar, recepcionar de
diferents formes a diferents velocitats ...
b) Exercicis d'accions tcniques:
Conduir la pilota lliurement, amb obstacles, amb adversaris, amb
companys,...
c) Exercicis d'accions tctiques elementals:
Jugar modificant les regles, el nombre de jugadors, els espais, zones
prohibides...

3.3. ESPORTS ALTERNATIUS
Sn activitats tradicionals meitat joc, meitat esport amb caire innovador. Sn
activitats innovadores ebn l'rea d'Educaci Fsica. Aquests esports sn:
El bdmintong disposa de llicncia federativa i projecci olmpica.
Els jocs malabars, la indiaka, el freesby i una gran varietat de jocs de pala
tenen un sentit popular per no sn tan coneguts com el bdminton.
Altres esports alternatius sn la bicicleta, els patins, o el monopat.

4. APLICACI DIDCTICA
Els esports es treballen directament al cicle superior. Podem realitzar unitats
didctiques d'atletisme, de futbol sala, de mini-bsquet, de mini-handbol, de
mini-voleibol, d'hoquei, de bdmintong,...
s important que el mestre ofereixi una mplia varietat d'esports, perqu
d'aquesta manera en l'educaci secundria puguin especialitzar-se en l'esport
que els agradi ms.
En el cicle mitj es poden treballar els jocs pre-esportius que sn adaptacions
dels diferents esports (els 10 passes, el cementiri, el KO,...)
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
85
5. BIBLIOGRAFIA
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
Snchez Bauelos. Bases para una didctica de la Educacin Fsica y el
Deporte. ED Gymos. Madrid.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros. Educacin Fsica.
Editorial Amar. Salamanca. 1994.
VVAA Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Enseanza
Primaria. Editorial nde. Barcelona, 1994.

























TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
86
TEMA 15
L'EDUACACI FSICA I L'ESPORT COM ELEMENT SOCIOCULTURAL
JOCS I ESPORTS POPULARS, AUTCTONS I TRADICIONALS
LES ACTIVITATS FSIQUES ORGANITZADES EN EL MEDI NATURAL

0. INTRODUCCI
1. L'EDUCACI FSICA I L'ESPORT COM ELEMENT SOCIOCULTURAL
2. JOCS POPULARS, AUTCTONS I TRADICIONALS
2.1. CONCEPTE
2.2. CLASSIFICACI
2.3. EL JOC COM A MITJ O CONTINGUT EN L'EDUCACI FSICA
3. LES ACTIVITATS FSIQUES ORGANITZADES EN EL MEDI NATURAL
3.1. CLASSIFICACI D'ACTIVITATS A LA NATURA
3.2. ASPECTES PEDAGGICS I PRCTICS A L'HORA DE PLANTEJAR
ACTIVITATS EN EL MEDI NATURAL
3.3. ACTIVITATS EN EL MEDI NATURAL
4. APLICACI DIDCTICA
5. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
L'Educaci Fsica s la part, matria o rea del currculum escolar que utilitza
el cos i les seves possibilitats motrius per al seu desenvolupament i el de
factors psicosocials i afectius, contribuint a l'assoliment d'una educaci integral.
L'esport s la situaci motriu de competici institucionalitzada (Parlebas).
EI joc s l'activitat lliure que t fi en si mateix (Stern).
Les activitats fsiques a la natura sn aquelles activitats que es duen a terme
en el medi natural i que no poden ser realitzades a l'escola.















TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
87
1. L'EDUCACI FSICA I L'ESPORT COM ELEMENT SOCIOCULTURAL
Ning discuteix la transcendncia de l'esport en l'actualitat. L'esport ocupa ms
espai en els nostres diaris i t major nombre de lectors que la poltica nacional i
internacional juntes. Els historiadors demostren l'existncia de les activitats
recreatives des de les cultures antigues. Els esports, entesos ja de similar
manera a com els veiem ara, van tenir la seva edat d'or a la Grcia clssica.
Tamb van tenir molta importncia en algunes cultures orientals com la xinesa
o la japonesa.
L'esport a l'escola cobra importncia des de la seva introducci en el segle XX
per l'escola anglesa amb Thomas Ranold al capdavant.

L'Educaci Fsica i I'esport tenen molta importncia en la societat actual per:
Evitar l'estrs
Evitar l'obesitat
Evitar les malalties
Cuidar l'esttica corporal
Ocupar el temps de lleure
Millorar la qualitat de vida
Evitar les drogues
Les activitats esportives ms realitzades sn: equips aficionats, caminades,
BTT, curses populars, bicicletades, muntar a cavall, excursions a la natura,
curses d'orientaci,...

2. JOCS I ESPORTS POPULARS, AUTCTONES I TRADICIONALS
2. 1. CONCEPTES
EI joc s acci i ocupaci lliure que es desenvolupa dintre d'uns lmits
temporals i espacials determinats, segueix regles absolutament obligatries
encara que lliurement adoptades, que tenen en el seu fi en si mateix i va
acompanyat d'un sentiment de tensi i d'alegria (Huizinga)
EI joc popuIar s un joc practicat per molta de gent del mateix poble.
EI joc tradicionaI s un joc que ha anat passant de pares a fills, s a dir, de
generaci en generaci.
EI joc autcton s un joc tpic de l'rea, comunitat o zona on es juga.
L'esport s una evoluci dels jocs simples, que s'han anat progressivament
codificant fins obtenir un nivell extraordinari de reglamentaci i d'organitzaci.


TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
88
2.2. CLASSIFICACIONS
Segons Garca Serrano tenim:
Jocs i esports pedrestes, de salts i d'equilibris: curses de sacs, castells.
Jocs i esports de llanament: bolos.
Jocs i esports de fora: soga-tira.
Jocs i esports de lluita: lluita canria.
Jocs i esports de pilota: pilota basca.
Jocs populars d'habilitat en el treball: tallar troncs.

2.3 EL JOC COM A MITJ O COM A CONTINGUT EN L'EDUCACI FSICA
a) Com a mitj en I'EF:
El mestre d'Educaci Fsica pot fer s del joc per aconseguir altres objectius del
Currculum d'EF.

b) Contingut de I'EF:
El mestre d'Educaci Fsica pot treballar de manera especfica el joc popular
tradicional, permetent al nen conixer el territori on viu i la seva cultura, fent un
treball interdisciplinari amb altres rees del Currculum.

3. LES ACTIVITATS FSIQUES ORGANITZADES EN EL MEDI NATURAL
Les activitats fsiques aI medi naturaI, sn aquelles activitats que es duen a
terme en l'entorn natural i que no poden ser realitzades a l'escola.
La realitzaci d'activitats a la natura suposa un complert procs d'aprenentatge
on es combinen activitats d'observaci, investigaci, d'experimentaci,
d'expressi i d'activitat fsica.
A ms a ms, la realitzaci d'activitats a la natura permet fer un treball
interdisciplinari amb altres rees del Currculum i facilitar els aprenentatges
significatius en el nen.
El medi natural, com defensava Roseau, ha de ser un factor ms d'educaci,
fent mfasi en els aspectes recreatius i educatius.
Les activitats fsiques a la natura afecten als 3 mbits de l'educaci:
mbit cognitiu: Aspectes geogrfics que impliquen conixer el medi natural.
mbit afectiu. La majoria d'activitats en el medi natural es realitzen en
grups, per tant, es treballa la cooperaci.
mbit motor: Les possibilitats de moviment en el medi natural sn infinites
en comparaci amb el marc escolar. Tindrem possibilitats aqutiques i
aries, a part de les terrestres.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
89
3.1. CLASSIFICACI DE LES ACTIVITATS A LA NATURA
a) CIassificaci tradicionaI:
Fonamentals: marxa i acampada.
Complementries: jocs, activitats esportives, observaci,...
b) Segons I'eIement impIicat:
Aigua: nataci, piragisme, vela, rafting, windsurf ,...
Terra: muntanyisme, esqu, acampada, excursionisme, escalada, orientaci,
BTT,. (coneguts com esports d'aventura).
Aire: ala delta, parapents, paracaigudes, globus,. (no recomanables).
c) Segons Ia seva reIaci intrnseca amb eI medi naturaI:
Especfiques. Activitats en plena natura: acampada, d'orientaci,...
No especfiques: jocs, recorreguts variats, esports,...
Complementries: dibuix, fotografia, msica, jocs d'expressi,...

3.2. ASPECTES PEDAGGICS I PRCTICS A L'HORA DE PLANTEJAR
ACTIVITATS EN EL MEDI NATURAL
Sempre que utilitzem activitats que impliquin alguns dies de permanncia en el
medi natural s important:
Recollir les dades necessries sobre els participants: Dades personals,
dades sanitries, localitzaci dels pares,..
Sollicitar el permisos corresponents.
Sollicitar el perms d'acampada al propietari del terreny.
Conixer el lloc aix com els seus accessos.
Estudiar i preveure els possibles perills que hi pot haver al voltant: rius,
llacs, piscines,...
Llistat de direccions i telfons dels serveis prxims del lloc on estem situats.

3.3. ACTIVITATS EN EL MEDI NATURAL


La marxa: s l'activitat fonamental en el medi natural, de fet, moltes
vegades l'nica forma d'accedir a determinades zones de la natura s
grcies a la marxa. Tindrem en compte l'elecci de la ruta, el nivell dels
participants, els descansos, l'equipament adequat i l'habituallament .
L'acampada: Assentament en el medi natural. Sol ser la base per la
realitzaci d'altres activitats. Tindrem en compte el material que
necessitarem: motxilla, sac de dormir, esterilles, tenda de campanya,
cantimplora, mapa, llumins, cordes, necesser, farmaciola, llanterna,...
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
90
L'orientaci: Saber en cada moment on s'est i saber arribar al lloc on es
vol anar. El mapa i la brixola sn els instruments ms importants. Tamb el
sol, la lluna o les estrelles,...
EI foc: Factors com el vent i el tipus de terreny sn fonamentals. s
important educar i instruir als alumnes sobre els riscos i conseqncies dels
incendis.
Jocs i activitats esportives a Ia natura: El medi natural s un lloc idoni per
realitzar activitats ldico-esportives, ja que comptem amb el terreny adequat
del que no disposem a l'escola. Es poden plantejar activitat com orientaci,
exploraci de la naturalesa, jocs populars, salvament i socorrisme,...

4. APLICACI DIDCTICA
Realitzarem una unitat didctica de jocs populars tradicionals a cada cicle per
tal que els alumnes coneguin els jocs als quals jugaven els seus pares i avis.
Aquests jocs sn: arrencar cebes, gallineta cega, pica-paret, bitlles, xapes,...
Si tenim el medi natural proper, podem realitzar a cada cicle una unitat
didctica d'activitats fsiques a la natura. Per dur a terme aquestes activitats,
podem utilitzar tant la muntanya com a la platja.

5. BIBLIOGRAFIA
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
Huizinga, Johan. Homo ludens. Ed Alianza. 1984.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros. Educacin Fsica.
Editorial Amar. Salamanca. 1994.
VVAA Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Enseanza
Primaria. Editorial nde. Barcelona, 1994.









TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
91
TEMA 16
PRINCIPIS DE SISTEMTICA DE L'EXERCICI I ELEMENTS
ESTRUCTURALS DEL MOVIMENT
SISTEMES DE DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT FSICA
(ANALTICS, NAURALS, RTMICS I ESPORTIUS)

0. INTRODUCCI
1. PRINCIPIS DE SISTEMTICA DE L'EXERCICI FSIC
2. ELEMENTS ESTRUCTURALS DEL MOVIMENT
3. SISTEMES DE DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT FSICA
3.1. SISTEMES ANALTICS
3.1.1. GIMNSTICA SUECA
3.1.2. GIMNSTICA NEOSUECA
3.2. SISTEMES NATURALS
3.2.1. MTODE NATURAL DE GEORGES HBERT
3.2.2. GIMNSTICA NATURAL AUSTRACA
3.3. SISTEMES RTMICS
3.3.1. RTMICA DE DALCROZE
3.3.2. GIMNSTICA EXPRESSIVA
3.3.3. GIMNSTICA MODERNA
3.4. SISTEMES ESPORTIUS
4. APLICACI DIDCTICA
5. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
Segons Muska Mosston, I'exercici fsic s l'acte voluntari acceptat lliurement
amb la intervenci de millora personal.
Tamb s l'acci repetida amb un fi immediat i d'objectius concrets.


















TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
92
1. PRINCIPIS DE SISTEMTICA DE L'EXERCICI FSIC
La sistemtica de I'exercici s l'estudi del moviment hum analitzant els
factors anatmics, mecnics i funcionals (Muska Mosston)
a) Anatmics: Es refereix a les parts del cos que intervenen en un determinat
moviment. Exemple: cap, tronc, extremitats superiors i inferiors.
b) Mecnics: Tipus de moviment a partir dels eixos i plans. Podem tenir:
Moviments simples: la flexi, l'extensi, la hiperextensi, l'abducci,
l'adducci, rotacions, circunduccions.
Moviments complexos: Combinacions dels moviments simples: la cursa, el
salt, el gir, el llanament,...
c) FuncionaIs: Es tracta dels efectes que produeix el moviment realitzat en
l'organisme. Distingim:
Factors d'execuci simple: Sn la base del rendiment motors, on actuen
aspectes cardiovasculars, respiratoris i musculars. Sn les capacitats
condicionals.
Factors d'execuci integrada: ntervenen mecanismes perceptius i de presa
de decisions (SN): Sn l'agilitat, la coordinaci i l 'equilibri.

