Quaderns de Psicologia | 2013, Vol.

15, No 1, 7-20

ISNN: 0211-3481

http://www.quadernsdepsicologia.cat/article/view/1170

Avenos i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre des(psico)patologitzaci: tan lluny, tan a prop
Advances and challenges in the interdisciplinary research on de(psycho)pathologization: so far, so close Teresa Cabruja-Ubach
Universitat de Girona

Resumen En aquest article presento el gir des(psico)patologitzador com un nou camp de recerca interdisciplinar necessari per a problematitzar laugment de les categories de diagnostic psi. Sanalitzar el rol de les neurocincies i la gentica com a explicaci de les maneres de ser humanes, acomplint una funci de desplaament de problemtiques socials i econmiques vers trets psicologitzats i efectes dindividualitzaci i dautoregulaci. Per a fer-ho, es presentarn 8 recerques cientfiques actuals desenvolupades des dels estudis feministes, postcolonials i queers nacionals i internacionals que, amb metodologies diverses, focalitzen i aporten dades sobre cadascuna de les temtiques danlisi, reflexi i deconstrucci que plantejo com a importants en aquests moments: la psicofarmacologitzacio del desenvolupament infantil, de les sexualitats i daltres malestars psicosocials, juntament amb lanlisi de laparici de nous trastorns en el mn laboral. Finalment, i a partir de la propia recerca psicosocial, plantejar la necessitat dassumir aquests nous reptes en la r ecerca psicolgica, psicosocial i mdica. Palabras clave: Deconstrucci; Psicopatologia; Feminisme postcolonial; Interdisciplinarietat Abstract In this paper we present the depatologizing turn as a new interdisciplinary research field, necessary to problematize the growth of psy diagnostics categories. The role of neur osciences and genetics as an explanation of human ways of being is analyzed, complying with a shifting of social and economical issues towards psychologized traits and individualization and auto regulation strategies. To do this, eight researches will be presented, developed from feminist, postcolonial and national and international queer studies, in relation with each one of the analysis, reflection, and deconstruction topics that I propose as currently important. These topics are: the psychomedication of child development, of sexuality and other psychosocial pain discomforts, along with the analysis of the appearence of new disorders at the workplace. Finally, starting from the psychosocial research itself, I will present the necessity to accept these new challenges in psychological, psychosocial and medical research. Keywords: Deconstruction; Psychopathology; Postcolonial Feminism; Interdisciplinarity

Cabruja-Ubach, Teresa

Introducci: El Gir des(psico)patologitzador: un nou camp de recerca interdisciplinari?

Lobjectiu daquest monogrfic s reunir r ecerques cientfiques actuals realitzades des de disciplines i, des denfocs metodolgics diversos que serveixin per a difondre i compartir els resultats i les reflexions sobre lincrement de la (psico)patologitzaci de gran nombre de conductes i experincies humanes. He seleccionat recerques realitzades tant amb dades empriques qualitatives com quantitatives, per investigadors i investigadores internacionals que provenen de disciplines diferents com ara la psicologia social, la sociologia, la psicologia clnica, levolutiva, la del treball i les organitzacions, la filosofia i la medecina. Totes elles comparteixen investigar per, des de i amb lobjectiu de contribuir a la des(psico)patologitzaci dexperincies i conductes humanes individuals i collectives, per ra de sexe, gnere, cultura, desenvolupament, sexualitats i qualsevol desviaci del que est construt com a norma o, simplement, sha concebut com un problema en termes de productivitat i normativitat. Aquestes investigacions tenen en com problematitzar el desplaament que sest produint de les explicacions dorigen, desenvolupament i intervenci de noves i antigues categories psicodiagnstiques a partir de la neurobiologia o la gentica. Produint-se una mena de captura visual del psicolgic, que seria social sobre el biolgic i seguint un procs dindividualitzaci i psicologitzaci de les manifestacions de les persones, en detriment daltres fonts relacionals i contextuals. En relaci a aquest objectiu, podem trobar que es t en compte: (a) el rol de les farmacutiques en la direcci i promoci de la recerca cientfica mdica, psicolgica i psiquitrica pel que fa a laparici i desaparici de smptomes, juntament amb una implementaci de models de gesti empresarial ultra lliberals tant en la recerca com en la intervenci en salut amb greus conseqncies per a tots els collectius: professionals, investigador-es i usuaris-es. En consonncia amb el que ja havien anticipat Brbara Ehrenreich i Deirdre English (1989/2010) en el seu indispensable llibre sobre la irrupci de lexpertesa masculina en la medecina quan, documentant cientficament les poltiques se-

xuals de les malalties, reivindicaven la necessitat d:

Una societat en la que sanar no sigui una mercanca distribuda dacord amb les lleis del mxim benefici, sin que estigui integrada en la xarxa comunitria (...)en la que els coneixements sobre la vida quotidiana no estiguin atresorats per experts o repartits com una mercancia, sin extrets de lexperincia de totes les persones i lliurement compartits per elles (Ehrenreich i English, 1989/2010, p. 431, traducci prpia).

Una societat en la que no tenir una vida amb condicions materials i socials per viure delega la responsabilitat de les poltiques pbliques a lindividual i psicolgic; (b) lanlisi de les conseqncies dun model dexplicaci cient fica hegemnic quan es fa recerca sobre els ssers humans fonamentat en el positivisme i la racionalitat emprica com si estigues fora de marcs i marques culturals i ideolgiques dinterpretaci i de producci abocant a una fragmentaci o reduccionisme que produeix una dessocialitzaci i una psicologitzaci de problemes deguts a factors socioeconmics i de relacionals desiguals. s a dir, com a conseqncia deludir com explicava Toms Ibez: el carcter socialment productiu dels coneixements elaborats per les cincies socials i, en conseqncia, la inescapable dimensi poltica daquestes cincies (Ibez, 2001, p. 213, traducci prpia). O, tamb, que els sabers transformables en cientfics parteixen de situacions amb particularitats especfiques, locals i situades sociohistricament, tal i com demostra Donna Haraway (1991/1995). Pel monogrfic shan reunit vuit contribucions cientfiques pluridisciplinars i interdisciplinaris que anir introduint en funci de cada tema i tot seguint lordre en que aniran apareixent, per a aprofundir i aportar des de nous models de cincia psicolgica, sociolgica, psiquitrica i mdica respostes collectives i (auto)reflexives de la recerca a fi de prendre en consideraci tant les bases com els efectes. Totes elles recullen i participen o estan en dileg amb moviments socials, xarxes, activismes i resistncies diverses, a la vegada que coneixen ladministraci i la gesti que participa en la recerca i la intervenci. A la vegada, en la seva prpia epistemologia i metodologia sovint ja es parteix dun apropament interdisciplinari. No comentar, en aquest cas, la complicada relaci mn acadmic/mn social o universitat carrer, com sha plantejat, per exemple, pel que fa a

http://quadernsdepsicologia.cat

Avenos i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre (psio)despatologitzaci

