CLIL des d'un enfocament connectivista

CLIL des d'un enfocament connectivista

Carlos Milln
cmillanbe@uoc.edu

Carlos Milln

Pgina 1/15

CLIL des d'un enfocament connectivista

ndex de continguts
1.Introducci................................................................................................................... 3 2.Connectivisme............................................................................................................. 3 3.Tractament integrat de llenges i continguts..............................................................6 4.CLIL des d'un enfocament connectivista.....................................................................9 5.Estratgies per a aplicar principis del connectivisme a CLIL.....................................11 6.Conclusions............................................................................................................... 13 7.Bibliografia................................................................................................................ 14 8.Referncies................................................................................................................ 14

Abstract
Al text es presenten dos conceptes innovadors en l'mbit pedaggic com son el connectivisme i el tractament integrat de llengua i contingut (CLIL) amb l'objectiu de determinar punts de trobada entre els dos plantejaments per tal de dissenyar activitats CLIL des d'un enfocament connectivista. Un cop establertes les relacions i la viabilitat de la metodologia CLIL des d'una perspectiva connectivista, es proposen una srie d'estratgies per dissenyar activitats CLIL connectivistes.

Carlos Milln

Pgina 2/15

CLIL des d'un enfocament connectivista

1. Introducci
En un entorn sociocultural altament marcat pel plurilingisme, com s l'europeu, esdev fonamental aplicar poltiques efectives per a l'aprenentatge de llenges. En aquest context, la Comissi Europea ha instat els departaments educatius dels diferents estats membres a dur a terme poltiques educatives innovadores per assolir el repte de que els ciutadans de la Uni Europea dominaren tres llenges europees (1995). L'any 2003 la Comissi va establir el seu Pla d'Acci 2004-2006 en el que ja s menciona la metodologia CLIL com fonamental per assolir els objectius en matria d'aprenentatge de llenges de la Uni. Per des d'un punt de vista ms global, la societat en la que s'emmarca aquest context sociocultural ha estat altament influenciada per la proliferaci de les noves tecnologies, com ara l's d'Internet, que ja est present a prcticament tots els aspectes de la vida quotidiana. En eixe sentit, cal esmentar l'espectacular creixement que han tingut les xarxes socials en els darrers anys i com aix ha modificat la forma en que les persones viuen i es relacionen entre elles. Aix, evidentment, tamb ha impregnat l'entorn educatiu. s per aix, que ha estat necessari plantejar noves formes d'entendre l'educaci al segle XXI i s en eixe context con el connectivisme ha pres una gran rellevncia. En aquest text s'analitzaran en primer lloc els conceptes de connectivisme i de CLIL per separat per, posteriorment establir un presa de contacte entre els dos conceptes per a determinar si la metodologia CLIL s adient per ser tractada des d'un enfocament connectivista i, en cas afirmatiu, proposar estratgies que es poden seguir per potenciar aquest enfocament.

2. Connectivisme
El connectivisme suposa un nou enfocament per les teories de laprenentatge tradicionals que sorgeix de limpacte de la tecnologia i la Societat de la Informaci als processos densenyament-aprenentatge. En eixe sentit pretn ser una actualitzaci de les teories conductivista, cognitivista i constructivista que permeta l'aprenentatge en l'Era Digital. Originalment proposat per George Siemens i posteriorment ampliat per Stephen Downes, el connectivisme s construeix sobre tres components fonamentals tal i com explicar

