en lluita ATUREM LES RETALLADES DE D LA DRETA

anticapitalisme i revoluci

desembre 2011 | n9 | 1
Preu ajut 150

www.enlluita.org

esprs de les eleccions generals del 20N, on el PP va aconseguir una majoria absoluta descons al congrs molt mplia, cal deixar clar que aquesta majoria de cap manera es correspon amb la realitat social de lEstat. No hi ha hagut una dretanitzaci de lelectorat estatal, ja que el PP noms ha obtingut al voltant de mig mili de vots ms que quatre anys enrere, tan sols el 32% sobre el total del cens electoral. Per contra ha estat el daltabaix del PSOE, que havent retallat drets socials que afecten el seu electorat, ho ha pagat perdent quatre milions de vots que expliquen la victria electoral de la dreta. Daltra banda sn molt positius els ms de dos milions de vots que han rebut els partits a lesquerra del PSOE com IU, Equo o Comproms al Pas Valenci, que una vegada ms mostren la polaritzaci didees que a poques de crisi donen respostes, i molta gent les busca desquerres. La derrota electoral de la candidatura feixista disfressada de demcrata Plataforma per Catalunya ha estat el fruit de la mobilitzaci de la plataforma unitria UCRF (Unitat Contra el Feixisme i el Racisme). Els resultats a Euskal Herria sn extraordinaris, on Amaiur, la coalici abertzale amb lesquerra nacionalista basca ha estat la ms votada, i situa la qesti nacional basca al centre de la poltica de lEstat espanyol, tot un problema per a la dreta espanyolista i els seus intents dhegemonitzar la poltica estatal. Continua a la pgina 2

2011: Lany que van esclatar les revolucions

Pginas centrals

Anticapitalistes: una campanya per impulsar les lluites pels drets socials
Pgina 3

La democrcia senfonsa en la Borsa. Mites sobre lausteritat

Pgina 6

Slutwalk: polmiques i potencialitats duna lluita feminista

Pgina 6

desembre 2011 | en lluita

Primera Lnia

20N: Ara com abans la batalla pels nostres drets est al carrer
Ms enll de la mala notcia que suposa la victria del PP, els resultats de les eleccions generals del 20N evidencien dues qestions fonamentals que, per a aquells que lluitem per una sortida alternativa a la crisi, llancen una mica de llum en un mapa tenyit de blau. En primer lloc, els resultats indiquen el rebuig de bona part de la poblaci a les poltiques econmiques neoliberals que, a lltima legislatura, shan tradut en retallades socials i als serveis pblics i en la prdua de drets laborals. Aquest desencantament troba la seva expressi ms evident en el desastre del PSOE, que ha obtingut els pitjors resultats de la seva histria, perdent ms de 4.200.000 vots respecte a les eleccions de 2008. Malgrat els esforos dltima hora de Rubalcaba per donar una imatge de candidat comproms amb els i les treballadores, la veritat s que el clar alineament del govern del PSOE amb els interessos dels mercats, s a dir, dels magnats del sector nancer i els empresaris, els ha passat factura. Evidentment, el PP, lluny de suposar cap canvi respecte al model econmic imperant ns ara, no far una altra cosa que aprofundir en les retallades. Per aquest motiu, tan sol una part molt minoritria de lelectorat desencantat amb les poltiques del PSOE ha donat el seu vot a lopci que, encara que certament ms dura i retrgrada, no deixa de ser laltra cara de la mateixa moneda. En realitat, malgrat haver obtingut la majoria absoluta, ms
Ana Villaverde

Combatem els masclismes

Aquest any 55 dones han mort per la violncia masclista a lEstat espanyol. No obstant aix, milions de dones pateixen diriament diverses formes de violncia masclista. No sn tant meditiques, per els maltractaments psicolgics de tota mena, la invisibilitzaci de la dona o la hipersexualitzaci i mercantilitzaci de la imatge de la dona sn elements estructurals de lopressi capitalista. La doble jornada laboral, a la feina i a casa, salaris ms reduts, alts ndex datur i la precarietat sn factors que afecten especialment a les dones i constitueixen la base material de les violncies masclistes. Sha de lluitar contra la discriminaci de la dona en leconomia, per tamb s imprescindible que combatem dia a dia totes les formes de violncia vers les dones. En aquest sentit, el passat dia 25 de novembre milers de persones van manifestar-se a lEstat espanyol en el Dia Internacional contra la Violncia de Gnere. A Barcelona, el mateix dia un grup ultracatlic va convocar una manifestaci antiavortista. Els antiavortistes van reunir noms una vintena de persones, mentre que aquelles que defensem el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos vam aplegar a ms de 200 persones. Els antiavortistes van estar durant tot el recorregut assetjats i el crit de Avortament lliure i gratut va ser el que ms es va escoltar als carrers.
Luis Zhu

Amb el PP al govern hi haur encara ms retallades i tamb mesures retrgades.

que haver guanyat les eleccions el PP (que tan sols ha pujat en uns 500.000 vots respecte a 2008), el que ha passat s que el PSOE les ha perdut. En segon lloc, els resultats de les eleccions mostren un gir cap a lesquerra de bona part dels votants tradicionals del PSOE. El ms signicatiu sobre aquest tema ha estat el considerable ascens dEsquerra Unida, que ha passat de 2 a 11 diputats i diputades. Si a aquests resultats, li sumem els vots a altres candidatures desquerres ms minoritries, el resultat s de gaireb 3 milions de votants que se situen a lesquerra del PSOE. Esment especial merei-

xen els resultats de la coalici de lesquerra abertzale, Amaiur, que amb 7 escons es situa per davant del PNB a Euskal Herria. Daltra banda, la candidatura Anticapitalistes, que es presentava amb un programa de ruptura clara amb el sistema, ha obtingut 24.456 vots (presentant-se noms en 13 provncies). Es tracta duns resultats molt modests, per ms enll de la representaci parlamentria, lobjectiu fonamental de la candidatura consistia a donar visibilitat a idees clarament anticapitalistes i alternatives per sortir de la crisi durant la campanya electoral, i en aquest sentit el resultat ha estat bastant positiu.

Com deia el titular de portada daquest diari el mes passat, hagi guanyat qui hagi guanyat, la lluita est als carrers. A ms del moviment 15M, que segueix gaudint de gran vitalitat, amb el PP al Govern s molt probable que als propers mesos apareguin noves lluites, com les que ja existeixen al sector de leducaci a Madrid o a la sanitat a Catalunya. Els sindicats majoritaris es veuran cada vegada amb menys excuses per no convocar una vaga general. En aquest context, la majoria absoluta del PP no pot fer-nos caure en la resignaci. Al contrari, la nostra capacitat de resposta ha destar a laltura de les retallades que vindran.