2. ELEMENTS ESTRUCTURALS DEL MOVIMENT
Quan sistematitzem l'exercici fsic, hem de considerar els segents elements
estructurals:
Aspectes que determinen Ia forma deI moviment:
a) Carcter dels exercicis: Ens informa de l'aparena externa de l'exercici.
Natural: No requereix d'una tcnica per al seu aprenentatge.
Fonamentalment sn les habilitats motius bsiques.
Construt o artificial: Requereix una tcnica. Busquen la mxima eficcia en
la seva execuci. Sn les habilitats motrius especfiques.

b) Estructura de l'exercici: s el grau de participaci corporal.
Analtic: Hi ha poca participaci del cos, entren en acci una o dos
articulacions com a molt, es mobilitza segment per segment, moviments
localitzats.
Sinttic: s la suma dels exercicis analtics. Es treballa ms globalment i es
guanya en ritme. Moviments continuats i successius, amb ms expressivitat.
Global: nterv tot el cos. Participaci de moltes articulacions.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
93
c) Tipus de moviments: Depn del grau de voluntat i tipus de forces que actuen.
Actius: Moviments executats de forma voluntria. Forces internes del
subjecte.
Passius: Moviments que es produeixen per l'acci d'una fora externa al
subjecte.
Aspectes que determinen Ia tcnica deI moviment
a) Tcnica del moviment: s el resultat de les forces que generen el moviment.
Conduts: L'acci muscular s contant, la velocitat uniforme i el grau de
control s total en tot el moviment.
mpulsat: Existeix una contracci en un moment donat i a partir d'aqu el
moviment continua.
Ondulatoris: Alternances de flexi i extensi o contracci i relaxaci.
De resort: Caigudes, canvis de direcci i salts verticals en general.

b) Les fases de l'exercici:
Posici inicial
Execuci
Posici final

c) Posicions per l'execuci dels exercicis:
Fonamentals: 5 posicions inicials: de peu, agenollat, assegut, estirat i en
suspensi.
Derivades.

3. SISTEMES DE DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT FSICA
3.1. SISTEMES ANALTICS
3.1.1. GIMNSTICA SUECA
Apareix a principis del segle XX impulsat per PH Ling. Crea un sistema basat
en les idees de Guts Muths i t com a lnies mestres:
Recerca de suports cientfics del moviment.
Millora de la condici fsica dels individus.
Una consideraci molt alta de l'activitat fsica.



TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
94
a) Caracterstiques:
Posicions esttiques.
Mobilitzaci per segments corporals.
Descans entre exercicis.
Correcci constant de la posici per part del mestre.
ntensitat progressiva de l'execuci.

b) CIassificaci deIs exercicis:
Exercicis sense aparells: Es realitzen amb les extremitats i el cap, utilitzant
pilotes i mantenint sempre una posici esttica.
Exercicis amb aparells: Trepes, suspensions, girs i equilibris.

c) Estructura de Ia sessi.
Exercicis preparatoris.
Exercicis fonamentals.
Exercicis calmants.

3.1.2. GIMNSTICA NEOSUECA
Aquesta escola no s tan analtica, ja que s'introdueixen exercicis enllaats,
balanceigs, acrobcies i el ritme. Elimina la distribuci rgida dels alumnes
utilitzant tot l'espai disponible.
Mant la localitzaci dels exercicis dirigits a segments corporals concrets i
l'estructura de la sessi que caracteritza a la gimnstica sueca.

3.2. SISTEMES NATURALS
Agafen les corrents pedaggiques de Guts Muths, donant-li un sentit ms
educatiu a l'activitat fsica.

3.2.1. MTODE NATURAL DE GEORGES HBERT
T el seu origen a Frana com a resposta a la corrent analtica. Es basa en
l'activitat natural de l'home i la seva finalitat s aconseguir un desenvolupament
fsic integral. Les activitats a desenvolupar s'agrupen en 5 categories:
Locomocions principals: marxa, cursa i salt.
Locomocions secundries: quadrupdies, trepes.
Activitats de defenses: llanaments.
Activitats utilitries: empentes, crregues, arrossegaments.
Activitats recreatives: danses, acrobcies.
Les sessions es desenvolupaven sempre a l'aire lliure, en espais naturals.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
95
3.2.1. GIMNSTICA NATURAL AUSTRACA
El seu principal objectiu s el desenvolupament integral de l'individu a travs de
l'execuci natural dels moviments, fugint de la rigidesa de les postures,
l'estatisme i dels aspectes competitius. Els seus principis bsics sn:
Activitats adaptades al desenvolupament dels nens/es.
Materials procedents de l'entorn natural.
Realitzaci de les sessions al medi natural.
Rellevncia dels aspectes emocionals.
L'Educaci Fsica no s una meta sin un cam per arribar a l'educaci
integral.


3.3. SISTEMES RTMICS
Sorgeixen de l'evoluci de l'escola alemanya al segle XX i constitueix l'embri
de l'actual gimnstica rtmica esportiva i les tendncies expressives actuals.
L'escola rtmica introdueix la utilitzaci de palmades i colpejos aix com petits
aparells com piques, pilotes, crcols i panderos. Aquests sistemes propicien
l'aplicaci de ritmes musicals i coreografies.
Noverre i Delsarte es consideren els inspiradors.

3.3.1. RTMICA DE DALCROZE
Dalcroze es va formar com a msic. Va crear un mtode d'aprenentatge que fa
intervenir amb gran significaci el moviment corporal. Les bases d'aquest
mtode sn:
L'acondicionament fsic.
El desenvolupament de la concentraci i l'espontanetat.
La potenciaci de la creativitat.
El desenvolupament del ritme relacionat amb la msica.


3.3.2. GIMNSTICA EXPRESSIVA
Els mxims inspiradors sn Laban, Bode i Wigman.
Laban, procedent de la dansa, va investigar sobre la dansa i les seves
estructures.
Bode, va ser alumne de Dalcroze i va treballar sobre la gimnstica rtmica.
Wigman va estudiar rtmica i va ser alumna de Laban. Va investigar amb
profunditat la relaci entre msica i dansa.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
96
3.3.3. GIMNSTICA MODERNA
H. Medau, H. Jalkanen i E. Talla constitueixen els ms importants precursors.
Fan una formulaci terica de l'Educaci Fsica a ms de la prctica.
Les tendncies actuals sn l'aerbic i el gim-jaz.

3.4. SISTEMES ESPORTIUS
No constitueix una escola dins de l'Educaci Fsica, per aporta coneixements
d'inters a les tendncies actuals.
T les arrels a Anglaterra, grcies a Thomas Arnold, que va crear un sistema
basat en la relaci professor-alumne i l'activitat esportiva com a mitj educatiu.
Va impulsar amb gran fora les activitats atltiques i els jocs esportius d'equip,
per mitj dels quals va inculcar als alumnes un sentit d'honradesa i llimpiesa, el
fair play (joc net).

4. APLICACI DIDCTICA
L'evoluci dels sistemes analtics s l'aerbic i/o gimjazz..
L'evoluci dels sistemes rtmics s la gimnstica rtmica.
L'evoluci dels sistemes esportius s l'esport.
L'evoluci dels sistemes naturals sn les activitats fsiques a la natura.
Al cicle superior podem realitzar sessions espordiques dedicades a l'aerbic i
la gimnstica rtmica. A ms a ms, podem realitzar unitats didctiques per
treballar les activitats a la natura (senderisme, orientaci,...) i diversos esports
(futbol 7, mini-bsquet, mini-handbol,...).

5. BIBLIOGRAFIA
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros. Educacin Fsica.
Editorial Amar. Salamanca. 1994.
VVAA Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Enseanza
Primaria. Editorial nde. Barcelona, 1994.




TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
97
TEMA 17
DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS FSIQUES BSIQUES EN
L'EDAT ESCOLAR
FACTORS ENTRENABLES I NO ENTRENABLES
L'ADAPTACI A L'ESFOR FSIC EN ELS NENS I LES NENES

0. INTRODUCCI
1. DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS FSIQUES BSIQUES EN
L'EDAT ESCOLAR
1.1. DESENVOLUPAMENT DE LA RESISTNCIA
1.2. DESENVOLUPAMENTDE LA FLEXIBILITAT
1.3. DESENVOLUPAMENT DE LA VELOCITAT
1.4. DESENVOLUPAMENT DE LA FORA
2. FACTORS ENTRENABLES I NO ENTRENABLES
2.1. CICLE INICIAL
2.2. CICLE MITJ
2.3. CICLE SUPERIOR
3. L'ADAPTACI A L'ESFOR FSIC EN ELS NENS I LES NENES
3.1. DIRECTRIUS PER A L'ADAPTACI DE L'ESFOR EN ELS NENS I
LES NENES
4. APLICACI DIDCTICA
5. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
Les capacitats fsiques bsiques sn les predisposicions fisiolgiques
innates que permeten el moviment i un determinat grau d'activitat fsica en
l'individu.

1. DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS FSIQUES BSIQUES EN
L'EDAT ESCOLAR
Les capacitats fsiques bsiques sn les predisposicions fisiolgiques
innates que permeten el moviment i un determinat grau d'activitat fsica en
l'individu.




TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
98
1.1. DESENVOLUPAMENT DE LA RESISTNCIA
La resistncia s la capacitat de mantenir un esfor durant un temps
prolongat. Solament es treballar la resistncia aerbica a l'etapa de Primria.
Els mtodes de treball ms utilitzats sn:
a) Mtodes naturals: No hi ha pauses.
Cursa continuada: s la forma ms natural i la ms utilitzada, consisteix en
intentar recrrer una distncia sense interrupci o un temps designat.
Farlek: s semblant a una cursa continuada per amb canvis de ritme durant el
trajectes. Pot donar-se el cas tamb de terrenys accidentats o amb canvis de
nivell amb pujades o baixades.

b) Mtodes fraccionats: Els esforos es divideixen en parts.
nterval trainning: Hi ha una combinaci de treball i descans. Distncies curtes
de 100 metres aproximadament a ritme elevat (submxim) i tornada caminant
(recuperant). S'ha de realitzar un nombre de repeticions en proporci al nivell
de l'alumne.
Circuit trainning: Consisteix en realitzar exercicis que alternen grups musculars
diferents, s'han de fer varies repeticions en cada exercici (estaci) i sense
massa descans o interrupci. ntensitat mitjana.
El nen/a ha de dosificar l'esfor, controlar la respiraci i mesurar les pulsacions.

1.2. DESENVOLUPAMENT DE LA FLEXIBILITAT
La fIexibiIitat s la capacitat d'amplitud articular del cos hum.
Hi ha dos factors que condicionen: la mobilitat articular i l'elasticitat muscular.
s una capacitat involutiva, es produeix una millora estable fins als 10 anys i
desprs disminueix progressivament.
Els mtodes de treball ms utilitzats sn:
a) Mtode dinmic: Mitjanant exercicis en el que hi ha moviment.
Actius: Els que es realitzen per la prpia acci muscular del subjecte. Es
busquen mximes amplituds amb execuci rpida mitjanant la flexi,
extensi, adducci,...
Passius: Els que es realitzen amb ajuda d'una fora externa aplicada a la
prpia acci muscular del subjecte. L'amplitud aconseguida s major. Les
ajudes poden ser companys, cordes, espatlleres... Els moviments sn els
mateixos que els actius per mitjanant llanaments, pressions, rebots i
insistncies.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
99

b) Mtode esttic: S'aconsegueix una posici i s mant un temps determinat.
Actius: La musculatura arriba a aconseguir una posici extrema sense que
hi hagi dolor, es mant uns 6-10 segons i s'abandona lentament.
Passius: La posici final s'obt amb l'ajuda de forces externes, que es suma
a l'acci de la prpia acci muscular. s semblant als actius.

1.3. DESENVOLUPAMENT DE LA VELOCITAT
La veIocitat s la capacitat per realitzar accions motrius en el menor temps
possible.
En l'Educaci Primria es pot plantejar activitats encaminades a la millora de la
velocitat de desplaament, de reacci i gestual.

a) TrebaII de Ia veIocitat de despIaament:
s la capacitat que ens permet recrrer una distncia curta en el menor temps
possible.
Es realitza en distncies curtes (entre 10 i 50 m.). S'ha de vigilar no entrar en
treball anaerbic lctic, per tant haurem de calcular la durada de l'esfor (entre
15 20 segons). s important la recuperaci i no fer massa repeticions.
La distncia ha de ser proporcional a l'edat, a ms edat ms distncia.

b) TrebaII de Ia veIocitat gestuaI:
s la capacitat de realitzar un moviment segmentari o global en el menor temps
possible.
Es pot treballar de forma gestual a partir de moviments especfics d'altres
continguts:
moviments rpids amb mbils (pilotes diverses)
moviments rpids amb implements (sticks, pales, raquetes, ...)

c) TrebaII de Ia veIocitat de reacci:
s la capacitat de produir una resposta en el menor temps possible davant un
estmul visual, auditiu o tctic.
La treballarem a partir de jocs diversos d'atenci i concentraci amb estmuls
auditius i visuals. Ex: joc del mocador.





TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
100
1.4. DESENVOLUPAMENT DE LA FORA
La fora s la capacitat de vncer una resistncia oposada per mitj de l'acci
muscular.
El treball de la fora a l'escola no s inadequat si es controlen els exercicis i si
les propostes s'atenen a uns principis bsics (no utilitzar sobrecrregues).

a) TrebaII de Ia fora mxima:
La fora mxima s el valor mxim possible d'una fora realitzada amb un sol
moviment.
De forma especfica no s'ha de treballar mai a l'escola, per si es pot fer un
treball ldic amb una iniciaci o prefora, amb activitats com transport de
companys, pujar a cavall, la cadireta de la reina, treball individual, per parelles i
en petits grups.

b) TrebaII de fora resistncia:
La fora resistncia s la capacitat de mantenir accions musculars contra una
crrega a velocitat mitjana.
Ho treballarem a partir de circuits i amb exercicis diversos, s un treball molt
semblant al Circuit Training en el treball de resistncia, per en aquest cas
l'objectiu ha de ser millorar la fora genrica de tot el cos (braos, cames,
abdominals, tronc) amb intensitats mitjanes i diverses repeticions.

c) TrebaII de fora expIosiva:
La fora explosiva s la tensi muscular realitzada a alta velocitat
S'ha de realitzar de forma conjunta amb altres continguts, per exemple, treball
de les HMB, treball especfic d'iniciaci esportiva (atletisme, esports collectius
amb mbils, salts)
A partir dels 10 12 anys, treballarem la fora explosiva i la fora resistncia
mitjanant tasques amb autocrrega (utilitzant el pes corporal propi com a
crrega) i amb crregues exteriors: pilotes medicinals de pesos adequats,
mrfegues, bancs, piques,.

2. FACTORS ENTRENABLES I NO ENTRENABLES
Comprendre el procs d'evoluci, creixement i maduraci dels nens en edat
escolar s prioritari per proposar objectius a aconseguir en les sessions d'EF.
Es consideren totes les capacitats fsiques bsiques com susceptibles de
treballar en l'etapa de primria. Sn entrenables, principalment, la resistncia i
la flexibilitat.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
101
2.1. CICLE INICIAL
a) Factors entrenables:
Treball aerbic juntament amb el treball d'altres continguts: habilitats, jocs,
expressi,.
Treball de la flexibilitat sempre de forma ldica i motivant juntament amb els
altres continguts.
Treball de la velocitat de forma ldica, amb petits desplaaments i jocs de
reacci.

b) Factors no entrenables:
Evitar crregues excessives, com repeticions, intensitats inadequades,.
Treball anaerbic lctic.
Cap tipus de treball de fora.

2.2. CICLE MITJ
a) Factors entrenables:
Treball aerbic.
Treball de la flexibilitat de forma genrica i en les articulacions ms importants.
Treball de la velocitat mitjanant jocs de desplaament i reacci.

b) Factors no entrenables:
Evitar el treball isomtric (fora sense desplaament)
Treball anaerbic lctic.
Evitar qualsevol tipus de fora especfica.

2.3. CICLE SUPERIOR
a) Factors entrenables:
niciaci al treball de fora (resistncia i explosiva)
Treball aerbic i anaerbic alctic.
Treball de la flexibilitat en totes les modalitats (actiu i passiu) sempre amb
varietat i motivaci.
Treball de la velocitat: desplaament, gestual i de reacci.

b) Factors no entrenables:
No realitzar treballs anaerbics lctics.
No especialitzar el treball de les diferents capacitats.



TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
102
3. L'ADAPTACI DE L'ESFOR FSIC EN NENS I NENES
L'organisme sotms a un esfor fsic s'adapta progressivament per suportar
crregues cada vegada ms grans. La capacitat d'adaptaci dels alumnes s
bona en els organismes sans (homeostasis).

3.1. DIRECTRIUS PER UNA ADAPTACI DE L'ESFOR EN NENS/NENES
Amb estmuls de baixa intensitat: No s'arriba a l'excitaci i per tant, no hi ha
desequilibri orgnic, per la qual cosa, no hi ha adaptaci.
Amb estmuls moderats: Es desequilibra l'organisme, es produeix excitaci i
recuperaci, per no suficient per crear adaptaci.
Estmuls forts: Provoca excitaci i sobrecompensaci per tant hi ha
adaptaci a l'esfor.
Estmuls excessivament forts: Provoquen desgast de l'organisme sense
possibilitat de recuperaci provocant situacions fatiga.

4. APLICACI DIDCTICA
Al cicle inicial i al cicle mitj les QFB es treballen mitjanant altres continguts.
Al cicle superior, realitzarem una unitat didctica sobre Acondicionament Fsic
que incloguin exercicis per desenvolupar la flexibilitat (habilitats gimnstiques),
la resistncia aerbica (jocs de resistncia), la velocitat de reacci (jocs
d'atenci) i la fora explosiva (salts i llanaments).
No s'han de dedicar sessions senceres a treballar una nica QFB.

5. BIBLIOGRAFIA
Alvarez del Villar, C. La preparacin fsica del futbol basada en el atletismo.
Ed Gymnos. Madrid.
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros. Educacin Fsica.
Editorial Amar. Salamanca. 1994.
VVAA Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Enseanza
Primaria. Editorial nde. Barcelona, 1994.




TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
103
TEMA 18
EL DESENVOLUPAMENT DE LES HABILITATS
PRINCIPIS FONAMENTALS DE L'ENTRENAMENT
ADAPTACI DE L'ENTRENAMENT DE L'ACTIVITAT FSICA EN ELS
CICLES DE L'EDUCACI PRIMRIA

0. INTRODUCCI
1. EL DESENVOLUPAMENT DE LES HABILITATS
1.1. DESPLAAMENTS
1.2. SALTS
1.3. GIRS
1.4. MANIPULACIONS
2. PRINCIPIS FONAMENTALS DE L'ENTRENAMENT
2.1. TOTALITAT
2.2. CONTINUITAT
2.3. PROGRESSI
2.4. SOBRECRREGA
2.5. TANSFERNCIA
2.6. ESPECIFITAT
2.7. MOTIVACI
2.8. EFICCIA
2.9. INDIVIDUALITZACI
3. ADAPTACI DE L'ENTRENAMENT DE L'ACTIVITAT FSICA EN ELS
CICLES D'EDUCACI PRIMRIA
4. APLICACI DIDCTICA
5. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
L'habiIitat s la capacitat que t el nen per desenvolupar certes activitats o
exercicis motors.
EIs principis de I'entrenament segons Harre i Hahn tenen com a funci
indicar les lnies mestres d'un procs d'entrenament
Aquest tema pretn relacionar l'aprenentatge de les habilitats motrius amb els
principis fonamentals de l'entrenament.



TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
104
1. DESENVOLUPAMENT DE LES HABILITATS
Les habiIitats sn les capacitats que t el nen per desenvolupar certes
activitats o exercicis motors. Aquestes poden ser bsiques o especfiques.
Ens centrarem en el desenvolupament de les habilitats bsiques ja que la seva
combinaci i especialitzaci ens portar a les habilitats especfiques (jocs,
esports, danses, expressi,.)

1.1. DESPLAAMENTS
s anar d'un punt a un altre utilitzant el moviment corporal total o parcial.
Trobem la marxa, la cursa, quadrupdia, reptaci, trepa i lliscament.
Exigeix un important domini de la coordinaci dinmica general del cos.
En l'aplicaci de desplaaments tindrem en compte:
Les diferents posicions de sortida.
Les diferents velocitats.
Els ritmes variats d'execuci.
Les diferents seqncies.
Les diverses complexitats.
Les intervencions individuals o grupals.

1.2. ELS SALTS
Sn els desplaaments amb fase aria
En l'aprenentatge dels salts es diferencien entre els salts:
De llargada u horitzontal.
D'alada o vertical.
Les fases dels salts sn:
Fase preparatria: cursa, posici,.
Fase d'acci: batuda i impuls.
Fase de vol: no hi ha contacte amb el terra.
Fase de caiguda: contacte amb el terra.
En els salts intervenen la fora, la potncia i l'agilitat, la coordinaci i l'equilibri.
Proposta d'activitats per treballar els salts:
A peus junts, peu coix.
Combinacions
Ritmes variables, seqncies variables.
Amb bases de sustentaci diferents.
Per mitj de jocs de salts i cursa.
Amb l's de materials diversos: bancs, cordes, saltmetre,.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
105
1.3. ELS GIRS
Sn desplaaments sobre els eixos longitudinal, transversal i anteroposterior.
Es poden classificar segons:
L'eix de gir (longitudinal, transversal,.).
El tipus de recolzament (terra, suspensi,.).
La direcci de gir (davant, darrera, dreta, esquerra,.).
La posici inicial de partida (vertical, horitzontal, inclinada,.).
En els girs interv l'agilitat, la coordinaci dinmica general, l'equilibri i el sentit
kinestsic de l'alumne.
Les activitats que es proposen per al seu aprenentatge poden ser:
Girs fcils amb ajudes.
Girs amb salt.
Girs amb recuperaci de l'equilibri.
Girs amb control dels braos.
Girs sobre recolzaments fixes: ex. tombarelles, roda lateral,...
Jocs on es realitzen girs.
Girs utilitzant elements de seguretat: mrfegues petites, trampolins,
minitramp,...

1.4. LES MANIPULACIONS
Sn la passada, el llanament, el transport i la recepci.
nterv la lateralitat ben definida, la coordinaci dinmica general i dinmica
segmentria, la velocitat de llanament, la precisi, l'apreciaci de distncies i
trajectries, la duraci i el ritme.
Les activitats que es proposen sn:
Rodar, conduir i aturar pilotes.
Botar pilotes amb la m dreta, m esquerra o les dues mans.
Llanaments d'alada i llargada.
Llanaments amb diferents parts del cos.
Llanaments amb precisi.
Jocs amb llanaments.
Jocs amb implements (piques, raquets, sticks, embuts,.)
En totes les activitats esportives amb pilota s'exigeix un important nivell de
destresa en la seva manipulaci, per exemple, futbol, bsquet, handbol, vlei,
bdminton,.
Altres manipulacions complementries sn: les parades, els tirs, els controls,
els desviament, els passes,.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
106
2. PRINCIPIS FONAMENTALS DE L'ENTRENAMENT.
Els principis de l'entrenament segons Harre i Hahn tenen com a funci indicar
les lnies mestres d'un procs d'entrenament.

2.1. TOTALITAT
L'entrenament ha de repercutir a la persona en la seva totalitat, no s'ha
d'especialitzar en cap aspecte concret sin oferir un major nombre de
conductes motrius possibles.

2.2. CONTINUTAT
Per a que el desenvolupament de les qualitats i habilitats motrius es porti a
terme s necessari una preparaci continuada amb perodes de descans
adequats. D'aquesta forma l'organisme es va adaptant per aconseguir suportar
crregues cada vegada ms grans.

2.3. PROGRESSI
Durant el procs d'entrenament hi ha d'haver un creixement progressiu de
l'esfor. La progressi ha d'anar augmentant la dificultat de forma paulatina
perqu es pugui produir l'adaptaci.

2.4. SOBRECRREGA
L'organisme sotms a un esfor fsic s'adapta progreessivament per suportar
crregues cada vegada ms grans. Els estmuls han de ser suficient intensos
per provocar respostes significatives. Els estmuls excessius poden provocar
danys a l'organisme.

2.5. TRANSFERNCIA
L'entrenament per la millora d'un factor millorar la possibilitat de realitzaci
d'altres factors sempre i quan els exercicis que es facin per la millora d'aquell
tinguin relaci amb l'especialitat que es practica.

2.6. ESPECIFITAT
Per aconseguir objectius especfics hem d'utilitzar tasques especfiques i
concretes. Per exemple, el domini tcnic d'un esport en concret.

2.7. MOTIVACI
Quan um individu est motivat, les possibilitats d'aconseguir bons resultats sn
ms grans.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
107
2.8. EFICCIA
Quan tenim poca experincia en la realitzaci d'una activitat motriu, es produeix
major despesa d'energia que quan tenim major experincia.

2.9. INDIVIDUALITZACI
Cada subjecte s diferents a la resta. Cada treball que es realitza repercuteix
de forma diferents en cada persona. Per tant, s'ha de tenir en compte la
progressi individual.

3. ADAPTACI DE L'ENTRENAMENT DE L'ACTIVITAT FSICA EN ELS
CICLES DE L'EDUCACI PRIMRIA.
L'aplicaci de les formes de fer en l'entrenament no suposa una
correspondncia total amb els objectius de l'EF a l'escola. Es tracta ms be de
referncies interessants que els mestres han de saber per les possibles
conclusions que poden treure.
Els principis que ms tindrem en compte en les sessions d'Educaci Fsica sn
els segents:
Principi d' individuaIitzaci: Haurem de proposar tasques adaptades al
nivell de cada alumne. No tots els alumnes tenen el mateix nivell de partida.
Principi de progressi: Hem de valorar la progressi individual de cada
alumne, sense comparar-lo amb el grup.

4. APLICACI DIDCTICA
Al cicle inicial i al cicle mitj es treballen les habilitats motrius bsiques:
desplaaments, salts, girs i manipulacions.
Al cicle superior perden rellevncia, ja que es treballen ms les habilitats
motrius especfiques: Maneig de mbils, activitats pre-esportives,...