Carlos Milln

Pgina 3/15

CLIL des d'un enfocament connectivista

es cita a Davis, Edmunds & Kelly-Bateman (2008): La teoria del caos: Aquesta teoria prescriu que els processos molt complexos sn difcil de predir ja que lleugers canvis en la seua estructura poden provocar grans canvis en el comportament a llarg termini. En eixe sentit, esdev ms important la capacitat d'adaptaci a un entorn altament canviant que el fet de poder parametrizar dit entorn. Importncia de les xarxes: Grcies a un mn interconnectat, l'accs al coneixement s molt ms immediat i est, en gran mesura, condicionat per la facilitat amb que l'individu estructure el seu accs al mateix. En eixe sentit, pren molta rellevncia la construcci d'una xarxa personal d'aprenentatge (PLE). Complexitat i auto-organitzaci: Dins dels sistemes formats per infinitat d'interaccions de forma que sn altament complexes, poc predictibles i, per tant, incontrolables tamb es generen sinergies i processos d'auto-coordinaci que permeten al sistema seguir funcionant. Cal assenyalar que, tot i que Siemens presenta el connectivisme com una teoria de l'aprenentatge, algunes veus crtiques no acaben d'acceptar aquesta classificaci (Zapata-Ros, 2012). Per aix, i mentre no es presenten nous estudis que avalen la idea del connectivisme com a teoria de l'aprenentatge, en aquest treball se li donar el tractament d'enfocament pedaggic., Siga com siga, d'acord amb el seu autor, el connectivisme est basat en la

comprensi de que les decisions es fonamenten en elements canviants. Informaci nova s contnuament adquirida i s vital saber distingir el que es important del que no. Tamb s crtic saber reconixer quan les noves informacions alteren la validesa de les decisions preses ahir (Siemens, 2005, para. 24) En base a aquesta definici, Siemens proposa una srie de principis que han de caracteritzar l'ensenyament en base a l'enfocament connectivista: L aprenentatge i el coneixement resideixen en la diversitat dopinions. En eixe sentit s important presentar el tot per tal de seleccionar el millor enfocament. L aprenentatge s un procs de connexi de nodes. Rep una gran importncia el procs de creaci de xarxes formades per nodes que representen recursos especialitzats o fons dinformaci relacionades amb els continguts objecte d'estudi.
Carlos Milln Pgina 4/15

CLIL des d'un enfocament connectivista

L aprenentatge pot residir en elements no humans. s a dir, que pot residir fora de l'individu en la mesura que aquest pot ser activat o facilitat grcies a la tecnologia. Alguns autors, per, consideren que per ser ms precisos caldria parlar d'informaci o coneixement (Zapata-Ros, 2012)

La capacitat de saber ms s ms crtica que el que realment es sap. La capacitat de l'individu per buscar el coneixement i nodrir la seua xarxa esdev molt important.

Nodrir

mantenir

les

connexions

necessari

per

facilitar

laprenentatge continu. L'aprenentatge s un procs continu, no estats definitius o productes. Per tant, s fonamental continuar nodrint la xarxa de connexions i actualitzant els nodes existents. La destresa per veure connexions s fonamental . Aquesta destresa implica reconixer patrons i trobar punts d'uni entre els camps, idees i conceptes com a part fonamental de l'evoluci de la xarxa d'aprenentatge. Un coneixement actualitzat s la meta de tota activitat daprenentatge connectivista. En definitiva, l'objectiu final del connectivisme s estar al dia en un mn que canvia constantment. De forma transversal als principis enunciats, cal assenyalar la importncia que adquireix en l'enfocament connectivista la presa de decisions. Aix, els alumnes han de ser capaos de discernir qu aprendre i de interpretar all que reben a travs de la seua xarxa en un context de canvi constant. En paraules del seu autor Pot haver una resposta correcta avui que siga incorrecta dem degut als canvis en la informaci que afecta a la decisi (Siemens, 2005, para. 24). Per, quines sn les propietats que defineixen una activitat de caire connectivista? En aquest punt, s interessant fer referncia a les propietats enunciades per Downes (2010): Diversitat: La diversitat ofereix als alumnes l'exposici a diverses opinions i perspectives, sense obviar cap d'elles. Autonomia: Els estudiants tenen el control del procs, ja que sn ells els que decideixen qu aprenen, els que estableixen les connexions entre els diferents conceptes i determinen que s rellevant per les seues necessitats d'aprenentatge. Interactivitat: Aix s, la connexi entre els estudiants i els recursos de la seua xarxa d'aprenentatge, ja siguen altres persones o informaci. Aquesta
Carlos Milln Pgina 5/15