Massiva Vaga General a la GB

Dos milions de treballadors i treballadores del sector pblic van ser convocades a la vaga el passat 30 de novembre a Gran Bretanya per defensar les seves pensions. I la resposta ha estat excellent. Per molt que Cameron sobstini a qualicar-la de fracs, la veritat s que ha estat la major vaga a Gran Bretanya des dels anys 80, com han assenyalat la majoria dels mitjans. Un exemple illustratiu de labast de la vaga s que a Esccia solament van obrir 33 dels 2.700 collegis pblics. La vaga va ser convocada fa ms de dos mesos per prop de 30 sindicats de la funci pblica. Les manifestacions shan succet en gaireb mil localitats britniques i en alguns llocs, com Londres, els i les activistes del 15M shan sumat a la mobilitzaci ocupant alguns edicis. Lxit daquesta jornada de vaga ens ha de servir com a horitz a totes les treballadores de lEstat espanyol, especialment als i les professores de Madrid i a les sanitries de Catalunya que estan patint les retallades ms fortes. No obstant aix, la unitat de totes les treballadores, siguin del sector que siguin, s imprescindible per aturar els atacs socials que estem patint. Com deia un activista a les xarxes socials, els funcionaris no sn els nostres enemics, el nostre enemic sn els rics.
Irene Grau

Egipte: nova fase de xit de la vaga general universitria la revoluci

La Vaga universitria del 17 de novembre ha estat la primera impulsada pel sector des de la lluita contra Bolonya. A nivell general la vaga ha estat un xit, amb una aturada generalitzada de les classes i una massiva auncia a la manifestaci. La UAB va ser potser el millor exemple de lxit de la vaga, amb un 80% de seguiment segons dades ocials. A les 7 del mat un piquet de prop de 150 persones entre estudiants i professores es van reunir a la Plaa Cvica. Es van dur a terme diverses accions durant tot el dia: tall de lautopista AP-7, tall dels ferrocarrils, barricades als accessos i piquets informatius a les carreteres i les aules. Al campus UB central la jornada de lluita va ser altament secundada, amb piquets coordinats que van dur a terme talls de carreteres i accions contra el Banc de Santander, la Borsa de Barcelona, la conselleria dEducaci i el Banc dEspanya durant el mat.
Diego Mendoza

Al campus de UB Diagonal, la vaga es va iniciar la nit anterior amb una ocupaci generalitzada de facultats. A les 8 del mat es va tallar lavinguda Diagonal i a continuaci es formaren piquets per anar a les aules. La immensa majoria de les classes estaven buides, demostrant-se la efectivitat que va tenir la mobilitzaci i conscienciaci de les setmanes prvies. A la UPF les mobilitzacions siniciaren el dilluns amb locupaci de ledici Roger de Llria. Desprs duna setmana intensa de xerrades informatives i mobilitzaci, la jornada de vaga va tenir un seguiment desigual i no va comptar amb el suport de gran part de la plantilla docent. Cal destacar que aquesta vaga ha estat fruit de un procs de mobilitzaci, ocupacions de facultats i accions prvies coordinades des de espais unitaris com la PUDUP. La vaga del 17N tan sols marca el comenament duna lluita estudiantil que aquest curs jugar un paper clau en el panorama poltic.

Desenes de milers de persones van tornar a ocupar durant lltim cap de setmana de novembre la Plaa del Tahrir per exigir la del rgim militar per part del Consell Superior de les Forces Armades (CSFA) i una transmissi immediata del seu poder a un govern civil. Per una vegada ms la policia va tractar de dispersar als i les activistes. Desprs dun llarg cap de setmana de lluita on va haver-hi avanos i reculades en la presa de la plaa, nalment va ser guanyada per milers de persones expulsant aix a la policia. Una vegada ms la revoluci ha demostrat que no sacontenta amb un canvi de govern, exigint la del poder per part del CSFA, el qual mant la mateixa poltica repressiva de Mubarak, aprovant lleis que prohibeix les vagues i les protestes. Encara que supercialment pugui semblar que tot ha canviat, laparell estatal i leconomia segueix estant dominada pels mateixos governants que suposadament van ser derrotats.

Leo Mena

Les eleccions que sestan celebrant sota el rgim militar en el moment de tancar aquesta edici noms sn una forma de desactivar la lluita popular. El poble treballador egipci aspira a una democrcia real sense la coacci militar i una economia al servei de les persones i no del mercat capitalista. Les lluites dels i les treballadores egpcies no han fet ms que comenar. Organitzar i coordinar els comits de lluita i les fbriques per estendre les vagues a tot el pas s lobjectiu de les i els revolucionries egpcies. Noms aix podrem enderrocar la junta militar i construir un poder al servei del poble egipci.

desembre 2011 | en lluita

Anticapitalistes, una campanya per impulsar les lluites socials

Les idees anticapitalistes han estat molt presents a la campanya electoral de les passades eleccions generals del 20N. En plena crisi del sistema, quan es fa ms evident que mai que el capitalisme no pot satisfer les necessitats dels i les estudiants, treballadores i pensionistes, molta gent ha debatut sobre idees anticapitalistes quan sha plantejat una sortida social a la crisi. Enfront dels grans partits poltics, els banquers i els grans empresaris que armaven que no hi ha Pla B, que no queda ms remei que retallar serveis socials per sortir de la crisi, la coalici Anticapitalistes (en la qual sintegra En lluita) ha portat a la campanya electoral alternatives perqu la crisi la paguin els qui lhan provocat, els capitalistes. La campanya electoral conjunta entre Esquerra Anticapitalista, Lluita Internacionalista i En lluita empeny en pro del reagrupament de lesquerra revolucionria. Un reagrupament ms necessari que mai. Aquestes organitzacions, i aquelles que es puguin sumar a aquest projecte de conuncia, hem de seguir treballant conjuntament als moviments socials (al moviment 15M, especialment) i sindicats on coincidim per fer que les idees revolucionries siguin compartides cada dia per ms gent. De fet, els millors resultats shan obtingut all on aquestes organitzacions han treballat conjuntament, illusionant a molta gent en la creaci dun pol anticapitalista que representi una alternativa real, com a les ciutats de Sevilla i Barcelona. Els resultats ms alts shan obtingut a Catalunya (13.829 vots, un 0,40%) on les organitzacions integrants de la candidatura tenien ja una experincia prvia de treball conjunt a la coalici Des de Baix. Anticapitalistes ha recollit gaireb 24.500 vots a les 13 provncies on es presentava, un resultat molt positiu. Vots militants, vots anticapitalistes de gent que aposta decididament per la construcci duna alternativa revolucionria des dabaix. Vots de suport als i les candidates
Jesus Castillo

Qu pensa En lluita Contra la dreta, anticapitalisme

Ve de la portada Amb la pujada del PP al poder sha desperar un aprofundiment en les retallades de drets socials que ja va comenar el PSOE, alineades amb els interessos dels poders econmics i nancers de la Uni Europea. Fixant-nos en els arguments i les mesures dausteritat aplicades per les dretes autonmiques o europees ens fem una idea del que sens ve a sobre. A Catalunya CiU ha atacat frontalment el sistema pblic sanitari catal, posant en perill la salut, ns i tot la vida de la gent que no pot pagar-se una assegurana mdica. Diu que ha rebut una Generalitat en nmeros vermells i que lausteritat immediata s lnica soluci. David Cameron argumentava el mateix quan desprs de guanyar les eleccions al parlament del Regne Unit el 2010 es disposava a retallar serveis socials, o Esperanza Aguirre directament difamava dient que els i les professores de la Comunitat de Madrid treballen poc i per aix calia retallar en educaci. Les retallades als serveis pblics afectaran ms directament a les dones que en aquesta societat capitalista i sexista carreguen amb el treball de cures de nens, nenes i gent gran, a ms de cobrar menys que els homes. Al sector pblic treballen una gran majoria de dones que es veuran doblement atacades per la prdua del seu treball i la tornada a la llar familiar per suplir les retallades en educaci i sanitat, serveis pblics que abans socialitzaven les tasques i ara recauran sobre les dones. Com deia Marx, no s la conscincia dels ssers humans el que determina al seu sser, sin lsser social el que determina la seva conscincia, i aquest retrocs en els drets de les dones pot agreujar el sexisme en la societat que aculli previsibles mesures antiavortistes de la dreta, per exemple. Els arguments i les resistncies contra lausteritat estan als carrers i en les lluites. Les vagues del professorat de la Comunitat de Madrid, les lluites del sector sanitari a Catalunya o les vagues universitries mostren el cam per poder fer front a les retallades. El paper del moviment del 15M ser clau si s capa de connectar amb els treballadors i treballadores, teixir xarxes de resistncia als atacs que puguin respondre amb ms combativitat que la mostrada ns ara. Les mobilitzacions entren ara en una fase decisiva en la qual ens juguem els nostres drets, de la seva amplitud i radicalitat en dependran les victries. Per aix cada vegada s ms urgent la construcci dun pol que articuli a tots i totes les activistes anticapitalistes on coordinar-se per aportar al moviment perspectives i estratgies de lluita contra les retallades. La campanya electoral de Anticapitalistes impulsada en diferents nuclis formats per diversos collectius i els resultats electorals encara que limitats (24.456 vots), per consistents amb les autonmiques, mostren la possibilitat i necessitat de consolidar els nuclis creats en campanya i planteja el repte de convertir els vots en activistes i daglutinar tota aquesta gent que ha recolzat el projecte. El camp est adobat per a la crisi, sembrat dactivistes i noms falta regar perqu germinin les i els anticapitalistes i creixin les seves arrels sanes i fortes en les lluites.
En lluita | redaccio@enlluita.org | www.enlluita.org Telf. 93 176 68 56 | 646 788 180 Imprs a IMPRINTSA, Sant Fruits de Bages Diposit legal B121732011