5. BIBLIOGRAFIA
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros. Educacin Fsica.
Editorial Amar. Salamanca. 1994.
VVAA Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Enseanza
Primaria. Editorial nde. Barcelona, 1994.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
108
TEMA 19
RECURSOS I MATERIALS DIDCTICS ESPECFICS DE L'REA
D'EDUCACI FSICA:
CLASIFICACI I CARACTERSTIQUES QUE HAN DE TENIR EN FUNCI
DE L'ACTIVITAT FSICA PER LA QUAL S'HAN D'UTILITZAR
UTILITZACI DELS RECURSOS DE LA COMUNITAT

0. INTRODUCCI
1. RECURSOS I MATERIALS DIDCTICS ESPECFICS DE L'REA
D'EDUCACI FSICA: CLASIFICACI I CARACTERSTIQUES QUE HAN DE
TENIR EN FUNCI DE L'ACTIVITAT FSICA PER LA QUAL S'HAN
D'UTILITZAR
1.1. RECURSOS MATERIALS
1.1.1. MATERIAL CONVENCIONAL
1.1.2. MATERIAL NO CONVENCIONAL
1.2. INSTALLACIONS
1.2.1. INSTALLACIONS DESCOBERTES
1.2.2. INSTALLACIONS COBERTES
2. UTILITZACI DELS RECURSOS DE LA COMUNITAT
3. APLICACI DIDCTICA
4. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
EIs recursos i eIs materiaIs didctics sn tot el conjunt d'elements tils o
estratgies que el professor utilitza o pot utilitzar com a suport, complement o
ajuda en la seva tasca docent.
EIs recursos materiaIs i didctics especfics d'Educaci Fsica sn el
conjunts d'elements concrets i diferenciadors de l'rea d'EF.










TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
109
1. RECURSOS I MATERIALS DIDCTICS ESPECFICS DE L'REA
D'EDUCACI FSICA: CLASIFICACI I CARACTERSTIQUES QUE HAN DE
TENIR EN FUNCI DE L'ACTIVITAT FSICA PER LA QUAL S'HAN
D'UTILITZAR
1.1. RECURSOS MATERIALS
Diferenciem el material convencional i el material no convencional

1.1.1. MATERIAL CONVENCIONAL
a) Petit materiaI: Sn aquells tils d's individual o collectiu que pot ser
transportat i utilitzat sense gran esfor ni risc per als alumnes. s fungible. T
les segents caracterstiques:
Fcil de traslladar i manipular
Materials resistents i no txics
Duresa i duraci
Sense arestes
Polivalent: Pot ser utilitzat per diverses activitats i diversos alumnes.
Possibilitat d'encaixar amb altres materials
Entre aquests material hi trobem: crcols, piques, pilotes, cordes,...

b) Equipament: Sn recursos inherents a les sales, gimnasos, pistes
poliesportives,...i t les segents caracterstiques:
No s fcilment manipulable ni traslladable
Pot estar mbil o anclat al terra o a les parets
Ha de ser resistent
Possibilitat d'adaptaci a diferents edats
No ha de tenir arestes

Dins dels equipaments trobem:
Material de sales o gimnasos: Mrfegues, plnton, poltre, bancs suecs,
espatlleres, trampo o mini-tramp.
Material de pistes o exteriors: Cistelles de bsquet, porteries d'handbol, pals
de voleibol, pals de tennis, tanques d'atletisme, installacions infantils,...

c) AItres materiaIs: Vdeos, diapositives, transparncies, lmines, aparells de
msica, instruments musicals, miralls, esquelets, brixoles, plnols, material
audiovisual en general.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
110
1.1.2. MATERIAL NO CONVENCIONAL
a) Construt per eIs aIumnes:
Maraques: Envasos de iogurt plens amb grans d'arrs.
Receptors: Ampolles de detergent buides per recepcionar pilotes petites.
Pilota cometa: Pilotes de tennis velles amb cintes de colors enganxades.
Senyalitzaci: Ampolles plenes d'arena per delimitar espais.

b) De desfet o de Ia vida quotidiana: L'origen d'aquest material no est
pensat per la utilitzaci en activitats fsiques. Tot i aix es pot utilitzar per la
realitzaci de diferents tasques:
Tovalloles, teles, sacs
Bosses, ampolles de plstic, pots
Caixes de cartr, tetra-brik, papers
Pneumtics
Cordes

c) Esports aIternatius: Sn tot tipus d'instruments i material manipulable no
convencional (el seu s no est tan expandit) i que es troba dins del necessari
per a la prctica dels denominats esports o jocs alternatius:
Disc volador
Xanques
ndiakes
Estics
Pales
Paracaigudes

1.2. INSTALLACIONS
Sn tots els llocs, recintes o installacions on es practica o es pot practicar
activitats fsiques i esportives. Poden ser installacions descobertes o cobertes.

1.2.1. INSTALLACIONS DESCOBERTES
Sn aquelles installacions annexes al recinte escolar, dins del recinte, que
alberga tan les pistes poliesportives com els patis.
La seva construcci, els materials, les dimensions,... a vegades depn de
variables com la relaci qualitat/preu, pressupost disponible o espai til en el
recinte escolar.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
111
Han de reunir les segents caracterstiques:
Dimensions: Existeixen moltes varietats. El ms com s tenir un camp de
futbol sala o d'handbol en sentit longitudinal i diversos de bsquet i voleibol
en sentit transversal. L'ideal s tenir diverses pistes polivalents que
permetin la prctica de diversos esports o activitats a la vegada.
Pavimentaci: Han d'estar construdes amb materials no abrasius, que
permetin un bon bot i control de la pilota, resistents als canvis climtics,
antidesllissants i poc perillosos per a les caigudes.
Orientaci: Depn de la franja horria de mxima utilitzaci i si s
polivalent o no.
Ubicaci: No ha d'estar lluny de l'edifici escolar, ni ser lloc de pas de les
persones o vehicles, i lluny de la zona de pati.

1.2.2. INSTALLACIONS COBERTES
Sn aquelles sales o gimnasos en el qual la seva construcci pot ser
exclusivament per Educaci Fsica o per usos mltiples.
Pot ser que noms siguin sales o gimnasos i que no es puguin realitzar en el
seu interior cap activitat esportiva reglada.
Han de reunir les segents caracterstiques:
Sostres: Amb suficient altura i amb estructures que permetin fixacions
d'aparells o equipaments.
Parets: Han de ser llises, que permetin la fixaci d'aparells sense
sobresortir i les finestres han de trobar-se ms amunt de l'alada mitja i amb
protecci als vidres.
Paviments: Han de ser elstics, amb bones condicions de bot i control de
pilota, no abrasiu, ni erosionant, ni antidesllissants, allants trmics, absorci
acstica i indeformables.
IIIuminaci: Ha de tenir bona illuminaci i protecci.
Han d'evitar-se: Les arestes, els endolls i el control de la calefacci en llocs
de fcil accs de la sala.

SaIes annexes:
Quartet de material i del professor: Ha d'estar prxim a la sala, accessible,
ampli i ventilat.
Vestuaris i dutxes: Han de tenir la capacitat suficient, separats per sexes,
terra antidesllissant i si s possible amb cabina per a minusvlids. Ha
d'evitar-se tota classe d'endolls i installacions elctriques.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
112
2. UTILITZACI DELS RECURSOS DE LA COMUNITAT
EIs recursos de Ia comunitat sn tots els serveis que ens ofereixen els
organismes pblics i privats que permeten la realitzaci de certes activitats i
assoliments d'objectius i continguts de l'rea d'Educaci Fsica.
Actualment, els convenis de collaboraci entre el MEC, les Administracions
Autonmiques i els Ajuntament fa que s'utilitzi de forma compartida el segent:
a) nstallacions esportives de centres escolars s'utilitzen en horari
extraescolar.
b) nstallacions esportives de nova creaci amb implicacions del MEC i
l'Ajuntament fa que les installacions esportives escolars puguin utilitzar-se
per s pblic.
c) nstallacions esportives municipals poden ser utilitzades per centres
escolars en horari lesctiu.
Qualsevol de les 3 opcions exposades anteriorment s'utilitzen avui dia per
realitzar els programes d'Educaci Fsica.
El que ms condiciona el programa d'Educaci Fsica sn les condicions
climatolgiques, que en molts casos redueixen considerablement el nombre
d'hores programades. Amb la utilitzaci dels recursos de la comunitat, el
problema s menor.
D'altra banda, l'equipament i els recursos materials municipals acostumen a ser
ms variats i nombrosos que els dels centres escolars.
Algunes de les installacions esportives i activitats que poden utilitzar-se pels
centres escolars que estarien fora de les possibilitats pressupostries del
centre sn:


a) InstaIIacions
Sales cobertes o pavellons polisportius
nstallacions esportives descobertes
Piscines climatitzades
Pistes d'atletisme
Parcs i jardins






TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
113
b) Activitats
A ms a ms de les installacions, els escolars poden utilitzar plans esportius,
d'oci i temps lliure que els Ajuntaments, Diputacions o nstitucions
Autonmiques posen a disposici dels nens en edat escolar:
Escoles esportives
Cursets de nataci
Competicions esportives
Acampades i campaments
Activitats a la naturalesa: senderisme, BTT,...
Assistents com espectadors a events esportius.

3. APLICACI DIDCTICA
Fer un inventari per veure el material que tenim i en quin estat es troba.

4. BIBLIOGRAFIA
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros. Educacin Fsica.
Editorial Amar. Salamanca. 1994.
VVAA Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Enseanza
Primaria. Editorial nde. Barcelona, 1994.














TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
114
TEMA 20
ORGANITZACI DE GRUPS I TASQUES
LA PLANIFICACI D'ACTIVITATS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE
EN L'REA D'EDUCACI FSICA: MODELS DE SESSI

0. INTRODUCCI
1. ORGANITZACI DE GRUPS
1.1. ESTRUCTURA DEL GRUP
1.2. SITUACI I DESPLAAMENT
2. ORGANITZACI DE TASQUES
2.1. SELECCI DE LES TASQUES
2.2. PRESENTACI DE LES TASQUES PER A LA PRCTICA
2.3. ESTRATGIES PER PRESENTAR PRACTICAR LES TASQUES
2.3.1. ESTRATGIA GLOBAL
2.3.2. ESTRATGIA ANALTICA
3. LA PLANIFICACI D'ACTIVITATS D'ENSENYAMENT APRENENTATGE
EN L'REA D'EDUCACI FSICA: MODELS DE SESSI
3.1. LA PROGRAMACI
3.1.1. CONCEPTE
3.1.2. PRINCIPIS BSICS
3.1.3. TIPUS DE PROGRAMACI
3.2. LA SESSI D'EDUCACI FSICA
3.2.1. EVOLUCI DE L'ESTRUCTURA
3.2.2. ESTRUCTURA ACTUAL DE LA SESSI
3.3.3. MODEL DE SESSI
4. APLICACI DIDCTICA
5. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
L'organitzaci s la millor garantia per aprofitar el poc temps de que es
disposa en les sessions d'Educaci Fsica. Normalment oscilla entre 45 i 60
minuts, dels quals haurem de tenir en compte el desplaament a la pista
poliesportiva i la prctica d'hbits d'higiene personal.




TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
115
1. ORGANITZACI DE GRUPS
1.1. ESTRUCTURA DEL GRUP
Massiva: Tots els alumnes fan la mateixa tasca, al mateix ritme i durant el
mateix temps. s el model tradicional. Es considera al grup homogeni. s
til en l'inici de la sessi.
Subgrups: Divisi del grup en petits grups d'alumnes. Es l'alternativa que
tracta de solucionar els inconvenients de l'estructura massiva, aportant
dosis d'individualitzaci de l'ensenyana, adaptant a les peculiaritats
individuals les tasques d'ensenyament aprenentatge.

EIs criteris de formaci de subgrups poden ser eIs segents:


Per nivell: En funci de l'aptitud o capacitat.
Per la prpia tasca: Parelles, trios, treball en circuit, dos grups,.
Per condicionants de material i installacions.

Precaucions per a Ia formaci de subgrups:
No agrupar-se sempre els alumnes amb ms aptituds.
No separar-se per sexes.
No menysprear als menys dotats.
No propiciar relacions socials negatives.

1.2. SITUACI I DEPLAAMENT
a) DeI grup: Depn de l'espai, material, nombre d'alumnes,.
b) DeI professor:
Externa: El professor es troba fora del grup.
nterna: El professor individualment atn als alumnes.











TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
116
2. ORGANITZACI DE LES TASQUES
2.1. SELECCI DE LES TASQUES
Cada professor t l'obligaci de seleccionar les tasques necessries i
relacionades amb els continguts per aconseguir els objectius. Cal tenir en
compte:
La tasca pot ser presentada en forma de joc o treball.
Les tasques han d'sser motivants, participatives i adaptades a les
diferncies individuals.
Les tasques han de ser fonamentalment motrius.
Les repeticions depenen de molts factors: edat, condici fsica. Exemple:
Les taques de resistncia, fora i velocitat: poques repeticions.
Les tasques d'agilitat, coordinaci i equilibri: moltes repeticions.
El volum i intensitat de les tasques no tenen norma fixa a l'hora de
seleccionar per podem tenir en compte:
No convertir tasques aerbiques en anaerbiques.
Atendre a l'evoluci de les capacitats fsiques i capacitats motrius en
l'individu.