la teoria queer, com es tracta transversalment en un recull darticles editat per David Crdoba, Javier Sez y Paco Vidarte(2005); els textos de Beatriz Preciado (2003) o del Grupo de Trabajo Queer (2005). Doncs, incorporo la necessitat daquestes tensions quan es reuneixen les aportacions de investigadors-es i professionals de la salut i les cincies crtics conjuntament amb lactivisme, tal i com r esulta en linteressant recull de Miquel Miss i Gerard Coll-Planas (2010) pel tema trans. Per aix, en les propostes i lgiques antipsiquitriques tamb shan anat produint dinmiques amb diferents interconnexions i debats que han abocat a un canvi important respecte els anys 60 i 70, ms encapalades per psiquiatres, terapeutes, socilegs i filsofs , en relaci als anys 80, que provenen molt dels mateixos usuaris-es, de sectors de vctimes o familiars. Fins al punt que, en paraules del professor de Fsica i Filosofia de la Cincia, Carlos Prez Soto porta a que Els moviments actuals, en canvi, tendeixin a desconfiar de la psiquiatria i del seu lligam amb el model mdic (Prez, 2012, p. 23, traducci prpia). Un exemple, ns tant a lestat espanyol com a daltres pasos, el retorn de lelectroshock i les teraputiques amb drogues psicoactives que ja havien sigut qestionades fins i tot des de la mateixa medecina o psiquiatria. Per aix actualment, diferents xarxes, moltes delles localitzades al ciberespai, per no solament, ofereixen intercanvis dexperincies de persones per a poder actuar, rebutjar o, al menys, minimitzar limpacte de ser ats i portat per experts. Entre elles, la que sorganitza al voltant del Sndrome de la personalitat lmit, com a sndrome construt a partir dun biaix de gnere i recollit amb detall per Claire Shaw i Gillian Proctor (2005). Una ra ms per a plantejar-ne aquests reptes en la recerca en cincies humanes i socials, ns lactual context de crisi a lempara dun ultra liberalisme flagrant, doncs, mentre augmenten els patiments psicolgics per latur, les difcils condicions de vida en la immigraci i la pobresa, lexplotaci i la precarietat laboral, les condicions desiguals en les que es viu i treballa, la preocupaci pel futur en la crisi amb un increment de sucidis, depressions i ansietats com a malestars psquics i altres, sembla que, hauria daugmentar correlativament el convenci-

ment del lloc que tenen les condicions i circumstncies de vida en tot el que poden ser problemes psicolgics, s a dir entendrels com causa social. Doncs, b, succeeix totalment al contrari: resulta que actualment s el moment on ms apareixen teories explicatives, diagnstics i intervencions fonamentades en models gentics i neuroqumics, amb un desplaament i assimilaci als smptomes per a tancar-los en una categoria de diagnstic psi. La qual cosa ha donat lloc al desenvolupament d estratgies diverses com, per exemple, el que fa un dels centres de terpia narrativa The Family Centre, Lower Hutt, a Nova Zelanda, que mant una relaci continua amb les diferents comunitats culturals (maoris, illes del pacfic i europeus) i, malgrat els dubtes respecte a ls que pod en fer de tradicions culturals diverses que no puc abordar aqu, minteressa molt destacar la tasca de visibilitzaci concreta que realitzen a nivell local. El que fan s publicar les estadstiques sobre atur, poltiques econmiques i socials, o situacions de desigualtat per racisme, colonialisme i masclisme, que mostren com corresponen a latenci psicolgica de problemes com a smptomes datur, pobresa, marginalitat i injusticies. En conseqncia, saconsegueix permutar lestatus clnic de les persones amb malestars i problemes i situarles en un estatus poltic. En aquest sentit, noms cal veure les reaccions que ha provocat la recent llista dassociacions, cada vegada ms mplia en canvi, que shan organitzat a fi de demanar aturar el DSM, per a plantejar aquestes recerques i aportacions com a reptes. I no em refereixo a ls habitual de la paraula reptes, sin al seu significat ms profund de repte cientfic i social, en tant que van en contra de les lgiques hegemniques dominants en temps de globalitzaci. Doncs, justament sembla que les tensions histriques en lafany de la psicologia i la psiquiatria per a ser considerades cincies i no pseudocincies, queden ara mig resoltes a partir de la focalitzaci en les explicacions causals ms psicofisiolgiques a partir de neuro-transmissors o gentiques, adaptant una recerca que s necessria en el cas de les malalties degeneratives o traumtiques per, dubtosa, en canvi, pel que fa al comportament i maneres de ser humanes. Un altre repte el trobarem en la seva assimilaci social, en el que Derek Hook i Ian Parker (2002) anomenen com a cultura psi-

Quaderns de Psicologa | 2013, Vol. 15, No 1, 7-20

10 Cabruja-Ubach, Teresa

colgica referint-se a com la psicologia es troba mpliament disseminada, com circula, funciona i actua com a un recurs cultural en la quotidianitat, en la vida cultural contempornia (Hook i Parker, 2002, p. 49, tradu cci prpia). I, que, per tant, implica tamb com acta a nivell de lautocomprensi i de la intersubjectivitat. Lgicament, ha de ser difcil per gran part de les cincies psi, desprs de passar tant temps intentant trobar les arrels i fonaments cientfics de qualsevol problema de salut mental i psicosocial, de desenvolupament, daprenentatge i altres, acceptar que, potser, sha de fer un nou gir: el Gir Des patologitzador. Gir, no noms com a moviment amb una voluntat de canvi i de transformaci cientfica i social amb poder transformatiu en una millora de les condicions de vida de les persones. Vol dir, tamb, que, cal repensar que vol dir, a principis del segle XXI continuar treballant, investigant i fent informes com si no hagus passat res del que ha passat en les histries de les disciplines. I, obviar o fer com si durant tot aquest temps (segles) no hi haguessin prou experincies de denncia dabusos, errades, esbiaixos i elitismes o directament fracassos denunciades des de collectius formals i informals, cientfics o no. Des de lantipsiquiatria, la psicologia i la ps iquiatria feminista i queer per temes de gnere i sexualitats fins la psicologia i la psiquiatria postcolonial per temes de cultura i tnia, juntament amb les xarxes de persones amb diagnstics psi i dels seus familiars (per exemple, amb Hearing Voices Escoltant veus com a moviment que apareix el 1987 i que treballa per a que els i les usuaris-es acceptin i aprenguin a relacionar-se amb les veus en contextos de legitimaci molt lluny de la desautoritzaci clnica i la seva medicalitzaci, que sha organitzat amb ms de 20 pasos a nivell internacional amb la xarxa The International Network for Training, Education and Research into Hearing Voices, INTERVOICE 1; la de SLP o la Citizens Comission on Human Rights en contra dels electroshocks i la lobotomitzaci) o altres experincies. Crec que queda ben pals que cal una responsabilitat tica, poltica i cientfica que no es pot reduir a incorporar protocols tics i morals. Tanmateix, ens confrontem al dubte sobre el possible canvi dexperts en psicologia, psiquiatria i
1

medecina. Sens planteja, en el fons, la perspica pregunta de la filsofa Judith Butler referint-se al cas de la transexualitat, sobre fins quin punt podrn canviar psiclegs i psiquiatres? En les seves paraules:
La pregunta s si els practicants de la psicologia, la psiquiatria i la medecina acceptaran ser transformats per aquesta sollicitud de canvi que sels hi ofereix. () Du a terme una transformaci s convertir-se en alguna cosa diferent al que ss, reclamar un imaginari alternatiu, apostar per la seva realitzaci de qualsevol manera possible. () Aix significa que l escena del diagnstic e stigui sempre subordinada a l escena de la trobada tica o, ms aviat, hauria destar-ho. Podem canviar el llenguatge per a alterar els termes del diagnstic, per necessitem modificar aquest llenguatge amb una exigncia tica per a canviar lescena de lavaluaci i lassistncia de tal manera que les autoritats no dictin el desig de ning (Butler 2010, pp. 12-13, traducci prpia).