Anticapitalistes ha fet una campanya de denncia dels responsables de la crisi.

dAnticapitalistes que ara, igual que abans de les eleccions, segueixen treballant diriament a espais de resistncia a les injustcies del sistema. Els resultats superen amb escreix als aconseguits per Esquerra Anticapitalista a les ltimes eleccions europees en una sola circumscripci estatal. Lesperit combatiu dAnticapitalistes sha reectit als actes de campanya, molts dells petites mobilitzacions de denncia a entitats bancries o seus de partits poltics pro retallades. Per exemple, la campanya a Madrid va comenar penjant cartells a la porta dEsperanza Aguirre. Sens dubte tot s millorable i hem danar optimitzant la coordinaci entre organitzacions en el treball conjunt, la qual cosa hem de fer en el cam de les lluites que compartim. Lluites que esperem

vagin a ms als propers mesos a mesura que el govern de dretes resultant de les eleccions vagi imposant les seves retallades socials. El Partit Popular ha guanyat les eleccions perqu el PSOE sha enfonsat, perdent ms de 4 milions de vots. Milions de votants han girat a lesquerra mostrant la seva oposici frontal a retallades socials dirigides a salvar als mateixos banquers responsables de la crisi. Ara s el moment que aquesta rebelli contra el social liberalisme mostrada a les urnes es plasmi en una actitud activa de lluita contra el capitalisme responsable de la crisi. Ja abans de les eleccions sabem que, guanyara qui guanyara, guanyaria la Banca. Mirem a Egipte o a Grcia: El que fa el Parlament poden desfer-ho els carrers.

Laltra opini
Per Marianna Chronopoulou*

Crisi i resistncia a Grcia

arrerament gaireb tota la gent, quan sent el nom de Grcia, pensa en dues coses. La primera s la gravetat de la crisi econmica. I s veritat, la economia de Grcia encara que no noms la della no funciona. Tenim un deute extern gegant, latur est pels nvols i els mercats no ens tenen cap confiana. La segona s la lluita contra lausteritat, les vagues i les ocupacions que han tingut lloc al llarg dels ltims dos anys. El govern grec, per resoldre la crisi i per salvar els banquers i els empresaris, noms ha pensat en una soluci: retallades i augment dimpostos. Retallades de salaris, pensions, dels diners que dna a la salut, leducaci i per tot all que la gent necessita. Daltra banda, dna milers de milions deuros cada setmana als bancs i destina milions cada any a lexrcit, la guerra i la policia. La resposta dels treballadors i les treballadores va ser la lluita contra aquestes mesures. El seu enuig es veu als carrers de gaireb totes les ciutats del pas. Ms de quinze dies de vaga

general i moltes vagues ms llargues en alguns sectors: com les i els escombriaires, les i els conductors dels mitjans de transport; ocupacions estudiantils de les universitats i escoles, contra la privatitzaci de leducaci. I aquesta tardor, ocupacions de llocs de treball (ajuntaments i ministeris) contra lFMI i les noves retallades. A ms, la gent ha lluitat molt contra els feixistes i contra el racisme, organitzant grans manifestacions contra un govern que vol que la gent cregui que la situaci actual s culpa de les persones immigrades i no de la seva poltica. I encara que la policia respon davant les manifestacions, cada vegada, amb ms violncia (durant lltima vaga general de 48 hores, un home va morir pels gasos lacrimgens que van utilitzar) la lluita contnua. La gent ja no t por dells i ja no vol ser governada com abans. Lesquerra anticapitalista (ANTARSYA i SEK) ha fet un gran esfor per organitzar aquesta lluita per tot arreu i la seva contribuci ha estat molt important. Ja hi ha ms gent al carrer i nosaltres som

ms forts que abans, ats que hi ha ms i ms gent que cerca una alternativa cap a lesquerra. Durant el mes passat, el nostre ex primer ministre va anunciar un referndum. El va cancellar, va demanar el vot de confiana del Parlament i va dimitir. Ara, al pas on la democrcia va nixer, tenim un govern que no ha estat elegit pel poble. Tenim un banquer com a primer ministre (Lucas Papademos, antic vicepresident del Banc Central Europeu) qui ens governa conjuntament amb el partit de la dreta, Nova Democrcia, el partit socialdemcrata PASOK, i el partit de lextrema dreta Laos; ja tenim 3 feixistes com a ministres i subsecretaris. El que hem de fer ara s continuar la lluita contra lausteritat i lluitar amb ms determinaci. Volem que els sindicats organitzin vagues generals indefinides per desfer-nos daquest govern, lFMI i tamb del sistema que est clar que no funciona, el capitalisme. *Militant del Partit Socialista dels Treballadors (SEK), a Grcia

desembre 2011 | en lluita

Revoluci

2011: PRIMER ANY DE REVOLUCIONS

1. Assemblea a Plaa Catalunya del Moviment 15M 2. Plaa Tahrir a El Caire 3. Vaga general a Atenes 4. Bloqueig del Parlament de Catalunya el passat 15 de juny 5. Protesta a Nova York de Occupy Wall Street.