2.2. PRESENTACI DE LES TASQUES PER A LA PRCTICA
a) SimuItnia: Tots treballen a la vegada.
b) AIternativa: La meitat del grup treballa i l'altre meitat descansa o ajuda.
c) Consecutives: Cada alumne participa i espera el seu torn.

2.3. ESTRATGIES PER PRESENTAR PRACTICAR LES TASQUES
Les tasques es poden presentar de la segent manera sempre i quan no
s'utilitzin tcniques d'ensenyament badades en la recerca o descobriment.

2.3.1. ESTRATGIA GLOBAL
Pura (A): Es realitza la tasca complerta a velocitat normal.
Polaritzar l'atenci (A: A1, A2, A3): Atenen a detalls importants.
Modifiquen la situaci real (A: A', A, A',.) : Modifiquen les situacions
normals d'execuci.

2.3.2. ESTRATGIA ANALTICA
Progressiva: L'exercici es descompon en tasques sumatives
(A, A+B, A+B+C).
Seqencial L'exercici es descompon en parts independents que s'aprenen
alladament (A, B, C, A+B+C).
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
117
3. LA PLANIFICACI D'ACTIVITATS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE
3.1. LA PROGRAMACI
3.1.1. CONCEPTE
La programaci s un projecte d'intencions en el que es planifica i confecciona
un programa.

3.1.2. PRINCIPIS BSICS
Les tasques han d'sser motivants, participatives i adaptades a les
diferncies individuals. Programar no s educar, sin que s un acte previ.
Sin hi hagus una programaci, estarem improvisant.
Programar s estructurar els elements que intervenen en un acte educatiu
tot i que es confeccioni abans.

3.1.3. TIPUS DE PROGRAMACI
a) Programaci IIarga: Ordena tots els elements per un perode llarg de
temps. Trobem:
Objectius generals
Continguts generals
Activitats a nivell general
nventari de material
Avaluaci inicial i final

b) Programaci curta: Ordena tots els elements per un perode curt de temps.
Trobem:
Objectius especfics
Continguts
Activitats especfiques
Material necessari per a la UD
Avaluaci contnua

c) Programaci de Ia sessi: La sessi s l'espai de temps on interrelacionen
el professor i els alumnes i s'efectua la transferncia de l'aprenentatge. Els
objectius i continguts s'expliciten al mxim ja que expressen conductes
observables.


TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
118
3.2. LA SESSI D'EDUCACI FSICA
3.2.1. EVOLUCI DE L'ESTRUCTURA
Al llarg del temps l'estructura de la sessi ha tingut diverses interpretacions:
a) Esquema suec:
Exercicis en fila i preparatoris
Exercicis de fora
Exercicis amb aparells
Salts
Exercicis finals i respiratoris

b) Esquema aIemany:
Exercicis en fila
Exercicis de desenvolupament general
Exercicis amb aparells
Jocs

c) Esquema francs:
Moviment de braos, cames i tronc
Exercicis d'equilibris
Tombarelles
Salts
Curses
Exercicis respiratoris

d) Esquema angIs:
Exercicis d'introducci
Exercicis pel cap i pel tronc
Equilibri
Exercicis musculars
Exercicis respiratoris






TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
119
3.2.2. ESTRUCTURA ACTUAL DE LA SESSI
La divisi de la sessi per parts s deguda a criteris anatmics fisiolgics o
mecnics i funcionals.
a) EscaIfament: Conjunt d'exercicis preparatoris que es realitzen abans de
l'activitat fsica d'intensitat superior. (10')
b) Part principaI: part fonamental de la sessi on s'intenta assolir els objectius
i es produir la transferncia de l'aprenentatge. (35').
c) Part finaI: l'objectiu s calmar i relaxar a l'alumne per altres tasques
acadmiques o ldiques. (15')
* Dins de la part final hem d'incloure els hbits higinics (rentar-se, dutxar-se,
canviar-se de roba) ja que actualment es treballen molt.

3.2.3. MODEL DE SESSI
SESSI: DATA:
UD: CICLE: NIVELL:
OBJECTIU DIDCTIC
MATERIAL:
METODOLOGIA:
TEMPS PART ACTIVITATS GRFIC



































TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
120
4. APLICACI DIDCTICA
Realitzar una programaci de tot un curs, amb totes les seves unitats
didctiques i les corresponents sessions.
Unitats didctiques corresponents aI segon niveII de cicIe mitj:
UNTAT DDCTCA 1: Tenim cura del nostre cos: Totes les sessions
UNTAT DDCTCA 2: El meu cos: 6 sessions
UNTAT DDCTCA 3: Lateralitat: 4 sessions
UNTAT DDCTCA 4: L'equilibri: 4 sessions
UNTAT DDCTCA 5: Els desplaaments: 8 sessions
UNTAT DDCTCA 6: Els salts: 6 sessions
UNTAT DDCTCA 7: Els girs: 4 sessions
UNTAT DDCTCA 8: Les manipulacions: 10 sessions
UNTAT DDCTCA 9: Condicionament fsic: 8 sessions
UNTAT DDCTCA 10: Ens expressem i ballem: 8 sessions
UNTAT DDCTCA 11: Jocs populars tradicionals: 8 sessions
UNTAT DDCTCA 12: Jocs d'arreu del mn: 4 sessions

5. BIBLIOGRAFIA
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros. Educacin Fsica.
Editorial Amar. Salamanca. 1994.
VVAA Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Enseanza
Primaria. Editorial nde. Barcelona, 1994.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
121
TEMA 21
ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS
CARACTERSTIQUES GENERALS DEL TIPUS I GRAUS DE MINUSVALIA:
MOTRICS, PSQUICS I SENSORIALS, EN RELACI AMB L'ACTIVITAT
FSICA

0. INTRODUCCI
1. ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS
1.1. MINUSVALIA MOTORA
1.1.1. CONCEPTE
1.1.2. CLASSES DE MINUSVALIA MOTORA
1.2. MINUSVALIA PSQUICA
1.2.1. CONCEPTE
1.2.2. CLASSES DE MINUSVALIA PSQUICA
1.3. MINUSVALIA SENSORIAL
1.3.1. CONCEPTE
1.3.2. CLASSES DE MINUSVALIA SENSORIAL
2. CARACTERSTIQUES GENERALS DEL TIPUS I GRAUS DE
MINUSVALIA: MOTRICS, PSQUICS I SENSORIALS, EN RELACI AMB
L'ACTIVITAT FSICA
2.1. EL MINUSVLID MOTRIC
2.2. EL MINUSVLID PSQUIC
2.3. EL MINUSVLID SENSORIAL
3. APLICACI DIDCTICA
4. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
La LOE canvia el terme d'aIumnes amb necessitats educatives especiaIs
per el terme aIumnes amb necessitats educatives de suport educatiu. A
ms a ms dels alumnes amb necessitats educatives especials, tamb fa
referncia als alumnes amb altes capacitats intellectuals i als alumnes amb
integraci tardana al sistema educatiu espanyol.
La LOE 2/2006, en el Ttol Equitat en l'educaci, Captol Alumnat amb
necessitats educatives de suport educatiu, article 73 diu: S'entn per alumne
que presenta necessitats educatives especials a aquell que requereix, per un
perode de la seva escolaritzaci o al llarg de tota ella, determinats suports i
atencions educatives especfiques derivades de discapacitat o trastorns greus
de conducta.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
122
Normativa:

La normativa que afecta l'Educaci Especial s la segent:
Ttol Equitat en l'educaci, Captol Alumnat amb necessitats educatives
de suport educatiu (LOE).

1. ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS
Els alumnes amb necessitats educatives especials, es poden classificar segons
els seus tipus de minusvalia. Pot ser motora, psquica o sensorial.

1.1. MINUSVALIA MOTORA
1.1.1. CONCEPTE
s una disminuci de les capacitats fsiques amb incidncia en les possibilitats
anatmico-funcional de la persona, que li impedeixen realitzar el moviment o
activitat motriu, total o parcial.

1.1.2. CLASSES DE MINUSVALIA MOTORA
Fallar el mecanisme d'execuci.
a) Congnites: Pertanyen a aquest grup aquelles produdes en el perode
prenatal o en moments perinatals, sent molt extensa i variada la gamma de
casos i denominacions:
Malaltia del sistema ossi i/o muscular.
Dislocacions permanents amb o sense ortopdia.
Falta de membres amb o sense ortopdia.

b) Per maIaItia: La causa es troba en un problema de salut:
Poliomelitis: Afecta al sistema nervis.
Artritis:nflamaci de l'articulaci.
Reumatisme: nflamaci dels msculs, lligaments, tendons o articulacions.
Osteomielitis: nflamaci de l'os produt per bactries.
Cardiopaties: Lesions que afecten al cor.

c) Per parIisis: Sorgeixen d'afeccions paraltiques, fruit de qualsevol lesi
cerebral. Per la seva localitzaci i extensi poden ser:
Monoplegia: Un membre afectat.
Hemiplegia: Un costat afectat.
Diplegia: Extremitats superiors afectades.
Paraplegia: Extremitats inferiors afectades.
Tetraplegia: Totes les extremitats afectades.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
123
d) Trastorns psicomotors: Sn pertorbacions que afecten a la capacitat
psicomotriu de l'individu i fonamentalment:
De l'esquema corporal i estructuraci espai temps
Disharmonies tnico motores
Debilitat motriu
Descoordinacions
mprecisions perceptives

1.2. MINUSVALIA PSQUICA
1.2.1. CONCEPTE
s una disminuci o inferioritat de les aptituds que capaciten a la persona per a
desenvolupar-se i madurar en el medi social i cultural en el que est immers.

1.2.2. CLASSES DE MINUSVALIA PSQUICA
Fallar el mecanisme de decisi
a) Segons I'OMS
L'OMS estableix una classificaci de minusvalies psquiques denominades
retard mental (segons el quoeficient intellectual):
Lleuger: Q de 50 a 70.
Moderat: Q de 35 a 50.
Greu: Q de 20 a 35.
Profund: Q menor de 20.

b) Segons I'etioIogia:
Exgena: L'origen no el constitueix cap lesi o deteriorament neurolgic.
Endgena: L'origen s una lesi cerebral, excloses les greus (parlisis).

c) Segons Ies possibiIitats de rehabiIitaci:
Fronterers (lleugers).
Educables (moderats).
Adiestrables (greus).
Profunds (profunds).








TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
124
1.3. MINUSVALIA SENSORIAL
1.3.1. CONCEPTE
s una disminuci de les vies d'experincia del cos amb l'exterior, degut a una
privaci d'un sentit (vista o oda) en la seva totalitat o en aspectes parcials.

1.3.2. CLASSES DE MINUSVALIA SENSORIAL
a) De Ia visi:
Ambliopaties: Visi dbil que impedeix un rendiment ptim per, sense arribar a
la ceguesa.
Funcional: Disminuci visual sense lesi orgnica o amb lesi no important.
Afecta a un sol ull, per la funci visual s bona en el seu conjunt.
Orgnica: Disminuci global de l'agudesa visual. Apareix junt a una
malformaci congnita hereditria. Ex: miopia.

Ceguesa: Es considera cec a qui no sobrepassa amb el millor ull, l'agudesa
visual d'1/10 o que encara passant-la, sofreix reducci del camp visual per sota
de 35.
La ceguesa pot ser de naixement, per operaci o per prdua progressiva.

a) De I'audici:
L'OMS considera al minusvlid auditiu a aquella persona que t una agudesa
auditiva tal que li impedeix aprendre en la seva llengua, rendir en
l'ensenyament bsic amb normalitat i participar en les tasques normals de la
vida.
Sordeses segons els criteris anatmics fisiolgics:
De transmissi: Estan localitzats en els conductes auditius.
De percepci: La paraula es rep molt deficitria. Localitzades en conductes
interns i sensorials.
D'identificaci: Sn trastorns d'integraci auditiva.
Sordeses segons criteris audiomtrics:
Normals (fins a 20 decibels)
Lleus (de 20 a 40 decibels de prdua)
Mitjanes (de 40 a 70 decibels de prdua)
Severes (de 70 a 90 decibels de prdua)
Profunda (+ de 90 decibels de prdua).

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
125
2. CARACTERSTIQUES GENERALS DELS TIPUS I GRAUS DE
MINUSVALIA: MOTRICS, PSQUICS I SENSORIALS, EN RELACI AMB
L'ACTIVITAT FSICA
2.1. EL MINUSVLID MOTRIC
Els minusvlids motrics presenten les segents afeccions relacionades amb
l'activitat fsica:
Capacitats fsiques disminudes.
Aptitud psicomotriu nulla o poc desenvolupada.
mpotncia funcional si no es disposa de la totalitat del cos.
Problemes de salut i fatiga rpida per la seva escassa activitat,
sobreprotecci familiar i nul contacte amb l'entorn.
Baix nivell d'autoestima i superaci, lo que els porta a l'abandonament i
inapetncia de realitzaci de tasques fsiques.

2.2. EL MINUSVLID PSQUIC
Els minusvlid psquics generalment presenten les segents afeccions:
Aptitud fsica: No superen els mnims de proves estandarditzades. Aquests
nens solen ser obesos.
Habilitats i destreses: Tamb per sota dels assoliments considerats
normals. Tant les habilitats innates com les adquirides per aprenentatge.
Aptitud psicomotriu: Presenten trastorns psicomotrius tpics:
Esquema corporal
Percepci, organitzaci i estructuraci espai-temporal
Procs de maduraci
Control postural
Descoordinacions

2.3. EL MINUSVLID SENSORIAL
a) VisuaI:
Les caracterstiques comuns amb relaci a l'activitat fsica sn les segents:
nestabilitat psicomotriu: Coordinacions i percepcions.
Pertorbacions del to muscular i de l'equilibri.
Escassa interioritzaci de l'esquema corporal.
Mala adaptaci sensoriomotriu.



TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
126
b) Auditius:
Trastorns de la maduraci nerviosa que afecta al desenvolupament fsic.
Escassa regulaci motriu.
Dificultats motrius:
Camina de forma pesada i insegura
Mala regulaci de l'equilibri
Deficient estructuraci, percepci i organitzaci de l'espai i el temps

3. APLICACI DIDCTICA
En la realitzaci de les unitats didctiques, haurem de tenir en compte les
adaptacin que hem de fer per els alumnes amb necessitats educatives
especials: utilitzar materials adaptats i espais adequats, realitzar tasques ms
senzilles, tenir un mestre de suport,... per a qu l'alumne amb necessitats
educatives especials pugui participar en les classes d'Educaci Fsica amb la
major normalitat posible.

4. BIBLIOGRAFIA
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros. Educacin Fsica.
Editorial Amar. Salamanca. 1994.
VVAA Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Enseanza
Primaria. Editorial nde. Barcelona, 1994.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
127
TEMA 22
EL DESENVOLUPAMENT MOTOR I PERCEPTIU DEL NEN DISCAPACITAT
LA INTEGRACI ESCOLAR COM A RESPOSTA EDUCATIVA
IMPLICACIONS EN L'REA D'EDUCACI FSICA

0. INTRODUCCI
1. EL DESENVOLUPAMENT MOTOR I PERCEPTIU DEL NEN
DISCAPACITAT
1.1. EL DESENVOLUPAMENT DEL NEN DISCAPACITAT PSQUIC
1.2. EL DESENVOLUPAMENT DEL NEN DISCAPACITAT MOTRIC
1.3. EL DESENVOLUPAMENT DEL NEN DISCAPACITAT SENSORIAL
2. LA INTEGRACI ESCOLAR COM A RESPOSTA EDUCATIVA
2.1. ELEMENTS DE LA INTEGRACI
2.1.1. L'ESCOLA
2.1.2. EL PROFESSORAT
2.2. MODALITAT D'INTEGRACI
2.2.1. INTEGRACI COMPLERTA
2.2.2. INTEGRACI COMBINADA
2.2.3 .INTEGRACI PARCIAL
3. IMPLICACIONS EN L'REA D'EDUCACI FSICA
4. APLICACI DIDCTICA
5. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
La LOE canvia el terme d'aIumnes amb necessitats educatives especiaIs
per el terme aIumnes amb necessitats educatives de suport educatiu. A
ms a ms dels alumnes amb necessitats educatives especials, tamb fa
referncia als alumnes amb altes capacitats intellectuals i als alumnes amb
integraci tardana al sistema educatiu espanyol.
La LOE 2/2006, en el Ttol Equitat en l'educaci, Captol Alumnat amb
necessitats educatives de suport educatiu, article 73 diu: S'entn per alumne
que presenta necessitats educatives especials a aquell que requereix, per un
perode de la seva escolaritzaci o al llarg de tota ella, determinats suports i
atencions educatives especfiques derivades de discapacitat o trastorns greus
de conducta.


TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
128
Normativa:

La normativa que afecta l'Educaci Especial s la segent:
Ttol Equitat en l'educaci, Captol Alumnat amb necessitats educatives
de suport educatiu (LOE).

1. EL DESENVOLUPAMENT MOTOR I PERCEPTIU DEL NEN
DISCAPACITAT
El desenvoIupament sn els canvis que l'sser hum experimenta al llarg de la
seva vida.

1.1. EL DESENVOLUPAMENT DEL NEN DISCAPACITAT PSQUIC
a) Primera infncia (0 - 4 anys)
Descriurem el desenvolupament del nen deficient psquic en la primera infncia
mitjanant estadis:
mpulsos motrius reflexos: Deficients des del naixement, segons el grau i
tipus de deficincia.
Estadis emotius i sensoriomotrius: Tamb manifesten deficincies degudes
a males coordinacions neuromotrius i percepcions i controls tnico-
musculars: posici bpeda, asseguda, caminar, crrer, saltar,.
Estadi projectiu: Tamb s deficient al estar implicada la coordinaci i la
percepci espai-temps.


b) Segona infncia (4 - 8 anys):
En els deficients psquics, encara que les possibilitats intellectuals siguin
acceptables, els trastorns o insuficincies de les conductes motrius i
percepcions, pertorben i paralitzen les manifestacions de la intelligncia,
afecten en gran mesura els comportament socials i sobretot els aprenentatges
escolars bsics.

c) Tercera infncia ( 8 anys - pubertat):
El nen deficient psquic va aconseguint lo que en altres etapes ja hauria d'haver
aconseguit.





TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
129

1.2. EL DESENVOLUPAMENT DEL NEN DISCAPACITAT MOTRIC
En aquest tipus de discapacitats, el desenvolupament motor perceptiu s molt
deficitari i a vegades, no existeix, com s en el cas d'una parlisi. Segons
l'extensi les agrupem en:
Malalties del sistema ossi i muscular: Escassos guanys motrius o molt
tardaners.
Dislocacions permanents: Desenvolupament motor i perceptiu normal si no
implica la part afectada. Coordinaci deficitria.
Manca de membres: Segons la zona afectada, hi ha guanys motrius que
poden no aconseguir-se mai. Les percepcions sn deficitries degut a la
falta d'elements corporals.
Per malaltia: Desenvolupament normal, sempre que existeixi un mnim
d'activitat motriu i no impliqui prostraci al llit.
Per parlisis: Desenvolupament motor i perceptiu inexistents.

1.3. EL DESENVOLUPAMENT DEL NEN DISCAPACITAT SENSORIAL
a) VisuaI:
En els primers anys, el nad s un ser tranquil i passiu. Presenta pocs
moviments reflexos. Els membres superiors romanen en actitud neonatal
(semiflexi, mans a l'altura de les espatlles).
La motricitat dels membres inferiors s ms fina.
Les prehensions i els moviments voluntaris cap a objectes apareixen molt tard.
El desenvolupament motor s generalitzat: postura, marxa, manipulacions,
vestir-se,.
El desenvolupament perceptiu s molt pobre o no existeix (cecs). Aix com
l'esquema corporal, les percepcions espai temps i l'equilibri, que si existeix,
ser deficitari.
b) Auditiu
Mancana o dficit de reflexos en la maduraci nerviosa.
Escassa regulaci motriu.
Absncia de control auditiu: Camina insegur.
Trastorn de l'equilibri: La marxa i les diferents varietats en el desplaament.
Escassa percepci espacial per sons: Altura i distncies.
Nulla percepci temporal i rtmica.


TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
130
2. LA INTEGRACI ESCOLAR COM A RESPOSTA EDUCATIVA
La integraci escoIar es refereix al fet de qu els alumnes amb NEE cursin els
seus estudis en centres ordinaris. s un mitj per aconseguir la normalitzaci.
La LOE 2/2006, en el Ttol Equitat en l'educaci, Captol Alumnat amb
necessitats educatives de suport educatiu, en l'article 74, apartat 1 diu:
L'escolaritzaci de l'alumnat que presenta necessitats educatives especials es
regir pels principis de normalitzaci i inclusi, i assegurar la seva no-
discriminaci i la igualtat en el sistema educatiu, aix mateix, quan es consideri
necessari, s'hi podran introduir mesures de flexibilitzaci de les distintes etapes
educatives.

2.1. ELEMENTS DE LA INTEGRACI
a) L'escoIa:
Ha de centrar-se en el nen, partint de les seves possibilitats reals i oferint
alternatives educatives adequades a la seva individualitat. Destaquem els
segents aspectes:
nfraestructures adients a les necessitats educatives especials dels alumnes
subjectes d'integraci: supressi de barreres arquitectniques, aula d'EE,
equipament adequat,.
Els currculums han de ser amplis i flexibles, en funci de les necessitats
individuals de cada element.
El mtode ms adient s la individualitzaci.
La rtio professor / alumne ha de ser reduda (2 d'integraci per cada 25
alumnes per aula) a l'objecte de poder portar a terme la individualitzaci.

b) EI professorat:
Ha de tenir conscienciaci i preparaci suficient per l'atenci a la diversitat,
tenint en compte que la preparaci exigeix una veritable coordinaci entre
mestres tutors i els mestres d'Educaci Especial que a vegades hauran de
compartir temps i espais docents comuns.
La normativa legal a Espanya estableix la presncia de professors especialistes
en Educaci Especial en cada centre per atendre als alumnes amb necessitats
educatives especials, en cooperaci amb els mestres tutors. Tamb est
previst l'actuaci d'un Equip d'assessorament psicopedaggics (EAP) de suport
per als nens, els professors i els pares.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
131
2.2. MODALITATS D'INTEGRACI
2.2.1. INTEGRACI COMPLERTA
Romanen tot l'horari en l'aula ordinria. s per aquells alumnes amb
deficincies lleus i transitries. Se'ls aplica el currculum general atenent a les
seves necessitats individuals i seguint les orientacions de l'equip
d'assessorament psicopedaggic (EAP).

2.2.2. INTEGRACI COMBINADA
Per alumnes amb dificultats en rees del currculum que exigeix un tractament
especialitzat. Assisteixen a unitats d'educaci especial a temps parcial en grups
de fins a 5 alumnes on reben un tractament educatiu per professors
especialistes.


2.2.3. INTEGRACI PARCIAL
Per alumnes amb dificultats en totes les rees del currculum, per amb
possibilitats de participaci en algunes activitats del centre.


3. IMPLICACIONS EN L'REA D'EDUCACI FSICA
Generalitzar actuacions model per la integraci en l'rea d'Educaci Fsica
seria una utopia, perqu sempre estarem condicionants pel tipus de minusvalia
(psquica, motriu o sensorial). Depenent del tipus de minusvalia i el grau
d'incidncia d'aquesta en l'alumne; en EF es podr:
a) PIantejar sessions normaIs per a tots eIs aIumnes, amb les oportunes
adaptacions (espais, materials, temps, etc.) per als alumnes subjectes
d'integraci (individualitzaci). En aquest cas pot requerir-se o no la presncia
del professor especialista en la citada minusvalia, com a professor de suport.
b) PIantejar sessions diferents, encara que dins dels mateixos espais i
horaris, per alumnes amb i sense minusvalies. En aquest cas es requereix la
presncia del professor especialista com a suport.
c) ImpossibiIitat de participar en activitats motrius per part dels alumnes
d'integraci, degut a la seva impossibilitat.





TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
132
4. APLICACI DIDCTICA
En la realitzaci de les unitats didctiques, haurem de tenir en compte les
adaptacin que hem de fer per els alumnes amb necessitats educatives
especials: utilitzar materials adaptats i espais adequats, realitzar tasques ms
senzilles, tenir un mestre de suport,...
els alumnes d'incorporaci tardana en el sistema educatiu espanyol,
realitzaran les activitats per imitaci.


5. BIBLIOGRAFIA
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros. Educacin Fsica.
Editorial Amar. Salamanca. 1994.
VVAA Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Enseanza
Primaria. Editorial nde. Barcelona, 1994.

















TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
133
TEMA 23
MTODES D'ENSENYAMENT EN EDUCACI FSICA
ADAPTACI ALS PRINCIPIS METODOLGICS DE L'EDUCACI PRIMRIA

0. INTRODUCCI
1. MTODES D'ENSENYAMENT EN EDUCACI FSICA
1.1. CONCEPTE
1.2. LA INSTRUCCI DIRECTA
1.2.1. COMANDAMENT DIRECTE
1.2.2. ASSIGNACI DE TASQUES
1.2.3. ENSENYAMENT RECPROC
1.3. EL MTODE DE RECERCA O INDAGACI
1.3.1. RESOLUCI DE PROBLEMES
1.3.2. DESCOBRIMENT GUIAT
1.3.3. LLIURE EXPLORACI
2. ADAPTACI ALS PRINCIPIS METODOLGICS DE L'EDUCACI
PRIMRIA
3. APLICACI DIDCTICA
4. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
EI mtode d'ensenyament s el procediment sistemtic utilitzat per
aconseguir un objectiu.


1. MTODE D'ENSENYAMENT EN EDUCACI FSICA
1.1. CONCEPTE
EI mtode d'ensenyament s la manera de dur a terme l'ensenyament. Hi ha
2 grans mtodes: la instrucci directa i els mtodes de recerca.









TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
134
1.2. LA INSTRUCCI DIRECTA
Aquest ensenyament tradicional est relacionat amb l'aprenentatge per imitaci
o per reproducci d'un model. El mestre transmet coneixements a l'alumne per
a qu ho aprengui amb major exactitud possible.
El mestre s el protagonista del procs d'ensenyament aprenentatge ja que
pren totes les decisions: objectius, continguts, activitats, avaluaci... i l'alumne
es mant passiu ja que pot prendre poques decisions. L'organitzaci s formal i
resulta difcil individualitzar.
Actualment es recomana utilitzar menys aquesta tcnica en benefici de la
tcnica d'indagaci.
Els estils d'ensenyament basats en la instrucci directa sn: el comandament
directe, l'assignaci de tasques i l'ensenyant recproc.

