ELEMENTS DEL PASSAT AGRÍCOLA LLIVIENC

LEMA: “LAMPÈGIA”

Llívia és un municipi de 12 km2 que presenta dues parts ben diferenciades: el pla i la muntanya.

Al sector pla és on hi ha el nucli urbà i el veïnat de Gorguja i el podem definir com les terres de

relleu planer situades sota la cota 1200. El sector muntanyós està format per una avançada del

pic dels Moros i de la morrena lateral de la vall d’Angostrina; aquí és on hi ha el veïnat de

Cereja. A més a més, hi podem incloure el turó del Castell, separat de la resta del sector

muntanyós pel collet de Rocacanals.

Al sector pla del terme hi predomina el conreu, tot i que, any rere any, la urbanització fa

desaparèixer algun camp. En el sector de muntanya, tret del pla del Tudó, la resta està ocupat

per pins de repoblació o per matolls (bàlec i ginebró). És en aquest sector de muntanya on

podem veure algunes construccions fetes per mans anònimes i que són un patrimoni tan

important com els grans monuments.

A mitjans del segle XIX, a Catalunya, degut a l’augment de població es van desermar moltes

terres, gairebé fins al límit de les possibilitats de conreu. El resultat d’aquest increment de terres

de conreu es manifesta en forma de construccions i diversos elements que podem trobar, en

l’actualitat enmig del bosc i en indrets que sembla inimaginable que fossin aptes per al conreu.

A Llívia, la població era de 777 habitants l’any 1787, que van passar a 1069 en la dècada 1871-

1879 i a 1243 en la dècada 1880-1889; a partir, d’aquí, la població va anar baixant. Per tant,

aquest increment de població va produir, sense cap mena de dubte, un aprofitament agrícola de

molts indrets del terme amb totes les construccions que això implica: marges, barraques,

canals, camins,.... La constatació de l’aprofitament agrícola del territori ens la pot donar una

enquesta de 1715 on s’indica que es conreaven 1500 jornals (el jornal de Puigcerdà equival a

0,3646 ha); així resulta una superfície conreada de 547 ha (un 45% de la superfície municipal),
de les quals, 400 ha es dedicaven al blat. Hem de suposar que l’increment de 500 habitants en

100 anys va comportar un augment de la superfície de conreu.

L’objectiu del treball és indicar els elements més característics que podem veure en el terme

municipal de Llívia. No en sabem la datació; únicament el camí de Targasona ja apareix en

mapes del segle XVII, però en el seu conjunt ens donen una idea de la transformació de

l’entorn geogràfic que el pas del temps i el desús van esborrant poc a poc.
LES ZONES DE MUNTANYA DE LLÍVIA

Sector de Cereja

De Llívia surt cap al NNW el camí de Vilanova de les Escaldes que supera la pujada d’en

Calvera, un sobtat i costerut pendent al capdamunt del qual hi ha un altre camí que va cap a

Cereja. En el camí de Vilanova, molt a prop del límit municipal, trobem un enllosat al camí que

servia per a que un rec que baixava del marge de dalt no inundés el camí.

El camí de la Clota és gairebé fronterer i passa entre parets de pedra seca fetes de grans blocs

granítics. L’empedrat que presenta és molt bast i està força malmès. Per sota d’aquest camí, el

terreny té un pendent orientat cap a l’est. Aquí podem observar que el terreny està atalussat i

que hi ha marges de més de 2 m d’altura, formats per blocs granítics. Fins i tot es pot identificar

el camí d’accés als camps, format per un pendís que passa entre les parets de pedra seca. En

un dels marges hi trobem un recer, orientat cap a Llívia.