Manel Ros ens parla sobre lany ple de lluites i revolucions que deixem enrere, la seva importncia i com podem aprendre de la histria per afrontar un nou any de lluites.
i una cosa ha quedat clara durant aquest any que sacaba s que les revolucions quelcom que molts opinlegs han volgut negar i amargar sota lestora s possible. I no noms va ser possible durant el segle XIX o el segle XX una altre de les grana mentides, que les revolucions noms tenien sentit al passat sin que shan donat ben entrat el segle XXI. Fins al punt que podrem anomenar lany 2011 com lany de les revolucions. Sens dubte durant tot aquest any i cap a nals de lanterior el nivell de les lluites ha anat creixent a mesura que els efectes de la crisi sobre la vida quotidiana de les persones anava augmentant. I aix, al igual que es va donar durant els anys 60 la dcada on tot va semblar que era possible sha donat no noms dins les fronteres de certs estats, sin que sha anat desenvolupant a nivell internacional, creuant fronteres i connectant les lluites, des de El Caire ns a Wisconsin, des de Santiago de Xile ns Atenes i des dels carrers de Barcelona o Madrid ns als carrers de Londres. Quan tens la sort de formar part de moments que passaran a la histria, moltes vegades no tadones de la importncia daquell moment. s per aix que hem de posar en context lany que hem viscut i donar-li la importncia poltica que es mereix. Que les lluites es donin en un mateix moment i que es generalitzin no es gens fcil que passi, ja que el nivell de lluites acostuma a ser fora diferent entre els diferents moviments, alhora que prenen diferents formes. El que queda clar s que la trajectria de les

diferents lluites ha estat ascendent i la situaci econmica internacional no sembla ajudar a que disminueixi. A nals de lany 2010 Portugal, Grcia i lEstat espanyol van viure les seves respectives vagues generals. Frana per la seva banda va viure vagues massives, on cada dia es votava per la seva continuaci. A Gran Bretanya els estudiants en protesta contra la pujada de taxes van irrompre a la seu del partit conservador, aixecant barricades i fogueres al seu voltant. A nivell de lEstat espanyol s important recalcar que la vaga general del 29 de setembre de 2010 malgrat el que diuen algunes persones desquerres no noms va ser un xit i una demostraci de fora per part de la classe treballadora, sin que va servir tamb de catalitzador de les lluites que vindrien lany segent. Va ser enmig daquesta situaci explosiva on va prendre la guspira que va fer trontollar rgims que semblaven indestructibles al pas del temps. El 17 de desembre i avanant-se a les estacions va ser quan va arribar la Primavera rab a Tunsia, que va dur les lluites a un nivell superior no vist en dcades. La Revoluci de Tunsia va fer caure una dictadura de dcades en menys de un mes. Aquesta revoluci va conduir directament a la Revoluci Egpcia del 25 de gener, que davant la mirada atenta de tot el mn, va enderrocar a uns dels dictadors ms sanguinaris i opressius de lOrient Mitj. Hosni Mubarak, que semblava indestructible, va caure nalment amb noms 17 dies de revoluci. El que durant dcades semblava impossible es tornava possible en qesti de dies.

No hi ha dubte que la Revoluci Egpcia ha estat lesdeveniment poltic ms important de lany. Per, per qu?, qu va tenir dimportant? Les raons sn bsicament tres: 1)

El que durant dcades semblava impossible es tornava possible en qesti de dies

La escala de les mobilitzacions de masses, gaireb ms de 15 milions de persones es van manifestar de forma constant i diria pels carrers dEgipte; 2) la grandria i combativitat de la classe treballadora egpcia, la ms gran de lOrient Mitj i el seu paper clau en la caiguda de Mubarak; 3) la importncia dEgipte per a limperialisme nord-americ a lOrient Mitj, especialment pel que fa al conicte entre Israel i Palestina. Com a resultat daix la Revoluci Egpcia va servir com a inspiraci a nivell internacional,

portant revoltes i revolucions arreu de la regi: Lbia, Bahrain, Yemen i Sria. Malgrat alguns contratemps, la immensa repressi i la intervenci imperialista a Lbia i Bahrain, les revolucions als pasos rabs continuen com han demostrat les manifestants de la Plaa Tahrir aquest darrers dies i encara ning sap com poden acabar i ns a on arribaran. La Plaa Tahrir i la Revoluci Egpcia van ser una inspiraci per milions de persones, per no noms al mn rab. La onada revolucionria va arribar molt ms

desembre 2011 | en lluita

enll, connectant amb les treballadores americanes de Wisconsin i Okland, les indignades a lEstat espanyol o les estudiants xilenes. A lEstat espanyol la influncia de la Revoluci Egpcia ha estat ms que evident amb locupaci de places arreu de lEstat durant els mesos de maig i juny. Moviment que a la vegada ha inspirat a les indignades nordamericanes ocupant desenes de ciutats arreu dels EUA. Grcia per la seva banda ha viscut lonada de vagues generals ms gran de la seva histria, amb una que es va allargar 48 hores i Gran Bretanya va tenir la vaga general del sector pblic ms massiva de les ltimes dcades. Algunes perspectives histriques A curt pla totes les persones estan generalitzant aquesta mena dexperincies. La situaci ho permet ja que la majoria de les persones estan tenint que enfrontar-se amb atacs als seus nivell de vida des de lesclat de la crisi la tardor del 2008. Per perqu aquesta generalitzaci es mantingui a llarg pla cal donar un cop dull a les experincies anteriors i posar el que est passant en una perspectiva histrica. Des de laparici de la classe treballadora moderna la lluita revolucionria ha vist tres grans onades. La primera va ser a lany 1848. Va ser llavors que va aparixer el primer moviment organitzat de treballadors amb el moviment Cartista a Gran Bretanya i la publicaci del Manifest Comunista de Karl Marx i Fredric Engels. Aquest cop lespurna de la revolta va tenir lloc a Palerm, Siclia, i es va escampar per tota Europa a travs de Frana, Alemanya, Hongria, ustria, Itlia i Sussa. Per desgracia desenes de milers de persones van morir, la reacci va triomfar a tot arreu i el moviment es va apagar amb lentrada del capitalisme en una expansi econmica que semblava que resoldria els problemes ms immediats de les persones. En aquells moments la classe treballadora era massa petita i el capitalisme massa fort perqu pogus haver una possibilitat real de victria. La segent onada revolucionria va comenar abans que esclats la Primera Guerra Mundial amb la Revoluci Russa de 1905, que va incloure els anys anomenats Great Unrest (el Gran Malestar) a Gran Bretanya entre 1910 i 1914, la formaci del sindicat internacional Industrial Workers of the World als EUA o la revolta irlandesa del 1916. El punt culminant va ser la Revoluci Russa de 1917, la primera revoluci victoriosa de la histria. A 1917 li van seguir sis anys on el sistema capitalista es va veure seriosament amenaat. Revolucions o situacions pre revolucionries es van donar a Finlndia, Hongria, ustria, Alemanya i Itlia, acompanyats de situacions gaireb revolucionries a Gran Bretanya, Frana, Irlanda o lEstat espanyol. Per desgracia de nou els processos revolucionaris no van culminar del tot. La Revoluci Russa no es va aconseguir estendre i la reacci va triomfar a Itlia amb la pujada al poder de Mussolini, Hitler a Alemanya i la contrarevoluci estalinista a Rssia. La tercera onada revolucionria, i la ms recent, va comenar a finals dels anys 60. Durant lany