La referncia que faig a aquest Gir, parteix de la deconstrucci com a mtode o variants de mtodes, doncs no hi ha una sola definici tal i com vaig resumir en un altre moment (Cabruja, 1991) per a des(psico)patologitzar, com a eines tils a la psicologia i la sociologia postmoderna, la psicologia social crtica (Ovejero i Ramos, 2011) i socioconstruccionista, fonamentada en les aportacions de diversos textos de Jacques Derrida i de Michel Foucault, entre altres aportacions del postestructuralisme francs. Podriem resumir-la en que es centra en la operaci desbrinar i desmuntar com es construeix el coneixement i la seva retrica com una organitzaci prctica socio-histrica, amb capacitat per actuar, per tant, sobre el que es objecte de deconstrucci, per a fer explcites les lgiques i ideologies que lhan fet po ssible. A la vegada, afegint-hi el doble carcter productiu i regulatiu de qualsevol discurs cientfic, que senyala Michel Foucault al llarg de tota la seva obra, en relaci a la combinaci saber-poder-veritat. En definitiva, podrem dir que la deconstrucci pel que fa la psicologia social, participa en una psicologia social de la cincia que, tal i com expliciten Lupicinio Iguez i Cristina Pall (2002), treballa estudiant la retrica de largumentaci cientfica, la materialitat i la humanitat de lactivitat cientfica a partir de les relacions de poder que latravessen i de la problematitzaci de la veritat com a correspondncia amb la realitat. Daltra banda, tot el que seria el complexe psi desenvolupat en el tr eball de Nicholas Rose, des del inicials inspirats

www.intervoicesonline.org

http://quadernsdepsicologia.cat

Avenos i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre (psio)despatologitzaci

11

en Foucault, sobre com funcionava tota la xarxa de coneixements, recerca i prctiques de la psicologia (Rose, 1996; 1999) fins els seus treballs ms recents, centrats en les cincies del cervell i la gesti del self (Rose i Abi-Rached, 2013) -i malgrat les crtiques que pot haver rebut respecte a centrar-se poc en les resistncies-, illustren magnficament molts daquests processos. Hi ha hagut especialistes en psicologia i psiquiatria que plantejen que ha arribat un moment que el llenguatge que utilitzen aquestes disciplines i les prctiques ratllen la psicosi o, com diu Derek Hook (2001) moltes psicopatologies acaben generades en els entorns clnics, a partir dels discursos fragmentats i psictics de la fora clnica de fer quadrar els simptomes, ms enll o abstraient-se dels historials, a ms del que vol dir entrar en aquests circuits com documenta letnografia ms recent. En aquest sentit, s molt interesant laportaci de Brierge Casey i Ann Long (2003) a partir de mostrar com les persones amb algn desordre mental cerquen signif icats amb narratives i amb els altres, per demostren com justament les narratives que tenen a veure amb el dolor i el malestar o patiment psquic i emocional, en realitat, sovint sn suprimides i substituides per les explicacions biomdiques o dominants culturalment. No perqu hi hagi una voluntat d exclusi de determinats grups socials, de la mateixa manera que tampoc en la recerca de la psicopatologia nhi hagi una descindir, sin en a mbues situacions, com a conseqncia de confiar i aplicar el que sha aprs respecte a com diagnosticar i com entendre la subjectivitat humana en la socialitzaci en la recerca i la professionalitzaci. De fet, es pot entendre com a conseqncia del carcter performatiu de les categories de la psicopatologia doncs, se les pot reconixer, identificar s el que fan la majoria de psiquiatres i psiclegs observant amb detall les manifestacions de cadascun dels criteris per a poder establir un diagnstic o investigant i, a la vegada, difcilment trobarem res que coincids de manera exacte amb la definici atorgada, de la mateixa manera que succeeix amb les identitats, les personalitats i el gnere. s possible que no se spiga exactament qu s una subjectivitat normal o una sexualitat normal, per duna manera o altra ambdues apareixen com quelcom que es diferencia

duna de patolgica o problemtica. Ja deia Georges Canguilhem (1972/1986) que, de fet, qualsevol construcci de la idea de normal o normalitat noms tenia sentit en un context relacional i no de manera absoluta o essencial. Per aquesta ra, donar importncia a les relacions de desigualtat i poder aix com als contextos socials, econmics i histrics, mentre es transformen entre la persona experta i la que consulta, com fa, per exemple, a nivell dintervenci lactual terpia narrat iva feminista i post colonialista han collaborat amb la seva prctica en els canvis en la recerca post positivista i, viceversa. La relaci teraputica i la seva transformaci en els inicis del segle XXI abordant les interseccions de sexualitat, cultura, classe i gnere, es correspondria en una altra lnea de recerca amb narratives que sha vingut desenvolupant amb molta fora els darrers 15 anys generada per a investigadors i investigadores que han buscat com sexpliquen les experincies de persones amb diagnstic psiquitric per a repensar la prpia recerca. Destacant especialment, la necessitat de focalitzar en quan, en quin moment i perqu, les persones amb diagnstic psy, consideren que no sn tractades com a actives i participant en la seva prpia cura, sin que es troben inmerses en experincies mltiples de coerci i regul.laci psicolgica i psiquitrica, com mostren en els estudis comparatius de Britta Olofson i Astrid Norberg (2000). Per aquest motiu, pot ser tant rellevant, per a posar un exemple, lexperincia de deconstrucci de classificaci cientfica i teraputica, duta a terme per Stephen Madigan (1999) analitzant els processos dinscripci, descri pci i desxiframent de les identitats crniques. En concret amb una persona diagnosticada amb una personalitat depressiva i tractada durant anys amb terpies electroconvulsives, amb medicaci i amb terpies psico dinmiques, a partir de des institucionalitzar-lo, de des classificar-lo i fer-li fer un treball relacional i narratiu per a recuperar el seu passat i les seves relacions amb xit. En aquests moments, la proliferaci de les recerques cientfiques crtiques que emfasitzen en la relaci teraputica i la seva transformaci aix com, les psicoterpies que deconstrueixen els fonaments de diagnstic cientfica hegemnica i la seva intervenci, abasten des dels que inclouen la postcolonialitat fins activismes socials focalitzant en aquestes interseccionali-

Quaderns de Psicologa | 2013, Vol. 15, No 1, 7-20

12 Cabruja-Ubach, Teresa

tats i el seu rol (Walker, Burman i Gowrisunkur, 2002).

Neurocincies, avenos tecnolgics de localitzaci cerebral i gentica de les experincies i comportaments humans amb encanteris lluminosos
Ens trobem amb un problema afegit al que acabem de presentar a lapartat anterior, com a conseqncia de seguir una recerca positivista i desocialitzar lestudi i com prensi de les persones. Es tracta, dun procs de camuflatge o desplaament que es produeix, quan es parla daven/progrs/ desenvolupament prcticament reduit a limpacte de les noves tecnologies d imatgeria cer ebral, dacord amb el rol de les recerques biomdiques i les atribucions gentiques de diferents comportaments socials i collectius o, pel que fa a malestars psicolgics. Dobvi inters i necessitat pel que fa als avenos en malalties neurolgiques, degeneratives o daccident traumtic, com poden ser lalzheimer, el parkinson i daltres, pel que fa a les facultats que alteren i els efectes en la seva vivncia, per, que considero que no funcionen de la mateixa manera a lhora de definir la subjectivitat. Que un traumatisme al cervell o una malaltia degenerativa portin a perdre capacitats i facultats i , per tant, es cerquin intervencions mdiques i farmacolgiques i funcionin, en els seus lmits, queda molt lluny de demostrar, contrariament al que sembla, que sha localitzat lespai material corresponent a una manera de ser. Tal i com plantejava el psiquiatra (antipsiquiatra) Thomas Szasz (1961), no es pot considerar la ment un organ com el cor o el fetge, ra per la qual sha de revisar la manera de pa rlar de la malaltia mental quan sassocia a la biologia. El que no s si simaginava es que, en aquests moments, el que es presentat com el ms nou i efica pel tractament de la depressi es un by-pass cerebral2, un neuroestimulador cerebral que sha aplicat en la malaltia de Parkinson (per que no ha estat aprovat com a terpia per la depressio ni per lAgncia de Medicaments dEEUU ni la dEuropa) i, que, com veiem, novament, co n2