Al cantó de Vilanova de les Escaldes els marges continuen. Cal tenir present que aquest sector

és una part de la morrena lateral de la glacera que baixava per la vall d’Angostrina i els blocs

granítics són molt abundants. Si es volia conrear el terreny, la única possibilitat era treure el

màxim possible de rocs. Actualment, aquest sector és aprofitat per la pastura i, a més de

pollancres i avellaners, hi ha moltes mates d’aranyons. Els marges segueixen amunt fins arribar

al Tudó, per damunt de Cereja, però allà dalt, canvien de finalitat.

El Tudó

Al sector planer del Tudó hi ha camps de cereals i pastures. Els marges, aquí, perden la seva

finalitat i, bàsicament, limiten els camps. Tot i que estan formats per roca granítica, les

dimensions de les pedres són més petites. No obstant això hi ha un marge ben curiós ja que

està construït amb roques de pissarra de petites dimensions i blocs de granit molt grans.
Aquest marge trenca una mica de lògica de les construccions d’aquest tipus en les quals, les

pedres grans són a la part inferior.

Al capdamunt del sector de conreu, tocant al bosc de repoblació i a la pista que puja cap a

Targasona hi ha una magnífica barraca. És la construcció en més bon estat de tot el terme

municipal. Una mica més amunt i a l’est hi ha un altre sector amb marges que, actualment,

s’utilitza per a la pastura. Hi trobem un recer de dimensions molt reduïdes annexat al marge i

un canal excavat al terra amb un forat al marge que li permetia traspassar-lo. Ja dins el bosc de

repoblació trobem un recer molt rudimentari i petit, que només devia servir com aixopluc en cas

de pluja o per fer la migdiada mentre pasturava el ramat. En l’extrem nord-est del pla de Tudó i

dominant la vall del riu de Targasona hi ha un recer en ruïnes que és la construcció que

presenta les pedres més ben treballades de totes les construccions que poden veure.

Vall de Targasona i del rec de Neguilà

El rec de Neguilà forma la frontera per l’est i s’uneix al riu de Targasona formant el riu de

l’Estahuja. Entre aquests dos cursos d’aigua queda un llom que baixa dels voltants de

Targasona. El rec de Neguilà és molt tancat i cobert de matoll de bàlec i ginebró. En el riu de

Targasona podem veure un tram de canal que, a l’indret de la font del Ferro, presenta la seva

resta més important: el pont del Carrasut. Aquest petit aqüeducte traspassava el rierol que

passa al peu de la font del Ferro. Més amunt del pont del Carrasut hi ha un curiós recer edificat

aprofitant un gros roc d’uns dos metres d’altura. El constructor només va haver d’aixecar una

paret de pedra seca, donant com a resultat un espai triangular per a protegir-se.

Més avall del pont del Carrasut hi ha una barraca molt interessant, però que malauradament no

té sostre. Es tracta d’una barraca edificada en pendent. Aprofita també una roca i té un

contrafort per compensar la força de les pedres.

A l’altra banda de la riera hi ha un bon exemplar de pleta. Està construïda en una petita

elevació i a la part superior aprofita unes roques com a paret. Té la pendent cap a la riera, per
impedir que els orins s’embassessin. Més avall i dominant la unió entre els dos rius hi ha una

altra barraca ensorrada, construïda amb blocs ben tallats.

A la muntanya del castell, en el vessant nord, ara situat enmig del bosc de repoblació, hi ha un

recer. Es tracta d’una construcció inserida a la muntanya (un sender passa pel seu damunt)

edificada amb pissarra i en bon estat.

Al darrere l’església hi trobem un petit sector amb marges, la majoria dels quals tenen

esllavissades. En un dels marges es veuen uns graons per pujar-hi.