CLIL des d'un enfocament connectivista

interactivitat t lloc de forma contnua i sense restricci. Obertura: L'entorn d'aprenentatge no t lmits. Aquesta propietat s, en gran mesura, facilitada grcies a l's de les noves tecnologies que permeten a l'estudiant accedir a informaci cada volta ms disseminada a travs d'una xarxa quasi infinita. Per tant, podem concloure aquesta secci remarcant la importncia que tenen les tecnologies de la informaci i la comunicaci, aix com la Societat de la Informaci, en la definici i el context del connectivisme.

3. Tractament integrat de llenges i continguts

L'aprenentatge de llenges mitjanant el tractament integrat de llengua i continguts, tamb coneguda per les seues segles en angls CLIL (Content and Language Integrated Learning), s una metodologia que es caracteritza per l's vehicular de la llengua objecte d'aprenentatge en l'ensenyament de continguts en rees no lingstiques. L'objectiu d'aquesta metodologia s integrar de forma transversal al currculum educatiu l'aprenentatge de llenges. Aix, al emprar una llengua diferent a la llengua nativa de l'alumne (L1) per la interacci a l'aula s'augmenta l'exposici de l'alumne a eixa nova llengua, que pot ser una llengua en contacte (L2) o una llengua estrangera (LE), de manera que passa progressivament a formar part de la seua realitat diria i a esdevindre part del seu context cultural. D'aquesta forma es competncies comunicatives, en especial les relacionades amb fomenten les les llenges

estrangeres, seguint aix les recomanacions proposades per la Comissi Europea que estableixen les competncies clau per a l'aprenentatge permanent (2007). Aquest aprenentatge en una llengua diferent de la L1 es sustenta en la hiptesi de Cummings i Swain (1986) sobre l'existncia d'una competncia subjacent comuna. Aquesta hiptesi planteja que existeix un rea comuna on s'emmagatzemen els coneixement i les habilitats cognitivolingstiques independentment de la llengua en qu s'adquireixen, que simplement tindria una rellevncia superficial en el procs. En qualsevol cas, aquest trasps del temps dedicat a l'ensenyament de les llenges a les rees no lingstiques dels currculums de les diferents etapes educatives, respon a la necessitat de dedicar ms i ms temps a l'aprenentatge de les llenges. Aix, la crrega de les rees lingstiques no esdev excessiva, anant en detriment de la resta, i a ms a ms, cal assenyalar que hi ha certes estratgies coognitivolingstiques
Carlos Milln Pgina 6/15