dueix a confondre la intervenci per a palliar les conseqncies duna degeneraci en a spectes de la vida emocional o capacitats concretes amb un problema de personalitat: la depressi; localitzant el seu lloc geogrfic a unes zones del cervell, la informaci de les quals, en realitat, tindrien ms a veure amb capacitats i activitats concretes i el seu impacte. Com a exemple, utilitzar la presentaci de la noticia en un suplement dun diari al mes de setembre del 2012 (Ricart, 2012), tot i que lescullo, no pel que fa a com es presenten als mitjans de comunicaci, sin com les persones especialistes doncs hi ha el que diuen alguns cirurgians i metges expliquen la recerca i ls de laparell. I, breument, comentar que sestableix la depressi com una malaltia molt antiga, mal diagnosticada, amb fracs de tractament i amb un gran increment al segle XXI amb una xifra especulativa respecte a que la OMS a partir dun estudi de Harvard ha pronosticat que, al 2020, seria la segona causa de malaltia, discapacitat i prdua de vida del mn. Aix, al mateix moment en que les Asssociacions de Psicologia i Psiquiatria treuen xifres de laugment de problemes de salut mental a tot el mn i que, fins i tot aquestes associacions parlen directament de suicidis econmics en pasos europeus , per exemple, aix com un canvi en les xifres epidemiolgiques, doncs fins ara la majoria eren dones, amb tota la recerca crtica de gnere respecte a perqu se les diagnostica i se les medica i ara, amb latur i la crisi, sincrementa pels homes, des de joves fins a jubilats. A nivell mdic, noms apuntar, que, aquest xit en el tractament de la depressi pel by pass cerebral, es presenta com que ha sigut possible perqu es van coneixent els seus mecanismes cerebrals. Per que, els especialistes reconeixen que els hi manca encara la seva base gentica. En realitat, quan es va llegint en detall, veiem que: (a) no saben que passa en el cervell perqu hi ha molts mecanismes involucrats, els que tenen a veure amb lestress, els que t enen a veure amb les emocions, etc (b) el seu diagnstic s heterogeni i inespecific s egons afirma un dels caps de psiquiatria dun hospital de Madrid , doncs hi ha la bipolar, la major, la que es solapa amb trastorns adaptatius, la que es solapa amb lansietat la que queda enmascarada amb smptomes orgnics i la puntual o de context; perqu (c) sha de

Simplanten uns ellectrodes en el cervell i es connecten per un cable subcutani a un neuromodulador, com un marcapassos cardac que es programa i que tarda mesos en ajustar-se per a cada pacient i cal canviar la bateria al cap duns anys i, si hi ha recaigudes, s reprograma i es torna a medicar amb antidepressiu, etc.

http://quadernsdepsicologia.cat

Avenos i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre (psio)despatologitzaci

13

diagnosticar segons el temps, per hi ha una discrepancia important entre els i els especialistes (d) tampoc hi ha biomarcadors clars, per exemple, un scanner pot donar resultats contraris, per, (e) afirmen que en el futur es podran diagnosticar les depressions en funci del perfil gentic, els marcadors bioqumics i aix sels hi donaran els frmacs especfics, malgrat (f) en la depressio hi hauria tant un 50% de factors gentics com psicolgics i socials i (g) el desencadenant, segons especialistes s extern. Francament, el quatriple salt mortal que fan amb aquestes dades s aclaparador: reducci de les persones a fragments; reducci de mitjanes estadstiques i no dexperincies clniques; identificaci per una observaci neutre i una descripci objectiva i consensuada de les variables o conceptes en la qual no hi ha acord i, finalment, atribuci de localitzaci territorial cerebral i gentica. Trobem una retrica de laven neuro-quimic i tcnic que reprodueix que t un cert parallelisme en la presentaci dels inicis de ls de lecktroshock pel que fa al By-pass de la depressi. I podem afirmar com explica el psiquiatra francs Olivier Labouret (2008) per la psiquiatria, per que inclou, des del meu punt de vista, la psicologia, que:
La metfora medica encarnada per les nerocincies constitueixen la psicosi social delirant de lultralliberalisme contemporani. (...)fent entrar la norma socio-econmica a linterior de la subjectivitat (...)I s all, en la ceguesa dun sistema poltic-econmic neoliberal que sha tornat hegemnic (...) que la cincia rellisca cap el dogma. Emmascarant els seus pressupostos ideolgics positivistes i utilitaristes, el gir cientfic i comportamentalista de la psiquiatria, perceptible a tot arreu, autoritza a reforar el control social sobre els problemes de comportament individuals, dels qual sen pressupossa un orgen biolgic i gentic, en comptes de cultural i mediambiental (Labouret, 2008, pp. 201-204, traducci prpia).

els neurolptics reemplaaran els gasos lacrimgens (Pignarre, 2006, p. 131, traducci prpia). Similar a la psicopatologitzaci de les reivindicacions socials es poden analitzar taxonomies del DSM i la intervenci amb neurolptics, pel que fa a la regullaci del desenvolupament infantil, el mn laboral i la vida social. Tots aquests desplaaments, constitueixen, al meu entendre, una mena de dreceres perilloses en prendre els funcionaments biolgics o les determinacions gentiques en substituci duna comprensi com a protestes i reivindicacions pel que fa a condicions socioeconmiques i de desigualtat, biologitzant-les, psicologitzant-les i/o criminalitzant-les, de gran inters per la governabilitat doncs justifica o legitima la des responsabilitzaci de fer-sen crrec. Els dos primers articles del monogrfic desenvolupen, justament, aquesta questi. En el primer, que du per ttol: El DSM como mecanismo de psicopatologizacin y regulacin social: el caso de los ni@s en Puerto Rico la psicloga clnica i investigadora Nieves Otomie Vale de la Universitat de Puerto Rico, examina el Trastorn per dficit datenci amb hiperactivitat, discutint amb dades lincrement del seu diagnstic els darrers anys, fins a arribar a parlar duna falsa epidmia. Mostra el problema de centrar-se en una intervenci psicofarmacolgica, arrel del rol predominant que t la farmacoterapia pel fet que els problemes o desordres psicolgics explicats en termes neurobiolgics. Per, tamb, les seves conseqncies des dels efectes secundaris fins la correlaci en la prescripci posterior dantipsictics dels ms receptats. Lautora, presenta interessants dades i arguments, tant el rol de les farmacutiques que subvencionen congressos, revistes i recerques en el diagnstic i tractament daquest trastorn (malgrat les contradiccions de les seves indicacions teraputiques), com una anlisi ms psicosocial, en destacar la seva relaci amb el context de regulaci, control i tutelatge de la infancia, juntament com lanlisi, pel que fa als efectes de colonitzaci i dinfluncia en temes de psicopatologia per part dEEUU. I, el segon text: La deconstruccin de la psicopatologa en el mbito de la asistencia sanitaria: retos de investigacins e intervencin de lespecialista en medecina interna Carme Valls-Llobet, Directora del Programa Mujeres,

Per, en canvi, resulta que, a partir daqu i amb el concepte cientifista de vulnerabilitat gentica, utilitzat, tamb, com se sap, tant al Regne Unit com a Frana per a generar recerques epidemiolgiques i gentiques de prevenci dadiccions o la violncia, participa, igual que en el cas que he exposat de la depressi, en negar el rol del context social, cultural i econmic desigual aix com, les relacions de dominaci i poder, pel qual es produeixen. Tal com diu Philippe Pignarre (2006) sobre com actuar amb la joventut de la banlieu que no troben treball i cremen cotxes,