ELEMENTS IDENTIFICATS

1.Camins

1.1. Camí de Vilanova de les Escaldes

1.2. Camí de la Clota

1.3. Camí de Targasona

2. Marges

2.1. Marges del darrere l’església

2.2. Marges del recer de la pujada d’en Calvera

2.3. Marges de les Queres

2.4. Marges dels prats del Tudó

3. Canals

3.1. Pont del Carrasut i canal del riu de Targasona

3.2. Captació del riu de Targasona

4. Pletes

4.1. Pleta de la Vall Closa

5. Recers i barraques

5.1. Recer de l’obaga del castell

5.2. Recer de la pujada d’en Calvera

5.3. Barraca del capdamunt del Tudó

5.4. Recer de les deveses d’en Mallol

5.5. Recer de la pista de Targasona

5.6. Barraca de l’est del Tudó

5.7. Recer de la pedra

5.8. Barraca de la font del Ferro

5.9. Barraca del rec de Neguilà

CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

1.1. Camí de Vilanova de les Escaldes

Situació: al NNW del terme municipal, a prop de la fita fronterera núm. 41

Altura: 1290

Estat de la construcció: bo

Tipus de roca: granit

Interès: mitjà

Característiques de la construcció: aquest camí presenta un curt

tram d’empedrat i 6 lloses que servien per a que el rec que

baixava del camp no fes malbé el camí en travessar-lo

1.2. Camí de la Clota

Situació: paral·lel a la frontera, des de la vora de la fita núm. 41 fins al peu del veïnat de Cereja

Altura: entre els 1300 i 1320 m

Estat de la construcció: bo

Tipus de roca: granit

Interès: alt

Característiques de la construcció: exemple d’un camí tradicional, empedrat i limitat per parets

de pedra seca
1.3. Camí de Targasona

Situació: al vessant est del Tudó per sobre el riu de Targasona

Altura: 1210 m (primer tram), 1340-1380 m (segon tram) i 1380-1390 m (tercer tram)

Estat de la construcció: dolent

Tipus de roca: pissarra

Interès: mitjà

Característiques de la construcció: diversos trams de camí que pugen en llaçades. El primer

tram és a la vora del riu de Targasona, a sota la pista actual; es tracta d’un tros de camí que

puja en diagonal fins que conflueix amb la pista.

El segon tram és al vessant est del Tudó; se’n poden identificar quatre llaçades. En la primera

llaçada (indicat com “1” en el croquis), se’n veu el traçat amb murs no superiors al metre

d’altura; en la segona llaçada (2) hi ha moltes mates de bàlec, però entremig es poden veure

els murs; la tercera llaçada (3) és el tram més ben conservat i encara en ús (se’n pot veure el

mur i la explanació) i finalment en la darrera llaçada (4) veiem petits trossos de mur, separats

per mates de bàlec.

El tercer tram és gairebé al Tudó; aquí podem veure un tram de camí planer i el pas del barranc

del Ferro.
A sobre del recer de la pedra (5.7) s’inicia un camí (muret de pedra seca) que travessa el canal

i va cap al pont del Carrasut (segurament es devia unir amb el camí de Targasona). Un cop

passat el canal se’n pot veure una llaçada amb petits murs.

Part alta del segon tram Mur del camí arribant al Tudó

Tram de camí arribant al Tudó Pas del barranc del Ferro

2.1. Marges del darrere l’església

Situació: al darrere l’església hi ha un camp de pomeres abandonat; els marges són una mica

més amunt

Altura: 1260 m

Estat de la construcció: bo

Tipus de roca: pissarra

Interès: alt

Característiques: tram d’escala d’uns 2 m per pujar

el marge amb graons de mides i posicions

irregulars. El primer graó només surt 13 cm, el

segon 30 cm i la resta més de 40 cm.