CLIL des d'un enfocament connectivista

(justificar, resumir , descriure, demostrar...) o de processament de la informaci (localitzar, valorar, organitzar, comunicar...) que poden ser tractades millor en rees no lingstiques. Siga com siga, la metodologia CLIL ofereix els alumnes una possibilitat real d'interactuar en una L2 (o LE) de forma habitual en el context acadmic, ja que difcilment ho podran fer fra de l'escola. No obstant aix, CLIL no s un terme nou. De fet, existeixen precedents que avalen la seua efectivitat en sistemes educatius, com es el cas del canadenc. En aquest sistema s'ha promogut amb gran recolzament de les administracions educatives l's de metodologies innovadores per l'ensenyament bilinge ja des dels anys setanta (Eurydice, 2006). En qualsevol cas, no va ser fins als 90 quan es va establir el terme CLIL per fer referncia a aquest enfocament metodolgic. Siga com siga, s important veure l'ensenyament de tipus CLIL com un producte o evoluci dels seus antecedents histrics. Siga com siga, en l'actualitat aquesta metodologia est present als sistemes educatius de molts pasos en tot el mn, tenint especial presncia a la Uni Europea, degut a les singulars caracterstiques socioculturals i organitzatives que promouen la mobilitat laboral i educativa dins d'un context plurilinge. En eixe context, aquest enfocament rep diverses denominacions en funci del pais o l'idioma en qu s'aplica: TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per al valenci, AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos Curriculares en Lengua Extranjera) per a lentorn de programes en espanyol, CLIL (Content and Language Integrated Learning), EMILE (Enseignement de Matires par lIntegration d'une Langue trangre) i CLILiG: Content and Language Integrated Learning in German). Ara b, sembla que existeix prou consens en que CLIL s lexpressi ms adequada en tots els contextos daprenentatge de llenges estrangeres mitjanant els continguts curricular, per la qual cosa s'ha optat per aquest terme per a la redacci d'aquest text. Per, ara per ara, la metodologia CLIL s molt ms que una simple immersi lingstica. Alguns autors defineixen el CLIL com un paraiges on cauen diferents apropaments metodolgics per l'ensenyament de llenges (Marsh, 1994) com poden ser la immersi lingstica, programes bilinges i plurilinges o programes d'enriquiment de la llengua. Si b, el que realment aporta el CLIL s flexibilitat entre els diferents aspectes dels diferents apropaments que li confereix la capacitat d'aprofitar els punts ms forts de cadascun d'ells. En eixe sentit, l'enfocament CLIL s planteja com un enfocament pedaggic innovador i adaptatiu caracteritzat per l's d'una llengua diferent de la L1 dels
Carlos Milln Pgina 7/15

CLIL des d'un enfocament connectivista

alumnes per impartir els continguts no lingstics, per no sols per aix. Aix, alguns autors (Grenfell, 2009 i Prez Torres, 2009) han reflexionat sobre els factors que caracteritzen la metodologia CLIL ms enll de la substituci de la llengua vehicular. Els ms destacats es presenten a continuaci: s una metodologia centrada en l'alumne: La metodologia CLIL ha de promoure la implicaci dels alumnes i ha de promoure aprenentatges autntics inspirant-se en situacions i contextos propers a la realitat dels alumnes. Pren com a punt de partida aspectes concrets per desprs generalitzar. D'aquesta forma s'ajuda als alumnes a la comprensi dels nous conceptes en una llengua diferent de la seua L1 s una metodologia flexible: Al estar centrada en els alumnes necessita adaptar-se a ells, atenent als seus diferents estils d'aprenentatge. Cal tindre present, per tant, que els alumnes no tenen perqu ser experts en la llengua vehicular i, per tant, s fonamental adaptar els textos a les seues competncies o promoure altres estratgies per facilitar la comprensi del contingut i el context. Fomenta un aprenentatge interactiu i autnom: Interactiu pel que fa a la relaci amb la resta d'alumnes. Autnom perqu com la metodologia est centrada en l'alumne, tamb es s aquest el a que controla el on procs. prenen Aquesta especial caracterstica materialitza l'avaluaci,

importncia eines com les rbriques i les avaluacions peer 2 peer. s de mltiples recursos: Particularment pel que fa l's de les TIC, que ajudaran a aportar una rica varietat de recursos multimdia per enriquir el procs. Orientada a tasques: La tasca ser la unitat essencial de procs, on l'alumne haur realitzar una srie d'activitats per obtindre el producte final proposat en la tasca. Les tasques poden ser de recepci, que impliquen accions com recopilar, contrastar o analitzar, i de producci, que impliquen expressar-se i interactuar de forma escrita i/o oral. La dificultat de les tasques ha de ser progressiva i estar lligat a la progressi de les destreses dels alumnes. Pel que fa als resultats obtinguts emprant aquesta metodologia, diversos estudis avalen la validesa de CLIL en l'aprenentatge de llenges, com els comentats per Dalton-Puffer (2011) que, tot i la dificultat per establir una srie d'elements estndards de mesura per comparar experincies CLIL entre diversos territoris (dificultat que s
Carlos Milln Pgina 8/15