ribat encara al nivell de la lluita de classes del 1917 per estem vivint lluites explosives i revolucions que hem de tenir clar que sn noms la punta de liceberg dun nou i ms radical cicle de lluites. La situaci econmica s cada cop pitjor i ni la classe dirigent sap com posar-li soluci. La explosi del 1968 va venir arran de la primera gran crisi desprs del boom econmic de la postguerra, amb un sistema en plena recessi, com lactual. Aquest cop el moviment est creixent per fer front als efectes de la crisi, que fins hi tot els comentaristes neoliberals adverteixen que durar anys. Per altra banda hi ha un nou aspecte que cal tenir en compte: el canvi climtic. De fet el canvi climtic ja est tenint conseqncies devastadores a molts llocs del planeta i de ben segur que far augmentar els conflictes socials i la lluita de classes. Juntament amb la inflaci, el canvi climtic s un factor molt important en laugment dels preus dels aliments bsics, preus que han tingut un paper clau a les revoltes rabs. Perspectives per a un nou any ple de lluites Hem de ser conscients que malgrat que aconseguirem victries ens enfrontem a un enemic molt poders la classe dirigent internacional que contraatacar. Per la derrota en alguna de les batalles no vol dir prendre la guerra. Per tant s important encarar aquest nou any, que de ben segur estar ple de lluites, amb optimisme, confiana i esperar linesperable. No noms hi haur noves irrupcions de lluites, sin que apareixeran noves formes de dur-les a terme, com a passat amb el moviment 15M. Les vagues de masses, els consells de treballadores, les sentades, etc., eren quelcom nou en el seu moment. Per altra banda, precisament a causa de la novetat i lespontanetat de la lluita que es duu a terme, aquesta es caracteritzar per consignes antipoltiques i antiorganitzacions, com de fet passa al 15M. Moltes persones que es converteixen en subjectes actius polticament sovint pensen que noms cal que la gent suneixi, ms enll de la poltica. Es necessari respondre amb bons arguments a aquestes idees, fent veure la necessitat dorganitzar-nos b en cada moment. Al cap i a la fi ser la lluita de la gran majoria de la classe treballadora, especialment la lluita als llocs de producci del sistema, que ser clau per aconseguir la victria. Com deia la revolucionria Rosa Luxemburg ser on les cadenes del capitalisme es forgen on aquestes seran trencades. La revoluci no s res ms que una vaga a lo gran. Durant les revolucions, com hem vist, milions de persones salcen per primer cop i sadonen del poder que tenen per canviar elles mateixes la societat en la que viuen. Noms a travs de la lluita la gent canvia de conscincia i es capa dalliberar-se a s mateixa. Com deia Marx: La revoluci no noms s necessria perqu s la nica manera de enderrocar a la classe dirigent, sin tamb perqu noms aix la classe enderrocadora podr desfer-se de la brutcia dels segles i a posar-se a lalada de la nova tasca: la de crear una nova societat.

4
la dictadura grega o la Revoluci Portuguesa de 1974. Novament la reacci a travs de la terrible derrota a Xile a mans de Pinochet lany 1973, la neutralitzaci de la Revoluci Portuguesa i les tracions de les burocrcies sindicals i els seus pactes amb els governs de torn com els Pactes de la Moncloa durant la Transici a lEstat espanyol van fer retrocedir lonada revolucionria. La histria mai es repeteix, per s que s cert que la situaci actual est ms aprop de la tercera onada revolucionria que de les dues primeres. La classe treballadora s molt ms forta i molt ms internacional que a finals del segle XIX i la perspectiva dun nou cicle dexpansi del capitalisme sembla actualment impossible. No ha aramb deu milions de treballadores aturant-ho tot. Per tamb va haver-hi revoltes als carrers dels EUA, la Primavera de Praga a Txecoslovquia o el moviment dels drets civils a Irlanda. Aquestes lluites ms endavant van transformar-se en la Tardor Calenta italiana al 1969, la Unitat Popular a Xile, lenderrocament de

5
1968 va esclatar la lluita dels drets civils dels afroamericans als EUA, les revoltes estudiantils i el massiu moviment contra la guerra del Vietnam. Tot aix es va unir amb la lluita de la classe treballadora a nivell mundial que va tenir el seu mxim exponent durant el maig de 1968 a Frana, on va tenir lloc la vaga ms important de la histria

s important encarar aquest nou any ple de lluites amb optimisme, confiana i esperar linesperable

desembre 2011 | en lluita

Gnere i classe

Slutwalk: un terme progresista?

Des dabril de 2011 el moviment feminista ha experimentat una ampliaci per mitj dunes marxes anomenades SlutWalk quelcom com Marxa de les putes. Es van iniciar a Toronto davant un comentari masclista dun policia, el qual va culpar a les dones de provocar les seves prpies violacions per portar roba de puteta segons ell. El moviment va reaccionar contra la corrent de pensament de la societat nord-americana i mundial que culpa de les violacions a les dones per comportar-se duna manera provocativa. Les primeres manifestacions canadenques shan ampliant i shan ests des dEUA ns a Nova Delhi a lndia. Les dones que han participat a les SlutWalk shan manifestat contra la idea que les dones en mostrar la seva sexualitat provoquen dalguna forma les seves violacions. En elles es reclama el fet de poder vestir com es vulgui, incloent el fet de portar peces etiquetades moltes vegades com a provocatives. Algunes de les dones assistien a les manifestacions amb la mateixa roba amb la qual havien estat violades, incloent des de pijames a minifaldilles, demostrant daquesta forma que el violador no t en compte les aparences. Per sobretot no ens ha dimportar com ens vestim perqu per sobre de tot No signica No. Les marxes i les seves reivindicacions han guanyat cada vegada ms suport global per a la vegada algunes crtiques feministes. Un lema polmic Les SlutWalk han estat molt exitoses i han tingut un seguiment massiu, per a la vegada ho ha fet sota un lema polmic. De fet el signicat de slut (puta en angls) histricament no estava relacionat amb la promiscutat, sin ms aviat amb la brutcia. Al segle XVIII es deien aix a les dones de classe baixa que treballaven en cuines i altres llocs amb molt de fum i sutge, i que no es podien rentar ni cuidar b el cos. Avui dia sha convertit en un terme despectiu sobre les prctiques sexuals de les dones en general. s interessant que aquest terme segueixi tenint aquest mats dopressi de classe perqu encara s una paraula utilitzada ms per a dones de classe baixa una part del debat que una part del feminisme tendeix a ignorar. Encara que les organitzadores han tractat de reclamar o redenir el signicat de slut, un sector del moviment feminista argumenta que noms ha reforat la divisi que imposa el sistema entre dones puritanes i guarres, i per tant est promovent aquest lxic i les idees sexistes. Durant dcades una part del moviment feminista ha lluitat contra la utilitzaci daquestes mateixes paraules pejoratives adoptades per la marxa SlutWalk i per aix les segueixen rebutjant. Una part inuda per la nova onada de feminisme argumenta que lassimilaci daquestes paraules contribueix a una celebraci de la sexualitat i la llibertat sexual de les dones. Malgrat aix, la imatge pblica de les dones est tan controlada per un mercat tan extremadament sexista, que aquests arguments poden posar-se en entredit, posant en dubte el missatge de la prpia marxa. Fins i tot ls irnic de la paraula slut no es contraposa a la imatge cosicada i sexualitzada que el mercat i la publicitat global dna de les dones.

La democrcia del sistema senfonsa a les borses

Faem fa un reps a la situaci econmica i poltica que viu ara mateix la UE i com hem arribat ns aqu.

La UE no noms imposa retalles, ara tamb colloca banquers per dirigir els governs.