2.2. Marges del recer de la pujada d’en Calvera

Situació: a l’inici del camí de la Clota, en el vessant est

Altura: 1190-1210 m

Estat de la construcció: bo

Tipus de roca: granit

Interès: mitjà

Característiques: conjunt de marges de diferents

longituds i alçades (n’hi ha algun que supera els 3 m

d’altura) amb blocs granítics de grans dimensions;

es pot identificar el camí, entre blocs, que baixa a

aquest sector
2.3. Marges de les Queres

Situació: a l’oest de Cereja, per sobre del camí de la Clota

Altura: 1310-1380 m

Estat de la construcció: bo

Tipus de roca: granit

Interès: alt

Característiques: conjunt de marges de longitud i altures

variables fets amb grans blocs granítics

2.4. Marges dels prats del Tudó

Situació: al pla del Tudó (oest)

Altura: 1400-1410 m

Estat de la construcció: bo

Tipus de roca: pissarra i granit

Interès: mitjà

Característiques: marges d’altura variable (normalment, al voltant d’1 m) que serveixen per

delimitar les parcel·les. És de destacar el curiós marge amb petites lloses de pissarra a la part

baixa i grans blocs de granit al damunt.

3.1. Pont del Carrasut i canal del riu de Targasona

Situació: el pont del Carrasut està situat al barranc del Ferro. La part de canal més visible és al

costat de la pista, tocant al riu Targasona. Els dos elements són al costat de la pista que puja

del collet de Rocacanals cap al Tudó.

Altura: 1290 m (pont del Carrasut); 1320 m (canal)

Estat de la construcció: bo

Tipus de roca: pissarra

Interès: molt alt

Característiques: el pont del Carrasut és un petit aqüeducte que permet el pas de les aigues

que es captaven al riu de Targasona per sobre el barranc del Ferro. Al cantó esquerre, l’arcada

està construïda sobre una roca. L’alçada és de 2 m. L’amplada de la construcció és de 110 cm i

el canal pròpiament dit n’ocupa 40 cm. La fondària és de 30 a 40 cm. És curiosa la forma que té

la construcció ja que en comptes de passar el riu directament, fa una mena de quatre.

El tram visible del canal que passa pel pont

del Carrasut té una llargada de 60 m amb

una alçada màxima de 2 m; està construït

amb pedra força petita. Presenta un

esvoranc en un punt de la paret. El canal es

va reaprofitar amb posterioritat a la seva construcció ja que es veuen materials més moderns.

No es veu el punt de captació, però el rec devia sortir de sobre un petit salt d’aigua.

3.2. Captació del riu de Targasona

Situació: al costat de la pista que puja del collet de Rocacanals fins al Tudó

Altura: 1280 m

Estat de la construcció: bo

Tipus de pedra: pissarra

Interès: mitjà

Característiques: al llit del riu hi ha la paret de 2 m

d’altura i d’uns 7 m d’ample. D’aquesta captació encara

en surt l’aigua d’un canal. Hi ha un pollancre molt gruixut

al costat de la pista.

4.1 Pleta de la Vall Closa

Situació: més amunt de la unió del riu de Targasona amb el rec de Neguilà, enlairada uns 30 m

del llit del riu de Targasona

Altura: 1300 m

Estat de la construcció: bo

Tipus de roca: pissarra

Interès: mitjà
Característiques de la construcció: es tracta d’una paret

de tancament que aprofita, en la seva part alta, la roca

mare. La planta tendeix a ser rectangular. Presenta un fort

desnivell (uns 10 metres). Té tres obertures de les quals

només la que hi ha a la part central sembla original. Les

parets són d’uns 90 cm de gruix i de 60 a 110 cm d’altura.

La superfície és d’uns 460 m2 (24 x 19 m).

5.1. Recer de l’obaga del castell

Situació: en el camí que s’enfila al castell des del collet de Rocacanals (el camí passa pel seu

damunt)

Altura: 1280 m

Estat de la construcció: bo

Tipus de pedra: pissarra

Interès: alt

Característiques: es tracta d’un recer inserit a la muntanya de planta circular (1,36 m de

diàmetre). L’amplada de la porta és de 44 cm i la seva alçada és d’1,28 m. La porta està una

mica descentrada i la llinda està formada per una pedra de 68 cm. La coberta està formada per

tres lloses planes i terra. Si venim de dalt el castell queda completament camuflada. L’alçada

interior és d’1,36 m; als 1,06 m comença la coberta i és el punt on hi ha dos armaris, un a cada

costat.
5.2. Recer de la pujada d’en Calvera

Situació: al capdamunt de la pujada d’en Calvera, a la dreta, en un sector de marges