CLIL des d'un enfocament connectivista

encara ms notable si pensem en les diferncies socioculturals envers la llengua objecte d'estudi que poden variar en funci dels pasos i/o les llenges estudiades), posen de manifest que s precisament en la producci oral on ms notables sn els efectes de l'aprenentatge de llengua emprant aquest enfocament front a l'ensenyament tradicional. Finalment, cal assenyalar que la metodologia CLIL tamb ha sigut objecte de crtiques. Alguns estudis comentats per Dalton-Puffer (2011) indiquen que aquesta metodologia pot provocat una reducci de la participaci dels alumnes en la classe, esdevenint el idioma en que es transmeten els continguts un obstacle afegit. Un altre element crtic comentat al mateix estudi i tamb a Navs & Muoz (1999) s el fet que els professors que han de dur a terme aquesta transmissi de continguts en una llengua diferent de la L1 no siguen nadius en la llengua d'estudi i, en molts casos, ni tan sols experts. Aix pot provocar limitacions en la qualitat de la llengua exposada, per tamb en la qualitat dels continguts transmesos, ja que els docents es veuen limitats pel que fa als recursos expositius quan empren una llengua que no dominen altament.

4. CLIL des d'un enfocament connectivista

Tot i que, a simple vista, sembla que la metodologia CLIL t molts punts en com amb l'enfocament connectivista, es tracta d'una metodologia que originriament est associada amb el constructivisme (Casal, 2007). Com s'ha comentat prviament no es t constncia que el connectivisme tinga com el constructivisme rang de teoria de l'aprenentatge. No obstant, en aquest apartat es tractar de concretar les relacions entre la metodologia CLIL i l'enfocament connectivista. L'objectiu d'aquest apartat s determinar fins a quin punt una activitat CLIL es pot plantejar des d'un punt de vista connectivista. No s, per tant, objectiu d'aquest text establir una catalogaci de la metodologia CLIL com una metodologia eminentment connectivista, ja que, en definitiva, l'enfocament o paradigma sota el que es catalogue una activitat CLIL dependr de l'enfocament que el professor li done. Dit aix, a continuaci s'enumeraran una per una les propietats que caracteritzen el connectivisme i es comentar com es relacionen amb les caracterstiques de la metodologia CLIL:
Propietats del connectivisme Aplicaci CLIL

Carlos Milln

Pgina 9/15

CLIL des d'un enfocament connectivista

Diversitat

La diversitat en CLIL es caracteritza per l' ensenyament centrat en l'alumne, obtenint la seua implicaci a travs de la proposta d'activitats que partisquen del seu context i necessitats ms immediates per a, gradualment, anar ampliant el focus. Evidentment, aquestes necessitats de partida poden variar d'un individu a un altre. Tamb s una caracterstica relacionada amb la diversitat el fet que CLIL propose un tipus d'ensenyament flexible i facilitador, s a dir, que atenga als diferents estils d'aprenentatge dels alumnes, adaptant aix el grau i complexitat tant dels continguts com de l'exposici a la llengua objecte d'estudi. Un altre aspecte a tenir present s el fet que al impartir els ensenyaments en una LE, s ms que probable que en algun moment formen part dels continguts articles i/o opinions que provinguen de contextos socials i culturals diferents , contrastant aix amb aquelles opinions que s'han pres com a punt de partida. L'autonomia s una de les caracterstiques de la metodologia CLIL, que confereix a l'alumne la responsabilitat de recopilar, contrastar o analitzar informacions relacionades amb un tema determinat. Tamb cal assenyalar l'autonomia que se li confereix a l'alumne perqu siga protagonista del seu aprenentatge de la llengua d'estudi, de forma que haur de dissenyar estratgies per compensar les carncies comunicatives que trobe en el procs d'aprenentatge. Una altra caracterstica inherent a CLIL s la interactivitat, de forma que es fomenten les activitats en les que els alumnes interactuen entre ells, en grups o no, o amb terceres persones. La interacci s una part fonamental de l'aprenentatge de llenges en totes les seues vessants, ja siga en la producci textual o oral, en definitiva, de la competncia comunicativa. Aquesta caracterstica la trobem al CLIL en l's de les tecnologies de la informaci i la comunicaci que fomenten l'obertura de l'aula ms enll dels seus llindars fsics.