Quaderns de Psicologa | 2013, Vol. 15, No 1, 7-20

14 Cabruja-Ubach, Teresa

Salud y Calidad de Vida del Centro de Anlisis y Programas Sanitarios (CAPS) amb publicacions sobre la incorporaci en l atenci, la docncia i la recerca mdica una perspectiva de gnere, planteja des duna altra ptica, lexcs de medicalitzaci de trastorns psicosomtics amb psicofarmacologia, especialment pel que fa a les dones com a conseqncia dels esbiaixos androcntrics en lantenci mdica fent-lis perdre recursos personals. Lautora reclama la necessitat de recerques epidemiolgiques no androcntriques, a fi que no es socialitzi involuntriament psiquiatres i psiclegs, per molt especialment, metges de diferents especialitats, en una biomdica esbiaixada. Una aportaci fonamental s la d incidir en com moltes malalties endocrinolgiques clniques causen smptomes semblants amb quadres ansiosos depressius i que, es confonen, pel fet de no explorar amb ms detall o psicologitzar massa rpidament. L originalitat de la seva argumentaci recau en que, no es pot fer ni un reduccionisme sociolgic ni un de bio fisiolgic per, sobretot, presenta una proposta que si b mant la confiana en la recerca bioqumica, per a trobar descompensacions dinsulina, arritmies, anmies, estrgens, pe r les dones, per exemple, la separa radicalment duna relaci causal amb les maneres de ser i les personalitats, sense essncia. Per tant, el diagnstic i la intervenci a partir dels DSM i la psico (pato) logitzaci, tal i com podem veure a partir daquestes investigacions constitueix un mtode perills pel que t veure amb les dones i els malestars psicolgics que provenen de relacions dopressi i desigualtat i les sexualitats o, pel desenvolupament infantil, per la relaci que tenen amb el binomi normalitat-anormalitat i la regul.laci social. I, en definitiva, la manca de comprendre-les de maneres alternatives. Si parlem de biodones, podrem dir que hem passat de les madhouse georgianes a les psicofarmacolgiques amb la llarga histria inacabada de psico patologitzaci del femen i de les dones per raons diverses que tenen a veure amb viure en unes condicions de relacions de dominaci i poder patriarcals i androcntriques, interpretades en termes de psicopatologies en comptes de com a respostes o reaccions a elles que, quan han passat a ser estudiades i tractades les han reprodut en laplicaci duna cincia i una atenci de les mateixes caracterstiques (Cabruja, 2005;

2007; 2010 i 2011). En el cas de la psicologia i la psiquiatria feminista, tenim la constataci per una psiquiatra Phillis Chesler (1990) que va ser pionera als anys setanta en denunciar el masclisme de les intervencions teraputiques i que va aportar dades estadstiques sobre els abusos aconseguint que es desenvolups una tica en latenci psi a les dones que, explica com, als anys 90 del segle XX, les professions relacionades amb lmbit de salut mental continuen seguint institucions essencialment patriarcals, malgrat les teories i terpies feministes aparegudes, 20 anys desprs que ella havia escrit Dones i follia . Per, es que, 10 anys desprs, a principis del segle XXI, la psicloga Jeanne Marecek (2002) constata que les aportacions postmodernes han influenciat poc la psicologia feminista dEEUU quan ella, en canvi, considera que s molt productiva respecte a poder repensar els temes de sexe i gnere i les responsabilitats tiques, per a feministes que treballen amb la psicologia de la personalitat i la psicopatologia. No podem abordar una histria feminista de la psico patologitzaci de les dones i el femen aqu. Noms afegir, tamb que, per a una gran part de psicopatologies, de manera semblant pel que fa a les sexualitats, tal i com explica Cristina Garaizabal:
El paper atribut al professional de la psicologia, tant en la literatura mdica, en la jurisprudncia aix com per part del propi collectiu trans que hi acudeix demanant una intervenci de canvi de genitals sol consistir en ser qui decideix si pot accedir-hi o no, segons es reuneixin els requisits que determinen qui s verdader transsexual i qui no (2010, p. 131, traducci prpia).

Aquesta atribuci, s errnia per a diferents motius, entre ells, el fet que no existeixen proves diagnstiques per a determinar qui s verdaderament transexual, donat que les diferncies construides entre les categories de transexualitat i transvestisme, per exemple, no sn tant clares i closes com la clnica intenta demostrar, sin que estan en relaci i construides en relaci a altres factors. Amb larticle Buen sexo o sexo de verdad? Perspectivas sobre la regulaci del gnero , la sociloga per la Universitat dEdimburg Patricia Soley-Beltrn i traductora duna gran part de l obra de Judith Butler al castell, exam ina el procs dinstitucionalitzaci de la identitat de gnere de la darrera dcada a Espanya, en tant que apareixen altres etiquetes per a explicar la migraci de gnere. Lautora

http://quadernsdepsicologia.cat

Avenos i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre (psio)despatologitzaci

15

planteja una serie de paradoxes sobre la reapropiaci de les psicopatologies per part dels moviments despatologitzadors de les sexualitats i els transfeminismes, aix com el seu impacte en lesborrany del DSM -V. Entre elles, la necessitat duna ambigitat subvers iva que impedeixi normativitzar el queer o la del mn mdic en tant que permet una certa integraci en intervenir quirrgicament per a la reassignaci, reproduint una regulaci legal de les normes de gnere, amb el risc que si es perd el seu reconeixement diagnstic es perdria la seva financiaci per part de la salud pblica o privada. La proposta s adoptar una perspectiva praxiogrfica per a veure com funciona el coneixement cientfic en la prctica clnica i evitar reificar involuntariament la noci d un sexe verdader, permutant verdader per b. Amb larticle Entre cuerpos inacabados e identidades imposibles: la (psico) patologizacin de la transexualidad en el discurso psiquitrica, el psicleg per la Universitat de Xil Miguel Rosell amb experincia sobre les poltiques pbliques dintervenci psicosocial i qualitat de vida en sexualitats, explora com quan no sintegren les variables de sexe, gnere i desig, es (psico)patologitza la transexualitat, a partir de dos recorreguts: un, el dels moviments de modificacions que es dnen en lelaboraci del DSM-V arrel de les crtiques que shan fet a la seva patologitzaci i dos, el que aporta amb la seva recerca qualitativa etnogrfica respecte a lenunciaci des de la psiquiatria que, sense tractament, una persona transexual (construcci sser implcita) no estar b, tindr un malestar,amb el consequent implcit, tamb, de la possibilitat de tractament, aprofitant per a plantejar, qu seria al final, el que se suposa tecnolgicament tractable per part de la psiquiatria: la identitat transexual o el cos de la persona definida com a transsexual?. I analitza les conseqncies daquestes construccions amb un acurat detall, tot seguint la lnia de la deconstrucci de la objectivitat institucionalitzada.

anullant reivindicacions collectives, tal i com planteja Robert Castel (2006) focalitzant les organitzacions i empreses al voltant de: la prevenci de la depressi en entorn laboral, evitar lestress i les adiccions, etc. Regul.laci social semblant al gir que prenen moltes poltiques de recerca i cura psicolgica cap a una gesti on es seleccionen els i les especialistes en recerca i participants seguint una lgica empresarial en termes de rendibilitat i, fins al punt que, les malalties que podrien justificar la psiquiatria o la psicologia com la psicosi crniques, siguin larbre que amaga el bosc de la seva extensi illimitada a la gesti de les desviacions socioeconmiques (Labouret, 2008, p. 9, traducci prpia). Per, justament, en canvi, les psicosi, varen configurar algunes de les aportacions ms interessants, innovadores i radicals de les respectives comunitats desenvolupades per les antipsiquiatries als anys 70 del segle XX, recollides a diferents documents i textos, i que resumeixo molt breument: Villa 21 de David Cooper a Gran Bretanya, doncs no oblidem que, en disminuir les fronteres entre personal sanitari i pacients, disminueixen les reaccions violentes a normes i altres coercions de convivncia i que, de fet, els problemes varen provenir ms per part de langoixa del pers onal sanitari i per la manca de subvencions que no per la iniciativa en si mateixa. O, la de Kingsley Hall tamb a Gran Bretanya, de Ronald D. Laing, per a persones amb psicosi i esquizofrnia descartant la psicofarmacologia, amb aportacions econmiques voluntries i amb un gran treball amb les interaccions sociofamiliars. Que va influenciar el film del director Ken Loach Family Life on es presenten les conseqncies dels plantejaments tradicionals versus els antipsiquiatrics, que sn retirats i que aboquen la jove protagonista a no ensortir-sen val a dir, a ms que apareixen diferents situacions analitzables des dun e nfoc interseccional feminista, quan apareix un discurs d' expertesa convincent per la famlia i que fa que es retirin tots els recursos que la podien haver ajudat: des dels personals fins als de lantipsiquiatria amb mtodes diferents. I, tamb, el treball de Franco Basaglia (1968) a Itlia, amb la incorporaci despais alternatius: assemblees, participaci comunitria, labolici de les terpies de shock, la cerca dopcions laborals i de vivenda i el comproms de la llei italiana de la desins-