1.2.1. COMANDAMENT DIRECTE
En aquest estil d'ensenyament, el mestre s l'expert, s a dir, la font de
coneixement i pren totes les decisions. L'alumne executa les consignes
proposades pel mestre. No es t en compte les diferncies individuals, ja que
tots realitzen la mateixa tasca, el mateix nombre de repeticions i a la mateixa
intensitat.
La seqncia s: explicaci-demostraci, execuci i avaluaci-correcci.
Es pot dur a terme en l'escalfament, en l'aerbic, la gimnstica rtmica per
equips,...

1.2.2. ASSIGNACI DE TASQUES
El mestre proposa una srie de tasques que l'alumne ha de realitzar de forma
individual. El mestre planifica i proposa les tasques i l'alumne decideix l'inici, el
ritme i el final de l'execuci.
Aquest estil d'ensenyament permet ms la individualitzaci ja que els alumnes
treballen d'acord amb el seu nivell.
Es pot dur a terme en la preparaci fsica, en els circuits, ensenyament dels
gestos tcnics dels diferents esports,....





TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
135
1.2.3. ENSENYAMENT RECPROC
Consisteix en agrupar als alumnes per parelles, en el qual un far d'ensenyant i
l'altre d'alumne. L'alumne ensenyant haur de corregir errades, defectes
d'execuci i ajudar a l'altre company. Desprs s'intercanviaran els papers.
El docent dona a l'alumne/a el poder d'oferir feed-back. Afavoreix els
desenvolupament dels aspectes socials i emocionals.
Es pot dur a terme en exercicis com saltar a corda, fer tombarelles,...

1.3. EL MTODE DE RECERCA O INDAGACI
Aquesta tcnica d'ensenyament est basada en la no instrucci, s dir, el
mestre no mostrar un model a l'alumne sin que aquest buscar solucions
mitjanant la recerca.
L'alumne s el protagonista del procs d'ensenyament aprenentatge.
L'organitzaci s menys formal, ja que ofereix als alumnes ms llibertat.
Actualment es recomana utilitzar ms aquesta tcnica.
Els estils d'ensenyament basats en el mtode de recerca sn: la resoluci de
problemes, el descobriment guiat i la lliure exploraci.

1.3.1. LA RESOLUCI DE PROBLEMES
El mestre planteja un problema als alumnes que aquest han de resoldre.
Aquest problema pot tenir una o diverses solucions. El problema ha de suposar
un repte per a l'alumne, per tant ha de tenir una certa dificultat.
L'alumne ha de trobar per si mateix les solucions correctes experimentant i
resolent problemes.
s l'estil ms representatiu de l'ensenyament per recerca en el qual els
alumnes aprenen jugant.
Es pot dur a terme en l'EF de base, els jocs, les activitats a la natura,...

1.3.2. DESCOBRIMENT GUIAT
Es proposen problemes als alumnes per a qu aquests assagin i investiguin. El
mestre actua com a orientador i dirigeix a l'alumnat en la lnia apropiada per a
que trobi les solucions adients.
Permet major participaci i implicaci cognitiva. El mestre planteja situacions on
l'alumne haur de buscar la soluci verbal i desprs motriu.
La seqncia d'ensenyament es basa en plantejar preguntes on s'espera una
resposta de l'alumne. El mestre refora les respostes correctes i ofereix els
suggeriments addicionals a les incorrectes.
Es pot dur a terme en la iniciativa esportiva, l'expressi corporal, l'EF de base,..
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
136
1.3.3. LLIURE EXPLORACI
Es tracta de buscar lliurement experincies motrius per part de l'alumne al
voltant d'un material, d'una installaci o d'un contingut. Porta a l'extrem el
mtode d'indagaci, desenvolupant la capacitat creativa de l'sser hum.
Est centrat en l'alumne, fomenta la llibertat, la creativitat, l'espontanetat, la
individualitzaci i hi ha una gran participaci cognitiva i de relacions afectives.
El mestre passa a ser un element passiu ja que dna unes normes mnimes de
control, anima als alumnes a que participin, potencia la creativitat i anota les
respostes ms interessants.
Es pot dur a terme en les sessions de psicomotricitat, per saber la dominncia
en les proves de lateralitat, quan tenim un material nou,...

2. ADAPTACI ALS PRINCIPIS METODOLGICS DE L'EDUCACI
PRIMRIA
Els mtodes citats anteriorment, no sn ni millors ni pitjors entre s, sin que
depn de com, quan i perqu s'utilitzin. Tamb s'ha de tenir en compte que
qualsevol tasca motriu pot ser abordada amb un o diversos mtodes.
No hi ha un mtode universal i vlid per a qualsevol context, sin que depn de
l'activitat a realitzar s'utilitzar un mtode o un altre.
Els mtodes d'aprenentatge basats en la instrucci directa, no s'han de basar
en una simple repetici d'exercicis, sin que s'han de buscar mtodes de treball
ms atractius i motivants per als alumnes, com sn les formes jugades,
acompanyats de les corresponents verbalitzacions del mestre.
Els mtodes basats en l'aprenentatge per descobriment, pretenen que els
alumnes descobreixin, explorin i resolguin problemes reals, aplicant els
moviments ms adequats.
Actualment es recomana utilitzar els mtodes de recerca o indagaci en lloc
dels mtodes d'instrucci directa, ja que s ms motivant pels alumnes. Els
alumnes prefereixen ms un joc que no pas un simple exercici.







TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
137
3. APLICACI DIDCTICA
A continuaci proposem exemples d'activitats per treballar els diferents estils
d'ensenyament:
Comandament directe: Aerbic, escalfament,...
Assignaci de tasques: Relleus, circuits,...
Ensenyament recproc: Saltar a corda per parelles, fer tombarelles,....
Resoluci de problemes: Matar conills, cementiri,...
Descobriment guiat: Diferents maneres de botar una pilota,...
Lliure exploraci: Tests de lateralitat, ...

4. BIBLIOGRAFIA
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros. Educacin Fsica.
Editorial Amar. Salamanca. 1994.
VVAA Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Enseanza
Primaria. Editorial nde. Barcelona, 1994.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
138
TEMA 24
L'AVALUACI DE L'EDUCACI FSICA EN L'EDUCACI PRIMRIA
AVALUACI DEL PROCS D'APRENENTATGE I DEL PROCS
D'ENSENYAMENT: MECANISMES I INSTRUMENTS
FUNCIONS DELS CRITERIS D'AVALUACI D'ETAPA
A
0. INTRODUCCI
1. L'AVALUACI DE L'EDUCACI FSICA EN L'EDUCACI PRIMRIA
1.1. AVALUACI INICIAL
1.2. AVALUACI FORMATIVA
1.3. AVALUACI SUMATIVA
2. AVALUACI DEL PROCS D'APRENENTATGE
2.1. QU AVALUAR
2.2. COM AVALUAR
2.3. QUAN AVALAUAR
3. AVALUACI DEL PROCS D'ENSENYAMENT
4. MECANISMES I INSTRUMENTS D'AVALAUCI
4.1. L'OBSERCACI
4.2. LLISTES DE CONTROL
4.3. PROVES OBJECTIVES
4.4. VERBALITZACIONS
4.5. VIDEO
4.6. OBSERVADOR EXTERN
4.7. OPINI DELS ALUMNES
4.8. TESTS
5. FUNCI DELS CRITERIS D'AVALUACI D'ETAPA
6. APLICACI DIDCTICA
7. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
AvaIuar s interpretar mitjanant proves, mesures i criteris, els resultats
obtinguts per l'alumne, professor i sistema d'ensenyament aprenentatge.
L'avaluaci forma part del procs d'E-A i implica a tots els elements: objectius,
continguts, activitats, mtodes, materials, recursos, instruments o el
funcionament del propi procs.
L'avaluaci pretn adequar el procs d'ensenyament al d'aprenentatge dels
alumnes.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
139
Normativa:

La normativa que afecta l'Avaluaci s la segent:
Ttol Els Ensenyaments i la seva ordenaci, Captol Educaci Primria,
article 20 Avaluaci (LOE).

1. L'AVALUACI DE L'EDUCACI FSICA EN L'EDUCACI PRIMRIA
La LOE 2/2006 Ttol Els Ensenyaments i la seva ordenaci, Captol
Educaci Primria, article 20 Avaluaci diu: L'avaluaci del processos
d'aprenentatge de l'alumnat ser contnua i global i tindr en compte el seu
progrs en el conjunt de les seves rees.
En l'avaluaci de l'Educaci Fsica, haurem de realitzar les segents
avaluacions.

1.1. AVALUACI INICIAL
s l'anlisi i interpretaci de les possibilitats individuals i del grup, amb l'objectiu
d'elaborar el disseny instructiu. Les seves funcions sn les segents:
Diagnstic: Pretn comprovar el nivell dels alumnes en determinades
habilitats.
Hiptesi: S'adapta el disseny instructiu als alumnes, per no al revs.
Determinarem hipotticament les possibilitats d'xit que tindran els alumnes
individualment.

1.2. AVALUACI FORMATIVA
S'aplica durant tot el procs d'ensenyament aprenentatge. Es planteja com una
activitat ms, no com algo extraordinari al final del perode. Les seves funcions
sn:
nformar al mestre i als alumnes dels xits o fracassos, de forma
instantnea.
Evitar que els problemes siguin detectats al final de perodes llargs de
temps, quan no hi ha soluci.
Que l'acte d'avaluaci sigui ms just, mitjanant un control exhaustiu del
treball de l'alumne.
Adequar el ritme d'ensenyament al d'aprenentatge.

1.3. AVALUACI SUMATIVA
Consisteix en determinar l'xit o fracs d'un projecte de treball. S'aplica al final
d'un curs, amb l'objectiu de poder promocionar als alumnes de nivell.
Ens informa del grau de compliment de les intencions educatives.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
140
2. AVALUACI DEL PROCS D'APRENENTATGE
2.1. QU AVALUAR
L'avaluaci t per objectiu valorar el grau d'adquisici i desenvolupament de les
capacitats expressades en els objectius generals d'rea.
Per avaluar aquestes capacitats, apareixen els criteris d'avaluaci. Els criteris
d'avaluaci sn prescriptius per a tots els centres educatius, amb la finalitat de
garantir a l'alumnat uns aprenentatges homogenis, mnims i indispensables per
al seu propi desenvolupament.

2.2. COM AVALUAR
L'avaluaci ha de recollir la mxima informaci, sobre el procs d'ensenyament
aprenentatge.
Els mecanismes i instruments per recollir aquesta informaci sn:
Sistemes d'observaci i registre
Situacions significatives al llarg del procs
nstruments objectius

2.3. QUAN AVALUAR
Com hem dit anterioment, l'avaluaci s un procs continu al llarg de l'etapa
educativa. dins d'aquesta continuitat, existeixen 3 moments: abans, durant i
desprs.

2.3.1. AVALUACI INICIAL
Es realitza en el moment en el que l'alumne realitza un nou aprenentatge.
L'avaluaci inicial es centra en valorar el moment d'aprenentatge en qu es
troba l'alumne.

2.3.2. AVALUACI FORMATIVA
Permet obtenir informaci de com es desenvolupa el procs. Serveix per
informar a l'alumne sobre el seu aprenentatge, detectant els errors i solucionant
aquests errors.

2.3.3. AVALUACI SUMATIVA
Al final d'una unitat didctica, d'un curs o d'un cicle, haurem d'obtenir
informaci sobre el grau de consecuci dels objectius.





TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
141
3. AVALUACI DEL PROCS D'ENSENYAMENT
Avaluar el procs d'ensenyament s avaluar la prpia prctica docent. Per aix,
el professor haur de trobar indicadors de qualitat que li aporti informaci
necessria. Haur de planificar i sistematitzar el registre de la seva intervenci
docent, que li permeti un anlisi reflexiu.
La informaci recollida a travs de les prpies proves o instruments per avaluar
el procs d'ensenyament, ha de ser utilitzada per:
Reafirmar la prpia acci docent, si l'avaluaci-reflexi s positiva.
Corregir o adaptar la prpia acci amb mesures per corregir els errors.

4. MECANISMES I INSTRUMENTS D'AVALUACI
4.1. L'OBSERVACI
Ha de complir una srie de requisits per otorgar-li el rigor necessari:
Ha de ser planificada.
Ha de ser sistematitzada (informacions abundants i constrastades).
Ha de ser registrada, amb un sistema que permeti el seu anlisis.
Ha de ser delimitada i concreta en quan als alumnes a observar (no podem
observar a tots els alumnes en una sessi) com els aspectes que ens
interessa observar.

4.2. LLISTES DE CONTROL
Expliciten els aspectes que s'han d'observar, en forma d'afirmacions i
compliment o no per part de l'alumne. Per exemple:
ESQUEMA CORPORAL S NO A VEGADES
Reconeix dreta i esquerra X

4.3. PROVES OBJECTIVES
Permet reflexar en documents escrits, mitjanant tems adaptats, el grau de
consecuci d'objectius relacionats amb aspectes conceptuals.
Exemple: Senyala en un dibuix les parts del cos hum.

4.4. VERBALITZACIONS
Sn activitats de posada en com, tils per a continguts conceptuals, on els
alumnes comenten i verbalitzen sobre aspectes que proposa el professor.



TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
142
4.5. VIDEO
Permet recollir gran informaci real. La filmaci permet als alumnes veure's i al
professor analitzar molts detalls que poden passar desapecebuts en el moment
de l'activitat. El video permet l'autocorrecci i al professor revisar aspectes de
la seva prpia intervenci.

4.6. OBSERVADOR EXTERN
La presncia d'un observador extern, pot aportar al professor informaci de la
seva prpia activitat. s molt til per obtenir informaci que permeti l'avaluaci
del procs d'ensenyament, menys til per el d'aprenentatge.

4.7. OPINI DELS ALUMNES
Permet, amb moltes reserves, l'autoavalauci del procs d'aprenentatge i
tamb d'obtenci d'indicadors per l'avalauci del procs d'ensenyament.

4.8. TESTS
El seu s s freqent, per amb fins exclusivament quantitatius, la qual cosa
significa que s'utilitza en proves molt concretes, susceptibles de ser mesurades
i comparades per baremaci amb una unitat prviament acordada.
El risc que es corre al utilitzar aquestes proves s sistematitzar el seu s i
convertir-les en una nica font d'informaci.
Conv aclarir, que s'utilitza principalment en les avaluacions inicials, ja que
permet fer un diagnstic. No s aconsellable utilitzar-lo en l'avalauci formativa,
ni l'avaluaci sumativa, ja que noms assistint a les sessions d'Educaci Fsica,
s difcil que es produeixi una millora d'aquests aspectes quantitatius.
Els test ms utilitzats sn les proves antropomtriques, les proves funcionals i
els tests d'aptitud fsica.









TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
143
5. FUNCIONS DELS CRITERIS D'AVALUACI D'ETAPA
El Currculum oficial ofereix uns criteris d'avaluaci. Aquests criteris sn
prescriptius per a tots els centres educatius amb objectiu de garantir a l'alumnat
uns aprenentatges homogenis, mnims i indispensables per al propi
desenvolupament i integraci sociocultural.
Aquests criteris d'avaluaci sn d'Etapa. Cada centre ha d'adaptar-los a les
seves circumstncies concretes.
A Catalunya, els criteris d'avaluaci sn els objectius terminals (LOGSE).
La LOE (2006) incorpora els criteris d'avaluaci a cada cicle.

6. APLICACI DIDCTICA
Al finalitzar cada unitat didctica haurem de fer una avaluaci per saber si els
alumnes han assolit els objectius que ens havem proposat.
A continuaci proposo un exemple de graella d'observaci per fer l'avaluaci:


ALUMNE
LocaIitza Ia
dreta i
I'esquerra ens
eIs
companys/es?
Identifica Ia
dreta i a
I'esquerra en
eIs objectes?
S'orienta a Ia
dreta i a
I'esquerra en
reIaci a
I'espai?
T precisi
amb eI costat
dominant?
S'esfora per
utiIitzar eI
costat no
dominant?
1.
2.
3.

MoIt assoIit: Ho fa b en tots els exercicis.


AssoIit: Quasi sempre ho fa b per en algun exercici concret ho fa malament.
AssoIit parciaIment: s irregular. En alguns exercicis ho fa b i en d'altres no ho fa b.
No assoIit: No ho ha b en cap exercici.

7. BIBLIOGRAFIA
Blazquez Sanchez, D. Evaluar en Educacin Fsica.
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros. Educacin Fsica.
Editorial Amar. Salamanca. 1994.
VVAA Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Enseanza
Primaria. Editorial nde. Barcelona, 1994.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
144
TEMA 25
LA COEDUCACI I IGUALTAT DE SEXES EN EL CONTEXT ESCOLAR I EN
L'ACTIVITAT D'EDUCACI FSICA
ESTEREOTIPS I ACTITUDS SEXISTES EN L'EDUCACI FSICA
INTERVENCI EDUCATIVA

0. INTRODUCCI
1. LA COEDUCACI I IGUALTAT DE SEXES EN EL CONTEXT ESCOLAR I
EN L'ACTIVITAT D'EDUCACI FSICA
1.1. CONCEPTE DE COEDUCACI
1.2. CONCEPTE D'IGUALTAT D'OPORTUNITATS
1.3. COEDUCACI COM A BASE DE LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS
1.4. COEDUCACI I IGUALTAT D'OPORTUNITATS EN EDUCACI
FSICA
1.4.1. PROFESSORAT
1.4.2. OBJECTIUS
1.4.3. CONTINGUTS
1.4.4. METODOLOGIA
1.4.5. AVALUACI
1.4.6. ORGANITZACI
1.4.7. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
2. ESTEREOTIPS I ACTITUDS SEXISTES EN L'EDUCACI FSICA
2.1. LA INSTITUCI ESCOLAR. ESTEREOTIPS
2.2. EL PROFESSORAT. ACTITUDS
3. INTERVENCI EDUCATIVA
4. APLICACI DIDCTICA
5. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCI
La coeducaci s tota aquella educaci impartida en institucions escolars a les
que assisteixen indiferentment alumnes d'un i altre sexe, compartint tots la vida
del centre.
La iguaItat d'oportunitat significa que tothom ha de tenir les mateixes
oportunitats, la mateixa consideraci, s a dir, des del punt de vista social,
psicolgic, de sexe, de raa, etc.
EIs estereotips sn models, motlles o tpics.

TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
145

1. LA COEDUCACI I IGUALTAT DELS SEXES EN EL CONTEXT
ESCOLAR I EN L'ACTIVITAT D'EDUCACI FSICA
1.1. CONCEPTE DE COEDUCACI
La coeducaci s tota aquella educaci impartida en institucions escolars a les
que assisteixen indiferentment alumnes d'un i altre sexe, compartint tots la vida
del centre.
Les fites de Ia coeducaci, dins del concepte d'Educaci ntegral sn:
Coneixement del propi jo i acceptaci del propi sexe com a part de la nostra
personalitat.
Coneixement de la resta, comprenent les caracterstiques peculiars de l'altre
sexe.
Establiment de relacions interpersonals.
Modificaci dels estereotips sexistes, per aconseguir una veritable igualtat
social de les persones amb independncia del seu sexe.

1.2. CONCEPTE D'IGUALTAT D'OPORTUNITATS
La iguaItat d'oportunitats en educaci suposa:
Que en els centres educatius tots els alumnes tinguin idntica consideraci.
Que els poders pblics i els centres contribueixin a eliminar qualsevol
diferncia entre els punts de partida dels alumnes.
Aquestos objectius definitoris de la igualtat d'oportunitats poden entredre's des
del punt de vista social, psicolgic, de sexe, de raa, etc.
s una de les majors obligacions legals de l'Estat, recollida tant en la
Constituci com en tota la legislaci educativa actual.

1.3. COEDUCACI COM A BASE D'IGUALTAT D'OPORTUNITATS
Quan un grup de classe s heterogeni ha d'acceptar-se que un dels factors que
determinen tal hetereogeneitat s la diferncia sexual.
El ms important de la coeducaci no s sol el fet de rebre ensenyaments
comuns, sin la possibilitat de que l'educaci afavoreixi el desenvolupament i
perfeccionament de relacions.
La persona noms s persona amb ajuda i en presncia d'altres.





TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
146
1.4. COEDUCACI I IGUALTAT D'OPORTUNITATS EN EDUCACI FSICA
1.4.1. PROFESSORAT
El professorat ha de tenir possibilitats similars d'accs a la docncia en
educaci fsica per grups del seu mateix o diferent sexe.
Si s'accepta que les relacions humanes entre alumnes sn positives sense tenir
en compte el sexe, s'ha d'acceptar les interaccions professor/a alumne/a en
les mateixes condicions.

1.4.2. OBJECTIUS
En EF, els objectius tenen especial atenci als aspectes de la persona, tal com
ser biolgic, psicolgic i social.
Mai ha d'existir una diferenciaci d'objectius per raons de sexe.
Els objectius han de ser flexibles i adaptats a la realitat del grup.
Tota programaci ha de plantejar-se tenint en compte els aspectes individuals i
el sexe s un ms, no el determinant. La graduaci d'objectius, per tant, mai es
far en funci de les diferncies sexuals, sols d'aptituds.

1.4.3. CONTINGUTS
Els continguts participen de la mateixa consideraci que els objectius perqu:
Estan subordinats als objectius.
Es seleccionen en funci dels objectius.
En una sessi d'EF no han de plantejar-se tasques diferents en funci del sexe
i molt menys seleccionar tasques adaptades a cada grup segons el sexe.

1.4.4. METODOLOGIA
No existeixen mtodes neutres per, a la prctica, l'adopci d'un mtode o un
altre pot facilitar la discriminaci d'un o l'altre sexe o la no participaci en
igualtat de condicions. Per tant, els mtodes d'ensenyament han d'adaptar-se
al grup o subgrups sense tenir en compte les condicions home dona.

1.4.5. AVALUACI
Si l'avaluaci es planteja en termes quantitatius (rendiment) es converteix en
discriminatria, perqu els alumnes i les alumnes no parteixen de la mateixa
situaci i els progressos poden semblar inferiors en elles.
L'avaluaci no ha prioritzar els estereotips masculins, de tal forma que les
variacions en el rendiment vinguin determinades per diferncies individuals i no
per raons de sexe.
TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
147
1.4.6. ORGANITZACI
En l'organitzaci del grup-classe, els espais i incls en la utilitzaci del material,
es poden donar conductes discriminatries:
Nens/nenes separats.
Espais diferents per nens/nenes.
Material convencional que acentui les diferncies sexuals.

1.4.7. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
Qualsevol activitat extraescolar plantejada des del punt de vista de l'oci,
recreaci, competici o perfeccionament, ha de tenir iguals plantejaments en
oferta, participaci i execuci en ambds sexes.

2. ESTEREOTIPS I ACTITUDS SEXISTES EN L'EDUCACI FSICA
EIs estererotips o modeIs sn marcs estructurals d'organitzaci i escala de
valors que fan perptua la discriminaci d'un sexe.
El seu agent s la instituci amb antecedents en un sistema de creences,
ideologies, tradicions, costums,.
Les actituds sn formes de comportament hum i font de discriminaci.
El seu agent s la persona.

2.1. LA INSTITUCI ESCOLAR. ESTEREOTIPS
La instituci escolar converteix el seu model educatiu en sexista quan:
Selecciona als docents per grups d'un mateix sexe.
Diferncia objectius, continguts, activitats, organitzaci, . en funci de
criteris de diferncia de sexe.
nculca valors i activitats en els alumnes amb diferncies discriminatries de
sexes (currculum ocult).









TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
148
2.2. EL PROFESSORAT. ACTITUDS
El professoat pot demostrar actituds sexisten en EF i per tant contribuir al
corresponent esterotip o model, de les segents maneres:
Establint diferncies desproporcionades entre alumnes de diferent sexe.
Manifestant sentiments afectius diferents.
Manifestant inters desinters professional cap a grups de diferents
sexes.
Expressant llenguatges amb codis sexistes.
Manifestant expectatives masculinitzants sobre l'alumnat en tasques,
rendiments, avaluacions,.
Collaborant com corretja de transmissi de models sexistes de la instituci
escolar.


3. INTERVENCI EDUCATIVA
La intervenci educativa del mestre d'EF, atenent a la igualtat d'oportunitats en
funci del sexe, pot resumir-se de la segent manera:
No buscar respostes motrius niques i vlides per a tots, sin millorar la
competncia motriu de l'alumne en relaci al punt de partida.
Les diferncies sexuals no poden ser criteri d'agrupament o assignaci de
tasques.
Els reforos han d'sser oportuns i adequats, fugint dels tpics sexistes.
Cuidar el llenguatge, les actituds i representacions que poden portar certa
crrega de discriminaci sexista.
La coeducaci ha d'afavorir el coneixement mutu entre els sexes i ha de
servir de base cap al respecte per les caracterstiques de cada sexe.
No comparar (ni en pblic ni en reflexi personal) als alumnes amb les
alumnes.
Constatar que realment s'ofereix un model educatiu igualment vlid per
nens i nenes.
Collaborar amb el PEC per aconseguir models educatius no sexistes.





TEMAR OPOSCONS EF
JORD TUSET PERS
149
La LOE 2/2006 proposa, en Ttol Els Ensenyaments i la seva ordenaci,
Captol d'Educaci Primria, article 17, dos objectius que fan referncia a la
coeducaci:
d) Conixer, comprendre i respectar les distintes cultures i les diferncies entre
les persones, la igualtat de drets i oportunitats d'homes i dones i la no
discriminaci de persones amb discapacitat.
m) Desenvolupar les seves capacitats afectives en tots el mbits de la
personalitat i en les seves relacions amb els altres, com tamb una actitud
contrria a la violncia, als prejudicis de qualsevol mena i als estereotips
sexistes.

4. APLICACI DIDCTICA
El tema de la coeducaci s transversal, ja que es treballa en totes les rees
del Currculum i en tots els nivells. Per tant, a l'hora d'elaborar les unitats
didctiques tindrem en compte de no dicriminar per raons de sexe, raa,...


5. BIBLIOGRAFIA
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007.
VVAA. Temario de oposiciones al cuerpo de maestros. Educacin Fsica.
Editorial Amar. Salamanca. 1994.
VVAA Temario desarrollado de los contenidos especficos del rea de
Educacin Fsica para el acceso al cuerpo de maestros de Enseanza
Primaria. Editorial nde. Barcelona, 1994.

You might also like