Autonomia

Interactivita t

Obertura

Com es pot apreciar, es relativament senzill associar les caracterstiques de la metodologia CLIL amb les propietats que defineixen el connectivisme. Per tant, cal concloure que no son conceptes incompatibles i que s possible plantejar una activitat CLIL des d'un punt de vista connectivista. Per que aquest enfocament puga ser dut a terme, cal assenyalar la importncia que t l's dels recursos i materials en el disseny de les activitats CLIL. Aix, una adequada selecci dels recursos i materials que s'empraran a l'activitat fomentar en major o menor mesura el grau de connectivisme amb que aquesta es desenvolupe. No es casualitat que l's de mltiples recursos i materials, especialment els basats en les TIC, per tal d'oferir un context d'aprenentatge ms ric i variat estiga entre les caracterstiques de defineixen el mtode CLIL. Per tant, aquesta caracterstica impregnaria en la prctica les quatre propietats del connectivisme.

Carlos Milln

Pgina 10/15

CLIL des d'un enfocament connectivista

Respecte a aix ltim, cal afegir que els materials emprats tamb poden ser proposats durant el desenvolupament de la activitat pel propi alumne, com a resultat de la seua autonomia i que poden estar relacionats tant amb l'aprenentatge dels continguts com de la llengua. Tot aix es concretar ms en el segent punt, on es presentaran una srie d'estratgies per tal d'aplicar els principis de disseny connectivistes en el disseny d'una activitat seguint la metodologia CLIL.

5. Estratgies per a aplicar principis del connectivisme a CLIL

L'objectiu d'aquest punt es proposar una srie d'estratgies que es poden emprar per dissenyar activitats seguint la metodologia CLIL des d'un enfocament connectivista. Per aix, es presentar una taula en la que es relacionaran els diferents principis de disseny identificats per al connectivisme i es proposaran una serie d'accions, eines o recursos que es poden dur a terme al disseny d'una activitat CLIL d'acord amb el que s'ha comentat als punts anteriors. Les estratgies que es presenten a continuaci, haurien de complementar-se amb aquelles que ja s'han proposat a la bibliografia per la correcta implementaci del mtode CLIL (Prez Torres, 2009).
Principis del connectivisme Estratgies de disseny activitats CLIL

Laprenentatge i el coneixement resideixen en la diversitat dopinions

Enlla a recursos digitals existents en LE relacionats amb els continguts: webs, podcasts, vdeos, etc.

s de les xarxes socials per identificar i seguir a experts relacionats amb els continguts i que es comuniquen en la LE.

s d'eines 2.0 com frums per fomentar la discussi sobre diferents aspectes dels continguts en la LE.

Promoure l'esperit crtic dels alumnes animant-los a opinar als comentaris dels continguts web 2.0 en LE (vdeos, blogs,

Carlos Milln

Pgina 11/15

CLIL des d'un enfocament connectivista

podcasts...) continguts.

relacionats

amb

els

Laprenentatge s un procs de connexi de nodes.

s de les xarxes socials per seguir persones relacionades amb els continguts i que s'expressen en la LE. s d'eines de collecci de marcadors o favorits, tot i diferenciant recursos relacionats amb els continguts (per exemple, una entrada a Wikipedia) i els relacionats amb la llengua (per exemple, un vocabulari tcnic L1-LE online) Promoure la compartici entre els alumnes dels seus perfils als diferents serveis 2.0. Foment en l's d'etiquetes en la LE per afavorir als programes emprats la recomanaci de nous recursos Usar les opcions de configuraci de les eines 2.0 emprades per optimitzar les funcions de recomanacions de continguts en base als interessos. Promoure i ensenyar l's caracterstiques avanades dels d'Internet. de les cercadors

Laprenentatge pot residir en elements no humans.