Metonmies psico-mdiques i regulaci social: memria, mercat i globalitzaci

En una altra aplicaci, trobem que, les condicions dexplotaci i competitivitat en contextos laborals, passen a ser un problema de personalitat: la que es deixa assejar i la que assaja, permeten psicologitzar i estigmatitzar

Quaderns de Psicologa | 2013, Vol. 15, No 1, 7-20

16 Cabruja-Ubach, Teresa

titucionalitzaci en un termini de temps. I que tamb sen va fer ress un reconegut fotograf, Raymond Depardon, a San Clemente. Urgences que documenta tot el procs de desinstitucionalitzaci a un hospital psiquitric a Vencia. O el de Felix Guattari i Gilles Deleuze a Frana o el de Ramn Garcia i altres a lEstat espanyol. En la lnea dacabar, tal i com va titular irnicament i melanclicament les seves estances a una instituci psiquitrica lartista Unica Zurn vacances a la casa blanca. Totes elles coherents i confirmaci que, tal i com va anar demostrant letnopsiquiatra Georges Devereux (1970), si lesquizofrnia s gaireb incurable, no seria tant pel seu origen, sin perqu gran part dels seus signes estn encoratjats per la civilitzaci moderna. Per, tal i com afirma en una conferncia la periodista Naomi Klein en el documental basat en el seu propi llibre La doctrina del shock: el auge del capitalismo del desastre realitzat per Michael Winterbottom (2009):
Un estado de shock no es solo lo que nos sucede, es lo que nos pasa cuando perdemos nuestra narrativa, nuestra historia cuando nos desorientamos. Lo que nos mantiene alerta y orientados y sin choque es nuestra historia. As que, en un periodo de crisis como el que estamos, es muy buen momento para pensar en la historia, en la continuidad, en nuestras raices (Whitecross i Winterbottom, 2009, reproducci de laudio).

Linteressant es que el que aborda sn justament la combinaci de les poltiques econmiques del Premi Nobel Milton Freedman i lEscola dEconomia de Xicago que, malgrat la seva impopularitat, aconsegueixen ser acceptades a partir dimpactes en desastres o contingncies on ha participat la psicologia, provocant estratgicament commoci i confusi que funcionen com a facilitadores de reformes impopulars. Aix, ens mostra experiments fets pel psiquiatra Ewen Cameron en connivncia amb la CIA, pel que fa, tamb, a ls dels electroshocks i el fracs pel que fa al tractament amb dades i amb testimonis de pacients. Aquesta relaci entre mercat, economia, treball i psicologia queda recollida en les segents dues recerques del monogrfic. La que sexplica a larticle Riesgos psico-laborales y subjetividad: tensiones contemporneas entre patologizacin y despatologizacin en los discursos psicolgicos del psicleg del treball i les organitzacions Hernn Camilo Pulido-

Martnez i la psicloga clnica Luz Mery Carvajal-Marn, ambds de la Pontificia Universidad Javeriana de Bogot. On relacionen els processos de patologitzaci i despatologitzaci de la salut dels treballadors contempornis a partir dels discursos de la psicologia dels riscos en i del treball aix com, del treball com a risc: des depidmies de mobbing, burnout, karoshi i de salut mental. Una aportaci original que focalitza acuradament en com es produeix, a partir de tot aquest assemblatge, la mateixa subjectivitat de la persona treballadora conjuntament amb els nous managements respecte a la gesti del risc davant laugment de la precarietat laboral i les transformacions actuals. Per aix, presenten la ficci del treballador lliure en un trasps de la preocupaci del cos i la supervivncia de la persona que treballa a la preocupaci per la seva salut mental. Aquest procs alinea els valors del neolliberalisme amb els valors personals com a garantia, al voltant de la salut ocupacional i desplaa la responsabilitat de la seva gesti als individus. Apareix una definici del que constituiria el bon treball que lautor i lautora de larticle analitzen per a posar de manifest la geopoltica liberal comparant els pasos de lAtlntic nord amb el del sur global. I, mostrant, en aquest cas, el procs de despatologitzaci a la inversa. s a dir, elludint-la a partir dun ventall de tcniques psicolgiques com el couching, la programaci neurolingstica, per exemple o diferents formulacions dautoajuda per a reinventar-se ms enll de qualsevol condicionant. En les quals la dinmica patologitzaci-despatologitzaci passa per la gobernabilitat psi. Amb larticle Sociognesis de las nuevas enfermedades tecnolgicas y los dispositivos de auto-cuantificacin el psico-socileg Angel J. Gordo Lpez, conegut pel seu treball sobre la tecnocultura i la ciberpsicologia amb la collaboraci dels socilegs Javier Gonzlez de Rivera, que investiga sobre la societat digital i Yago Lpez Losada sobre comunicaci digital de la Universitat Complutense de Madrid, estableixen una relaci entre els orgens duna psicologia que participa en la gesti ergonmica de la psique fins una actualitat de societat digital en la que sorgeixen noves malalties tecnolgiques imbudes daquest mateix exercici de mtrica i gesti. Molt interessant lmfasi en el lloc de les tcniques dauto-quantificaci com a vigilncia activa

http://quadernsdepsicologia.cat

Avenos i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre (psio)despatologitzaci

17

de les propies persones (des de la informaci biomdica i el management personal el Big Data): exemple dautogovern psicolgic i emocional en les noves xarxes i tecnologies socials, en un exercici de biomedicalitzaci. En aquest context, de les noves tecnopaties, hi hauria el Trastorn dAddicci a Internet, del qual els autors en tracen la genealogia tant a sia, com a Europa i EEUU respecte a la seva inclusi o no en el DSMV-, que deambula entre una relaci amb trastorns relacionals psicolgics o neurolgics. Utilitzant scanners cerebrals i coincidint amb el discurs de loptimisme ciberntic que prevaleix a la literatura nord-americana, en comptes de contextualitzar-lo en el social. Desatenent el desplaament de les lgiques i dinmiques laborals competitives als entorns virtuals per promoure la marca personal. Els autors es demanen fins quin punt es pot considerar les noves tecnopaties com a nou encave de les cincies psi, en una mena dexpansi dantigues comptabilitats socials en el govern de les identitats digitals en front el desmantalament de lestat de benestar. Pel que fa a aquestes genealogies i memries de la psicologia, tal i com explica Jenaro Talens(1994) pel que fa la literatura, no sinstitueix tant per a recuperar un passat, s in ms aviat per a ajudar a constituir i justificar un present. En aquest sentit, labsncia de les aportacions de lantipsiquiatria en els programes docents, tal i com ha passat amb una gran part de les aportacions feministes o la psicologia crtica t sentit en els procediments de construir un relat de progrs i aven en cadascuna de les rees i tpics de la psicologia. Pel que fa a Catalunya i lEstat espa nyol, per exemple, respecte a la violncia psi de com es tradueixen en smptomes clnics les resistncies poltiques i morals durant la dictadura, tot i disposar de linteressant treball respecte a la traducci en psicopatologies de diferents resistncies en relaci a les dones a les presons i als manicomis molt ben documentat (Gonzlez Duro, 2008; Osborne, 2012), podem imaginar com en seria de difcil deduir-ne les vides que hi havien al darrera. Ja que la traducci en historials clnics i prctiques de control psiquitric, dacord amb el recull minucis de les dades del dia a dia, amb les normes institucionals maquillen amb la clnica i proporcionen un historial amnsic de les raons i causes, tal i com plantejvem a linici. O, posteriorment,