Altura: 1290 m

Estat de la construcció: bo

Roca: granit

Interès: alt

Característiques: Es tracta d’un aixopluc inserit en un

marge. Està construït amb pedra granítica; les pedres

que formen la paret d’entrada estan ben tallades (es

veuen senyals de picapedrer). Les pedres dels laterals són blocs naturals. La planta tendeix a

ser rectangular amb 1,20 m de fondària màxima i 2 m de llarg. La altura interior varia entre els

1,5 i els 1,7 m. La porta d’entrada té una altura d’un metre per una amplada de 40 cm. Hi ha

una obertura que ens permet veure Llívia, però no sabem si ha caigut la pedra o bé ja era una

finestra. Hi ha unes pedres que serveixen de seient. El sostre està

format per dos grans blocs que s’aguanten amb el bloc que forma el

fons de la barraca; un dels blocs es recolza a la llinda i l’altre a sobre

d’unes pedres. La llinda és un gran bloc que sembla haver estat

tallat expressament per aquest ús i té una llargada d’1,5 m.

5.3. Barraca del capdamunt del Tudó

Situació: a l’esquerra de la pista que puja del Tudó cap a Targasona, en el punt on s’acaben els

camps i comença el bosc de repoblació, a prop de la bifurcació que baixa cap a la font del Ferro

Altura: 1405

Estat de la construcció: molt bo

Tipus de roca: pissarra i granit

Interès: molt alt

Característiques: Construcció de planta rectangular amb la porta orientada al sud. Els blocs són

de pissarra i granit de forma irregular. El sostre està recobert de gleva i s’aguanta amb una viga

amb altres branques transversals. La porta està formada per una llinda d’un metre de llarg per

22 cm d’ample; l’amplada de la porta és de 50 cm. El gruix de les parets és de 75 cm.

Interiorment té unes dimensions de 1,88 x 1,96 m. Exteriorment les mides són de 3,38 x 3,67

m. Hi ha una petita obertura que fa de finestra a la cara nord. L’altura màxima a l’interior, que és

a prop de la finestra és de 1,60 m.

Al costat del camp hi ha una paret de pedra seca i entre aquesta paret i la barraca es pot

observar el clot que correspon a un canal excavat a la terra.

5.4. Recer de les deveses d’en Mallol

Situació: més amunt de la barraca 5.3 hi ha un entrador a la dreta. La pista es bifurca i trobem

una paret de pedra seca on hi ha el recer.

Altura: 1460 m

Estat de la construcció: molt dolent

Roca: pissarra i algun granit

Interès: mitjà
Característiques: recer de petites dimensions, ensorrat, annexat al marge fet amb pedra

irregular i amb vigues de fusta. L’altura del recer devia ser de menys d’1 m. La llinda estava

formada per tres pedres.

Si seguim paret amunt, amunt, abans de la pineda, trobarem un forat en el marge que servia

per a que passés un canal excavat a la roca i un forat al mur, potser per guardar algun estri.

5.5. Recer de la pista de Targasona

Situació: a pocs metres de la pista que puja del Tudó a Targasona, entre els pins

Altura: 1490 m

Estat de la construcció: bo

Pedra: pissarra

Interès: molt alt

Característiques: petit recer de 70 cm d’altura i 80 cm d’amplada amb una fondària d’1,06 m,

construït amb pedra molt irregular. La coberta està formada, bàsicament, per una gran llosa.
5.6. Barraca de l’est del Tudó

Situació: al vessant est del Tudó, a l’inici del bosc de

repoblació i ja decantada cap a la vall del riu de

Targasona. Situada en un punt enlairat que domina la

vall.