La capacitat de saber ms s ms crtica que el que realment es sap.

Nodrir i mantenir les connexions s necessari per facilitar laprenentatge continu.

Promoure l'accs regular a les xarxes socials per fer una revisi dels contactes que s'estan seguint Promoure l'accs regular a les eines de recopilaci de marcadors per procedir a una revisi dels que ja estan obsolets. Usar extensions del navegador per agilitzar la incorporaci i etiquetat de nous marcadors. Foment en l's d'etiquetes en la LE per afavorir la classificaci de recursos. s d'eines de sindicaci per tindre accs immediat a recursos que s'actualitzen regularment. Afavorir l'accs a serveis de promocions de notcies relacionades amb els continguts.

La destresa per veure connexions s fonamental. Un coneixement actualitzat s la meta de tota activitat daprenentatge connectivista.

Com es pot apreciar, gran part de les estratgies recomanades estan relacionades amb la que s'ha determinat com a principi transversal del connectivisme: la presa de decisions. Aix, moltes de les eines proposades ajudaran l'alumne a dur a terme aquesta presa de decisions i el guiaran cap a un entorn d'aprenentatge nic que s'ajustar a les seues necessitats especfiques.

Carlos Milln

Pgina 12/15

CLIL des d'un enfocament connectivista

6. Conclusions
Al text s'han plantejat les relacions entre dos conceptes relacionats amb l'mbit educatiu que estan prenent molta rellevncia en els darrers temps: El connectivisme com un recent enfocament pedaggic adaptat a les noves formes d'aprendre de la societat de la Informaci i la metodologia CLIL per a l'ensenyament integrat de llengua i contingut que, tot i que la seua implantaci es remunta a les darreres dcades del segle XX, t una flexibilitat que li ha perms adaptar-se tamb a l'aprenentatge del segle XXI. El resultat d'aquesta comparaci ha constatat l'existncia d'elements comuns i compatibles. Aquest resultat no resulta sorprenent, ja que al tractar-se de dos enfocaments innovadors pel que fa a l'ensenyament que s'han definit en base a l'anlisi de la forma en que les persones es relacionen i aprenen en l'actualitat, es comprensible que, de forma independent hagen arribat a conclusions similars sobre com s'ha de plantejar el procs d'ensenyament-aprenentatge. Ara b, el principal element diferenciador s el que fa referncia a l'aprenentatge de llenges en CLIL. Aix mentre el connectivisme es pot entendre com un enfocament ms general de com ha de ser el procs d'ensenyament-aprenentatge, la metodologia CLIL es centra, a ms a ms, en incorporar a aquest procs l'aprenentatge d'una llengua. Per aix, s'ha optat per apropar la metodologia CLIL a l'enfocament connectivista tot i proposant algunes estratgies per al disseny d'activitats CLIL sota aquesta perspectiva. Cal assenyalar que, tot i la immediatesa amb que s'han establert els punts de trobada entre connectivisme i CLIL, les conclusions d'aquest treball no fan pensar, d'entrada, en que existisca una relaci intrnseca entre els dos conceptes. Aix, el que una activitat CLIL siga ms o menys connectivista depn en darrer terme de quin enfocament se li done en el moment del seu disseny. Per tant, no tota activitat CLIL s per se connectivista. Quelcom similar passa en l'altra direcci; tot i la diversitat de les activitats connectivistes, que empren recursos disseminats per tota la xarxa sovint en idiomes diferents a L1 de l'alumne, no es pot concloure que aix supose una activitat CLIL, ja que no es contempla el tractament de la llengua com a part del procs. De nou, que una activitat connectivista caiga dins la metodologia CLIL dependr de les intencions del dissenyador ms que de l'enfocament en si mateix.