pel que fa a les iniciatives antipsiquitriques substitudes, progressivament, per versions ms moderades, tutelades i assistencials en un moviment entra lassimilaci i lexclussi. Daltra banda, si ens fixem amb la construcci de la memria en relaci a la recerca neuropsicolgica, ens trobem amb la importncia dels estudis de la construcci social de la memria de la psicologia i la psiquiatria amb governabilitat i la regul.laci de les poblacions. De fet, aix aboca a que pugui passar com es planteja irnicament al film Olvdate de mi (Gondry, 2004) centrat en una histria de parella que, quan es separa, la protagonista segueix un tractament per oblidar-lo fins que sel torna a trobar, no el reconeix, no recorda el seu passat i, laltre, en conixer que s perqu ha seguit una terpia psicotecnolgica per oblidar (amb experts i literalment amb una mquina que tria les zones del cervell on subiquen els records de la relaci), tamb la segueix. Aquesta doble psicoterpia tecnocerebral doblit en tots dos aboca a un final de la histria que se centra en el seu reinici, doncs els dos han oblidat tant la histria de parella com les raons per abandonar-la. No es tracta tant que la mquina psiconeurolgica de loblit funcioni b, esborrant amb precissi noms els records relacionats amb la historia concreta i sense tocar els altres, sin que el context futur dexperincies t poc sentit desincorporant aquesta, per exemple. Loblit aqu juga un rol complaent en una societat mercantilitzada i apressada, on es substituiex un propi passat per un altre de recent en la demanda de treballador/subjectivitat portafolis on les persones sn substitubles en un consum dexperincies que, en ra de la productivitat, requereix dun dispositiu de reduccio del temps de dol. Per, a lhora ho fa a partir del miratge de laven en generar una tecnologia de treball amb el cervell doncs, independentment del seu bon funcionament, finalment, deixa de ser pertinent pel que se suposa que ha docupar-se. En les dues darreres aportacions del monogrfic trobarem dos exemples que connecten, justament, la memria, les cincies psi i la governabilitat de les relacions intersubjectives. Amb The subject of the neuropsy-sciences stripped bare by her bachelors, de Jan de Vos professor de filosofia de la cincia de la Uni-

Quaderns de Psicologa | 2013, Vol. 15, No 1, 7-20

18 Cabruja-Ubach, Teresa

versitat de Gent, especialitzat en la neuropsicologia i la neuropsicologitzaci, reuneix el rol de les neuro-psy-cincies i la influncia dels mitjans de comunicaci com a ms sofisticada, ala vegada que es proposen uns qestionaments sobre qu fer amb la plasticitat del cervell tant des dun enfoc personal com poltic i el que, seguint el filsef Slavoj Sizek a la vegada no pot ser subjectificat. Lautor traa una anlisi respecte a com el neurologic remplaa lastrologia en certa manera, doncs sembla que es pugui influenciar amb poders mgics o sens pugui reduir a la qumica i la fsica, o el podem manipular. Per, al mateix temps, focalitzar en la despatologitzaci pot repetir o reproduir un discurs naturalitzador o alinear-se amb la prpia deconstrucci del DSM. Per a aix, parteix danalitzar un doc umental sobre la poblaci DAberfan que havia patit un desastre miner als anys seixanta i que s revisitada lany 2006 per un artista nordameric per a espectacularitzar i rememorar el drama, pero a lhora de manera independent amb el context present. La darrera contribuci es tracta, en realitat de la traducci del captol Memoria, Locura y Mercado3 dErica Burman psicloga de psicologia evolutiva de la Universitat de Manchester, que ha fet aportacions crucials sobre la deconstrucci de la psicologia evolutiva i la psicologia feminista. Es refereix, amb especial clarividncia just a principis del segle XXI, doncs, est publicat per primera vegada, lany 2002, com es repatologitza lindividu a costa de mantenir la normalitat del social. Per a illustrar-ho es centra en dues grans accions: La de la permissivitat en tenir (psico)patologies a tothom a partir de les cultures psicolgiques globalitzades que anirien des de programes televisius fins les columnes sentimentals i en els requeriments de memria i oblit particulars a lesfera pblica, en el segle XXI. Al mateix moment, trobem que diferents desordres, per exemple, lestrs post-traumtic apareixen en aquesta nova gesti de les psicopatologies identitries que tenen aveure amb la memria (personal) (relacional) (collectiva). Lautora ja planteja lincrement del desenvolupament de la psi3

quiatria biolgica i les explicacions bioqumiques i gentiques de la malaltia mental. De tal manera que, es comena a medicar les dificultats educatives en comptes de proveure recursos i sespectacularitza el sensacionalisme dels delictes comesos per persones amb problemes de salut mental, encara que no siguin els majoritaris. Compara els processos de memria britnics i estatunidencs i de sudafrica, connectant representacions collectives de memria amb representacions de follia, en el context de la publicitat juntament amb el de la manipulaci/gesti del dolor amb el seu oblit. La questio de qui i que recorda forma part de les posicions de colonitzadors i colonitzats. El gir des(psico)patologitzador est en marxa i, lgicament, no podem fer unes conclusions. Ms aviat ressaltar la importncia i la necessitat de recerques crtiques i postpositivistes que continun analitzant aquests mecanismes i proposant reflexions i dades com les reunides en el monogrfic. Totes elles demostren una gran preocupaci, des dun comproms tic, professional i social des de cadascuna de les seves especialitats per a les implicacions i conseqncies que comporta una recerca cientfica androcntrica, patriarcal, positivista, colonialista en el camp de les cincies psi. No sobre que la realitat no existeixi, sin que, no ho fa independentment de la manera que tenim daccedir-hi. Lanlisi daquest joc de coartades de desplaaments mltiples, que shan anat documentant ens hauria de fer dubtar de la confiana en la recerca positivista o lenlluernament dunes imatges cerebrals que fan pensar dins del Mlis ms sofisticat que podem localitzar les maneres de ser una per una en un espai cerebral o dins un gen, capa dendevinar qui ser qu en el futur i, per tant, proposant una intervenci basada en lespeculaci en el pr esent. A fi de problematitzar els diagnstics poltics, cientfics i socials que individualitzen i psicologitzen amb arguments cientfics, sense contemplar les conseqncies, en un context neolliberal de desplaar les responsabilitats per les condicions de vida precries sense transformar-les i, simplificant la complexitat de les subjectivitats i les relacions i la seva extrema dependncia de qualsevol precarietat ambiental i de lentorn relacional i hum, en termes de condicions de relacions de poder, dominaci i desigualtat. Com a producte duna srie dinterpretacions del

Memoria, Locura y el Mercado (Publicat originalmente en: Hook, Derek y Tagle, Gillian (Eds.) (2002). Psychopahtology and Social Prejudice. Lansdowne (South Africa): UCT.) Erica Burman, Professor of Psychology and Women's Studies. Department of Psychology, MMU, Hathersage Rd, Manchester, M13 0JA, UK.

http://quadernsdepsicologia.cat

Avenos i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre (psio)despatologitzaci

19

comportament hum a partir de la cultura, la histria i, especialment, la cincia, definint qu s normal i qu s (psico)patolgic i, per tant, desnaturalitzar-les.