Altura: 1420 m

Estat de la construcció: molt dolent

Tipus de roca: pissarra (hi ha alguna pedra granítica)

Interès: mitjà

Característiques: recer de petites dimensions, amb pedres molt ben treballades unides amb

fang. Llinda de pedra i sostre s’aguantats amb vigues. Altura exterior de 2 m. Planta rectangular

de 2,36 x 2,14 m. El gruix de les parets era de 50 cm. La porta tenia una amplada de 60 cm i

una altura de 1,32 m.

5.7. Recer de la pedra

Situació: uns metres per sobre la pista que puja del collet de Rocacanals fins al Tudó, una mica

més amunt del pont del Carrasut

Altura: 1310 m

Estat de la construcció: bo

Tipus de roca: pissarra

Interès: molt alt

Característiques: es tracta d’un recer construit

aprofitant un bloc de roca de 2 m d’alt. El constructor,

que va demostrar molt enginy, només va haver d’aixecar una paret de pedra seca de 2,3 m de

llarg amb una alçada de 1,5 m i 95 cm d’ample per obtenir un espai triangular de 95 cm

d’amplada a la part baixa.

5.8. Barraca de la font del Ferro

Situació: uns metres per sobre la pista que puja del collet de Rocacanals fins al Tudó, abans

d’arribar al pont del Carrasut

Altura: 1300 m

Estat de la construcció: dolent

Tipus de roca: pissarra

Interès: molt alt

Característiques: es tracta d’una barraca de planta

que tendeix a ser triangular i que aprofita una roca

com a una de les parets. Està construïda en pendent i això fa que hi hagi un contrafort en el

sentit del pendent per tal de compensar la força de les pedres. La llinda és una gran llosa de

pissarra de 1,32 m que no és regular en quant a gruix. Hi ha fang entre les pedres. L’altura de

la porta és d’1 m i té el sostre ensorrat. El gruix de les parets és de 70 cm.

5.9. Barraca del rec de Neguilà

Situació: en un elevació a sobre del punt d’unió del riu de Targasona i el rec de Neguilà.

Altura: 1270 m

Estat de la construcció: dolent

Roca: pissarra

Interès: mitjà

Característiques: petita barraca de planta que tendeix

a quadrada amb una mena d’absis semicircular.

Ensorrada. La porta té una alçada d’1,75 m amb 60

cm d’amplada en la part exterior i 55 cm en la part

interior. La façana fa 2,6 m; les cares laterals fan 2,4 m i la posterior 2,8 m. La llinda està

formada per dues pedres de 80 cm (inferior) i 1 m (superior). Els murs tenen 50 cm de gruix.

Les pedres són grans i ben treballades; l’absis està fet molt acuradament. Hi ha fang per

cimentar les pedres. El sostre estava format per quatre vigues de fusta d’uns 20 cm de

diàmetre que aguantaven unes lloses planes. Al damunt hi havia terra. L’alçada interior era de

2,06 m en l’entrada fins a 1,45 m en el fons de la barraca.

DOCUMENTACIÓ CONSULTADA

GARRIGA, R.M. La població de Llívia a finals del segle XVIII. Sisè quadern d’informació

municipal. Llívia, 1985.

VILASECA, M. Les Costes. Un poblament de la vila de Llívia del segle XVI?. Setè quadern

d’informació municipal. Llívia, 1986.

PALLARÈS, J.M. Viure a Llívia. Estudi dels moviments migratoris a Llívia (1871-1984). Desè

quadern d’informació municipal. Llívia, 1991.

BOSOM, S i SOLÉ, M. Llívia, Cereja i Gorguja vers el 1715. Desè quadern d’informació

municipal. Llívia, 1991.

TUSET, M i VILASECA, M. Inventari del patrimoni arqueològic de Llívia (II). Desè quadern

d’informació municipal. Llívia, 1991.

Bourg-Madame / Mont-Louis. 2250 ET (Mapa TOP 25). IGN