Carlos Milln

Pgina 13/15

CLIL des d'un enfocament connectivista

7. Bibliografia
Maljers, A., Marsh, D., and Wolff, D. (Eds.) (2007). Windows on CLIL: Content and Language Integrated Learning in the European Spotlight. The Hague: European Platform for Dutch Education, and Graz: European Centre for Modern Languages. Navs, T. & Muoz, C. (1999). CLIL experiencies in Spain in Marsh, D. & Lang, G. (Eds.) Implementing Content and Language Integrated Learning . Jyvskyla: ERpaino & Jyvskyln yliopistopaino. Prez I. (2011). CLIL/AICLE/Plurilingismo. Recuperat de

http://www.isabelperez.com/clil.htm Posada, F. (2012). Ideas prcticas del conectivismo. Recuperat de

http://canaltic.com/blog/?p=800

8. Referncies
Casal, S. (2007). The integrated curriculum, CLIL and constructivism. En F. Lorenzo; En Casal S., Alba V. & Moore P. (Eds.)(2007) Models and Practice in Clil. Revista Espaola de Lingstica Aplicada. Volumen monogrfico. (pp. 55-65) Comissi Europea (1995). White paper on education and training. Teaching and learning: Towards the learning society. Recuperat de http://europa.eu/documents/comm/white_papers/pdf/com95_590_en.pdf Comissi Europea (2003). Promoting language learning and linguistic diversity: An action plan 20042006, 129. Recuperat de http://ec.europa.eu/education/doc/official/keydoc/actlang/act_lang_en.pdf Comissi Europea (2007). Competencias clave para el aprendizaje permanente. Un marco de referencia europeo. Luxemburgo: Ocina de Publicaciones Ociales de las Comunidades Europeas Cummings, J. & Swain, M. (1986). Bilingualism in Education. New York: Longam Dalton-Puffer, C. (2011). Content-and-Language Inegrated Learning: From Practice to Principles? Annual Review of Applied Lingistics (31) pp. 182-204,

Carlos Milln

Pgina 14/15

CLIL des d'un enfocament connectivista

doi:10.1017/S0267190511000092 Davis, C., Edmunds, E., & Kelly-Bateman, V. (2008). Connectivism. En Orey M. (Ed.), Emerging perspectives on learning, teaching, and technology . Recuperat de http://projects.coe.uga.edu/epltt/ Downes, S. (2010). Learning networks and connective knowledge. En Yang H. & Yuen S. (Eds.), Collective intelligence and e-learning 2.0: Implications of web-based communities and networking (pp. 1-26). Hershey, PA: IGI Global. Eurydice Network (2006). Aprendizaje Integrado de Contenidos y Lenguas (AICLE). Bruselas: Recuperat de http://www.eurydice.com Grenfell, M. (Ed.) (2002) Modern Languages Across the Curriculum. London: Routledge. Marsh, D. (1994). Bilingual Education & Content and Language Integrated Learning. Paris: International Association for Cross-cultural Communication, Language Teaching in the Member States of the European Union (Lingua), University of Sorbonne. Prez Torres, I. (2009). Apuntes sobre los principios y caractersticas de la metodologa AICLE en Pavn, V. & vila, J. (Eds.), Aplicaciones didcticas para la enseanza integrada de lengua y contenidos. (pp. 171-180) Sevilla: Consejera de Educacin de la Junta de Andaluca-Universidad de Crdoba. Siemens, G. (2005, January). Connectivism: A learning theory for the digital age. International Journal of Instructional Technology & Distance Learning , Recuperat de http://www.itdl.org/Journal/Jan_05/article01.htm Zapata-Ros, M. (2012) Es el conectivismo una teora? Lo es del aprendizaje? Recuperat de: http://redesabiertas.blogspot.com.es/2012/08/es-elconectivismo-una-teoria-lo-es-del.html

Carlos Milln

Pgina 15/15