Les feministes afroamericanes tamb fan les seves prpies crtiques. Una plataforma formada per aquestes dones, principalment a EUA, han acusat a SlutWalk de no incloure ni representar les preocupacions de les dones de minories tniques. Per a la gent dorigen afric, slut t connotacions vinculades a lesclavitud. Formava part dun lxic promogut pels negrers que venien una imatge sexualitzada de les seves esclaves per millorar les seves vendes i justicar les seves violacions. Des de llavors les dones negres han hagut de lluitar contra aquesta estigmatitzaci i desafortunadament les marxes SlutWalk no tenen en compte aquests matisos. La reproducci de la paraula slut sobre samarretes, adhesius i xapes tracta de normalitzar una paraula que no van inventar les dones i que mai les ha representat duna forma justa. Daltra banda, encara que es marxa sota un mateix lema, cada nucli funciona de forma independentment i falta una millor organitzaci que segueixi amb la campanya contra les crtiques a les vctimes de les violacions. SlutWalk s ms una srie de marxes que un moviment en s mateix, quelcom que potser dna lloc a no tenir un anlisi ms ampli respecte a les minories tniques. Malgrat aix, s important remarcar que SlutWalk s una iniciativa valenta i amb reptes molt importants que shan de guanyar. El sensacionalisme i la controvrsia del lema sens dubte ha contribut a la disseminaci dels seus missatges en els mitjans de comunicaci a nivell internacional. Ara que ha atret latenci de molta gent sobretot de moltes dones disposades a sortir al carrer i lluitar s imprescindible que es tinguin en compte les critiques i les corrents feministes que demanen ms anlisi i debat sobre la imatge externa.

La histria comena aix: els bancs nord-americans embogeixen amb la bombolla immobiliria concedint prstecs hipotecaris a persones que no els poden assumir. Quan aquestes persones ja no poden afrontar les despeses es procedeix al desnonament, els bancs acaben amb milions de cases buides i amb les seves arques tamb. Els governs comencen a injectar a la banca cada vegada ms diners pblics, ns que tamb es queden sense res. Demanen ajuda a lFMI, BCE i UE que els prestaran milers de milions a canvi de rebre enormes interessos. Aquests diners surten desprmer a la poblaci i dimposar durs plans dajust: privatitzaci de la sanitat i leducaci, pujada de lIVA, retallades dels serveis socials, reformes laborals, augment de ledat de jubilaci, tancament dempreses, EROs, etc. Parallelament a aix, es buida de contingut la paraula democrcia. Irrompen a escena, sense ser elegits, personatges com Lucas Papademos i Mario Monti (primer ministres de Grcia i Itlia,

respectivament), que no sn ni tan sols poltics electes sin grans tecncrates del capitalisme. A Grcia, a partir de 2010 (quan la crisi del deute arriba a la UE) laugment dels tipus dinters produeix lefecte conegut com bola de neu: el pas sendeuta ms per fer front al deute acumulat. Des de llavors hem presenciat lenfonsament del pas malgrat els plans dausteritat. Les successives i contundents lluites del poble hell (entre elles, ms de 20 vagues generals en dos anys) van pressionar a Papandreu per convocar un referndum sobre el pagament o no del deute. A la passada cimera del G-20, els mercats van amenaar el primer ministre amb no concedir el sis tram del rescat, consistent en 8.000 milions deuros, si es portava a terme aquesta consulta (segons les enquestes, un 60% hauria rebutjat pagar el deute). Desprs de cancellar la proposta de consulta, Papandreu es va batre en retirada com a pri-

mer ministre i es va formar un govern tcnic de coalici, que inclou partits com Laos, dextrema dreta. Els partits desquerres es van negar a participar. El primer ministre, Lucas Papademos, s ex vicepresident del BCE i antic governador del Banc de Grcia. De la mateixa manera, Berlusconi, pressionat per no aplicar els plans dajustament requerits, va acabar el seu mandat just desprs daprovar la Llei de Pressupostos de 2012. El nou lder s Mario Monti, director europeu de la Comissi Trilateral, antic assessor de Coca-Cola i de Goldman Sachs, banc nord-americ amb una gran responsabilitat a la crisi nancera mundial. Tenem clar que darrere dels nostres suposats representants poltics es trobaven les cares dels grans magnats capitalistes. Ara el missatge s encara ms clar, estan ocupant de manera no electa les direccions de pasos sencers. s a dir, estem davant dautntics cops dEstat.

Mites sobre lausteritat

Els nous governs de Grcia i Itlia sn neutres Aquests nous dirigents no sn tecncrates que estan per sobre de la poltica sin ex banquers i defensors de lausteritat, representants directes del capitalisme europeu. Van ser imposats daquesta manera tan antidemocrtica per obligar a la gent daquests pasos a acceptar una altra ofensiva de retallades que a Grcia amenaa 60.000 llocs de feina. Tothom s responsable de la crisi. La crisi de leurozona va esclatar a partir dels rescats pblics bilionaris als bancs els que havien creat els problemes en primer lloc! Aix, el deute privat dels bancs es va convertir en el deute pblic o sobir dels estats, que ara pressionen les seves poblacions per poder fer-hi front.

Mentre la crisi de leurozona segueix aguditzant-se, els seus responsables segueixen recorrent a mites per justicar latac frontal als nostres drets. Daisy Farnham els desmonta mitjanant arguments anticapitaistes. La exibilitat laboral serveix per crear ocupaci. Les reformes laborals noms han suposat ms precarietat i han facilitat lacomiadament. Latur a la UE segueix augmentant. No hi ha diners per a despeses socials. Per s que hi ha molts diners per continuar pagant als bancs i per nanar la guerra, la policia i els sous dels poltics. Mentre la gent treballadora sha de estrnyer el cintur, els bancs i les corporacions obtenen benecis rcord. Com va proclamar Emilio Botn, ells sn els guanyadors de la crisi. No haurem dacceptar la seva austeritat. Cal lluitar per una alternativa justa, basada als interessos de la majoria i no als duna minoria rica.

Jaskiran Chohan

Lausteritat s lnica sortida de la crisi. Lausteritat imposada amb els rescats de Grcia, Irlanda i Portugal est empitjorant la crisi, mentre els diners prestats van directes als bancs francesos i alemanys. Desprs de dos rescats, el deute grec segueix augmentant (ns el 147% del PIB). Les retallades no cerquen solucionar la crisi sin preservar els benecis de les grans empreses. Les economies segueixen estancades i els problemes sestenen. Ara ns i tot la classicaci creditcia de Frana est amenaada.

desembre 2011 | en lluita

Dins el piquet

Aturem els acomiadaments a la UAB amb unitat i solidaritat

Tempesta de retallades, atac als serveis pblics, atur desorbitat, increment de la pobresa. Aquesta s la situaci que vivim milions de treballadores, amb la desesperaci de no trobar absolutament res o de lamenaa dacomiadament. I per moltes tot s context. Per arriba i el tens al davant, ve al teu cap, reps una carta o et truquen de recursos humans i ja ets una ms a les cues de latur. s el que fa un mes ens va passar a la meva companya i a m, treballadores de lEscola de Postgrau de la UAB, amb el contracte ms feble que existeix, Captol VI. Com moltes altres, portem una mitjana de cinc anys sumides en la inestabilitat amb contractes dobra i servei en un programa que en porta onze anys (i on totes estem a obra i servei). Caracteritzar de temporals programes estructurals s una estratgia que treballadores i sindicats porten temps denunciant, i que prolifera a la UAB. Anem als fets. Tal i com est passant a molts departaments i administracions de la UAB, davant lansietat i el desconcert de les precries, ens diuen que tot i les retallades anunciades estiguem tranquilles. s el que ens deien a nosaltres ns que ens comuniquen de manera informal que una de les dues anir al carrer al desembre, tot i que el programa continua. El motiu: una retallada de 25.000 euros, de manera que la que resulti ms barata t ms possibilitats de quedar-se. Duna banda, creen potencialment una situaci de rivalitat entre les companyes (que afortunadament no han aconseguit). Daltra, es premia que una de les treballadores estigui ms explotada i cobri menys (en aquest cas jo), tot i que encara no sabem qui ser lescollida. Finalment ens comenten que, en qualsevol cas, la treballadora que
Regina Martnez Pascual*