Crdoba Garca, David; Sez, Javier y Vidarte, Paco (Eds.) (2005).Teora Queer. Polticas bolleras, Maricas, Trans, Mestizas. Barcelona: Egales. Editorial Gai y Lesbiana. Devereux, Georges (1970). Essais dethnopsychiatrie gnrale. Paris: Gallimard. Ehrenreich, Barbara i English, Deirdre (1989/2010). Por tu propio bien. 150 aos de consejos expertos a mujeres. Madrid: Capitn Swing. Garaizabal, Cristina (2010). Transexualidades, identidades y feminismos. A Miquel Miss i Gerard Coll-Planas (Eds.), El gnero desordenado. Crticas en torno a la patologizacin de la transexualidad (pp 125-140). Barcelona: Egales. Gonzlez Duro, Enrique (2008). Los psiquiatras de Franco. Madrid: Ediciones Pennsula. Gondry, Michel (Dir.) (2004). Eternal Sunshine of the Spotless Mind. (Pellicula). U.S.A.: Focus Features. Grupo de Trabajo Queer (Ed.) (2005). El eje del mal es heterosexual. Figuraciones, movimientos y prcticas feministas queer. Madrid: Traficantes de sueos. Haraway, Donna (1991/1995). Manifiesto para ciborgs: ciencia, tecnologa y feminismo socialista a finales del siglo XX. Madrid: Ctedra. Hook, Derek (2001).Therapeutic discourse, coconstruction, interpellation, role-induction: psychotherapy as iatrogenic treatment modality? The International Journal of Psychotherapy, 6, 1, 47-67. Hook, Derek i Parker, Ian (2002).Deconstruction, psychopatology and dialectics. South African Journal of Psychology, 32(2), 49-54. Ibaez, Toms (2001). Municiones para disidentes. Barcelona: Gedisa Iguez, Lupicinio i Pall, Cristina (2002). La psicologa social de la ciencia: Revisin y discusin de una nueva rea de investigacin. Anales de Psicologa, 18(1), 13-43. Labouret, Olivier (2008). La drive idologique de la psychiatrie. Ramonville Saint-Agne: Editions rs. Madigan Stephen (1999).Inscription, description and deciphering chronic identities. A Ian Parker (Ed.), Deconstructing Psychotherapy (pp. 150163). London: Sage Marecek, Jeanne (2002). Unfinished business: Postmodern feminism in personality psychology. A Mary Ballou i Laura S. Brown (Eds.), Rethinking mental health and disordre: Feminist perspectives (pp. 3-28). New York: Guilford Press.

Referencias
Butler, Judith. (2010). Prlogo. En Miquel Miss i Gerard Coll-Planas (Eds.), El gnero desordenado. Crticas en torno a la patologizacin de la transexualidad (pp. 9-14). Barcelona: Egales. Cabruja Ubach, Teresa (1991). Versions de la postmodernitat i propostes sobre lindividu. Tesis doctoral sin publicar, Universitat Autnoma de Barcelona. Consultat el 15 de maig de 2013, a http://ddd.uab.cat/pub/tesis/1991/tdx0719110-144204/TTCU1de4.pdf Cabruja , Teresa (2005). Psicologa, racionalidad moderna y prcticas de produccin de la diferencia normal-patolgico. Dins de y ciberpsicologa. A Teresa Cabruja (Ed.), Psicologa: perspectivas deconstruccionistas: Subjetividad, psicopatologia (pp. 115-166). Barcelona: EDIUOC. Cabruja, Teresa (2007). KAS LOKURAS OKUPADAS. Violencias de la psicologa a las mujeres : psicologizacin, psicopatologizacin y silenciamiento. En Brbara Biblia y Conchi San Martn (Coords.), Estado de wonderbra. Entretejiendo narraciones feministas sobre las violencias de genero (pp. 155 170). Barcelona: Virus. Cabruja Ubach, Teresa (2010).Les dones de la psicologia i la 'psicologia' de les dones. A Consell Interuniversitari de Catalunya (Ed.), Cent anys d'accs lliure de la dona a la universitat (pp. 98111). Barcelona: Departament d'Innovaci, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Cabruja Ubach, Teresa (2011). Micromasclismes: la psicopatologitzaci de lactivisme de les dones (femen/feminista) (document sense publicar mecanografiat de lAjut de recerca de lInstitut Catal de les dones, referencia U-90/10). Canguilhem, Georges (1972/1986). Lo normal y lo patolgico. Madrid: Siglo XXI. Casey Brierge i Long Ann (2003). Meanings of madness: a literature review. Journal of psychiatric and mental healt nursing, 10(1), 89-99. Castel, Robert (2006). Crtica social. Radicalismo o reformismo poltico. A Robert Castel, Guillermo Rendueles, Jacques Donzelot i Fernando AlvarezUria (Eds.), Pensar y resistir (pp. 9-26). Madrid: Crculo de Bellas Artes. Chesler, Phillys (1990). Twenty years since womaen and madness: toward a feminist institute of mental health and healing. Journal of Mind and Behaviour, 11(3), 313-322.

Quaderns de Psicologa | 2013, Vol. 15, No 1, 7-20

20 Cabruja-Ubach, Teresa

Miss, Miquel i Coll-Planas, Gerard (Eds.) (2010). El gnero desordenado. Crticas en torno a la patologizacin de la transexualidad. Barcelona: Egales. Olofson, Britta i Norberg, Astrid (2001). Experiences of coertion in psyquiatric care as narratedf by patients, nurses and physicians. Journal of advanced nursing, 33(1), 89-97. Osborne, Raquel (2012). Mujeres bajo sospecha: memoria y sexualidad (1930-1980). Madrid: Editorial fundamentos. Ovejero, Anastasio y Ramos, Jpiter (Coords.) (2011). Psicologa social crtica. Madrid: Biblioteca nueva. Prez, Carlos (2012). Una nueva antipsiquiatria. Crtica y conocimiento de las tcnicas de control psiquitrico. Santiago de Chile: LOM ediciones. Pignarre, Philippe (2006). Les malheurs des psys.Psychotropes et mdicalisation du social. Paris: La Dcouverte. Preciado, Beatriz (2003). Multitudes queer. Notas para una poltica de los anormales. Revista multitudes, 12. Consultat el 15 de maig de 2013, a: http://multitudes.samizdat.net/rubrique.php3?i d_rubrique=141

Ricart, Marta (2012, setembre). Descifrar la depresin. La Vanguardia, Magazine, 41-45. Rose, Nicholas (1996). Inventing ourselves. Psychology, Power and Regulation. London : Sage. Rose, Nicholas (1999). Governing the soul. The shaping of the private self. Londres : Free. Rose, Nicholas i Abi-Rached, Joelle (2013). Neuro: The New Brain Sciences and the Management of the Mind. London: PUP. Shaw, Claire i Proctor, Gillian (2005). Women at the margins: a critique of Borderline Pesonality Disorder. International Journal of Feminism and Psychology, 4, 124-136. Szasz, Thomas (1961). El mito de la enfermedad mental. Buenos Aires: Amorrortu Talens, Jenaro (1994). Escritura contra simulacro. El lugar de la literatura en la era electrnica. Valencia: Eutopias. Walker; Kanta; Burman, Erica i Gowrisunkur, Jaya (2002). Counting black sheep. Contextualizing theraopeytic relations. Pshycodinamic Practice, 8(1), 55-73. Whitecross, Mat i Winterbottom, Michael (Directors) (2009). The Shock Doctrine (Pellicula). EEUU: Revolution Films, Renegade Pictures

TERESA CABRUJA-UBACH
Professora Titular de Psicologia social de la Universitat de Girona. Llicenciada en Filosofia i Lletres per la UAB i doctora en psicologia social per aquesta mateixa universitat (1991). Coordina el grup Discurs, gnere, cincia i cultura (DIGECIC). Membre de lInstitut Interuniversitari en Estudis de dones i gnere i de lInstitut de Recerca en Qualitat de Vida de la UdG. Ha investigat i publicat articles nacionals i internacionals a revistes i llibres sobre salut, narrativitat, cincia feminista postcolonial i violncia masclista.

DIRECCIN DE CONTACTO
teresa.cabruja@udg.edu

FORMATO DE CITACIN
Cabruja-Ubach, Teresa (2013). Avenos i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre (psio)despatologitzaci: tan lluny, tan a prop. Quaderns de Psicologia, 15(1), 7-20. Extrado el [da] de [mes] de [ao], de http://www.quadernsdepsicologia.cat/article/view/1170

HISTORIA EDITORIAL
Recibido: 24/05/2013 Aceptado: 28/05/2013

http://quadernsdepsicologia.cat