Idees en acci El seu Estat i el nostre

Quarta i ltima columna de la srie Lenin per Twitter@s que explica la rellevncia de les idees de Lenin per al moviment 15M. Molta gent del 15M veu lEstat com a necessari per a regular certs aspectes de la vida, i com quelcom legitimat pels vots. Sel percep com separat del capitalisme en s, aix que es critica que els mercats han segrestat lEstat i sexigeix un retorn a la sobirania. No obstant aix, lEstat existent est creat per i per a la burgesia. Si b s veritat que mitjanant la lluita sha aconseguit que lEstat proporcioni certs serveis socials, els governs intenten retallar-los quan els interessa. La limitada democrcia poltica per la qual sha hagut de lluitar permet a la burgesia ocupar el poder legitimada pels vots, al mateix temps que santifica la propietat privada. La policia, lexrcit, les institucions, els tribunals no sn ms que instruments mitjanant els quals es mant la dominaci de la classe capitalista. De fet el 15M est patint el carcter real de lEstat i enfrontantse a la qesti del poder. Fa un any John Holloway plantejava al seu llibre Crack capitalism la possibilitat dacabar amb el sistema mitjanant la confluncia despais alliberats, esquerdes al sistema. Les revolucions dEgipte i Tunsia, aix com la lluita per les places, mostren que aix s impossible. No existeixen espais alliberats de capi-

Bloqueig del Parlament. a la classe treballadora a actuar collectivament si vol millorar les seves condicions de la vida. Aix mateix, el que mou el sistema no sn els diners en s, la riquesa del capitalisme el produeix lesfor de milions de treballadors i treballadores. La classe treballadora t el poder, no noms per curtcircuitar el sistema, sin per fer-lo funcionar de forma diferent. Hem de donar suport activament a les vagues a tots els centres de treball: hospitals, McDonalds, fbriques de cotxes, escoles, etc. Qualsevol plantejament seris dun sistema alternatiu ha de reconixer el carcter central de les relacions de producci dins del sistema actual. De fet avui aquesta qesti est en primer pla, ja que els mercats i els governs aliats han establert una batalla a mort per acabar amb la limitada redistribuci de la riquesa que significaven els serveis pblics de sanitat, educaci i pensions, aix com per tornar a la desprotecci social de la classe treballadora a les relacions laborals. Si la classe treballadora s la que t la fora per acabar amb el capitalisme, tamb ha de ser el principal puntal al que es recolzi el nou sistema. Defugir aqu de descriure una societat sense classes (socialisme) ats que ning pot saber exactament com seria. No obstant aix experincies histriques com la Revoluci Russa de 1917 o la Revoluci Espanyola de 1936 van mostrar clarament que lorganitzaci social de la producci dirigida no a lacumulaci, sin a satisfer les necessitats humanes noms s possible mitjanant lorganitzaci, des de la base, dels processos productius.
Oscar Simn

Protesta a la UAB contra la precarietat laboral.

es quedi no durar gaire, ja que la UAB vol extingir els Captol VI. Aix, extingir, com si fssim un incendi, i al nal tindran ra. Tenim molt clar des del primer dia que no volem gestionar el nostre acomiadament com si fos un xantatge. s el que volen, agafa els diners i no facis soroll. Per aix vam anar a parlar amb els sindicats i amb el comit dempresa i emprendrem totes les mesures legals que calguin. Daltra banda, grcies a lexistncia de la Plataforma Captol VI, un grup de treballadores que porta temps mobilitzant-se per lluitar contra els acomiadaments i la precarietat des de la solidaritat i la mobilitzaci, estem comenant a visibilitzar-nos i mourens. Una de les claus es vincular a treballadores i estudiants en la lluita contra les retallades. La pujada de taxes i els acomiadaments no sn fets allats. Hi ha moltes coses que es poden fer i estem comenant: recollir signatures de professors, PAS i estudiants contra els acomiadaments, mobilitzacions davant de lEscola de Postgrau, denncia pblica. Davant del silenci amb que aco-

miaden a la UAB, crec molt important que el nostre cas serveixi perqu altres treballadores sanimin a lluitar. Per la nostra dignitat i perqu estant aprotant la crisi per exprimir als estudiants i treballadores i fer neteja de precries. Abans de lestiu, la lluita generada a partir de la Plataforma Captol VI va aconseguir aturar dos acomiadaments a la UAB i les treballadores han estat recolocades. Fora de la UAB, grcies a la feina legal del Collectiu Ronda i la lluita de les treballadores, han declarat improcedents vuit acomiadaments a empreses pbliques (Servei Meteorolgic de Catalunya, lInstitut Cartogrc i Forestal Catalana). Aquests exemples generen conana i la lli de que si tenim por i no fem res, al nal estarem soles amb la por. Si us diuen que teniu continutat, moveu-vos. Si us diuen que aneu al carrer, moveu-vos. Si ja esteu al carrer, moveu-vos. No ens queda ms que la nostra fora i la solidaritat davant daquesta guerra que el capitalisme ens ha declarat. *Treballadora de la UAB

Assemblea Estatal dEn lluita: construint lorganitzaci per a la revoluci

A nals de novembre es va celebrar a Barcelona la dissetena Assemblea Estatal dEn lluita. Sota la inuncia del 15M, la situaci econmica actual i un curs ple de nous reptes vam debatre les realitat i les lnies a seguir el proper any. Temes com la situaci econmica mundial, europea i estatal; la lluita quotidiana contra el sexisme i la nostra inserci en el moviment 15M i el mn sindical van ser objectes de debat. Moltes vam tenir loportunitat de conixer a les noves companyes dEn lluita, que van destacar per la seva participaci activa, la seva claredat didees i el seu comproms amb les idees revolucionries. No noms participant a les agrupacions
Helios Alonso

La classe treballadora t el poder, no noms per curtcircuitar el sistema, sin per fer-lo funcionar de forma diferent
talisme, sin espais on es resisteix davant aquest, on es nega la seva lgica. LEstat burgs s incompatible amb una societat lliure dexplotaci i opressi. Per aix cal prendre el poder per exercir-lo collectivament. Aqu sorgeixen dues preguntes: qui pot enderrocar el sistema? i com ens organitzem desprs? La classe treballadora s la clau, en part perqu s la classe ms nombrosa no es limita a uns homes amb granotes blaves per sobretot per la posici que ocupa al sistema. Lorganitzaci socialitzada de la producci empeny

ms longeves com les de Sevilla, Madrid o Barcelona, sin aquelles que estan construint i amb molta embranzida noves agrupacions a Crdova, Granada, Jan, Jerz, Mallorca i Valls. Un element que van destacar elles mateixes a la clausura va ser la seva identicaci amb En lluita. Amb les seves idees, la seva manera de fer les coses i la seva gent. Alguna cosa que ens va omplir de molt orgull a les que militem fa bastants anys. Aquesta identicaci crec que s un element fonamental per encarar amb conana la construcci i el creixement de lorganitzaci. No s casualitat que posi laccent en la construcci de lorganitzaci revolucionria. Aquests

ltims anys de crisi econmica, poltica i ecolgica es presenten imprevisibles. El desastre dels partits anomenats socialdemcrates, la ingerncia sense embuts de les entitats econmiques sobre els destins dels pasos i la previsi duna crisi comparable a la dels anys 30 pinten un futur molt dur. Per tamb sn imprevisibles les respostes que sorgiran des de la classe treballadora en contra de lexplotaci creixent. Aix va sorgir la primavera rab, el moviment 15M i els nostres companys dOcuppy Wall Street. Segurament el futur ens oferir moltes i grates sorpreses en forma de resistncia i canvis des de baix. Per perqu siguin fructferes han de tenir tot el suport i les millors idees.

20N: ELS FRUITS

DE LA LLUITA
Aleix Bombil La nit de la jornada electoral del 28 de novembre del 2010 pel Parlament de Catalunya vam poder constatar la estupefacci i neguit que va provocar en els mitjans i gran part dels contertulians convidats a valorar el recompte de vots la possible entrada dAnglada amb dos diputats. A mesura que lescrutini avanava vam comenar a respirar alleujats del retrocs de representaci de PxC a la cmera parlamentaria fins a desaparixer. Quedaven per, 75.287 vots (2,42%) que donaven ales per a la candidatura per a seguir creixent i impulsant la seva campanya dodi racial i islamfob. Molta gent que fins aquell moment havien ignorat lamenaa feixista van quedar esgarrifats i el debat sobre la legitimitat dels partits dextrema dreta i com combatrels va incorporar un pblic molt ms ampli que lmbit de la esquerra radical. s en aquest context que Unitat Contra el Feixisme i el Racisme ha jugat un paper clau per aglutinar una amplia aliana antifeixista per afrontar el repte daturar Anglada com a principal perill feixista als Pasos Catalans i la resta de lEstat. Cal tenir en compte que aquesta campanya shavia iniciat dos mesos abans, desprs dintensos debats i teixint xarxa amb el mn sindical, associatiu, venal, cultural, etc., per amb poc marge de temps i maniobra per tal dincidir en els resultats de PxC ni de suposar un fort bloqueig als carrers. Desprs dun any de feina dUCFR, amb unes eleccions municipals on PxC va obtenir un total de 67.000 vots que van suposar passar de 17 a 67 regidories, Anglada semblava imparable i capa de constituir un pol ultradret significatiu a semblana del que est succeint a quasi tota Europa. Tot i aquesta perspectiva gens encoratjadora la activitat de UCFR sha anat estenent territorialment i consolidant nuclis existents, sobretot a Garraf i Hospitalet. Aix ha fet possible repartir en tres setmanes unes

Com podem aturar els feixistes

Regina Martnez

ANTIFEIXISTA
80.000 octavetes explicant la naturalesa feixista de PxC i la presencia de terroristes, estafadors i nazis a les seves llistes. Tamb sha pogut involucrar ms gent a les mobilitzacions arreu del territori a lhora de blocar actes de campanya dAnglada i els seus seguidors, fins al punt de superar mpliament als assistents als seus actes, sempre protegits per potents dispositius dels Mossos dEsquadra. Tenint en compte tot aix podem entendre la fallida electoral del 20N on PxC va obtenir 59.000 vots, molt per sota dels 130.000 que necessitava perqu lAnglada entrs al Congrs dels Diputats. La davallada de vots, molt gran a barris de lHospitalet on lactivitat de UCFR va ser molt intensa com el Gornal, on va passar del 15% al 4% de vots, o b a daltres municipis com Vic (de 4000 a 400 vots) on hi ha hagut un increment de la mobilitzaci antifeixista amb manifestacions dun miler de persones, suposa recollir els primers fruits dun treball de llarg recorregut. Aquests resultats suposen una gran derrota per al projecte dAnglada daconseguir representar una candidatura creble que aglutini el feixisme estatal i impedir ser un altaveu del feixisme amb mscara de demcrata respectable. Aix, la doble estratgia de denncia i pedagogia amb la mobilitzaci cada cop que sha intentat realitzar un acte feixista ens demostra que s una eina vlida. lhora de mobilitzar una oposici contundent al feixisme. Per altra banda, desprs de la pujada de PP i CIU, sacosten temps de retallades i ms precarietat on el discurs xenfob estar a lagenda poltica. Caldr denunciar i combatre-ho, per tampoc hem doblidar que per homfobes i racistes que siguin les declaracions dels seus dirigents, aquests no sn partits feixistes. I cal distingir quin s el nostre principal objectiu: mentre Duran i Rajoy fan discursos antiimmigraci, els seguidors i dirigents de PxC ens han agredit amb barres de ferro, ens han amenaat de mort o ens han assetjat als carrers quan repartem octavetes. Lamenaa real del feixisme ja la coneixem: la destrucci de les institucions de la democrcia burgesa, dels sindicats, la persecuci i eliminaci de minories tniques, religioses i de tota oposici, lholocaust. Un perill pel qual paga la pena combatrel ms enll de les nostres ideologies, creences i organitzacions i que suposa la urgent necessitat de crear un front unit, un moviment ampli, plural i actiu que aglutini a una gran part de la societat.

Continuar la lluita antifeixista

Els reptes ara sn mltiples: tot i la davallada a Osona, Garraf, Vendrell, Sta. Coloma de Gramenet o lHospitalet, estem constatant una forta implantaci al cintur industrial de Barcelona, zona que UCFR vam diagnosticar com a potencialment clau per laccs de representaci feixista al Parlament. Ens trobem que a municipis com Matar, St. Boi de Llobregat, Sabadell on la base dactivistes no s prou forta o inexistent, lelectorat de PxC ha estat ms gran. Cal doncs continuar la tasca dampliar i consolidar les xarxes dactivistes antifeixistes en aquests municipis, i s la ciutat de Barcelona la que ms pateix de manca defectius humans a

s important evitar que Plataforma per Catalunya (PxC) i altres grups feixistes obtinguin vots en les eleccions generals, per lacci ha danar molt ms enll de lmbit electoral. Cal una dinmica de lluita basada en les mobilitzacions massives, en lacci al carrer i en la denncia. Per sobretot cal trencar amb els lmits que imposa la radicalitat quan es tracta de la lluita antifeixista. Tal com ha mostrat la histria, la manca dunitat possibilita lxit de la ultradreta. Poc abans darribar al poder, Hitler reconeixia que noms una cosa hagus pogut parar-nos: si els nostres adversaris haguessin ents els principis del nostre moviment i, des del primer dia, l haguessin fet miques amb la mxima brutalitat. El sectarisme i les acusacions creuades de feixistes o socialfeixistes entre socialdemcrates i lesquerra radical va minar una lluita efectiva i conjunta contra el feixisme a Alemanya, Itlia o lEstat espanyol durant els anys 20 i 30. En aquest moment cada vegada s ms bvia per a ms gent la naturalesa antidemocrtica de lEstat, la connivncia de les forces repressives amb la ultradreta, la persecuci de les que lluiten. Per no podem caure en lerror dequiparar la democrcia burgesa al feixisme. La aniquilaci fsica de lesquerra i la devastaci de lsser hum estan garantides a una dictadura, i sense escletxes per lluitar. Els partits burgesos, les institucions nanceres i lEstat sn profundament antidemocrtics, i cal una lluita anticapitalista i revolucionria. Per la lluita antifeixista requereix la unitat de tots aquells que podem ser atacats per la ultradreta, i com b sha vist al llarg de la histria (o a Oslo recentment), tamb la socialdemocrcia est en el seu punt de mira. Les diferncies poltiques sobre altres qestions no han de menyscabar lacci conjunta contra el feixisme. Ara b, al mateix temps, cal defensar la independncia dels sectors anticapitalista per batallar contra el sistema en conjunt, possibilitador daquest monstre de la histria que s el feixisme.

Connectat a les resistncies!

Subscriu-te a en lluita (15/any)
Envia les teves dades a subscripcions@enlluita.org

en lluita
anticapitalisme i revoluci www.enlluita.org